Visor de obras.

CCCCLXXIV - Eximpli de sauies paraules que un dexeble de Socrates lo philosoff dix al dit Socrates, e la resposta que Socrates li feu, segons que recompte Seneca philosof.

A Socrates sos dexebles presentarenli moltes coses, e la un dels dexebles qui hauia nom Ethireus era molt pobre, e no hauent de que li pogues fer present dixli: Maestre senyor, tots los altres tos dexebles te donaren sos presents e retengueren assi lo millor, e jo vull te donar lo millor que jo tench; prech te que pus no tench de   -97-   quet puxa fer present, que reebes aquesta mia persona sutil en ton seruiy. E Socrates li respos: Gran present mas fet, pus quet conexes per persona poca e sutil, e promet te que jo te ajudare per que sies gran.

CCCCLXXV - Eximpli de paraula de gran virtut de noblea de cors e de sauiesa que Marco Tulio dix a uns cauallers quil vengueren veure, segons que recompte Valeri.

UN Rey qui hauia nom Marco Tullio venguerenlo veure una veguada molts cauallers de gran honor, e trobarenlo que estaue assegut en un banch de fust sens altre drap ne cuxi, e menjaua en un tallador de fust: e los dits cauallers tenguerenho a stranya cosa e no a reyal, e diguerenli: Senyor, no pertayn a ten gran senyor con vos star assegut en banch de fust, e menjar en tallador de fust, podent vos hauer de vostres sots meses grans quantitats de tresors e de joyes precioses. Ell respos: Sapiats, amichs, que mes am esser pobre, e Rey e senyor de richs, que esser rich e esser senyor de pobres; e perço membreus que james no fuy vensut en camp, ne corrumput per diners.

CCCCLXXVI - Eximpli de gran marauella de multitud de rates qui ouciren un caualler que   -98-   no sen poch deffendre, segons se recompte en les caroniques dels Emparadors.

EN lo temps del tercer Emparador qui hauia nom Anrich, un gran e poderos hom menjaua en lo palau del Emparador, e soptosament vengueren moltes rates sens nombre, e scometerenlo molt fortment, lo qual mordessen e roessen e no curaren de negu dels altres qui alli menjas: lo qual hom poderos no podentse deffendre de les rates mes se dins una nau en la mar, e les dites rates lo seguiren per laygua, e roen la nau e tot ço que dins era. Ell veent que no sen podia deffendre de les dites rates isques de la nau e tornassen en terra; e ell veent que tenpoch en terra nos podia deffendre de les dites rates, stech segur en un loch, en lo qual loch laucieren les rates, e lo roeren tot.

CCCCLXXVII - Eximpli de gran multitud de mosques qui vengueren en un monestir de monges blanchs, les quals mosques totes en un instant moriren per miracle de sent Bernat, segons ques recompte en la legenda de sent Bernat.

EN un monestir quel dit sent Bernat hauia edifficat e fet, ajustarense tantes de mosques quels frares no podien menjar ne beure denant   -99-   elles, e clamant diguerenho a sent Bernat. E sent Bernat dix: Jo les descomulgue a totes. E tentost soptosament moriren totes.

  -100-  

CCCCLXXVIII - Miracle e eximpli perque los romans feren en Roma un temple qui hauia nom lo temple de la Pau perdurable, e con lo dit temple caygue la nit que Jhesuchrist nasque, segons que recompte Ignocent lo terç.

DOTZE ayns abans que Jhesuchrist nasques fon pau uniuersal per tot lo mon, per la qual cosa los romans faeren un temple, e faerenhi la ymatge del Emparador. E apres demanaren al deu del sol quant duraria aquell temple que hauien fet a honor de la pau? e ell dix los que duraria tro que una verge romanent verge parria. E ells entengueren   -101-   que allo no podia esser james, e meterenli nom lo temple de la Pau perdurable. E la nit que la Verge senyora santa Maria pari, lo dit temple caygue e senderroca del tot. E apres es hi stada feta una sgleya a la qual dien Santa Maria la Noua.

CCCCLXXIX - Miracle e eximpli con los sacerdots de gran temps abans que Jhesuchrist nasques feeren una ymatge per honor de la verge qui deuia parir, e apres del part romandria verge, segons ques recompte en la ligenda o istoria Lombardica.

LO die que nasque nostre senyor Jhesuchrist totes les ydoles caygueren es trencaren: car lo proffeta Ieremies hauia dit que totes les ydoles caurien quant paris una verge, per la qual cosa los sacerdots faeren una ymatge a honor de aquella verge, e meterenli una creatura en la falda, la qual ymatge meteren en un loch apartat del temple, e adorauenla quescun die.

CCCCLXXX - Miracle con la nit que Jhesuchrist nasque, lescuredat de la nit se torna en claredat del die, segons ques recompte en la ligenda Lombardica.

LA nit que nasque lo saluador nostre Jhesuchrist, lescuredat de la nit se torna en claredat del die.

  -102-  

CCCCLXXXI - Miracle con la nit que Jhesuchrist nasque, una font dayga que hauia en la ciutat de Roma correch tot un die oli, segons que recompte Orosi, e Innocent terç.

LA nit que Jhesuchrist nostre redemptor e saluador nasque, una font de aygua que hauia en la ciutat de Roma tornas doli, e amena oli tot aquell die molt bastantment, per tal manera que lo dit oli plega tro al riu de Tiberis, car Sibilla hauia profetitzat que si no nasques una font doli en Roma no nexeria primer lo Saluador.

CCCCLXXXII - Miracle con la nit que Jhesuchrist nasque aparech la stella als .iij. Reys, en la qual stela aparech una criatura molt resplandent, segons que recompte Crisostomus.

EN aquella hora que Jhesuchrist nasque aparech als tres Reys la estella, dins la qual estella aparech una creatura molt bella qui tenia en lo cap una creu molt resplandent, e dix als dits tres Reys que anassen a Judea, e que trobarien aquella criatura nada.

CCCCLXXXIII - Miracle con la nit que Jhesuchrist nasque aparegueren .iij. sols, segons ques recompte en la istoria Lombardica.

  -103-  

LO die que Jhesuchrist nasque aparegueren tres sols en Orient apartat la un del altre; e apres ajustarense tots tres ensemps. Eusebi diu en les Croniques, e lo Mestre en la istoria Escolastica, que no aparegueren en aquell die los tres sols sino gran temps abans de la mort de July Cesar.

CCCCLXXXIV - Miracle con Sibilla la profeta mostra a hora de mig die prop del sol a Octouia Emperador de Roma .j. cercle dor, e en mig del dit cercle una verge molt bella qui tenia en lo braç una bella criatura, segons que recompte Papa Ignocent terç.

LEMPARADOR Octouia apres que ach subjugat tot lo mon a Roma, tant lo amaren los romans quel volgueren adorar per deu, e los dits romans digueren al dit Octouia que demanas a Sibilla proffeta si apres dell nexeria altre major quell. E lo die que Jhesuchrist nasque, stant Sibilla en la cambra del dit Octouia a hora de mig die aparech prop del sol un cercle dor, e en mig del dit cercle una verge molt bella qui tenia en lo braç una molt bella criatura. E Sibilla con veu lo dit cercle per aytal guisa mostralo al dit Emparador. E Lemparador marauellantse oy una veu qui dix: O Emparador, aquesta es la ara del cel! E ladonchs Sibilla dix al Emparador: Aquest es major que tu, e a aquest tu adora. E de aquella   -104-   hora auant lo dit Octouia adora aquella criatura, e meyns presa les ydoles. E apres en aquella cambra fon feta una sgleya a honor de santa Maria: la sgleya es appellada vuy en dia Ara celi.

CCCCLXXXV - Miracle con lo bou e laze adoraren Jhesuchrist quant fon mes en lo presebe.

LO die que Jhesuchrist nasque, lo bou e laze conegueren a Jhesuchrist, e mes en lo pesebre, agenollarense, e adorarenlo.

CCCCLXXXVI - Miracle con la nit que Jhesuchrist nasque moriren tots los sodomites, segons que recompte sent Geronim.

EN aquella nit que Jhesuchrist nasque moriren tots los sodomites, perque la natura que Deus hauia presa no fos mes meyns preada. Car diu sent Agusti, que con Deu veu la humanal natura ensutzada en aquell peccat, que iuaçosament lexara de encarnarse.

CCCCLXXXVII - Miracle e eximpli con una imatge de la verge Maria parla ab la ymatge de son fill Jesus que tenie al braç, el prega que perdonas a un caualler qui sera fet vassall del diable, segons que recompte Cesar.

