Escena
II
|
|
VISANTET:
ROSENDO y ROSA por el foro.
|
|
|
|
|
|
VISANTET |
Voto á quien!
|
|
Tú en Valensia? desde
cuánt? |
|
|
|
ROSENDO |
Desde este matí
enchornet |
|
que arribárem... |
|
|
VISANTET |
(Por ROSA.)
|
Esta chóve?...
|
|
|
|
|
|
|
ROSA |
Por la Iglesia
|
|
y por lo civil. |
|
|
VISANTET |
Pos ché,
|
|
no anabes á cantar
misa? |
|
Tonto estic! |
|
|
ROSENDO |
Misa de tres:
|
|
dos que som, y el
qu'eixirá |
45 |
si Deu vól cuant siga
temps. |
|
|
|
VISANTET |
¡Tan inclinat com
estabes |
|
á la Iglesia! |
|
|
ROSENDO |
Ya se ve;
|
|
pero la mórt de mon tio |
|
me causá gran
sentiment. |
50 |
|
|
-33-
|
ROSA |
Estuvo enfermo quién
sabe |
|
los dias. |
|
|
|
VISANTET |
Pobret!
|
|
Es clar; y pea consolarte |
|
te casares. |
|
|
ROSENDO |
Chustament.
|
|
A esta chica per entonses |
55 |
se li va morir també |
|
l'únic parent que
tenia. |
|
Y al vóremos en Teruel, |
|
asóles, diguí,
casantse |
|
també es pót servir
á Deu. |
60 |
|
|
VISANTET |
Mira! y alcansar la palma |
|
del martiri: aixó es
frecuent. |
|
Bonica s'haurá posat |
|
ta mare. |
|
|
ROSENDO |
Si no sap res.
|
|
Yo apenes baixí del
coche, |
65 |
á casa m'en aní
dret |
|
en la intensió
d'aguardarte |
|
per la plaseta, y poder |
|
parlar en tú avants.
Fortuna |
|
que pregunti en lo cuartet |
70 |
de baix... |
|
|
|
ROSENDO |
M'ha vengut molt bé
|
|
la tehua mudansa, molt. |
|
|
|
|
ROSENDO |
Tú saps, Visantet,
|
|
que yo sempre t'ha volgut. |
75 |
|
|
VISANTET |
Basta els añs qu'es
coneixem, |
|
y emparentar luego... |
|
|
|
ROSA |
Siempre en Teruel
|
|
lo tenia á usté en la
boca. |
|
|
|
VISANTET |
(Y en la bolchaca
també: |
80 |
lo manco em deu trenta duros.) |
|
|
|
ROSENDO |
Tú saps el carácter
meu: |
|
Yo sempre t'ha segut franc. |
|
|
|
|
ROSENDO |
Així es que,
francament,
|
|
nosatros s'en ham vengut |
85 |
d'allá, chico,
perqu'estem |
|
tronats. |
|
|
VISANTET |
(Adios mi dinero!
|
|
Ya m'estaba yo tement |
|
|
-34- |
que tanta franquea...) |
|
|
ROSENDO |
Allí
|
|
no puc dedicarme á res. |
90 |
|
|
VISANTET |
Así al pronte, en el
apoyo |
|
de ta mare... |
|
|
ROSENDO |
Pero es que
|
|
si de bónes á
primeres |
|
li dic lo del casament |
|
y em veu en esta, mos planta |
95 |
als dos en mich del carrer. |
|
|
|
|
ROSENDO |
Dientli
|
|
que m'encontre sumament |
|
delicat, y per aixó |
|
m'en ha vengut. Deixaré |
100 |
pasar uns dies, y luego |
|
cuant se presente un moment |
|
oportú... |
|
|
VISANTET |
Molt bóna idea!
