Visor de obras.

26 Jesús anuncia la passió.— 1 Quan Jesús hagué acabat totes aquestes paraules, digué als seus deixebles: 2²⁰³⁹ «Sabeu que d'aquí a dos dies és la Pasqua, i el Fill de l'home serà lliurat perquè el crucifiquin».

  —2080→  

Consell dels sanedrites contra Jesús.— 3²⁰⁴⁰ Aleshores els grans sacerdots i els ancians del poble es reuniren al palau del gran sacerdot, anomenat Caifàs, 4 i van tenir consell per apoderar-se de Jesús valent-se d'un engany, i matar-lo. 5 Però deien: «No pas durant la festa, no fos cas que hi hagués un avalot en el poble».

Unció profètica. Traïció de Judes.— 6²⁰⁴¹ Trobant-se, doncs, Jesús a Betània, a casa de Simó el leprós, 7 hi anà una dona portant un vas d'alabastre amb un perfum de molt preu, i el vessà damunt del cap de Jesús mentre era a taula. 8 En veure-ho els deixebles, s'ho van prendre malament i digueren: «¿Per què malgastar una cosa així? 9 S'hauria pogut vendre per molt, això, i donar-ho als pobres». 10 Jesús, adonant-se'n, els digué: «Per què amoïneu aquesta dona? Ha fet amb mi una obra bona. 11 De pobres, en tindreu sempre amb vosaltres; en canvi, a mi, no sempre em tindreu. 12 Tirant aquest perfum sobre el meu cos, ho ha fet per a la meva sepultura²⁰⁴². 13 Us asseguro que quan aquest evangeli serà proclamat arreu del món, diran també això que ha fet, en recordança d'ella». 14²⁰⁴³ Llavors, un dels dotze, l'anomenat Judes Iscariot, anà a trobar els grans sacerdots 15 i els digué: «¿Què em voleu donar, i jo us el posaré a les mans?» Ells li assignaren trenta sicles²⁰⁴⁴. 16 I des d'aleshores buscava una avinentesa per a lliurar-lo.

Preparació del sopar pasqual.— 17 El primer dia dels Àzims²⁰⁴⁵, els deixebles anaren a dir a Jesús: «¿On voleu que us fem els preparatius per a menjar l'anyell pasqual?» 18 Ell els digué: «Aneu a la ciutat, a casa de tal, i digueu-li: «El Mestre diu: El meu temps és a prop; faré la Pasqua a casa teva amb els meus deixebles». 19 Els deixebles van fer tal com Jesús els havia ordenat, i prepararen el sopar pasqual.

Anunci de la traïció.— 20 Arribat el vespre, s'havia posat a taula amb els dotze deixebles, 21²⁰⁴⁶ i, mentre menjaven, digué: «Us asseguro que un de vosaltres em trairà». 22 Profundament entristits, començaren a dir-li   —2081→   d'un a un: «¿No sóc pas jo, Senyor?» 23 Ell respongué: «El qui ha posat amb mi la mà al plat, és qui em trairà. 24 El Fill de l'home, sí, fa el seu camí, tal com s'ha escrit d'ell; però al d'aquell pel qual el Fill de l'home és traït! Més li valia de no haver nascut, a aquest home.» 25 Judes, el qui el traïa, li digué: «¿No sóc pas jo, mestre?» Ell li respongué: «Tu ho has dit».

L'eucaristia²⁰⁴⁷.— 26 Mentre menjaven, Jesús prengué pa i, després de dir la benedicció, el partí, el donà als deixebles i digué: «Preneu, mengeu: això és el meu cos». 27 Aleshores prengué una copa i, després de dir l'acció de gràcies, els la passà tot dient: «Beveu-ne tots, 28 que això es la meva sang de l'aliança²⁰⁴⁸, que serà vessada per una multitud en remissió dels pecats. 29 Jo us dic que des d'ara no beuré més d'aquest fruit del cep fins al dia que el begui nou²⁰⁴⁹ amb vosaltres al Regne del meu Pare».

Jesús prediu la dispersió dels deixebles i la negació de Pere.— 30²⁰⁵⁰ Després de l'himne²⁰⁵¹, van sortir cap a la muntanya de les Oliveres. 31²⁰⁵² Llavors Jesús els diu «Aquesta nit, tots vosaltres trobareu en mi ocasió d'escàndol, perquè està escrit: Mataré el pastor, i es dispersaran les ovelles del ramat; 32 però, un con ressuscitat, us precediré cap a la Galilea». 33 Pere li va dir: «Encara que tots s'escandalitzin de vós, jo mai no me n'escandalitzaré». 34 Jesús li digué: «Jo t'asseguro que aquesta mateixa nit, abans que canti el gall, em negaràs tres vegades». 35 Pere li diu: «Encara que em calgui morir amb vós, no us negaré». Semblantment digueren tots els deixebles.

Jesús prega i accepta la voluntat del Pare.— 36²⁰⁵³ Aleshores Jesús arriba amb ells en una propietat, anomenada Guetsemaní, i diu als deixebles: «Quedeu-vos aquí, mentre vaig allà a pregar.» 37 Prengué amb ell Pere i els dos fills de Zebedeu, i començà a posar-se trist i abatut. 38²⁰⁵⁴ Llavors els diu: «Em moro de tristor. Quedeu-vos aquí i vetlleu amb mi». 39 I, avançant-se un tros, es deixà caure de cara a   —2082→   terra, i pregava: «Pare meu, si és possible, que passi lluny de mi aquest calze²⁰⁵⁵; però que es faci, no pas com jo vull, sinó com voleu vos». 40 Llavors va cap als deixebles, i els troba dormint; i diu a Pere: «¿Així, no heu estat capaços de vetllar una hora amb mi? 41 Vetlleu i pregueu per no caure en cap temptació; l'esperit prou està a punt, però la carn és feble». 42 Se n'anà encara per segona vegada, i va pregar: «Pare meu, si no pot passar aquest calze sense que el begui, faci's la vostra voluntat». 43 I, en tornar, els trobà dormint, perquè els pesaven els ulls. 44 Els deixà, se'n tornà novament i pregà per tercera vegada dient encara les mateixes paraules. 45 Llavors va cap als deixebles i els diu «Dormiu ara i reposeu. Ha arribat l'hora que el Fill de l'home serà posat a les mans dels pecadors. 46 Aixequeu-vos, anem! Mireu, el qui em traeix ja és aquí».

Jesús és pres, i els deixebles l'abandonen.— 47²⁰⁵⁶ Encara ell parlava, que arribà Judes, un dels dotze, i amb ell una gran colla amb espases i garrots, enviada pels grans sacerdots i els ancians del poble. 48 El traïdor els havia donat aquest senyal: «Aquell qui jo besaré, és ell: agafeu-lo». 49 Tot seguit s'acostà a Jesús i digué: «Déu vos guard, Mestre!» I el besà. 50 Jesús li va dir: «Company, estigues pel que has vingut!»²⁰⁵⁷ Aleshores posaren les mans sobre Jesús i l'agafaren. 51 Un dels qui anaven amb Jesús es tragué l'espasa, va ferir el criat del gran sacerdot i li tallà l'orella. 52 Llavors Jesús li diu: «Torna l'espasa al seu lloc, que tots els qui empunyen l'espasa, a espasa moriran. 53 ¿Et penses que no puc pregar el meu Pare, i em posarà a disposició, ara mateix, més de dotze legions d'àngels? 54 Però, ¿com es complirien llavors les Escriptures, segons les quals ha de passar així?» 55 Aquella hora, Jesús digué a les turbes: «¿Com per un lladre heu sortit amb espases i garrots a agafar-me? Cada dia seia al temple ensenyant-hi, i no em vau agafar. 56 Però tot això ha passat perquè es complissin les Escriptures dels profetes». Aleshores tots els deixebles l'abandonaren i fugiren.

