Visor de obras.

1 Títol.— 1 Paraula de Jahvè que fou adreçada a Osees, fill de Bereí (al temps d'Ozies, de Joatam, d'Acaz i d'Ezequies, reis de Judà, i al temps de Jeroboam, fill de Joàs, rei d'Israel).

Primer matrimoni d'Osees.— 2 (Començament del parlar de Jahvè per Osees.)

Jahvè digué a Osees: «Vés, pren una dona que fornica¹⁶⁶⁴, perquè el país, abandonant   —1932→   Jahvè, no fa sinó fornicar». 3 I se n'anà a prendre Gómer, filla de Debelaim, que quedà embarassada i li donà un fill. 4 Jahvè li digué: «Posa-li Jezrael¹⁶⁶⁵, ja que no trigaré gaire a fer pagar a la casa de Jehú la matança de Jezrael i a posar fi al seu regnat sobre la casa d'Israel. (5 Aquell dia, trencaré l'arc d'Israel a la vall de Jezrael.)»

6 De nou quedà embarassada i tingué una filla. Jahvè li digué: «Posa-li No-Compadida, ja que no continuaré compadint-me de la casa d'Israel. (7 Però de la casa de Judà me'n compadiré —6c perquè certament que els perdonaré!— 7b i els salvaré amb Jahvè, el seu Déu. No els salvaré ni amb l'arc, ni amb l'espasa, ni amb la guerra, ni amb els cavalls, ni amb els cavallers.)»

8 Deslletà No-Compadida, quedà embarassada i va tenir un fill. 9 «Posa-li No-El-Meu-Poble», digué Jahvè, «perquè vosaltres no sou el meu poble, i jo no sóc vostre».

2 Esperança pel demà.— 1 I els israelites¹⁶⁶⁶ seran tants com la sorra del mar, que no es mesura ni es compta. En lloc de dir-los: «No sou el meu poble», els diran: «Fills del Déu vivent». 2 Els fills de Judà i els fills d'Israel¹⁶⁶⁷ es reuniran tots, elegiran un cap únic; i pujaran del món de sota terra, ja que serà gran el dia de Jezrael! 3 Digueu al vostre germà «El-Meu-Poble», i a la vostra germana, «Compadida»¹⁶⁶⁸.

Càstig del país per la seva infidelitat

	4 Clameu-vos de la vostra mare,
	clameu-vos-en, si ella no és la meva dona
	i si jo no sóc el seu marit!
	Que bandegi de la cara les seves fornicacions
	i d'entre els pits els seus adulteris!
	5 Si no, la despullaré tota nua
	i la deixaré escarida
	com el dia que va néixer;
	la convertiré en un desert,
	la reduiré a una terra àrida.
	Faré que es mori de set,
	6 sense compassió pels seus fills,
	perquè són fills de fornicació!
	7 Sí, la seva mare ha fornicat,
	s'ha deshonrat la qui els va concebre,
—1933→
	ja que ha dit: «Vull anarme'n
	darrera els meus amants1669,
	que em donen el pa i l'aigua,
	la llana i el lli,
	l'oli i la beguda».
	8 Per això, faré perdedor el seu camí
	i li posaré un tancat,
	perquè no trobi les seves sendes;
	9 si corre darrera els seus amants,
	no els podrà aconseguir.
	I, si els busca delerosa
	i no troba res, dirà:
	«Me'n vull anar, vull tornar-me'n
	al meu primer marit,
	perquè abans vivia més bé que ara».
	10 ¿No és ella, doncs, que reconeix
	que sóc jo que li havia donat
	el blat, el most, l'oli fresc,
	i que li he prodigat la plata
	i l'or, una riquesa gran?
	11 Per això, tornaré a prendre
	el meu blat al seu temps,
	el meu most a la seva hora;
	retiraré la meva llana i el meu lli,
	perquè se li vegin les parts.
	12 Ara, doncs, li descobriré les vergonyes
	davant els seus amants,
	i ningú no la deslliurarà de la meva mà;
	13 posaré fi a tot allò que la fa contenta,
	a les danses, les llunes noves i els plenilunis
	(totes les solemnitats arreu).
	14 Li arrasaré el cep i la figuera
	de què ha dit: «Són el guardó
	que m'han donat els meus amants».
	Jo els convertiré en matossars,
	que brosquejarà la bèstia salvatge.
	15 Li faré expiar els dies dels baals,
	quan els cremava perfums,
	i, adornada amb l'anell del nas i el collaret,
	anava darrera els seus amants.

I s'havia oblidat de mi, oracle de Jahvè. 16 Per això, vet aquí que l'enllepoliré; la conduiré al desert i li parlaré amorosament. 17 Li donaré les seves vinyes d'allà¹⁶⁷⁰ i faré de la vall d'Acor una porta d'esperança. Allà¹⁶⁷¹ respondrà com els seus dies de jove i com el dia que pujà del país   —1934→   d'Egipte. (18 Aquell dia, oracle de Jahvè, em diràs «El meu marit», i no em diràs més «El meu baal»¹⁶⁷².) 19 Proscriuré de la seva boca els noms dels baals, de manera que no en quedi ni record amb els noms. (20 Aquell dia, faré un pacte a favor d'ells amb la bèstia, amb l'ocell i amb el rèptil; faré desaparèixer del país l'arc, l'espasa i la guerra, i els permetré de dormir en seguretat.) 21 T'esposaré a mi per sempre, t'esposaré a mi en justícia, en dret, en amor¹⁶⁷³ i en misericòrdia; 22 t'esposaré a mi en fidelitat i coneixement de Jahvè. 23 Aquell dia, oracle de Jahvè, jo encantaré els cels, i ells encantaran la terra; 24 la terra encantarà el blat, el most, l'oli fresc, i aquests encantaran Jezrael. 25¹⁶⁷⁴ Jo me'l sembraré en el país, em compadiré de No-Compadida, i diré a No-El-Meu-Poble: «Tu ets el meu poble», i ell dirà: «El meu Déu».

