II. Segon cicle de discursos (Jb. 15,1-21,34)

Job es condemna pel seu parlar⁷⁵⁶

	15 1 Elifaz, el temanita, prengué la paraula i va dir:
	2 «¿Un savi, respon amb ciència de vent
	i emplena el seu ventre de vent de llevant⁷⁵⁷,
	3 criticant amb paraules sense eficàcia
	i amb uns mots amb què no fa cap servei?
—1071→
	4 Tu, però, fins vulneres la religió
	i romps el silenci respectuós davant Déu!
	5 Ja que la teva boca et fa mil vegades més culpable
	adoptant el llenguatge dels astuts!
	7 ¿Que vas néixer primer que els altres homes
	i t'han posat al món abans que els àngels?
	8 ¿Has escoltat, potser, en el consell de Déu
	o tens el monopoli de la saviesa?
	9 ¿Què saps tu que nosaltres no sapiguem,
	què comprens que no ens sigui familiar?
	10 També hi ha entre nosaltres un capblanc, un vell⁷⁵⁸,
	amb més anys que el teu ancià pare!
	11 ¿Que et semblen poc les consolacions divines⁷⁵⁹
	o la paraula que et tracta amb suavitat?
	12 ¿De què ve que perdis el cap,
	i què ho fa que els teus ulls parpellegen?
	6 La teva boca et condemna, no pas jo,
	i els teus mateixos llavis testimonien contra tu;
	13 perquè tornes contra Déu la teva animositat
	i la teva boca profereix crits de revolta.
	14 ¿Què és l'home, per a ser pur,
	i per a ser just el nascut de la dona?
	15 Té: Déu no té confiança en els seus sants⁷⁶⁰,
	i ni els cels no són purs als seus ulls;
	16 què no serà del tarat i corromput,
	de l'home que es beu la injustícia com l'aigua!

	17 Vull instruir-te, escolta'm,
	i et contaré allò que he vist;
	18 el que els savis solen fer avinent
	i no van dissimular els seus pares,
	19 als quals tan sols va ser donat el país,
	sense que cap estranger es barregés amb ells:
	20 La vida de l'impiu és un turment continu,
	per tants d'anys com es reserven al dèspota;
	21 veus terrífiques ressonen a les seves orelles,
	en plena pau el devastador l'assalta.
	22 No pot escapar-se davant les tenebres
—1072→
	i es veu reservat per a l'espasa;
	23 destinat a pastura del voltor,
	coneix que el malfat l'acompanya.
	El dia de les tenebres 24 el té esfereït,
	el sotsobren el destret i l'angoixa
	(25 Ha estès la mà contra Déu
	i gosa desafiar Saddai;
	26 l'escomet amb el cap baix,
	abrigat darrera un escut massís;
	27 la seva cara s'ha cobert de greix,
	ha posat sagí sobre els malucs;
	28 resideix en ciutats proscrites,
	en cases que no han d'habitar⁷⁶¹.)
	El que havia adquirit, d'altres 29 ho prenen,
	i la seva fortuna no es manté.
	I no estén...
	...a terra...
	30 l'ardentor resseca els seus rebrots
	i la ventada s'emporta el seu fruit. 31⁷⁶²
	32 Abans de temps, el seu tronc se sema,
	i el seu cimal perd la verdor;
	33 deixa caure, com el cep, el seu agràs,
	i llença, com l'olivera, el seu molló.
	34 Perquè la facció de l'impiu és estèril,
	i el foc devora les tendes dels venals.
	35 Concebre misèria i infantar sofrença!
	I el seu ventre fa madurar un engany».

