Resultados de búsqueda (42)
Filtros aplicados:
-
Resultado número:1
Estudio crítico
- Título:
-
Que nos falta una edición crítica del Quijote / Daniel Eisenberg - Registro bibliográfico
- Autor:
-
Eisenberg, Daniel, 1946-
- Portales:
-
Miguel de Cervantes
Visitar sitio web
| Figuras del Hispanismo
Visitar sitio web
- Mat. aut.:
-
Cervantes Saavedra, Miguel de (1547-1616) -- Don Quijote de la Mancha
- Fragmentos
'cervantes' en la obra
: (48
coincidencias encontradas)
-
-
954-55 y José María Casasayas comentó en las
págs. 168-72 de «La edición definitiva de las
obras de Cervantes
-
», Cervantes, 6 (1986), 141-90, con
correcciones en Cervantes, 8 (1988), 123.
-
previa», en esta
edición (Madrid: Consejo Superior de Investigaciones
Científicas, Instituto Miguel de Cervantes
-
«Creo recordar
que ya antes se había tratado del tema en el I Congreso
Internacional sobre Cervantes,
-
nombró
una comisión para el estudio, y subsiguiente puesta en
práctica, de una edición de las obras de Cervantes
-
pág. 166, nota 1).
38
Anales cervantinos, 18 (1979-80), 239; Patricia Kenworthy,
«The Cervantes
-
A Brief History»,
Cervantes, 1 (1981), 7-8, en la pág. 8;
«Newsletter» de la Cervantes Society of America
-
January 1981, pág. 1.
39
Robert Flores, «The Need for a Scholarly, Modernized Edition
of Cervantes
-
' Works», Cervantes, 2 (1982), 69-87; John
J.
-
Allen, «A More Modest Proposal for an Obras
completas Edition», Cervantes, 2 (1982), 181-84;
Daniel Eisenberg
-
, «On Editing Don Quixote»,
Cervantes, 3 (1983), 3-34, con corrección en la
pág. 160; José María Casasayas
-
, «La
edición definitiva de las obras de Cervantes», ya
citado en la nota 9.
-
Sí consta, por los exámenes parciales que se han
hecho, que los varios ejemplares de las obras de Cervantes
-
permiten el contraste, Shakespeare tuvo la honra
de una edición de sus obras reunidas en 1623, algo que
Cervantes
-
Quien escriba sobre Cervantes cita por la página de la
edición que tenga a mano, que haya tenido su librero
-
Miren las actas de cualquier coloquio cervantino, o
cualquier número de Anales cervantinos o
Cervantes
-
Se
dice comúnmente que Cervantes no intervino en ninguna
edición posterior a la primera.
-
Si no fue Cervantes, se
trata de un listo que sabía corregir los títulos de
libros mal citados (por ejemplo
-
Breve repaso a las
más recientes ediciones eruditas», en Miguel de
Cervantes en su obra.
-
30
«La carta de Cervantes al Cardenal Sandoval y Rojas»,
Nueva revista de filología hispánica, 16
(
-
es
«correcta», «fidedigna» y
«crítica, científica y definitiva en la medida
en que los escritos de Cervantes
-
Cuando Cervantes utiliza
lenguaje rústico, dialectal, arcaico y distorsionado, cuando
juega con la etimología
-
Depende en parte de cuestiones de
interpretación literaria: ¿quiso Cervantes que
Vicente se llamara «
-
¿Es posible que
Cervantes haya fallado también? ¿O fue un dios
infalible?
-
confieso que he entregado a la imprenta libros con errores-, y
si los llegamos a detectar, ¿querría Cervantes
-
Hasta disponemos de
concordancias del Quijote de Avellaneda; qué absurdo
cuando no las hay del de Cervantes
-
abandono de absolutismos, de
la búsqueda de una perfección teórica y
absoluta, inalcanzable en el caso de Cervantes
-
confusiones como
irresolubles, y producir un texto crítico que refleje el
hecho de que no sabemos si para Cervantes
-
(«Las semanas del jardín» de
Miguel de Cervantes [Salamanca: Diputación de Salamanca,
1988 (1989)]; reseñado
-
Aun si no son de Cervantes, son
testimonio de las lecturas de contemporáneos suyos.
-
Pero me parece posible, insisto
«posible», que Cervantes haya tenido algo o aun mucho
que ver con ellos21
-
voluntarias o
accidentales de los compositores, y de los descuidos autoriales que
es de suponer que Cervantes
-
hubo
contaminaciones, que los textos impresos no representan con
fidelidad total las intenciones de Cervantes
-
O el compositor leyó incorrectamente una letra
de Cervantes, cuya mano parece haber sido difícil de
leer25
-
no era su tarea fijarse en la caracterización
lingüística de los personajes) de que así
representaba Cervantes
-
pág.
140.
26
Sobre las consecuencias positivas de la falta de relectura y
corrección de Cervantes
-
hay otros que no la aceptan.
29
Véanse el libro y artículo citado en la nota 21, y mi
«Cervantes
-
' Consonants», Cervantes, 10,
número 2 (Fall, 1990 [1991]), 3-14.
-
En 1947, el Patronato del IV Centenario del Nacimiento de Cervantes
tomó un acuerdo «de reeditar todas
-
las obras de
Cervantes con el debido rigor crítico».
-
El proyecto pasó a
ser de la nueva Cervantes Society of America, a la cual pertenecen
algunos de los
-
Aparecieron en su revista Cervantes cuatro artículos
sobre el tema39.
-
patrocinó en 1990 un coloquio sobre la preparación de
una Edición Crítica de las Obras Completas de
Cervantes
-
1984
publicara las concordancias del Quijote de Avellaneda, en
vez de acabar de ofrecernos las del de Cervantes
-
¿Qué habría querido Cervantes que se hiciera
con el epígrafe del capítulo I, 10, que anuncia a los
yangüeses
-
¿Se
equivoca Cervantes o el cajista en la cita del Ariosto al final de
la Primera Parte?
