Resultados de búsqueda (75)
Filtros aplicados:
-
Resultado número:1
Estudio crítico
- Título:
-
Els episodis secundaris del "Tirant lo Blanc" i del Quijote : una aproximació comparativa / Magdalena Llorca Serrano - Registro bibliográfico
- Autor:
-
Llorca Serrano, Magdalena
- Portal:
-
Sociedad Española de Literatura General y Comparada (SELGYC)
Visitar sitio web
- Materia:
-
Literatura comparada
- Mat. aut.:
-
Martorell, Joanot (1413-1468) -- Tirant lo Blanc -- Crítica textual
| Cervantes Saavedra, Miguel de (1547-1616... -- Don Qujote de La Mancha -- Crítica textual
- Fragmentos
'cervantes' en la obra
: (20
coincidencias encontradas)
-
-
S’ha escrit molt sobre la influència del Tirant lo Blanch de Martorell en el Quijote
de Cervantes i de
-
Tot açò, en part, arran
del que diu el cura al capítol sis (Cervantes 2001: 83, part i, cap. 6) de la
-
carecen.
272
Els episodis secundaris del Tirant lo Blanc i del Quijote: una aproximació comparativa
Cervantes
-
del Tirant com a text lúdic i d’entreteniment:
“es un tesoro de contento y una mina de pasatiempos” (Cervantes
-
2001: 119-157, caps. 11-14), el de Cardenio i Dorotea
/ don Fernando i Luscinda (Cervantes 2001: caps
-
. 23-24, 27-29, 36), el curioso impertinente (Cervantes 2001: 375-423, caps. 33-35), el capità captiu
-
(Cervantes 2001:
450-492, caps. 39-41), el de doña Clara i don Luis (Cervantes 2001: 493-520, caps.
-
42-44) i el de Leandra (Cervantes 2001: 577-582, cap. 51).
-
A l’inici de la segona part (capítol 3, p. 652), però, quan es discuteix sobre la
primera part, Cervantes
-
Malgrat això, trobem sis episodis secundaris més: la història de les noces de Camacho (Cervantes 2001
-
: 781-808, caps. 19-21), la dels aldeans que bramen com a ases
(Cervantes 2001: 836-862, caps. 25-27)
-
, la de la filla deshonrada de doña Rodríguez
(Cervantes 2001: caps. 48, 52, 56 i 66), el de la filla
-
de Diego de la Llana a la ínsula
Barataria (Cervantes 2001: 1014-1022, cap. 48), el de Claudia Jerónima
-
durant l’estada
de don Quijote amb Roque Guinart i la seua banda (Cervantes 2001: 1116-1129, cap.
60
-
), i finalment, el d’Ana Fèlix, filla de Ricote el Moro (Cervantes 2001: caps. 63 i 65).
3.1.
-
Sentit dels episodis
Els episodis secundaris del Quijote sembla que permeten a Cervantes tractar tota
-
Introducció dels episodis
A l’hora d’introduir les històries secundàries, el que sol fer Cervantes és
-
Canvis de gènere literari
Així com ja hem vist que feia Martorell, també Cervantes aprofita els episodis
-
Bibliografia
Cervantes, M. de, Don Quijote de la Mancha. Ed. de Francisco Rico.
-
Meregalli, F., Introducción a Cervantes. Barcelona: Ariel 1992.
Muñoz Sánchez, J.
- Formatos:
-
-
Resultado número:2
Texto
- Título:
-
Cartes al meu fill / Saïd El Kadaoui Moussaoui; ed. Enrique Lomas López - Registro bibliográfico
- Autor:
-
El Kadaoui Moussaoui, Saïd, 1975-
- Portal:
-
Biblioteca Africana
Visitar sitio web
- Pub. orig.:
- Badalona: Ara Llibres
- Materias:
-
Literatura africana | Narrativa catalana Siglo 21º | Narrativa marroquí Siglo 21º
- Fragmentos
'cervantes' en la obra
: (20
coincidencias encontradas)
-
-
BIBLIOTECA VIRTUAL
MIGUEL DE CERVANTES
BIBLIOTECA AFRICANA
www.cervantesvirtual.com
SAÏD EL KADAOUI
-
Biblioteca Africana – Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes
Juliol de 2011
Aquest treball s’ha desenvolupat
-
Saïd El Kadaoui Moussaoui | Cartes al meu fill
Biblioteca Africana – Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes
-
Saïd El Kadaoui Moussaoui | Cartes al meu fill
Biblioteca Africana – Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes
-
Saïd El Kadaoui Moussaoui | Cartes al meu fill
Biblioteca Africana – Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes
-
Saïd El Kadaoui Moussaoui | Cartes al meu fill
Biblioteca Africana – Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes
-
Saïd El Kadaoui Moussaoui | Cartes al meu fill
Biblioteca Africana – Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes
-
Saïd El Kadaoui Moussaoui | Cartes al meu fill
Biblioteca Africana – Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes
-
Saïd El Kadaoui Moussaoui | Cartes al meu fill
Biblioteca Africana – Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes
-
Saïd El Kadaoui Moussaoui | Cartes al meu fill
Biblioteca Africana – Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes
-
Saïd El Kadaoui Moussaoui | Cartes al meu fill
Biblioteca Africana – Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes
-
Saïd El Kadaoui Moussaoui | Cartes al meu fill
Biblioteca Africana – Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes
-
Saïd El Kadaoui Moussaoui | Cartes al meu fill
Biblioteca Africana – Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes
-
Saïd El Kadaoui Moussaoui | Cartes al meu fill
Biblioteca Africana – Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes
-
Saïd El Kadaoui Moussaoui | Cartes al meu fill
Biblioteca Africana – Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes
-
Saïd El Kadaoui Moussaoui | Cartes al meu fill
Biblioteca Africana – Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes
-
Saïd El Kadaoui Moussaoui | Cartes al meu fill
Biblioteca Africana – Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes
-
Saïd El Kadaoui Moussaoui | Cartes al meu fill
Biblioteca Africana – Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes
-
Saïd El Kadaoui Moussaoui | Cartes al meu fill
Biblioteca Africana – Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes
-
Saïd El Kadaoui Moussaoui | Cartes al meu fill
Biblioteca Africana – Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes
- Formatos:
-
-
Resultado número:3
Texto
- Título:
-
Alguns exemples d'estrangers a Mallorca després del Decret de Nova Planta (siglo XVIII) / Nicolás Sastre Parpal - Registro bibliográfico
- Autor:
-
Sastre Parpal, Nicolás
- Portales:
-
Historia
Visitar sitio web
| La Monarquía Hispánica
Visitar sitio web
- Materia:
-
Mallorca -- Mallorca Extranjeros -- Siglo 18º,Historia -- Siglo 18º
- Fragmentos
'cervantes' en la obra
: (5
coincidencias encontradas)
-
-
sigui independent, ve a ser la continuació del que es va
publicar a la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes
-
independiente, viene a ser la continuación del que ya
se publicó en a Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes
-
although separate, is the continuation of the one already published in
the Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes
-
Biblioteca
Virtual Miguel de Cervantes, 2006.