  -105-  

EN la ciutat de Florença hauia un caualler joue que en juntes, e en tornegs, e en les pompes del mon hauia guastat e consumat e despes moltes e grans heretats e altres bens que hauia, e per desesperacio que hauia de pobrea, ab un seruidor seu qui era mal hom anassen a un bosch, e alli gitaren cercol; e tentost ally denant ells vengueren molts diables, entrels quals hi vench Belzebuch. E lo dit mal seruidor dix a Belzebuch: Senyor, jous amen aquest joue e noble caualler lo qual es mon senyor, pero es mester que vos li tornets totes les sues heretats e riqueses. E lo dit seruidor dix si volia aquelles coses? e lo caualler dix que och, si podia esser segons Deu. E Belzebuch dix: Donchs obs es que aquest ton senyor renech de Deu, e quem faça homenatge. E quant lo caualler ho oy torbas tot, pero per exir de pobrea e per cobrar ses heretats, e lo dit mal seruidor seu que loy consellaua molt stretament, lo caualler ach a fer lo dit homenatge. E quant ach fet lo dit homenatge, lo diable li dix: Encare has mes a fer, que renechs de santa Maria. Certes, dix lo dit caualler, axo james no fare, car per ella entench jo hauer e acobrar la gracia e la merce del seu Fill; e tentost senyas en lo front, e los diables desparegueren. E lo caualler plorant e penidentse de ço que hauia fet, vench sen a una esgleya hermitana, e agenollas denant laltar e ymatge de la verge Maria plorant e gemegant ab gran contriccio e deuocio. E axi lo caualler   -106-   ploraua e feya la oracio, en aquella hora un mercader molt rich qui tenia en son poder empenyorades e mal venudes totes les heretats del dit caualler, vench a la dita sgleya, e entrant dins la sgleya ell vee plorar deuotament denant la ymatge de la verge Maria lo dit caualler, e stech molt merauellat, e amagas detras un pilar de la sgleya per veure la fi de aquella oracio; e vee con la ymatge de la verge Maria dix a la ymatge de Jhesus son fill que tenia en lo braç: Fill e senyor molt dolç, hajats merce e pietat de aquest caualler. E la ymatge del Fill no li respos, ans li gira la cara. E la Verge gloriosa pregant lo Fill molt deuotament, e allegant en ajuda del dit caualler dient que era stat enganat, e quel suplicaua que li perdonas, la ymatge beneyta del Fill glorios gira les spatles vers sa Mare gloriosa, e dix: Mare mia, aquest caualler me renega, que vols que li faça? E ladonchs la ymatge de la verge Maria leuas del loch on staua, e mes la ymatge del Fill demunt laltar; e depuys agenollas denant lo fill Jhesus, e dix molt humilment: Fill e senyor misericordios, suplich te que perdons a aquest caualler aquest peccat. E la ymatge del Fill ladonchs pres la Mare per la ma, e feu la leuar de peus, e dixli: Mare mia, james nous pogui ne volgui dir de no de cosa quem demanassets, e ara per la vostra amor jo perdo a aquest caualler. E tentost la ymatge de la verge Maria pres la ymatge de son Fill, e tornas asseure axi con dabans   -107-   staua. E lo caualler qui tot allo ach vist, parti de la sgleya molt trist per lo peccat que hauia fet, mas molt alegre per lo perdo e per ço que hauia vist. E tentost quel dit mercader vee quel caualler se exia de la sgleya, isqueli detras, e con lach aconseguit dix li que per que tenia los ulls plorosos? e lo caualler li respos: Del vent que ma donat en los uylls. E lo dit mercader li dix: Senyer, be he vist la gran gracia e merce que la Verge e Jhesuchrist son fill vos han feta ara en aquella sgleya: per que si vos volets pendre una filla que jo he per muller, jous dare decontinent tot ço del vostre, e apres mos dies vos donare ço del meu que es molt gran riquesa. E lo caualler pres sa filla per muller, e tots visqueren be e honestament en lo mon, e puys acabaren en lo seruiy de Deu.

CCCCLXXXVIII - Eximpli per qual raho Herodes con staua al punt de la mort mana que fossen presos tots los juheus jouens, e apres quels ouciessen tots con ell fos mort, segons ques recompte en les Croniques.

LO Rey Herodes qui mata los ignocents, stant malalt al punt de la mort sabe con los juheus stauen sperant la sua mort per fer alegries; e lo dit Rey ladonchs feu pendre e metre en preso molts juheus jouens, e mana que con ell fos mort quels ociessen a tots, per tal que axi con los juheus   -108-   hauien plorat en la sua vida, que axi plorassen en la sua mort.

CCCCLXXXIX - Miracle que sent Nicholau feu a un juheu que li feu cobrar tot son tresor que li hauien furtat, segons ques recompte en los miracles de sent Nicholau.

UN juheu oyint dir los molts e merauellosos miracles que sent Nicholau feya, feu fer una ymatge a la semblança de sent Nicholau, e mes la en una sua cambra, a la qual ymatge lo dit juheu acomana sa casa e tots sos diners. E stant lo dit juheu absent de casa sua vengueren ladres, e furtaren tots los diners e joyes quel dit juheu tenia en casa sua. E tornat lo juheu, trobant meyns ço que li hauien furtat los dits ladres, desonra de paraula molt vilment la dita ymatge de sent Nicholau, dient: O sent Nicholau, tal recapte mas donat a aço que jot acomane? Verament pus ten mal ho has guardat, jo men vengere en tu. E ladonchs ab açots assota molt la dita ymatge. E sent Nicholau tentost aquella nit aparech als dits ladres, e manals que tornassen al dit juheu lo dit furt, e mostralos lo seu cors assotat de grans assots, e dix los que ell era sent Nicholau, e que en guarda sua lo juheu hauia lexat la casa e tot ço que dins la casa era. E tentost los dits ladres tornaren al dit juheu ço que li hauien furtat, e diguerenli en qual manera sent Nicholau los era   -109-   aparegut. Per lo qual miracle lo dit juheu e molts daltres se tornaren christians; e los dits ladres se comfessaren del furt e daltres peccats, e acabaren lurs vides en seruey de Deu.

CCCCXC - Miracle con sent Nicholau ressuscita un escola quel diable hauia mort, segons se recompte en los miracles de sent Nicholau.

UN hom hauia un fill qui era scola, e per allo lo dit hom feya quescun ayn festa lo die de sent Nicholau. E un die faent lo dit hom la dita festa aparechli lo diable en forma de un romeu, e demanali almoyna a la porta de casa sua: e lo dit hom tramesli almoyna per lo dit escola fill seu. E quant lo dit fill fon prop del diable romeu per donarli la dita almoyna, lo diable pres lescola, e oucis lo, e tentost desesparech. Quant lo pare vee son fill mort, ab grans plors e lagremes e ab gran tristor pres lo cors del fill, e mes lo dins la sua cambra, e plorant molt fortment dix: O beneuyrat sent Nicholau, e aquest es lo guardo quem hauets donat del seruey que tots temps vos he fet? E mentre lo pare deya aquestes coses e altres moltes a sent Nicholau, lo dit fill seu obri los ulls, e san e alegre leuas de peus.

CCCCXCI - Miracle con sent Nicholau en un mouent trague de catiu de moros un christia, el mete a casa de son pare, segons ques recompte en los miracles de sent Nicholau.

  -110-  

UN hom per los merits de sent Nicholau ach un fill en sa muller. E quant lo dit fill fon ja hom joue, catiuarenlo moros, e presentaronlo al Rey moro; e el dia de sent Nicholau tinent lo dit joue una copa daur en la ma, en la qual seruia lo dit Rey moro, recordas lo dit joue que en aytal dia feya son pare festa a sent Nicholau, e per tal gita de si un gran suspir; e lo Rey demanali ab grans manasses per que suspiraua? e lo dit joue lin dix la veritat. E lo Rey dix ladonchs: Faça sent Nicholau lo pijor que pusque fer, que tu açi ara estaras mon catiu. E denant ell, e en aquella hora soptosament vench un gran vent qui cuyda enderrocar lalberch del dit Rey, e porta lo dit joue ab la copa daur en la ma denant la casa de son pare en terra de christians. Del qual miracle lo pare e la mare hagueren gran pleer, e foren tota lur vida specials seruidors de sent Nicholau.

CCCCXCII - Eximpli de un caualler que diables sen portaren, segons que recompte Cesar.

UN caualler no creyia que diables fossen, e per tal prega a un enigromant qui hauia nom Phelip que li mostras quell pogues veure diables. E lo dit Phelip mena ab si lo dit caualler en   -111-   un loch secret, e alli feu un cercol redo, dins lo qual mete lo dit caualler, e dix: Guardats no treguats negun membre de la vostra persona de fora aquest cercol, sino tentost vos auciuran los diables; e guardats vos que nols donets neguna cosa de ço del vostre, ne prenats neguna cosa quells vos donen: e sapiats quels diables vos temptaran e spauentaran en moltes coses, mas nous poran noure si de les dites coses vos guardats. E tentost quel dit maestre Phelip nigromant se fon partit del dit caualler, lo caualler qui romas dins lo cercol vee venir deuers ell grans ondes de aygua, e oy grans crits de porchs, e sentia molts grans vents, e apres vee una ombra dom pus alta quel major arbre del mon. E quant la ombra fon venguda al dit cercol, dix al dit caualler: E a quem vols? E al dit caualler era semblant que aquella ombra de aquell hom fos ten negra, e ten leja, e ten spauentable que no la gosaua guardar. E lo caualler respos li: Molt te desijaue a veure; e lo diable li dix: Per a que? Perque oy dir molt de mal de tu, dix lo caualler. E lo diable respos: Los homens dien gran mal de mi a gran tort, car jo james no fiu dampnatge a negu si ja ell nom donaua loch e poder sobrell; car sapies que ton maestre Phelip es mon amich, e tot ço que li plau fas, e james no li fiu despler, e ara per quem demanest son vengut a tu. E lo caualler li dix: Digues on stauas tu ara con jot fiu venir? Jo, dix lo diable, staua della   -112-   la mar tant con ha daçi a la mar; e pusque de ten luyn mas fet venir, raho es quem dons alcuna cosa per mon treball. Que vols quet do? dix lo caualler. Donem aquex manto que portes. E lo caualler dixlin de no. Apres demana la correja; e apres una ouella del seu bestiar, e apres una gallina, e apres un gall: e lo caualler de totes les dites coses li dix de no. E lo caualler demana al diable: Don has ten gran saber? E lo diable li respos: Sapies que no ha mal ques faça en tot lo mon que jo nol sapia, e sapies que jo se que tu en aytal vila, en aytal casa perdist la tua virginitat, e en aytal loch feyst aytals e aytals peccats; los quals lo caualler no poch negar. Ladonchs lo diable estes los braços vers lo caualler en manera quel volia pendre; e lo caualler molt spauentat caygue de subines en terra donant molts grans crits, als quals crits vench lo dit maestre Phelip, e tentost feu desparer lo diable. E de aquella hora a auant lo dit caualler creegue que hauia diables, e feu vida santa e honesta.

CCCCXCIII - Eximpli de alscuns escolans qui aprenien nigromancia ab en Toledo.

