Visor de obras.

DCI - Miracle e eximpli con Agulfo, pare del Rey Pepi e aui de Carles Maynes, desempara lo mon es mes en ermitatge; e apres fon bisbe sant, segons que recompte .P. Damia.

AGULFO, pare del Rey Pepi e aui del Emparador Carles Maynes, lexa e desempara sa muller e sos fills, e anassen al erm per seruir Deu en lermitatge; e axi con hi anaua, passant per un pont qui staua demunt una gran aygua, con fon en lo pont trasch se un anell que portaua en lo dit de la ma, e gital en laygua, e dix: Con jo trobare aquest anell, conexere e sere jo cert que Deus ma perdonats mos peccats. E anassen a lermitatge, e serui Deu de bon coratge, en manera   -213-   que mort lo bisbe de la dita ciutat elegiren lo tots per bisbe. E stant bisbe, un die que dejunaua presentaren li una truyta, e obrintla lo cuyner troba lo dit anell de dins lo ventre, e tentost portalo al dit bisbe Agulfo. E tentost quel bisbe vee lanell conech lo, e conech que nostre senyor Deus li hauia perdonats sos peccats. E sapiats que hauia moltes jornades del loch on Agulfo hauia gitat lo dit anell en laygua, al loch on fon pescat.

DCII - Miracle e eximpli de un caualler qui fon penjat, qui stech tres dies en la forca que no mori, segons que recompte Cesar.

UN caualler robador fon pres per manament del Emparador Frederich, e manalo penjar; e hauent ja tres dies que staua penjat, un altre caualler de aquella ciutat passaua prop de la forca caualcant; e quant vee lo dit penjat dix a un hom seu qui anaua ab ell: Molt era bell hom aquest penjat. Senyor, dix lo dit hom seu qui anaua ab ell, aquest penjat era vostre parent. Ladonchs lo caualler acostas al dit penjat per quel soterras, e axi con fon prop lo penjat li dix: Deuallam molt suau, car sapies que encara son viu. E apres quel ach despenjat, ell dix al caualler: Sapies que per poch seruey que jo fiu a Deu hague merce de mi, per tal con jo deya quescun die tres Pater noster e tres Aue Marias a honor   -214-   de la Trinitat, e .v. Pater noster e .v. Aue Marias a honor de les .v. plagues de Jhesuchrist, e un Pater noster a honor del angel a qui jo son comanat, e altre Pater noster a honor del sant cors de Deu quis consagra per tot lo mon per tal que jol reebes abans de la mia fin; per queus prech que de continent me façats açi portar lo sant cors de Jhesuchrist perque puxa combregar, car jo son cert que a Deu no plau que jo muyra sens combregar. E tentost li feeren venir un clergue, e comfessas, e apres ab gran deuocio combregua; e apres decontinent rete la anima a Jhesuchrist.

DCIII - Eximpli de un hom qui compra pex de uns pescadors, e ells cuydantli vendre pex venerenli una taula dor, segons que recompte Valeri.

EN lo temps quels .vij. sauis eren en la ciutat de Atenes, un hom compra a sa ventura a uns pescadors ço que traguessen en lo filat clos. Dits pescadors tragueren en lo filat una taula dor molt gran; e tentost los pescadors digueren que no li hauien venut sino si traguessen pex. E lo dit hom deya que li hauien venut tot ço que traguessen en lo filat. E hauent entre ells contrast, entraren dins Attenes, e vengueren dauant una ydola qui hauia nom Apollo, la qual ydola los   -215-   dix que donassen la dita taula dor a Millesio qui era lo major dels .vij. sauis. E apres quel dit Millesio la tench enuiala al altre saui qui hauia nom Cambiante, e aquell enuiala a altre; e axi fon tramesa la dita taula dor de un saui a altre tro que vench al derrer dels .vij. sauis qui hauia nom Solon: e aquell mana que la dita taula fos guardada per fer sacrifici a la dita ydola Apollo.

DCIV - Miracle e eximpli de un ciutada de Roma qui mori en Contastinoble, e vee les penes del infern, e apres ressuscita, segons recompte sent Gregori.

UN noble ciutada de Roma qui hauia nom Steua mori en la ciutat de Contastinoble; e en laltre die volent embalçamar lo cors e apres soterrar, leuas en lo lit, e dix moltes coses que hauia vistes en linfern, les quals primerament no hauia creegut; e deya quel jutge denant lo qual fon presentat que dix a altes veus: No es aquest Steua aquell que jo demanaua, mas aquell altre qui esta prop dell; perque tentost mori aquell altre Steua quel dit jutge demanaua, la anima del qual fon leuada al infern; e lo dit Steua qui ressuscita visque apres molt de temps.

DCV - Eximpli de un Rey que james no reya, segons ques recompte en lo libre del Do de Pahor.

  -216-  

UN Rey encara que stigues en grans festes e alegries nos podia riure, de la qual cosa lo repres un caualler son priuat; e lo Rey ladonchs no li respos, mas feu metre una cadira de fust en que tenia los peus podrits, e feulos metre demunt un clot plen de brases, e demunt la dita cadira feu penjar per lo pom una spasa per un fil de seda prim: e apres mana pendre al dit caualler quil hauia repres perque no reya, e manal seure en la dita cadireta, e feuli estar en torn .iiij. homens quescun ab una spasa treta en la ma. E apres lo Rey mana que li portassen que menjar, e que li aportassen denant, e li feessen tots aquells pleers que poguessen. E ladonchs dixli lo Rey: Amich, e per que not rius? Senyor, dix lo caualler, e con riure veent me entre tants de perills? Donchs con me deyes quem ries jo veent me en aquests perills matexs? car aquexa spasa aguda que demunt lo teu cap esta es la sentencia de Deu que esta sobre mi e sobre los peccadors, la qual sentencia estich sperant ab gran temor; e aquexs quatre homens quet tenen les spases tretes son les quatre humors del meu cors, les quals desegualades no pore mes viure; e aquex foch que tens dejus de tu es linfern del qual jo he molt gran terror; e aquexa cadira en que seus, la qual te los peus podrits e has paor que no caygues en lo foch, es lo meu cors del qual jo tem caure en linfern: e pus tu stant en aquexs perills   -217-   en que estas no pots riure, james nom demans per que jo nom riu.

  -218-  

DCVI - Miracle e eximpli de un bisbe qui mana a un clergue que no digues missa quescun die per los deffunts, segons que recompte Pere Damaceno.

UN preuere deya quescun die missa de requiem per los deffunts, e lo bisbe manali que no digues pus auant missa per deffunts. E un die passant lo dit bisbe per un fossar o cementeri fon li vijares que tots los morts isqueren a ell menaçantlo, e deyen: Aquest es lo bisbe quens ha tolt nostre capella que no diga missa per nosaltres, e si ell no se smena verament ell morra tentost. E de continent   -219-   lo bisbe dona licencia al dit capella que digues missa per deffunts; e lo dit bisbe feu dir moltes misses per les animes de aquells qui en aquell cementiri jayen.

DCVII - Miracle e eximpli de un hom qui no volia oir missa de un clergue perque li semblaua quel dit clergue era indigne, segons que recompte Jacme de Vitriach.

UN hom no volia oyr missa de un clergue perque era indigne, ne volia reebre dell los sagraments; e en sompnis una nit fon li viares que hagues gran fet, e que veya demunt la boca de un pou un mesell traure aygua molt neda del dit pou ab una corda dor, e ab un poal molt rich e bell; e vinent molts a boure, quey vench ell per beure axi con feyen los altres; e lo mesell que li dix: Con vols tu boure aygua de la ma del mesell? e no li volch donar a beure.

DCVIII - Miracle e eximpli de un clergue que per no lexar un joch de taules que jugaua no volch anar confessar una fembra, per la qual cosa la dita fembra mori sens comfessio, segons que recompte Cesar.

