Semblança d'Enric Casasses

Enric Casasses (Barcelona, 1951) està considerat com un destacat escriptor d'avantguarda en llengua catalana que ha transgredit, com ningú, la lírica tradicional, des d'una visió molt personal. Per a Casasses «la sonoritat forma part del significat profund del poema», i bona mostra d'això són els interessants recitals que habitualment ofereix de la seua poesia, amb un domini impressionant de la tècnica dramàtica. A més, el seu vers s'expressa moltes vegades en un to humorístic i fins i tot paròdic, amb molt bona acollida. Especialment popular és la temàtica amorosa, de la qual és un important renovador.

La seva producció poètica és bastant extensa (ja són més de vint els seus poemaris) i diversa. Aquesta heterogeneïtat característica és fruit de l'experiència i inspiració personal i d'incorporar diferents influències. Així, el poeta travessarà, entre d'altres, el dadaisme, la literatura medieval (representada per La cosa aquella, premi Crítica Serra d'Or el 1991), el barroc (amb No hi érem, Premi de la Crítica 1994), l'expressionisme (Calç, Premi Carles Riba 1995) o el vers lliure (D'equivocar-se així, guardonat amb l'Ausiàs March de Gandia el 1996). Actualment ha anat més enllà i es troba submergit en les formes inventades de la poesia més experimental (Plaça Raspall, Premi Ciutat de Palma - Joan Alcover 1999). El reconeixement de Casasses com a gran poeta, no obstant la seua qualitat literària i originalitat, ha estat prou recent.

L'autor ha estat també traductor al català d'escriptors com ara William Blake, Sir Arthur Conan Doyle o Robert Louis Stevenson; així mateix, molts dels seus treballs de poesia s'han publicat en diferents idiomes (espanyol, italià i alemany). Hem de destacar, a més, que ha portat a escena amb èxit diferents obres dramàtiques seues, així com també la seua col·laboració en diferents projectes d'artistes contemporanis.