2
Adaptació de la definició que ens dona Pompeu Fabra al
-
Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, 2006.
- Formatos:
-
-
Resultado número:4
Estudio crítico
- Título:
-
El Cid fet música : absoluta, aplicada, òpera, cançons.. "what else?" / Àngel Lluís Ferrando Morales - Registro bibliográfico
- Autor:
-
Ferrando Morales, Àngel Lluís
- Portal:
-
Sociedad Española de Literatura General y Comparada (SELGYC)
Visitar sitio web
- Materia:
-
Música y literatura
- Mat. aut.:
-
El Cid -- Crítica textual
- Fragmentos
'cervantes' en la obra
: (3
coincidencias encontradas)
-
-
Sense arribar a nivells
d’altres personatges com ara El Quijote de Cervantes, el Poema de Mío Cid és
-
referències literàries tangencials al Cid, com ara el sonet «Diálogo entre Babieca y
Rocinante» inclòs per Cervantes
-
Éva Pintér la seua amabilitat per fer-me arribar el text de la conferència que
va fer a l’Institut Cervantes
- Formatos:
-
-
Resultado número:5
Texto
- Título:
-
Caplletra: Revista Internacional de Filologia. Núm. 54, primavera de 2013 - Registro bibliográfico
- Portales:
-
Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives
Visitar sitio web
| Caplletra: Revista Internacional de Filologia
Visitar sitio web
| Biblioteca Universitaria. BUA
Visitar sitio web
- Fragmentos
'cervantes' en la obra
: (20
coincidencias encontradas)
-
-
El mateix Cervantes, al
capítol III, ja parla sobre l’èxit de la primera part d’El Quixot, a través de
-
a interessos exclusivament relacionats amb l’admiració d’alguns
autors-traductors envers l’obra de Cervantes
-
idea de «fer créixer
l’estima per la pròpia llengua»; i de l’altra, al desig de difondre l’obra de Cervantes
-
Cervantes, nom singular, que tots
devem honorar» o, aquest altre que diu «4.
-
d’una adaptació parcial que només té en compte del capítol 60 al 66 de
la segona part de l’obra de Cervantes
-
I, finalment afegeix: «tampoc no tenia
necessitat Cervantes d’escriure el Quixot» (Bacardí & Estany 2006
-
Són les següents: Cervantes (2004), Cervantes (2005a),
Cervantes (2005b), Cervantes (2005c), Cervantes
-
(2005d), Cervantes (2005e), Equip
Cromosoma (2005a), Equip Cromosoma (2005b), Knister (2004), Lluch
-
Es tracta d’una aproximació als personatges
i a la història de Cervantes a través dels ulls del petit
-
La introducció presenta informació sobre la vida i obra de Cervantes i una explicació
molt clara de les
-
Un bon dia, Cervantes va armar el seu cavaller i va enviar-lo a posar pau i justícia al món.
-
Hace muchos, muchísimos años, vivió un hombre llamado Miguel de Cervantes.
-
Un buen día, Cervantes armó a su caballero y lo envió a «desfacer entuertos», es decir,
a poner paz y
-
Precisament sobre el final de l’obra de Cervantes, voldríem destacar que l’adaptació d’Armonía Rodríguez
-
En el primer cas, la idea és que l’obra
de Cervantes arribe als infants i la facen seua.
-
En el segon, que els joves arriben a
l’obra de Cervantes i la coneguen tant com siga possible.
-
Rosa Agost
Universitat Jaume I
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
Corpus
Cervantes, M. de (2004) Don Quixot
-
Cervantes, M. de (1971) L’enginyós cavaller D.
-
J., ed. (1983) Miguel de Cervantes, Don Quijote de la Mancha, Madrid,
Cátedra, 2 vols.
-
Cervantes, M. de (1986) L’enginyós cavaller don Quixot de la Manxa, Palma, Imprenta
Bahia (trad.
- Formatos:
-
-
Resultado número:6
Texto
- Título:
-
Salina : revista de la Facultat de Lletres de Tarragona. Núm. 25, 2011 - Registro bibliográfico
- Portal:
-
Literatura
Visitar sitio web
- Fragmentos
'cervantes' en la obra
: (20
coincidencias encontradas)
-
-
Es bien sabido que Miguel de Cervantes leyó minuciosamente el Orlando furioso de Ariosto, que
en 1549
-
Miguel de Cervantes: Don Quijote de la Mancha. Edición dirigida por F.
-
Miguel de Cervantes: Rinconete y Cortadillo. El amante liberal.
-
Ese lector se llamaba Miguel de Cervantes.
-
Por lo demás,
¡qué fino sentido de sus innovaciones insinuaba Cervantes en estos comentarios!
-
Uno no deja de preguntarse con cierta curiosidad: ¿cuándo y cómo leyó Cervantes el Amadís?
-
En este nuevo contexto gnoseológico Cervantes debió encontrarse ante una sangrante contradicción.
-
No es casual que Cervantes la usase y en forma genial.
-
Los últimos años de Cervantes se desarrollan en una gran crisis personal, nacional y europea.
-
No se puede hoy leer el Amadís sin verlo a través del prisma irónico de Cervantes en el Quijote.
-
Vi muchas veces a Cervantes en Madrid. Andaría por los cincuenta.
-
Más tarde un escritor recogió la historia en un libro que Cervantes consideraba divino.
-
Pero allá él, el bueno de Cervantes, digo, con sus ideas peregrinas.
-
Gracias, Cervantes, porque
así me quisiste y así voy a pervivir.
-
Cervantes lo ha elaborado cuidadosamente sometiéndolo
al cincelado selectivo de su imaginación.
