(1986)
I què dolça és la vida si solques a temps | ||||
l'ampla mar de la teua llibertat. | ||||
Si vosaltres, mariners en terra, poguésseu | ||||
aturar tots els rellotges dels ports tenebrosos, | ||||
si poguésseu refugiar-vos dintre la cambra | ||||
d'aquelles nines de Bearn, | ||||
jo us esguitaria els rostres i els vestits | ||||
amb la sang del meu pit adolescent, | ||||
transit per amants desempedrades del temps | ||||
i per brises amb enyor de begònies. |
Esdevenim guerrers embolcallats amb càntics | |||
de vidre, consumint el foc de les vinyes | |||
del nostre ahir vençut, que se'ns rebel·la | |||
amb furors d'aurora i migdies de calèndules | |||
oblidades entremig del passat i la joia del jardí. |
Marbres embruixats de signes suren damunt | |||
la mar lliure i la saviesa dels navegants | |||
sense memòria els fa traçar cal·ligrafies | |||
errants sota les llunes luxurioses del crepuscle. |
Ofegat tovament per les sentors de flor d'ametler, | ||||
amb la neu coronada davant l'èxtasi | ||||
de les roses de la primavera, | ||||
principescament debellit contemple | ||||
els bells cossos creixents en la penombra. | ||||
Potser semblaré un nou bàrbar entre els meus: | ||||
suggestionat pel vell ensomni, comence a pujar | ||||
les escales descalç i sense armadura, | ||||
amb les úniques candeles dels meus ulls arriscadíssims. | ||||
L'exquisida joia és ja a l'abast. | ||||
Tan sols caldrà lligar les mil cames de l'amor | ||||
al cor de tan dolça i enraonada esperança. |
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
(1990)
Llegesc el retorn als teus ulls, amor, | ||||
amb flors, ocells i espasmes de princeses sense nom. | ||||
La vida encara t'amoroseix els somnis i la tremolor | ||||
de daina sotmesa dins la fortalesa d'aquell muscle. | ||||
Els besllums del peix argentat són incommensurables. | ||||
Desordres i sorpreses augmentes el vell zel | ||||
pels boscos de llunes virolades. | ||||
No vull perdre sense tu l'olor de cap crepuscle. | ||||
Les serps regiren vivament les butxaques i treuen | ||||
núbils esclats davant les omegues irresoltes. | ||||
Tendreses i focs sobreviuran als versos efímers. | ||||
El mirall on ara ens retrobem perdurarà | ||||
tot proclamant el gest sobirà | ||||
amb què compartirem l'anhel. | ||||
Sóc sempre amb tu, més enllà de símbols, veus o banderes. |
|
|||||
Ens vàrem perdre el Fièsole a Florència. | |||||
I la campanya, i els rius, i els perfums del Trecento, | |||||
solatges de belles històries acaronades amorosament | |||||
pels ulls dels qui sabien morir per l'Art. | |||||
Nosaltres, déus en efímera rebel·lió, | |||||
decidírem de morir per la vida, | |||||
estimar-nos talment com unes feres | |||||
damunt del ramat dels bàrbars exultats | |||||
pels dons del pleniluni florentí. | |||||
Tu i jo ens vam deixar tota la passió dels ulls | |||||
a la Galeria dels Uffizi i a l'Acadèmia, | |||||
on el bell dragó del David ens va commoure, | |||||
una vegada més, l'adelerat origen dels pecats. | |||||
I així, a la vora del palau dels Mèdici, | |||||
on el Mercat de Sant Llorenç es fa present, | |||||
dins la cambra d'un humil alberg toscà, | |||||
començàrem a brodar aquell telarany | |||||
amb què els bons amants saben transformar-se | |||||
en desaforades i genials crisàlides. |
|
||||||||||||||||
|
||||||||||||||||
|
||||||||||||||||
|
El cavaller sent fulgors | ||||
vegetals en noves delícies. | ||||
Podria creure's un déu | ||||
car disposa dels recursos | ||||
de la predicció | ||||
i de les paraules: | ||||
