Visor de obras.

DXXXXVI - Eximpli que qui ha vera comfessio e contriccio de no tornar al peccat, poca penitencia abasta, segons ques recompte en la vida dels sants Pares.

  -160-  

UN frare demana a un abat, e dixli: Pare, jo fiu un gran peccat, e vull fer penitencia tres ayns per aquell. E labat dix: Molt es. E lo frare dix: Donchs fare penitencia de un ayn. E labat dix: Molt es. Los frares qui ho hagueren oyt digueren: Donchs faça penitencia de quaranta dies. E labat los respos. Molt es, car si de vertader coratge se penet, e de no tornar al dit peccat, de penitencia de tres dies hia assats.

DXXXXVII - Eximpli con Lemparador Carles de tres fills que hauia dona al un lo regne, e al altre lo ducat, e al major no dona neguna heretat, segons que recompte Jacme de Vitriach.

LEMPERADOR Carles se feu venir denant si tres fills que hauia, e dix a la un que obris la boca, e ell nou volch fer; e apres dix ho als altres dos, e aquells tentost obriren les boques, e donals una poma que tenia en la man per eguals parts, e dona a la un lo regne, e al altre lo ducat. E quant lo primer fill viu allo dix que obriria la boca, e Lemparador son pare respos: Ja no es temps, e per tal not dare heretat, nit donare de la poma.

DXXXXVIII - Miracle e eximpli de un caualler qui hauia singular devocio en sent Thomas apostol, segons que recompte Cesar.

  -161-  

UN caualler qui hauia nom Guerau hauia gran deuocio en sent Thomas apostol, e un die lo diable aparechli en forma de pelegri o de romeu, e demanali que per la amor de sent Thomas lacullis per albergar en casa. E lo caualler tentoft ho feu molt viaçosament, e donali molt be a sopar, a apres gitalo en un bon lit; e dient lo diable que hauia gran fret, lo dit caualler lo cobri de un seu manto descarlata, e a la mige nit lo diable sen parti e aportassen lo dit manto. E en laltre die la muller del caualler comença a dir forts paraules al marit per aquella almoyna que hauia feta del dit manto; e lo caualler li respos: Jo he deuocio en sent Thomas, e creu que ell ha poder de ferme tornar lo dit manto sis vol. E apres algun temps lo dit caualler dix a sa muller que volie anar en romiatge a les Indies on jau lo cors de sent Thomas demunt dit; e que la pregaua quel speras cinch ayns de no pendre marit: e parti .j. anell que tenia en dues parts, la una part lexa a sa muller, laltra sen porta ab si perque ella lo conegues con tornas. E en la fin dels cinch ayns lo dit caualler vench a la sgleya on jau soterrat lo dit sant apostol, en la qual sgleya e denant la sepultura lo dit caualler feu oracio deuotament al dit apostol encomanantli sa muller con a si matex. Faent la dita oracio vee denant si lo dit diable ab lo dit manto descarlata, lo qual li dix sil conexia? e lo caualler li respos que conexia lo seu manto, mas no a ell; e lo diable   -162-   li respos: Jo son aquell diable que tal die te demane posada per amor de sent Thomas apostol, e tu lem donest volenterosament: e per aquest manto quet leue de casa tua jo he passat molt gran turment. E ara sapies que son açi trames perque vuy en aquest die te men a casa tua, car sapies que vuy ta muller pren marit, per tal con tu saps que los .v. ayns que ella te promes son ja passats. E tentost lo diable pres lo dit caualler, e carregalos a la squena, e en un mouent lach portat a casa sua, la qual era en la terra de Teutonica. E axi con lo dit caualler entra per casa sua troba que les bodes e lo gran conuit se feya en sa casa, e que sa muller staua en lo talem con aquella qui era la nuuia. E lo dit caualler no dix paraula tro que sa muller fon asseguda a la taula per dinar ab daltres dones; e ladonchs ell lança en la taula denant la nuuia la meytat del anell que tenia, e la nuuia conech lo anell, e trague laltra meytat del dit anell que ella tenia, e per volentat de Deu lo dit anell decontinent se ajusta la un troç ab laltre per tal manera que semblaua que james no fos stat trencat. E tentost la dita nuuia lexa lo esposat, e torna ab son marit; e apres feeren abduy vida santa e honesta, e deuota a sent Thomas apostol.

DXXXXIX - Miracle e eximpli con es plesent cosa a Deu e saluacio de la anima de la persona qui deuotament va en romiatges de deuots e   -163-   sants lochs, segons ques recompte en la vida dels sants Pares.

DOS germans cardenals eren; la un era pelegri, e laltre no. Morint lo pelegri vengueren angels e prengueren la sua anima ab gran pleer, e volien entrar ab ell en lo cel, e nostre senyor Deu dixlos: Un poch fon necligent, mas perque fon pelegri entre. Mori lo segon germa que era monge, e un sant hermita en la sua oracio feu demanda per que vengueren los angels per leuar la anima del primer germa, e no del segon qui era hom de religio? E fon li respos per veu de nostre senyor Deu, que per tal con lo pelegri era mort en terres stranyes, e no hauia reebut consolacio de amichs ne de parents, e que laltre continuament staua entre sos amichs.

DL - Miracle con es molt plasent cosa a Deu, e profitosa a la anima de la persona qui honestament va en romiatge de sants e deuots lochs, segons que recompte Cesar.

UN ciutada anant en romeria en lo cami vench li molt fort malaltia; e con se deuia morir començase de alegrar molt fortment, e sos companyons li digueren que stant en lo perill de la mort con se podia alegrar? E ell resposlos: Pertal me alegre con veg la Mare de Deu quem diu axi: Perque lexists ta muller e tos fills per la   -164-   amor del meu Fill, jot donare bon guardo. E tentost quell ach dites aquestes paraules, ell dix a moltes altes veus: Jo veig lo cel ubert, e veig la mia cadira apparellada on jo stare. E dient aço la anima li isque del cors, e ab gran claredat dangels la dita anima sen puja al cel.

DLI - Eximpli de Barlam del hom que fugent per un unicorn caygue en gran coua, segons ques recompte en los dits de Barlam.

UN hom anant per una muntanya encontra un unicorn, e fugent del unicorn caygue en una cima, e axi con caya ab los braços uberts retenchse en un arbre qui exia de la dita cima, e mentre staua penjat per los braços en lo dit arbre ell guarda e vee que la rayl del dit arbre royen continuament dues rates, la una blancha e laltra negra, e hauien ja tant rosegat de la rayl del dit arbre que en poch staua de trencar. E apres guarda bax al sol de la cima, e vee un gran drago ab la boca uberta qui gitaua grans flames de foch per la gola; e encara vee prop de si quatre caps de grans vibres ab les boques ubertes quel volien mordre. E stant en aquells perills alça los ulls amunt, e vee alt en lo dit arbre demunt lo seu cap una columna o buch plen de mel. E oblidats tots los dits perills en que staua alça les mans per pendre de la dita mel: e peri en los dits perills. Per la cima es entes aquest   -165-   mon, e les rates blanca e negra son lo die e la nit qui aminuan la vida del hom, e lo drago es linfern, e larbre es la mesura de la nostra vida, e les .iiij. vibres son los .iiij. humors, e la mel es la dolçor mesquina daquest mon, e lunicorn es la mort qui seguex continuament quescuna persona.

DLII - Miracle de un caualler qui feu fals sagrament, segons que recompte Cesar.

UN degua en la ciutat de Colonia presta a un caualler son germa deu marchs dargent: e mort lo dit degua, lo caualler son germa nega los dits .x. marchs dargent a la sgleya; e los de la dita sgleya no hauent ab qui ho poguessen prouar meteren ho en son sagrament. E lo dit caualler jurant fals jura que los .x. marchs dargent no hauia reebuts prestats. E fet lo dit segrament fals anantsen a sa casa perde la paraula, e nos poch moure de un loch, mas estech tot enraiat tro que en son cor promes que faria esmena a la sgleya dels dits deu marchs dargent. E feta la dita promissio tentost se moch, e cobra la paraula.

DLIII - Miracle e eximpli perque la persona per gran peccador que sie sis vol tornar persetament al seruey de Deu aconseguex la gloria celestial, segons que recompte Johan anacorita.