-
Desde el erasmismo
asume Cervantes por supuesto el recurso al segundo tipo de locura, la amable.
-
Esto es justamente lo que Cervantes asume como eje conductor de su novela.
-
Instituto Cervantes, dirigida por
Francisco Rico, Madrid, 2004, II, pp. 130-132.
-
DÍAZ PLAJA, Guillermo: En torno a Cervantes, Pamplona, Eunsa, 1977.
-
Cervantes», Destino, segunda época, 336, 24 de diciembre de 1943, p. [18].
38.
- Formatos:
-
-
Resultado número:7
Texto
- Título:
-
Salina : revista de la Facultat de Lletres de Tarragona. Núm. 17, 2003 - Registro bibliográfico
- Portal:
-
Literatura
Visitar sitio web
- Sumario:
-
2
artículos
- Fragmentos
'cervantes' en la obra
: (20
coincidencias encontradas)
-
-
Ana L Baquero Escudero
71
MECANISMOS DE VEROSIMILITUD EN CERVANTES Y TORQUEMADA
(A PROPÓSITO DE LICÁNTROPOS
-
Vilanova: «El peregrino andante en el Persiles de Cervantes» en Erasmo
y Cervantes, Barcelona, Lumen,
-
Es un hecho comprobado que Cervantes,
en la búsqueda de episodios curiosos para su
Perslles m, recurrió
-
Cervantes, sin embargo, sabía muy bien
lo que se hacía.
-
Menos sensible que
Cervantes a estas cuestiones, Torquemada no toma
partido por la posibilidad real de
-
Cervantes sigue en esto, como en otras
cuestiones, la estela del Pinciano.
-
Animado por este espíritu, Cervantes se
propone en el Perslles explorar todas las
posibilidades de lo
-
De nuevo hacemos frente al
motivo retórico de la recepción, elevado por
Cervantes a máxima de su labor
-
Vemos aquí de qué manera Cervantes recoge
la historia inicial de Antonio en el Jardín,
contaminada con
-
Cervantes aprovecha las circunstancias para
sacar partido de la reflexión aristotélica sobre el
hecho
-
La licantropía tiene, por
tanto, para Cervantes la misma explicación que
para Torquemada.
-
No sólo ofrece Cervantes una coartada a sus
personajes.
-
No es descabellado
que Cervantes hiciera esta lectura en el mismo
Jardin, pues, como señala Giovanni
-
Como en su
precedente, Cervantes aplica en su narración la
Salina, 17, 2003
87
gradación espacial
-
Estas explicaciones quedan confinadas a esta
parte de la acción porque Cervantes sabía muy bien
hasta
-
Lo fabuloso era un rasgo intrínseco del poema heroico, como Cervantes sabía muy bien, y por ello hubo
-
Riley: Teoría de la novela en
Cervantes, Madrid, Taurus, 1971, p. 294.
2.
-
Manejo la edición del Instituto Cervantes, dirigida por Francisco Rico, Barcelona, Crítica, 1998.
3.
-
Los hubo en tiempos de Cervantes y no ha dejado de haberlos hasta fechas muy cercanas.
-
Antonio de Torquemada,
Cervantes.
- Formatos:
-
-
Resultado número:8
Texto
- Título:
-
Salina : revista de la Facultat de Lletres de Tarragona. Núm. 5, 1990 - Registro bibliográfico
- Portal:
-
Literatura
Visitar sitio web
- Sumario:
-
1
artículos
- Fragmentos
'cervantes' en la obra
: (10
coincidencias encontradas)
-
-
À l e x Susanna
16
INTRODUCCIÓN A U N A LECTURA RETÓRICA DE CERVANTES:
EL QUIJOTE A LA LUZ DE HERMÓGENES
-
feliç
oblidant-se d'ell mateix
i de tot quant li manca.
18
INTRODUCCIÓN A UNA LECTURA RETÓRICA DE CERVANTES
-
Precisamente Rosenblat recordaba esto
como planteo previo a su investigación sobre la "actitud de Cervantes
-
Si consideramos que Cervantes, como todo escritor post-renacentista,
creó su obra según los cánones vigentes
-
Por otra parte no es el primer intento de aplicar la retórica a las obras de
Cervantes: Alberto Blecua
-
es fácil a f i r m a r r o t u n d a m e n t e que en
este aspecto de la i n v e n c i ó n retórica Cervantes
-
Hoy no es necesario demostrar que Cervantes debió conocer muchas de las teorías poéticas, no sólo las
-
de López
22
Pinciano como había advertido Américo Castro en su Pensamiento de Cervantes, sino también
-
Forcione que se inician con Cervantes,
Aristotle and the "Persiles", Princeton, Princeton University
-
Alberto Blecua, "Cervantes y la retórica (Persiles, III, 17)" en Lecciones Cervantinas, Aurora Egido
- Formatos:
-
-
Resultado número:9
Texto
- Título:
-
Salina : revista de la Facultat de Lletres de Tarragona. Núm. 20, 2006 - Registro bibliográfico
- Portal:
-
Literatura
Visitar sitio web
- Fragmentos
'cervantes' en la obra
: (20
coincidencias encontradas)
-
-
Fue Cervantes un excelente crítico y el prim er gran historiador de la Literatura española.
-
Garrido Domínguez: Aspectos de ia novela en Cervantes, Madrid, Ariadna, 2006, p. 119.
15.
-
El Saffar: «La Galatea: The Integrity of the Unitegrated Text» en Cervantes.
-
Sobre el tema del viaje en general, en Cervantes puede verse el artículo de
S.
-
Caben en ello el Cantar de Mío Cid, Berceo y, sobre
todo, Cervantes.
-
BIBLIOGRAFÍA: G A L D Ó S Y CERVANTES
EL CABALLERO ENCANTADO
BENÍTEZ, Rubén: Cervantes en Galdós, Murcia
-
doble identidad de Dulcinea y Sigismunda»,
Cervantes, voi. 19, núm. 2,1999, pp. 125-138.
-
CASTRO, Américo: El pensamiento de Cervantes, Madrid, Noguer, 1972.
-
FORCIONE, Alban: Cervantes' Christian Romance, Princeton, Princeton UP, 1972.
-
O R O Z C O DÍAZ, Emilio: Cervantes y la novela barroca.