-
Biblioteca de Autores
Españoles, no llegó a completarse con el tomo
dedicado a las obras dramáticas de Cervantes
-
Friedman, Cervantes, 10,
número 2 (Fall, 1990), 103-04 y Antonio Rey Hazas y
Florencio Sevilla Arroyo
- Formatos:
-
-
Resultado número:2
Estudio crítico
- Título:
-
Notas sobre "La Conquista de Jerusalén" y la transmisión manuscrita del primer teatro cervantino / Stefano Arafa - Registro bibliográfico
- Autor:
-
Arata, Stefano
- Portales:
-
Institut del Teatre
Visitar sitio web
| Miguel de Cervantes
Visitar sitio web
| Biblioteca de Menéndez Pelayo. Fondo de teatro antiguo español
Visitar sitio web
| Teatro Clásico Español
Visitar sitio web
- Materias:
-
Teatro español Siglo 17º -- Historia y crítica | La conquista de Jerusalén Crítica textual
- Mat. aut.:
-
Tasso, Torquato (1544-1595) -- La Gerusalemme liberata -- Adaptaciones
| Cervantes Saavedra, Miguel de (1547-1616) -- La conquista de Jerusalén -- Obra atribuída
| Cervantes Saavedra, Miguel de (1547-1616) -- La Numancia -- Crítica textual
- Fragmentos
'cervantes' en la obra
: (15
coincidencias encontradas)
-
-
1
Stefano Arata,
«La Conquista de Jerusalén, Cervantes y la
generación teatral de 1580»,
-
conjetura que «pudo ser en el mes de junio de 1586, durante una
breve estancia en Sevilla, cuando Miguel de Cervantes
-
Véase
Agustín de la Granja, «Apogeo, decadencia y
estimación de las comedias de Cervantes», en
Cervantes
-
Este
sugerente trabajo contiene un conjunto de hipótesis muy
valiosas sobre la relación entre Cervantes
-
de los eruditos, dado el
fuerte parecido métrico y estilístico de las dos
piezas y por el hecho que Cervantes
-
curioso que el rastro
dejado por esta pieza nos lleve directamente a un fragmento de
El Trato de Argel de Cervantes
-
Cabe preguntarse si nos
encontramos con los papeles de actor de una compañía
a quien Cervantes había
-
Sigue siendo un
punto de partida de gran utilidad Jean Canavaggio,
«A propos de deux
comedias de Cervantès
-
segunda).
16
Fue escrita entre
1581 y 1583, según la verosímil conjetura de Jean
Canavaggio, Cervantes
-
no ha sido difícil identificar la pieza en
que estaba insertada esta parte: es El Trato de Argel de
Cervantes
-
en el orden que vamos
siguiendo, es la contenida en el presente volumen: «La
Numancia» del inmortal Cervantes
-
algunos datos desconocidos sobre la
tradición textual de las dos comedias más antiguas de
Miguel de Cervantes
-
muchos, aunque
ninguno tiene el valor de prueba definitiva, a saber: 1) en su
Adjunta al Parnaso (1614), Cervantes
-
se remonta a los primeros
años 80 del siglo XVI, período al que hay que
adscribir esa Jerusalén que Cervantes
-
8
Véase
Stefano Arata, «La Conquista de Jerusalén,
Cervantes y la generación teatral de 1580»,
cit.
- Formatos:
-
-
Resultado número:3
Texto
- Título:
-
Caplletra: Revista Internacional de Filologia. Núm. 23, tardor de 1997 - Registro bibliográfico
- Portales:
-
Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives
Visitar sitio web
| Caplletra: Revista Internacional de Filologia
Visitar sitio web
| Biblioteca Universitaria. BUA
Visitar sitio web
- Fragmentos
'cervantes' en la obra
: (32
coincidencias encontradas)
-
-
Però el
gust d’Alonso Quijano i el
record de Cervantes es van unir de forma
-
podem cloure la primera etapa del nostre
recorregut, la qual ens porta fins a Miguel de Cervantes
-
terres hispàniques hauria minvat fins a
desaparèixer sense la
intervenció de Cervantes
-
Quixot, l’obra que no sols deu tant al
Tirant, tal com confessa el senyor Cervantes
-
És Cervantes precisament
qui passa comptes amb aquest món idealitzat, i contradiu mentalitats
-
La de Cervantes
és el contrari i ens fa veure amb una sornegueria sense contemplacions,
-
I ja ho deia en Cervantes:
-
amb referències contemporànies de l’autor, però que
segurament devia fer molta gràcia a Cervantes
-
Casi nadie
le cita, fuera de Cervantes, cuyo voto vale por todos”
(
-
compadre, que, por su estilo, es éste el mejor libro del mundo (Miguel
de Cervantes
-
exemple, dubta de l’existència d’un original
portuguès, valora positivament l’actitud de Cervantes
-
del Palmerín, segur que tenia ganes de conèixer també el
tercer llibre que Cervantes
-
literats en
el
Tirant era l’elogi ambigu que n’havia
fet Cervantes
-
work on other authors’ creations, such as Rodríguez de Montalvo,
Cervantes
-
Quan Cervantes va llegir la novel·la en
l’edició castellana feta per Diego de Gumiel a
-
La recepció del
Tirant per part de Cervantes es produeix, a
més a més,
-
Cervantes explotarà al màxim la idea de
Martorell i escriurà una novel·la l’argument de
-
L’herència de Martorell
va ser apresa i multiplicada per un esperit lúcid com Cervantes
-
Escrita a imitació de la manera de
Cervantes, autor del “Quijote”.
-
possibilitats literàries les quals,
aprofitades per un esperit literari tan lúcid com Cervantes
-
precisament aquest tipus de novel·la
cavalleresca el que està tan brillantment parodiat per Cervantes
-
CLEMENCÍN, D. (1986) ed. de Miguel
de Cervantes,
Don Quijote de la Mancha
-
quasi
inquisitorial, per analitzar la difusió del
Tirant: la constatació que Cervantes
-
I al meu entendre, aquest és el realisme que hi va
admirar Cervantes, per sobre de la burla-paròdia
-
Perquè, en efecte, existeix un abans i un després de
Cervantes.
