41
Juan Miguel Ribera Llopis, «Viajeros catalanes a Ultratumba», Revista de Filología Románica, 8 (1991), pp. 121-131.
42
S. M. Cingolani, Joan, p. 113.
43
Aquest tòpic sí que es troba en la Historia destructionis Troiae, però no amb Hèctor com a protagonista, sinó amb Troilos.
44
«Troya és cayguda ara de present a vosaltres, mas a mi gran temps ha qui·m caygué. Car com Axil·les anant damunt son carro rocegava detràs si lo cors de Èctor ―de què lo meu cors se recegava― e la roda del dit carro gemecava ab gran so e brugit, tremolosa per la càrrech gran de Èctor, qui tirava detràs ffort cruelment e soptosa, llavors caygué e ffon a mi aterrada Troya»
(L. A, Sèneca, Tragèdies, p. 358).
45
Recordem que el llibre XXI de la Historia destructionis Troiae arreplega una visió de la mort d'Hèctor, prèvia a aquesta, per part de la seua esposa, Andròmaca, a la qual no fa cas el seu marit.
46
«Yo, Èucuba, jur per los déus et prench en testimoni aquella divinitat que m'és pus contrariosa ab los fochs qui abracen Troya, e al·legue per testimoni tu, rey Príam, lo qual est soterrat dins Troya ensemps ab lo teu regne; e invoque los déus ab los quals habites en lo inffern, invoque Troya ab lo estament de la sua prosperitat e invoque les ombres, co és les ànimes, de mos ffills molt generosos. E vull que·m ffacen testimoni en quina forma yo, Èucuba, com ffuy prenys, viu en sompni tot lo mal que m'és esdevengut e viu tot quant Cassandra, ffuriosa, proffetisà aprés, de la destrucció de aquella»
(L. A, Sèneca, Tragèdies, p. 340).
47
«Reguarda e mira tu, miserable, als plors freschs e novells, car Troya mal vell és, de antiguitat. Yo, llassa Èucuba, viu un cruel crim, de la mort del rey, e viu molt major crueltat comesa sobre l'altar del temple de les armes de Axil·les, car viu que Pyrrus, ffer e cruel, hom inhumà, pres lo rey Príam per los cabells et, com los se ach entrellacats en la mà dura e inmisericordiosa, amagà la espasa en la nafra del coll real; e com lo dit rey hagués rebut volenterosament lo fferre dins la sua guola, tragué Pirro la espasa de la nafra tota untada de la sanch del prom, rey vell, antich»
(L. A. Sèneca, Tragèdies, p. 341).
48
«Invoque les ombres, co és les ànimes, de mos ffills molt generosos. E vull que·m ffacen testimoni en quina forma yo, Èucuba, com ffuy prenys, viu en sompni tot lo mal que m'és esdevengut e viu tot quant Cassandra, ffuriosa, proffetisà aprés, de la destrucció de aquella»
(L. A. Sèneca, Tragèdies, p. 340).
49
«Yo mane que Políxena, ffilla del rey Príam, sia esposa del nostre sepulcre, sia morta ab la mà de Pirro he aquella sua sanch regue lo nostre moniment»
(L. A, Sèneca, Tragèdies, p. 347).
50
En el text corellà, tanmateix, aquestes no van complir la seua funció, sinó que, com en les Metamorfosis (XIII, 474-575), és Hècuba únicament l'artífex del plany.