aquella dolcesa de cor | ||||
que predicava el Dant. | ||||
Més enllà de la seua fúria | ||||
i la tardor de plata | ||||
que l'envolta, | ||||
naixeran noves garses | ||||
gratant les plomes immaculades | ||||
i les llums de primavera. | ||||
El cavaller les guaitarà, | ||||
voyeur impenitent, | ||||
amb una música de silencis | ||||
emmidonats i definitius. |
|
||||||||||||||||
|
||||||||||||||||
|
||||||||||||||||
|
||||||||||||||||
|
|
|||||
Déus de Birmània ploren corindons | |||||
incessantment, sense clemència. | |||||
Com una fada, ella et pot oferir | |||||
bé un codony en flor, | |||||
bé un pomell de sortilegis inesperats. | |||||
Capvespre amorosit per cristalls | |||||
i plomatges esvaïts: humitat de verdes | |||||
herbes dins la vella font del desig. | |||||
Com un Catul, adreces l'enfiladissa | |||||
per damunt l'hopalanda que amaga | |||||
discretíssims lleons de sang i plata. | |||||
Efluvis de mel i d'ambre volen traspassar | |||||
els ulls que encaren l'altra llegenda: | |||||
Montsegur, castell egregi en la memòria d'un país | |||||
custodiat sempre de boira, de forest salvatge. |
Cremar tots els marbres del teu rostre | ||||
dins una mar fugissera d'incendis | ||||
i estimar-te com el millor portent de primavera. | ||||
Amant encorralat per filtres i llençols, | ||||
viole l'espai d'enfuriades gavines | ||||
colpejant els murs i les pedres de l'antiga derrota. | ||||
Un pleniluni passa ara el talismà | ||||
que ja vam entreveure en algun país llunyà. | ||||
l'amor demanarà les seues monedes on els mercaders | ||||
elevaren les torres transparents de l'Occitània. | ||||
Ara et naixen, entre les sines, llaüts impossibles: | ||||
el naufragi que profetitzaren els trobadors d'Europa. |
(1992)
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
L'emperadriu de l'Orient t'assumirà els verds ulls | ||||
i els llavis de plata mentre t'anirà corcant | ||||
els plaers de la ment i et desvetlle el dragó | ||||
que regna dins el seu miharab, a l'entrecuix. | ||||
Et sentiràs jove, lliure i feliç | ||||
mentre fantasieges el portent de la núbil carnassa. | ||||
El carro alat del ponent encès | ||||
restarà atrapat com una llepassa | ||||
dins el dèdal de l'iràs però no tornaràs. | ||||
La mantis t'imposarà la seua natura. | ||||
I la teua ànima, com un subtil fil de matinada, | ||||
te l'hauràs de transformar tot sol | ||||
en la crisàlide d'una altra primavera. |
|
|||||
L'argonauta es llança a l'aventura de l'Orient. | |||||
El jardí dels marbres destrossats, | |||||
l'antiga esplendor abrusada pel sol dels invasors, | |||||
les oliveres desaparegudes dins la mar dels ignorants: | |||||
difícilment podem reconèixer ja les illes de la saviesa. | |||||
On són ara les fulles dels llorers que coronaven els poetes? | |||||
On són ara els nenúfars que escoltaven llurs versos? | |||||
On és la pau del somni que desvetlla encara la meravella? | |||||
La polpa del dits recorre els telers de totes | |||||
les Ítaques petites, solitàries, a l'aguait inútil | |||||
d'una altra Atlàntida. Mentrestant, cremes a l'aire | |||||
en un vaixell sense rumb, les darreres parpelles a l'Orient. |
Retornaràs al jardí de casa des d'Ítaca. | ||||
Aviat t'assabentaràs si els teus voldran reconèixer-te. | ||||
Amb una barba farinosa de versos | ||||
i un pomell de dolces vicissituds a les mans, | ||||
et somriuràs davant la intolerància de la tribu, | ||||
davant l'encarcarament dels nous patricis. | ||||
Des del bell colze dels records, embadaliràs | ||||
els amics amb tendrors sublimades a la foscor, | ||||