-
A los que he enamorado con la vista
he desengañado con palabras» (Cervantes, p. 154).
-
CERVANTES, Miguel de: Don Quijote de la Mancha, voi. 1.
-
DUNN, Peter N.: «Don Quijote through the Looking-Glass», Cervantes: Bulletin of the Cervantes Society
-
Sobre la recepción de Cervantes en Beltenebros (1989) de
Antonio Muñoz Molina» en Cervantes: Estudios
-
LEPAPE, Pierre: «L'ombre de Cervantes», Le Monde, 19 de enero de 1990, p. 21.
-
M E N É N D E Z PIDAL, Ramón: De Cervantes y Lope de Vega, Madrid, Espasa-Calpe, 1973.
-
"En la cárcel, c o m o Cervantes"» (Muñoz Molina, 1999, p. 143).
17.
-
Cervantes continues this
Literary Genre but always innovating.
-
Miguel de Cervantes.
-
M iguel de Cervantes.
«DOS MANUSCRITOS DE LARRA EN EL MUSEO ROMÀNTICO», por Pierre L.
- Formatos:
-
-
Resultado número:10
Texto
- Título:
-
Salina : revista de la Facultat de Lletres de Tarragona. Núm. 6, 1991 - Registro bibliográfico
- Portal:
-
Literatura
Visitar sitio web
- Fragmentos
'cervantes' en la obra
: (13
coincidencias encontradas)
-
-
Macià Riutort
29
INTRODUCCIÓN A U N A LECTURA RETÓRICA DE CERVANTES:
EL QUIJOTE A LA LUZ DE HERMÓGENES
-
, forfet imposât pel constrenyiment
de l'al.literació.
34
INTRODUCCIÓN A UNA LECTURA RETÓRICA DE CERVANTES
-
calas en el estilo del
Quijote, si se ha dado alguna posible
influencia
de
las
teorías
de
Hermógenes en Cervantes
-
Pero en el siglo de
Cervantes ese t é r m i n o no tenía ninguna de esas significaciones.
-
Para Rosenblat, el arte de Cervantes consiste en que
se deleita en hacerles hablar como cuerdos y como
-
años antes Edward Riley había dedicado un excelente capítulo de su obra a "El estilo y
el decoro" en Cervantes
-
puede ser el comer, el beber y sus consecuencias f i s i o l ó g i c a s ; Riley cree
que esto es en Cervantes
-
Es decir q u e , según los mejores
especialistas sobre Cervantes de las últimas décadas, en el Quijote
-
variedad de estilos de Don Quijote no se puede explicar, ni con
la o p i n i ó n de Rosenblat: que Cervantes
-
Para ver si se da esa influencia en los
estilos de Cervantes, a m o d o de ejemplo v o y a t o m a r
-
ulteriores análisis cuidadosos para una
definitiva c o n f i r m a c i ó n de la influencia de Hermógenes en Cervantes
-
esta otra t e o r í a , q u e , c o m o s a b e m o s , t u v o una fuerte vigencia en los años en
que Cervantes
-
Todos los textos proceden de la edición siguiente: Miguel de Cervantes, El Ingenioso Hidalgo don Quijote
- Formatos:
-
Filtros de la búsqueda
- Colón Domènech, Germà, 1928-2020 2
- Lloret i Esquerdo, Jaume 2
- Alemany Ferrer, Rafael 1
- Arronis i Llopis, Carmen 1
- Beltran, Vicenç 1
- Casado Garretas, Ángel 1
- Chirivella, Cristina 1
- Concurso Encuentros de Arte Contemporáneo (11º. 2010. Alicante) 1
- El Kadaoui Moussaoui, Saïd, 1975- 1
- Ferrando Morales, Àngel Lluís 1
- Francés Mira, Anna 1
- García Azorín, Manuel J. 1
- García Juliá, César Omar 1
- Gázquez Cano, Míriam 1
- Jiménez, Elena, 1965- 1
- Llorca Serrano, Magdalena 1
- Lorente, Lola, 1980- 1
- March, Ausiàs, aproximadament 1397-1459 1
- Olivar, Alexandre 1
- Pinyol i Torrents, Ramon 1
- Literatura infantil y juvenil 5
- Arte contemporáneo -- Siglo 21º -- Alicante -- Exposiciones 2
- Actores -- Alicante -- Biografías 1
- Alicante -- Vida intelectual -- Siglo 20º 1
- Arquitectura 1
- Arquitectura -- Alicante (Provincia) -- Siglo 20º 1
- Arte 1
- Arte contemporáneo 1
- Arte moderno -- Alicante -- Siglo 20º -- Exposiciones 1
- Cine -- Alicante -- Historia 1
- Cine -- Alicante (Provincia) -- Exposiciones 1
- Cuentos 1
- Cultura -- Alicante -- Siglo 20º 1
- Dones 1
- Dones i literatura -- València 1
- Empresas -- Alicante 1
- Empresas -- Imagen -- Diseño 1
- Escriptores valencianes 1
- Escriptura femenina 1
- Escritores 1
- Roig Rechou, Blanca-Ana 5
- Soto López, Isabel 5
- Neira Rodríguez, Marta 4
- Balsalobre García, Juana María, 1950- 3
- Soler Díaz, Jorge A. 3
- Mira Pastor, Enric 2
- Alicante (Provincia). Diputación Provincial 1
- Blanco Casanova, Queru 1
- Colomina i Castanyer, Jordi 1
- Cortés Orts, Carles, 1968- 1
- Escrivá, Vicente 1
- Fiordaliso, Giovanna 1
- Fuentes, Diego de 1
- Gómez Martínez, Gertrud 1
- Grilli, Giuseppe, 1946- 1
- Lafarga, Francisco, 1948- 1
- Llombart Huesca, María 1
- Lomas López, Enrique 1
- Lucas Domínguez, Pedro 1
- Lupetti, Monica 1
- March, Ausiàs (1400-1459) 3
- Martorell, Joanot (1413-1468) 2
- Bernácer, Germán, 1883-1965 1
- Blasco Ibáñez, Vicente, 1867-1928 1
- Catalina de Siena, Santa (1347-1380) 1
- Cervantes Saavedra, Miguel de (1547-1616... 1
- Coromina, Joan Baptista (1890-1919) 1
- El Cid 1
- Galceran, Jordi (1964-) 1
- Gales, Jerónima de, aproximadamente 1556-1558 1
- Gumiel, Diego de 1
- Jesuitas 1
- Jiménez, Elena, 1965- 1
- Lorente, Lola, 1980- 1
- Masó, Rafael (1880-1935) 1
- Montserrat (Monestir) . Biblioteca 1
- Rodoreda, Mercé (1909-1983) 1
- Ruiz, Juan, Arcipreste de Hita (fl. 1343... 1
- Turmeda, Anselm (1352-1432?) 1
Filtros aplicados:
-
Resultado número:1 Estudio crítico
- Título:
- Els episodis secundaris del "Tirant lo Blanc" i del Quijote : una aproximació comparativa / Magdalena Llorca Serrano - Registro bibliográfico
- Autor:
- Llorca Serrano, Magdalena
- Portal:
- Sociedad Española de Literatura General y Comparada (SELGYC) Visitar sitio web
- Materia:
- Literatura comparada
- Mat. aut.:
- Martorell, Joanot (1413-1468) -- Tirant lo Blanc -- Crítica textual | Cervantes Saavedra, Miguel de (1547-1616... -- Don Qujote de La Mancha -- Crítica textual
- Fragmentos 'cervantes' en la obra : (20 coincidencias encontradas)
-
- S’ha escrit molt sobre la influència del Tirant lo Blanch de Martorell en el Quijote de Cervantes i de
- Tot açò, en part, arran del que diu el cura al capítol sis (Cervantes 2001: 83, part i, cap. 6) de la