  -166-  

UN hom feu molt mala vida robant e matant, e faent altres molts mals; lo qual en la sua vellea tornassen a Deu, e feu penitencia de tots sos peccats, e per pus satisfaccio de aquells metes a star dins una sepultura; e staua aly plorant donant molts grans suspirs per la gran contriccio que hauia. E los diables hagueren ne molt gran despler, e vengueren a ell la primera nit, e començarenli a dir aytals paraules: Ques aço que fas, traydor molt maluat? ara con test fartat del mon fas te religios e cast, despuys que est enuellit en peccats, e no has força ne poder per a ferne mes, vols te fer bon christia, e cast, e pacifich, no podent hauer altre loch sino aquell que nosaltres hauem en linfern, car tu aytal est con lo un de nosaltres; e axi tornet a nos, e no perdes aquest poch de temps que as a viure, car nos te darem los delits daquest mon quet soliem procurar e donar a la tua juuentut. Per que donchs te turmentes per vans turments, e abans de temps vols sofferir pena? spera un poch, e hauras quant te volras, mas consellamte que entre tant que uses de tots aquells pleers que usaues en la tua juuentut. E ell a totes aquestes paraules nols volch respondre, nis moch per ells guardar. E los dits diables qui veren que nol podien moure, ne fer lexar ço que hauia començat, donarenli tants de colps quel lexaren per mig mort. E laltre die les gents daquell loch veeren   -167-   que era ten mal apparellat volguerenlo traure de aquella sepultura, e leuarlo a casa sua, mas ell non volch exir. Quant vench a la segona nit los diables turmentarenlo molt pus fortment que no hauien fet a la primera, e aytenpoch volch exir del cimenteri, car deya que mes amaua morir que esser obedient a la volentat e consell dels diables. A la tercera nit los diables tornaren a ell, e turmentarenlo molt pus fortment e pus cruel que no hauien fet en les dues nits passades, per tal manera que ell romas quax sens spirit, pero encara lespirit contradeya als diables. E ladonchs los dits diables digueren: Vençuts nos has; e tentost desparegueren tots per tal manera que james no hagueren poder sobre ell. E apres ell fon tan virtuos e plen de la gracia de Deu, que totes les gents de aquell regne entenien que ell fos angel e fos auallat del cel. E moltes persones qui stauen desesperades per lurs peccats se tornaren al seruey de Deu per lo seu eximpli, tinent quescun que pusque aquell que per sos peccats era ja tot del diable, e apres sera tornat per aytal manera a Deu, e hauia cobrat la gracia de Deu ten cumplidament, que axi farien quescun de aquells qui a Deu se volguessen tornar.

DLIV - Miracle con sent .P. feu venir una nuuol demunt lo poble, segons ques recompte en la ligenda de sent P. apostol.

  -168-  

UN die sent .P. preycant en la ciutat de Mediolana, disputaues ab ell un gran heretge denant molts prelats e altres gents que eren ally venguts per veure e oyr la dita disputacio; e lo dit heretge dix a sent .P.: Si tu est sant axi con aquest poble si creu, per que no pregues a Deu que pos una nuuol entre ells e el sol perque no passen affayn per la sua calor? Si tu, dix sent .P., renuncies a la heretgia que tens jou fare, e son cert que lo meu senyor Jhesuchrist obeyra mes pregaries. Los altres heretges qui eren ally presents digueren al heretge major queu faes, e prometes ço que sent .P. li demanaua; mas lo dit heretge nou volch fer. E ladonchs sent .P. per donar a conexer e a entendre que Deus era creador de totes coses, feu oracio a nostre senyor Deus; e stant lo cel bell e clar, e ab força de gran sol, sobtosament vench una nuuol quis mes demunt lo poble en loch de una tenda. E ladonchs los dits heretges creegueren catolicament en nostre senyor Deus.

DLV - Miracle con sent .P. apostol ressuscita un infant mort, segons ques recompte en la legenda de sent .P. apostol.

UNA fembra en Flandes hauia parits tres fills, e quescuna vegada lo paria mort; apres pari semblantment lo quart fill mort: e ella ab gran tristor leualo denant sent .P., e ab gran   -169-   deuocio plorant prega sent .P. que loy ressuscitas. E tentost sen Pere loy ressuscita; e lo pare e la mare foren a batejar lo dit infant ressuscitat, e digueren que hagues nom Johan, mas lo clergue quil batejaua, axi con deuia nomenar Johan nomenaua Pere, per que ach nom Pere tots temps.

DLVI - Miracle con una monge per deuocio que hauie a sent .P. apostol guari de gran dolor que hauia continuament en la cama, segons ques recompte en la ligenda de sent .P. apostol.

UNA monge en Alamanya sofferia continuament molt gran dolor o gota en la cama, de la qual no podia guarir. E con la dita monge ach sabut que hauia quatorze jornades tro al loch on staua sent .P., no podent ella anar corporalment pensa quey anas de volentat; e quescun die deya cent veguades lo pater noster: e acabats quatorze dies ab la dita oracio dels dits cent pater noster, quescun die ella se agenollaua ab deuocio axi con si personalment fos denant lo cors de sent .P., e dix tot un psaltiri ab deuocio; e apres altres quatorze dies continuament dix los dits cent pater noster, faent compte que altres quatorze dies hauia de cami de la esgleya de sent .P. de tornar a casa sua. E acabats los dits .xxviij. dies ella fon del tot guarida.

DLVII - Eximpli molt profitos que .j. abat   -170-   dix a un seu monge qui era molt peresos en lo seruey de Deu, segons que recompte sent Geronim.

UN abat de santa vida volent esforçar a un frare qui era pereros en lo seruey de Deu, dixli que un hom tenia una terra plena de spines e de carts, e volentla sembrar trames un de sos fills que arrencas les dites spines e carts. E quant lo dit fill vee lo camp tot plen de carts e despines desmaya molt, e dix: E quant haure jo nedejat aquest camp? e tentost gitas a dormir en lo dit camp. E quant lo pare lo troba durment demanali que hauia fet? E lo fill li dix: Verament, pare e senyor, james no poguera arrencar tants carts e spines. Fill, dix lo pare, no vull que arranques mes quescun die sino aytant con tenies occupat ab lo teu cors. E lo dit fill tentost pres esforç, e complint lo manament del pare en pochs dies ach arrencat totes les spines e carts que eren en lo dit camp.

DLVIII - Eximpli de comparacio del lop e del anyell, segons ques recompte en Lisop.

UN lop e un anyell beuien aygua en un riu, e lo lop beuia alt, e lanyell beuie al bax de la corrent de la aygua. E quant hagueren begut dix lo lop al anyell: Per quem torbes laygua?   -171-   Senyor, dix lanyell, jo nous enterbolesch laygua, car de vos corre vers mi laygua, e si jo neguna sutzetat faes en laygua auall iria, que no tornaria aygua amunt vers vos. E con, dix lo lop, maleys me? Senyor, dix lanyell, jo nous malesch. Si, dix lo lop, que axi ho feu ton pare qui tots temps fon mon enemich, e par me que tu axi ho vols fer. E tentost pres lanyell ab la boca, e oucis lo. Axi sdeue als pobres ab los richs.

DLIX - Eximpli e miracle de un monge mort qui aparech a altre monge viu, e les paraules que foren entre ells, segons que recompte Cesar.

UN monge de la orde de Cistell apres que fon mort aparech a altre monge del dit orde son amich, lo qual son amich li demana con li anaua? lo qual li respos: James nom cuydara que ten entricat jutge sos Deu con es, que encara les coses molt poques tenia guardades. E encara dix mes lo dit monge mort, que dix: Perdon Deus als prelats qui a grans penes nos obliguen ab los lurs manaments, majorment con los lurs sots meses los meyns preen, del qual meyns preu despuys passam penes.

DLX - Eximpli de un gran letrat quen tenia en si moltes opinions heredicals, e con un metge ab sauies paraules lo trague de les dites opinions, segons que recompte Cesar.