La injustícia dels homes i la justícia de Déu⁷⁶³

	16 1 Job prengué la paraula i va dir:
	2 «N'he sentit moltes, de coses així;
	sou tots uns molestos consoladors!
	3 No acabaran mai les paraules de vent?
	O què t'ha picat, que respons?
	4 També jo podria parlar com vosaltres,
	si us trobéssiu en el meu cas;
—1073→
	us faria uns discursos que enlluernen
	i mouria el cap sobre vosaltres.
	5 Amb la boca us donaria confort,
	coratge amb el condol dels llavis.
	6 Si parlo, no cedeix el meu dolor;
	si callo, ¿en quin grau se'n va de mi?
	7 Ah, em sento ara extenuat, atuït;
	tot el meu mal 8 em té apoderat,
	s'ha tornat testimoni i es dreça contra mi,
	m'acusa la mateixa magresa de cara.
	9 La seva ira dilacera i em tira a terra,
	m'ensenya unes dents que escarritxen.
	(El meu adversari agusa sobre mi la seva mirada,
	10 obren una boca amenaçadora,
	em donen bufetades per ultratjar-me,
	plegats s'avaloten contra mi.
	11 Déu m'ha lliurat a tot de brivalls,
	m'ha llançat entre les mans dels impius.)
	12 Estava tranquil, quan m'ha capolat,
	m'ha agafat pel clatell i m'ha fet trossos.
	M'ha plantat dret com de fitó seu,
	13 les seves fletxes giren al meu voltant,
	em traspassa les entranyes sense pietat,
	aboca a terra el meu fel.
	14 Obre en mi bretxa sobre bretxa,
	i s'abriva contra mi com un paladí,
	17 ni que no hi hagi violència a les meves mans
	i el meu parlar sigui sense titlla.
	15 He cosit sobre la meva pell un sac
	i he enfonsat el meu corn dins la pols;
	16 tinc la cara encesa de tant plorar,
	i hi ha una ombra sobre les meves parpelles.
	18 O terra, no cobreixis la meva sang,
	i que el seu clam no tingui cenotafi!
	19 Heus aquí que el meu testimoni és al cel
	i el meu defensor, a les altures!
	20 Que el meu Amic es digni a fer-se'm trobadís!
	Les llàgrimes em cauen cara avall davant Déu.
—1074→
	21 I que faci d'àrbitre per a l'home amb Déu
	i entre el mortal i el seu Amic.

	22 Perquè vénen els anys que no es poden comptar,
	me'n vaig pel camí que no té tornada.
	17 1 El meu esperit està abatut,
	els meus dies s'han extingit,
	el sepulcre és el que em toca.
	2 Sí, els dos tossals són ja davant meu,
	i el meu ull farà nit a les profunditats fangoses,
	3 Dipositeu, au, prop vostre la meva penyora!
	Qui voldria, si no, respondre de mi?
	(4 Ja que heu tancat la seva ment a la raó, per això tampoc
	no els exaltareu. 5 Qui per una porció denuncia els amics,
	veu com s'enlleeixen els ulls dels seus fills⁷⁶⁴.)
	6 Ha fet de mi el blanc dels del poble,
	i he estat un fitó davant d'ells;
	7 els ulls se m'han apagat per la pena
	i els meus membres són tots com ombres,
	11 Els meus dies van passant sense esperança
	i dissipen els anhels del meu cor;
	12 de la nit, jo he de fer-ne dia,
	la llum és tenebres davant meu.
	13 Si anomeno el país dels morts la meva casa,
	i estenc el meu jaç a les tenebres;
	14 si de la fossa, jo en dic la meva mare,
	i dels cucs, la meva germana.
	15 ¿On pot ser, doncs, la meva esperança,
	i la meva felicitat, qui l'apercep?
	16 ¿Baixaran a les mans del país dels morts,
	o ens enfonsarem plegats a la pols?»