- carecen. 272 Els episodis secundaris del Tirant lo Blanc i del Quijote: una aproximació comparativa Cervantes
- del Tirant com a text lúdic i d’entreteniment: “es un tesoro de contento y una mina de pasatiempos” (Cervantes
- 2001: 119-157, caps. 11-14), el de Cardenio i Dorotea / don Fernando i Luscinda (Cervantes 2001: caps
- . 23-24, 27-29, 36), el curioso impertinente (Cervantes 2001: 375-423, caps. 33-35), el capità captiu
- (Cervantes 2001: 450-492, caps. 39-41), el de doña Clara i don Luis (Cervantes 2001: 493-520, caps.
- 42-44) i el de Leandra (Cervantes 2001: 577-582, cap. 51).
- A l’inici de la segona part (capítol 3, p. 652), però, quan es discuteix sobre la primera part, Cervantes
- Malgrat això, trobem sis episodis secundaris més: la història de les noces de Camacho (Cervantes 2001
- : 781-808, caps. 19-21), la dels aldeans que bramen com a ases (Cervantes 2001: 836-862, caps. 25-27)
- , la de la filla deshonrada de doña Rodríguez (Cervantes 2001: caps. 48, 52, 56 i 66), el de la filla
- de Diego de la Llana a la ínsula Barataria (Cervantes 2001: 1014-1022, cap. 48), el de Claudia Jerónima
- durant l’estada de don Quijote amb Roque Guinart i la seua banda (Cervantes 2001: 1116-1129, cap. 60
- ), i finalment, el d’Ana Fèlix, filla de Ricote el Moro (Cervantes 2001: caps. 63 i 65). 3.1.
- Sentit dels episodis Els episodis secundaris del Quijote sembla que permeten a Cervantes tractar tota
- Introducció dels episodis A l’hora d’introduir les històries secundàries, el que sol fer Cervantes és
- Canvis de gènere literari Així com ja hem vist que feia Martorell, també Cervantes aprofita els episodis
- Bibliografia Cervantes, M. de, Don Quijote de la Mancha. Ed. de Francisco Rico.
- Meregalli, F., Introducción a Cervantes. Barcelona: Ariel 1992. Muñoz Sánchez, J.
- Formatos:
-
Resultado número:2 Texto
- Título:
- Cartes al meu fill / Saïd El Kadaoui Moussaoui; ed. Enrique Lomas López - Registro bibliográfico
- Autor:
- El Kadaoui Moussaoui, Saïd, 1975-
- Portal:
- Biblioteca Africana Visitar sitio web
- Pub. orig.:
- Badalona: Ara Llibres
- Materias:
- Literatura africana | Narrativa catalana Siglo 21º | Narrativa marroquí Siglo 21º
- Fragmentos 'cervantes' en la obra : (20 coincidencias encontradas)
-
- BIBLIOTECA VIRTUAL MIGUEL DE CERVANTES BIBLIOTECA AFRICANA www.cervantesvirtual.com SAÏD EL KADAOUI
- Biblioteca Africana – Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes Juliol de 2011 Aquest treball s’ha desenvolupat
- Saïd El Kadaoui Moussaoui | Cartes al meu fill Biblioteca Africana – Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes
- Saïd El Kadaoui Moussaoui | Cartes al meu fill Biblioteca Africana – Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes
- Saïd El Kadaoui Moussaoui | Cartes al meu fill Biblioteca Africana – Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes
- Saïd El Kadaoui Moussaoui | Cartes al meu fill Biblioteca Africana – Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes
- Saïd El Kadaoui Moussaoui | Cartes al meu fill Biblioteca Africana – Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes
- Saïd El Kadaoui Moussaoui | Cartes al meu fill Biblioteca Africana – Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes
- Saïd El Kadaoui Moussaoui | Cartes al meu fill Biblioteca Africana – Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes
- Saïd El Kadaoui Moussaoui | Cartes al meu fill Biblioteca Africana – Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes
- Saïd El Kadaoui Moussaoui | Cartes al meu fill Biblioteca Africana – Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes
- Saïd El Kadaoui Moussaoui | Cartes al meu fill Biblioteca Africana – Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes
- Saïd El Kadaoui Moussaoui | Cartes al meu fill Biblioteca Africana – Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes
- Saïd El Kadaoui Moussaoui | Cartes al meu fill Biblioteca Africana – Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes
- Saïd El Kadaoui Moussaoui | Cartes al meu fill Biblioteca Africana – Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes
- Saïd El Kadaoui Moussaoui | Cartes al meu fill Biblioteca Africana – Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes
- Saïd El Kadaoui Moussaoui | Cartes al meu fill Biblioteca Africana – Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes
- Saïd El Kadaoui Moussaoui | Cartes al meu fill Biblioteca Africana – Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes
- Saïd El Kadaoui Moussaoui | Cartes al meu fill Biblioteca Africana – Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes
- Saïd El Kadaoui Moussaoui | Cartes al meu fill Biblioteca Africana – Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes
- Formatos:
-
Resultado número:3 Texto
- Título:
- Alguns exemples d'estrangers a Mallorca després del Decret de Nova Planta (siglo XVIII) / Nicolás Sastre Parpal - Registro bibliográfico
- Autor:
- Sastre Parpal, Nicolás
- Portales:
- Historia Visitar sitio web | La Monarquía Hispánica Visitar sitio web
- Materia:
- Mallorca -- Mallorca Extranjeros -- Siglo 18º,Historia -- Siglo 18º
- Fragmentos 'cervantes' en la obra : (5 coincidencias encontradas)
-
- sigui independent, ve a ser la continuació del que es va publicar a la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes
- independiente, viene a ser la continuación del que ya se publicó en a Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes
- although separate, is the continuation of the one already published in the Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes
- Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, 2006. 2 Adaptació de la definició que ens dona Pompeu Fabra al
- Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, 2006.