|
|
(No me demana dinés: |
|
respire.) |
|
|
ROSA |
Usté disimule
|
105 |
la incomodidad. |
|
|
VISANTET |
Mujer,
|
|
incomodidad no veo |
|
ninguna. |
|
|
ROSENDO |
M'en vach corrent
|
|
per l'equipache. Ara
cáic |
|
que hian dos ó tres
bultets |
110 |
de róba y póden
llevarlos. |
|
|
|
ROSA |
Y mi manton que tambien |
|
lo dejamos allí. |
|
|
ROSENDO |
¿El número
|
|
d'esta casa es trenta tres? |
|
En seguida hu portarán |
115 |
tot así. |
|
|
|
ROSENDO |
Visantet,
|
|
els dies que permaneixca |
|
en ta casa ma muller... |
|
|
|
|
ROSENDO |
No vaches
|
|
en gastos ni en cumpliments. |
120 |
Franquea; molta franquea. |
|
|
|
VISANTET |
Ché, yo no habia
compres... |
|
|
|
|
|
|
|
-35-
|
|
ROSENDO |
Torne. |
(Vase por el foro.)
|
|
|
|
ROSA |
Déjelo:
|
125 |
tiempo tendrá usté
despues |
|
para decirle... |
|
|
VISANTET |
Pero hija,
|
|
es que aquí no está
usté bien. |
|
(Pos m'hauria yo lluit! |
|
Despues que me cósta
fer |
130 |
un sacrifisi pea viure |
|
ben amples cuant vinga
Inés.) |
|
|
|
ROSA |
¿Se figura que nosotros |
|
vivíamos en Teruel |
|
en algun palacio? Vaya! |
135 |
|
|
VISANTET |
(Esta hu pren tot al
revés.) |
|
Si la madre de Rosendo |
|
viene y descubre el pastel... |
|
|
|
ROSA |
La casa es grande y hay sitio |
|
donde ocultarse. |
|
|
|
|
|
ROSA |
Caramba! pudiera ser... |
|
me escondo. Cuando se marche, |
|
avise. |
(Desaparece por la puerta
derecha.)
|
|
|
VISANTET |
Pues señor, bien!
|
|
¿A que fuchint de uns y
atres |
145 |
m'embarque pea l'estrancher? |
|
Algú ha entrat en casa.
Sielos! |
|
¿si será la mehua
Inés |
|
que vindrá?... |
|
|
Escena
III
|
|
VISANTET, y el
TIO CÓRDULO por el
foro.
|
|
|
TIO CÓRDULO |
Yo soc.
|
150 |
Saps qu'asó está
próu altet? |
|
|
|
VISANTET |
Als núbols volguera yo |
|
muntármen. Sentes. |
|
|
TIO CÓRDULO |
Tinc presa.
|
|
Gastaré póques
rahons. |
|
Sapiam quín conte es el
teu. |
155 |
|
|
VISANTET |
Quín conte? el millor del
mon. |
|
|
|
TIO CÓRDULO |
No hu crec: ningun hóme
honrat... |
|
|
|
-36-
|
|
TIO CÓRDULO |
Yo ha segut chóve, hu
entens? |
|
y sé que hiá
culebrons |
160 |
qu'al hóme el tenten... A
mí |
|
també en atre temps
millor |
|
me feren algunes vóltes |
|
ballar sinse guitarró. |
|
|
|
|
TIO CÓRDULO |
Pero no de un módo
|
165 |
com tú tan
escandalós. |
|
|
|
VISANTET |
¿No aniria vosté
entonses |
|
a cá el boticari? |
|
|
TIO CÓRDULO |
No.
|
|
A propósit: has
llechit?... |
|
|
|
|
TIO CÓRDULO |
Hombre de Dios!
|
170 |
Lea usted el memorándum |
|
del príncipe
Merxchacóf. |
|
|
|
VISANTET |
Si escomensa així, m'en
vach. |
|
|
|
TIO CÓRDULO |
Visantet, tin reflexió. |
|
Tórnaten á casa;
créume: |
175 |
mira qu'alló es un
trastorn. |
|
Ta muller pasa les
hóres |
|
chemecant en un rincó, |
|
mentres l'agüela es
desfoga |
|
y em fá vintisinc
flamons |
180 |
traentme al carabinero. |
|
|
|
VISANTET |
Pues! y encara vól que
yo... |
|
|
|
|
VISANTET |
Hóme, calle.