UNS scolans de la terra de Suecia aprenien ab en Toledo de la art de nigromancia, e digueren a lur maestre que volien fer proues de speriencia de ço quels mostraua per art; e jasfos   -113-   quel dit maestre ho fes contra sa volentat, pero per complaure e ells leualos a un gran pla, e feu en torn dells una raylla en manera de cercol, e manals que no isquessen de la dita ralla, e dix los que no donassen ne prenguessen neguna cosa de negu. E con los ach informats partis dells, e per la sua art de nigromancia feu venir molts diables denant los dits scolans; e feu los hi venir en moltes maneres e figures, ço es en figura de cauallers, e en forma de fembres molt belles, ballant, e la pus bella delles dona un anell dor a un dels dits escolans; lo qual scola nol volia pendre, pero tant lon prega la bella quell pres lo dit anell. E tentost que lach pres, lo diable que era forma de fembra traguelo del cercol molt spauentablement. Los altres scolans qui veeren quels diables sen portauen lur companyo, molt spaordits cridaren grans crits, als quals crits lo lur maestre uench, e los scolans manaçaren lur maestre si nols feya tornar lur companyo. E tentost lo dit maestre feu se venir lo princep dels diables, e dixli es clama a ell con un dels seus diables sen hauia aportat un scola seu. E lo dit princep reprengue molt al seu diable quel dit scola sen hauie aportat: e lo diable dix queu hauia fet justament per tal con lo dit scola hauia passat lo manament de son maestre. Pero per manament del dit princep lo diable torna lo dit scola, lo qual scola tant con visque fon en la cara e en tota la persona axi groch e descolorit e magre con si stigues mort, e dix a sos   -114-   companyons que la sciencia de la nigromancia era molt dampnosa e perillosa per a les animes, e dix los les moltes e diuerses penes que hauia vist en linfern. E apres metes en una orde, e ab vida molt santa acaba en seruir de Deu la sua vida.

CCCCXCIV - Miracle con dins lo cor de sent Inaci martir foren trobades letres dor escrites qui deyen Jhesuchrist, segons ques recompte en la legenda de sent Inaci.

SENT Inaci quant lo martiriauen continuament cridaua lo nom de Jhesuchrist. Demanarenli los gentils per que ten souen cridaua aquel nom, e que nol podia oblidar? Aquest nom, respos lo dit sant, tinch jo escrit dins en lo meu cor, e per ço nol pusch oblidar. E apres quels gentils hagueren mort lo dit sent Inaci, obrirenlo per lo ventre, e apres obriren lo seu cor, e trobaren dins lo seu cor lo nom de Jhesuchrist scrit ab letres dor; per lo qual miracle molts de aquells gentils se tornaren christians.

CCCCXCV - Miracle de un hom secglar quis mes en orde, lo qual fon arrapat en lespirit, e fon leuat al juy, segons ques recompte en la vida dels sants Pares.

UN hom volia entrar en orde, e dix ho a sa mare; ella torbaualoy tant con podia, mas   -115-   no poch; car deyiali lo fill: Mes am saluar la mia anima. E apres que entra en lo dit orde feu vida molt estreta, e seruia a Deu ab gran feruor. E apres auant reffredas en lo seruey de Deu, e fon arrapat en lespirit, e fon leuat al juy, e troba alli sa mare, la qual era ja morta. Quant la mare lo veu dixli: Que es aço, fill? tu eres aquell qui deyes: saluar vull la mia anima, e ara es dampnat? E lo fill no sabe que li respongues. E apres que la anima fon tornada al cors comença a pensar en aquella raho ten aspre que la mare li hauia dit, e dix entre si matex: Si aquelles paraules de ma mare jo no pogui sofferir, con pore sofferir la vergonya de Deu e dels seus angels? E tentost torna ab molt major feruor que primerament al seruey de Deu.

CCCCXCVI - Eximpli de sauia resposta que una fembra vidua feu a sos parents qui li volien fer pendre marit, segons que recompte sent Geronim.

UNA fembra qui hauia nom Anna hauia pres marit una veguada, e quant fon vidua, sos parents e amichs deyenli molt estretament que prengues marit. E ella respos los: Perço no vull pendre marit, car sil prenia, e que fos a mi ten bo con aquell que jo he perdut, no vull hauer la tristor e dolor que he haut del primer; si prench   -116-   marit que no sie ten bo con lo que he perdut, quem val esser maridada ab auol hom, pus que primerament ho fuy ab bon hom?

  -117-  

CCCCXCVII - Eximpli de gran obediencia que ach un monge.

UN monjo staua scriuint, e feya una .S.; e labat apellalo, e per esser obedient lexa la dita .S. començada e no acabada, e ana a fer la dita obediencia.

CCCCXCVIII - Miracle de un frare que per complir la obediencia de son major se gitaua dins un forn cremant, segons que recompte Seuerus.

UN frare entrant en un orde, labat dixli que hauia a sofferir molts grans treballs, e que   -118-   hauie a esser obedient a tots: e lo frare resposli que li playa de sofferir ho tot, e de obeyr tot ço que li era manat. E lo dit abat volent prouar si faria ço que li deya lo dit frare, e passant labat e lo dit frare prop lo forn del monestir que staua ences de molt foch per coure pa del couent, labat dix al dit frare: Man vos sots virtut de obeciencia queus metats dins aquest forn cremant. E lo frare tentost sens altra tardança mes se dins lo forn, e jasfos que stigues en mig del gran foch nos crema, nes feu dampnatge algu, ne en la persona, ne en labit.

CCCCXCIX - Miracle marauellos de un monge nouici de la gran obediencia que ach en si, segons que recompte Seuerus.

AQUEST abat dessus dit volent prouar a un nouici feu ficar en terra un troç de basto de pi sech, e mana al dit nouici quel regas tant tro que tornas vert: e lo dit nouici tot un ayn rega quescun die lo dit basto, e aportaua de ten luyn laygua que con tornaua ab lo canter de la ayga ja era del tot exut de laygua quey hauia gitada primerament. Ten gran fon la obediencia del dit nouici, e ab ten gran virtut de paciencia que tres ayns rega lo dit fust, e el tercer ayn complit per virtut de Deu lo dit basto flori, e fon del tot vert soptosament.

  -119-  

D - Miracle de gran virtut de obediencia que ach .j. monge, segons que recompte Cassia.

UN abat volent prouar un seu monge si era ver obedient, manali, e dixli: Ves tost, e gira aquell troç de roca; lo qual troç era ten gran que sinquanta homens nol pogueren moure. E lo dit monge per esser obedient feuho axi, e per volentat de Deu pres lo troç de la roca, e alçalo de terra. E labat qui vee la obediencia e la simplea del monge, e lo miracle, feu laors e gracies a nostre senyor Deu, e mana al monge que lexas star lo dit troç de rocha.

DI - Eximpli de un monge que per complir la obediencia de son major volch occiure son fill, segons que recompte Cassia.

UN frare fon reebut en un orde ab un fill seu de edat de .viij. ayns, e donaren los sengles cambres apartadament. E labat volent prouar la obediencia de dit monge manali que gitas son fill en un gran riu. E tentost sens tardança alcuna lo dit frare molt soptosament pres son fill, e en braços menal al dit riu per gitarlo dins. E los frares del monestir per manament del dit lur abat stiguerenli molt prests per pendreli lo fill que nol gitas al riu, car en altra manera sens deteniment algu per complir lo manament de son abat lo haguera gitat al riu.

  -120-  

DII - Miracle del bisbe de Plasencia Sabino per manament del qual lo diluui del riu de Pado cessa, segons que recompte sent Gregori.

EN la ciutat de Plasencia un riu qui ha nom Pado isque per grans diluuis daygues de les ribes acostumades, e destruy les terres e possessions de la esgleya cathedral de la dita ciutat. E quant ho sabe lo bisbe Sabino qui era hom deuot a Deu feu se venir un seu scriua, e dix: Scriu aquestes paraules que jo ara dire; e dix: Riu Pado, jot man en nom de Jhesuchrist que daci auant no isques de les tues ribes acustumades, ne destrouesques les terres e possessions de la sgleya. E tentost quel dit notari per manament del dit bisbe ach escrites les dites paraules en un troç de paper, gitales en lo dit riu, e tentost lo diluui cessa. E lo riu de aquell die a ença james no es exit de les sues ribes acustumades, ne ha fet dan en les terres e possessions de la esgleya.

DIII - Miracle e eximpli del seruidor de Deu Valenti hermita con lo seruia un onso; e con altres dexebles de .j. hermita oucieren lo dit onço, e la venjança que Deus pres de aquells qui oucieren lo dit onço, segons que recompte sent Gregori.

UN hom seruidor e amich de Deu, Florenti, staua en la sua cella tot sol en lerm, e tenia   -121-   ses ouelles; e feu oracio a Deu que li enuias alcun companyo ab quis pogues consolar. E la oracio acabada troba a la porta de la sua cella un honço, lo cap bax vers lo baro de Deu. E quant veu lonso entes que Deus loy hauia trames per companyo, e dixli: Ve, onso, guarda be les mies ouelles, e man te que quescun die les mens a pasturar e a boure, e que sies tornat a hora de nona. E lonso ho feya axi quescun die. Con los hermitans e altres gents qui stauen e habitauen prop de la cella del dit Florenti saberen con lo dit onso staua a obediencia e manament del baro de Deu Florenti, uns dexebles de altre hermita qui hauia nom Cuxicio, ab enueja que lur maestre no feya neguns miracles oucieren lo dit onso. E lo sant baro Florenti speraua tot aquell die la venguda de aquell onso, e quant vee que no vench ach molt gran tristor; e lendema per lo mati anant cercant lo dit seu onso trobalo mort. E quant sabe quil hauia mort, ploraua mes per la malicia dels dits frares que mort lauien, que no feya per la mort del onso; e dix: Jo he sperança en Deu quell pendra venjança en aquest mon de aquells quel meu onço han mort. E tentost vench la ira de Deu sobre los dits quatre frares, que moriren de mort sobtana e cruel. E quant lo dit sant baro Florenti sabe la mort dels dits frares, ach en si molt gran tristor perque hauia maleyt los dits frares, e tots los dies de la sua vida plora per que la sua oracio fon oyda, e deya publicament que ell era homicida e cruel.