UN preuere jugant lo joch de les taules ab un seu cunyat, vench un hom e prega lo   -220-   dit clergue que anas comfessar e combreguar sa mare qui staua al punt de la mort. E lo dit clergue li respos: Ne per ta mare ne per altra persona noy iria tro hage acabat aquest joch. E lo dit hom ainstaua e pregaua molt que anas acorrer a sa mare qui staua a la mort. E lo dit clergue ladonchs dix a son cunyat: Cunyat, clam me a tu de aquest hom qui nom lexa pendre pleer ab tu. E quant lo dit hom vee quel clergue noy volie anar tornassen a sa mare; la qual mori sens comfessio e sens combregar. E a cap de tres dies lo cunyat del dit clergue encontra lo dit fill de la fembra morta, e membrantli del clam que dell li hauia fet lo dit clergue son cunyat con jugauen a taules, dixli quel dit clergue apres que ach fets los dits peccats fon mal de la mort, e una sa parenta quel seruia ainstaualo que comfessas e combregas, e ell con a desesperat de la gracia e misericordia de Deu dix: Ja veg linfern ubert per a mi, e mes diables me stan a la derredor de mi que no ha teules en aquesta teulada. E tentost dites aquelles paraules mori.

DCIX - Miracle e eximpli con angels sen portauen una hostia sagrada que un clergue dient missa volia consumir, segons que recompte Cesar.

UN preuere dient missa en la ciutat de Culunya en la sgleya de sent .P., apres que   -221-   ach consagrada la hostia mes la sobre laltar; e apres con volch fer les creus segons ques de custum, no la poch trobar, car los angels la hauien leuada al cel per tal que no la reebes lo dit clergue a dampnacio de la sua anima perço con en publich tenia amiga; la qual cosa es molt auorridora e despleent a Deu.

DCX - Miracle e eximpli con una hostia salta del altar en terra per tal con en la dita hostia hauia un poll, segons que recompte Cesar.

UN preuere en la ciutat de Culunya dit lauengeli mes la hostia demunt lo calze, la qual hostia salta tentost en terra; e ell pres la, e tornala sobre lo dit calze, e la hostia altra veguada salta en terra; e lo dit clergue pres la, e mes la sobrel calze; e fet allo .iij. veguades mes aquella hostia apart, e consagra una altra hostia. E con ach dita e acabada la missa feu alli venir homens sabidors en sciencia, e mostralos la dita hostia, e dixlos tot ço que ab ella li era sdeuengut: e veeren que en la hostia staua un poll molt ficat. E ladonchs ells donaren gracies a Deu perque no volch consentir quel seu sagrament fos fet en la hostia no neda.

DCXI - Miracle e eximpli de un clergue qui la vespre de Nadal pecca carnalment ab una fembra, segons que recompte Cesar.

  -222-  

EN França un clergue la nit de Nadal anaua a una aldea a dir matines e les misses, e anant per lo cami encontra una fembra sola, ab la qual pecca carnalment; e apres que fon vengut en la dita aldea dix matines; e apres comença a dir la missa, tement mes la vergonya de la gent que no la de Deu. E apres que ach consegrat lo cors de Deu vench una coloma blancha, e begue la sanch del calze, e pres la hostia ab lo bech, e portalassen. Lo dit clergue tot spauentat feu totes les creus e tota la solempnitat que en aquell loch de la missa es acustumat de fer, per no donar scandel al poble; e apres que ach dita aquella missa dix les altres dues; e sdeuenchli allo matex de la dita coloma en aquell die de Nadal. Per la qual cosa lo dit clergue posat en gran tristor comfessas del dit peccat ab gran contriccio de un abat del orde de Cistell; e lo dit abat veent la sua gran contriccio manali que digues una missa. E apres que ach consegrat lo cors de Jhesuchrist vee con la dita coloma porta la sanch de les tres misses del die de Nadal, e la mes en lo calze; e semblantment la dita coloma porta e mes sobre los corporals les .iij. hosties que sen hauie aportades de les dites tres misses del die de Nadal. E quant lo dit clergue vee la sanch e les hosties, ab molt gran pleer e deuocio consumi les dites tres hosties e la sanch. E dita la dita missa feu ne relacio al   -223-   dit abat, e demanali que li donas labit de Cistell. E labat dixli que li playa, mes que abans volia que anas seruir .iij. ayns los pobres malalts que eren della la mar. E lo dit clergue, complits los .iij. ayns en la manera dessus dita, pres labit de Cistell, e acaba sos dies en seruey de Deu.

DCXII - Miracle e eximpli de un clergue qui era cura de animes, lo qual era molt vicios, segons que recompte Cesar.

UN clergue cura de animes era molt luxurios, e molt goliart e negligent en regir les animes que li eren comanades; e quant mori, la sua anima ana al infern. E les animes dels parroquians que en son temps moriren prengueren pedres en les mans, e digueren al dit clergue: A tu som acomanats, e tu nos meyns preyst, e quant peccam nons corregits per paraula ni per eximpli; tu fuist occasio de nostra perdicio. E dient aço gitaren les pedres apres dell, e ell fugent dells caygue en un pou infernal don james no isque.

DCXIII - Miracle con a un deuot monge del orde de Cistell dient missa aparech Jhesuchrist en forma de una criatura molt bella, segons que recompte Cesar.

  -224-  

UN monge del orde de Cistell lo die de Nadal secretament deya missa en una capella ab gran deuocio e ab moltes lagremes; e apres que ach consegrat lo cors de Deu aparechli Jhesuchrist en forma de una molt bella criatura. E lo dit monge prenent gran pleer en veurelo, abraçaualo; pero tementse queu veurien alcunes gents qui oyen la missa, mes la criatura demunt los corporals; e tentost la dita criatura tornas en forma sagramental per tal que lo dit monge pogues acabar la missa.

DCXIV - Miracle e eximpli de una fembra qui mes una hostia sagrada dins una colmena de abelles, segons que recompte Cesar.

UNA fembra tenia moltes colmenes; e perque li morien totes les abeyes consellarenli que entre les dites colmenes metes lo cors de Deu sagrat. Ella ladonchs feu se malalta, e dix que volia combregar. E quant un clergue li dona la hostia sagrada per combregrar, ella se mes la dita hostia dins la boca, e tench la apartada en lo paladar, e no la sen enuia. E apres quel dit clergue sen fon partit, ella tentost ana a les dites colmenes, e tragues de la bocha la dita hostia sagrada, e mes la en la una de les dites colmenes. E apres tentost totes les abelles vengueren en aquell loch on staua la hostia sagrada, e faeren les dites abelles en la dita colmena de les bresques una cosa   -225-   en manera de capella, e dins la capella faeren un altar de bresques, e prengueren lo vertader cors sagrat de Jhesuchrist que era la hostia, e posarenla sobre lo dit altar. E apres con la dita fembra vench a tastar de la dita mel, vee que en neguna de les dites colmenes no hauia mel, e en la colmena on era la santa hostia sagrada veehi la dita capelleta e altar, e una campaneta petita, e la santa hostia qui staua demunt lo dit altar. E quant la dita fembra ho ach vist, tota spauentada e marauellada anassen al seu rector, e comfessas, e dixli ço que hauia vist. Ladonchs lo dit rector ab tot lo poble de aquell loch molt deuotament anaren a la dita colmena, en la qual trobaren la dita hostia santa en la manera que la fembra los hauia dit; la qual santa hostia deuotament e honrada fon portada a la sgleya.

DCXV - Miracle de dos Julians, la un aposteta, e laltre majoral de Roma, qui feeren vils coses e sutzes en los calzes e vestiments sagrats de la sgleya, segons ques recompta en la istoria Lombardica.