Impotència de la ira contra l'ordre de la justícia⁷⁶⁵
	18 1 Bildad, el suhita, prengué la paraula i va dir:
	2 «Posa fi a tantes paraules,
	escolta i deixa'ns parlar a nosaltres!
—1075→
	3 ¿Per què som considerats com bèsties,
	ens hem d'amagar que no ens vegis?
	17 8 Uns de rectes són esbalaïts per això,
	i l'innocent s'indigna contra el profà;
	9 el just es manté ferm en el seu camí,
	i el de mans pures redobla de força.
	10 Però gira't i vine, doncs,
	18 4 el qui esqueixa la seva ànima en el seu furor!
	¿Per tu la terra s'ha de tornar deserta
	i les roques s'han de moure de lloc?
	5 També la llum de l'impiu s'apaga
	i no brilla la flama de la seva llar;
	6 la llum s'ofusca a la seva tenda,
	i s'apaga el gresol que l'il·lumina.
	7 Les seves passes vigoroses es fan més curtes,
	i el seu consell el treu de la reunió;
	8 els seus peus el llancen dins un filat,
	camina sobre una trencapassa.
	9 Una llacera se li arrapa al taló,
	la trampa es tanca fort sobre ell;
	10 la corda que l'ha d'agafar va colgada a terra
	i el parany l'espera sobre el corriol.
	11 De totes parts el sorprenen espantalls
	i li donen l'encalç pas a pas;
	12 és l'afamat el qui es troba amb ell,
	i l'infortuni que es planta al seu costat.
	13 El mal li devora la pell,
	li devora els membres el primogènit de la mort;
	14 l'arrenquen de la seva tenda confortable,
	i l'arrosseguen cap al rei de terrors⁷⁶⁶.
	15 li calen foc a la tenda,
	sí, li escampen sofre damunt la casa⁷⁶⁷.
	16 A baix, les seves arrels s'assequen,
	i a dalt, les seves branques se semen;
	17 el seu record desapareix del país
	i no se'n parla més pels carrers.
	18 Empès de la llum cap a les tenebres,
	es veu bandejat fora del món;
—1076→
	19 no té prole ni progènie entre el seu poble,
	ni supervivents als seus llocs de sojorn.
	20 La seva fi tràgica deixa l'Occident esbalaït,
	i l'Orient queda esborronat:
	21 Cap altre destí per a l'estatge de l'injust,
	per a la llar del qui no coneix Déu!»

Triomf de la fe en l'abandó de Déu i dels homes⁷⁶⁸

	19 1 Job prengué la paraula i va dir:
	2 «¿Fins quan voleu turmentar la meva ànima
	i esclafar-me amb paraules?
	3 Ja fa deu vegades que m'insulteu,
	no teniu vergonya de maltractar-me!
	4 ¿I hauria, doncs, verament errat,
	amb mi faria nit l'error?
	5 ¿O és que voleu obtenir sobre mi un triomf,
	provar la meva culpabilitat amb oprobis?
	6 Sapigueu, doncs, que Déu em fa un tort
	i m'envolta amb el seu filat⁷⁶⁹;
	7 si crido «Violència», no responen,
	si demano auxili, no em fan justícia!
	8 M'ha barrat el camí, perquè no passi,
	i ha posat tenebres sobre les meves sendes;
	9 m'ha despullat del vestit de gala
	i m'ha llevat la corona del cap;
	10 m'enderroca de totes parts, i he d'anar-me'n;
	arrenca, com un arbre, la meva esperança.
	11 S'ha arborat contra mi la seva ira,
	i em té pel seu gran adversari. 12⁷⁷⁰

	13 Els meus germans em tenen abandonat,
	els meus coneguts s'apliquen a evitar-me,
	14 els meus parents ja no em volen reconèixer,
	m'han oblidat 15 els hostes de casa meva.
	Les meves esclaves em consideren com un estranger
—1077→
	sóc un bàrbar als seus ulls;
	16 faig un crit al meu esclau, i no respon;
	l'he de suplicar humilment.
	17 El meu alè repugna a la meva dona,
	i la meva fetor, als fills del seu ventre;
	18 fins els brivalls em menyspreen;
	quan surto, fugen de mi.
	19 Tots els meus íntims em detesten,
	i aquells qui estimo se m'han caragirat.
	20 La carn se'm podreix sota la pell
	i les dents em cauen de les genives.

	21 Apiadeu-vos de mi, apiadeu-vos de mi, amics meus,
	ja que és la mà de Déu que m'ha tocat!
	22 ¿Per què esteu perseguint-me com uns moltons,
	i no en teniu mai prou de la meva carn?
	23 Oh! tant de bo que fossin escrites,
	les meves paraules gravades al seu llibre,
	24 amb un estil de ferro i amb plom,
	entallades a la roca per sempre!
	25 Però jo, ja sé que viu el meu venjador
	i que és el darrer sobre la pols⁷⁷¹;
	que se n'aixecarà 26 un altre, de testimoni meu,
	el qual drenarà el seu senyal!
	Revestit per ell de nova carn, miraré Déu,
	27 quan jo pasaré la mirada en ell,
	i els meus ulls el veuran sense parar.
	Els meus ronyons s'enlleeixen en mi!
	(28 Si dieu: «Com el perseguirem i trobarem en ell la raó
	dels seus mals!», 29 heu de témer per a vosaltres l'espasa,
	ja que la còlera vindrà sobre els perversos, a fi que conegueu Saddai».)