  —2083→  

Jesús es declara Messies, Fill de Déu.— 57 Els qui havien pres Jesús se l'endugueren a casa de Caifàs, el gran sacerdot, on es reuniren els escribes i els ancians²⁰⁵⁸. 58 Pere el seguia de lluny fins al palau del gran sacerdot i, un cop dins, s'assegué amb els criats per veure el desenllaç. 59 Els grans sacerdots i tot el sanedrí buscaren una falsa declaració contra Jesús per condemnar-lo a mort, 60 i no la trobaven, tot i que s'havien presentat molts falsos testimonis. Finalment, se'n presentaren dos 61 que digueren: «Aquest va dir: «Puc destruir el temple de Déu i reconstruir-lo en tres dies»²⁰⁵⁹. 62 Llavors el gran sacerdot s'aixecà i li digué: «No contestes res? ¿Què és això que aquests testimonien contra tu?» 63 Però Jesús callava. Aleshores el gran sacerdot li digué: «T'adjuro pel Déu vivent que ens diguis si tu ets el Messies, el Fill de Déu!» 64 Jesús li respon: «Tu mateix ho has dit. I encara us dic que des d'ara veureu el Fill de l'home, assegut a la dreta del Poder, i venint sobre els núvols del cel»²⁰⁶⁰. 65 Aleshores el gran sacerdot s'esquinçà els vestits tot dient: «Ha blasfemat! ¿Quina necessitat tenim ja de testimonis? Ara mateix heu sentit la blasfèmia; 66 ¿què us en sembla?» Ells respongueren: «És reu de mort!»

67 Llavors li escopiren a la cara i li donaren cops de puny; d'altres li pegaren bufetades, 68 tot dient: «Au, Messies! Profetitza'ns: ¿qui és el qui t'ha pegat?»

Negacions de Pere²⁰⁶¹.— 69 Mentrestant, Pere seia fora, al pati, i se li acostà una criada i li digué: «Tu també hi eres, amb Jesús, el Galileu». 70 Però els ho negà davant de tothom: «No sé pas què vols dir». 71 Quan els sortia cap a la porta, el veié una altra, i digué als de per allí: «Aquest hi era, amb Jesús, el Natzarè». 72 I va tornar a negar-ho amb jurament: «No conec aquest home». 73 Poc temps després s'acostaren els qui eren allà i digueren a Pere: «Certament que tu també ets d'ells, perquè el teu mateix parlar et traeix». 74 Aleshores es posà a maleir i a jurar: «Jo no conec aquest home!» I a l'instant cantà un gall. 75 Llavors Pere es recordà de les paraules que Jesús li havia   —2084→   dit: «Abans que canti el gall em negaràs tres vegades»; i sortí a fora i va plorar amargament.

27 Condemna legal a la reunió del sanedrí.— 1²⁰⁶² Arribat el matí, tots els grans sacerdots i els ancians del poble tingueren consell contra Jesús per condemnar-lo a mort. 2 I, després d'haver-lo lligat, se l'endugueren i el posaren a les mans de Pilat, el governador.

Desesperació de Judes. 3 Aleshores Judes, el qui l'havia traït, veien que havia estat condemnat, va tornar, penedit, les trenta monedes als grans sacerdots i als ancians dient: 4 «He pecat lliurant amb traïdoria la sang d'un innocent». Però ells li digueren: «I a nosaltres, què ens importa? Tu mateix». 5²⁰⁶³ Aleshores va llençar les monedes dins el temple, se n'anà i es va penjar. 6 Els grans sacerdots plegaren les monedes, i digueren: «No és lícit de tirar-les al tresor, perquè son preu de sang». 7 I, després de tenir consell, van comprar amb elles el camp del terrisser, per a sepultura dels forasters. 8 Per això, aquell camp s'anomena Camp de Sang fins al dia d'avui. 9 Llavors es complí el que havia dit el profeta Jeremies²⁰⁶⁴: Prengueren les trenta monedes, preu en què els israelites avaluaren el qui era de gran valor, 10 i les donaren pel camp del terrisser, com m'ho va ordenar el Senyor.

Jesús, davant Pilat, es declara Rei.— 11²⁰⁶⁵ Jesús comparegué davant del governador, i aquest el va interrogar: «Tu ets el rei dels jueus?» Jesús li respongué: «Tu mateix ho dius»²⁰⁶⁶. 12 Però, mentre els grans sacerdots i els ancians l'acusaven, no va contestar res. 13 Aleshores Pilat li diu: «¿No sents tot el que testifiquen contra tu? 14 Però no va respondre res, talment, que el governador n'estava tot estranyat.

Barrabàs, preferit a Jesús. La sentència.— 15 Cada festa, el governador solia concedir al poble la llibertat d'un pres, el que ells volien. 16 Llavors tenia un pres famós, que es deia Barrabàs. 17 Pilat, doncs, quan es van reunir, els digué: «¿Qui voleu que us deixi lliure: Barrabàs, o Jesús, l'anomenat   —2085→   Messies?» 18 Perquè sabia que l'hi havien portat per enveja.

19 Quan ja seia al tribunal, la seva muller li féu dir: «No t'hi fiquis, amb aquest just, que avui he patit molt en un somni per causa d'ell».

20 Però els grans sacerdots i els ancians persuadiren les multituds que reclamessin Barrabàs i fessin matar Jesús. 21 El governador, doncs, els digué: «¿Quin d'aquests dos voleu que us deixi lliure?» I ells respongueren: «Barrabàs!» 22 Pilat els va dir «¿I què en faré, doncs, de Jesús, que anomenen el Messies?» Tots li respongueren: «Que el crucifiquin!» 23 Ell replicà: «¿I quin mal ha fet?» Però ells cridaven encara més: «Que el crucifiquin!» 24 Veient Pilat que no en treia res, sinó que el tumult encara creixia, prengué aigua i es rentà les mans davant del poble tot dient: «Jo sóc innocent d'aquesta sang; vosaltres mateixos». 25 I tot el poble respongué: «Que la seva sang caigui sobre nosaltres i sobre els nostres fills!» 26 Aleshores els va deixar anar Barrabàs; i Jesús, un cop assotat, el lliurà perquè fos crucificat.

Burles dels soldats.— 27 Llavors els soldats del governador s'endugueren Jesús al pretori, i van reunir al seu voltant tota la cohort. 28 I, després de treure-li el vestit, el cobriren amb un mantell de porpra, 29 li van posar al cap una corona teixida d'espines, amb una canya a la mà dreta i, agenollats al seu davant, se'n burlaven dient: «Salve, rei dels jueus!» 30 Després li escopien, li prenien la canya i li pegaven al cap.