UN aposteta qui hauia nom Julia en la ciutat Dentiotxa, los calzes e los vestiments de la sgleya gitalos en terra molt meynspreadament, e assigues demunt ells molt vituperosament; e en aquella hora soptosament lis feeren en les anques molts de cuchs e vermens que li roeren ab gran   -226-   dolor tota aquella carn ab que sera assegut demunt los dits calzes e vestiments: los vermens li duraren en les anques roent tota la sua vida. E encara un altre Julia, majoral de la ciutat de Roma, per manament del Emperador roba e pres los calzes de les sgleyes, e urina en aquells, e per escarn dix: Veus aci los vexells en los quals fan sacrifici al fill de la Verge. E tentost la bocha li torna membre ques vergonya de dir, per lo qual ell gitaua la femta e altres sutzetats.

DCXVI - Miracle e eximpli de un fill qui feu la penitencia que sa mare deuia fer en la sua vida, segons ques recompte en la ligenda Lombardica.

UNA fembra hauia fets molts peccats, la qual hauia fet homenatge de la sua anima al diable; e volent se morir, un seu fill ainstaua la molt ques comfessas, e ella dix: Fill, nom poria a mi aproffitar la comfessio. E el fill li dix que si faria; e tantes coses li dix lo dit fill, que ella li dix que li fees venir un clergue de quis comfessas. E abans quel dit fill fos tornat a ella ab lo clergue, los diables vengueren a ella, e spaordiren la ten fortment, que ella per gran paor mori. E quant lo fill vee sa mare morta, comfessa al dit clergue tots los peccats que ell sabia que sa mare hagues fets, e apres feu la penitencia que per aquells li donaren, que dura set ayns; e complits   -227-   los dits .vij. ayns la mare li aparech, e li dix que era liurada de les penes del infern, e allo per la contriccio que ella hauia haut a la mort, e per la penitencia quell per ella hauia feta e complida.

DCXVII - Eximpli de paraula molt virtuosa que dix e feu per obra labat Paulo, segons ques recompta en la vida dels sants Pares.

LABAT Paulo no sabent letres ana a un maestre que li mostras de legir; e lo dit maestre mostrali aquell vers que diu: Custodiam vias meas... et cetera, que vol dir: Jo guardare les mies carreres que no peque ab la mia lengua. E quant lo dit abat ach oyt aquell vers dix entre simatex: Assats he apres si ço que diu en aquests vers pusch complir. E a cab de mig ayn demanali lo dit maestre per que no era anat apendre? E lo dit abat li respos que per tal con encara no hauia complit per obra ço que deya lo dit vers. E a cab de un gran temps un gran seu amich li demana ço que deya lo dit vers siu hauia complit? E lo dit abat li respos que quaranta e nou ayns hauia treballat per quel pogues complir, e que enuides ho hauia pogut fer.

DCXVIII - Miracle e eximpli de un scola qui era molt insufficient apendre sciencia, qui dona la anima al diable perque li faes apendre sciencia, segons que recompte Cesar.

  -228-  

EN la ciutat de Paris un scola era molt rustech e de flaca memoria, per manera que no podia apendre ne retenir neguna sciencia, per lo qual lescarnien tots los altres, e li deyen ydiota. E un die lo dit scola estant molt trist e pensant per que era ten inepte apendre sciencia, lo diable li aparech, e dixli que si li feya omenatge e li prometia que li daria la sua anima, que ell li faria apendre e saber totes les sciencies. E lescola nou volia fer; mas tantes paraules enganoses li dix, que lescola loy atorgua. E tentost que loy ach atorgat, lo diable li mes un anell ab una pedra engastada, e dixli: Sapies que mentre aquest anell tendras en la ma, tu sabras totes quantes sciencies son. E tentost lo dit scola pres lanell entrassen en les scoles, e proposa denant tots moltes questions, e vencels a tots; per disputacio de la qual cosa se marauellaren tots los oents don li era venguda tanta sciencia al scola ydiota; e lescola james nou digue a neguna persona per quina manera hauie apres tanta sciencia. Sdeuench se quel dit scola estant malalt al punt de la mort comfessas dels dits peccats, e gita de si lo dit anell de la sciencia diabolical enganosa; e tentost ell mori. E con fon mort, dient les obsequies los religiosos e clergues, vengueren demunt lo cors gran multitut de diables, e leuarenli la anima a una vall qui era plena de soffre cremant de gran e spauentable foch; e los dits diables meterense   -229-   los uns a la part del foch, e los altres a laltra; e los de la una part alçauen la anima demunt dita als de la altra part axi con si jugassen a la pilota; e aquells qui la reebien en les mans tenien les mans ten agudes e ten cremants que passauen la anima tota de part a part, e cremauenla molt cruelment, per tal manera que aquella era la major pena quen linfern li poguessen donar. E apres nostre senyor Deus hauent merce de la dita anima per tal con fon enganada, volgue que la dita anima tornas al cors del dit scola; e tentost lo dit scola leuas de peus, e los religiosos e clergues qui deyen lo dit offici de morts foren molt spauentats, e fugiren. E lo dit escola isques de la cambra on jaya, e anassen a un monestir del orde de Cistell, e ally pres labit del dit orde on fina sa vida a seruiy de Deu; e abans que moris feu penitencia molt dura e aspre.

DXIX - Miracle e eximpli con es perdicio de la anima apendre e saber la art de nigromancia, segons que recompte Cesar.

DOS jouens aprenien lart de nigromancia en Toledo; e la un dells volent se morir promete a laltre que sil lexassen que abans de vint dies lo vendrie a veure. E abans quels dits .xx. dies fossen passats, ell li aparech, e dixli que era dampnat per tal con aprengue la dita art e sciencia de nigromancia; e apres dixli amigablement   -230-   que no usas de la dita art, que certifich vos que siu feya que perdria la anima. E tentost dites aquestes paraules desparech; e laltre scola decontinent se parti de la dita ciutat de Toledo per gran deuocio, e ab contricio de sos peccats mes se en lorde de Cistell.

DCXX - Miracle e eximpli de un clergue qui viu en infern la anima de Luys comte de Ciluigio, segons que recompte Cesar.

LOYS fill de Luys Langrauio, comte de Ciluigio, desiyaua molt veure la anima de son pare si staua en infern o en parays, e promes a aquella persona que de allo lo certificas que li daria un castell. E un caualler per hauer lo dit castell prega a un seu germa que era clergue, e era nigromant, que en totes maneres ell sabes la anima del dit Comte on era. E tentost lo dit clergue feu se venir denant si un diable, lo qual personalment lo leua al infern, e mostrali molt greus e cruels penes de diuerses turments. E lo dit clergue veu un diable demunt la boca de un pou, e demunt la cuberta del pou assegut; apres lo dit diable leua la dita cuberta que era tota de foch flamejant, e apres sona una bocina tant alt e ten spauentablement que al dit clergue fon viares que tot lo mon se degues fondre e sumir; e a la cruel e spauentable veu de la bocina isque la anima del dit Comte del pou, e mostras al dit clergue, e   -231-   dixli: Jo son Luys Langrauio comte de Ciluigio ton senyor que ja fuy, e tu ara be veus lo meu estament, e los turments em quem trobes: e per tal di a mon fill Luys que si torna unes heretats que jo tenia forçadament de unes sgleyes, que pore hauer gran remey a la mia anima; e dils aytals e aytals senyals. E quant ach dites aquelles paraules al dit clergue tornassen dins lo pou. E lo dit clergue dient los senyals quel Comte li hauia dit a son fill Loys, creent quel dit clergue deya veritat, mas empero jasfos queu creegues no volch tornar les dites heretats a les dites sgleyes. E lo dit clergue, tant fo lespauentament que ach de ço que hauia vist en linfern, que tots temps ach la cara molt descolorida e groga axi con sis leuas de malaltia; e mes se en lorde de Cistell, on feu vida santa e honesta.