|
|
Si no hu tire á rodar
tot, |
|
me s'entoixa que á estes
hóres |
185 |
rabie lo mateix qu'un gos. |
|
Desengañes, casa mia... |
|
el dicho ya hu diu. |
|
|
TIO CÓRDULO |
Y ahón?
|
|
Ahón está la muller
mia? |
|
¡Lo prinsipal y mes
dols, |
190 |
lo mas delicado y tierno! |
|
¡lo que dá vida y
calor |
|
al esposo y lo encandila! |
|
(Vach á ferlo entrar als
bots.) |
|
|
|
VISANTET |
¿Per qué vosté
que me fá |
195 |
tan bonica descripsió, |
|
no s'encandila en ma
sógra? |
|
|
|
|
|
TIO CÓRDULO |
Nada;
|
|
no hay amor com el amor |
200 |
|
-37- |
de la muller. (Si no el chire |
|
me pért.) |
|
|
|
TIO CÓRDULO |
Dígau Inés, que
pareix |
|
el cuadro de l'aflixió. |
|
En dos dies, ni siquiera |
205 |
ha agarrat l'escarpidor |
|
pea ferse el moño. La
póbra |
|
sufrix d'un módo
horrorós. |
|
Hasta así baix, les
ulleres |
|
li apleguen. Aquells colors |
210 |
que pareixien dos róses |
|
d'Abril, els ha perdut tots. |
|
S'ha quedat descolorida |
|
com un nap. A lo millor |
|
pega sortits, y li agarra |
215 |
una espésie de
changlót |
|
qu'está batentse mich
hóra |
|
lo mateixet qu'un colom. |
|
|
|
VISANTET |
Bonica estará. (Te
vech.) |
|
|
|
TIO CÓRDULO |
Pues sin embargo, el dolor |
220 |
la fá mes interesant. |
|
Pareix un ánchel
hermós. |
|
Sólt el cabell,
desllenguida, |
|
fluixa, sinse polison. |
|
Aquells ulls mirant al
sél. |
225 |
Aquell pit, alt... y
angustiós |
|
per lo pesar... |
|
|
VISANTET |
(Este tio
|
|
vól remóurem els
humors.) |
|
|
|
|
|
|
|
TIO CÓRDULO |
Vamos, tú eres un
borrego. |
|
|
|
VISANTET |
Per aixó em fa pór el
llop. |
|
|
|
|
|
TIO CÓRDULO |
Hombre, no tanto.
|
|
Ahir va fer uns torrons |
|
de gat, la cósa mes
rica!... |
235 |
T'enrecórdes d'aquell
dols |
|
de tomata? |
|
|
VISANTET |
No el nomene,
|
|
qu'encara tinc retorsons. |
|
|
|
TIO CÓRDULO |
(A este chic l'han enfitat.) |
|
Ella té bón
fondo. |
|
|
VISANTET |
Oy! oy!
|
240 |
|
-38- |
Pero hóme, vosté
pareix |
|
el diablo predicador. |
|
No pót sufrirla y
treballa |
|
pea qu'els demés... |
|
|
TIO CÓRDULO |
Viva el sol!
|
|
Al últim totes les
tehues |
245 |
guilopaes les pague yo. |
|
¿Es el dir que per ta
culpa |
|
ha de aguantar els tumors |
|
de Gimenes, y la casa |
|
ha de tindre per presó? |
250 |
Pues escomensá per
broma, |
|
y en huí fa dos dies,
dos, |
|
que no ha vist al boticari, |
|
ni al casullero, ni al sort: |
|
á ningú. Estic
condenat |
255 |
al tracte del sargenton |
|
de ma muller. Ché?... |
|
|
|
|
|
TIO CÓRDULO |
Por vida de Gorschacof! |
260 |
|
|
VISANTET |
No torne, mas que sabera |
|
qu'els soterraben á
tots. |
|
|
|
TIO CÓRDULO |
Així et morires... de
vell! |
|
Adios. |
(Vase por el foro.)
|
|
|
|
Escena
V
|
|
VISANTET,
INÉS por el
foro.
|
|
VISANTET |
Santo sielo!
|
285 |
El cór me hu dia.