Crucifixió.— 31 Acabada la burla, li van treure el mantell, li posaren el seu vestit i se l'endugueren per crucificar-lo. 32 En sortir, van trobar un home de Cirena, que es deia Simó, i l'obligaren a portar la creu. 33 Arribats en un lloc anomenat Gòlgota, que vol dir lloc de la Calavera, 34 li donaren a beure vi barrejat amb fel²⁰⁶⁷; però, després de tastar-lo, no en volgué beure. 35²⁰⁶⁸ Així que l'hagueren crucificat, es repartiren els seus vestits fent-s'ho a la sort; 36 i, asseguts, li feien guàrdia allà.

37 Damunt del seu cap, posaren escrita la causa de la seva condemnació: «Aquest   —2086→   és Jesús, el rei dels jueus». 38 Aleshores foren crucificats amb ell dos lladres, l'un a la dreta i l'altre a l'esquerra.

Burles de la gent i dels sacerdots.— 39²⁰⁶⁹ Els qui passaven l'insultaven movent el cap i dient: 40 «Tu que destrueixes el temple de Déu, i en tres dies el reconstrueixes, salva't a tu mateix; si ets Fill de Déu, baixa de la creu!» 41 També els grans sacerdots, burlant-se'n amb els escribes i els ancians, deien: 42 «Va salvar-ne d'altres, i a si mateix no es pot salvar; és rei d'Israel: que baixi ara de la creu, i creurem en ell. 43 Confiava en Déu; que l'alliberi ara, si l'estima; ell que va dir: Sóc Fill de Déu»²⁰⁷⁰. 44 De la mateixa manera, els lladres, crucificats amb ell, l'injuriaven.

Mort de Jesús.— 45 Des de migdia, les tenebres s'estengueren sobre tota la terra fins a les tres de la tarda. 46 I cap allà les tres, Jesús va exclamar amb veu forta: «Eli, Eli, lemà sabactani?» això és: «Déu meu, Déu meu, ¿perquè m'heu abandonat?»²⁰⁷¹ 47 Sentint-ho alguns dels allí presents, deien: « Aquest crida Elies». 48 I de seguida, corrent un d'ells, prengué una esponja, la xopà de vinagre²⁰⁷² i, posant-la al capdamunt d'una canya, li donava de beure. 49 Però els altres deien: «Deixa, vejam si ve Elies a salvar-lo»²⁰⁷³. 50 Jesús, cridant novament amb veu forta, va lliurar l'esperit.

Prodigis.— 51 Aleshores el vel del temple s'esquinçà en dos de dalt a baix²⁰⁷⁴, la terra tremolà, les roques s'esberlaren, 52 els sepulcres s'obriren i molts cossos dels sants que hi reposaven van ressuscitar²⁰⁷⁵: 53 van sortir dels sepulcres després de la resurrecció de Jesús, entraren a la Ciutat Santa²⁰⁷⁶ i es van aparèixer a molts. 54 El centurió i els qui amb ell guardaven Jesús, veient el terratrèmol i tot allò que havia passat, es van esverar molt, i deien: «Veritablement, aquest era Fill de Déu».

55 Hi havia allà també, mirant-s'ho de lluny, moltes dones que havien seguit Jesús des de la Galilea servint-lo; 56 entre elles hi havia Maria Magdalena, Maria, mare de Jaume i de Josep, i la mare dels fills de Zebedeu.

  —2087→  

Sepultura de Jesús.— 57 Cap al vespre, comparegué un home ric, d'Arimatea, que es deia Josep, el qual era també deixeble de Jesús. 58 Aquest es va presentar a Pilat i li demanà el cos de Jesús. Llavors Pilat va ordenar que l'hi donessin. 59 Josep prengué el cos, l'embolcallà amb un llençol net 60 i el va dipositar al seu sepulcre nou, que s'havia fet tallar a la roca; després féu rodolar una gran pedra a la porta del sepulcre i se n'anà. 61 Es trobaven allà Maria Magdalena i l'altra Maria, assegudes davant del sepulcre.

Guàrdia al sepulcre.— 62 L'endemà, és a dir, després del dia de la Preparació²⁰⁷⁷, els grans sacerdots i els fariseus anaren en corporació a Pilat, 63 i li digueren: «Senyor, ens hem recordat que aquell impostor va dir, quan encara vivia: «Al cap de tres dies, ressuscitaré». 64 Mana, doncs, que assegurin el sepulcre fins al tercer dia, no fos cas que vinguessin els seus deixebles a robar-lo, i diguessin al poble: «Ha ressuscitat d'entre els morts». I la darrera impostura seria pitjor que la primera». 65 Pilat els digué: «Teniu guardes; aneu i assegureu-lo com sapigueu». 66 Hi anaren, doncs, i asseguraren el sepulcre segellant la pedra i posant-hi guàrdia.

28 Un àngel anuncia la resurrecció²⁰⁷⁸.— 1 Passat el dissabte, quan clarejava el diumenge, Maria Magdalena i l'altra Maria anaren a veure el sepulcre. 2 I es va produir un gran terratrèmol, perquè un àngel del Senyor davallà del cel, féu rodolar la pedra i s'hi va asseure al damunt. 3 El seu aspecte era com un llamp, i el seu vestit, blanc com la neu. 4 De por d'ell, es van estremir els guardes, i es quedaren com morts. 5 L'àngel digué a les dones: «No tingueu por, vosaltres; ja sé que busqueu Jesús, el crucificat. 6 No és aquí, ha ressuscitat, tal com va dir; veniu, vegeu el lloc on era. 7 Aneu de seguida i digueu als seus deixebles: «Ha ressuscitat d'entre els morts i us precedeix cap a la Galilea; allà el veureu». Ja ho sabeu, doncs».

Jesús s'apareix a les dones.— 8 Se n'anaren tot seguit   —2088→   del sepulcre amb temor i gran joia, i van córrer a anunciar-ho als deixebles. 9 Llavors Jesús els va sortir a l'encontre i els digué: «Déu vos guard». Elles se li acostaren, se li abraçaren als peus i l'adoraren. 10 Aleshores Jesús els diu: «No tingueu por; aneu i digueu als meus germans que se'n vagin a la Galilea, i allà em veuran».

Els del sanedrí intenten falsificar els fets.— 11 Mentre elles se n'anaven, uns de la guàrdia anaren a la ciutat a comunicar als grans sacerdots tot el que havia passat. 12 Aquests es reuniren amb els ancians i, després de deliberar, donaren molts diners als soldats 13 tot dient-los: «Digueu que els seus deixebles van venir de nit i el van robar mentre vosaltres dormíeu. 14 I, si això arriba a oïda del governador, nosaltres ja l'aplacarem, i us evitarem tota molèstia». 15 Ells prengueren els diners i van fer segons les instruccions que havien rebut. I aquesta faula s'ha divulgat entre els jueus fins al dia d'avui.