  -172-  

UN hom qui era gran letrat, qui hauia nom Luys Langrauio, staua en error, que deya que si a ell era predestinat, que encara no fees negun be ell sis deuia saluar de necessitat, e si no era predestinat per molt que faes nos podia saluar. Encara deya que no podia viure meyns per molts perills en ques metes, ne podia viure mes per guardarse dels contraris e perills. E per les dites errors lo dit letrat se metia en molts perills sens tota paor. E apres un die stant malalt molt fortment feu venir denant si un metge molt sabent en lart de la medicina, e dixli que li acorregues ab lart de la medicina per que no moris. E lo dit metge era gran sabidor en la fisica, e encara en la teulogia, e sabent la sua error dixli: Pus la hora de la vostra mort es venguda, debades obraria jo en vos; e si de aquesta malaltia no hauets a morir, sens lart de la medicina no morrets. E lo dit Luys li dix: Que es aço que dius? que jo conech en mi que si en mi no fas e obres alguna cosa de la art de la medicina, que jo morre decontinent. E lo dit metge li respos: Vos creets que la vostra vida pot esser alongada per virtut medicinal, per que negats que la anima no pot esser salua per virtut de la penitencia que es la sua propia medicina? E tentost lo dit Luys considerant la virtut de les paraules que li hauia dites, dixli: Amich, daci anant sies metge de la mia anima, car per la tua lengua medicinable me ha liurat Deu de gran error.

  -173-  

DLXI - Miracle e eximpli de un religios qui preycant la croada mori, lo qual apres de la sua mort aparech a un seu amich, segons que recompte Cesar.

UN frare del orde de Permeste mori preycant la cruada; e apres aparech a un son amich, lo qual li demana con li anaua? Ell li respos: Con jo staua al punt de la mort tentost foren entorn de mi molts diables, e la un dix me: James no guardist ben ton orde; e laltre me dix: James no preyquist nedeament per Deu. E jo entengui que quescun dells deya veritat, e jo volentme desesperar con algun no responia per mi, pres me Jhesuchrist per la ma, e dix: Seguex me, que a mi preyquist tu. E tentost los diables fugiren, e jo animen ab Jhesuchrist a la gloria, e no hagui altra pena sino aquella paor que hagui.

DLXII - Miracle e eximpli de un monge ydiota qui vee lo cel ubert, segons que recompte Cesar.

UN monge simple e ydiota, pero era molt deuot, veuse en lo cel denant Deu que volia legir lo euangeli, e volent pendre la benediccio de nostre senyor Deus fonli dit: De aquesta hora a anant hauras sciencia e virtut per a preycar la paraula de Deu. E ell merauellantse de   -174-   aquella visio dix entre si matex: Si lo sacrista me donara la estola de aytal color con jo la viu en lo cel, vertadera es aquesta visio, e jo dire lauangeli. E axi ho feu lo sacrista con ell ho pensa, e lo dit monge reuella la dita visio a son abat, lo qual li mana que preycas; e sens estudiar puja en lo predicatori, e preyca ten be e ten subtilment que tots los queu oyren creegueren que preycaua per gracia diuinal.

DLXIII - Miracle e eximpli de un hermita que comença hauer vana gloria de sos mereximents, donant loch a greus temptacions, segons que recompte Johan anacorita.

UN hermita de santa vida staua e habitaua en lo desert, lo qual era complit de moltes virtuts; e faent vida dangel quescun die nostre senyor Deus li trametia un pan angelical que menjas, lo qual pa era molt clar e bell, e molt saboros. E con lo dit hermita hauia menjat lo dit pan angelical tornauassen a laltar que tenia en la cella, e ally no cessaua de dir e cantar ymnes e cantichs, e en allo despenia tot lo temps. E un die ell comença hauer vana gloria de sos mereximents, y dir en simatex quell merexia a Deu aquell pan que quescun die li tremetia: per la qual cosa tentost ach la temptacio loch en ell, car ach desig de jaure carnalment ab fembra; e delitantse en la dita temptacio nos volch esmenar   -175-   del dit peccat, ans vench a aço que feya la oracio pus tart que no solia, e ja habitaua en lo seu coratge pensant aquella temptacio sutze de la carn. E un die entrant en la coua on solia menjar lo pan troba lo dit pan no ten clar, ne ten bell, ne ten saboros con solia, e marauellantse ab gran tristor menja lo dit pan. En laltre die creegue molt mes en ell la dita temptacio, e foli viares que peccaua carnalment ab fembra; e quant ana a fer sa oracio tenia los ulls mouibles, e la voluntat catiua. E apres entra en la dita coua per menjar lo dit pan, e trobalo molt negre e sech, e tot entorn rosegat de rates; per la qual cosa ell comença a plorar molt fortment, pero no plora tantes lagremes que bastassen apagar e offeguar lo foch de la luxuria. E vencent la dita temptacio a hora de mige nit desempara la cella, e anassen per seruir lo mon; e quant fon de die vench a una ciutat, en la entrada de la qual ciutat hauia un monestir de homens dorde. Quant los frares del dit monestir veeren lo dit hermita, demanarenli con a pare deuot e sabidor, qui podia fugir als laços del diable, ne als legs ne desonests pensaments? E lo dit hermita resposlos molt sufficientment, e enformalos con se guardassen de les males temptacions; e apres pensant dix en si matex: O mesqui, con mostre e enseyn als altres, e engan mi matex! e pusque axi es, mesqui, fes primerament en tu ço que als altres ensenyes. E tentost pres comiat dels dits frares, e tornassen a   -176-   la sua cella molt iuaçosament, e enclogues en aquella, e mes se en celici, e jague en cendra, e plora molt amargosament tro que li aparech un angel qui li dix: Amich, sapies que nostre senyor Deus ha reebuda la tua penitencia, mas guardet daci auant no sies enganat altra veguada, e no dons loch a les temptacions.

DLXIV - Miracle e eximpli con per virtut de Beda, lo honrat e gran doctor, parlaren les pedres, segons ques recompte en les gestes de Beda.

AQUEST Beda, lo doctor molt gran e honrat, depuys que vench a la gran vellea no veya dels ulls, e menaua .j. fadri quil guiaua, e anaua per les ciutats e viles preycant la paraula de Deu. E un die passant per una vall que era plena de pedres, lo dit fadri per burlar dell dixli que alli hauia moltes gents qui callauen sperant a ell que preycas. Ladonchs lo sant doctor comença a preycar ab gran deuocio, e en la fi del sermo dix: Per omnia secula seculorum, e totes les dites pedres tentost parlaren, e respongueren: Pare honrat, be has dit. E segons altra istoria recompte, los angels del cel en layre respongueren en aquella hora al dit honrat e sant doctor, e digueren amen.

DLXV - Eximpli con per la doctrina de Socrates philosof se corregi de la desonestat de   -177-   luxuria que hauia Polonio, segons que recompte Valeri.

EN la ciutat de Atenes un joue qui hauia nom Polonio era molt luxurios, e tenies per molt gran hom per aquella fama que hauia. E un die axi con lo sol exia, lo dit Polonio venia per una carrera tot sol, vestit de vestedures trepades e molt desonestes, e portaua en lo cap una garlanda o xapellet, e era tot ruxat de aygua ros; e passant per la escola de Socrates philosof vee la porta uberta, e entra de dins la escola per oyr alcuna cosa per acrexer mes en la sua fellonia mundaria. E quant los scolans lo veeren començarense a riure dell. E lo dit philosof lexada la materia de que legia comença a tractar molt discretament e sauia de la temprança e de la mesura; e con los homens deuien anar vestits sauiament. E con lo dit Polonio ho ach oyt, tentost gita de si la garlanda que tenia en lo cap, e despullas les vestedures trepades e desonestes que portaua; e apres del tot se parti de la luxuria per la doctrina del dit philosof, e perde la infamia que hauia.

DLXVI - Eximpli que no es proffitosa cosa a la comunitat que en un linatge sien continuament los officis de senyoreiar e regir la comunitat, segons que recompte Fabius.

  -178-  

MAXIMINIA, senador de Roma, de son aui e de son besaui heretaua lo dit offici de senadoria, e lo poble roma volent fer senador a un son fill, lo pare hi mes tot aquell destorp que poch, no perque lo fill no fos hom saui e virtuos, mas perque deya que en un linatge no era be ne cosa profitosa a la comunitat que hagues senyoria continuament.

DLXVII - Eximpli de virtuosa e sauia resposta que feu Manlio con los de Roma lo volgueren fer senador, segons ques recompte en les croniques de Roma.