3 Segon matrimoni d'Osees.— 1 Jahvè em digué: «Torna-hi, estima una dona que n'estima un altre i que és adúltera, igual com Jahvè estima els fills d'Israel, mentre ells es giren cap a (d'altres déus), aquells qui s'agraden dels pastissos de raïm». 2 La vaig comprar per quinze peces de plata, un modi d'ordi i un bot de vi, 3 i li vaig dir: «Durant molts dies te m'has d'estar aquí quieta, sense fornicar ni donar-te a cap home». 4 Perquè, durant molts dies, els fills d'Israel, estaran sense rei i sense príncep, sense sacrifici ni altar, sense sacerdoci ni urim¹⁶⁷⁵. (5 Després d'això, els fills d'Israel es convertiran i cercaran Jahvè, el seu Déu, i David, el seu rei; acorreran tremolosos cap a Jahvè i cap a la seva felicitat, a la fi dels dies.)

	4 1 Escolteu la paraula de
	Jahvè (fills d'Israel).
	Perquè (Jahvè) està en litigi amb els habitants del país,
	ja que no hi ha sinceritat, ni amor,
	ni coneixement de Déu en el país.
	2 Juren i menteixen alhora,
—1935→
	roben i maten al mateix temps,
	cometen adulteri i violència,
	la sang es toca amb la sang.
	3 Per això, el país està de dol i llangueix tot el que hi viu,
	amb les bèsties i els ocells;
	fins els peixos es moren.
	4 Però que ningú no faci retrets!
	Que ningú no recrimini!
	Ja que el poble és com el coribant;
	el profeta, com el sacerdot.
	5 Aquest ensopegarà de dia,
	ho farà també el profeta, de nit;
	serà anorreat amb ell, 6 ben anorreat,
	el meu poble, per falta del coneixement.
	Ja que ell ha repudiat el coneixement,
	el repudio jo com a sacerdot meu;
	si és oblidada la llei del seu Déu,
	jo també oblido els seus fills.
	Tots, tants com són, pequen contra mi,
	canvien la seva glòria en ignomínia;
	8 es mengen el pecat del meu poble
	i són àvids de la seva culpa1676.
	9 Li passarà, doncs, al coribant com al poble,
	al sacerdot com al profeta:
	els faré pagar la seva conducta,
	hi aniré a tornes per les seves obres.
	10 Menjaran, però sense quedar tips,
	fornicaran, però sense fructificar;
	perquè han abandonat Jahvè
	per donar-se 11 a la fornicació.

La doble fornicació d'Israel

	12 El meu poble consulta el seu arbre1677,
	i la seva vara li dóna informes;
	que l'esperit de fornicació l'esgarria,
	forniquen sostraient-se al seu Déu.
	13 Immolen sobre els cims de les muntanyes
	i cremen perfums sobre els puigs1678,
	sota l'alzina, l'alba, el terebint;
	s'està tan bé a la seva ombra!
—1936→
	Per això, si les vostres filles forniquen
	i les nores cometen l'adulteri,
	14 jo no castigaré les vostres filles per les fornicacions,
	ni les nores pels seus adulteris;
	ja que ells mateixos se'n van sols amb les prostitutes
	i sacrifiquen amb les hieròdules!1679
	11b El vi i el most fan perdre el seny,
	14e i el poble imprudent sucumbeix.

(15 Si tu, Israel, forniques, no se n'ha de fer culpable Judà, i «no vingueu a Galgala, no pugeu a Bet-Aven, ni jureu, a Beer-Sabé, per la vida de Jahvè. 16 Ja que:)

El poble és indomable

	Igual que una vedella indòmita,
	ha estat indòmit Israel.
	¿Ara Jahvè els hauria de fer pasturar
	a lloure, com uns anyells?
	17 Efraïm s'ha associat amb els disbauxats,
	se n'ha anat vagabund;
	18 la companyia dels qui beuen
	l'ha portat a fornicar.
	Han preferit la seva ignomínia;
	la meva glòria, 19 l'han desestimada!
	Les ales del mantell els fan ferum de luxúria,
	puden de tant fornicar.

El càstig és inevitable

	5 1 Escolteu això, sacerdots,
	estigueu atents, prínceps d'Israel;
	casa del rei, presta l'orella,
	perquè el judici és per a vosaltres.
	Ja que heu estat per a Masfà un parany,
	un filat estès sobre el Tabor;
	2 heu fet fonda la trampa de Setim1680,
	però jo sóc un llaç per a tots!
	3 Jo conec prou Efraïm,
	Israel no se m'amaga:
	ara has fornicat, Efraïm,
	Israel s'ha fet impur!
	4 Els seus actes no els permeten
	de tornar al seu Déu,
	perquè l'esperit de fornicació els anima;
	no coneixen Jahvè.
	5 El seu orgull acusarà Israel,
	farà convicte Efraïm;
—1937→
	ensopegaran en la seva culpa,
	Judà ensopegarà també amb ells.
	6 Amb les seves ovelles i els seus bous
	aniran a cercar Jahvè,
	però no el podran pas trobar,
	perquè es retraurà d'ells.
	7 Han estat deslleials amb Jahvè,
	perquè havien nascut fills avorribles:
	és ara que ell els devorarà,
	el llaurador amb el seu camp.

Càstig d'Efraïm i de Judà

	8 Toqueu el corn a Gabaà,
	la trompeta a Ramà;
	doneu l'alarma a Bet-Aven,
	poseu Benjamí alerta!
	9 Efraïm serà devastat
	el dia del càstig;
	contra les tribus d'Israel
	faig saber una cosa infal·lible!
	10 Els prínceps de Judà han estat
	com els qui desplacen les fites:
	damunt d'ells jo abocaré,
	com aigua, la meva còlera!