-
––––––––
llegat literari que Cervantes
-
cavalleresca, per exemple, hi són presentats en funció d’una
altra visió del món, la de Cervantes
-
Conferencias desarrolladas con motivo del IV
centenario del nacimiento de Miguel de Cervantes
-
dentro y fuera de Espana, según ha resucitado ya aquel gusto desterrado
por Cervantes
-
RIQUER, M. de (1980) ed. de Miguel de
Cervantes,
Don Quijote de la Mancha
-
- (1988)
Cervantes, Passamonte y Avellaneda,
Barcelona
-
Però Baktin no aclareix i
ni tan sols es pregunta de quina manera Cervantes va poder crear
- Formatos:
-
-
Resultado número:4
Estudio crítico
- Título:
-
Discurso en la recepción del Doctorado Honoris Causa por la Universidad de La Coruña (1997) - Registro bibliográfico
- Autor:
-
Lázaro Carreter, Fernando, 1923-2004
- Portales:
-
Fernando Lázaro Carreter
Visitar sitio web
| Figuras del Hispanismo
Visitar sitio web
- Pub. orig.:
- 1997-6-26
- Materias:
-
Literatura española Discursos, ensayos y conferencias | Discursos Universitarios
- Fragmentos
'cervantes' en la obra
: (17
coincidencias encontradas)
-
-
Y Cervantes ignoraba el apodo, conjeturando, «a lo que mostraba la pintura» (nótese: él no sabía antes
-
Concluimos: la incorporación de lo contemporáneo al relato y la heterofonía son las grandes aportaciones de Cervantes
-
Cervantes lo proclama en las primeras palabras del prólogo del Quijote, declarando su libro «hijo del
-
Cervantes prueba varias: las famosas prevaricaciones idiomáticas de Sancho.
-
Esa intención burlesca patentiza la intención primaria con que Cervantes afronta su tarea, «el lenguaje
-
Cervantes lleva hasta el límite aquel propósito suyo, expuesto en el prólogo, de hacer perfecta la imitación
-
Cervantes vuelve a oye y transcribe la variedad de los lenguajes hablados y escritos para hacerlos resonar
-
Tal vez, como Morf supuso, Cervantes quiso escribir sólo la novela ejemplar de un loco, pero cuando
-
Es entonces cuando Cervantes cae en la cuenta de que dispone de un filón incompletamente explotado, y
-
Y con un furor que Cervantes acaba de atribuirles, Cervantes ha cambiado de proyecto.
-
La búsqueda de altos simbolismos en la intención de Cervantes, ha ocultado este aspecto del Quijote,
-
Era una de las dificultades que Cervantes debía afrontar para escribir el libro.
-
Cervantes les brinda el libro que llama hijo suyo, aceptando que, en uso de su albedrío, hablen bien
-
Cuando se asegura que éste funda la novela moderna, esto es esencialmente lo que quiere afirmarse: que Cervantes
-
(II, 4) El habla de Sancho: el gran desafío en que ha triunfado Cervantes.
-
Cervantes se adueña definitivamente del recurso como estímulo cómico, cuando lo ha hecho pasar por boca
-
Para prevenir el remedio, Cervantes utiliza una admirable argucia: la de advertir al lector que ese capítulo
- Formatos:
-
-
Resultado número:5
Estudio crítico
- Título:
-
José Rizal padre de la nación filipina / Francisco Marín Calahorro - Registro bibliográfico
- Autor:
-
Marín Calahorro, Francisco
- Portal:
-
Biblioteca americana
Visitar sitio web
- Materias:
-
Filipinas -- Historia -- 1896-1898 (Insurrección) | Literatura filipina (Español) -- Siglo 19º -- Historia y crítica
- Mat. aut.:
-
Rizal, José, 1861-1896 -- Crítica e interpretación
- Fragmentos
'cervantes' en la obra
: (3
coincidencias encontradas)
-
-
Así, en 1880, se premia una composición suya, en el homenaje a Cervantes en su centenario, titulada El
-
es una alegoría en la que los dioses del Olimpo hacen un análisis paralelo entre Homero, Virgilio y Cervantes
-
proclama que:
la Justicia los cree iguales y, por ello, demos á Homero la trompa, á Virgilio la lira y á Cervantes
- Formatos:
-
-
Resultado número:6
Texto
- Título:
-
Signa : revista de la Asociación Española de Semiótica. Núm. 6, 1997 - Registro bibliográfico
- Portales:
-
Lengua
Visitar sitio web
| Portal del Español como Lengua Extranjera
Visitar sitio web
- Sumario:
-
30
artículos
- Fragmentos
'cervantes' en la obra
: (6
coincidencias encontradas)
-
-
vías que ha seguido el metadiscurso sobre
el relato cervantino a lo largo del tiempo: pensamiento de
Cervantes
-
presupuestos existenciales de Américo Castro, expuestos
en De la edad conflictiva (1976), El pensamiento de Cervantes
-
Castro
estaba por entonces muy entregado al estudio literario del
Siglo de Oro -Tirso, Quevedo, Lope, Cervantes
-
Teresa Rivero se está
trabajando en el Instituto Cervantes en el proyecto AGLE
(= Archivo Gramatical
-
El pensamiento de Cervantes. Barcelona:
Noguer.
___ (1974).
-
Cervantes y los casticismos españoles.
Madrid: Alianza.
___ (1975).
- Formatos:
-
-
Resultado número:7
Estudio crítico
- Título:
-
Skirting the men: Gender roles in sixteenth-century pastoral books / Elizabeth Rhodes - Registro bibliográfico
- Autor:
-
Rhodes, Elizabeth
- Portal:
-
Novela pastoril
Visitar sitio web
- Materia:
-
Novela pastoril española Siglo 16º
- Fragmentos
'cervantes' en la obra
: (6
coincidencias encontradas)
-
-
pastoral romances derived from their manifestly
erotic nature» («Another Look at Love in
La
Galatea» in Cervantes
-
Miguel de Cervantes
Saavedra, La
Galatea, ed.