CON lo poble de Roma volguessen hauer per senador a un hom vell qui hauia nom Manlio, scusantse ab ells dient que no veya be dels ulls, e lo poble no contrestant la dita escusa requeriren lo e ainstarenlo quell fos lur senador. E ell ladonchs dixlos: Anats cercar altre qui aprenga aquest offici, car sapiats que jo no poria sofferir vostres custumes, ne vosaltres la mia senyoria.

DLXVIII - Eximpli de les dues coses de gran sauiesa que Vespasia Emperador feu tentost que ach Lemperi, segons que recompta Uch de Florença.

  -179-  

LOS cauallers de Roma quant veeren a Vespasia, hom saui e de gran esforç, pregarenlo que prengues Lemperi, e jasfos que ell se escusas molts dies de no voler Lemperi ja dit, pero ach a pendre lo dit Emperi; e la primera cosa que feu apres sos Emperador si fon que tolch dels officis a tots los homens ydiotes, grossers, e pechs, e los no dignes, e mes, en loch de aquells, homens molt sauis e discrets; e james no nega ne encobri son linatge qui era del comu. Encara despuys fon Emparador james nos volch venjar, ne encara recordar de les injuries que primerament hauia reebudes.

DLXIX - Eximpli de una ydola que un pastor qui hauia nom Gigens troba en una coua, la qual ydola parla ab dit pastor, segons que recompte Elinando.

UN pastor qui hauia nom Gigens, per la pluge mes se dins una coua. Entrant en la coua trobahi dins un hom mort demunt un cauall de coure, e tenia en lo dit de la ma un anell, per lo qual en la sua vida pecca carnalment ab la Reyna, e apres ell e la Reyna oucieren lo Rey; per lo qual adulteri ell hague despuys lo regne. E lo dit pastor demana al caualler mort si james hague en lo mon pus benauenturat hom quell perque ach lo dit regne. E lo dit hom mort, qui   -180-   era ydola, dixli que pus segura vida poguera fer habitant en una barraca, que no hauer per seus tants richs palaus e tants tresors ab moltes ansies e pensaments de perdre ho tot per moltes ocasions.

DLXX - Eximpli de una vella qui feya oracio que Deus donas vida al Rey per paor de pijor, segons que recompte Valeri.

UN Rey gitaua moltes demandes e peytes a les gents del seu regne, e feyals tants de greuges e torts que tots sos sots meses desijauen la sua mort. E una fembra vella quescun die en lo temple feya oracio per la vida del Rey, e que Deus tolgues dels seus dies els anadis als del Rey. E lo dit Rey queu sabe feu se venir denant si la dita veylla, e demanali per que feya tal oracio? Senyor, dix la vella, con jo era fadrina hauiem un Rey mal, e tots pregauen a Deu ques moris; e apres que aquell fon mort haguemne un altre pijor; e apres, senyor, de aquest segon Rey es tu vengut qui es molt pijor Rey que negun dels altres: e ara duptant me que apres de tu no hajam pijor Rey que tu no est, perço prech Deu per la tua vida. E lo dit Rey hauent vergonya de ço que la dita veylla li dix, esmena en be la sua vida, e apres fon bon rey e just.

DLXXI - Eximpli con labat Johan volent viure   -181-   a manera dangel anaua tot nuu per lo desert, e con lon repres sauiament un hermita son companyo, segons ques recompte en la vida dels sants Pares.

LABAT Johan volent viure a semblant e manera dangel despullas tot nuu, e mes se a anar per la montanya. A cab de vuyt dies hauent gran fam vench a la porta de la cella de son companyo, e tocant a la porta, lermita qui era de dins dixli: Qui es tu? E ell resposli: Jo son labat Johan. E lermita li respos: No pot esser, car labat Johan angel ses fet, e no desige daci auant star ne habitar ab los homens. E labat li respos: Per cert sapies que jo son labat Johan. E lermita no volentli obrir la porta, dixli: Si tu es hom coue que tu treballs per a tu de que menges e viues, e si es angel no has obs de entrar aci a mi. E tentost lo dit sant abat agenollas a la porta de la dita cella, e dix: Perdonem, germa, car peque en presumir de les mies obres.

DLXXII - Eximpli con lermita ne altre qualseuol ques vulla donar a seruir a Deu no deu usar de parlar coses molt suptils e entricades de la santa Scriptura, segons ques recompte en los dits dels sants Pares.

UN hom enparedat vench veure a un hermita de santa vida, lo qual lo reebe molt   -182-   graciosament; e lo dit emparedat comença a parlar ab lo dit hermita de la santa Scriptura e de les coses celestials. E ladonchs lermita gira la cara per manera que nol volia oyr, e no li volch respondre. E lemparedat ladonchs isques de la cella molt trist, e lo dexeble entra al dit hermita e dixli: Aquest hom vench aci per parlar ab tu, e es hom sant, e de bona vida e honesta, e gran fama, e tu ara no li has volgut parlar. E lermita sant li respos: Ell me parla de les coses celestials, e jo son terrenal, e no pusch tractar sino de les coses baxes. E lo dit dexeble isque de fora la cella, e dixho al dit emparedat. E ladonchs lo dit emparedat torna a entrar dins la cella, e dix al sant hermita: Pare e senyor, penitme de ço que te dit, mas que fare, que les passions del meu coratge me vencen? E ladonchs lermita guardalo ab gran pleer, e dixli: Pare e senyor, ben sies tu vengut; ara obrire la mia boca, e umplirla he de les tues bones paraules. E lemparedat dix marauellantse: En veritat bon cami e vertader tens; e feuli moltes gracies, e tornassen en sa terra.

DLXXIII - Eximpli con Lemparador Nero fon deguastador mes que franch, segons que recompte Sentonio.

LEMPERADOR Nero fon ten gran degastador que entenia que no era altre be sino consumar e   -183-   destrouir e mal metre riqueses, e deya que era gran viltat e mesquinesa de cor de aquells qui despenien per compte. James lo dit Nero no vesti vestedura sino dues veguades: Pescaua ab filats daur: Les taules dels palaus seus en que menjaua eren totes de vori: Tenia torres e cambres molt belles e riques, e fetes a grans marauelles. E quant li falliren los grans tresors que hauia, comença a matar e a turmentar los homens richs per pendrels ço del lur.

DLXXIV - Eximpli de un mercader qui perde un sach en que hauia mil marchs dargent e .j. saler dor, segons que recompte .P. Alfonso.

UN mercader perde un sach ab mil marchs dargent e un saler de lengues de serps dor, lo qual troba un hom pobre. E en laltre die lo dit mercader feu cridar per tota la ciutat que qual se vol qui hagues trobat un sach ab mil marchs dargent e un saler dor, que tornas a aquell de qui era, e darlin hia cent marchs dargent. E lo dit pobre jasfos que sa muller loy vedas, ell volent mes guanyar los cent marchs dargent sens peccat que los mil ab peccat, torna lo dit sach ab los dits mil marchs dargent e lo saler dor a son senyor. E quant loy ach tornat, lo mercader per no pagar los dits cent marchs dargent dix que dos salers dor ab lengues de serp lin fallien del sach; e lo pobre loy negaua; per la   -184-   qual cosa hagueren a venir denant lo Rey. E tots los qui ally stauen presents ajudauen al mercader perque era rich: e lo dit pobre staua entre ells desconsolat. E un philosof conseller del dit Rey hauent pietat del dit pobre, parla e dix al Rey: Senyor, aquest mercader molt es de creure qui perde dos salers dor; e aquest pobre hom sembla de veritat, car axi con dona los mil marchs de argent e la un saler dor, axi donara los tres fils tengues, car sis volgues tot ho poguera encobrir; per que apar que no es aquest lo sach quel mercader perde: e axi, senyor, lo mercader faça cridar lo seu sach ab los .iij. salers dor. E ladonchs lo mercader no ach raho contra la del philosof, e en presencia del Rey e dels qui aly eren atorga, e dix que verament que perço hauia dit que li fallien dos salers perque no pagas los dits cent marchs dargent. E ladonchs lo Rey mana al mercader que donas los cent marchs dargent al dit pobre.

DLXXV - Miracle e eximpli con es molt desplaent cosa a Deu quel religios haja propi, segons que recompte Cesar.