Epigrama

	11 Efraïm és maltractat,
	és violat el seu dret,
	perquè se n'ha anat espontani
	darrera del seu enemic!

El mal d'Israel no es cura amb política

	12 Jo sóc com l'arna per a Efraïm,
	com la càries per a la casa de Judà;
	13 Efraïm ha vist la seva malaltia,
	i Judà, la seva úlcera.
	I Efraïm se n'ha anat a Assur,
	s'ha adreçat al seu gran rei!
	Però aquest no us pot pas curar,
	no us traurà cap úlcera.
	14 Perquè jo sóc com un lleó per a Efraïm,
	com un lleó jove per a la casa de Judà!
	Sóc jo que clavo l'urpa i me'n vaig,
	que m'ho emporto i no hi ha qui salvi.

  —1938→  

Il·lusions del poble sobre la facilitat d'aplacar Jahvè

	15 Me n'aniré, tornaré a la meva residència
	fins que es quedin atònits
	i, cercant la meva faç,
	en la seva angoixa demanin per mi:
	6 1 «Veniu, tornem-nos-en
	a Jahvè, el nostre Déu,
	perquè és ell que ha clavat l'urpa, però curarà;
	ell ha donat els cops, però ens embenarà.
	2 Ens tornarà la vida als dos dies,
	al tercer dia ens farà aixecar,
	perquè visquem a la seva presència
	3 i coneguem la seva deslliurança.
	Anirem darrera de Jahvè,
	el trobarem així que demanarem per ell,
	i vindrà per a nosaltres com la pluja,
	com el ruixat que amara la terra».
	4 ¿Què haig de fer amb tu, Efraïm,
	què haig de fer amb tu, Judà?
	La vostra pietat és com la boira del matí,
	com la rosada que es dissipa d'hora.
	5 (Per això, ho he gravat en els profetes.)
	Ho he promulgat amb paraules de la meva boca,
	i el meu dret ha sortit com el sol:
	61681 és la pietat que jo vull, no pas els sacrificis;
	el coneixement de Jahvè, més que els holocaustos!

Inseguretat i abusos a la conca del Jordà

	7 I, guaita, com homes violen l'aliança,
	s'hi porten deslleialment amb mi;
	8 Galaad és una ciutat de gent malèfica,
	tota tacada de sang.
	9 Com una banda de saltejadors
	és la banda dels sacerdots;
	del camí de Jericó cap a Siquem,
	el que hi fan és indigne.
	10 A la casa d'Israel he vist
	unes coses horribles (allà
	«has fornicat, Efraïm, Israel s'ha fet impur»).
	11 Judà comença a seguir el mal exemple,
	7 1 imita les petjades d'Israel.

  —1939→  

Però es descobrirà la culpabilitat d'Efraïm, la dolenteria de Samaria (ja que practiquen la mentida, el lladre penetra a casa, el saltejador ataca fora; 2 i no diuen a si mateixos que jo em recordo de tota la seva dolenteria).

	Ara les seves accions els envolten,
	són aquí davant meu!

El regicidi

	3 En la seva dolenteria, alegren el rei;
	en la seva sornegueria, els prínceps.
	(4 Tot això és pres dels flequers. Són com un forn que crema. Un flequer para de fer cremar des que ha fonyat fins que la pasta lleva.)
	5 Per l'aniversari del rei fan caure malalts
	els prínceps per l'escalfor del vi.
	Ell allarga la mà als conjurats hipòcrites,
	6 ja que s'acosten en el seu complot;
	tota la nit la seva ira dorm,
	al matí crema com una flama ardent.
	7 Tots s'escalfen com un forn
	i devoren els qui els regeixen;
	cada un dels seus reis van caient
	sense que cap d'ells m'invoqui.

Contra les aliances estrangeres

	8 Efraïm es barreja amb els pobles
	i es desgasta;
	Efraïm ha estat una fogassa
	que no ha estat tombada.
	9 Els estrangers se li mengen el moll,
	i ell no se n'adona!
	Li han sortit també cabells blancs,
	i ell no se n'adona!
	10 («El seu orgull acusarà Israel», i no han tornat a Jahvè, el seu Déu, i, malgrat tot això, no l'han cercat.)
	11 Efraïm ha estat com un colom,
	estordit, sense seny;
	han recorregut a l'Egipte,
	han anat a l'Assíria.
	12 Estendré sobre ells el meu filat,
	com sobre els ocells;
	els terrejaré, els fuetejaré com un bou,
	fins que se n'adonin!

  —1940→  

Jahvè no socorrerà els infidels

	13 Ai d'ells, perquè s'han escapat lluny de mi!
	Que morin, ja que m'han estat infidels!
	Diuen contra mi mentides.
	14 No criden cap a mi del fons del cor;
	quan es lamenten sobre els seus jaços,
	s'entretallen pel blat i el most.
	Es revolten, 15 quan jo els reprenc;
	els he fortificat els braços,
	i pensen mal de mi.
	16 Tornen —no pas cap a mi—,
	són com un arc que la falla;
	cauran per l'espasa dels
	seus enemics («per la seva
	llengua insolent», així se'n
	riuen al país d'Egipte).

Toc d'alarma

	8 1 Tingues el corn a la boca,
	com un guàrdia davant el temple de Jahvè,
	perquè han transgredit, la meva aliança
	i han prevaricat contra la meva llei!
	2 Cap a mi criden: «Déu meu!
	Nosaltres, els d'Israel, us coneixem!»
	3 Israel ha repudiat el qui és bo,
	corre darrera l'enemic.