  -122-  

DIV - Eximpli que la major virtut que en lo religios pot esser si es obediencia, segons ques recompte en les vides dels sants Pares.

QUATRE frares vengueren al abat Paulo vestits de pells; e quescu dels dits frares digueren al dit abat la virtut del altre, no stant present aquell de qui ho deyen: e la un dix del altre frare que era gran deiunador; e laltre dix que no volia posseyr neguna cosa, e laltre dix que hauia gran caritat; e laltre dix que dotze ayns hauia que viuia sots obediencia; faent tot ço que li era manat per quescun. E lo dit abat Paulo dix que aquesta era major virtut que totes les altres, per ço con aquells qui tenien les altres virtuts tenien les per lurs volentats, mas aquell de la obediencia no feya la sua volentat, mas feya la volentat dels altres: tals son los comfessors si perseueraran tro a la mort.

DV - Eximpli de .j. Cadernal qui volch prouar la obediencia de un seruidor seu, segons que recompte Cesar.

UN Cardenal tenia un seruidor molt leal e molt feel; e un die denant lo dit Cardenal hauent paraules de departiment del fet de Eua con menja del fruyt que li era vedat, dix lo dit seruidor: Jo al fet de Deu no dich neguna cosa,   -123-   mas si mon senyor lo Cardenal me vedas alcuna cosa que jo no fes, verament jo no passaria lo seu manament. Lo Cardenal calla, e no respos. E apres alscuns dies lo Cardenal ach un rossinyol, e mes lo en una capça, e acomanala al dit seruidor, dientli ques guardas que no obris la dita cabça, que si la obria que de continent lo gitaria de casa sua e de tot son benifet. Lo dit seruidor pres la dita cabça; e con fon apartat en sa cambra comença a pensar en simatex: E que pot esser en aquesta cabça ques puxa perdre? e pus que negu nou veu nou sabra lo Cardenal. E ell uensut de la temptacio obri la dita cabça, e lo rossinyol que era dins tentost isque, e vola, e anassen. Ladonchs lo dit seruidor tench se per molt comfus e culpable perque hauia passat lo manament de son senyor, e vench denant lo dit Cardenal, e gitas als seus peus que li volgues perdonar; mas lo dit Cardenal no li volch perdonar, ans lo gita de casa sua.

DVI - Eximpli de un caualler qui volch prouar la obediencia que sa muller li hauia, segons que recompte Cesar.

UN caualler estant malalt repres es baralla ab sa muller perque retraya la inobediencia de Eua muller de Adam, e dixli que pus desobedient seria ella en ço que li manas. Ella dix que no seria: per que lo dit caualler son marit manali sots   -124-   pena de onze marchs dor que quant vengues del bayn no entras en la çoll dels porchs, ne en una bassa de aygua qui alli staua. E ella dix que li playia. E un die vinent ella del bayn hague ten gran temptacio que no poch scusar dentrar en la çoll dels porchs, ne en una bassa daygua qui alli staua per lauarse los peus que tenia sullats. E ladochs lo dit caualler son marit quiu ach vist viltinguela de paraula, e ach della la dita pena dels dits onze marchs dor.

DVII - Eximpli de la gran virtut de obediencia que fon en un monge apellat Paulo, lo qual fon dexeble de sent Anthoni, segons se recompte en la vida dels sants Pares.

UN monge simple qui hauia nom Paulo, lexades ses possessions e ses riqueses anassen a seruir a Deu ab sent Anthoni lermita; e la primera nit manali sent Anthoni quel speras tro quell vengues de fer oracio. E lo dit monge Paulo agenollat feu oracio que nos moch un die e una nit tro que sent Anthoni torna a ell. E una vegada lo dit mongo Paulo estant en un capitol de molts frares, present sent Anthoni, demanalos qual fo abans, o Jhesuchrist, o los profetes? E sent Anthoni ach ne vergonya, e dix li que sen anas, e que no parlas. E lo dit monge Paulo tentost se isque del dit capitol, e james no parla tro que sent Anthoni loy mana.

  -125-  

DVIII - Miracle de un hom qui acustumaua de pagar mal lo delme a la esgleya, e offeria a la missa auol diner, segons recompta Jacme de Vitriach.

UN pages de una aldea pagaua mal lo delme a la esgleya; e quant offeria a la missa tots temps offeria .j. diner auol. El die de la Pasqua de Resurreccio, vinent a combregar ab les altres gents, lo clergue quil combregaua tenia stojat un diner auol de aquells quel aldea li offeria; e quant li volch donar la hostia, per miracle de Deu mes li lo dit diner auol dins la bocha; e lo dit aldea per molt quel mastegas nol podia trencar. Quant lo dit clergue ach acabat de dir la missa, lo dit aldea apartadament plorant dix li con la hostia que li hauia mes dins la bocha per combregar se era tornada diner auol dins la bocha, e que allo creya que li era sdeuengut per sos peccats. Digues, digues me, dix lo dit clergue, quins peccats has fets, car verament tu dius veritat que allo no tes sdeuengut sino per tos peccats. E laldea dix ab gran vergonya, e li comfessa con tota veguada que li offeria a la missa li offeria un diner auol, e que creya que per aquell peccat li era vengut. E lo dit comfessor e clergue dix li: Dret e raho fon que de allo que pequist fosses turmentat, e perço trobist en la tua boca lo diner auol. E dalli auant lo dit aldea oferi bon diner, e paga molt be lo delme a la sgleya.

  -126-  

DIX - Miracle e eximpli con es profitosa cosa a la anima del deffunt que la penitencia que ell deuia fer en la sua vida sia feta e complida per altre apres la sua mort, segons que recompte Pere Damia.

UN monge embolicat en molts peccats al qual fon donada molt gran penitencia, prega a un monge son amich que de la dita penitencia li ajudas a complir la tercera part. E fet lo dit prometiment morise. E apres de pochs dies passats aparech al dit son amich, e demanali con li anaua? Bem anare sino per la obligacio que fiu de complir la terça part de la tua penitencia, per la qual cosa jo he soffert e soffir molts grans turments; e tu digues als monges de aquest monestir que macorreguen ab les sues suffragies, misses e oracions. Les quals fetes, aparech altra vegada al dit monge son amich, e dixli con era ja fora de totes les penes e turments despuys quels dits monges li hauien ajudat, e pagaren ço que ell hauia promes per ell.

DX - Miracle e eximpli quel hom pecca mortalment con no soffer castich ne correccio de paraula, segons que recompte Beda en les Gestes dels Angels.

UN conuerç se mete en una orde, e era hom molt corrupte en ses condicions, per tal   -127-   manera que con lo castigauen no sesmenaua, ans se feya pijor; mas per tal con era bon seruicial tenienlo en lo couent e en la orde. E apres sdeuenchse que ach gran malaltia, e appella denant si los frares del couent, e dixlos que ja veya linfern ubert, e que li hauien donat loch on stigues prop de Judes, e de Pilat, e de Cayfas; e los dits frares induyntlo ques comfessas, dix que nos podia comfessar, car ja era donada sentencia contra ell. E en aquella apartinacia ell mori.

DXI - Eximpli con lom quis aparta per seruir Deu no deu estar ocios, segons ques recompte en la vida dels sants Pares.

UN hermita jasfos que fos molt apartat del mon en manera que la obra que feya de ses mans no la podia vendre, pero continuament ell feya cabaços e couens de les palmes per no star ocios, e encare per escusar les ymaginacions.

DXII - Eximpli con es despleent cosa a Deu e plasent al diable de la persona qui en la sgleya parla paraules ocioses, segons que recompte Jacme de Vitriaco.

UN diable staua en una sgleya demunt una colona scriuint en un paper les paraules ocioses que deyen dues fembres dins la dita sgleya; e con lo paper fon tot scrit, lo dit diable ab   -128-   les dents volia estendre e crexer lo dit paper en que pogues mes auant scriure; e axi con lo diable tiraua ab les dents lo dit paper, lo paper sesquinça per tal manera quel dit diable al tirar que feu caygue de la dita colona, e dona gran colp del toç en lo trespol de la dita sgleya. E allo vee un sant hom qui deya la missa en aquella sgleya, e acabada de dir la missa dix a un companyo seu ço que hauia vist del dit diable.

DXIII - Eximpli marauellos de un hermita qui stech .cxx. ayns dins una cella, segons ques recompte en la vida dels sants Pares.

UN hermita qui hauia nom Eladio, cent e vint ayns stech en la sua cella que no alça los uylls per veure la cuberta de la dita cella.

DXIV - Eximpli con los ulls son principi e ocasio de peccat, segons que recompte Pere de Claresuals.

AQUEST dit .P. de malaltia que ach en lo cap perde la un huyll. E apres alegrauasen perque lauia perdut, dient que hauia perdut un de sos enemichs, e que li desplaya mes del hull que li romania que daquell que hauia perdut.

DXV - Miracle e eximpli de un sant abat qui hauia nom Johan, qui tres ayns stech de peus   -129-   faent continuament oracio, que james no se sech per menjar ne per dormir, segons que recompte sent Geronim.

UN abat qui hauia non Johan tres ayns estigue dejus una roca faent oracio, que dins aquells tres ayns nos gita ne dormi ne sassigue, sino tota veguada de peus dormia, e no menjaua de tota la sepmana sino lo digmenge: e los peus li podriren e li caygueren tots a troços. E complits los dits tres ayns vench un angel qui per volentat de Deu li torna los dits peus axi sans con james foren. E quesqun die dins los dits tres ayns lo dit sant abat Johan feya dir una missa a un clergue.

DXVI - Miracle del fadri Bonifaci, segons que recompte sent Gregori.

UN die stant Bonifaci fadri vench una rabosa, e pres una gallina de casa de la mare del dit Bonifaci, e leualassen. E tentost lo dit Bonifaci entra en la esgleya, e agenollas, e feu oracio: Senyor Deu, placiat que jo pugue menjar de ço que ma mare cria e menge, car la rabosa ho menge. E exint de la sgleya la rabosa li vench denant, e lexa la galina viua que sen portaua; e la rabosa tentost mori alli.