L'ordre de la justícia no fa excepcions⁷⁷²
	20 1 Sofar, el naamatita, prengué la paraula i va dir:
	«Per això, m'envesteixen les meves idees,
	i d'aquí, l'ansietat que hi ha en mi:
—1078→
	3 que sento la instrucció del meu cor,
	i l'esperit dintre meu em respon.
	4 ¿No ho saps tu que, des de sempre,
	d'ençà que hi ha l'home a la terra.
	5 l'alegria dels impius és efímera,
	i momentània, la joia del profà?
	6 Si s'eleva fins al cel la seva alçària
	i toca als núvols el seu cap,
	7 fineix per sempre com el seu excrement
	i els que el veien diuen: «On és?»
	8 Alça el vol com un somni, i no se'l troba,
	s'esquiva com una visió de nit.
	(9 L'ull que el veia, no ho fa més,
	ni el torna a apercebre la seva llar.
	10 Els seus fills han d'indemnitzar els humils,
	les seves mans han de restituir les seves riqueses.
	11 Els seus ossos, bo i plens d'un vigor de jove,
	s'ajeuen amb ell sobre la pols.
	12 Si el mal és dolç a la seva boca,
	si el desa sota la seva llengua,
	13 si l'estalvia, sense abandonar-lo,
	i el reté al mig del seu paladar:
	14 el pa se li corromp a les entranyes
	i es converteix dintre seu en fel d'àspids;
	15 ha de perbocar les riqueses que ha engolit,
	Déu les hi expulsa del ventre.
	16 Ha xuclat un verí de basiliscs,
	el mata la llengua de l'escurçó;
	17 no es rabeja en els recs d'oli,
	en torrents de mel i nata.
	18 Augmenta els seus guanys, i no fa cara alegre;
	els seus negocis, i no està satisfet,
	19 perquè escanya la paga dels humils,
	roba una casa que no havia edificat.
	20 No està tranquil amb el seu mammon⁷⁷³,
	els seus tresors no el poden salvar; 21⁷⁷⁴
	22 al punt àlgid de la seva esplendor passa misèria,
	el desastre, amb tota la seva força, el sorprèn.
—1079→
	23 Déu amolla contra ell la seva ira ardent,
	fa ploure sobre ell el foc de la seva còlera,
	(24 Si fuig davant l'arma de ferro,
	el traspassa l'arc de bronze,
	25 i el tret li surt per l'esquena,
	del seu fetge, la punta fulgurant.)
	Unes fantasmes marxen contra ell,
	26 se li reserva tot de tenebres.
	Un foc que no és bufat el devora,
	sorgeix el devastador contra la seva tenda;
	27 els cels descobreixen la seva iniquitat
	i s'aixeca contra ell la terra.
	28 La torrentada arriba a casa seva,
	les aigües impetuoses, el dia de la seva ira:
	29 aquest és el lot que Déu reserva a l'impiu,
	l'herència del seu crim que Saddai li destina».