4 Ells fan reis, però no de part meva; fan prínceps, i jo no en sé res (amb la seva plata i el seu or s'han fet ídols, per tal de ser suprimits. 5 És repugnant el teu vedell, Samaria!)

La ira se m'ha arborat, fins quan?

No poden pas restar impunes! 6 (Perquè és una institució insensata; l'artesà l'ha fabricat, i no és Déu. Sí, el vedell de Samaria es convertirà en flames. 7 Ja que:)

La política estrangera, perdició d'Israel

	Sembren vent, i cullen tempesta.
	(Tija sense espiga
	no dóna farina;
	si de cas en dóna,
	que el búfal l'engoleixi.)
	8 Israel és engolit!
	Ara són entre les nacions
	com un objecte que tant se val.
	9 Ja que els uns pugen cap a Assur,
—1941→
	13e els altres tornen a l'Egipte:
	9b Efraïm és un onagre esquerp;
	l'amor el fa anar errant.
	10 També, perquè erren entre les nacions,
	jo ara els aplegaré!
	I pararan una mica d'ungir
	tants de reis i de prínceps.

Contra la degeneració del culte

	11 Si Efraïm multiplica els altars,
	li serveixen per a pecar;
	12 si jo li escric una munió de lleis meves,
	ells les tenen per una cosa estranya.
	13 Els agraden els sacrificis —i sacrifiquen
	la carn— i en mengen Jahvè no els accepta):
	ara pensaré en la seva culpa
	i castigaré els seus pecats.

14 Israel oblidà el seu autor i edificà temples; Judà multiplicà les ciutats fortes, però «enviaré foc contra les seves ciutats, i devorarà els seus castells».

Anuncis de càstig

	9 1 No t'alegris pas, Israel,
	no cridis de joia com un
	poble de tants!
	Ja que forniques allunyant-te del teu Déu,
	que t'agrada el salari impur.
	Sobre totes les eres
	el blat 2 es farà fonedís;
	el cup no els reconeixerà i el most els renegarà.
	3 No habitaran més la terra de Jahvè.
	Efraïm tornarà a l'Egipte,
	i a Assur menjaran coses impures.
	4 No faran més libacions de vi a Jahvè;
	tampoc no li abellirien;
	el seu sacrifici seria com el pa de dol,
	que tothom qui en menja es fa impur.
	Perquè el seu pa serà per a ells sols,
	no entrarà a la casa de Jahvè.
	5 ¿Què fareu el dia de la solemnitat,
	el dia de la festa de Jahvè?
	6 (Perquè se n'anaren cap allà davant la devastació.)
	L'Egipte els recollirà,
	Memfis els enterrarà (refugi del seu diner),
	l'ortiga serà la seva hereva,
—1942→
	els cards envairan les seves tendes.

Hostilitat contra el profeta

	7 Vénen els dies del judici,
	els dies del càstig;
	vénen els dies de les represàlies,
	Israel se n'adonarà!
	«El profeta és boig,
	l'inspirat delira».
	De tan gran que és la teva culpa,
	ha de ser també gran l'hostilitat.
	8 A la casa del seu Déu, Efraïm
	posa aguaits al profeta;
	hi ha parat un parany d'ocellaire
	a tots els seus camins,
	9 han fet fonda la trampa
	(com als dies de Gabaà! «Pensarà en la seva culpa i castigarà els seus pecats.»)

Càstig del pecat de Baal-Fegor

	10 Com un dels raïms del desert;
	vaig trobar Israel;
	com una figa-flor a la figuera
	vaig veure els vostres pares.
	Són ells que, arribats a Baal-Fegor,
	es consagraren a la Vergonya;
	que es tornaren fets uns fàstics
	com els amants 11 d'Efraïm.
	13 Vaig veure Efraïm com un tamarisc
	sobre roca plantat en una prada;
	16a li han donat el cop a les arrels,
	s'ha assecat, ja no fa fruit.
	11b La seva glòria volarà com un ocell,
	prou de parts, d'embaràs, de concepció!
	16c Fins i tot si arriben a donar a llum,
	faré morir el tresor de les seves entranyes.
	12 I, si poden agambar els seus fills,
	els en privaré més que a cap home,
	perquè també, al d'ells quan me n'aparti!
	13c Hauran de portar els seus fills a la matança!

Càstig del pecat de Galgala

	14 «Doneu-los, Jahvè, allò que...»
	Jo els donaré entranyes estèrils
—1943→
	i uns pits ressecs!
	15 Tot el seu mal és a Galgala;
	és allà que els he haguts d'avorrir
	per les seves males accions.
	Els trauré fora de casa meva,
	ja no els estimaré més;
	tots els seus prínceps són rebels.
	17 El meu Déu els rebutjarà,
	perquè no el volen creure;
	que errin, doncs, per les nacions!

L'anarquia emmetzinadora

	10 1 Israel és un cep luxuriant
	que dóna molt de fruit.
	Com ruixat sobre el seu fruit,
	ell augmenta els seus altars;
	com pluja sobre la seva terra,
	fa riques les seves esteles.
	2 Han endurit el seu cor,
	és ara que es fan culpables.
	3 Ja que ara diuen:
	«No volem rei!
	I no tenim por de Jahvè,
	què ens ha de fer?»
	4 Parlar perquè sí, jurar en fals,
	concloure aliances;
	i el dret floreix com l'herba metzinosa
	als solcs del camp!

La ruïna de Samaria, obra del rei d'Assur

	5 Els habitants de Samaria tremolaran
	pel vedell de Bet-Aven;
	per ell portarà dol el seu poble
	amb els seus coribants1682.
	Es lamentarà per la seva glòria,
	perquè haurà emigrat lluny d'ell:
	6 la portaran també a Assur
	com ofrena al seu gran rei!
	2c És ell que cremarà els seus altars,
	que arrasarà les seves esteles.
	6c Efraïm en traurà vergonya,
	i Israel confusió (dels seus ídols).