EN la ciutat de Picardia en lo monestir del orde de Cistell un frare volentse morir comfessasse, e reebe lo sant cors de Deu; mas con lo tench en la boca nol se poch traguar, e si menja aquell die apres que ach combregat una galina.   -185-   E con fon mort trobarenli en una bossa cinch diners de coure, per la qual cosa fon manifest que per aquells .v. diners qui eren seus propis no poch combregar.

DLXXVI - Eximpli de gran e rigoros castich que sent Gregori feu per donar castich e eximpli que negun religios no deu hauer propi, segons que recompte sent Gregori.

EN un monestir del dit sent Gregori un frare era metge, e volentse morir trobarenli entre los libres de la phisica tres florins. E quant ho sabe sent Gregori, per tal quel dit frare se penedis e hagues meyns pena, mana que no estigues negu ab lo dit frare, ne que no li parlas negu sino un seu germa qui li dix que nol entrauen a veure per tal con hauia peccat en hauer propi .iij. florins que li hauien atrobats entre los seus libres. E ladonchs lo frare de gran contriccio que ach plora mol fortment, e tentost mori. E con fon mort sent Gregori feulo soterrar per eximpli dels altres frares en un femeral, e demunt ell los dits .iij. florins, e mana que tots los frares diguessen: Lo teu tresor sie ab tu en perdicio. Lo qual eximpli que sent Gregori feu fon profitos a la anima del finat, e als vius, que de aquella hora auant negun dels frares no gosa tenir negun diner seu propi. E cumplits trenta dies lo dit frare mort aparech al dit son germa, e dixli: Tro   -186-   aci he passat grans penes e turments, mas vuy he reebut saluacio.

DLXXVII - Miracle e eximpli de sent Ambros con es senyal que es liurat de Deu la persona qui no ha alscunes persequcions en aquest mon, segons ques recompte en la legenda de sent Ambros.

UNA veguada lo dit sent Ambros anaua a Roma, e passant per Toscana en una vila alberga en casa de un hom rich, al qual hom lo dit sant demana de son estament; e lom li respos: Senyor, lo meu estament tots temps fon beneuenturat e glorios, car tinch moltes riqueses, molts fills e filles, e molts nets e netes, e molts seruidors, e totes coses hagui a la mia volentat, e james en aquest mon no hagui perdua. E quant sent Ambros ho ach oyt marauellantse molt dix a ses companyes: Vaiam nosen e iscam iuaçosament de aquesta casa, car noy es Deus, e nons prenga aci la veniança de Deu. E tentost que sent Ambros e la sua companya foren exits de la dita casa, la casa se somi tota ab lo senyor, e ab la dona, e ab fills e nets e seruidors, e tot ço que dins era. E quant sent Ambros ho vee dix: Veiats, germans, ten piadors es Deu a aquells qui en aquest mon dona persequcions, e ten cruel a aquells que en aquest mon los dona benauenturances. E en aquell loch on se sumi la dita casa es un estayn daygua en senyal de miracle.

  -187-  

DLXXVIII - Eximpli de Barlam de la custuma qui era en les gents de una ciutat qui prenien per lur Rey hom estrayn per que no sabes lurs custumes, segons que recompte Barlam.

EN una gran ciutat era custuma que prenien per Rey lom estrayn perque no sabes les leys e custumes de la ciutat. E apres quel dit Rey hauia regnat un ayn leuauense contra ell les gents de la ciutat; e stant segur en grans delits e plers despullauenli les vestedures reals, e menauenlo despullat per tota la ciutat, e apres metienlo en la mar en una barca sens rems vestit de una vestedura de drap de li, e arribaua a una ylla on no trobaua que menjar ne ques vestis; e axi moria de fam e de fret. Sdeuenchse una veguada que aquells de aquella ciutat prengueren per Rey a un hom molt saui, e con sabe la custum de la dita ciutat, sabent que no podia scusar de anar a la dita illa a la fin del ayn, enuia tots los tresors que poch hauer a la dita illa, a la qual mana fer molt belles cases, e plantar molts bons arbres fruytals. E acabat layn de son regnat arriba a la dita illa, e trobay la prouesio, en la qual visque a son pleer. Per aquell regne es entes aquest mon; e lo Rey per aytal manera fet rey es quescun de nosaltres; la ylla es laltre mon; la vestedura de li es la mortalla; la barca es la caxa o taut en ques mes lo cors; la prouisio que aquell saui Rey trames a la ylla es que segons les obres que hom fara en aquest mon, axi trobara hom prouesio de saluacio en laltre.

  -188-  

DLXXIX - Miracle de la Verge e de un escola qui se enamora de una ymatge de la dita Verge, segons ques recompte en los miracles de la Verge Maria mare de Jhesuchrist.

UNS jouens scolans iugauen a la pilota deuant una esgleya, e la un dells tenia un anell en la ma que li hauia donat una fadrina sa enemorada, e tement de perdre lo dit anell en lo joch de la pilota entra en la esgleya, e guardant e mirant a la ymatge de santa Maria agenollas ab gran reuerencia e dixli laue Maria; e dix a la ymatge: Vertaderament est tu pus bella que totes les altres fembres, e encara mes que aquella quim dona aquest anell, e pertal lex a ella e vull amar a tu en tal condicio que tu ames a mi. E aquestes paraules dites meteli lo dit anell en lo dit de la dita ymatge, e tentost la ymatge strengue la ma ab lo dit anell; de la qual cosa lo dit scola fon molt spauentat, e crida los altres scolans, e dixlos tot ço que li era sdeuengut ab la dita ymatge: pero ell despuys menti a la dita ymatge, car pres per muller la dita fadrina de qui ell era enemorat, e la nit de les bodes stant en lo lit ab sa sposa aparechli la dita ymatge de santa Maria mostrantli en lo dit lanell, reprenentlo perque no li era stat leyal. E lescola cuydantse que fos alcuna fantasma cercaua a la derredor dessi si trobaria la dita ymatge, mas no la atroba, e asseguras en si. E ladonchs la dita imatge aparechli altra vegada   -189-   spauentant e amenaçantlo si no tenia ço que a ella hauia promes: per que tentost lo dit scola aquella nit lexa sa muller e tots sos bens, e mes se hermita en lerm, e serui tota la sua vida santament a la verge Maria.

DLXXX - Eximpli de gran marauella con Agibundo Rey de Lombardia troba prop de un stayn daygua set criatures viues que en una hora hauia parit una mala fembra, segons ques recompte en les Croniques.

AGIBUNDO Rey de Lombardia passant prop de un gran estayn daygua troba .vij. criatures en lo dit astayn, les quals hauia parit en una veguada una mala fembra, e hauiales gitades en lo dit estayn per que morissen. E lo dit Rey merauellantse de les dites criatures, ab laristol de la lança que portaua, axi caualcant con estaua, girales, e la una de les dites criatures ab la man pres la lança, e estrenguelay; per la qual cosa lo Rey tenent ho a gran marauella feu nodrir la dita criatura qui era infant, e isque ten bo e ten saui que apres la mort del dit Rey Agibundo los lombarts lo elegiren per lur Rey.

DLXXXI - Eximpli molt saui del Emperador Adria qui dix que la senyoria no es deguda al linatge, mas als merits; ne regiment de poble als jouens, segons que recompte Elinando.

  -190-  

LEMPARADOR Adria, lo seu poble volent fer a son fill princep, dixlos: La senyoria no es deguda al linatge, mas als merits; car per cert que aquells que als jouens abans de temps los comanen carregua que no saben ne poden leuar nou fan be, car primerament deuen esser informats los homens jouens en sciencia, e en bones custumes, e en virtuts, que nols sia acomanat regimen de poble.

DLXXXII - Eximpli de un joue qui era molt bell, e per honestat e que no semblas bell a les gents quel veessen, ab una lanceta de sagnar rallas tota la cara, segons recompte Valeri.

UN joue era ten bell que moltes fembres se enemorauen dell, en manera que molts hauien suspita dell; per la qual cosa lo dit joue ab una lanceta de sacnar se entretalla tota la cara volent semblar leg als homens e a les fembres, e bell a nostre senyor Deu, e no esser escandel a molts e a moltes.

DLXXXIII - Miracle e eximpli con sent .P. apostol aparech a santa Maria Dorigen, e les paraules que li dix, segons que recompte Jacme de Vitriach.