DCXXI - Miracle e eximpli de sent Fausti e de sent Sist qui no sofferiren que dos corsos domens morts fossen soterrats en lurs sgleyes, segons que recompte sent Gregori.

UN caualler molt honrat mori, e lo bisbe de la ciutat per fer honor al dit caualler donali sepultura dins la sgleya. E aquell dia quel soterraren, en la nit aparech sent Fausti a aquell qui guardaua la dita esgleya, e dixli: Di al bisbe que git daci aquelles carns pudents, e sino sapies que abans de tres dies morra. E lo dit guardia   -232-   de la esgleya tement de dir ho al dit bisbe, abans dels dits .iij. dies trobaren en lo seu lit mort lo dit bisbe. Encara un altre hom, qui hauia nom Valenti, en la ciutat de Mila feu se soterrar en la sgleya de sent Sist, e al vespre oyren grans crits en la dita esgleya axi com si per força ne traguessen alcun hom; e moltes persones vengueren en aquella hora per los dits crits de la dita esgleya, e veeren dos diables negres con ligaren los peus del dit Valenti, e veeren con lo tragueren fora de la sgleya ell cridant molts grans crits. E en laltre die ab gran diligencia guardaren la dita sepultura del dit Valenti, e noy trobaren lo cors del dit Valenti, mas trobarenlo defora la dita esgleya en una sepultura del fossar ab los peus ligats, segons dit es demunt.

DCXXII - Miracle e eximpli de un cors dome mort qui fon cremat per los diables dins la sepultura on fon soterrat, segons recompte sent Gregori.

UN hom mal fon soterrat en la sgleya de sent Lorenç de Roma. E la nit de aquell die que fon soterrat oyren en la sepultura grans crits qui deyen: Crem, crem! E sa muller feu obrir la dita sepultura, e trobaren les robes ab quel soterraren totes censeres, mas lo cors era tot cremat.

DCXXIII - Miracle e eximpli de un logrer   -233-   que apres la sua mort fon soterrat en la claustra de .j. monestir de monges, segons que recompte larquebisbe de Besançon, mestre en teulogia.

UN hom logrer fon soterrat en la claustra de un monestir de monges, e de nit isque de la sepultura, e anaua per la claustra cridant grans crits, e descubria lo monestir, e feyia gran brugit ab los forellats de les cambres, e altres coses semblants; e molts dies trobauen lo dit cors, e los parents tornauenlo a soterrar en la dita claustra. E con molts dies continuament los monges passassen aquell affayn ab lo dit cors, un monge de santa vida conjuralo que li digues ab que poria hauer remey? E lo dit logrer respos li: No creeguats que jo puxa hauer ja algun remey, car axi con jo quant era viu ab les mies usures e logres no lexe a Deu reposar, axi jo ara no pusch hauer repos; pero vosaltres hauriets repos del affayn e treball que jous do quescuna nit si vosaltres me dessoterrauets, em gitassets em soterrassets fora del vostre monestir. E los frares ho feeren axi, e james despuys nols aparech, nels feu affayn algun.

DCXXIV - Miracle e eximpli de un logrer que no volch a la sua mort satisfer les injuries que tenia, segons que recompte Jacme de Vitriach.

  -234-  

UN hom logrer con se vol que moltes veguades fos amonestat que tornas ço que hauia guanyat ab lo mal offici de logrer, james ell nou volch fer. E volentse morir feu se venir lo clergue que li donas los sagraments; e lo clergue dix li que nol absolria si no tornaua lo mal guanyat. E ell dix que allo no faria per neguna manera; e lo clergue sen torna a sa casa. E lo dit logrer mori, e sos parents digueren al dit clergue que anas a recomanar lo dit cors. E lo dit clergue respos los: Acomanlo a tots los diables del infern. E ells digueren li que pus que axi era, quel soterras en lo cementeri; e lo clergue los dix que nou faria. E ells pregaren lo que almeyns los prestas un aze quell tenia, que li aportaua los libres de la sgleya a casa sua, e de casa sua a la sgleya; e pensaren los parents que si el dit clergue los prestas lo dit aze, lo qual no sabia altre cami sino de la sgleya a casa del dit clergue, que quant haguessen carregat lo dit cors al aze, quel aze lo aportaria a la sgleya o a casa del dit clergue. E lo clergue presta los lo dit aze, en lo qual carregaren lo dit cors del logrer; e sens que null hom no anaua ab laze, ell porta lo dit cors sus al peu de la forca, e ally laze se atura; e apres per moltes bastonades que donaren al dit aze, laze nos volch moure de la forca tro ally lo hagueren descarregat del dit cors, e alli lo soterraren.

DCXXV - Eximpli de un hom qui troba una   -235-   serpent ligada, e la desliga, segons que recompte .P. Alfonso.

UN hom passant per unes muntanyes troba una serp que pastors hauien liguada a dues estaques; la una ligadura tenia prop del cap, laltra a la coa, e la serp staua tota estesa de lonch liguada a la una estaca e a laltra. E lo dit hom mogut a pietat desliga la dita serp, e scalfala a un foch que los dits pastors hauien lexat ally. E quant la serp fon ben scalfada, tentost ella salta en lo coll del dit hom, e pleguas tota entorn del coll per tal manera quel cuydaua offegar. E lo dit hom dix a la serp: Ques aço que fas, per quem dones mal per lo be que te fet? E la serp li respos: Fas ço que deg, car jo no fuy feta sino per a fer mal. E axi con ells stauen axi parlant veren una rabosa o guineu, e demanals de ques contrestauen? e ells loy digueren tot segons que hauets oyt. E la rabosa dix que no podia entendre lur questio si no loy mostrassen tot a uyll. E tentost la serp desembolicas del coll del hom, e lexas ligar al dit hom a les dites dues estaques segons que estaua dabans. E ladonchs la rabosa demana a la serp si staua axi con lom la desliga? e la serp li dix que och. Donchs, dix la rabosa, jo don sentencia que axi te stigues. E apres la rabosa dix al hom: E tu, nici e pech, desligala altra vegada si vols hauer mal per fer be.

  -236-  

DCXXVI - Eximpli de un caualler ques mes en orde per seruey de Deu, segons ques recompte en lo libre del Do de Pahor.

UN Rey tenia en casa sua un caualler que molt amaua per tal con era bon junyidor e molt ardit. E estant malalt lo dit caualler, lo dit Rey lo vench veure e vesitar, e dix li que demanas ques volgues que loy daria volenterosament. Senyor, dix lo caualler, nous deman altra gracia sino quem gariscats daquest mal que tench. E lo Rey li respos: Jo not pusch guarir, car mortal son axi con tu; solament Deus ha aquex poder, e no altri. Donchs, senyor, dix lo caualler, pus que axi es, jo promet e fas vot que si jo de aquesta malaltia guaresch, que jo james no seruesca a vos ne a altre senyor, sino ten solament seruire nostre senyor Deus ques Rey dels reys e del cel e de la terra, em pot donar salut, si a ell plau, al cors e a la anima. E tentost quel dit caualler fon guarit se mes en orde, en lo qual feu vida santa e honesta tant con visque.

DCXXVII - Miracle e eximpli con Lemparador Julia apostata feya tornar a reparar als juheus lo temple de Jherusalem, segons ques recompte en les Croniques.

  -237-  

JULIA aposteta per auorriment que hauia dels christians mana als juheus que reparassen lo temple de Jherusalem, donant los gran abastament de tresor ab quel reparassen. E hauent ja reebut los dits juheus gran partida dels dits tresors, e fets ja los fonaments del dit temple, fon feta terra tremol per tal manera que destroui e enderroca tots los dits fonaments, dels quals fonaments isque foch qui crema moltes gents de aquelles qui estauen mirant los dits fonaments. E un altre die aparech una creu en lo cel, e tots los juheus en aquella hora trobaren e veeren totes les lurs vestedures plenes de creus negres.