Desintegració de Samaria

	7 Samaria s'està desintegrant,
	se'n va aigua avall com la brossa;
	81683 es tornen erms els llocs alts criminals,
	el pecat d'Israel!
	Espines i cards creixeran
	sobre els seus altars.
	Llavors diran a les muntanyes:   —1944→   «Cobriu-nos!»
	(i als puigs:) «Caieu sobre nosaltres!»

La ruïna venidora

	9 D'ençà dels dies de Gabaà
	que tu peques, Israel!
	És allà que digueren: «La guerra
	no ens atenyerà a Gabaà!»
	Però contra els fills de la injustícia
	10 vaig venir jo i els vaig castigar;
	els pobles es reuniren contra ells
	per la seva doble culpa.
	13b Que tu confies en el teu poder,
	en tants de paladins que tens:
	14 el tumult s'elevarà a les teves ciutats
	i totes les teves fortaleses
	(seran devastades com Salman devastà Bet-Arbel, el dia del combat).
	La mare serà esclafada sobre els fills
	15 (semblant cosa, us l'ha feta Bet-El!)
	per la vostra dolenteria:
	en la tempesta desapareixerà per sempre
	el rei d'Israel!

Suavitat del jou de Jahvè

	11 Efraïm era una vedella manyaga
	que trobava gust a batre,
	i jo mateix havia passat el jou
	al seu coll magnífic.
	Havia junyit Efraïm per llaurar,
	havia fet que Judà solquès.

(12 Feu-vos una sembra de justícia, segueu una collita de pietat, eixarmeu-vos terres noves del coneixement cercant Jahvè, fins que vingui i faci ploure la justícia sobre vosaltres. 13 Heu llaurat la impietat, heu collit la injustícia, heu menjat el fruit de la mentida.)

	11 4 Els tirava amb cordes d'humanitat,
	amb llongues d'amor.
	Els era com un qui els solleva el jou
	sobre la maixella;
	3c però no s'adonaren que els ho afluixava
	4c i anava menant-los tot suau.
	7 El meu poble s'arrepenja un dia i l'altre
	sobre els seus pitrals;
	i «Amunt, amunt!», li criden,
	no se'n redreça ni un!

  —1945→  

Ingratitud d'Israel

	Quan Israel era noi,
	li vaig cobrar amor;
	Efraïm, des de l'Egipte,
	el vaig cridar cap a mi.
	Cada vegada 2 que els crido,
	se'n van de la meva presència:
	ells sacrifiquen als baals
	i cremen perfums als ídols!
	3 Jo prou vaig ensenyar
	Efraïm a caminar,
	l'agafava pels braços;
	però és que ells se'n van de la meva presència,
	5c es neguen a tornar.
	5a Que torni Efraïm a l'Egipte,
	que sigui Assur el seu rei;
	6 l'espasa li travessarà la pell
	i li devorarà els membres
	(per culpa dels seus ídols).

L'amor venç

	8 Com t'hauria de tractar, Efraïm,
	com t'hauria de lliurar, Israel!
	T'hauria de tractar com Adamà,
	t'hauria de deixar fet com Seboïm!1684
	El meu cor es replega sobre mi,
	alhora se m'inflamen les entranyes;
	9 no puc donar curs a la meva ira ardent
	no puc tornar a destruir Efraïm.
	Ja que sóc Déu, i no pas un home;
	enmig teu sóc un sant,
	i no vinc com un voltor,
	com un lleó que rugeix amb un bramul com del mar.

Retorn dels dispersats

	10 Se n'aniran darrera de Jahvè,
	ja que és ell que rugirà, i acorreran,
	11 acorreran com el moixò des de l'Egipte,
	com el colom des del país d'Assur;
	i jo els faré tornar a les seves cases,
	oracle de Jahvè.

Corrupció d'Israel i de Judà

	12 1 Efraïm m'envolta amb mentida,
	i amb trampes (la casa d') Israel;
	Judà manca del coneixement de Déu,
—1946→
	s'acobla amb els hieróduls.
	2 Efraïm pastura vent,
	corre tot el dia darrera el llevant
	(multiplica la mentida i la vanitat):
	conclouen aliança amb Assur
	i porten oli a l'Egipte.

Manca de justícia d'Efraïm

	3 Jahvè s'ha de clamar de Judà,
	ha de castigar Jacob;
	el retribuirà segons la seva conducta,
	segons les seves obres.
	(4 Dins el ventre suplantà el seu germà,
	a la seva virior lluità amb Déu;
	5 sí, lluità amb l'àngel i el va vèncer;
	l'àngel plorà i li hagué de clamar mercè.
	A Bet-El el va trobar
	i va parlar amb ell:
	6 «Jo, Jahvè, sóc el teu Déu,
	Jahvè-Sabaot és el meu títol.
	7 I tu, tornaràs amb el teu Déu.
	Observa la pietat i el dret
	i espera sempre en el teu Déu».)
	8 Té a les mans les balances falses,
	troba gust a estafar,
	9 i diu: «No he fet més que enriquir-me,
	he aconseguit una fortuna».
	Tots els seus guanys no contrabalancen
	les culpes que ha comès:
	10 el tornaré a fer habitar en tendes,
	com quan ens trobàrem al desert.

Epigrama

	11 Jo que he parlat a profetes,
	que he multiplicat les visions,
	destruiré per mà de profetes,
	12 precipitaré al no res!

El pecat de Galgala i els motins

	Han estat ben vans a Galgala,
	han sacrificat als dimonis;
	també els seus altars són tants com clapers
	als solcs del camp.