amb confidències als capvespres amerats de salzes, | ||||
amb aquella passió de Galatea pels teus atributs. | ||||
Ben pocs endevinaran si la faula es fon | ||||
o supera la imaginació: venes i ocells | ||||
aixecant tot d'una la imaginació del faune. | ||||
No et moriràs mai. | ||||
Els fills de les amants recordaran el prodigi. |
|
|||||
No em seduiràs per les llàgrimes de la gravetat. | |||||
No reclamaré com tu la plaça de l'oblit | |||||
per tots els qui ja no hi són, per tots aquells | |||||
amb qui vaig gaudir els primers estendards de la il·lusió. | |||||
Les cases buides dels amics esdevenen fanals | |||||
il·luminant les murteres i les heures de la nit. | |||||
Molts d'ells han mort civilment fa temps | |||||
mentre la vida m'extasia amb passatges de lluna plena, | |||||
rnentre l'altre jo aprén el domini de la saviesa. | |||||
Com un poema esquinçat per la passió, | |||||
hauríem de cercar tots dos l'harmonia a través de | |||||
les deixalles d'ors i músiques, de flors i jardins, | |||||
de petits cors que ploren a l'horabaixa, | |||||
d'algun tendríssim brasquer gairebé oblidat. | |||||
Així, potser alguna cítara o violoncel planyerà el teu comiat. | |||||
Difícilment et donarà temps d'equilibrar els contraris. | |||||
La turbulència del riu donarà pas a la claredat del silenci, | |||||
a una sentor de gesmils dins la primavera de llençols estesos | |||||
que escamparan les paraules que mai no arribaràs a dir. |
|
||||||||||||||||
|
||||||||||||||||
|
||||||||||||||||
|
(1995)
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Amb cendres i diamants t'hauria | ||||
agradat gravar el millor càntic. | ||||
Declararàs la veu damunt | ||||
papirs de soca d'olivera | ||||
i l'escriuràs amb plomes d'ocell ferit. | ||||
Sols així, amb la sang i el patiment d'altri, | ||||
elaboraràs els més delicats filtres d'amor. |
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
(1996)
|
||||||||||||||||
|
||||||||||||||||
|
||||||||||||||||
|
Quan els anells et circumden, | |||
quan el gat de la passió | |||
t'arrape de valent les entranyes, | |||
quan el record esdevinga una gran taca | |||
d'oli bullint-te l'absència, | |||
un poema tan sols aleshores | |||
et podrà atorgar, mar endins, | |||
el passatge de l'últim veler. |
|
||||||||||||||||
|
||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
|
||||||||||||||||
|
||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
Amor de mar endins | |||
cap a altres continents, | |||
navegant en vaixell de paper | |||
i xiquets amb vestidet mariner. |
|
||||||||||||
|
||||||||||||
|
Com la flama em penedesc, morint-me | |||
dins l'espès fum de la nostàlgia. | |||
Sense closques i escuts, per damunt | |||
del rovell marró dels anys, cap a la llum | |||
de les illes ignotes que desvetllen sortilegis, | |||
cobriu-me, com Neruda, amb llençols de blau, | |||
núvols blancs i pedra, poemes amerats de passió, | |||
i així podré contar-vos les vides de ma vida. |
(1997)
Embolcallant somnis amb falles de plàtan, | |||
dibuixe els ametlers en flor a l'estany dels pares. | |||
Com Aquil·les ferit al turmell per la lletgesa urbana, | |||
regire la memòria per retornar al jardí de casa | |||
i erigir de nou aquells arbres de la infantesa. | |||
Llàgrimes de pluja pengen suïcides pels xops | |||
de vol estirat en aquest hivern de preludis. | |||
Som enmig d'un espectre de boires i teranyines. | |||
Som enmig de terres farcides de mites i llegendes. | |||
Som encara al bell mig del vell cor fatigat d'Ítaca. |