Jesús, amb el seu poder, envia els apòstols a tot el món.— 16 Llavors els onze deixebles s'encaminaren cap a la Galilea, a la muntanya que Jesús els havia indicat. 17 En veure'l, l'adoraren; però alguns van dubtar. 18 Jesús els va parlar: «M'ha estat donat tot poder al cel i a la terra. 19 Aneu, doncs, convertiu tots els pobles batejant-los en el nom del Pare i del Fill i de l'Esperit Sant, 20 ensenyant-los a observar tot allò que us he manat. I jo estaré amb vosaltres dia rera dia fins a la fi del món».

1 La predicació de Joan, principi de l'evangeli. 1²⁰⁸⁰ Principi de l'evangeli de Jesús, el Crist, Fill de Déu. 2²⁰⁸¹ Com està escrit en el profeta Isaïes: Jo envio al meu davant el meu missatger, que et prepara el camí. 3²⁰⁸² Veu d'un que crida en el desert: Prepareu la ruta del Senyor,   —2089→   aplaneu-li els camins. 4 Aparegué Joan Baptista al desert predicant un baptisme de conversió per a remissió dels pecats. 5 Hi acudien tota la Judea i tots els de Jerusalem, i es feien batejar per ell al riu Jordà tot confessant els seus pecats. 6 Joan vestia una peça de pèl de camell, i menjava llagostes i mel silvestre. 7 I predicava: «Darrera meu ve el qui és més fort que jo, i jo no sóc digne d'ajupir-me a deslligar-li la corretja de les sandàlies. 8 Jo us he batejat amb aigua, però ell us batejarà amb l'Esperit Sant».

Déu revela el seu Fill en el baptisme.— 9 Aquells dies, Jesús vingué des de Natzaret de la Galilea, i fou batejat per Joan en el Jordà. 10 Tot seguit, quan sortia de l'aigua, veié que el cel s'esquinçava, i l'Esperit, com una coloma que baixava cap a ell. 11²⁰⁸³ I vingué del cel una veu: «Tu ets el meu Fill, l'estimat; en tu tinc posada la meva complaença».

Jesús és temptat.— 12 Després, l'Esperit l'empeny cap al desert. 13 Al desert va passar quaranta dies, temptat per Satanàs; s'estava entre les feres, i els àngels el servien.

14 Després que Joan fou empresonat, Jesús anà a la Galilea proclamant l'evangeli de Déu, i deia: 15 «S'ha complert el temps, i és a prop el Regne de Déu; convertiu-vos i creieu en el missatge joiós».

Primers deixebles.— 15 Vorejant el llac de la Galilea, veié Simó i Andreu, el germà de Simó, que tiraven la xarxa a l'aigua, perquè eren pescadors; 17 i Jesús els digué: «Seguiu-me, i us faré ser pescadors d'homes». 18 Ells, al moment, abandonaren les xarxes i el seguiren. 19 Caminant un xic més enllà, va veure Jaume, fill de Zebedeu, i Joan, el seu germà, també ells a la barca, preparant les xarxes; 20 i a l'instant els cridà. Ells deixaren el seu pare, Zebedeu, a la barca amb els jornalers, i se n'anaren darrera seu.

  —2090→  

Doctrina nova i poder sobre els dimonis.— 21²⁰⁸⁴ Aleshores van a Cafarnaüm, i de seguida, en dissabte, entrava a la sinagoga, i ensenyava. 22 I es meravellaven de la seva doctrina; perquè els ensenyada com qui té autoritat, i no com els escribes.

23 Justament hi havia a la seva sinagoga un home posseït d'un esperit impur, i va cridar: 24 «¿Per què et fiques en nosaltres, Jesús Natzarè? Has vingut per perdre'ns? Sé qui ets tu, el Sant de Déu»²⁰⁸⁵. 25 Però Jesús el va comminar: «Calla, i surt d'ell!» 26 L'esperit impur, sacsejant-lo violentament i fent un gran xiscle, va sortir d'ell.

27 Tots quedaren esbalaïts, talment, que es preguntaven entre ells: «Què és això? Una doctrina nova ensenyada amb potestat; a més, dóna ordres als esperits impurs, i l'obeeixen». 28 De seguida es va estendre arreu la seva fama per tota la regió de la Galilea.

Guaricions i expulsió de dimonis.— 29²⁰⁸⁶ Seguidament sortiren de la sinagoga i anaren a la casa de Simó i Andreu, amb Jaume i Joan. 30 La sogra de Simó jeia amb febre, i de seguida li parlaren d'ella. 31 Aleshores l'aixecà, tot prenent-li la mà, i la va deixar la febre; i els servia.

32 Cap al vespre, un cop post el sol, li dugueren tots els malalts i endimoniats; 33 i tota la població es trobava aplegada davant de la porta. 34 Va curar molts malalts de diverses malalties; expulsà molts dimonis, i no els deixava parlar; perquè el coneixien.

Jesús va per tota la Galilea.— 35²⁰⁸⁷ De bon matí, quan encara era fosc, es va llevar, va sortir i se n'anà en un lloc desert, i allí pregava. 36 Simó i els qui eren amb ell sortiren a buscar-lo. 37 Quan el van trobar li digueren: «Tothom us busca». 38 Ell els digué: «Anem en altres llocs, als pobles veïns, per predicar-hi també, que per això he vingut». 39 I anà per tota la Galilea predicant a les sinagogues i expulsant els dimonis.

Purificació d'un leprós. 40²⁰⁸⁸ Se li presentà llavors un leprós que, suplicant i de genolls, li digué: «Si voleu,   —2091→   podeu purificar-me». 41 Compadit, estengué la mà, el tocà i li digué: «Ho vull, sigues purificat». 42 I a l'instant li desaparegué la lepra, i va quedar purificat. 43 Aleshores l'advertí severament²⁰⁸⁹ i l'acomiadà de seguida 44 tot dient-li: «Mira, no diguis res a ningú, sinó vés, presenta't al sacerdot i ofereix per la teva purificació el que va ordenar Moisès, perquè en tinguin una prova». 45 Però ell, així que se n'anà, començà a proclamar-ho en veu alta i a divulgar el fet, de manera que Jesús ja no podia entrar obertament a cap vilatge, sinó que es quedava fora, en llocs deserts; i anaven cap a ell de tot arreu.

2 Jesús perdona els pecats d'un paralític i el guareix. Discussió.— 1²⁰⁹⁰ Uns dies després, entrà novament a Cafarnaüm, i va córrer la veu que era a casa. 2 S'hi va aplegar tanta gent, que ja no cabien ni al davant de la porta; i els parlava. 3 Es presentaren aleshores uns homes a dur-li un paralític, que portaven entre quatre. 4 No podent presentar-l'hi a causa de la gentada, descobriren el sostre²⁰⁹¹ a l'indret on ell era, van fer un forat i baixaren la llitera on jeia el paralític. 5 En veure Jesús la fe d'ells, diu al paralític: «Fill, et són perdonats els pecats». 6 Hi havia asseguts allí alguns escribes que pensaven interiorment: 7 «¿Com és que parla així, aquest? Blasfema! ¿Qui pot perdonar els pecats sinó únicament Déu?» 8 Coneixent Jesús a l'instant en el seu esperit que pensaven així dintre seu, els diu: «¿Per què penseu aquestes coses en els vostres cors? 9 ¿Què és més fàcil, dir al paralític: «Et són perdonats els pecats», o bé dir-li: «Aixeca't, pren la llitera i camina?» 10 Doncs, perquè sapigueu que el Fill de l'home té potestat a la terra de per donar els pecats —diu al paralític—: 11 «T'ho mano: aixeca't, pren la llitera i vés-te'n a casa». 12 I s'alçà, prengué tot seguit la seva llitera i se n'anà a la vista de tothom, talment, que tots se n'admiraven i glorificaven Déu dient: «No hem vist mai una cosa semblant!»