DXVII - Miracle de .j. monge mort que con   -130-   en la missa digueren lo Agnus Dei ressuscita, segons que recompte Pere Damia.

UN monge estant mort en la esgleya, e deynt missa de requiem per ell, quant digueren Agnus Dei ressuscita lo dit monge, e comença de blasfemar contra Deu, e scupir en la creu, e desonrar la verge Maria, e dix als monges: Per que fets sacrificis per mi? car jo condempnat son, e ja son estat en linfern. E tentost los dits monges ab gran deuocio pregaren a Deu per ell, e despullarense los abits, e disciplinauense, e ferien en lurs pits, plorant deuotament. E mentre ells feyen la dita deuota oracio veeren lo dit monge desesperat tornar a loar a Deu, e adorar la creu, e comfessas ab gran contriccio que depuys que era monge era caygut en peccat de fornicacio, e que james no sen era comfessat: e loant e beneynt a Deu continuament visque tro sus lendema a hora de mig die, e en aquella hora mori catholich christia en la santa comfessio.

DXVIII - Miracle con santa Maria Dorigen pregaua a Deu per la anima de un deffunt, segons que recompte Jacme de Vitriaco.

SANTA Maria de Origens pregaua a Deu per anima de un deffunt, e fonli dit per veu del cel no pregues per ell; car sapies que condempnat es, car en la batalla mori per una naffra   -131-   que li faeren, e ara esta en les flames del foch del infern.

DXIX - Miracle con a santa Maria Origenes aparegueren moltes animes humiliantse a ella, segons que recompte Jacme de Vitriaco.

UN die la dessus dita santa Maria Origenes staua en la sua cambra, e vee passar denant si moltes animes, e quescuna de les dites animes humiliantse a ella: e la santa beneyta feu oracio molt deuotament a Jhesuchrist que li demostras que significaua aquell humiliar que les dites animes li feyen. E tentost per veu celestial li fon respost que aquelles animes qui a ella se humiliauen stauen en purgatori, e demanauen ajuda a ella de les sues oracions, que con staua en contemplacio que pregas a Deu per elles.

DXX - Eximpli con sent Geronim feya oracio, quel diable li caualca en les spatles.

SEGONS que recompta sent Geronim, lexades totes altres coses meties del tot a fer oracio, en la qual hauia de grans temptacions de diables qui li aparien en diuerses maneres. E una vegada faent oracio, e tinent lo cap enclinat tro en terra, e la volentat teniala en les coses mundanals, e tentost lo diable en forma dom saltali en les spatles, e dauali dels talons en los costats, e ab   -132-   uns açots que tenia dauali en lo coll, e scarnint dell deya: Geronim, per que dorms? vols ciuada?

DXXI - Miracle e eximpli con molts diables aparegueren al abat Macari, segons ques recompte en la vida dels sants Pares.

UN diable dix al abat Macari: Anem al capitol dels frares. E Macari dixli: Que tens tu en lo capitol a fer dels frares? E lo diable dix li: Nos fa negun ajustament dels monges sens nosaltres, e veuras ho ara. E quant entraren en la sgleya, lo dit abat la vee plena de moracles negres, e anauen a quescun dels frares, e metien los los dits en los uylls, e tentost los feyen dormir; e apres de les ores dites quant los frares se metien a fer oracio, los dits diables mudauense en forma de fembres, e altres en forma domens qui aportauen alcuna cosa en les spatles, e altres qui obrauen cases. E en aquella oracio los dits frares hauien diuerses pensaments, pero alscuns gitauen de si los dits pensaments ab gran fellonia.

DXXII - Miracle e eximpli con per oracio de sent Gregori la anima del Emparador Troyano de Roma qui era infeel isque de les penes infernals, segons ques recompte en la istoria de sent Gregori.

  -133-  

UN die lo dit sent Gregori passant dauant lalberch del Emparador de Roma Troyano, recordali con lo dit Emparador era stat hom de gran pietat, e comença a plorar molt fortment per ell. E tant plora dauant laltar de sent .P. que una veu del cel li dix que per virtuts de la oracio que ell en aquella hora hauia feta, lanima del dit Emparador era liurada de les penes del infern en que staua, mas ques guardas que dalli auant no pregas ne fes oracio a Deu per neguna anima dinfern.

DXXIII - Eximpli per qual manera Enrich fill del comte Conorrado fon Emparador de Roma, segons ques recompte en les Croniques.

EN layn de nostre Senyor mil e quinze ayns lo comte Conorrado ayrat del Emparador, per paor del dit Emparador ab sa muller ensemps fugi a una selua molt gran, e alli feu una barraca en la qual habitauen abdos. Esdeuenchse un die que anant a caça lo dit Emparador Cesar, que en la nit sdeuench en la dita barraca, e no conexent lo dit Comte e Comtessa alberga ab ells aquella nit: e stant la dita Comtessa prenyada, pari aquella nit quel dit Emparador albergaua en la dita barraca. E aquella nit Lemparador oy una veu del cel qui li dix: Emparador, sapies que aquex infant qui es ara nat sera ton gendre. Per lo mati lo dit Emparador partent se de la dita   -134-   barraca mana a dos scuders seus que aquella criatura que la fembra de la barraca hauia parit que la aportassen a lespessura de la muntanya, e que alli la ouciessen, e que a ell aportassen lo cor de la dita criatura. E tentost los dits dos scuders prengueren la dita criatura, e portarenla a la muntanya per la ouciure, e per complir lo manament de son senyor. E quant veeren la criatura ten bella hagueren gran pietat que la ouciessen, e meterenla demunt un arbre, e hagueren una lebra, e traguerenli lo cor, e aportarenlo al Emparador dientli que aquell era lo cor de la dita criatura. E tentost aquell dia per volentat de Deu passa per aquella muntanya un gran princep, e troba la dita criatura, e enuiala a sa muller qui no hauia criatura neguna, e enuiali a manar que digues que ella la hauia parida, e que li metes nom Enrich. E apres quel dit fadri fon ja creegut en edat, fo molt bell, e molt gracios, e ben parlant; e per lo tal con lo dit Enrich era ten bell e ten gracios infant, lo dit Emparador Cesar feyalo anar en casa sua, e nodries en la sua cort. E un die lo dit Emparador comença a pensar si seria aquell infant aquell que ell hauia manat ouciure als dos scuders, e perço tentost trames lo dit Enrich a la Emperadriu sa muller ab dos scuders, e tramesli una letra en la qual li enuiaua a dir aytals paraules: Si tu ames la mia vida e la tua, tu fes tentost ouciure aquest infant Enrich quet tramet. E axi   -135-   con lo dit Enrich anaua a la Emperadriu, en lo cami troba una sgleya, e entra de dins la sgleya, e feu oracio; e con ach feta la oracio gitas en un banch, e adormis. E axi con dormia, la bossa en que aportaua la dita letra quel Emparador enuiaua a sa muller staua penjant del banch auall, e un clergue de la sgleya qui vee la dita boça obrila per veure quey hauia; e quant vee la dita letra legila, e con ach legit aquella ten mala paraula que axil manaua matar Lemparador, raeho, e scriuihi que de continent donas per muller al dit Enrich ta filla e mia; e tornada a cloure la dita letra, e tornat lo segell, subtilment tornala en la dita boça. E Enrich se desperta, e camina tant tro que vench a la dita Emperadriu, e donali la letra quel Emparador son marit li tremetia. E quant Lemperadriu ach legida la dita letra donali tentost sa filla per muller. E quant Lemparador ho sabe fon li molt greu, pero con sabe la manera per que Lemparadriu ho hauia fet, e que el dit Enrich era fill del comte Conorrado, no li desplague tant. E apres la mort del dit Emparador lo dit Enrich son gendre fon Emparador, lo qual feu una sgleya a honor del dia que ell nasque.

DXXIV - Miracle e eximpli con es gran peccat e perdicio de la anima a la fembra qui fa sobre fluitats de vestits e daltres arneses, segons ques recompte en lo libre del Do de la Paor.

  -136-  

EN França una santa dona fon arrapada en lespirit, e vee morir a una Comtessa qui era stada gran sa amiga, la anima de la qual sen portauen los diables a linfern; la qual anima anaua cridant a grans veus: O mesquina, que assats fuy casta, e fiu abstinencia e almoyna, mas no son stada dampnada per altra raho sino per aquelles vestedures e apparellaments que portaua, dels quals fuy amonestada queu lexas, e no ho volgui fer.

DXXV - Miracle e eximpli de una dona qui portaua vestedures solempnes e de gran valor, segons que recompte Cesar.

UN preuere qui era cura de una sgleya veu una dona passar per la porta de la dita sgleya vestida de vestedures molt precioses, e vee que en la falda o coa del cot leuaua plena de diables negres xichs axi con a grils, ab les boques faent gran escarn, ab les mans feent gran burgit, los quals diables stauen axi enclosos en la dita falda con fan los pexs en lo filat; lo qual clergue mana a la dita dona que stigues segura, e que se aturas, e conjura als diables de part de Deu que no sen anassen. E appellat tot lo poble prega a nostre senyor Deu que volgues que lo poble vees tots los dits diables; e axi plach a Deu ques feu. E de aquella hora auant la dita dona fon molt deuota vers Deu, e ana honestament vestida.

  -137-  

DXXVI - Eximpli del Rey Guillem Danglaterra qui no volia vestir vestedures ne calces si no eren precioses e de gran preu, segons que recompte Elinando.

UN Rey de Englaterra qui hauia nom Guillem no volia vestir sino vestedures de gran preu, e enfellonies con li dauen alcunes vestedures de poch preu a vestir. E un die calçantse unes sabates noues, demana al seu cambrer quant hauien costat. E lo cambrer dix: Senyor, tres florins. E lo Rey enfellonintse dix: Con, fill de la putana, ten pobre es lo Rey Danglaterra que no pot hauer calces de major preu? portem unes calces qui costen un march dargent. E lo dit cambrer compran unes altres molt de meyns que no eren les primeres; e quant les porta al Rey, lo Rey li demana que costauen? e lo dit cambrer mentint dix que un march dargent costauen. E lo dit Rey ladonchs dix: Aquestes son calçes per a Rey e a gran senyor aytal con jo...