Ineseta! |
|
|
|
INÉS |
Aparte. Vinc perque vullc |
|
persuadirme de la sehua |
|
infamia; pues es tan gran, |
|
que la vech y no puc
créurela. |
290 |
|
|
VISANTET |
Quína infamia! tú
ensomíes. |
|
Dónam un abrás, y
déixat... |
|
|
|
|
VISANTET |
¡Esta chica es
capás
|
|
de matar á un sant de
pedra! |
|
Cuant mes hermosa la encontre, |
295 |
mes arisca es manifesta. |
|
|
|
INÉS |
Calla! pues hasta el moblache |
|
li ha posat nóu. Mes
calguera |
|
qu'en ella no echase el resto, |
|
sent com será alguna
pesa... |
300 |
Si está vist; els
hómens tots |
|
son iguals: á la
pobreta |
|
de la muller qu'els
adóra |
|
y cariñosa els
contempla, |
|
com á una esclava la
traten, |
305 |
mentres que á la mala
hembra |
|
que los albarda, en un trono |
|
la ponen como á una
reina. |
|
|
|
VISANTET |
Pero, filla, estás
tocant |
|
el violó á tota
orquesta. |
310 |
|
|
INÉS |
Cansá estic d'ohuiro
dir. |
|
|
|
VISANTET |
Aixó es cósa de
l'agüela. |
|
|
|
INÉS |
No mereix vosté les
llágrimes |
|
que á ella li
cósta. |
|
|
VISANTET |
Pobreta!
|
|
Els cocodrilos son molt |
315 |
sensibles. |
|
|
INÉS |
¡Quí me hu
diguera
|
|
fa mich añ! |
|
|
VISANTET |
No'm desesperes.
|
|
Inés, llévat eixa
idea. |
|
|
-40- |
Esta casa y estos
móbles, |
|
el cór y la vida mehua, |
320 |
tot es teu. Así eres
tú |
|
la soberana, la reina. |
|
|
|
|
VISANTET |
¿Acás
|
|
sap engañar el que
adóra? |
|
|
|
|
VISANTET |
¿Será
hóra
|
325 |
de qu'em dones un
abrás? |
|
|
|
INÉS |
(Me convens lo satisfet |
|
qu'al vórem s'ha
demostrat.) |
|
Pero per qué t'has
mudat? |
|
|
|
VISANTET |
Alló era molt chicotet. |
330 |
Una casa tan sombría |
|
ficá en aquell
carreró... |
|
Asómat á este
balcó |
|
y vorás quína
alegría! |
|
|
|
INÉS |
Chico, esta vista recrea! |
335 |
(Asomándose.)
|
|
|
VISANTET |
Y el carrer sempre animat. |
|
|
|
INÉS |
Si asó es un coche
parat! |
|
|
|
|
INÉS |
Yo hu crec. Ay quín
gust! |
(Sentándose en una
butaca.)
|
|
|
|
INÉS |
Encontre estes butaquetes |
340 |
mes cómodes y blanetes |
|
que les caires de casa. |
|
|
|
VISANTET |
Dóna, pues vacha un
estrem. |
|
|
|
INÉS |
Asó en el estiu se
presta |
|
hasta pea dormir la siesta. |
345 |
|
|
|
|
VISANTET |
(Cogiéndola del brazo.)