Un publicà segueix Jesús. Discussió.— 13 Va sortir un altre cop a la vora del   —2092→   llac, i tota la gent anava cap a ell, i els ensenyava. 14 Tot passant, veié Leví, el fill d'Alfeu, assegut al lloc de recaptar els impostos, i li digué: «Segueix-me». Ell s'aixecà i el va seguir. 15 Després s'assegué a taula a casa d'ell, i molts publicans i pecadors seien també a taula amb Jesús i els seus deixebles, perquè eren molts, i el seguien.

16 En veure els escribes de la secta dels fariseus que menjava amb els pecadors i els publicans, deien als seus deixebles: «¿Com és que menja amb els publicans i els pecadors? 17 Jesús, que ho va sentir, els digué: «No són pas els qui estan bons que tenen necessitat de metge, sinó els qui estan malalts. No he vingut a cridar justos, sinó pecadors».

Discussió sobre el dejuni.— 18 Els deixebles de Joan i els fariseus dejunaven. Hi van, doncs, i li diuen «¿Com és que els deixebles de Joan i els dels fariseus dejunen, i, en canvi, els teus deixebles no ho fan?» 19 Jesús els respongué: «¿És que poden dejunar els qui prenen part a les festes de noces, mentre l'espòs és amb ells? Mentre tenen l'espòs amb ells, no poden pas dejunar. 20 Ja vindrà dia que els serà pres l'espòs, i llavors dejunaran, aquell dia. 21 Ningú no cus a un vestit vell un pedaç de roba sense batanar; altrament, l'afegit nou s'enduria part del vell, i es faria un esquinç pitjor. 22 I ningú no tira vi nou en bots vells; altrament, el vi rebentarà els bots, i es faran malbé el vi i els bots; millor, vi nou en bots nous».

Discussió sobre l'observança del repòs.— 23 Un dissabte que ell passava pels sembrats, els seus deixebles, tot fent camí, es posaren a arrencar espigues. 24 Els fariseus li digueren: «Mira, ¿per què fan en dissabte el que no és permès de fer?» 25 I els va respondre: «¿No heu llegit mai què va fer David quan es va veure en necessitat i tenia fam, ell i els qui anaven amb ell? 26 ¿Coral va entrar a la casa de Déu, en temps d'Abiatar, el gran sacerdot, i es va menjar els pans presentats, que no poden menjar sinó els sacerdots, i en va donar també als qui anaven amb ell?» 27 I els   —2093→   deia: «El dissabte ha estat fet per a l'home, i no pas l'home per al dissabte. 28 Per això, el Fill de l'home és senyor també del dissabte».

3 Discussió sobre una guarició en dissabte. Consell contra Jesús.— 1²⁰⁹² Entrà novament a la sinagoga. Hi havia allí un home que tenia la ma seca, 2 i l'espiaven a veure si el curaria en dissabte per poder-lo acusar. 3 I diu a l'home que tenia la mà paralitzada: «Posa't aquí al mig». 4 I els demana: «¿És lícit en dissabte de treure un mal o de deixar-lo estar? ¿De salvar una vida o de deixar-la perdre?» Però ells callaven. 5 I mirant-se'ls al voltant amb ira, entristit per l'enduriment dels seus cors, diu a l'home: «Estén la mà». La va estendre, i la mà li quedà sana. 6 Així que sortiren, els fariseus, en consell amb els herodians²⁰⁹³, prengueren una decisió contra ell sobre la manera de perdre'l.

Gent de tot arreu s'aplega al voltant de Jesús.— 7²⁰⁹⁴ Jesús es retirà amb els seus deixebles cap al llac, i una gran gentada de la Galilea el va seguir. També de la Judea, 8 de Jerusalem, de la Idumea, de dellà el Jordà i dels encontorns de Tir i de Sidó, una gran gentada, sentint dir el que feia, anà cap a ell. 9 I digué als seus deixebles que li tinguessin a punt una barca, a causa de la gentada, a fi que no el maseguessin; 10 perquè n'havia guarits molts, talment, que tots els qui tenien mals se li llançaven al damunt per tocar-lo. 11 I els esperits impurs, quan el veien, es prosternaven davant d'ell i cridaven: «Tu ets el Fill de Déu!» 12 Però ell els comminava enèrgicament que no el descobrissin.

Elecció dels dotze.— 13²⁰⁹⁵ Després pujà a la muntanya, va cridar els qui va voler, i anaren cap a ell. 14²⁰⁹⁶ I en va designar dotze perquè estiguessin amb ell i per enviar-los a predicar 15 amb poder d'expulsar els dimonis. 16 Va designar, doncs, els dotze: Simó, al qual donà el nom de Pere, 17 Jaume, el fill de Zebedeu, i Joan, el germà de Jaume, els quals anomenà Boanergues, és a dir, fills del tro; 18 Andreu, Felip, Bartomeu, Mateu,   —2094→   Tomàs, Jaume, el fill d'Alfeu, Tadeu, Simó, el Cananeu, 19 i Judes Iscariot, que el va trair.

Els parents de Jesús i els escribes parlen malament d'ell.— 20 Tornà a casa, i s'hi congregà novament la multitud, fins al punt que no podien ni menjar. 21 En sentir-ho els seus, sortiren per endur-se'l, perquè deien²⁰⁹⁷: «Ha perdut el seny». 22²⁰⁹⁸ Els escribes, que havien baixat de Jerusalem, deien: «Està posseït de Beelzebul»; i encara: «És pel príncep del dimonis que expulsa els dimonis».

Resposta de Jesús als escribes.— 23 Aleshores els cridà i els deia en paràboles: «¿Com pot Satanàs expulsar Satanàs? 24 Si un reialme està dividit contra si mateix, no es pot sostenir, aquell reialme; 25 i, si una casa està dividida contra si mateixa, no es pot sostenir, aquella casa. 26 Si, doncs, Satanàs s'ha alçat contra si mateix i s'ha dividit, no es pot sostenir: ha arribat a la seva fi. 27 però ningú no por entrar a casa d'un home valent i arrabassar-li els béns, si primer no el lliga; només aleshores li saquejarà la casa.

28 Us asseguro que tot serà perdonat als homes, els pecats i totes les injúries que hagin proferit; 29 però el qui injuria l'Esperit Sant no tindrà mai perdó: és reu de pecat etern». 30 És que ells deien: «Té un esperit impur».