  -138-  

DXXVII - Eximpli de la vida de sent Elexi, segons ques recompte en les gestes de sent Elexi.

AQUEST sent Elexi era fill de un comte qui hauia nom Eufemia, e de Aglaes sa muller, los quals eren molt misericordiosos e plens de bones obres, los quals pregaren a Deu deuotament quels donas un fill. E plach a Deu que la dita comtessa Aglaes concebe un fill del dit Comte, al qual fill meteren nom Elexi; e aquest Elexi fon nodrit en la casa del primer Emperador, dauant lo qual Emperador stauen quescun die cent milia donzells vestits de draps de seda e dor, e senyits de cintes dargent molt riques. Lo qual Elexi pres   -139-   per muller una donzella de casa del dit Emperador; e quant vench la primera nit que dit Elexi e la dita sa muller se foren gitats al lit, Elexi mostra per moltes rahons a la dita sposa sua con playa a Deu la virginitat; e quant lach informada en la castedat, lexali la cinta dor ab ques senyia, e lo seu anell. E aquella nit partis della, e anassen a Ciria a una ciutat en la qual esta la ymatge de Jhesuchrist qui no fon feta per mans de persona. E stant lo dit Elexi en la sgleya de fanta Maria on esta la dita ymatge, acabtaua e demanaua almoyna ab los altres pobres. E son pare lo dit Comte qui staua molt trist per la partida de Elexi son fill, trameslo a cercar per diuerses partides del mon; e alscuns de aquells quil hauien cercat vengueren a la dita esgleya, e donarenli almoyna axi con faeren als altres pobres, mas nol conegueren; mas Elexi los conech, e dix ab deuocio: Gracies fas a tu, Senyor Deus, quim has lexat pendre almoyna de mos sotsmeses e seruidors. E los dits missatgers tornaren al dit comte Eufemia, e diguerenli con no hauien trobat Elexi son fill. Per que lo dit Eufemia, e la dita Comtessa sa muller, e lur nora la sposa del dit Elexi, la qual no sera volguda partir de son sogre e sogra, ans continuament era stada perseuerant en ells, plorauen per la partida del dit Elexi. E quant lo dit Elexi ach stat en la dita esgleya diuuyt ayns en seruiy de Deu, una ymatge de santa Maria qui staua en la dita sgleya parla, e   -140-   dix al sacrista que fes entrar dintre la esgleya lo seruidor de Deu, car digne era de hauer los regnes dels cels. E lo sacrista marauellantse, no sabent per quiu deya, la dita ymatge de santa Maria altra vegada li parla, e dixli que isques de fora de la esgleya, e quel primer pobre quey trobaria a la porta faes entrar: e lo dit sacrista ho feu axi. E tentost quel bisbe de la ciutat, e los clergues de la esgleya, e tot lo poble de la ciutat ho saberen, faeren gran honor e reuerencia al dit Elexi. Per la qual cosa lo dit Elexi fugi de aquella ciutat, e mes se en un vexell en la mar, hauent en son preposit de anar en la pus longa terra que pogues; mas no plach a Deu, car lo dit vexell per força de vent arriba al port de Roma. Quant Elexi se vee prop de Roma acorda ab si matex que sen iria a casa de son pare, e que nol conexeria que fos son fill, e que staria e albergaria en casa del dit son pare perço que no fes enug a negun altre. E tentost que fon exit del vexell e fon entrat dins la ciutat de Roma, en un carrer encontra son pare Eufemia, lo qual conech de continent, mas Eufemia nol conech que fos son fill. Ladonchs Elexi dix a son pare: Seruidor de Deu, reeb en la tua casa aquest pelegri, e manam donar les miques de pan que caen de la tua taula, per que Deu hage merce de ton fill Elexi qui va per lo mon pelegri axi con jo fas. E tentost donali dins en sa casa una cambreta en que albergas, e donali un hom quil seruis: e quescun die   -141-   Eufemia de la vianda que ell tenia quescun die denant si a la taula, ell ne tremetia al dit Elexi que menjas. E Elexi continuament staua en dejunis e en oracio, donant abstinencia e affliccio al seu cors. E quant lo dit Elexi exia de la dita cambreta per anar a la sgleya, los trotes de casa de son pare trayen se scarn dell, el gitauen en terra, el despullauen, e li gitauen un canter o dos daygua demunt lo cors nuu. E Elexi tot ho sofferia ab gran paciencia per amor de nostre senyor Deu; e feu aquella vida deeset ayns que no fon conegut per son pare, ni per sa mare, ni per sa sposa, ab los quals usaua e staua continuament quescun die. E complits los dits .xvij. ayns, per lespirit Sant lo dit Elexi sabe lo die cert que deuia morir; e scriui tota la sua vida en una carta de pergami; e con lach scrita plegala, e tench la en la ma, e donant gracies a Deu, e stant assegut en la dita cambreta, rete la sua anima a nostre senyor Deu. E allo fon un digmenge, stant e oynt missa en la sgleya major de Roma papa Ignocent, e los Emperadors Gladio e Honorio tots justats ab gran multitut de poble. E tots oyren una veu del cel qui dix en lati aytals paraules: Venite ad me omnes qui laboratis et onerati estis, et ego refficiam vos, que vol dir: Venits ab mi los que treballats e estats carregats, e jous sadollare. E quant lo Papa e los Emperadors oyren la dita veu caygueren en terra esmortits; e tentost oyren altra veu quils dix: Cerquats hom de Deu que   -142-   prech per Roma. E ells cercantlo nol trobauen. E altra veguada oyren altra veu quils dix: Cerquats lo en casa de Eufemia, que alli lo trobarets. E tentost lo Papa ab los dits Emperadors anaren molt iuerçosament a casa del dit Eufemia, e lom qui servia a Elexi dix a son senyor Eufemia: Senyor, ara es mester que honrets e guardets be aquest hom que jo seruia, car sapiats que es hom de gran virtut e de gran paciencia. E tentost lo dit Eufemia vench a la dita cambreta de Elexi, e troba que era mort, e tenia la dita carta de pergami en la ma, e la sua cara resplandia axi con lo sol. E lo dit Eufemia assaja de tolreli la dita carta de les mans, mas no poch. E quant lo Papa e los Emperadors foren venguts a la cambreta on estaua mort lo dit Elexi, lo Papa li pres la dita carta sens tot affayn: e apres quel Papa lach legida, e denant los Emperadors e tot lo poble lo dit Eufemia caygue en terra smortit: e apres quel hagueren leuat e tornat en son enteniment, rompe ses vestedures, e plorant tiraua sos cabells e ses barbes, e arrapant se la cara caygue smortit demunt lo cors de son fill sent Elexi, dient: O las, mesqui, con veg mon fill jaure denant mi, e nom parla! E quant la mare del dit Elexi ho sabe, vench alli con a fembra torbada de gran dolor, cridant molts grans crits, e dient en plorant: Ay fill, e per que ho volguist fer ten cruelment contra ton pare, e mi, e ta sposa, e not volguist descobrir e manifestar   -143-   contra nosaltres, malestruchs que serem tots temps en aquest mon plens de dol e de tristor per la tua mort! Encara deya: O dones qui fills hauets, plorats totes ab mi, car sapiats que jo son la malauenturada que .xvij. ayns tengui mon fill en casa mia que nol conegui! E dient aquestes paraules e plorant gitaues sobre lo cors, e besauali la bocha, e los uylls, e les mans. E la dita sposa semblantment ploraua ab grans crits molt fortment, e arrapaues la cara, e deya: O donzelles sposades, ajudats me a fer plant per aquest mon senyor spos! E apres deya: Ay lo meu senyor e amat spos meu, pus fort e pus dur haguist lo teu cors vers mi quel ferre, car moltes veguades parle ab tu no conexente, clamant me de tu a tu matex per no esser de tu vesitada, e plorant con anaues per terres estranyes menjant lo pa ab dolor e treball, mas tu james a mi not volguist descobrir! O mesquina, que jo parlaua e no sabia a qui! E ladonchs lo Papa e los Emparadors prengueren lo dit sant cors de Elexi, e carregaren lo als muscles per leuarlo a soterrar; mas no podien passar ne anar per les carreres per lo gran poble quiy era ajustat per veure lo dit sant cors; e per ço los dits Papa e Emparadors faeren lançar per les carreres molta moneda daur e dargent, per que lo poble per volentat de pendre de la dita moneda faessen loch per on poguessen portar lo dit sant cors: mas lo dit poble curaua molt poch de pendre de la dita moneda, sino ten solament   -144-   de tocar en lurs boques e mans lo dit sant cors. Pero ab gran treball e affayn per la pressa del gran poble quey era, portaren lo dit sant cors a la sgleya, e alli lo soterraren, e stigueren apres quel dit sant cors fon soterrat .vij. dies dins la dita sgleya los dits Papa, e Emparadors, e tot lo poble faent oracio deuota a nostre senyor Deus, e faeren fer una sepultura dor e de pedres precioses on meteren lo dit sant cors, de la qual sepultura exia oulor molt preciosa. E mori lo dit sent Elexi en la ciutat de Roma en layn de nostre Senyor .ccc.xviij.

DXXVIII - Miracle e eximpli de la santa dona Teodora qui en abit de hom dorde santament e honesta fina sos dies, segons ques recompte en la istoria Lombardica.