-
See Elizabeth Rhodes,
«Sixteenth-century Pastoral Books, Narrative Structure, and
La Galatea of
Cervantes
-
Aside from standard
literary sources such as the works of Cervantes, non-fictional
examples abound of
-
In La Diana, Sireno and Diana
hold hands once and hug once, and likewise Cervantes' Lisandro
recalls
-
as Felicia's palace or Felismena's jewels in La Diana, or the tombs in the
Valle de los Cipreses in
Cervantes
- Formatos:
-
-
Resultado número:8
Estudio crítico
- Título:
-
Présentation de Tirant le Blanc / Jean Marie Barberà - Registro bibliográfico
- Autor:
-
Barberà, Jean Marie
- Portales:
-
Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives
Visitar sitio web
| Joanot Martorell i el "Tirant lo Blanc"
Visitar sitio web
- Mat. aut.:
-
Martorell, Joanot (1413-1468) -- Tirant lo Blanc
- Fragmentos
'cervantes' en la obra
: (11
coincidencias encontradas)
-
-
Tirant le
Blanc, dont Cervantès vante les mérites, est
assez méconnu en France, y compris dans les milieux
-
Par la voix
du curé qui procède à l'autodafé des
livres constituant la bibliothèque de don Quichotte,
Cervantès
-
suivrons Martí de Riquer qui,
à plusieurs reprises,21
l'a distingué des romans de chevalerie dans lesquels
Cervantès
-
LESFARGES, “Non, Cervantès
n'a pas condamné Martorell à ramer sur une
galère”, Cahiers de Tirant le Blanc
-
estudiós, en diverses
ocasions,49
ha distingit la nostra novel·la de les de cavalleria dintre
de les quals Cervantes
-
signes et quatre
cent mille mots, son extension est assez comparable à la
totalité de Don Quichotte de Cervantès
-
novela de
todo el siglo XV europeo, y sin duda alguna, fue el latigazo que
excitó la imaginación de Cervantes
-
XVe
siècle européen, et sans l'ombre d'un doute, ce fut
le coup de fouet qui stimula l'imagination de
Cervantès
-
i quatre-centes
mil paraules, la seva extensió és força
comparable a la totalitat del Don Quixot de Cervantes
-
assistait au
colloque et qui l'a reprise et développée dans un
article court mais fort utile («Non, Cervantès
-
del capellà, que procedeix a l'acte
de fe dels llibres que constitueixen la biblioteca de don Quixot,
Cervantes
- Formatos:
-
-
Resultado número:9
Estudio crítico
- Título:
-
El ressò d'Escalante a la ciutat d'Alacant durant la Restauració (1874-1902) / Jaume Lloret i Esquerdo - Registro bibliográfico
- Autor:
-
Lloret i Esquerdo, Jaume
- Portales:
-
Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives
Visitar sitio web
| Biblioteca Dramàtica Valenciana
Visitar sitio web
- Materia:
-
Teatre català -- Història i crítica País Valencià -- S. XIX
- Fragmentos
'cervantes' en la obra
: (2
coincidencias encontradas)
-
- Formatos:
-
-
Resultado número:10
Texto
- Título:
-
Apuntes sobre la obra crítica de Francisco García Lorca / M.S.C.U. - Registro bibliográfico
- Autor:
-
Carrasco Urgoiti, María Soledad, 1922-2007
- Portal:
-
Soledad Carrasco Urgoiti
Visitar sitio web
- Mat. aut.:
-
García Lorca, Francisco (1902-1976) -- Crítica e interpretación
- Fragmentos
'cervantes' en la obra
: (3
coincidencias encontradas)
-
-
Además, no recuerdo mejor lección sobre Cervantes que una Guarda cuidadosa, en la que Ángel del Río era
-
como ejemplo, siguiendo el orden de aparición del trabajo, las lecturas de El Licenciado Vidriera de Cervantes
-
Nombrar es crear, y Cervantes hace al lector partícipe de la alegría y sensación de poder que le proporciona
- Formatos:
-
Filtros de la búsqueda
- HTML 42 [Eliminar filtro]
- Página de portal 1
- Barberà, Jean Marie 2
- Romero Tobar, Leonardo, 1941- 2
- Sáinz de Medrano, Luis, 1928-2012 2
- Sarmiento, Domingo Faustino, 1811-1888 2
- Aguinaga Alfonso, Magdalena 1
- Alemany Ferrer, Rafael 1
- Arata, Stefano 1
- Asociación Internacional de Teatro Español y Novohispano de los Siglos de Oro. Congreso. (5º. 6-9 de marzo de 1996. Ciudad Juárez) 1
- Barahona de Soto, Luis, aproximadamente 1548-1595 1
- Bravo Arriaga, María Dolores 1
- Butinyà i Jiménez, Júlia 1
- Cabezón García, Luis Alberto 1
- Cañas Murillo, Jesús 1
- Cánovas del Castillo, Antonio, 1828-1897 1
- Carrasco Urgoiti, María Soledad, 1922-2007 1
- Cobos, Juan 1
- Egan, Linda 1
- Eisenberg, Daniel, 1946- 1
- Espadaler, Anton M. 1
- Fuente, Bienvenido de la 1
- Cine 3
- Literatura española 3
- Arte -- Arte 1
- Cine y literatura 1
- Discursos Universitarios 1
- Espiritualidad 1
- Expresiones, refranes 1
- Filipinas -- Historia -- 1896-1898 (Insurrección) 1
- Intelectuales 1
- La conquista de Jerusalén 1
- Literatura 1
- Literatura fantástica 1
- Literatura filipina (Español) -- Siglo 19º -- Historia y crítica 1
- Literatura italiana -- Influència catalana 1
- Literatura -- Teoría y técnica 1
- Música, tuna 1
- Narrativa argentina 1
- Narrativa española 1
- Novela pastoril española 1
- Novel·la catalana -- Història i crítica 1
- 1997 42 [Eliminar filtro]
- Martorell, Joanot (1413-1468) 4
- Cervantes Saavedra, Miguel de (1547-1616) 3
- Azcona, Rafael (1926-2008) 2
- Juana Inés de la Cruz , Sor (1651-1695) 2
- Valera, Juan (1824-1905) 2
- Álvarez Bracamonte, Luis 1
- Azorín (1873-1967) 1
- Cánovas del Castillo, Antonio (1828-1897) 1
- Forner, Juan Pablo (1756-1797) 1
- García Lorca, Francisco (1902-1976) 1
- Guillén, Nicolás (1902-1989) 1
- Iriarte, Tomás de (1750-1791) 1
- Matilla, Luis, 1938- 1
- Metge, Bernat (1343?-1413) 1
- Núñez de Miranda, Antonio , (S.I.) (1618-1695) 1
- Pérez Galdós, Benito (1843-1920) 1
- Posse, Abel (1934-) 1
- Rizal, José, 1861-1896 1
- Rueda, Salvador (1857-1933) 1
- Sigüenza y Góngora, Carlos de (1645-1700) 1
Filtros aplicados:
-
Resultado número:1 Estudio crítico
- Título:
- Que nos falta una edición crítica del Quijote / Daniel Eisenberg - Registro bibliográfico
- Autor:
- Eisenberg, Daniel, 1946-
- Portales:
- Miguel de Cervantes Visitar sitio web | Figuras del Hispanismo Visitar sitio web
- Mat. aut.:
- Cervantes Saavedra, Miguel de (1547-1616) -- Don Quijote de la Mancha
- Fragmentos 'cervantes' en la obra : (48 coincidencias encontradas)
-
- 954-55 y José María Casasayas comentó en las págs. 168-72 de «La edición definitiva de las obras de Cervantes
- », Cervantes, 6 (1986), 141-90, con correcciones en Cervantes, 8 (1988), 123.