(13 Jacob fugí a Sedé-Aram, Israel serví per una dona..., per una dona guardà bestiar.   —1947→   14 Per mitjà d'un profeta, Jahvè féu pujar Israel d'Egipte, i per un profeta fou guardat.)

	15 Efraïm és un provocador i s'amotina,
	té a sobre la pròpia sang;
	sobre ell llançaré el seu oprobi,
	el seu Senyor s'hi tornarà.

El culte dels baals, causa de la decadència d'Israel

	13 1 Jo veia Efraïm com una palmera
	que s'enlairava a Israel;
	però s'emmalurí pel baal i es mustigà.
	2 I ara pequen més i més
	fent-se imatges de fora,
	de la seva plata, amb manya, uns ídols,
	tot no és més que una obra d'artesans;
	per a aquells són els bens de sacrifici,
	amb homes que besen uns vedells.
	3 Per això, seran com la boira (del matí,
	com la rosada que es dissipa d'hora);
	com el boll que el vent s'enduu de l'era,
	com el fum que s'escapa per la lluerna.
	4 Però jo, Jahvè, sóc el teu Déu,
	d'ençà del país d'Egipte,
	i tu no coneixes d'altre Déu que jo.
	Fora de mi, no hi ha ningú que salvi;
	5 sóc jo que vaig vetllar per tu al desert,
	en una terra socarrada.
	6 Quan pasturaren, quedaren tips,
	i, un cop tips, el seu cor s'enorgullí;
	per això m'han oblidat.
	7 Seré, doncs, per a ells com un lleó;
	com una pantera, estaré a l'aguait al camí,
	8 els escometré com una óssa privada dels petits.
	Els esquinçaré l'embolcall del cor,
	i els gossos menjaran d'allà,
	les bèsties salvatges n'arrencaran esqueixos.

La monarquia no el salvarà

	9 Quan vindrà la teva ruïna, Israel,
	qui serà el qui et socorrerà?
	10 ¿On serà el teu rei que et salvi
	en totes les teves ciutats?
—1948→
	¿I els qui et regeixin, dels quals dius:
	«Dóna'm un rei i prínceps»?
	11 Jo et dono un rei en la meva ira
	i el prenc en el meu furor!

Judici conclòs

	12 La culpabilitat d'Efraïm està lligada,
	el seu pecat és arxivat,
	13 i són els dolors d'una que infanta
	que vindran per a ell.
	14c La clemència s'amagarà dels meus ulls:
	13c ell és un fill que no té seny, ja que ara no es vol presentar
	a l'obertura del si matern.
	141685 Del poder del país dels morts ¿jo els redimiria,
	els rescataria de la Mort?
	On són, o Mort, les teves pestes?
	País dels morts, on tens el fibló?

Arribada de la catàstrofe

	15 Brumeix el xaloc, un vent de Jahvè,
	puja del desert,
	arriba, i asseca la seva deu,
	eixuga la seva font!
	És ell que trabucarà el seu tresor
	amb tots els seus joiells,
	14 1 Samaria quedarà feta un erm,
	perquè s'ha rebel·lat contra el seu Déu!

(Cauran per l'espasa, les seves criatures seran esclafades i les dones encintes seran esventrades.)

Exhortacions i promeses

	2 Converteix-te, Israel, a Jahvè, el teu Déu,
	perquè és la teva culpa que t'ha fet ensopegar.
	3 Proveïu-vos de paraules i convertiu-vos a Jahvè,
	digueu-li: «Emporteu-vos-ho tot, la culpa i els pecats.
	Pagarem amb el fruit dels nostres llavis.
	4 Assur no ens ha de salvar, no volem muntar més a cavall.
	No tornarem a dir «Déu nostre»
	a l'obra de les nostres mans,
	perquè és en vós que l'home honrat troba compassió».
	5 —Jo curaré la seva apostasia
—1949→
	i els estimaré de cor,
	perquè ja no sento ira.
	6 Per a Israel seré com la rosada;
	ell florirà com el lliri,
	enfonsarà les arrels com l'alba.
	7 Que els seus llucs es propaguin,
	que tingui la ufana de l'olivera
	i que el seu perfum sigui
	com el del Líban
	(8a com el del vi del Líban).
	8 Que torni a ser com un jardí
	i que llevi fruit com el cep,
	primeries 9 com l'arbre fruiter.
	¿Què se li'n dóna ja dels ídols?
	Jo sóc la seva Anat i la seva Aserà,
	jo sóc com el xiprer verd
	(8a seuran a la seva ombra).
	9d És de mi que procedeix el seu fruit.
	10 ¿Qui és savi, i ho entén, això?
	Qui és intel·ligent i ho comprèn?
	Perquè els camins de Jahvè són dents,
	i els justos hi caminen;
	però els apòstates hi ensopeguen.

1 Títol.— 1 Paraula de Jahvè, que fou adreçada a Joel, fill de Fatuel.

La devastació del país per la llagosta

	2 Sentiu això i escolteu-ho,
	tots els habitants del país:
	¿Ha passat res de semblant al vostre temps,
	o al temps dels vostres pares?
	3 Conteu-ho en la vellesa als vostres fills,
	i que ells ho contin als seus fills,
	i els seus fills a la generació que seguirà.
	6 Ja que ha pujat contra el meu país una gent
	poderosa i innombrable;
	les seves dents són dents de lleó,
	i tenen uns queixals de lleona.
	7 M'ha posat el cep fet una desolació,
—1950→
	m'ha deixat descarnada la figuera,
	l'ha pelada tot llençant-ne trossos,
	les rames s'han tornat blanques.
	9 S'ha quedat sense ofrena ni libació,
	el temple de Jahvè, el nostre Déu;
	estan de dol els sacerdots,
	els ministres de l'altar.
	11 Els llauradors estan confosos,
	es planyen els vinyaters,
	perquè s'ha perdut el blat i l'ordi:
	s'ha perdut la collita del camp!
	12 El cep s'ha assecat,
	s'ha mort la figuera;
	magraners, palmeres, pomeres,
	tots els arbres del camp són secs.