|
Veus? Así et póts
agarrar |
|
de brasero y pasechar... |
|
pero en aquell
forigó... |
350 |
|
|
|
VISANTET |
Atén: parlant d'atre
asunt. |
|
Saps que hui estás molt
hermosa? |
|
|
|
INÉS |
Tú sí qu'estás
sempre apunt... |
|
|
|
VISANTET |
¿No esperimenta eixe
cós |
355 |
mes satisfasió
qu'avans? |
|
|
|
INÉS |
Pareixem dos novensans... |
|
|
|
VISANTET |
Qué va que li pegue un
mós! |
|
Cuant tú dichosa
respires |
|
y t'encontres satisfeta, |
360 |
hu conec yo en seguideta |
|
en lo módo que me
mires. |
|
|
|
-41-
|
INÉS |
Anda, borrego! m'afronte!... |
|
Aixó se calla y no es
conta. |
|
|
|
VISANTET |
Diu que s'afronta la tonta! |
365 |
Ay, ay! pues encara es pronte. |
|
Huí, pera solemnisar |
|
este sin igual plaer, |
|
de la fonda vach á fer |
|
que mos duguen el dinar. |
370 |
Hu apróbes? |
|
|
|
VISANTET |
Será un ratet
delisiós! |
|
Crec que may s'ham vist els
dos |
|
asoletes en la taula. |
|
|
|
INÉS |
Proposárteu yo volia. |
375 |
|
|
|
|
VISANTET |
Chitana! ¡Siñor,
quín dia |
|
tan complet y tan cumplit! |
|
|
|
|
|
INÉS |
Chico,
|
|
si la mare no sap res! |
380 |
|
|
VISANTET |
Oy! Senta Tecla! ¡Aixó
es |
|
que te resana el malico! |
|
|
|
|
VISANTET |
Qu'estiga:
|
|
ya li direm... vacha uns
flatos! |
|
|
|
INÉS |
Vóls que sigam tan
ingratos? |
385 |
|
|
VISANTET |
¿Vóls qu'em penche
d'una viga? |
|
Parla... |
|
|
|
VISANTET |
Entonses, per qué me
mates? |
|
|
|
INÉS |
Es que á les filles
ingrates |
|
sempre les catiga Deu. |
390 |
|
|
VISANTET |
No hiá ingratitut, es
lley |
|
del mon. Ta mare al casarse, |
|
quisá degué
separarse |
|
de la sehua: y quín
remey! |
|
|
|
|
VISANTET |
En igual desespero
|
395 |
algun dia te vorás |
|
si tenim... |
|
|
|
VISANTET |
Ay! ¡estás
|
|
soterrantme en eixe pero! |
|
|
|
INÉS |
Yo te vullc, may hu he ductat; |
|
mes soc sensible y m'aflich... |
400 |
|
|
VISANTET |
En la sensibilitat |
|
me partixes per lo mich. |
|
|
|
-42-
|
|
(Oyese dentro la voz de la señora CHESINTA.)
|
|
|
INÉS |
Es la mare! no m'esplique... |
|
|
|
|
INÉS |
Así em fique:
|
405 |
tinc vergoña de qu'em
vecha. |
|
|
|
|
INÉS |
No la ofengues, pobreta!
|
|
(Desaparece por la puerta
izquierda.)
|
|
|
VISANTET |
Si em durá atra
mondonguilla? |
|
Entre la mare y la filla |
|
me tanquen en la Goleta. |
410 |
|
|
Escena
VI
|
|
VISANTET y
CHESINTA.
|
|
VISANTET |
Ya tenim
|
|
damunt el núbol. Avant: |
|
tindrém
pasénsia. |
|
|
CHESINTA |
Yo soc:
|
|
sentiria incomodar. |
|
|
|
VISANTET |
No: vosté sempre
incomóda. |
415 |
|
|
CHESINTA |
Mil grasies: aném al
cas. |
|
¿Vosté de la mehua
Inés |
|
quín consépte
té format? |
|
Es una dóna conforme? |
|
Es una muller honrá? |
420 |
|
|
|
CHESINTA |
Fará el favor
|
|
de deixarme á mí
parlar |
|
primer. |
|
|
VISANTET |
¿Entonses pea
qué
|
|
me ve vosté preguntant? |
|
|
|
CHESINTA |
¿Té ella culpa de que
un títaro |
425 |
sinse bigóts ni
señal |
|
de tindre, se li achenolle |
|
pea ferli una romansá |
|
de amor? |
|
|
|
CHESINTA |
Cuatre babes.