- previa», en esta edición (Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Instituto Miguel de Cervantes
- «Creo recordar que ya antes se había tratado del tema en el I Congreso Internacional sobre Cervantes,
- nombró una comisión para el estudio, y subsiguiente puesta en práctica, de una edición de las obras de Cervantes
- pág. 166, nota 1). 38 Anales cervantinos, 18 (1979-80), 239; Patricia Kenworthy, «The Cervantes
- A Brief History», Cervantes, 1 (1981), 7-8, en la pág. 8; «Newsletter» de la Cervantes Society of America
- January 1981, pág. 1. 39 Robert Flores, «The Need for a Scholarly, Modernized Edition of Cervantes
- ' Works», Cervantes, 2 (1982), 69-87; John J.
- Allen, «A More Modest Proposal for an Obras completas Edition», Cervantes, 2 (1982), 181-84; Daniel Eisenberg
- , «On Editing Don Quixote», Cervantes, 3 (1983), 3-34, con corrección en la pág. 160; José María Casasayas
- , «La edición definitiva de las obras de Cervantes», ya citado en la nota 9.
- Sí consta, por los exámenes parciales que se han hecho, que los varios ejemplares de las obras de Cervantes
- permiten el contraste, Shakespeare tuvo la honra de una edición de sus obras reunidas en 1623, algo que Cervantes
- Quien escriba sobre Cervantes cita por la página de la edición que tenga a mano, que haya tenido su librero
- Miren las actas de cualquier coloquio cervantino, o cualquier número de Anales cervantinos o Cervantes
- Se dice comúnmente que Cervantes no intervino en ninguna edición posterior a la primera.
- Si no fue Cervantes, se trata de un listo que sabía corregir los títulos de libros mal citados (por ejemplo
- Breve repaso a las más recientes ediciones eruditas», en Miguel de Cervantes en su obra.
- 30 «La carta de Cervantes al Cardenal Sandoval y Rojas», Nueva revista de filología hispánica, 16 (
- es «correcta», «fidedigna» y «crítica, científica y definitiva en la medida en que los escritos de Cervantes
- Cuando Cervantes utiliza lenguaje rústico, dialectal, arcaico y distorsionado, cuando juega con la etimología
- Depende en parte de cuestiones de interpretación literaria: ¿quiso Cervantes que Vicente se llamara «
- ¿Es posible que Cervantes haya fallado también? ¿O fue un dios infalible?
- confieso que he entregado a la imprenta libros con errores-, y si los llegamos a detectar, ¿querría Cervantes
- Hasta disponemos de concordancias del Quijote de Avellaneda; qué absurdo cuando no las hay del de Cervantes
- abandono de absolutismos, de la búsqueda de una perfección teórica y absoluta, inalcanzable en el caso de Cervantes
- confusiones como irresolubles, y producir un texto crítico que refleje el hecho de que no sabemos si para Cervantes
- («Las semanas del jardín» de Miguel de Cervantes [Salamanca: Diputación de Salamanca, 1988 (1989)]; reseñado
- Aun si no son de Cervantes, son testimonio de las lecturas de contemporáneos suyos.
- Pero me parece posible, insisto «posible», que Cervantes haya tenido algo o aun mucho que ver con ellos21
- voluntarias o accidentales de los compositores, y de los descuidos autoriales que es de suponer que Cervantes
- hubo contaminaciones, que los textos impresos no representan con fidelidad total las intenciones de Cervantes
- O el compositor leyó incorrectamente una letra de Cervantes, cuya mano parece haber sido difícil de leer25
- no era su tarea fijarse en la caracterización lingüística de los personajes) de que así representaba Cervantes
- pág. 140. 26 Sobre las consecuencias positivas de la falta de relectura y corrección de Cervantes
- hay otros que no la aceptan. 29 Véanse el libro y artículo citado en la nota 21, y mi «Cervantes
- ' Consonants», Cervantes, 10, número 2 (Fall, 1990 [1991]), 3-14.
- En 1947, el Patronato del IV Centenario del Nacimiento de Cervantes tomó un acuerdo «de reeditar todas
- las obras de Cervantes con el debido rigor crítico».
- El proyecto pasó a ser de la nueva Cervantes Society of America, a la cual pertenecen algunos de los
- Aparecieron en su revista Cervantes cuatro artículos sobre el tema39.
- patrocinó en 1990 un coloquio sobre la preparación de una Edición Crítica de las Obras Completas de Cervantes
- 1984 publicara las concordancias del Quijote de Avellaneda, en vez de acabar de ofrecernos las del de Cervantes
- ¿Qué habría querido Cervantes que se hiciera con el epígrafe del capítulo I, 10, que anuncia a los yangüeses
- ¿Se equivoca Cervantes o el cajista en la cita del Ariosto al final de la Primera Parte?