Lamentació pels estralls de la llagosta

	4 Allò que havia deixat el llagost,
	ho ha devorat la llagosta;
	allò que havia deixat la llagosta,
	ho ha devorat el saltamartí;
	allò que havia deixat el saltamartí,
	ho ha devorat la saltarel·la.
	5 Embriacs, deixondiu-vos del vostre vi;
	tots els bevedors, ploreu i planyeu-vos
	pel most: se us ha estroncat de la boca!
	8 Lamenteu-vos, com una noia vestida de dol
	per l'espòs de quan era jove,
	12c ja que el goig s'ha fos tot moix
	d'entre els fills dels homes,
	16c s'han fos l'alegria i les festes!
	10 El camp és devastat,
	les terres estan de dol,
	perquè la verdor s'ha esvanit,
	el blat està devastat,
	el most s'ha perdut,
	s'ha estroncat l'oli fresc.

Crida a la penitència i a la pregària

	13 Cenyiu-vos de sac i lamenteu-vos, sacerdots;
	planyeu-vos, ministres de l'altar;
	veniu, passeu la nit amb els sacs,
	ministres del meu Déu (ja
	que el temple del vostre Déu
—1951→
	es veu privat d'oblacions i de libacions).
	14 Prescriviu un dejuni, convoqueu un aplec,
	reuniu tots els habitants del país
	al temple de Jahvè, el vostre Déu,
	i clameu a Jahvè!
	(15 Ah, quin dia! Ja que
	és a prop el dia de Jahvè;
	vindrà com una devastació
	de la part de Saddai!)
	16 El temple del nostre Déu, ¿no és privat d'aliment
	davant els nostres ulls?
	17 Perquè les llavors s'han arrugat
	sota les seves motes.
	Els graners estan assolats,
	les sitges s'enrunen;
	ja que el blat s'ha assecat,
	18 què hi dipositaríem?
	Estan esverats els ramats de bous
	perquè no tenen pastura;
	belen fort els ramats d'ovelles,
	19 clamen a vós, Jahvè.
	20 Es deleixen fort les bèsties salvatges,
	perquè els corrents d'aigua són secs;
	el foc ha devorat els pastius del desert,
	19c ha cremat tots els arbres del camp.

Descripció de la invasió de la llagosta

	2 1 Toqueu el corn a Sió,
	doneu l'alarma sobre la meva muntanya santa!
	Tots els habitants del país tremolen,
	perquè ha vingut 2c un poble nombrós i fort.
	(El dia de Jahvè, sí, és a prop,
	2 un dia de tenebres i de fosca,
	un dia de nuvolada i de negror.)
	Desplegat com sutge sobre les muntanyes,
	com ell no n'hi ha hagut de fa segles,
	i darrera d'ell no en tornarà cap més
	fins a les èpoques més llunyanes.
	3 Davant d'ell, el foc devora;
	darrera d'ell, s'encén una flama.
	El país era com un jardí d'Edèn, davant d'ell;
	darrera d'ell, és un erm desolat!
	(Tampoc no se n'escapa res.)
	4 El seu aspecte és com el dels cavalls,
	s'abriven igual que corsers,
	5 com si xerriquessin carros, van fent bots
—1952→
	sobre els cims de les muntanyes.
	És com una flama ardent que devora la palla,
	com un exèrcit poderós en ordre de batalla;
	6 davant d'ell tremolen els pobles,
	totes les cares es muden.
	7 S'abriven com uns paladins,
	com els homes de guerra,
	pugen sobre la muralla,
	cadascun segueix dret el seu camí.
	No fan tortes als seus trajectes,
	8 ni topen l'un amb l'altre;
	van cadascun amb la seva espasa
	i escometen amb les seves armes.
	No rompen files 9 a la ciutat,
	escalen la muralla, corren,
	pugen amunt cap a les cases,
	penetren per les finestres (com el lladre).
	10 Davant d'ell la terra ha tremolat,
	els cels s'han commogut;
	s'han eclipsat el sol i la lluna,
	els estels han perdut l'esclat.
	11 Jahvè ha fet esclafir el tro
	davant el seu exèrcit,
	ja que la seva horda és immensa,
	és poderós l'executor de la seva paraula.
	(Perquè el Dia de Jahvè
	és gran i extremadament temible,
	i qui l'afrontarà?)

Exhortació a la penitència

12 Però encara ara, oracle de Jahvè, torneu a mi de tot cor, en el dejuni, el plor i els senyals de dol. 13 Esquinceu-vos el cor, i no pas el vestit; torneu a Jahvè, el vostre Déu, ja que és clement i misericordiós, pacient, estima molt, i es desdiu de fer mal. 14 Qui sap si no s'hi repensarà i se'n desdirà, i deixarà darrera d'ell una benedicció, oblacions i libacions per a Jahvè, el vostre Déu!

Invitació a un dejuni general

	15 Toqueu el corn a Sió,
	prescriviu un dejuni, convoqueu un aplec;
	16 reuniu el poble, santifiqueu la comunitat,
	aplegueu els vells;
—1953→
	reuniu els infants
	i els qui encara mamen.
	Que surtin, el jovençà de la seva cambra
	i la núvia de la seva alcova!
	17 Que entre el vestíbul i l'altar
	plorin els sacerdots,
	els ministres de Jahvè, i diguin:
	«Pietat, Jahvè, per al vostre poble!
	No lliureu el vostre heretatge a l'oprobi
	als sarcasmes dels pagans!
	¿Per què han de dir entre els pobles:
	On és el seu Déu?»