EN lo temps del Emparador Senon en la ciutat de Alexandria un hom molt rich tement Deu tenia una muller molt bella, de la qual se enamora un joue, e no podent la vencre que faes la sua volentat, parla ab una vella alcauota que la alcauotejas per a ell: la qual alcauota parla per tal manera ab la dita muller del dit hom rich, dientli que Deu no veya ni sabia ço ques faye de nit; per la qual raho la dita fembra jach carnalment ab lo dit joue una nit. E quant vench lendema per lo mati la dita fembra se regonech en aquella raho,   -145-   ella se penedi ab gran contriccio del dit peccat, e tolgues los cabells del cap, e vestis vestedures dome, e anassen a molt luyn terra en la qual se mete dorde, e pres abit de frare, e mes se nom frare Teodoro, e ella hauia nom Teodora; e feu ten santa vida que abans que moris feu molts miracles. E sdeuenchse un die quel dit frare Teodoro menaua camells del monestir de un loch a altre, segons que altres veguades hauie acustumat, e alberga en casa de un hom; e una filla del dit hom per consell del diable vench al dit frare Teodoro, e dixli que jagues ab ella carnalment. E frare Teodoro dix que nou faria, per tal con faria despleer a Deu. E la dita fadrina, emprenyada daltre hom, dix falsament quel dit frare Teodoro la hauia emprenyada; per la qual cosa labat del monestir viltingue de paraula molt e per obra al dit frare Teodoro. E apres que la dita fembra prenyada ach parit un fill, donarenlo al dit frare Teodoro. E ladonchs lo dit abat gita del monestir a frare Teodoro e al infanto poch, lo qual frare Teodoro stech .vij. ayns fora del monestir criant lo dit infant ab la let de les animalies que guardauen los pastors en les muntanyes. E en la fi dels dit .vij. ayns labat hauent pietat e considerant la paciencia del dit frare Teodoro, perdonali, e tornalo al dit monestir ab la dita criatura, e donarenlos una cambra en que stigueren abdos; en la qual cambra frare Teodoro se enclogue ab la dita criatura. E per volentat de Deu a cab de dos   -146-   ayns lo dit frare Teodoro mori, e abans que moris informa e instruyi lo dit infant que seruis deuotament a nostre senyor Deu. E la nit quel dit frare Teodoro mori, lo dit abat en visio vee con los ordens dels angels, e dels patriarches, e dels proffetes venien a bodes; e entre ells veya anar una dona molt bella molt honradament; e axi con los dits sants ordens passaren prop del dit abat, labat hoy una veu qui dix: Abat, sapies que aquesta es frare Teodoro, el qual fon accusat falsament del fill de que la accusauen. E lo dit abat a aquella veu despertas, e ab tots los frares del monestir molt cuytadament ana a la cambra del frare Teodoro, e trobarenlo que en aquella hora era mort. E quant lo descobriren trobaren que era fembra, e mostrarenlo al pare de la dita mala fembra mare del infant, e diguerenli: Veies, aquest qui fon accusat que hauia peccat ab ta filla era fembra: de la qual cosa tots foren marauellats. E tentost un angel aparech al dit abat, e dixli: Ix de fora de la ciutat, e lo primer hom que trobaras que vingue a la ciutat menalo aci, car aquell es lo marit de aquesta Teodora. E lo dit abat feu lo manament del angel, e troba un hom qui venia corrent vers la ciutat, al qual labat dix: On vas, hom? Senyer, dix ell, vag a ma muller ques morta. E labat lo amena al monestir, e tots ensemps plorant soterraren la dita santa Teodora, e donaren la sua cambra al dit son marit, lo qual en aquella cambra acaba sos dies en seruey   -147-   de Deu. E apres quel dit abat fon mort, los dits frares elegiren per lur abat lo dit infant, lo qual era ja hom molt sant e deuot.

DXXIX - Eximpli de un Papa qui era fembra, segons ques recompte en les Croniques.

UNA fadrina fugi e anassen ab un son amich a la ciutat de Attenes, e anaua vestida con a hom. E aprenent sciencia lo dit son amich, semblantment ella ne apres ab ell; e apres ella tant en les sciencies que no troba qui la vences per saber. E apres de algun temps pensant que fos hom los cadernals la elegiren per Papa; e apres que fon Papa, lo dit son amich gitantse ab ella segons que hauie acustumat emprenyala; e ella no sabent lo die que hauie a parir, vinent de la esgleya de sent .P., passant prop la esgleya de sent Climent, e passant prop de un crucifixi, lo crucifixi li parla, e dixli: Maleyta, e no has vergonya de aparer denant mi? E en aquella hora ella esclata, e mori, e la criatura semblantment. E per aquella raho james los Papes qui apres son stats, per aquella carrera en Roma on aquella mori no son volguts passar, per lo peccat ten leg que aquella mala fembra feu. E encara sapiats quel nom della no es estat volgut en lo detalagi dels altres Papes.

DXXX - Eximpli del Papa apellat Bell, segons   -148-   ques recompte en les croniques dels Papes.

UN Papa estant cardenal, lo qual hauia nom Bell, descomulgalo Papa Johan, e desgradalo de tots los ordens tro en abit de hom lech; e per allo jura lo dit Bell que james no tornaria a Roma ne seria Papa encara quel elegissen. Empero apres Papa Marti successor del dit Papa Johan absolue al dit Bell, e restituy en lo dit cadernalat; e apres no solament torna a Roma, ans apres fon Papa. Apres que fon mort Papa Steue sise que fon son successor, feulo dessoterrar e feuli despullar les vestedures papals, e feuli vestir vestedures de hom lech, e feuli tallar los dos dits de la man esquerra, e apres feuli tallar abdues les mans e feules gitar en lo riu Tiberis. Apres la mort del dit Papa Steue succehi en lo papat Papa Johan IX, lo qual repres lo fet del dit Papa Steue, e loha lo fet del dit Papa Bell. E apres daquest succey en lo papat Sergio tercer, e mana traure de la sepultura lo dit Papa Bell, e feuli vestir de abit pontifical: e apres assegut en la sella manalo degollar, e gitar lo cors en lo riu Tiberis, e desordena tots aquells quell hauia ordenats. E apres uns pescadors trobaren lo cors del dit Papa Bell, e portarenlo a lesgleya de sent .P. de Roma, al qual cors saludaren e humiliaren les ymatges dels sants.

DXXXI - Miracle e eximpli de les penes que   -149-   viu lanima de un caualler de Roma, segons ques recompte en la istoria de sent Gregori.

EN la ciutat de Roma un caualler estant malalt la anima li isque del cors. E tentost li torna al cors, e dix que hauia vist un pont demunt un riu molt gran e negre, del qual riu exien pudors e odors molt terribles, e della del pont de la altra part que hauia vist un gran prat vert molt bell ab moltes erbes, de les quals erbes exia molt bona odor e preciosa, en lo qual prat vee moltes companyes ten blanches con la neu, e vee en lo dit prat moltes cases de diuerses maneres resplandents con lo sol, e vee fer un palau de rajoles dor, mas no poch saber de qui era. E en la ribera del dit riu vee moltes cases les quals stauen cubertes de broma e de neula de la gran pudor que exia del dit riu, e vee moltes gents les quals stauen passant lo dit pont: los mals cayen molt cruelment en lo dit riu, los bons ab gran alegria passauen lo dit pont e anauen al dit prat.

DXXXII - Miracle que sent Pau feu a un hom al qual una vibra morde en la ma, segons ques recompte en la istoria de sent Pau apostol.

PASSANT lo dit sent Pau per una ylla, un hom molt rich albergalo ab gran caritat; e stant sent Pau albergat en casa del dit hom, una vibra   -150-   morde en la ma del dit hom, e per la virtut de sent Pau la vibra no feu dampnatge al dit hom, ans lo dit hom lança la dita vibra en lo foch. E per aquella raho tots los qui venen del linatge, del dit hom, serps ne vibres no han poder de mordrelos, ne de ferlos negun dampnatge; e per tal con nexen neguns infants en aquell linatge, lurs pares metenlos serps e vibres en los braços, e si son verdaders fills de aquell linatge nols fan negun dampnatge.

DXXXIII - Miracle marauellos con sent Pau apres que fon scapçat culli la sua sanch en un vel de li, lo qual vel ab la sanch ell dona a una santa dona de Roma qui hauia nom Plaucila, segons que recompte Dionis.

QUANT leuauen a marturiar sent .P. e sent Pau, sent Pau demana un vel a una fembra de Roma molt deuota e santa qui hauia nom Plaucila per tal quel se metes dauant los ulls con lo degollassen. E en la entrada de la ciutat quant lagueren scapçat, e ell matex ach pres e cullit la sua sanch, e lach embolicada en lo dit vel, aparech li la dita Plaucila, e torna li lo seu vel. E apres en aquella hora la dita Plaucila encontra lo saig o morro de vaques quels hauia degollats, e dixli: E ahon has lexat mon senyor sent Pau? E lo saig li respos: Defora la ciutat lo lexi degollat ab son companyo sent .P., e cuberta la   -151-   cara ab lo vel que tu li donest. E ella li respos: Jo ara he encontrat sent Pere e sent Pau que entrauen en la ciutat vestits de vestedures molt clares, e afaytats de lurs corones molt resplandents: e vet aci lo vel que tu dius, lo qual vel sent Pau ma donat sus ara: e denant molt poble mostra lo dit vel plen de la sanch del glorios apostol sent Pau; per lo qual miracle moltes gents se tornaren christians.

DXXXIV - Eximpli e miracle con fon trobat lo cap de sent Pau apostol, e con lo dit cap per miracle se ajusta e stech ab lo cors del dit apostol, segons que recompta sent Dionis.

MOLTS ayns passats apres de la passio de sent Pau, un pastor troba lo cap de sent Pau, e fica en terra una estaca alta, e demunt aly on estaua lo dit cap. E apres moltes veguades moltes persones veeren aly venir gran claredat del cel; per la qual cosa lo bisbe quant ho sabe ab gran professo pres lo dit cap, e mes lo als peus de sent Pau, e prega a Deu molt deuotament que si aquell cap era de aquell cors que se ajustas tot ensemps. E tentost veent e marauellant tot lo poble, lo dit cap salta e se ajusta ab lo coll de sent Pau.