No sé si el foc o el bram de les paraules | |||
mantenen viu el polsim daurat del darrer perfil. | |||
l'arnès comença a perdre l'argent esculpit. | |||
Tan sols l'espasa, esmolada i a punt, penja d'un fil. | |||
Els ulls i els sentits vigilen de prop el brasquer. | |||
El gos, savi i vell, manté en silenci | |||
un domini absolut en l'empedrat del carrer. | |||
El zèfir broda per les arbredes el cant darrer. |
Davant teu la mar blanca que somniaves de menut. | |||
És l'indret i la faula amb què l'àvia | |||
t'aspergia amb el cant del colibrí. | |||
Potser et caldrà ara un bany de neu | |||
abans d'escometre la balada definitiva. | |||
La febre dels ulls donarà pas a la molsa llegendària. | |||
Cap altre ocell no batega ja al teu voltant | |||
demanant focs suïcides o crostes angelicals. | |||
Fuig un cop més del torb que t'assetja. | |||
Retroba el fugisser amagatall de la teua primavera. |
Sense cap sentor de terra coneguda | |||
trepitges indrets i fronteres, | |||
mirant de deslliurar-te d'aquell | |||
posat solemne que et debellia. | |||
Amb una gran dificultat et treus la roba | |||
car el fred i els teus et guaiten de prop. | |||
Lluny del país que somnies et mors | |||
cada dia un poc més, sense poder penjar | |||
l'arnès i asseure't damunt el pla sentir de les coses: | |||
un tros de pa d'horta, un xanglot de raïm, | |||
un vi de la terra, un lladruc de gos conegut. | |||
T'adones un cop més del seny del viatge: | |||
la bitàcola de retorn del teu vaixell | |||
mai no t'assegurarà el port dels teus. |
Amor i mort
entrecreuen mots incisius
|
||||
Amor i mort entrecreuen mots incisius | ||||
amb encertades estrelles que fereixen el cap | ||||
i el cor i, de vegades, l'entrecuix. | ||||
Des de l'alé dels ardits poetes | ||||
vares covar de prop suïcides tremolors | ||||
i fruïres de l'al·leluia de la vida | ||||
amb ulls golafres lliurats al prodigi sense hora. | ||||
La tendresa, ballarina i sol·lícita, | ||||
es va enamorar del florilegi de la ploma. | ||||
Filòsof d'ensomnis i profunditats marines, | ||||
tastares sovint la dolçor del petit avenc carnós. |
De la perla encara marina, | |||
dels seus tresors mai del tot coneguts, | |||
dels bells papirs retrobats a Alexandria, | |||
navegant de continu per la mar ignota | |||
que separa l'illa de l'últim adéu, | |||
atansaràs a la fi el poema del gresol il·lustrat. | |||
Fidel als vents que controlen la vida, | |||
enfiles el galió envers la nova fortuna, | |||
sense mirar enrere ni escoltar veus de sirena. | |||
Els ulls de la passió esdevenen ja perles marines. |
Epitafi
|
||||||||||||
|
||||||||||||
|
||||||||||||
|
||||||||||||
|
(2000)
Deixares caure sobre Roma uns ulls esbiaixats | |||
en recordar aquella altivesa del seu passat. | |||
Un vell magnoli t'aguaita des de la finestra | |||
pegant foc a records de plenilunis i sang esvalotades | |||
de vells cossos i maduixes escollides per la fortuna. | |||
Sense èmfasi, t'has mudat per al reencontre | |||
amb un xic d'il·lusió per acarar-te de nou | |||
amb les fonts musicals del Bernini. | |||
La vida te l'has devorat ja com un xiquet que punxa | |||
massa de pressa els globus de cotó-en-pèl ensucrats. | |||
Mentrestant, la tarda cau dolçament sobre els muscles | |||
i un grapat de teuladins fugen des de la cambra | |||
fins la il·lusió dels campanaris més remots. | |||
Ah covard contestatari, com no goses acompassar | |||
l'alé mesurat a l'esplendor de l'instant que t'anega? | |||
Ho desitges o no, Roma és la font i la vida | |||
i la vida encara es troba al teu abast. |