DCXXVIII - Eximpli con es gran virtut tenir scilenci, e con es gran virtut hauer paciencia, segons ques recompta en la vida dels sants Pares.

LABAT Aguaton se mes una pedra en la boca perque aprengues de tenir scilenci; e un altre frare entrant en capitol dix entre simatex: Axi deg jo fer con laze, que con lo feren no parla, e quant reeb alcuna injuria no respon.

DCXXIX - Eximpli con Sero philosoff proua la castedat de sa mare; e con lo dit philosof per dubte de mort no lexa lo scilenci que hauia pres en si, segons ques recompte en les gestes de Seri philosof.

  -238-  

UN philosof qui hauia nom Sero fon a Paris per apendre les sciencies, e quant fon maestre e doctor en la philosoffia oy dir que son pare era mort; e vench en sa terra per consolar sa mare. E per tal con en les escoles oy dir que poques fembres eren castes, pres abit de pelegri e de romeu, e demana per caritat posada en casa de sa mare. E perque con ana a Paris era infant, e venia ladonchs ja ab barba, la mare nol conech, ne negu de casa sua. E con la mare lach fet reebre per albergar en casa sua, ell volent prouar sa mare si era casta o no, parla secretament ab una fadrina qui seruia sa mare, e promes li deu florins si feya que sa dona se gitas ab ell. E la dita fadrina parla ab sa dona, e la dona loy atorga; e al vespre lo dit scola e pelegri se gita en lo lit ab sa mare qui staua apparellada de fer a totes les sues volentats; e lo dit fill no sacosta de tota la nit a sa mare. Con vench per lo mati ques leuauen del lit, la mare li dix ques merauellaua, pus la tenia en lo lit, con no sera gitat ab ella carnalment. E lo fill li respos: Sapiats, madona, que no es raho que jo ensutzesca lo loch per on isqui, car sapiats que jo son vostre fill Sero. E tentost en aquella hora ella no podent sofferir la vergonya mori. E lo dit Sero que vee que ell era stat ocasio de la mort de sa mare, per fer penitencia de aquell peccat promes que james no parlaria, e tench scilenci tota la sua vida. E apres quel Emparador Adria sabe lo scilenci quel   -239-   dit Sero tenia, feulo venir denant si; e quant li fon denant dixli: Ben siats vengut, Sero. E Sero no li respos. E Lemparador assech lo prop de si, e dixli: Sero, no es raho que vos a mi façats egual dels altres homens, que jassia que vos als altres no parlets, parlets a mi qui son vostre senyor natural. E Sero no li respos: E ladonchs Lemparador ab gran fellonia que ach mana al seu algutzir que al dit Sero fees degollar, e dix al dit algutzir que fees son poder que per lo cami lo fes parlar; e si parlaua que tentost lo degollas, e si nol volia parlar que nol oucies. E per lo cami laugutzir li dix: O Sero, no vullats morir per vostra culpa: parlats me, e viurets. E quant li ach dites aquelles paraules e altres moltes, Sero no li volch parlar, ans se gita en terra, e mes lo coll al loch on lo deuia degollar, sperant lo coltell ab quel degollassen, que james no volch parlar. E ladonchs lo dit algutzir tornassen ensemps ab lo dit Sero a Lemparador, e dix con no hauia volgut parlar. De aquella hora auant lo dit Emparador per scrit demanaua e deya al dit philosof Sero tot ço ques volia, e lo dit philosof semblantment li responia per escrit molt sauiament.

DCXXX - Eximpli de gran virtut que ach Theonas hermita que stech per honestat trenta ayns que no parla, segons que recompte sent Gregori.

  -240-  

UN hermita qui hauia nom Theonos fon pare de tres milia monges, e era molt sauidor en sciencia. E apres tench trenta ayns scilenci.

DCXXXI - Eximpli con poch parlar es molt profitosa e sauia virtut, segons que recompte Valeri.

UN philosof qui hauia nom Socrates stant ab altres demanarenli per que no parlaua solament almeyns una paraula; e ell respos los que sa mare li hauia dit quel callar james no li faria dampnatge, e lo parlar loy faria.

DCXXXII - Eximpli con es de gran perfeccio al religios obseruar scilenci, segons ques recompte en la vida dels sants Pares.

UN abat guardaua en si scilenci, e un hermita molt sant hom vench lo a visitar: e los altres frares pregaren al dit abat que parlas al dit hermita per que lermita hagues pleer. E lo dit abat respos los: E si ell en lo meu scilenci no pren bon eximpli, con lo pendra en la mia paraula?

DCXXXIII - Eximpli de gran perfeccio de scilenci que ach un sacrista de una sgleya, segons que recompte Guillem.

  -241-  

UN Comte de Normandia, hom molt deuot, acustumaua de vesitar un monestir de monges; e un die a hora de completa ell entra en la dita sgleya del dit monestir per fer oracio, e mudas de vestedures pobres; e lo sacrista no conexent que fos lo Comte, ans cuydantse que fos alcun hom que volgues robar la sgleya, ferilo, e a grans empentes gitalo de la esgleya; pero faent tot aquell enug que li feya, james lo dit sacrista no li parla, ans tench scilenci. E en laltre die lo dit Comte en capitol de tots los monges del dit monestir dona gran lahor al dit sacrista, dient con hauia be guardada la esgleya no perdonant ab fellonia al dit Comte, e que no hauia trencat scilenci.

DCXXXIV - Miracle e eximpli con sent Siluestre bateja al Emparador Contasti, e con lo dit Emparador dona Roma a Lesgleya, e funda Contastinoble, segons ques recompte en la istoria de sent Siluestre papa.

LEMPARADOR Contasti era mesell, e los sacerdots de les ydoles consellarenli que fes degollar molts infants pochs, e apres ques banyas en la sanch dels dits infants, e que guarria de la dita meselleria. E per aquella raho foren portats a Roma tres milia infants, e les lurs mares vengueren ab ells plorant, e arrapantse, e faent gran dol. Quant lo dit Emparador vee los tres   -242-   milia infants ab lurs mares ach ne molt gran pietat e compassio, e dix en suspirant: Per que fare jo a mi bayn ten cruel e ten inorme? mes vull morir mesell que si aquests infants ignocents morien per mi, e jo guaris de la meselleria. E tentost mana donar a lurs mares e als dits infants joyes e diners, e manals que sen tornassen a lurs cases. E aquella nit al dit Emparador aparegueren sent .P. e sent Pau apostols, e diguerenli: Perque haguist pietat de aquells infants ignocents, Jhesuchrist nos tramet a tu quet donem consell en quina manera guarras de la lebrosia que tens; feste venir dauant sent Siluestre papa, e fes ço que ell te dira. E tentost los dits apostols li desparegueren. E tentost lendema lo dit Emparador feu menar sent Siluestre papa, qui staua amagat en una coua ab tots los christians, e feulo menar molt honradament, e dixli la visio e ço que li hauia dit sent .P. e sent Pau, e dixli que aquells eren dels deus de les ydoles. E sent Siluestre li respos que no eren, ans eren dos seruidors de Deu; e mostrali les lurs imatges e figures. E Lemparador conechlos, e dix que aytals li eren apareguts aquella nit. E apres sent Siluestre lo informa en la santa fe, per tal manera que sent Siluestre lo bateja: e axi con lo dit Emparador estaua en la pica on reebia lo babtisme, vench del cel demunt ell una molt gran claredat, e dix que viu en aquella claredat Jhesuchrist. E tenostt que isque de la pica fon del tot guarit de la meselleria.   -243-   E aquest dit Emparador Contasti dona priuilegis a la Esgleya que poguessen tenir caualls, e porters, e officials; e perço que en la ciutat on staua lo vicari de Jhesucrist no deuie hauer altre senyor, per tal subjuga la ciutat de Roma a Lesgleya. E apres aquest dit Emparador partis de Roma, e pobla e ediffica la ciutat de Contastinoble, en la qual ciutat ell mori.