Resposta de Jahvè.— 18 I Jahvè, encès de gelosia pel seu país, es compadí del seu poble. 19 Jahvè va respondre i va dir al seu poble: Us enviaré el blat, el most, l'oli fresc. En tindreu tant com voldreu, i mai més no faré de vosaltres l'oprobi dels pagans. 20 I al qui ve del nord, l'allunyaré de casa vostra, l'empenyeré cap a una terra àrida i desolada; la seva avantguarda, cap al mar oriental; la seva reraguarda, cap al mar occidental, de manera que en pujarà la pudor. 21 Terra, no tinguis por, fes festa i alegra't, ja que Jahvè fa grans coses. 22 No tingueu por, bèsties salvatges! Els pastius del desert reverdeixen, els arbres produeixen els seus fruits, la figuera i el cep donen la seva riquesa. 23 Fills de Sió, feu festa i alegreu-vos en Jahvè, el vostre Déu! Ja que us ha donat les provisions amb generositat, ha fet caure per a vosaltres la pluja, pluja de tardor i de primavera, com de primer. 24 Les eres s'ompliran de blat, les tines sobreeixiran de most i d'oli fresc. 25 I jo us faré recuperar les anyades que s'han menjat la llagosta, el saltamartí, la saltarel·la i el llagost, el meu gran exèrcit que havia enviat contra vosaltres. 26 Tindreu tant de menjar com voldreu, i lloareu el nom de Jahvè, el vostre Déu, que haurà fet meravelles amb vosaltres. I el meu poble no es veurà mai més confós. 27 I sabreu que jo estic enmig d'Israel i que jo sóc Jahvè, el vostre Déu, i ningú més. El meu poble no es veurà mai més confós.

3 L'efusió de l'esperit i els senyals precursors del dia de Jahvè.— 1¹⁶⁸⁷ Després d'això, jo abocaré el meu esperit sobre tot ésser de carn.   —1954→   Els vostres fills i les vostres filles profetitzaran, els vostres vells tindran somnis, els vostres joves, visions. 2 Fins sobre els esclaus, homes i dones, aquells dies, abocaré el meu esperit. 3 Donaré presagis al cel i sobre la terra, sang, foc, columnes de fum. 4 El sol es canviarà en tenebres, i la lluna, en sang, abans que vingui el dia gran i temible de Jahvè.

5¹⁶⁸⁸ Però tots els qui invocaran el nom de Jahvè se salvaran, perquè sobre la muntanya de Sió i a Jerusalem i entre els supervivents que Jahvè cridarà, n'hi haurà de salvats, com ho ha dit Jahvè.

4 Judici dels estrangers i glorificació d'Israel. 1 Perquè aquells dies i aquells temps, quan canviaré la sort de Judà i de Jerusalem, 2 reuniré tots els pagans i els faré baixar a la vall de Josafat¹⁶⁸⁹; allà entraré en judici amb ells per raó d'Israel, el meu poble i el meu heretatge¹⁶⁹⁰. Ja que l'han dispersat entre les nacions i han repartit el meu país. 3 S'han fet a sorts el meu poble; han donat un noi per una prostituta i han venut la noia per vi, que s'han begut. 4 I també, ¿Què teniu amb mi vosaltres, Tir i Sidó, i tots els districtes de la Filistea? ¿Què voleu venjar-vos de mi per res de mal que us he fet? ¿O voleu fer-me res sense causa? Tot seguit us faria recaure sobre el cap allò que féssiu! 5 Perquè vosaltres heu pres la meva plata i el meu or, us heu emportat als vostres palaus les meves millors preciositats, 6 heu venut fills de Judà i de Jerusalem als fills dels grecs, per allunyar-los del seu territori. 74 Però jo els posaré en moviment fora del lloc on els heu venuts i us faré recaure la vostra feta sobre el cap. 8 Vendré els vostres fills i les vostres filles als fills de Judà, que els vendran per ser deportats en una nació llunyana; ja que Jahvè ha parlat.

9 Publiqueu això entre les nacions, proclameu la guerra santa, enardiu els paladins, que s'avancin, que pugin tots els homes de guerra! 10 Forgeu les vostres relles en espases i les vostres falçs en llances! Que l'invàlid digui: «Sóc un valent!» 11 Cuiteu, veniu, tots els pagans dels voltants, concentreu-vos! (Jahvè, féu   —1955→   baixar allà els vostres paladins!) 12 Que els pagans es posin en moviment i que pugin a la vall de Josafat! Perquè hi seuré per jutjar tots els pagans dels voltants. 13 Bon cop de falç: les messes són madures; veniu, trepitgeu: el cup és ple; les tines sobreïxen, tant és de gran la seva dolenteria! 14 Gernacions i més gernacions a la vall de la Decisió! Ja que és a prop el dia de Jahvè, a la vall de la Decisió! 15 El sol i la lluna s'eclipsen, els estels perden l'esclat. 16 Jahvè rugirà de Sió, i de Jerusalem farà sentir el seu crit; el cel i la terra es commouran, però Jahvè farà d'empara al seu poble, de refugi ala fills d'Israel! 17 Sabreu aleshores que jo sóc Jahvè, el vostre Déu, que resideixo a Sió, la meva muntanya santa! Jerusalem serà un lloc d'asil, els estrangers no hi passaran més. 18 Aquell dia, les muntanyes regalaran de most, els puigs traspuaran llet, i totes les torrenteres de Judà portaran aigua. Sortirà del temple de Jahvè una font, que regarà la vall de les Acàcies. 19 L'Egipte es convertirà en un desert desolat, per culpa de les violències comeses contra els fills de Judà, ja que han escampat sang innocent al seu país. 20 Però Judà serà habitat per sempre, i Jerusalem, per tots els temps 21 (venjaré la seva sang que no he venjat), i Jahvè residirà a Sió.