  -191-  

SANTA Maria de Origenes, de la qual aquest libre ha ja parlat, un die que era la festa de sent .P. lapostol la dita santa feya oracio per una anima, e tentost lo dit apostol reuelali les penes que la dita anima sofferia en purgatori, e la raho delles; e veya que sofferia molt gran ardor perque amaua molt los delits del mon; e encara veya con sofferia molt gran fret perque en aquest mon fon pererosa en fer be, e en pregar sos fills e sa companya; e veyali hauer molt gran fet perque en aquest mon begue desordenadament; e veyala anar tota nua perque en aquest mon hauie aportat vestedures superflues.

DLXXXIV - Miracle e eximpli con un angel mena en purgatori la anima de un hom, e apres con lo dit angel torna la dita anima al cors del hom, segons que recompte Jacme de Vitriaco.

UN peccador hauia una malaltia molt greu e ab gran dolor, per la qual cosa continuament pregaua a Deu quel leuas de aquest mon; e faent continuament la dita oracio aparechli un angel, e dixli: Tria de dues coses la una, o que esties ab la malaltia que tens dos ayns en aquest mon, o que stigues dos dies en purgatori. E ell tria que mes amaua estar dos dies en purgatori. E tentost ell mori, e la sua anima fon mesa en purgatori, e a pocha de hora aparechli lo dit angel,   -192-   e la dita anima dixli: Qui es tu? E langel li dix: Jo son langel quet aparegui quant eres viu. No placia a Deu, dix la anima, que tu sies angel, car los angels no minten, e tu has mentit, car tum diguist que no staria en purgatori sino dos dies, e son hi stat tants ayns que ja nom recorden. Sapies per cert, dix langel, que encara noy has stat una hora acabada. Prech te, senyor, dix la anima, quem torns al mon, que mes am sofferir aquella malaltia, e encara pus cruel, tant con a Deu placia. E tentost langel torna la dita anima al cors, e sofferi ab gran pleer e paciencia la dita malaltia abans que no estar en purgatori.

DLXXXV - Eximpli de gran marauella de una anima qui penaua en lo troç de un glaç o gel, segons ques recompte en la Ligenda lombardica.

UNS pescadors en autumne anauen pescant, e en los filats tragueren un gran troç de gel; e los dits pescadors hagueren major pleer que si fos pex, per tal con lo bisbe de aquella ciutat era gotos, e hauia molt gran remey con li posauen gel als peus. E quant hagueren mes als peus del dit bisbe lo dit tros de gel, lo bisbe oy una veu qui isque del gel, la qual ell conjura que li digues qui era. E la veu li dix que era una anima qui penaua en lo dit gel, e poria esser liurada de aquesta pena si tu deyes per mi trenta   -193-   misses continues. E lo dit bisbe mogut de pietat deya les dites misses; e con ne ach dites les quinze moch se en la ciutat gran bregua per consell e obra del diable, axi quel dit bisbe ach a lexar un die de dir missa, e pertal altra veguada ach a començar de dir les dites trenta misses. E con ach dites les .xxix. que staua ja reuestit per dir la trentena missa, diguerenli que en la ciutat sera ences molt gran foch, e que la ciutat se cremaua. Verament, dix lo bisbe, con la ciutat se sabes tota cremar jo si acabare aquesta missa. E acabada la missa lo gel desparech, e james aquella veu no fon oyda; e lo foch de la ciutat soptosament se apaga, car lo diable loy hauia mes.

DLXXXVI - Eximpli de dos cauallers qui prengueren labit del orde de Cistell, segons que recompte Cesar.

UN caualler pres labit de Cistell, e apres consellaua a altre caualler qui era son amich ques metes en lo dit orde a seruir; e lo caualler respos li ques dubtaua que nol menjassen los poys. E lo frare caualler dix li: No es fort caualler aquell que en les batalles del diable no tem les lances e les spases, e en lo seruey de Jhesuchrist tem los poys; e pusque axi es, amich, guarda not tolguen los polls lo regne de Deu. De   -194-   les quals paraules lo dit caualler spaordit lexa lo mon, e entra en lo dit orde de Cistell.

  -195-  

DLXXXVII - Eximpli con neguna persona qui Deu vulla seruir no deu esser habitador entre los homens del mon, segons que recompte sent Geronim.

TRES monges entraren tots justats en orde: la un tenia aquesta virtut, que concordaria e metria pau entre aquells que hagues discordia; lo segon mes se a seruir als malalts; lo tercer anassen a lerm solitari. Lo primer no podent metre pau ne concordia entre los discordants venchsen al segon, lo qual troba molt trist per tal con no hauia pogut satisfer als malalts; e abdosos ensemps anarensen al tercer qui staua hermita en lerm, e diguerenli   -196-   les lurs tribulacions pregant lo quels digues en que hauie aprofitat? Lo qual con ach pensat un poch umpli un tarraç daygua, e dix als dos monges que guardassen dins laygua, los quals la guardaren e veerenla tota terbola. E apres feu los hi guardar altra veguada apres que laygua fon sosseguada; e ladonchs ells veeren dins laygua les lurs cares axi con en un spill o mirall; e lermita dixlos: Axi sdeue a aquells qui stan entre los homens, torbense per les coses que veen, e no poden veure sos peccats, ni han loch per a viure sens peccats; pero sis aparten dels homens e que sen vagen a lerm, sens embarch poden veure sos peccats, e seruir a Deu con se volran.

DLXXXVIII - Eximpli del abat Isach que vee un diable qui staua prop de un frare qui trencaua una pedra, segons ques recompte en les Collacions dels sants Pares.

UN abat de santa vida passant prop de una cella vee con lo frare staua dins trencant una gran pedra ab una gran maça de ferre, e vee estar prop del dit frare un diable negre e fer quel ainstaua molt que trencas la dita pedra; e lo dit abat marauellant se del escarn quel diable feya del dit frare, dix al dit frare: Que fas, frare? E lo frare li respos: Abat senyor, treballam contra aquesta pedra que es molt fort e dura, e no la podem trencar. Ladonchs labat li dix: Be dius   -197-   ver treballam, car no staues sol, car altre staua ab tu quet feya ten fortment treballar: e dixli con hauia vist lo diable qui li staua de prop.

DLXXXIX - Eximpli de les paraules que sent Macari dix a un frare que li dix quels pensaments vans lo torbauen, segons que recompta Heraclides.

UN hermita se clamaua a sent Anthoni, e deyali: Pare e senyor, los pensaments vans me torben e dien me que no faça alcuna cosa dins en la mia cella, mas que isque de fora. E sent Anthoni dixli: Amich, tu respon a les tues temptacions, e digueslos axi: Si açi no fas alcuna cosa, almeyns guart les parets daquesta cella per la amor de Jhesuchrist.

DXC - Eximpli de un hermita qui hauia nom Marti, que estech en la coua continuament de nit prop dell lo diable en forma de serpent, segons que recompte sent Gregori.

UN hermita qui hauia nom Marti feya vida solitaria, e lo diable en forma e semblança de serpent venchlo a torbar, e meties ab ell en la sua coua, e quant se gitaua a dormir gitaues prop dell; e lo dit hermita sant metia la ma e lo peu demunt, e deyali: Si poder has de ferme dampnatge   -198-   fes ho, car jo no to deffendre. E durali aquella tribulacio de aquella serpent tres ayns. E apres lo diable vençut per la santedat del dit hermita partis dell.

  -199-  

DXCI - Eximpli de sauia resposta quel Emparador Tiberi Cesar feu a aquells qui li consellauen que opres molt sos pobles per hauer dells tresor, segons que recompte Seutonio.

Tiberi Cesar Emparador de Roma consellauen li alscuns que cresques en les peytes e demandes dels seus pobles per a les grans guerres que ell hauia; e ell respos los: Lo bon pastor deu squilar les ouelles, que no scorxarles.

DXCII - Miracle e eximpli de les gents qui prengueren e robaren un cauall a un sant hom qui hauia nom Libertino, segons que recompte sent Gregori.

  -200-  

LA host dels guots encontraren una veguada un hom deuot seruidor de Deu, lo qual hauia nom Libertino, e prenguerenli un cauall en lo qual caualcaua; e ell donals un açot que portaua, e dix los: Prenets aquest açot ab quel façats anar; e tentost quels guots se partiren dell, lo seruidor de Deu se agenolla deuotament, feu oracio a Deu, e tentost los dits guots no pogueren fer moure ne anar a una part ne altra los caualls e besties que caualcauen, ne per sperons, ne per bastons, ne en neguna manera. E ladonchs conegueren que aquell miracle los sdeuenia per lo cauall que hauien pres al seruidor de Deu; e tentost tornaren li lo dit cauall, e de continent lurs besties anaren e tengueren lur cami.