- Formatos:
-
Resultado número:4 Estudio crítico
- Título:
- El Cid fet música : absoluta, aplicada, òpera, cançons.. "what else?" / Àngel Lluís Ferrando Morales - Registro bibliográfico
- Autor:
- Ferrando Morales, Àngel Lluís
- Portal:
- Sociedad Española de Literatura General y Comparada (SELGYC) Visitar sitio web
- Materia:
- Música y literatura
- Mat. aut.:
- El Cid -- Crítica textual
- Fragmentos 'cervantes' en la obra : (3 coincidencias encontradas)
-
- Sense arribar a nivells d’altres personatges com ara El Quijote de Cervantes, el Poema de Mío Cid és
- referències literàries tangencials al Cid, com ara el sonet «Diálogo entre Babieca y Rocinante» inclòs per Cervantes
- Éva Pintér la seua amabilitat per fer-me arribar el text de la conferència que va fer a l’Institut Cervantes
- Formatos:
-
Resultado número:5 Texto
- Título:
- Caplletra: Revista Internacional de Filologia. Núm. 54, primavera de 2013 - Registro bibliográfico
- Portales:
- Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives Visitar sitio web | Caplletra: Revista Internacional de Filologia Visitar sitio web | Biblioteca Universitaria. BUA Visitar sitio web
- Fragmentos 'cervantes' en la obra : (20 coincidencias encontradas)
-
- El mateix Cervantes, al capítol III, ja parla sobre l’èxit de la primera part d’El Quixot, a través de
- a interessos exclusivament relacionats amb l’admiració d’alguns autors-traductors envers l’obra de Cervantes
- idea de «fer créixer l’estima per la pròpia llengua»; i de l’altra, al desig de difondre l’obra de Cervantes
- Cervantes, nom singular, que tots devem honorar» o, aquest altre que diu «4.
- d’una adaptació parcial que només té en compte del capítol 60 al 66 de la segona part de l’obra de Cervantes
- I, finalment afegeix: «tampoc no tenia necessitat Cervantes d’escriure el Quixot» (Bacardí & Estany 2006
- Són les següents: Cervantes (2004), Cervantes (2005a), Cervantes (2005b), Cervantes (2005c), Cervantes
- (2005d), Cervantes (2005e), Equip Cromosoma (2005a), Equip Cromosoma (2005b), Knister (2004), Lluch
- Es tracta d’una aproximació als personatges i a la història de Cervantes a través dels ulls del petit
- La introducció presenta informació sobre la vida i obra de Cervantes i una explicació molt clara de les
- Un bon dia, Cervantes va armar el seu cavaller i va enviar-lo a posar pau i justícia al món.
- Hace muchos, muchísimos años, vivió un hombre llamado Miguel de Cervantes.
- Un buen día, Cervantes armó a su caballero y lo envió a «desfacer entuertos», es decir, a poner paz y
- Precisament sobre el final de l’obra de Cervantes, voldríem destacar que l’adaptació d’Armonía Rodríguez
- En el primer cas, la idea és que l’obra de Cervantes arribe als infants i la facen seua.
- En el segon, que els joves arriben a l’obra de Cervantes i la coneguen tant com siga possible.
- Rosa Agost Universitat Jaume I REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES Corpus Cervantes, M. de (2004) Don Quixot
- Cervantes, M. de (1971) L’enginyós cavaller D.
- J., ed. (1983) Miguel de Cervantes, Don Quijote de la Mancha, Madrid, Cátedra, 2 vols.
- Cervantes, M. de (1986) L’enginyós cavaller don Quixot de la Manxa, Palma, Imprenta Bahia (trad.
- Formatos:
-
Resultado número:6 Texto
- Título:
- Salina : revista de la Facultat de Lletres de Tarragona. Núm. 25, 2011 - Registro bibliográfico
- Portal:
- Literatura Visitar sitio web
- Fragmentos 'cervantes' en la obra : (20 coincidencias encontradas)
-
- Es bien sabido que Miguel de Cervantes leyó minuciosamente el Orlando furioso de Ariosto, que en 1549
- Miguel de Cervantes: Don Quijote de la Mancha. Edición dirigida por F.
- Miguel de Cervantes: Rinconete y Cortadillo. El amante liberal.
- Ese lector se llamaba Miguel de Cervantes.
- Por lo demás, ¡qué fino sentido de sus innovaciones insinuaba Cervantes en estos comentarios!
- Uno no deja de preguntarse con cierta curiosidad: ¿cuándo y cómo leyó Cervantes el Amadís?
- En este nuevo contexto gnoseológico Cervantes debió encontrarse ante una sangrante contradicción.
- No es casual que Cervantes la usase y en forma genial.
- Los últimos años de Cervantes se desarrollan en una gran crisis personal, nacional y europea.
- No se puede hoy leer el Amadís sin verlo a través del prisma irónico de Cervantes en el Quijote.
- Vi muchas veces a Cervantes en Madrid. Andaría por los cincuenta.
- Más tarde un escritor recogió la historia en un libro que Cervantes consideraba divino.
- Pero allá él, el bueno de Cervantes, digo, con sus ideas peregrinas.
- Gracias, Cervantes, porque así me quisiste y así voy a pervivir.
- Cervantes lo ha elaborado cuidadosamente sometiéndolo al cincelado selectivo de su imaginación.
- Desde el erasmismo asume Cervantes por supuesto el recurso al segundo tipo de locura, la amable.