- Biblioteca de Autores Españoles, no llegó a completarse con el tomo dedicado a las obras dramáticas de Cervantes
- Friedman, Cervantes, 10, número 2 (Fall, 1990), 103-04 y Antonio Rey Hazas y Florencio Sevilla Arroyo
- Formatos:
-
Resultado número:2 Estudio crítico
- Título:
- Notas sobre "La Conquista de Jerusalén" y la transmisión manuscrita del primer teatro cervantino / Stefano Arafa - Registro bibliográfico
- Autor:
- Arata, Stefano
- Portales:
- Institut del Teatre Visitar sitio web | Miguel de Cervantes Visitar sitio web | Biblioteca de Menéndez Pelayo. Fondo de teatro antiguo español Visitar sitio web | Teatro Clásico Español Visitar sitio web
- Materias:
- Teatro español Siglo 17º -- Historia y crítica | La conquista de Jerusalén Crítica textual
- Mat. aut.:
- Tasso, Torquato (1544-1595) -- La Gerusalemme liberata -- Adaptaciones | Cervantes Saavedra, Miguel de (1547-1616) -- La conquista de Jerusalén -- Obra atribuída | Cervantes Saavedra, Miguel de (1547-1616) -- La Numancia -- Crítica textual
- Fragmentos 'cervantes' en la obra : (15 coincidencias encontradas)
-
- 1 Stefano Arata, «La Conquista de Jerusalén, Cervantes y la generación teatral de 1580»,
- conjetura que «pudo ser en el mes de junio de 1586, durante una breve estancia en Sevilla, cuando Miguel de Cervantes
- Véase Agustín de la Granja, «Apogeo, decadencia y estimación de las comedias de Cervantes», en Cervantes
- Este sugerente trabajo contiene un conjunto de hipótesis muy valiosas sobre la relación entre Cervantes
- de los eruditos, dado el fuerte parecido métrico y estilístico de las dos piezas y por el hecho que Cervantes
- curioso que el rastro dejado por esta pieza nos lleve directamente a un fragmento de El Trato de Argel de Cervantes
- Cabe preguntarse si nos encontramos con los papeles de actor de una compañía a quien Cervantes había
- Sigue siendo un punto de partida de gran utilidad Jean Canavaggio, «A propos de deux comedias de Cervantès
- segunda). 16 Fue escrita entre 1581 y 1583, según la verosímil conjetura de Jean Canavaggio, Cervantes
- no ha sido difícil identificar la pieza en que estaba insertada esta parte: es El Trato de Argel de Cervantes
- en el orden que vamos siguiendo, es la contenida en el presente volumen: «La Numancia» del inmortal Cervantes
- algunos datos desconocidos sobre la tradición textual de las dos comedias más antiguas de Miguel de Cervantes
- muchos, aunque ninguno tiene el valor de prueba definitiva, a saber: 1) en su Adjunta al Parnaso (1614), Cervantes
- se remonta a los primeros años 80 del siglo XVI, período al que hay que adscribir esa Jerusalén que Cervantes
- 8 Véase Stefano Arata, «La Conquista de Jerusalén, Cervantes y la generación teatral de 1580», cit.
- Formatos:
-
Resultado número:3 Texto
- Título:
- Caplletra: Revista Internacional de Filologia. Núm. 23, tardor de 1997 - Registro bibliográfico
- Portales:
- Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives Visitar sitio web | Caplletra: Revista Internacional de Filologia Visitar sitio web | Biblioteca Universitaria. BUA Visitar sitio web
- Fragmentos 'cervantes' en la obra : (32 coincidencias encontradas)
-
- Però el gust d’Alonso Quijano i el record de Cervantes es van unir de forma
- podem cloure la primera etapa del nostre recorregut, la qual ens porta fins a Miguel de Cervantes
- terres hispàniques hauria minvat fins a desaparèixer sense la intervenció de Cervantes
- Quixot, l’obra que no sols deu tant al Tirant, tal com confessa el senyor Cervantes
- És Cervantes precisament qui passa comptes amb aquest món idealitzat, i contradiu mentalitats
- La de Cervantes és el contrari i ens fa veure amb una sornegueria sense contemplacions,
- I ja ho deia en Cervantes:
- amb referències contemporànies de l’autor, però que segurament devia fer molta gràcia a Cervantes
- Casi nadie le cita, fuera de Cervantes, cuyo voto vale por todos” (
- compadre, que, por su estilo, es éste el mejor libro del mundo (Miguel de Cervantes
- exemple, dubta de l’existència d’un original portuguès, valora positivament l’actitud de Cervantes
- del Palmerín, segur que tenia ganes de conèixer també el tercer llibre que Cervantes
- literats en el Tirant era l’elogi ambigu que n’havia fet Cervantes
- work on other authors’ creations, such as Rodríguez de Montalvo, Cervantes
- Quan Cervantes va llegir la novel·la en l’edició castellana feta per Diego de Gumiel a
- La recepció del Tirant per part de Cervantes es produeix, a més a més,
- Cervantes explotarà al màxim la idea de Martorell i escriurà una novel·la l’argument de
- L’herència de Martorell va ser apresa i multiplicada per un esperit lúcid com Cervantes
- Escrita a imitació de la manera de Cervantes, autor del “Quijote”.
- possibilitats literàries les quals, aprofitades per un esperit literari tan lúcid com Cervantes
- precisament aquest tipus de novel·la cavalleresca el que està tan brillantment parodiat per Cervantes
- CLEMENCÍN, D. (1986) ed. de Miguel de Cervantes, Don Quijote de la Mancha
- quasi inquisitorial, per analitzar la difusió del Tirant: la constatació que Cervantes
- I al meu entendre, aquest és el realisme que hi va admirar Cervantes, per sobre de la burla-paròdia
- Perquè, en efecte, existeix un abans i un després de Cervantes.