DXCIII - Miracle molt marauellos de vida de algunes fembres deuotes, segons que recompte Jacme de Vitriach.

ELL matex fa testimoni que ell vee alscunes fembres ten deuotes que stauen arrapades fora de si, e en tot lo die romanien sens alcun sentiment, per tal manera que no responien a neguna cosa que hom los digues, ne sentien mal que hom los faes per greu que fos. E encara diu lo dit Jacme, que vee fembra que trenta ayns estech en la claustra per amor de Jhesuchrist, que james non volch exir, e encara que mil homens   -201-   la prenguessen per traurelan no la podien moure poch ne molt. Encara diu que vee altra fembra ques tramsya e staua fora de si per deuota contemplacio quinze veguades lo die, e que ell present ho vee un die que .viij. veguades estech tramsyda; e en aquell stament que staua lo cors quant la anima li era arrapada, en aquell hi romania e staua tro que la anima li era tornada. E encara diu lo dit Jacme, que aquesta dita fembra moltes veguades mentre la anima li era arrapada del cors, tenia les mans altes juntes vers lo cel, e volia mostrar corporalment lo pleer que hauia en la anima.

DXCIV - Miracle que la verge Maria feu a Lemperadriu muller del Emparador de Roma, segons ques recompte en los miracles de la verge Maria mare de Jhesuchrist.

UN Emparador de Roma hauia per muller una dona molt bella e molt casta; lo qual partint se della per anar en luyns terres acomanala a un son germa, al qual semblantment lexaua acomanat tot Lemperi. E apres que Lemparador sen fon partit, lo dit son germa enemoras de la dita Emperadriu, e jasfos que per moltes veguades ell la hagues requesta ab paraules falagueres e dolces e enganoses, ella james no loy volch atorgar e meyns consentir. E quant ella   -202-   vee que nos podia deffendre del dit son cunyat, ella lo feu pendre, e pres feulo metre dins una torre; e ella ladonchs regia Lemperi molt be e sauiament. E passats sinch ayns lo dit Emparador torna a Roma, e feulo ella traure de la preso, e trameslo a reebre Lemparador son germa. E tentost quel vee Lemparador, ell li dix con la Emperadriu sa muller hauia feta maluestat de son cors ab molts homens, e que ella quel hauia request ques gitas ab ella, e perque ell nou hauia volgut fer quel hauia fet metre en preso, en la qual lo hauia tengut molt de temps; que per tal staua ten magre e ten descolorit. E lo dit Emparador creent les falses paraules de son germa, de gran tristor que ach caygue del cauall en terra esmortit: e apres tornat en son seyn caualca e tench son cami. Lemparadriu sa muller isque li a carrera, e axi con li ach feta la reuerencia, e se acosta a ell per quel abraças el besas segons que hauia acustumat, Lemparador li dona ten gran buffet que la enderroca del palaffre en terra, e tentost mana a alguns de sos seruidors que la menassen a la muntanya, e que alli la degollassen. E los dits seruidors con la hagueren menada en la espessura de la muntanya volgueren se gitar ab ella carnalment; e ella no volent ho consentir crida grans crits, los quals crits un caualler estrayn qui caminaua ab sa companya oy, e acostas vers aquella part hon staua Lemparadriu e aquells dos homens qui la volien aontar, e apres ouciure.   -203-   Lo dit caualler no podent saber ella qui era leua la a sa terra, e mes la dins casa sua, e mana a sa muller que la honras e li fees bon acculliment: e ella ho feu axi, e marit e muller acomanaren li un fill que hauien que lals guardas e lals nodris. E la dita Emparadriu estant per aytal manera, un germa del dit caualler se enemora della, e perque ella no li volch consentir la desonestat que ell volie fer ab ella, una nit lo dit germa del dit caualler entra en la cambra on ella dormia, e durment ella ab lo dit infant fill del caualler, degolla ab un coutell lo dit infant son nebot; e quant lach degollat mes lo dit coutell prop della. Quant la sanch de la criatura se comença a estendre per lo lit, Lemparadriu se desperta, e con vee la criatura morta crida grans crits, als quals crits lo dit caualler, e sa muller, e sa companya se leuaren dels lits molt spauentats, e con entraren en la cambra e veeren degollat lur fill foren molt dolorosos; e tentost la companya volgren ociure Lemparadriu, sino quel caualler e sa muller no ho volgueren; mas lo dit caualler va manar que la dita Emparadriu fos donada als mariners qui per ally passauen, e que la leuassen en loch on james no aparegues ne fos vista. E mesa en poder dels mariners, los mariners qui la veeren molt bella e graciosa volguerenla conexer carnalment, mas ella nou volch consentir, e per tal acordaren ells que la gitassen en la mar; mas nostre senyor Deus muda lur consell, car ell   -204-   volch e sofferi que la tragueren del vaxell e la posaren demunt una roca qui era ylla en la mar. E axi con la Emparadriu de Roma staua per aytal manera desconsolada en la dita ylla demunt la rocha, aparech li la verge Maria, e aconsolala, e dix li: Filla, cullits de aquexes erbes que stan per aquexa roca, e guardats les be, que ab aquexes e ab altres semblants porets guarir la persona que sia malalta de lebrosia; e sapies, filla, que ara passara per aci una nau, e cridar los has, e leuaran te daci. E dites aquestes paraules la Senyora Verge consoladora dels desconsolats desesparech. E tentost una nau passa prop de aquella ylla, e Lemparadriu crida a altes veus: los mariners per pietat quen hagueren prenguerenla, e meterenla en la ciutat don los altres mariners la hauien treta, on fon degollat lo fill del caualler; en la qual ciutat ella ab les herbes que porta de la dita ylla guari tots quants mesells hi troba. Sdeuench se quel germa del caualler qui hauia degollat son nebot per fer ouciure Lemparadriu, segons que hauets oyt, era tornat mesell; e lo dit caualler, pare del infant degollat e germa del mesell, mena Lemparadriu a sa casa per que guaris son germa; e plach a nostre senyor Deu quel dit caualler ne sa muller ne negun de lur companya no conegueren Lemparadriu, per tal con ella venia molt demudada en la cara. Lo dit caualler prega molt affectuosament a Lemparadriu que guaris son germa de la mesellaria, e ella   -205-   dix li: Sapiats que jo vostre germa no podie guarir si ell nos confessaua denant vos e mi, e denant altres sis persones. E tentost lo dit mesell comfessas denant los dessus dits de tots sos peccats, exceptat de aquell con hauia mort son nebot. E Lemparadriu li dix: Verament jo nous guarre si de tots vostres peccats nous comfessats. E tentost lo dit mesell, presa segurança de son germa, comfessa la mort de son nebot, e que ell lo hauia mort perque la fembra quil nodria no volgue fer maluestat de son cors ab ell, e perque ouciessen a ella. Ladonchs lo dit caualler e tots los que aly eren ploraren molt agrement per linfant mort; mas molt mes plorauen per la fembra quil nodria, que ab gran tort que la hauien liurada als mariners. E Lemparadriu ladonchs dix los con ella era aquella fembra qui nodria lo dit infant; e tots hagueren gran pleer ab ella, e pregarenla que prengues per marit lo mesell germa del dit caualler; mas ella nou volch fer, mas guarilo de la mesellaria: e apres anassen a la ciutat de Roma, e per lo cami gari tots quants mesells ella vee. E lo traydor del germa del Emperador, qui falsament hauie accusada la dita Emparadriu, era tornat mesell. E quant Lemparador sabe que la fembra qui garia los mesells era en Roma, feules venir dauant, e dixli que la pregaua que garis son germa. E ella li respos que nol podia guarir si nos comfessaua de tots sos peccats denant ell e denant ella, e dauant altres sis persones. E tentost   -206-   lo germa del Emparador, presa segurança del dit Emparador e hauent perdo dell, comfessa con falsament hauie accusada Lemparadriu sa cunyada, e con li alleua fals testimoni. E Lemparador de gran dol que ach caygue smortit en terra; e apres quant fon tornat del smortiment, ell e tots los qui alli eren plorauen molt agrement e dolorosa con axi hauien perduda Lemparadriu. E ladonchs dixlos tot ço que li era sdeuengut; e Lemparador volia la cobrar per muller, e gitar de si una altra que hauia presa; mas ella noy volch tornar, ans pres abit de religio, e molt santament seruint la verge Maria fina la sua vida.