DCXXXV - Eximpli de la bugia que con fug al caçador, lo fill que mes ama pren en los braços, e al que meyns ama pren en la squena, fegons ques recompte en lo libre del Do de la Pahor.

LA bugia quant lo caçador va detras ella, ella pren sos dos fills, e aquell que mes ama portalo entre sos braços, e laltre prenlo a la esquena; e si lo dit caçador la seguex molt, e veu ella quel fill que porta en los braços li embarga lo fuger, lexalo e desemparalo; e lo fill que meyns ama, per tal con ell se te abraçat al coll della per la esquena, estaluia e restauralo. Axi fa lo peccador, met lo be entre les sues mans, e pren lo mal en les spatles; e quant lo diable lo seguex per temptacions lexa lo be, e leuassen ab si los mals, ço es los peccats.

DCXXXVI - Miracle e eximpli de sent Pere e sent Pau fet en la mort de Simon magus, segons que recompte Leo papa.

  -244-  

SIMON mago estant denant Lemparador Nero moltes veguades se transfiguraua: a les veguades se demostraua joue, a les veguades veyll; per la qual cosa lo dit Emparador creya quel dit Simon era fill de Deu. E lo dit Simon dix al dit Emparador Nero: Per que creegues que jo son fill de Deu fes me degollar, e jo ressuscitare al terç die. Lo dit Emparador dix que li playa, e dix a un carnicer quel degollas. E lo dit carnicer cuydaua hauer degollat lo dit Simon, e degolla un molto; e lo dit Simon romas sens alcuna lesio. E allo fon per lart magica quell sabia; e pres lo dit molto mort, e amagal; e la sanch del dit molto romas alli gelada. E lo dit Simon mago stech amagat .iij. dies, e al tercer die presentas denant lo dit Emparador Nero, e dixli: Fes cullir la mia sanch que sta escampada, que ja vist con me degollaren, e son ressuscitat al tercer die, segon quet promis. E Lemparador ladonchs creegue vertaderament quel dit Simon era fill de Deu. E lo dit Simon moltes veguades parlaua ab lo dit Emparador, e lo diable en aquella hora del dit Simon parlaua ab lo poble de Roma, axi quel Emparador e lo poble se cuydauen que en una hora lo dit Simon fos en diuerses partides e lochs: mas sent .P. lapostol tota veguada deya contra les obres del dit Simon. E una veguada lo dit Simon mago dix al Emparador demunt dit, que volia pujar al   -245-   cel. E axi con lo dit Simon sen pujaua al cel denant Lemparador, quant sent Pere e sent Pau que eren alli veeren que sen pujaua, agenollarense los sants apostols pregant nostre senyor Deu quel faes caure; e axi con lo dit Simon sen pujaua, dix sent Pau a sent Pere: Molt puge, gran dubte he. E sent .P. li respos: Con pus alt puge, tant es mes son dampnatge. E quant los dits apostols hagueren feta lur oracio, los diables que sen pujauen lo dit Simon mago desempararenlo, e caygue en terra per tal manera que tot se feu troços, e mori.

DCXXXVII - Eximpli molt saui per quina manera lo Rey Phelip de França feu un abat en un monestir.

EN un monestir de sent Diolo en França, mort lo lur abat hauien de elegir altre en die cert; la qual eleccio pertanyia al Rey de França. E abans del die de la dita eleccio tres monges dels pus honrats del dit monestir presentaren al Rey Phelip, qui ladonchs regnaua en França, quescun cinchcentes liures dor per quel fees abat, e la un nou sauia del altre; les quals liures dor lo Rey mana pendre a son tresorer, mas no promis a negun de fer abat. E stant tots los monges del dit monestir en capitol, los dits tres monges quescun per si matex presumia de esser abat per lo present que quescun hauia fet al Rey. E lo dit   -246-   Rey qui era present en lo capitol vee star un monge simple en lo capitol derrera tots los altres, lo qual monge simple lo Rey se feu venir denant, e proueylo de esser abat. E lo dit monge dix al Rey: Senyor, jo no son digne de esser abat, per tal, senyor, con no son letrat e son molt pobre, e lo monestir es molt endeutat. E lo Rey li respos: Assats sots letrat si a Deu seruits, e perque sots pobre per a pagar los deutes del monestir, aqui teniu mil e sinchcentes liures dor, e si mes ne hauets mester jous en prestare, e sere en vostra deffensio e en vostre consell. E aquelles paraules deya lo Rey somrientse; per la qual cosa los dits frares que hauien fet lo present al Rey romangueren comfusos e ab gran vergonya.

DCXXXVIII - Eximpli con un abat renuncia a la abadia que hauia lonch temps posseyda con sabe que la hauie hauda per simonia, segons que recompte Cesar.

UN abat del orde de Cistell demana a una dona de santa vida que era reclusa que li digues ell con tenia la abadia. La qual li dix que no la tenia justament, per tal con la hauia per simonia. E labat li respos: Con me pots tu dir axo, si james de la mia vida no doni simonia, ne la promis? Si fist, dix la reclusa, car con ton predecessor fon mort, tu no anaues ten simple per lo monestir, e deyes als frares: Verament no   -247-   sera bo que prengam per abat a negun religios que sie daltre monestir, sino de aquest nostre. E tu sabies be que en tot lo monestir noy hauie altre sufficient a esser abat sino tu. E tentost lo dit abat atorga a la dita reclusa que li deya veritat, e per tal renuncia a la dita abadia.

DCXXXIX - Eximpli de un caualler que acustumaua de robar e pendre les besties de un monestir del orde de Cistell, segons que recompte Cesar.

UN caualler robaua molt souen los bestiars de un monestir del orde de Cistell, e jasfos que moltes veguades labat e los monges del dit monestir pregassen lo dit caualler quels dits bestiars nols volgues robar, ell no sen volch estar. E un die lo dit caualler ach robat lo dit bestiar, e labat tramesli un monge simple, e manali que fees tot son poder ab lo caualler que cobras e prengues con mes pogues del dit bestiar. Quant lo dit monge simple fon vengut denant lo dit caualler demanali per part del abat que li tornas lo bestiar; e lo caualler li respos ques dinas ab ell, e con fossen dinats que li faria resposta de ço per que era vengut. E lo dit monge assegut a la taula ab lo dit caualler menja de totes les carns que denant li posaren. Con hagueren menjat, lo caualler secretament parla ab lo dit monge, e dixli ques marauellaua molt con ell hauia menjat   -248-   carn, car be sabia ell quels monges del seu orde non podien menjar neu acustumauen. E lo monge li respos: Senyer, la obediencia lam feu menjar, car mon abat me mana que tot ço que daquest bestiar nostre que vos hauets robat pogues jo hauer, queu hagues; e jo sabent que la carn quem donas vuy a la taula es del dit bestiar nostre, per tal he menjat dell, car enten que non pore mes cobrar sino ço quen he menjat; e axi jon he cobrat ço que he pogut. E lo dit caualler marauellantse de la simplea del monge, e hauent vergonya e penedintse del mal que hauia fet, torna tot lo dit bestiar al dit monge, e promes e jura que james no faria dampnatge a neguna cosa que fos del dit monestir. E tentost lo dit monge menassen lo dit bestiar a son monestir, e dix al abat e als frares les paraules que hauia dites al dit caualler; los quals hagueren gran pleer, e feeren laors e gracies a nostre senyor Deus con hauien cobrat lo bestiar, e de la jura e promissio quel dit caualler hauia feta.