Resposta als parents.— 31²⁰⁹⁹ Llavors arribaren la seva mare i els seus germans, i de fora estant el feren cridar. 32 La gent seia al seu vol tant i li deien: «La vostra mare i els vostres germans són aquí fora, que us busquen». 33 Ell els respongué: «¿Qui és la meva mare i els meus germans?» 34 I, mirant entorn seu els qui seien al seu voltant, digué: «Heus aquí la meva mare i els meus germans; 35 el qui faci la voluntat de Déu, aquest m'és germà, germana i mare».

4 Jesús ensenya en paràboles. El sembrador. 1²¹⁰⁰ Novament començà a ensenyar vota el llac. Una gran gentada s'aplegà al seu voltant, de manera que ell pujà en una barca i s'hi assegué, en el llac; i tota la multitud   —2095→   s'estava en terra, vora el llac. 2 Els ensenyava moltes coses en paràboles, i els deia en el seu ensenyament: 3 «Escolteu: heus aquí que va sortir el sembrador a sembrar. 4 I, tot sembrant, una part va caure arran del camí, i vingueren els ocells i se la van menjar. 5 Una altra part va caure en lloc rocós, on no tenia gaire terra, i de seguida va germinar per falta de gruix de terra; 6 però, en sortir el sol, com que no tenia arrels, amb la xardor es va assecar. 7 Una altra part va caure entre cards, i els cards van créixer i l'ofegaren, i no va donar fruit. 8 D'altres llavors van caure a la terra bona, i van pujar i créixer, i donaren fruit: unes trenta, d'altres seixanta, d'altres cent per u». 9 I deia: «Qui tingui orelles per a escoltar, que escolti».

Jesús revela als apòstols el misteri del Regne.— 10 Quan es va quedar sol, els qui eren al seu voltant amb els apòstols li preguntaren sobre les paràboles; 11 i els deia: «A vosaltres us ha estat donat el misteri del Regne de Déu; en canvi, per a aquells de fora tot és en paràboles, 12 perquè tot mirant, no hi vegin; tot escoltant, no comprenguin, no fos cas que es convertissin i fossin perdonats»²¹⁰¹.

Explicació: la predicació del Regne dóna fruit segons les disposicions del cor.— 13 I els digué «¿No enteneu aquesta paràbola? Doncs, ¿com entendreu cap paràbola? 14 El sembrador sembra la paraula. 15 Hi ha els d'arran del camí, on és sembrada la paraula, però, així que l'han sentida, de seguida ve Satanàs i s'enduu la paraula sembrada en ells. 16 Hi ha igualment els qui la reben en lloc rocós, els quals, quan han sentit la paraula, tot seguit l'acullen amb goig, 17 però no tenen arrels en ells mateixos, sinó que són d'un moment: així que es presenta una tribulació o una persecució per causa de la paraula, de seguida sucumbeixen. 18 Altres són els qui la reben entre cards; aquests són els qui escolten la paraula, 19 però les preocupacions del món, la seducció de la riquesa i les cobejances de les altres coses els envaeixen i ofeguen la paraula, que resulta infructuosa.   —2096→   20 També hi ha aquells qui l'han rebuda en terra bona, els quals escolten la paraula, l'acullen i donen fruit: l'un trenta, l'altre seixanta, l'altre cent per u».

El secret del Regne ha de ser conegut.— 21²¹⁰² I els deia: «¿És que es porta la llàntia per posar-la sota el mesuró o sota el llit? ¿No és per posar-la sobre el portallànties? 22 No hi ha res d'ocult que no hagi de ser descobert, ni res de secret que no hagi de venir a la llum. 23 Si algú té orelles per a escoltar, que escolti». 24 I els deia: «Miren el que escolteu. Amb la mesura amb què mesuren, se us mesurarà, i encara se us hi afegirà. 25 Perquè a aquell qui té, li serà donat, i al qui no té, fins allò que té li serà pres».

Jesús estarà absent fins a l'hora de la sega.— 26 I deia: «El Regne de Déu és com quan un home tira la llavor a la terra: 27 dorm i es lleva, nit i dia, i la llavor germina i creix, sense que ell sàpiga com». 28 De per si mateixa, la terra produeix primer un bri, després una espiga, després blat granat a l'espiga. 29²¹⁰³ I, així que el fruit ho permet, de seguida hi allarga la falç, perquè ha arribat el temps de la sega».

El Regne de Déu al principi i al terme.— 30²¹⁰⁴ I deia: «¿A què compararem el Regne de Déu, o amb quina Paràbola el proposarem? 31 Es com un gra de mostassa que, quan la sembren a la terra, és la més petita de totes les llavors de la terra; 32²¹⁰⁵ però, un cop sembrada, creix i es fa més gran que totes les hortalisses, i fa branques tan grans que els ocells poden ajocar-s'hi sota cobert».

Conclusió.— 33 Amb moltes paràboles d'aquestes els proposava la paraula, segons que eren capaços d'entendre, 34 i no els parlava sense paràboles; però, en privat, ho explicava tot als seus deixebles.

La tempesta obeeix el manament de Jesús.— 35 Aquell mateix dia, arribat ja el vespre, els digué: «Passem a l'altra riba». 36 Deixaren la multitud, i se l'endugueren tal com es trobava   —2097→   a la barca; i hi havia altres barques amb ell. 37 Llavors es va aixecar un fort temporal de vent, i les onades es llançaven sobre la barca, fins al punt que aquesta ja s'omplia. 38 I ell era a popa, dormint sobre un coixí. El despertaren i li digueren: «Mestre, ¿no us fa res que ens perdem?» 39 Aleshores es va despertar, va reptar el vent i digué al llac: «Calla, silenci!» Llavors va parar el vent i es féu una gran bonança. 40 I els digué: «¿Per què teniu por? ¿Encara no teniu fe?» 41 Aleshores van sentir un gran temor, i es deien entre ells: «¿Qui és, doncs, aquest, que fins el vent i el llac l'obeeixen?»

5 Jesús allibera un endimoniat.— 1²¹⁰⁶ Arribaren a l'altra banda del llac, a la regió dels guerasens. 2 I, així que sortí de la barca, li anà a l'encontre, venint dels sepulcres, un home posseït d'un esperit impur, 3 que tenia el seu estatge en els sepulcres, i ja ningú no el podia subjectar ni amb una cadena, 4 perquè havia estat moltes vegades subjectat amb grillons i cadenes, i havia trencat les cadenes i trossejat els grillons, i ningú no el podia domar. 5 Contínuament, nit i dia, anava pels sepulcres i les muntanyes, cridant i donant-se cops amb pedres. 6 Veient Jesús de lluny estant, corregué i es prosternà davant d'ell 7 i, cridant amb veu forta, digué: «¿Per què et fiques en mi, Jesús, Fill del Déu altíssim? Et conjuro per Déu que no em turmentis!» 8 Perquè Jesús li deia: «Surt, esperit impur, d'aquest home!» 9 I li preguntava: «¿Quin és el teu nom?» Li diu: «El meu nom és Legió, perquè som molts». 10 I li pregava insistentment que no els expulsés fora del país. 11 Hi havia allí, per la muntanya, un gran ramat de porcs, pasturant. 12 I li pregaren: «Envia'ns als porcs perquè hi entrem». 13 I els ho va permetre. Aleshores els esperits impurs sortiren i entraren en els porcs, i el ramat es precipità pel pendís fins al llac, cosa de dos mil, i s'ofegaren en el llac. 14 Els qui els pasturaven van fugir i portaren la nova a la població i als camps, i anaren a veure què havia passat. 15 Arribaren a Jesús, i veieren l'endimoniat, assegut, vestit i en el seu seny, ell que   —2098→   havia tingut la legió, i s'espantaren. 16 Els qui ho havien vist els contaren què havia passat a l'endimoniat i el fet dels porcs. 17 I es posaren a pregar-li que s'allunyés del seu terme. 18 Quan pujava a la barca, el qui havia estat endimoniat li demanava d'anar amb ell. 19 Però no li ho permeté, sinó que li va dir: «Vés a casa teva, amb els teus, i conta'ls tot el que el Senyor t'ha fet i com ha tingut misericòrdia de tu». 20 Se n'anà, doncs, i es posà a publicar per la Decàpolis tot el que Jesús li havia fet, i tothom se'n meravellava.