- Esto es justamente lo que Cervantes asume como eje conductor de su novela.
- Instituto Cervantes, dirigida por Francisco Rico, Madrid, 2004, II, pp. 130-132.
- DÍAZ PLAJA, Guillermo: En torno a Cervantes, Pamplona, Eunsa, 1977.
- Cervantes», Destino, segunda época, 336, 24 de diciembre de 1943, p. [18]. 38.
- Formatos:
-
Resultado número:7 Texto
- Título:
- Salina : revista de la Facultat de Lletres de Tarragona. Núm. 17, 2003 - Registro bibliográfico
- Portal:
- Literatura Visitar sitio web
- Sumario:
- 2 artículos
- Fragmentos 'cervantes' en la obra : (20 coincidencias encontradas)
-
- Ana L Baquero Escudero 71 MECANISMOS DE VEROSIMILITUD EN CERVANTES Y TORQUEMADA (A PROPÓSITO DE LICÁNTROPOS
- Vilanova: «El peregrino andante en el Persiles de Cervantes» en Erasmo y Cervantes, Barcelona, Lumen,
- Es un hecho comprobado que Cervantes, en la búsqueda de episodios curiosos para su Perslles m, recurrió
- Cervantes, sin embargo, sabía muy bien lo que se hacía.
- Menos sensible que Cervantes a estas cuestiones, Torquemada no toma partido por la posibilidad real de
- Cervantes sigue en esto, como en otras cuestiones, la estela del Pinciano.
- Animado por este espíritu, Cervantes se propone en el Perslles explorar todas las posibilidades de lo
- De nuevo hacemos frente al motivo retórico de la recepción, elevado por Cervantes a máxima de su labor
- Vemos aquí de qué manera Cervantes recoge la historia inicial de Antonio en el Jardín, contaminada con
- Cervantes aprovecha las circunstancias para sacar partido de la reflexión aristotélica sobre el hecho
- La licantropía tiene, por tanto, para Cervantes la misma explicación que para Torquemada.
- No sólo ofrece Cervantes una coartada a sus personajes.
- No es descabellado que Cervantes hiciera esta lectura en el mismo Jardin, pues, como señala Giovanni
- Como en su precedente, Cervantes aplica en su narración la Salina, 17, 2003 87 gradación espacial
- Estas explicaciones quedan confinadas a esta parte de la acción porque Cervantes sabía muy bien hasta
- Lo fabuloso era un rasgo intrínseco del poema heroico, como Cervantes sabía muy bien, y por ello hubo
- Riley: Teoría de la novela en Cervantes, Madrid, Taurus, 1971, p. 294. 2.
- Manejo la edición del Instituto Cervantes, dirigida por Francisco Rico, Barcelona, Crítica, 1998. 3.
- Los hubo en tiempos de Cervantes y no ha dejado de haberlos hasta fechas muy cercanas.
- Antonio de Torquemada, Cervantes.
- Formatos:
-
Resultado número:8 Texto
- Título:
- Salina : revista de la Facultat de Lletres de Tarragona. Núm. 5, 1990 - Registro bibliográfico
- Portal:
- Literatura Visitar sitio web
- Sumario:
- 1 artículos
- Fragmentos 'cervantes' en la obra : (10 coincidencias encontradas)
-
- À l e x Susanna 16 INTRODUCCIÓN A U N A LECTURA RETÓRICA DE CERVANTES: EL QUIJOTE A LA LUZ DE HERMÓGENES
- feliç oblidant-se d'ell mateix i de tot quant li manca. 18 INTRODUCCIÓN A UNA LECTURA RETÓRICA DE CERVANTES
- Precisamente Rosenblat recordaba esto como planteo previo a su investigación sobre la "actitud de Cervantes
- Si consideramos que Cervantes, como todo escritor post-renacentista, creó su obra según los cánones vigentes
- Por otra parte no es el primer intento de aplicar la retórica a las obras de Cervantes: Alberto Blecua
- es fácil a f i r m a r r o t u n d a m e n t e que en este aspecto de la i n v e n c i ó n retórica Cervantes
- Hoy no es necesario demostrar que Cervantes debió conocer muchas de las teorías poéticas, no sólo las
- de López 22 Pinciano como había advertido Américo Castro en su Pensamiento de Cervantes, sino también
- Forcione que se inician con Cervantes, Aristotle and the "Persiles", Princeton, Princeton University
- Alberto Blecua, "Cervantes y la retórica (Persiles, III, 17)" en Lecciones Cervantinas, Aurora Egido
- Formatos:
-
Resultado número:9 Texto
- Título:
- Salina : revista de la Facultat de Lletres de Tarragona. Núm. 20, 2006 - Registro bibliográfico
- Portal:
- Literatura Visitar sitio web
- Fragmentos 'cervantes' en la obra : (20 coincidencias encontradas)
-
- Fue Cervantes un excelente crítico y el prim er gran historiador de la Literatura española.
- Garrido Domínguez: Aspectos de ia novela en Cervantes, Madrid, Ariadna, 2006, p. 119. 15.
- El Saffar: «La Galatea: The Integrity of the Unitegrated Text» en Cervantes.
- Sobre el tema del viaje en general, en Cervantes puede verse el artículo de S.
- Caben en ello el Cantar de Mío Cid, Berceo y, sobre todo, Cervantes.
- BIBLIOGRAFÍA: G A L D Ó S Y CERVANTES EL CABALLERO ENCANTADO BENÍTEZ, Rubén: Cervantes en Galdós, Murcia
- doble identidad de Dulcinea y Sigismunda», Cervantes, voi. 19, núm. 2,1999, pp. 125-138.
- CASTRO, Américo: El pensamiento de Cervantes, Madrid, Noguer, 1972.
- FORCIONE, Alban: Cervantes' Christian Romance, Princeton, Princeton UP, 1972.
- O R O Z C O DÍAZ, Emilio: Cervantes y la novela barroca.
- A los que he enamorado con la vista he desengañado con palabras» (Cervantes, p. 154).
- CERVANTES, Miguel de: Don Quijote de la Mancha, voi. 1.
- DUNN, Peter N.: «Don Quijote through the Looking-Glass», Cervantes: Bulletin of the Cervantes Society
- Sobre la recepción de Cervantes en Beltenebros (1989) de Antonio Muñoz Molina» en Cervantes: Estudios
- LEPAPE, Pierre: «L'ombre de Cervantes», Le Monde, 19 de enero de 1990, p. 21.