DCXXXX - Eximpli con tots los homens, majorment los clergues, se deuen guardar de hauer la companyia de mals homens, segons que recompte Pere Alfonso.

DOS clergues passaren per dauant la porta de una tauerna, e uns ribalts qui dins la tauerna beuien cridaren los; e la un dels dits clergues   -249-   entra dins la tauerna, e begue ab los dits ribalts; laltre clergue noy volch entrar, ans tench son cami. E apres vench lo official major de aquella vila, e per un gran maleffici quels ribalts hauien fet lo dit official los pres tots, e lo dit clergue qui ab ells beuia; e los dits ribalts tots los penja en una forca. E quant penjauen lo dit clergue, ell dix: Quis ajusta e fa companyia ab los mals feytors, rao es que muyre sens mereximent.

DCXXXXI - Eximpli de dos germans la un dels quals era saui e laltre foll, segons ques recompte en lo libre del Do de Paor.

DOS germans, la un era orat e foll, e laltre era saui, anauen per un cami, e trobaren dos camins; lo foll se mes per lo cami pus plasent, e lo saui se mes per lo cami pus aspre, e dix al foll: Germa, no anem per aquex cami, que jassia que sie bell e plasent a mal loch nos menara; e aquest cami que jom son mes, paregua que sie aspre, leuar nos ha a loch de folgança. E lo foll creent mes ço que veya de present que ço que deuia sdeuenir, porfia tant que ana per lo cami delitable e bell; e lo saui no volentlo desemparar ana apres dell. E con foren anats per lo dit cami una estona, trobaren homens ladres quels prengueren, els robaren, els meteren en preso. E apres lo senyor dels dits ladrons mana   -250-   que li amenassen denant tots quants presoners tenien, entrels quals li menaren los dits dos germans. E quant foren denant ells lo saui se clama del orat perque nol volgue creure, e lorat se clamaua del saui perquel segui ne ana apres dell. E tentost lo dit senyor dels ladres feulos penjar abdos, al foll e orat perque no creegue al saui, e al saui perque segui lo orat.

DCXXXXII - Eximpli de un Rey de la secta dels gentils que stant ja en la pica per batejar se isque de la dita piqua e nos volch batejar, segons ques recompte en la istoria Lombardica.

UN Rey de la secta dels gentils volentse batejar en layn de nostre Senyor setcents, tinent ja la un peu en la pica de batejar demana als qui alli stauen, los demes de son linatge que eren morts on stauen, si estauen en infern o en parays? E quant oy que els demes stauen en infern, trague lo peu de la pica, e dix ladonchs: Millor es seguesca als molts que als pochs. E nos volgue batejar, e axi lengana lo diable qui li hauia dit que li daria bens sens comparacio dins tres dies; e al quart die ell mori de mort soptana, e la sua anima ana als inferns.

DCXXXXIII - Eximpli de un hermita que per deuocio anaua per lerm solament vestit de una vestedura de drap de li, lo qual hermita troba   -251-   altre hermita qui anaua menjant e pexent les erbes e no altra vianda, segons ques recompte en la vida dels sants Pares.

UN hermita anaua per lerm solament vestit de una vestedura de drap de li; e con ach anat tres dies per lerm pujassen en una alta muntanya, e vee al peu de la muntanya un hom tot nuu pexer la erba vert. E lo dit hermita molt suau deualla de la muntanya per quel prengues; e lom qui pexia quant vee aquell fugi dell lo mes que poch. E lermita dixli: Speram, que per Deu te seguesch. E laltre li respos: E jo per Deu fug de tu. E tentost lermita lexa la vestedura de drap de li que portaua, e ladonchs aquell qui fugia speralo; e con fon prop dell dixli: Per tal con gitist de tu la materia del mon tesperat. E lermita li respos: Senyor e pare, placiat quem digues alcuna paraula per que puxa esser saul. E aquell li respos: Fug dels homens, e calla, e seras saluat.

DCXXXXIV - Eximpli con a labat Arceni fon respost per veu celestial que si volia saluar la sua anima que fugis a la conuersacio dels homens, segons ques recompte en la vida dels sants Pares.

LABAT Arceni stant molt conegut e priuat en casa del Emparador, prega a Deu que li donas   -252-   e li mostras loch on pogues saluar la anima; e fon li respost per veu celestial: Arceni, si vols la tua anima saluar fug dentre los homens.

DCXXXXV - Eximpli con un sant hermita per temptacio e engan del diable lexa lermitatge, e no acaba sos dies en seruey de Deu, segons ques recompte en la vida dels sants Pares.

UN hom sen ana a lerm per seruir a Deu, e prega, e feu oracio a nostre senyor Deu que li mostras loch on millor lo pogues seruir. E mentre ell feya la dita oracio, una aguila se mes denant ell volant molt suaument; e lo dit hom segui la dita aguila tro quel ach menat en una balma on hauia una font e una palmera; en la qual balma lo dit hom se atura, e stech molts ayns menjant del fruyt de la palmera demunt dita, e beuent de la aygua de la dita font, e no altra vianda, seruint Deu molt santament e perfeta. Lo diable ach gran enueja dell, e pres forma de correu, e vench a ell, e de luyn guardantlo e marauellantse deya en manera quel sant hom ho pogues oyr, metentse la ma en la cara: Si, es aquest; per cert no es aquest que jo veg; e puys dix: Per cert si es. E ladonchs acostas a ell, e dixli: Amich, molts dies ha quet vag cercar, e no te pogut trobar; sapies per cert que ton pare e ta mare son morts, e alguns de tos parents cuydantse   -253-   que tu sies mort han entre ells grans bregues, car quescun vol hauer los bens qui foren de ton pare e de ta mare, los quals bens son teus; e han me trames a tu que en continent vages a ells per tolre ten gran mal con entre ells se pot sdeuenir, e depuys pots tornar aci a seruir Deu segons que has començat. E lo deuot hermita creegue lo diable, e lexa la santa vida començada, e anassen a casa de son pare e de sa mare, e trobals vius. De la qual cosa ell fon molt marauellat, e torbas en simatex per hauer lexat lerm. Pero son pare e sa mare hagueren ab ell molt gran plaer, e retenguerenlo ab si molts dies, per manera quell caygue en molts peccats, e acaba en aquells.

DCXXXXVI - Eximpli de una fembra fetillera qui volch morir sens comfessio, segons ques recompte en lo libre del Don de Paor.

UNA fembra era deuina e fatillera, e stant malalta al punt de la mort, una filla que hauia la amonestaua ques comfessas e que reebes los sagraments; mas ella no ho volch fer. E ladonchs la dita filla dix a ses veynes que loy consellassen queu faes, e ella respos los: Amigues, e jo no he a morir tentost. Elles diguerenli: Certa siats que ja sots al punt de la mort. Ella los dix: Verament jo no morre daquests cinch ayns. Elles demanarenli con ho sabia? Ella resposlos: Enguayn   -254-   lo primer die de mag me respos cinch vegades un muçol dient: Cuor, e per tal se jo que no morre dequests cinch ayns complits. E dites aquelles paraules ella mori sens comfessio, e anassen als diables als quals longament hauia seruits.

DCXXXXVII - Eximpli de una fembra fetillera, la anima e lo cors de la qual sen portaren los diables, segons que recompte Cesar.