- –––––––– llegat literari que Cervantes
- cavalleresca, per exemple, hi són presentats en funció d’una altra visió del món, la de Cervantes
- Conferencias desarrolladas con motivo del IV centenario del nacimiento de Miguel de Cervantes
- dentro y fuera de Espana, según ha resucitado ya aquel gusto desterrado por Cervantes
- RIQUER, M. de (1980) ed. de Miguel de Cervantes, Don Quijote de la Mancha
- - (1988) Cervantes, Passamonte y Avellaneda, Barcelona
- Però Baktin no aclareix i ni tan sols es pregunta de quina manera Cervantes va poder crear
- Formatos:
-
Resultado número:4 Estudio crítico
- Título:
- Discurso en la recepción del Doctorado Honoris Causa por la Universidad de La Coruña (1997) - Registro bibliográfico
- Autor:
- Lázaro Carreter, Fernando, 1923-2004
- Portales:
- Fernando Lázaro Carreter Visitar sitio web | Figuras del Hispanismo Visitar sitio web
- Pub. orig.:
- 1997-6-26
- Materias:
- Literatura española Discursos, ensayos y conferencias | Discursos Universitarios
- Fragmentos 'cervantes' en la obra : (17 coincidencias encontradas)
-
- Y Cervantes ignoraba el apodo, conjeturando, «a lo que mostraba la pintura» (nótese: él no sabía antes
- Concluimos: la incorporación de lo contemporáneo al relato y la heterofonía son las grandes aportaciones de Cervantes
- Cervantes lo proclama en las primeras palabras del prólogo del Quijote, declarando su libro «hijo del
- Cervantes prueba varias: las famosas prevaricaciones idiomáticas de Sancho.
- Esa intención burlesca patentiza la intención primaria con que Cervantes afronta su tarea, «el lenguaje
- Cervantes lleva hasta el límite aquel propósito suyo, expuesto en el prólogo, de hacer perfecta la imitación
- Cervantes vuelve a oye y transcribe la variedad de los lenguajes hablados y escritos para hacerlos resonar
- Tal vez, como Morf supuso, Cervantes quiso escribir sólo la novela ejemplar de un loco, pero cuando
- Es entonces cuando Cervantes cae en la cuenta de que dispone de un filón incompletamente explotado, y
- Y con un furor que Cervantes acaba de atribuirles, Cervantes ha cambiado de proyecto.
- La búsqueda de altos simbolismos en la intención de Cervantes, ha ocultado este aspecto del Quijote,
- Era una de las dificultades que Cervantes debía afrontar para escribir el libro.
- Cervantes les brinda el libro que llama hijo suyo, aceptando que, en uso de su albedrío, hablen bien
- Cuando se asegura que éste funda la novela moderna, esto es esencialmente lo que quiere afirmarse: que Cervantes
- (II, 4) El habla de Sancho: el gran desafío en que ha triunfado Cervantes.
- Cervantes se adueña definitivamente del recurso como estímulo cómico, cuando lo ha hecho pasar por boca
- Para prevenir el remedio, Cervantes utiliza una admirable argucia: la de advertir al lector que ese capítulo
- Formatos:
-
Resultado número:5 Estudio crítico
- Título:
- José Rizal padre de la nación filipina / Francisco Marín Calahorro - Registro bibliográfico
- Autor:
- Marín Calahorro, Francisco
- Portal:
- Biblioteca americana Visitar sitio web
- Materias:
- Filipinas -- Historia -- 1896-1898 (Insurrección) | Literatura filipina (Español) -- Siglo 19º -- Historia y crítica
- Mat. aut.:
- Rizal, José, 1861-1896 -- Crítica e interpretación
- Fragmentos 'cervantes' en la obra : (3 coincidencias encontradas)
-
- Así, en 1880, se premia una composición suya, en el homenaje a Cervantes en su centenario, titulada El
- es una alegoría en la que los dioses del Olimpo hacen un análisis paralelo entre Homero, Virgilio y Cervantes
- proclama que: la Justicia los cree iguales y, por ello, demos á Homero la trompa, á Virgilio la lira y á Cervantes
- Formatos:
-
Resultado número:6 Texto
- Título:
- Signa : revista de la Asociación Española de Semiótica. Núm. 6, 1997 - Registro bibliográfico
- Portales:
- Lengua Visitar sitio web | Portal del Español como Lengua Extranjera Visitar sitio web
- Sumario:
- 30 artículos
- Fragmentos 'cervantes' en la obra : (6 coincidencias encontradas)
-
- vías que ha seguido el metadiscurso sobre el relato cervantino a lo largo del tiempo: pensamiento de Cervantes
- presupuestos existenciales de Américo Castro, expuestos en De la edad conflictiva (1976), El pensamiento de Cervantes
- Castro estaba por entonces muy entregado al estudio literario del Siglo de Oro -Tirso, Quevedo, Lope, Cervantes
- Teresa Rivero se está trabajando en el Instituto Cervantes en el proyecto AGLE (= Archivo Gramatical
- El pensamiento de Cervantes. Barcelona: Noguer. ___ (1974).
- Cervantes y los casticismos españoles. Madrid: Alianza. ___ (1975).
- Formatos:
-
Resultado número:7 Estudio crítico
- Título:
- Skirting the men: Gender roles in sixteenth-century pastoral books / Elizabeth Rhodes - Registro bibliográfico
- Autor:
- Rhodes, Elizabeth
- Portal:
- Novela pastoril Visitar sitio web
- Materia:
- Novela pastoril española Siglo 16º
- Fragmentos 'cervantes' en la obra : (6 coincidencias encontradas)
-
- pastoral romances derived from their manifestly erotic nature» («Another Look at Love in La Galatea» in Cervantes
- Miguel de Cervantes Saavedra, La Galatea, ed.