DXCV - Eximpli de un caualler quis mes en orde, e apres que si fon mes james no volch mentir, segons que recompte Jacme de Vitriach.

UN caualler tenia moltes possessions e heretats, e metes en una orde per seruir a Deu; e labat veent que era hom molt sabidor enuialo a vendre uns azens vells que eren del monestir, e manali que compras altres qui fossen jouens. E jasfos que li desplague perque loy manaua, pero per esser obedient ana a vendre los dits azens, e los homens quels venien a comprar demanarenli si eren bons e jouens; e ell respos los que no, que ans eren vells e flachs. Demanarenli per que tenien les coes pelades; e ell resposlos que perque eren flachs e vells que cayen ab les carregues,   -207-   e que de leuarlos ab les carregues per les coes perço les tenien pelades. Encara deya mes als quels volien comprar: Cuydats vos quel nostre monestir sia vengut a ten gran pobrea, que sils asens fossen bons quels venessen? Axi que en neguna manera no volia celar la veritat; per que con foren tornats al monestir son companyo lo accusaua dient que perço quell deya les taxes que eren en los azens nols pogueren vendre. Per la qual cosa labat donali diciplines. E apres ell dix al abat e als altres frares: Amichs, be sabets vosaltres que molts azens, e encara molts caualls e altres riqueses e bens temporals, lexe jo en lo mon perque no podia mantenir veritat; donchs con mentiria jo açi on son entrat per fuger a dir e a fer falsia? Per que de aquella hora auant labat nol trames de fora del monestir.

DXCVI - Miracle e eximpli con un hom de santa vida fon arrapat en lespirit e fon leuat al juy, lo qual hom fora dampnat infernalment sino per prechs e virtuts de sent Nicholau, segons que recompte .P. de Cruyench.

UN hom de santa vida stant en oracio lo diuendres sant fon arrapat al juy, e stech alla tro al die de Pasqua que torna, e dix que hauia vist un religios de gran penitencia offegat per lo diable en lo boure que solia acustumar, e menat al juy, e esser dampnat; pero que per prechs de   -208-   sent Nicholau, en lo qual lo dit religios hauia haut singular deuocio, que li fora reuocada la sentencia, e que fora jutjat a moltes grans penes en purgatori.

DXCVII - Miracle e eximpli de un caualler qui forciuolment tolia una heretat a un monestir.

UN caualler molt poderos hauia contrast ab un abat de un monestir sobre una heretat quel dit caualler forçadament volia tolre al dit monestir, e per aquella raho lo caualler ajusta companyes, e entra en la dita heretat. Los amichs del abat e del monestir qui eren alli venguts per deffendre la dita heretat volgueren contrastar al dit caualler, sino quel abat los ho veda, e dixlos: Nous mogats, que jo ab los monges ho deffendrem molt be; car jo son cert que sent Benet e sent Bernat seran en la nostra ajuda. E tentost lo dit abat ab tots los monges del seu monestir caualcant en sos muls e palaffrens sens armes alcunes, meses sobre lurs caps les capulles dels abits, vengren a la dita heretat e camp on lo dit caualler estaua ab gents darmes. E tentost quel caualler e los qui ab ell eren veeren venir los monges per aytal manera, hageren tanta de paor que descaualcaren de lurs caualls, e agenollarense denant lo dit abat demanantli perdo, e   -209-   metent se soltament en son poder. E lo caualler ab gran humilitat li lexa la dita heretat.

DXCVIII - Miracle e eximpli con al abat Paffnuci fon reuellat per reuellacio diuinal ab quals animes la sua anima seria egual en paradis, segons que recompte sent Geronim.

LABAT Paffnuci feu molts ayns vida angelical, e prega a nostre senyor Deus que li reuellas ab qui hauia esser egual en parays; e fonli respos que ab un jutglar qui habitaua prop dell. E tentost lo dit abat ana al dit jutglar, e demanali quina vida feya, ne quins bens vers Jhesuchrist? E lo jutglar li respos que ana molt de temps en companyia de ladres, e que una veguada los dits ladres prengueren una fadrina verge, e que ells que la volgueren desonrar; mas ell los ho veda, e lals tolch, e la torna a la casa sens corrupcio alcuna. E que una veguada caminant per una muntanya troba una fembra molt bella, a la qual ell demana con anaua axi sola? e que ella li dix que tenia son marit e sos fills en catiu per trecents diners, e ell quels hi dona, e que no li recordaua que altre be hagues fet en aquest mon. E ladonchs lo dit abat Paffnuci comptali la reuelacio que hauia haud de part de nostre senyor Deus, e leualosen ab si al erm. E apres pochs dies passats lo dit jutglar mori, e lo dit abat vee   -210-   con los angels sen muntauen la anima del dit jutglar al cel. Apres a aquest abat Paffnuci fon reuellat per nostre senyor Deus que en parays seria egual ab lo senyor de aquella ciutat, lo qual era un baro qui hauia estat ab sa muller trenta ayns, e hauie mantengut tota vegada castedat. E quant lo dit baro fon mort, lo dit abat vee la sua anima que angels la sen pujauen al cel. E apres lo dit abat ach altra visio celestial, que la sua anima seria egual ab la anima de un mercader de la dita ciutat, la qual anima del dit mercader lo dit abat vee pujar al cel. E apres con lo dit Paffnuci se deuia morir dix a aquells qui entorn li estauen les dessus dites visions, e dixlos: No meyns preets vers Deu los estaments dels homens del mon, car en quescun estament te nostre senyor Deus seruidors.

DXCIX - Eximpli de un joue qui dauant sent Anthoni reprenia la vida dels hermitans, e la resposta quel dit sent Anthoni li feu, segons que recompte labat Abram en les colacions dels sants Pares.

UN joue vench a sent Anthoni, e reprenia la vida dels hermitans dient que major perfeccio e major virtut era viure al hom entre sos parents e amichs, per tal con li donarien a menjar, e no li calria treballar per hauer de menjar, e que staria pus deuotament en la oracio, que no   -211-   star en lerm en lermitatge, e hauer a treballar per hauer de menjar. E sent Anthoni li respos: Digues me, fill, quant te sdeue alcuna occasio... ton pare desplaute? E lo joue dix: Och verament. E quant algun be plaute? Och, dix lo joue. E ladonchs sent Anthoni li dix: Sapies per cert que en laltre mon ab aquells hauras pleer, o ploraras ab aquells que en aquest mon plorest o te alegrets, perque encara que nosaltres tingam pares, mes volguem lexar los e guanyar ab nostre suor que menjassem, que no hauer ho dells, e participar en les lurs beneuenturanses e perdues.

DC - Miracle e eximpli de dos corsos sants de les .xj. milia vergens qui stauen en un monestir del orde de Cistell, los quals sens portarloshi algun sen tornaren a la ciutat de Culunya, segons que recompte Cesar.

EN un monestir del orde de Cistell estauen dos corsos de les .xj. milia vergens, los quals corsos los frares del dit monestir hauien mesos amagats dejus una volta per dubte e pahor de gran guerra que en aquella terra hauia. E quant la guerra fon passada, los dits dos corsos sants stigueren dejus aquella volta con cosa meyns preada, perque nols tornaren al loch on solien estar; e feeren ten gran brugit en la tomba on estauen, que spauentaren tots los frares del monestir, e aparegueren al sacrista dues veguades,   -212-   e digueren li ques volien partir de aly perque stauen meyns preades. E una nit que era die de gran festa, estants tots los monges a matines, ells veeren denant laltar major los dos corsos de les dites dues vergens vestides en abit de donzelles, e cridaren molts grans crits, e apres isqueren per una porta de la dita esgleya que james no era estada uberta. E tentost los dits monges anaren al loch on hauien amagats los dits dos corsos, e no ni trobaren negu en la tomba on stauen. E tentost los frares tremeteren a la ciutat de Colonia, e trobaren los dits dos corsos en lo loch don foren leuats con los portaren al dit monestir.