- M E N É N D E Z PIDAL, Ramón: De Cervantes y Lope de Vega, Madrid, Espasa-Calpe, 1973.
- "En la cárcel, c o m o Cervantes"» (Muñoz Molina, 1999, p. 143). 17.
- Cervantes continues this Literary Genre but always innovating.
- Miguel de Cervantes.
- M iguel de Cervantes. «DOS MANUSCRITOS DE LARRA EN EL MUSEO ROMÀNTICO», por Pierre L.
- Formatos:
-
Resultado número:10 Texto
- Título:
- Salina : revista de la Facultat de Lletres de Tarragona. Núm. 6, 1991 - Registro bibliográfico
- Portal:
- Literatura Visitar sitio web
- Fragmentos 'cervantes' en la obra : (13 coincidencias encontradas)
-
- Macià Riutort 29 INTRODUCCIÓN A U N A LECTURA RETÓRICA DE CERVANTES: EL QUIJOTE A LA LUZ DE HERMÓGENES
- , forfet imposât pel constrenyiment de l'al.literació. 34 INTRODUCCIÓN A UNA LECTURA RETÓRICA DE CERVANTES
- calas en el estilo del Quijote, si se ha dado alguna posible influencia de las teorías de Hermógenes en Cervantes
- Pero en el siglo de Cervantes ese t é r m i n o no tenía ninguna de esas significaciones.
- Para Rosenblat, el arte de Cervantes consiste en que se deleita en hacerles hablar como cuerdos y como
- años antes Edward Riley había dedicado un excelente capítulo de su obra a "El estilo y el decoro" en Cervantes
- puede ser el comer, el beber y sus consecuencias f i s i o l ó g i c a s ; Riley cree que esto es en Cervantes
- Es decir q u e , según los mejores especialistas sobre Cervantes de las últimas décadas, en el Quijote
- variedad de estilos de Don Quijote no se puede explicar, ni con la o p i n i ó n de Rosenblat: que Cervantes
- Para ver si se da esa influencia en los estilos de Cervantes, a m o d o de ejemplo v o y a t o m a r
- ulteriores análisis cuidadosos para una definitiva c o n f i r m a c i ó n de la influencia de Hermógenes en Cervantes
- esta otra t e o r í a , q u e , c o m o s a b e m o s , t u v o una fuerte vigencia en los años en que Cervantes
- Todos los textos proceden de la edición siguiente: Miguel de Cervantes, El Ingenioso Hidalgo don Quijote
- Formatos:
Filtros de la búsqueda
- Colón Domènech, Germà, 1928-2020 2
- Lloret i Esquerdo, Jaume 2
- Alemany Ferrer, Rafael 1
- Arronis i Llopis, Carmen 1
- Beltran, Vicenç 1
- Casado Garretas, Ángel 1
- Chirivella, Cristina 1
- Concurso Encuentros de Arte Contemporáneo (11º. 2010. Alicante) 1
- El Kadaoui Moussaoui, Saïd, 1975- 1
- Ferrando Morales, Àngel Lluís 1
- Francés Mira, Anna 1
- García Azorín, Manuel J. 1
- García Juliá, César Omar 1
- Gázquez Cano, Míriam 1
- Jiménez, Elena, 1965- 1
- Llorca Serrano, Magdalena 1
- Lorente, Lola, 1980- 1
- March, Ausiàs, aproximadament 1397-1459 1
- Olivar, Alexandre 1
- Pinyol i Torrents, Ramon 1
- Literatura infantil y juvenil 5
- Arte contemporáneo -- Siglo 21º -- Alicante -- Exposiciones 2
- Actores -- Alicante -- Biografías 1
- Alicante -- Vida intelectual -- Siglo 20º 1
- Arquitectura 1
- Arquitectura -- Alicante (Provincia) -- Siglo 20º 1
- Arte 1
- Arte contemporáneo 1
- Arte moderno -- Alicante -- Siglo 20º -- Exposiciones 1
- Cine -- Alicante -- Historia 1
- Cine -- Alicante (Provincia) -- Exposiciones 1
- Cuentos 1
- Cultura -- Alicante -- Siglo 20º 1
- Dones 1
- Dones i literatura -- València 1
- Empresas -- Alicante 1
- Empresas -- Imagen -- Diseño 1
- Escriptores valencianes 1
- Escriptura femenina 1
- Escritores 1
- Roig Rechou, Blanca-Ana 5
- Soto López, Isabel 5
- Neira Rodríguez, Marta 4
- Balsalobre García, Juana María, 1950- 3
- Soler Díaz, Jorge A. 3
- Mira Pastor, Enric 2
- Alicante (Provincia). Diputación Provincial 1
- Blanco Casanova, Queru 1
- Colomina i Castanyer, Jordi 1
- Cortés Orts, Carles, 1968- 1
- Escrivá, Vicente 1
- Fiordaliso, Giovanna 1
- Fuentes, Diego de 1
- Gómez Martínez, Gertrud 1
- Grilli, Giuseppe, 1946- 1
- Lafarga, Francisco, 1948- 1
- Llombart Huesca, María 1
- Lomas López, Enrique 1
- Lucas Domínguez, Pedro 1
- Lupetti, Monica 1
- March, Ausiàs (1400-1459) 3
- Martorell, Joanot (1413-1468) 2
- Bernácer, Germán, 1883-1965 1
- Blasco Ibáñez, Vicente, 1867-1928 1
- Catalina de Siena, Santa (1347-1380) 1
- Cervantes Saavedra, Miguel de (1547-1616... 1
- Coromina, Joan Baptista (1890-1919) 1
- El Cid 1
- Galceran, Jordi (1964-) 1
- Gales, Jerónima de, aproximadamente 1556-1558 1
- Gumiel, Diego de 1
- Jesuitas 1
- Jiménez, Elena, 1965- 1
- Lorente, Lola, 1980- 1
- Masó, Rafael (1880-1935) 1
- Montserrat (Monestir) . Biblioteca 1
- Rodoreda, Mercé (1909-1983) 1
- Ruiz, Juan, Arcipreste de Hita (fl. 1343... 1
- Turmeda, Anselm (1352-1432?) 1