Guariment d'una dona i resurrecció d'una nena.— 21 Després que Jesús hagué travessat amb la barca a l'altra riba, novament s'aplegà entorn seu una gran gentada, i era a la vora del llac. 22 Arriba aleshores un dels caps de sinagoga, que es deia Jaire, i, en veure'l, es deixa caure als seus peus 23 i li demana instantment: «La meva filleta està a les acaballes; veniu a imposar-li les mans, perquè se salvi i visqui». 24 I se n'anà amb ell. El seguia una gran gentada, que l'estrenyia. 25 Llavors una dona que patia pèrdues de sang feia dotze anys, 26 que havia sofert molt de nombrosos metges i havia despès tot el que tenia, sense cap profit, sinó que anava de mal en pitjor, 27 va sentir el que deien sobre Jesús. Es presentà, doncs, entre la multitud pel darrera i li tocà el mantell, 28 perquè es deia: «Si li toco tan sols els vestits, estic salvada». 29 I a l'instant se li estroncà l'hemorràgia, i sentí en el seu cos que estava guarida del seu mal. 30 També a l'instant Jesús sentí en si mateix el poder que d'ell havia sortit i, girant-se enmig de la multitud, digué: «¿Qui m'ha tocat els vestits?» 31 Els seus deixebles li contestaren: «¿Veieu que la multitud us estreny, i dieu: ¿Qui m'ha tocat?» 32 Però ell mirava al voltant per veure la qui ho havia fet. 33 Aleshores la dona, plena de por i tremolosa, sabent el que li havia passat, hi anà, es prosternà davant d'ell i li va dir tota la veritat. 34 Però ell li digué: «Filla, la teva fe t'ha salvat; vés-te'n en pau, i queda lliure del teu mal».

35 Encara ell parlava, que vénen de casa del cap de   —2099→   sinagoga a dir-li: «La teva filla s'ha mort; ¿per què amoïnes encara el Mestre?» 36 Però Jesús, que havia sentit també el que anunciaven, diu al cap de sinagoga: «No temis, tingues fe només». 37 I no permeté que ningú l'acompanyés sinó Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume. 38 Arriben a casa del cap de sinagoga, i veu aldarull i gent que plorava i feia grans planys, 39 i, entrant, els diu: «¿Per què aquest aldarull i aquests plors? La noia no és pas morta, sinó que dorm». 40 I es reien d'ell. Però ell, després de treure tothom, pren el pare i la mare de la noia i els qui l'acompanyaven, i entra on era la noia. 41 I, agafant-la de la mà, li diu: «Talita qum», que vol dir: «Noia, t'ho mano, aixeca't!» 42 I a l'instant s'aixecà la noia i es posà a caminar; perquè tenia dotze anys. I quedaren tots meravellats. 43 Els recomanà molt que ningú no ho sabés, i digué que li donessin de menjar.

6 Els de Natzaret no creuen en Jesús.— 1²¹⁰⁷ En sortir d'allí, se n'anà a la seva pàtria, acompanyat dels deixebles. 2 Arribat el dissabte, es posà a ensenyar a la sinagoga, i la major part, sentint-lo, es meravellaven i deien: «¿D'on li ve, a aquest, tot això, i què és aquesta saviesa que li ha estat donada i aquests miracles que fa amb les seves mans? 3 ¿No és aquest el fuster, el fill de Maria i germà de Jaume i de Josep, de Judes i de Simó? ¿No estan les seves germanes aquí entre nosaltres?» I s'escandalitzaven d'ell. 4 Jesús els deia: «Cap profeta no és deshonorat sinó a la seva pàtria, entre els seus parents i a casa seva». 5 I no pogué fer allí cap miracle²¹⁰⁸, llevat que guarí uns quants malalts imposant-los les mans. 6²¹⁰⁹ I s'admirava²¹¹⁰ de la seva incredulitat.

Missió dels dotze. Recomanacions.— Recorria els pobles dels encontorns ensenyant. 7 Cridà llavors els dotze i, donant-los potestat sobre els esperits impurs, començà a enviar-los de dos en dos; 8 i els manà: «No us emporteu res per al camí, llevat tan sols del bastó; ni pa, ni sarró, ni diners a la faixa, 9 calçats només   —2100→   amb sandàlies, i no us poseu dues túniques». 10 I els deia: «A qualsevol lloc que entreu en una casa, quedeu-vos-hi fins que en marxeu. 11 I, si algun lloc no us rebia ni us escoltaven, sortiu-ne i espolseu-vos la pols dels peus en testimoniatge contra ells». 12²¹¹¹ Aleshores partiren, i predicaren que es convertissin; 13 expulsaven molts dimonis, ungien amb oli molts malalts²¹¹² i els curaven.

Opinió d'Herodes sobre Jesús. Joan és decapitat. 14²¹¹³ En tingué esment el rei Herodes, perquè s'havia fet famós el seu nom, i deien «Joan Baptista ha ressuscitat d'entre els molts, i per això el poder de fer miracles obra en ell». 15 Però d'altres deien: «És Elies». I d'altres, encara: «Un profeta, com un dels profetes». 16 Però Herodes, sentint això, deia: «El qui vaig decapitar, Joan, ha ressuscitat». 17 Efectivament, Herodes havia fet agafar Joan i l'havia encadenat a la presó, a causa d'Herodies, la dona del seu germà Felip, amb la qual s'havia casat. 18 Es que Joan deia a Herodes: «No t'és lícit de tenir la dona del teu germà». 19 Herodies l'odiava i volia fer-lo matar, però no podia, 20 perquè Herodes respectava Joan, sabent que era un home just i sant, i l'emparava; després d'escoltar-lo es quedava molt perplex, encara que l'escoltava de bon grat. 21 Arribat un dia avinent, quan Herodes en el seu natalici feia un banquet als seus magnats, oficials i principals de la Galilea, 22 entrà la filla de l'esmentada Herodies, va dansar i va plaure a Herodes i als comensals. Llavors el rei digué a la noia: «Demana'm el que vulguis, i t'ho donaré». 23 I li jurà: «Qualsevol cosa que em demanis, t'ho donaré, encara que sigui la meitat del meu reialme». 24 Aleshores ella sortí i digué a la seva mare: «¿què demanaré? » Ella va respondre: «El cap de Joan Baptista». 25 Entrà tot seguit adelerada a la presència del rei i li demanà: «Vull que ara mateix em donis en una safata el cap de Joan Baptista». 26 El rei es posà tot trist, però a causa del jurament i dels comensals no volgué contrariar-la. 27 A l'instant el rei envià un guarda, i li ordenà que dugués el seu cap. Hi va anar, el decapità a la   —2101→   presó, 28 i dugué el seu cap en una safata; després el donà a la noia, i aquesta el donà a la seva mare. 29 En saber-ho els seus deixebles, hi anaven, s'endugueren el seu cos i el posaren en un sepulcre.