- See Elizabeth Rhodes, «Sixteenth-century Pastoral Books, Narrative Structure, and La Galatea of Cervantes
- Aside from standard literary sources such as the works of Cervantes, non-fictional examples abound of
- In La Diana, Sireno and Diana hold hands once and hug once, and likewise Cervantes' Lisandro recalls
- as Felicia's palace or Felismena's jewels in La Diana, or the tombs in the Valle de los Cipreses in Cervantes
- Formatos:
-
Resultado número:8 Estudio crítico
- Título:
- Présentation de Tirant le Blanc / Jean Marie Barberà - Registro bibliográfico
- Autor:
- Barberà, Jean Marie
- Portales:
- Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives Visitar sitio web | Joanot Martorell i el "Tirant lo Blanc" Visitar sitio web
- Mat. aut.:
- Martorell, Joanot (1413-1468) -- Tirant lo Blanc
- Fragmentos 'cervantes' en la obra : (11 coincidencias encontradas)
-
- Tirant le Blanc, dont Cervantès vante les mérites, est assez méconnu en France, y compris dans les milieux
- Par la voix du curé qui procède à l'autodafé des livres constituant la bibliothèque de don Quichotte, Cervantès
- suivrons Martí de Riquer qui, à plusieurs reprises,21 l'a distingué des romans de chevalerie dans lesquels Cervantès
- LESFARGES, “Non, Cervantès n'a pas condamné Martorell à ramer sur une galère”, Cahiers de Tirant le Blanc
- estudiós, en diverses ocasions,49 ha distingit la nostra novel·la de les de cavalleria dintre de les quals Cervantes
- signes et quatre cent mille mots, son extension est assez comparable à la totalité de Don Quichotte de Cervantès
- novela de todo el siglo XV europeo, y sin duda alguna, fue el latigazo que excitó la imaginación de Cervantes
- XVe siècle européen, et sans l'ombre d'un doute, ce fut le coup de fouet qui stimula l'imagination de Cervantès
- i quatre-centes mil paraules, la seva extensió és força comparable a la totalitat del Don Quixot de Cervantes
- assistait au colloque et qui l'a reprise et développée dans un article court mais fort utile («Non, Cervantès
- del capellà, que procedeix a l'acte de fe dels llibres que constitueixen la biblioteca de don Quixot, Cervantes
- Formatos:
-
Resultado número:9 Estudio crítico
- Título:
- El ressò d'Escalante a la ciutat d'Alacant durant la Restauració (1874-1902) / Jaume Lloret i Esquerdo - Registro bibliográfico
- Autor:
- Lloret i Esquerdo, Jaume
- Portales:
- Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives Visitar sitio web | Biblioteca Dramàtica Valenciana Visitar sitio web
- Materia:
- Teatre català -- Història i crítica País Valencià -- S. XIX
- Fragmentos 'cervantes' en la obra : (2 coincidencias encontradas)
- Formatos:
-
Resultado número:10 Texto
- Título:
- Apuntes sobre la obra crítica de Francisco García Lorca / M.S.C.U. - Registro bibliográfico
- Autor:
- Carrasco Urgoiti, María Soledad, 1922-2007
- Portal:
- Soledad Carrasco Urgoiti Visitar sitio web
- Mat. aut.:
- García Lorca, Francisco (1902-1976) -- Crítica e interpretación
- Fragmentos 'cervantes' en la obra : (3 coincidencias encontradas)
-
- Además, no recuerdo mejor lección sobre Cervantes que una Guarda cuidadosa, en la que Ángel del Río era
- como ejemplo, siguiendo el orden de aparición del trabajo, las lecturas de El Licenciado Vidriera de Cervantes
- Nombrar es crear, y Cervantes hace al lector partícipe de la alegría y sensación de poder que le proporciona
- Formatos:
Filtros de la búsqueda
- HTML 42 [Eliminar filtro]
- Página de portal 1
- Barberà, Jean Marie 2
- Romero Tobar, Leonardo, 1941- 2
- Sáinz de Medrano, Luis, 1928-2012 2
- Sarmiento, Domingo Faustino, 1811-1888 2
- Aguinaga Alfonso, Magdalena 1
- Alemany Ferrer, Rafael 1
- Arata, Stefano 1
- Asociación Internacional de Teatro Español y Novohispano de los Siglos de Oro. Congreso. (5º. 6-9 de marzo de 1996. Ciudad Juárez) 1
- Barahona de Soto, Luis, aproximadamente 1548-1595 1
- Bravo Arriaga, María Dolores 1
- Butinyà i Jiménez, Júlia 1
- Cabezón García, Luis Alberto 1
- Cañas Murillo, Jesús 1
- Cánovas del Castillo, Antonio, 1828-1897 1
- Carrasco Urgoiti, María Soledad, 1922-2007 1
- Cobos, Juan 1
- Egan, Linda 1
- Eisenberg, Daniel, 1946- 1
- Espadaler, Anton M. 1
- Fuente, Bienvenido de la 1
- Cine 3
- Literatura española 3
- Arte -- Arte 1
- Cine y literatura 1
- Discursos Universitarios 1
- Espiritualidad 1
- Expresiones, refranes 1
- Filipinas -- Historia -- 1896-1898 (Insurrección) 1
- Intelectuales 1
- La conquista de Jerusalén 1
- Literatura 1
- Literatura fantástica 1
- Literatura filipina (Español) -- Siglo 19º -- Historia y crítica 1
- Literatura italiana -- Influència catalana 1
- Literatura -- Teoría y técnica 1
- Música, tuna 1
- Narrativa argentina 1
- Narrativa española 1
- Novela pastoril española 1
- Novel·la catalana -- Història i crítica 1
- 1997 42 [Eliminar filtro]
- Martorell, Joanot (1413-1468) 4
- Cervantes Saavedra, Miguel de (1547-1616) 3
- Azcona, Rafael (1926-2008) 2
- Juana Inés de la Cruz , Sor (1651-1695) 2
- Valera, Juan (1824-1905) 2
- Álvarez Bracamonte, Luis 1
- Azorín (1873-1967) 1
- Cánovas del Castillo, Antonio (1828-1897) 1
- Forner, Juan Pablo (1756-1797) 1
- García Lorca, Francisco (1902-1976) 1
- Guillén, Nicolás (1902-1989) 1
- Iriarte, Tomás de (1750-1791) 1
- Matilla, Luis, 1938- 1
- Metge, Bernat (1343?-1413) 1
- Núñez de Miranda, Antonio , (S.I.) (1618-1695) 1
- Pérez Galdós, Benito (1843-1920) 1
- Posse, Abel (1934-) 1
- Rizal, José, 1861-1896 1
- Rueda, Salvador (1857-1933) 1
- Sigüenza y Góngora, Carlos de (1645-1700) 1