DXXXV - Eximpli con lom pobre qui demana almoyna deu esser humil, e no superbios ne auaricios,   -152-   segons que recompte Jacme de Vitriach.

DOS homens pobres en lo mes de agost anauen a demanar blat per amor de Deu, e aquell qui era humil e simple demanaua lo blat en un guant que portaua; e quescun de bon grat umpliali lo dit guant de forment, axi que en poch de temps ell ajusta forment assats. Laltre, qui era superbios, demana del forment ab un gran sach, e con les gents veyen lo sach ten gran spauentauensen, e negu no lin volia donar; e per tal ell empobria quescun die mes.

DXXXVI - Miracle e eximpli de uns mariners qui no volgueren fer almoyna a un pobre qui lals demanaua, segons que recompte Sisigibert.

UN pobre demanaua almoyna a uns mariners riba de la mar, e lo majoral dells dix li: Lexens, amich, que aci no tenim sino aquestes pedres que veus aci en aquesta arena. E lo dit pobre li respos: Pusque axi es, ço que tenits tornen pedres. E decontinent sens altra tardança totes les coses quels dits mariners tenien se tornaren pedres.

DXXXVII - Eximpli de la gran paciencia e caritat que sent Johan Almoyner mostra contra   -153-   un pobre qui li demanaua almoyna, segons ques recompte en la istoria de sent Johan Almoyner patriarcha de Alexandria.

LO dit sent Johan una veguada mana donar cinch diners en almoyna a un pobre, lo qual pobre lo comença molt a desonrrar denant perque li hauia manat donar ten pocha almoyna. E los homens de dit sent Johan volgueren ouciure lo dit pobre per les paraules vituperoses que hauia dites al dit sant patriarca. Lo dit sant Johan dixlos: Amichs, lexats lo estar mal dient: car jo he setanta ayns, e quescun die en les obres que fas malesch a Jhesuchrist; e ara vosaltres no volets que jo soffira una desonria dequest. E tentost lo dit sent Johan feu portar denant lo pobre gran quantitat de moneda, e dixli quen prengues a totes ses volentats.

DXXXVIII - Eximpli de les coses que una veu del cel dix e mostra al abat Arceni, segons ques recompte en la vida dels sants Pares.

UNA veu del cel dix al abat Arceni: Vine a ença, e mostrar te les obres dels homens. E leualo a una muntanya alta, e demanali si veya alguna cosa. E lo dit abat dixli que veya un hom qui hauia fet un fex de lenya, e nol podia portar: e apres que tallaua mes lenya, e enadia mes lenya en lo dit fex. E la dita veu ladonchs   -154-   dix al dit abat: Guarda, aquests son aquells qui demunt un peccat fet anedexen daltres. E apres vee lo dit abat dos homens caualcants en sengles caualls qui portauen una bigua trauersada demunt los pits, e volien entrar per la porta de una sgleya, e no podien. E la dita veu dix: Aquests son qui fan la justicia ab superbia. E apres lo dit abat veu un hom qui staua dins en un gran stany daygua qui umplia un canter daygua, e apres gitaua la dita aygua en una cistella qui no tenia sol, e perço no la podia umplir daygua. E ladonchs la dita veu dix al dit abat: Aquests son aquells qui mesclen les males obres ab les bones.

DXXXIX - Eximpli con lome de religio deu lexar tots parlaments e altres affers que faça per oyr de comfessio a la persona qui la demana, o la ha mester, segons que recompta Heraclides.

UN frare vench a veure a un frare hermita de molt santa vida; e stant parlant ab lo dit hermita vench lo senyor de la ciutat a la porta de la cella, e lo dit hermita tentost lexa de parlar ab lo dit frare, e isque a la porta per parlar ab lo dit caualler senyor; per la qual cosa lo dit frare murmura en simatex contra la honestat del dit hermita. E con lermita ach parlat ab lo dit caualler, tornat a la cella, per spirit diuinal sabe la   -155-   murmuracio que el dit frare hauia fet contra ell perque era exit a parlar ab lo dit caualler, e per tal dix ell al dit frare: Per que ensutzest la tua anima en rependre a mi? car tu tota veguada quet vols pots hauer a mi o altre semblant; e aquell caualler que es tot embolicat en peccats fugi del diable axi con de senyor molt cruel; per la qual cosa fon mester que fos acorregut per mi de comfessio. E axi molt fora cosa desegual de lexar aquell en ten gran perill, e parlar ab tu qui quescun die procures salut de la tua anima.

DXXXX - Eximpli de un monge qui hauia opinio que pusque lom no podia viure sens peccat venial, que nos podia saluar, segons que recompte Jacme de Vitriach.

UN monge de fadrinea tro que vench a edat dom feya vida ten neda e ten bona vers Deu, que encara venialment no volia peccar, e menjant no volia sentir sabor; e encara treballaua per gitar de si los primers mouiments, e encara de offegar aquells corporalment. E perque treballaua en cosa que no podia esser, caygue en desesperacio, car hauia opinio que pusque lom no podia viure sens peccat venial, no podia esser saluat; pero apres per oracions de sants e per eximplis fon saluat.

DXXXXI - Eximpli de una dona muller de   -156-   un caualler qui occis son marit per fer adulteri ab altre caualler, segons que recompta Elinando.

UN hom carboner era pobre, mas era hom de bona vida e honesta; lo qual era gran amich de un Comte. E una nit faent en una muntaya son carbo, tinent un gran clot plen de carbo cremant vee venir una fembra corrent tota nua, e un caualler caualcant en un cauall negre ab una spasa en la ma detras ella. E quant foren venguts al dit clot on lo carbo staua, ella li fugia a la derredor del clot, mas lo caualler la oucis ab la espasa, e apres que lach morta la lança dins lo carbo cremant. E quant fon cremada, traguela del foch, e gitala demunt lo dit cauall: e denant de si en lo dit cauall ell la sen leua. E lo dit carboner veent moltes nits la mort de la dita fembra en la dita manera, dixho al dit Comte son amich; lo qual Comte ana ab lo dit carboner en aquell lloch on lo caualler mataua la dita fembra. E con lo Comte ho ach tot vist acostas al dit caualler, e pres lo per lo braç, e ab gran ardiment dixli: Qui est tu? Jo, dix ell, son vostre tal caualler, e aquesta fembra es la muller qui fon de tal caualler que mata a son marit per gitarse ab mi carnalment, per la qual cosa nos aucieren abdos; e perque nons comfessam nins partim del peccat tro a la mort, sofferim molt grant turment per tal manera que quescuna   -157-   nit jo la ouciu e la crem, e major dolor e paor suffir quant jo la ouciu que no fa lom qui en lo mon mor per sentencia; e molt major dolor e turment suffir quant la crem que no si en lo mon la cremassen. E lo Comte li dix: Quin cauall es aquex en que caualques? E lo caualler li respos: Aquest cauall es diable quens turmenta abdos. E lo Comte li dix: Poriets esser ajudat per cosa que hom faes en aquest mon? Och, dix lo caualler, per fernos dir misses e los psalms, e de aço nos fariets gran proffit e gran remey a nostres penes. E lo Comte dix que li playia, e axi ho feu.

DXXXXII - Eximpli de consell de gran paciencia que un abat dona a un seu monge, segons ques recompte en la vida dels sants Pares.

UN frare se clama a son abat de una injuria que li hauia feta altre frare; e labat respos li: Not feu injuria aquell frare que tu dius, mas los teus peccats, car en tota cosa de mal quel hom te faça no deus imaginar quel faça lom, mas quet ve per tos peccats.

DXXXXIII - Eximpli e miracle con la persona ypocrita pert la anima, segons ques recomte en la vida dels sants Pares.

  -158-  

UN hom ypocrita volentse morir, aquells qui stauen entorn dell oyren una veu del cel qui dix als diables qui stauen alli presents. Tretsli la anima ab gran turment; e axi con nom dona repos peccant quescun die denant mi, axi lo turmentats continuament per tots temps.

DXXXXIV - Miracle e eximpli marauellos de una fembra que ressuscita, e apres que fon ressuscitada diuerses vegades pujaua al cel, e entra en lo purgatori, segons que recompte Jacme de Vitriaco.

UNA fembra apres que fon finada guanya de nostre senyor Deus que la anima tornas al cors, e que en aquest mon sofferis les penes que debia sofferir en purgatori. E apres que la anima li fon tornada en lo cors, quant en lestiu veya foch meties dins lo foch; en liuern despullaues del tot, e gitaues es bolcaua demunt les neus e gels; e a les veguades meties dins les sepultures ab los morts; pero despuys hague tanta de gracia de nostre senyor Deus quen spirit anaua al purgatori, e veya les animes qui alli stauen, e apres pujaua al regne dels cels sens embarch algun.

DXXXXV - Miracle e eximpli de un religios qui entra en .iij. ordens, e quescun orde lexa, e puys se mes a la vanitat del mon, e apres salua la anima.

  -159-  

UN monge entra en la orde de sent Benet, e apres apostata, e anassen al orde de Promeste; e apres aposteta de la orde de Promeste, e anassen al orde de Cistell; e apres isques del orde de Cistell, e anassen al mon, e mes se en fer molts peccats e molt greus. E apres suspira Deus en ell, e torna en lorde de Cistell, e confessaues souent ab moltes lagremes, e continua de fer oracions e dejunis per tal manera que dona eximpli bo a molts. E apres jaent malalt al punt de la mort cantaua a les veguades laors a Deu, o faent oracions, e a les vegades saludaua la verge Maria. E stant ab ell labat e los frares dixlos: Senyors pares honrats, siatsme testimonis deuant Deu con me conech per peccador em penit de tots quants peccats he fets, e prepos en mi, si Deus me alonga la vida, de satisfer aquells, e de hauer per leugera tota penitencia quim sia donada per aquells. E stant dient aquelles paraules de gran contriccio rete la anima a Deu, e tentost lo dit abat e los altres qui ally presents eren veeren venir molts angels qui ab grans cants celestials sen portaren la dita anima.