UNA fembra fetillera en Angleterra staua un die menjant, e oy cridar a una cornella prop de si, e caygueli un coutell que tenia en la ma, e per lo caure del coutell, e per lo cridar de la dita cornella entes que viaçosament se deuia morir. E tentost ella se feu venir un frare qui era son fill, e una monge qui era sa filla, e dixlos que tentost que ella fos morta que la cusissen dins un cuyro de ceruo, e que la metessen en una sepultura de pedra; e apres que haguessen mes lo seu cors dins la dita sepultura, que peguassen la cuberta ab la pedra de la tomba on estaria lo dit cors ab plom e ab ferre, e que entorn de la dita sepultura metessen tres cadenes molt groces e forts, e que diguessen per ella moltes misses e molts saltiris; e si tres dies jagues segura en la dita sepultura, que al quart die que la soterrassen dins terra. Les quals coses feeren sos fills segons que ella los hauia manat. E en les primeres   -255-   dues nits apres que ella fon morta, stant los clergues entorn de la dita sepultura on estaua lo dit cors, vengueren los diables e trencaren les portes de la esgleya, e trencaren les dites dues cadenes, e romas la tercera sencera que era pus groça. E en la tercera nit quant lo gall deuia cantar, oyren los qui estauen en la dita esgleya molt gran brugit de diables, que semblaua que tota la sgleya se degues fondre; e un diable pus lonch de cors, e pus negre, e pus spauentable acostas a la dita sepultura, e crida per son nom la dita fembra fetillera, e dixli ques leuas. E ella resposli que no podia per les cadenes qui estauen entorn de la sepultura. E lo diable dixli: Trencarles hem, mas per ton dan. E tentost lo diable trenca la cadena axi con si fos un fil destopa, e epres ab lo peu descobri la dita sepultura, e pres per la ma la dita fembra, e traguela de la sepultura; e denant tots los que alli eren traguela de la sgleya, e mesla sobre un cauall qui staua a la porta de la esgleya armat de cubertes de ferre, sobre lo qual cauall fon mesa la mesquina ab fa mortalla; e tentost desesparech.

DCXXXXVIII - Eximpli de un hom joue qui acomana un anell seu a la ydola Venus, segons que recompte Guillem.

EN la ciutat de Roma un joue qui nouellament hauia pres muller, jugaua ab altres   -256-   compayons seus a la pilota, e per no perdre un anell que tenia meslo en lo dit de la man de una ymatge de una ydola de aram que staua alli prop tro que hagues acabat lo dit joch; e con lo dit joch fon acabat vench a la dita ymatge per cobrar son anell, e troba e vee que la ymatge tenia lo puyn estret de la man del dit en que tenia lo anell; la qual ma lo dit hom no li poch obrir. E apres al vespre torna a la dita ymatge, e un hom seu ab ell, e veeren que la dita ymatge tenia la man uberta axi con solia fer, mas no li trobaren lanell. E en aquella nit lo dit joue tornat a casa sua, e jaent en un lit ab sa muller, senti entre ells una spessura axi con si fos neula o broma, mas no quell ho pogues veure; pero la dita neula los embargaua que nos podien acostar la un al altre, e lo qual hom joue oy una veu qui li dix: Ab mi te gita, car vuy te esposest ab mi; car jo son Venus a qui donest vuy a guardar lo teu anell, e no lot tornare tro quet sies vuy gitat ab mi. E dura al dit joue gran temps que nos poch gitar ab sa muller, mas continuament en lo lit, e con se volia acostar carnalment ab sa muller, sentia que la spessura era entre ells: e abans de allo ell era molt apte e couinent en aquell fet. E stant en aquella vida que li era turment, ach consell ab un hom qui hauia nom Palamo, qui sabia del art de nigromancia, lo qual Palamo li dona una carta per als diables. E quant ell fon en una cruylada de camins, ell vee passar molts   -257-   cauallers e peons, homens e fembres; los uns anauen trists, los altres alegres; e vee entre tots ells passar una fembra vestida de vestedures de fembra de bordell, e aquelles vestedures eren ten primes que li parien les carns, e feya los gests e los continents desonests. E totes les dites gents passades, lo senyor de aquelles ab ulls molt spauentosos guarda lo dit hom joue, e demanali que volia? E lo dit joue perque li fon vedat per lo dit Palamo, calla que no li respos, mas donali la dita carta quel dit Palamo li hauia donat que donas als diables. E quant lo dit diable conech lo segell que era del seu amich Palamo, tentost trames dos de sos diables a Venus que li tornas lanell demunt dit del dit joue. E jasfos que Venus contrestas molt per no tornar lo dit anell, pero los dits dos diables loy tolgueren per força, e tornarenlo al dit joue de qui era. E de aquella hora auant se poch acostar carnalment ab sa muller axi con feyia abans que hagues acomanat lo dit seu anell a la dita ydola Venus.

DCXXXXIX - Miracle con per virtuts de sent Stheue foren garits un hom e una fembra de la malaltia, que continuament tremolauen de tots los membres del cors axi con si fossen argent viu, segons que recompte sent Agusti.

EN Capadocia una dona tenia dos fills, e un die ab fellonia blastomalos, per la qual flestomia   -258-   dalli auant tots tremolauen continuament axi con fa largent viu; e perque hauien vergonya de esser entre sos conexents partirense de Capadocia, e anauen cercant lo mon; e los dits fills, un hom e una fembra, vengueren dauant laltar de sent Steue martir, e alli decontinent per virtut del dit martir guariren de la dita tremolo.

DCL - Eximpli con lo philosof Dematero per que per veure fembres no hagues scandel e occasio de peccar se feu traure los ulls, segons que recompte Angeli.

UN philosof qui hauia nom Demetero lexa la terra don era natural e tot ço del seu, e vench a la ciutat de Atenes per apendre sciencia. E perque hauia scandel en la sua anima veent les fembres, tragues los ulls per tal que mils pogues veure ab los ulls de la anima.

DCLI - Eximpli de un hom qui dinsantesa fon tots temps orb, e solament per oyr fon doctor en la santa teulogia, e en la phisica, segons ques recompte en la istoria Ecclesiastica.

DIDIMO de Alexandria jasfos que de infantea fos orp e no poch apendre de letres, pero ço que oy acomanaua ho a la memoria ab ten gran diligencia, que en les sciencies de la santa teologia e de la phisica en son temps no ach son egual.

  -259-  

DCLII - Eximpli de Anthoni dexeble de sent Gregori, qui continuament e singular feya oracio a Deu plorant que li donas contriccio, e no li demanaua altra gracia.

SEGONS que recompte sent Gregori, ab ell staua en lo monestir un qui hauia nom Anthoni, lo qual continuament quescun die pregaua a Deu ab moltes lagremes, e continuant en les sues paraules santes, no sciencia, mas contriccio demanaua; per la qual desijaua despertar la deuocio, per la qual lexades les coses terrenals anas a les celestials.

DCLIII - Eximpli con un caualler apres que fon mort aparech a altre caualler viu, e li dix que dins dos ayns morria, e axi ho feu, segons ques recompte en la ligenda Lombardica.

UN caualler apres que fon mort aparech a altre caualler viu, e lo caualler mort dixli: Amich, no sospites mal de negu, e si alguna cosa te agreuge prechte que mo perdons. E lo caualler viu demanali de son estament, e ell dixli que sofferia molts grans turments, mas que si feyia dir misses que auria remey. E lo caualler demanali si volia que pregas Deu per ell aytal clergue o aytal? Ell calla, mas moch lo cap ab senyal que deya no; e lo caualler li dix si volia que tal hermita pregas Deu per ell. E ladonchs ell respos:   -260-   Ara volgues ell Deu pregar per mi! Jot promet, dix lo caualler viu, que jo fare que ell pregara per tu. E apres lo caualler mort dix al viu: Sapies per cert que de vuy en dos ayns deus morir; e tentost desparech. E lo dit caualler feu dir misses al dit hermita per anima del dit caualler mort, e apres ell esmena la sua vida en seruey de Deu, e complits los dos ayns mori.