|
|
de moñaco y nada mas. |
430 |
Porque lo que es otra cosa... |
|
tenintme á mí al seu
costat... |
|
|
|
VISANTET |
Per eixa banda estic molt |
|
|
-43- |
satisfet; es dir, amarc. |
|
|
|
CHESINTA |
Entonses, apenes ella |
435 |
se presente á un
tribunal |
|
referint de la manera |
|
que vosté se l'ha
deixá... |
|
|
|
|
CHESINTA |
No? pichor pea vosté, y
tant. |
440 |
Yo soy mujer que me planto |
|
en casa del general |
|
y le digo: Selentísimo |
|
señor, vengo á
reclamar |
|
justicia de vuecelencia |
445 |
ilustrísima y
demás. |
|
Advierto á usía que
yo, |
|
por conducto regular, |
|
soy militara, soy viuda |
|
de un carabinero real, |
450 |
primera graduacion |
|
en el ejército. |
|
|
VISANTET |
Clar;
|
|
cabo segunda, primera |
|
graduasió: no diu mal. |
|
|
|
CHESINTA |
Ahora usía
dígnese |
455 |
oir todo el pa-ene-pan. |
|
Señor, mi yerno es
un... |
|
|
VISANTET |
Pillo:
|
|
dígau; si hu té
qu'embocar |
|
aixina. |
|
|
CHESINTA |
El, desir no puede
|
|
de su mujer ningun mal, |
460 |
pues ha cumplido por todos |
|
estilos, por todos, mas |
|
de lo que debia, y eso |
|
lo puedo yo asegurar, |
|
porque yo lo he visto todo; |
465 |
no me lo han contado. |
|
|
VISANTET |
Es clar
|
|
que hu haurá vist tot.
Señores, |
|
ahón estaba yo ficat? |
|
Por supuesto, su escelensia, |
|
com si hu vera, li dirá |
470 |
en seguideta: señora |
|
ex-carabinera real, |
|
en sierta ocasion hisieron |
|
de asúcar y masapan |
|
una suegra, y al tastarla |
475 |
dijo el pobre yerno; may |
|
qu'amargor! conque amargando, |
|
amargo debe de estar |
|
|
-44- |
su yerno, y de su amargura |
|
aun se viene usté á
quejar? |
480 |
Motivo, en el mero hecho |
|
de ser usted suegra, hay |
|
para formarle un consejo |
|
de guerra; voto va san! |
|
jope usté de aquí al
instante |
485 |
y agradesca mi bondad, |
|
y no se meta en los chicos |
|
y no me moleste mas. |
|
Ordenansa, á esta
mujer, |
|
si se vuelve á
presentar, |
490 |
la tanca usté en la
Goleta. |
|
Flanco derecho, marchen, ar! |
|
Y en seguida el ordenansa |
|
la tira escales aball. |
|
|
|
CHESINTA |
No hu crec: ¿que así
se abandona |
495 |
á una mujer tan leal |
|
como mi hija? y por
quién? |
|
por alguna... |
|
|
VISANTET |
Asó es capás
|
|
de pédre en la sehua
llengua |
|
á tot el chénero
humá. |
500 |
|
|
CHESINTA |
Vaya usté, so minso,
vaya! |
|
que nos quiere usté
matar |
|
á aplausos!
¡Cóm es posible |
|
que haguera yo calsigat |
|
esta casa, si no fora |
505 |
per ma filla! estos pesars!... |
|
|
|
VISANTET |
Segon part de la
funsió, |
|
esena sentimental. |
|
|
|
CHESINTA |
Visantet, Inés té
vól; |
|
ella te perdonará |
510 |
y yo t'obriré els meus
brasos. |
|
|
|
VISANTET |
Qu'es com obrirme en canal. |
|
Vosté ignóra... |
|
|
CHESINTA |
Si tú fores
|
|
un atre, al vórem
plorar... |
|
|
|