1
Veg. Antoni Ferrando, Els Certàmens Poètics Valencians dels segles XIV al XIX, València 1983, [veg. índex], o bé Martí de Riquer, Història de la literatura catalana vol. 3, Barcelona 1964 (reimp. 1980), pàg. 375, amb fotos de l'exemplar conservat a la Biblioteca Universitària de Barcelona. Veg. també J. E. Serrano Morales, Reseña histórica en forma de diccionario de las imprentas que han existido en Valencia, València 1898-1899, pàg. 450, o Marià Aguiló i Fuster, Catálogo de obras en lengua catalana impresas desde 1474 hasta 1860, Madrid 1923 (facsímil Barcelona, 1977), pàg. 540, José Ribelles Comín, Bibliografía de la lengua valenciana, pàg. 645, Francisco Vindel, El arte tipográfico en Valencia, Madrid 1946, pàg. 74, i Gesamtkatalog der Wiegendrucke vol. 7, Leipzig 1938, pàg. 414.
2
Veg. Bartolomé José Gallardo, Ensayo de una biblioteca española de libros raros y curiosos, vol. 2, Madrid 1866, núm. 2047, Serrano Morales, Reseña citada, pàg. 451, i Vindel, citat, pàg. 76.
3
Citada abans, pàg. 280, amb fotos a les pàgs. 282 i 395.
4
És inconcebible que un falsari hagués usat el terme rochiquer, sobre el qual veg. Germà Colon, «Un cambio de perspectiva etimológica. “Rosicler” y su mediato origen francés», article del 1971 reeditat a El léxico catalán en la Romania, Madrid 1976, pàgs. 240-275.
5
Vicente Ximeno, Escritores del Reyno de Valencia, vol. 1, València 1747, pàg. 62. De Ximeno la notícia passà a Francesc Pérez Bayer, reedició de la Biblioteca Hispana Vetus de Nicolás Antonio, vol. 2, Madrid 1788, pàg. 335, i a Serrano y Morales, ja citat, que afirmen, no sabem a base de què, que el llibre l'havia imprés Rix de Cura a València devers el 1490.
6
Per exemple Otto Denk, Geschichte der altcatalanischen Litteratur, Munic 1893, pàg. 159.
7
R. Miquel i Planas, Obres de J. Roiç de Corella, Barcelona 1913, pàg. XVIII.
8
Jordi Carbonell, ed., Joan Roís de Corella, Obra profana, València 1973 (reed. 1983), pàg. 34. Veg. també el Diccionari de la literatura catalana, Barcelona 1979, pàg. 627.
9
Veg. l'edició citada de Miquel i Planas, pàgs. 351-364.
10
Segons Riquer, op. cit. es tractaria d'una capella de la Verge dintre de l'església de Sant Agustí de València. Corella parla de la «devota casa [de la Verge] que "de Gràcia" se nomena». El certamen del 1486 tenia lloc en la casa de la Confraria de la immaculada Concepció, el del 1487 en el monestir dels frares de la verge Maria del Carme, i el del 1488 en la Catedral.