Retorn dels apòstols.— 30²¹¹⁴ Els apòstols tornaren a reunir-se amb Jesús i li contaren tot el que havien fet i ensenyat. 31 I els digué «Ara vosaltres veniu en un lloc despoblat, tots sols, i reposeu un xic». Eren molts, efectivament, els qui anaven i venien, i ni de menjar no els vagava.

Amb cinc pans, Jesús alimenta cinc mil homes. 32 Partiren, doncs, en la barca tots sols cap a un lloc despoblat. 33 Però els veieren marxar, i molts ho saberen, i, a peu, de totes les poblacions van córrer també cap allà i hi arribaren primer que ells. 34²¹¹⁵ En desembarcar, veié una gran gentada i se n'apiadà, perquè eren com ovelles sense pastor, i es posà a instruir-los llargament. 35 Quan ja s'havia fet tard, se li acostaren els deixebles, i li deien: «El lloc és despoblat, i ja és tard, 36 acomiadeu-los perquè vagin a les cases i als vilatges del voltant a comprar-se quelcom de menjar». 37 Però ell els respongué «Doneu-los de menjar vosaltres». Li diuen: «¿Hem d'anar a comprar dos-cents denaris de pa per donar-los de menjar?» 38 Ell els diu: «Quants pans veniu?» Aneu a veure-ho». Se n'assabenten, i li diuen: «Cinc, i dos peixos». 39 Aleshores els manà que els fessin seure tots per colles sobre l'herba verda. 40 I s'assegueren en quadres de cent i de cinquanta. 41 Prengué llavors els cinc pans i els dos peixos, alçà els ulls al cel, digué la benedicció, partí els pans i els donava als deixebles perquè els en servissin, i repartí els dos peixos entre tots. 42 Tots van menjar i se'n van saciar, 43 i recolliren els bocins: dotze cistelles plenes, com també dels peixos. 44 I a menjar els pans eren cinc mil homes.

Jesús camina sobre l'aigua.— 45 Tot seguit manà als deixebles que pugessin a la barca i comencessin a passar cap a Bet-Saida, mentre ell acomiadava   —2102→   la multitud. 46 I, després d'acomiadar-los, se n'anà a la muntanya a pregar. 47 Arribat el vespre, la barca es trobava al mig del llac, i ell tot sol en terra. 48 Veient-los que patien per avançar, perquè el vent els era contrari, vora la quarta vetlla de la nit, es dirigí cap a ells caminant sobre el llac, i volia passar-los de llarg. 49 Ells, en veure'l caminant sobre el llac, es pensaren que era una fantasma, i es posaren a cridar: 50 tots efectivament el veieren i es van esverar. Però ell tot seguit els digué: «Estigueu tranquils! Sóc jo, no tingueu por». 51 Pujà amb ells a la barca, i el vent es va calmar. I encara es quedaren molt més meravellats en el seu interior. 52 És que no havien comprès el fet dels pans: tenien l'enteniment ofuscat.

Miracles a Guenesaret. 53 Feta la travessia, tocaren terra a Guenesaret i van atracar. 54 Així que sortiren de la barca i el reconegueren, 55 van recòrrer tota aquella contrada, i començaren a dur-li els malalts en lliteres allí on sentien dir que era. 56 I a tot arreu on anava, pobles, vilatges o camps, posaren els malalts a les places i li pregaven que els deixés tocar encara que només fos la borla del seu mantell; i tots els qui el tocaven quedaven curats.

7 Discussió sobre la tradició dels fariseus.— 1²¹¹⁶ Llavors s'aplegaren entorn seu els fariseus i alguns escribes que venien de Jerusalem, 2 i veieren alguns dels seus deixebles que menjaven amb les mans impures²¹¹⁷, això és, sense rentar 3 —perquè el fariseus i tots els jueus, si no s'han rentat les mans amb un grapat d'aigua, no mengen, mantenint la tradició dels ancians, 4 i, quan vénen del mercat, no mengen, si no s'han ruixat, i hi ha moltes altres coses que mantenen per tradició: ficar dintre l'aigua copes, gerres i atuells d'aram—; 5 li preguntaren, doncs, els fariseus i els escribes: «¿Con és que els teus deixebles no segueixen la tradició dels ancians, sinó que mengen amb les mans impures?» 6²¹¹⁸ Ell els respongué: «Bé va profetitzar Isaïes de vosaltres, hipòcrites, tal com està escrit:   —2103→   Aquest poble m'honra de llavis, però el seu cor es manté lluny de mi. 7 La religió que amb mi observen es nul·la, les doctrines que ensenyen són preceptes humans. 8 Abandonant el manament de Déu, manteniu la tradició dels homes». 9 I els deia: «Polidament deixeu de banda el manament de Déu per implantar la vostra tradició. 10²¹¹⁹ Perquè Moisès va dir: Honra el pare i la mare, i: Qui maleexi el pare o la mare, serà condemnat a mort. 11 Però vosaltres dieu: «Si un diu al pare o a la mare: Sigui «corban», això és, ofrena, tot allò que de mi podria aprofitar-vos», 12 ja no li és permès de fer res més pel pare o la mare, 13 i anul·leu així la paraula de Déu amb la tradició que us aneu transmetent; i de coses per l'estil, en feu moltes».

L'autèntica puresa.— 14 I, tornant a cridar la multitud, els deia: «Escolteu-me tots i enteneu-ho: 15 no hi ha res al defora de l'home que, entrant en ell, pugui embrutar-lo, sinó que és allò que surt de l'home el que l'embruta. 16 Si algú té orelles per a escoltar, que escolti». 17 Quan va entrar a casa, després de deixar la gent, els deixebles li preguntaren sobre aquell proverbi. 18 I els digué: «¿Així també vosaltres sou incapaços d'entendre? ¿No compreneu que tot allò que de fora entra en l'home no pot embrutar-lo, 19 perquè no entra al seu cor, sinó al ventre, i va a l'excusat?» Amb la qual cosa declarava purs tots els aliments. 20 I afegia: «El que surt de l'home, això l'embruta; 21 perquè de dintre el cor dels homes provenen els pensaments dolents: fornicacions, furts, homicidis, 22 adulteris, avarícies, maldats, engany, impuresa, enveja, injúries, orgull, insensatesa; 23 totes aquestes coses dolentes provenen de dins i embruten l'home».