El desmentiment dels fets⁷⁷⁵

	21 1 Job prengué la paraula i va dir:
	2 «Escolteu bé la meva paraula,
	i que sigui això el consol de part vostra!
	3 Suporteu-me i deixeu-me parlar,
	i després no tindreu ganes de fer mofa.
	4 ¿És d'un home de qui jo em queixo,
	i és sense motiu que perdo la paciència?
	5 Gireu-vos cap a mi i esgarrifeu-vos
	i poseu-vos la mà sobre la boca!
	6 Jo mateix, quan hi penso, m'esfereeixo,
	i la meva carn és presa d'escruiximent:
	7 ¿per què han de viure els impius,
	fan anys, creixen, i tot en puixança?
	9 Les seves cases viuen en pau, sense alarmes,
	la vara de Déu mai no els toca:
	10 el seu toro fecunda i no la falla,
	la seva vaca cria sense esvedellar-se.
	8 La seva família es té ferma:
	els seus progenitors són amb ells,
—1080→
	la seva prole, davant els seus ulls.
	11 Deixen anar els seus brivalls com ovelles
	i les seves criatures van bo i dansant.
	12 Fan cantades amb tamborins i lires
	i es diverteixen al so del flabiol.
	13 Acaben els seus dies en el benestar
	i baixen de pressa al país dels morts.
	14 Tot i que diuen a Déu: «Fuig d'aquí,
	conèixer els teus camins no ens diu res!
	15 ¿Quina necessitat té Saddai que el servim,
	i què en traiem, d'invocar-lo?
	16 ¿No tenen ells la seva felicitat a les mans,
	Déu, no està lluny de castigar els impius?
	17 ¿Es veu sovint que el gresol dels impius s'apagui
	i que l'infortuni s'abati sobre ells?
	Les cordes haurien de garrotar-los,
	hauria de desfer-los en la seva ira,
	18 haurien de ser com la palla davant el vent,
	com el boll que la torbonada s'emporta!
	19 No es reservi pas de punir-lo en els seus fills,
	castigui'l a ell mateix, que se'n senti!
	20 Que vegi amb els seus ulls la copa fatídica
	i begui de la còlera de Saddai!
	21 Perquè, ¿què li fa, a ell, la seva casa,
	si es trunca la sèrie dels seus mesos?
	22 ¿Vol donar a Déu lliçons de ciència,
	o vol judicar l'Excels?
	23 L'un es mor al moment que està més bé,
	lliure de maldecaps i tranquil;
	24 les seves munyidores són plenes de llet,
	i té tot humit el moll dels ossos;
	25 i l'altre es mor amb l'amargor a l'ànima,
	sense haver tastat la felicitat:
	26 l'un i l'altre s'ajeuen sobre la pols
	i els cucs els recobreixen tots dos!

	27 Ja veieu que conec els vostres pensaments
	i les insinuacions que us feu contra mi,
—1081→
	28 quan dieu: «¿Què s'ha fet de la casa del gran senyor
	i on són les mansions dels impius?»
	29 ¿No heu interrogat mai els qui viatgen,
	i els seus documents us ho comproven,
	30 que el dolent queda preservat del desastre,
	triomfa del dia dels furors?
	31 ¿I qui li reprotxa a la cara la seva conducta
	i passa comptes amb ell pel que ha fet?
	32 Sí, un cop l'han dut al cementiri,
	encara vetllen pel seu túmul!
	33 Li són dolces les motes de la vall,
	i, darrera d'ell, tota la gent s'arrua.
	34 Ah, doncs, com em consoleu vanament!
	De les vostres rèpliques, no en queda sinó la falsia!»

III. Tercer cicle de discursos (Jb. 22,1-28,27)

Déu castiga justament⁷⁷⁶

	22 1 Elifaz, el temanita, prengué la paraula i va dir:
	2 «¿És a Déu que un home és útil?
	No, a si mateix és útil el qui té seny!
	3 ¿Està Saddai interessat per la teva justícia,
	o treu profit de la teva conducta íntegra?
	4 ¿És a causa de la teva pietat que et castiga
	i que entra en judici amb tu?
	5 ¿No és per les teves múltiples maldats,
	per les teves culpes sense fi?

	6 Sense motiu exigies penyores als germans
	i despullaves dels vestits els qui van nus;
	7 no donaves aigua al qui tenia set
	i negaves el pa al qui patia fam.
	8 De l'home fort era el país
	i sols el favorit hi tenia plens drets.
	9 Engegaves les viudes amb les mans buides
	i els braços dels orfes estan sense res.
—1082→
	10 Per això, t'has trobat voltat de llaços,
	i el terror improvís t'ha deixat sense esma;
	11 la llum s'ha ofuscat per a la teva tenda,
	i t'ha submergit una massa d'aigua.
	(12 No és Jahvè el Sublim del cel, que veu
	els cims dels estels, ni que siguin alts?)
	13 I tu dius: «Què sap Déu?
	¿Pot jutjar darrera la fosca nuvolada?
	14 Els núvols li priven de veure-hi,
	i circula pel cercle del cel».
	15 ¿Vols seguir la ruta de la ignorància
	que havien petjat una homes malvats:
	16 van ser arrabassats abans del temps,
	es va fondre en riu el seu fonament? 17-18⁷⁷⁷
	19 Els justos ho veieren i se'n van alegrar,
	i l'innocent es reia d'ells:
	20 «Com són reduïts a no res els nostres contraris,
	i quin foc no ha devorat el que els sobrava!»
	21 Reconcilia't, doncs, amb ell i fes les paus;
	així, la felicitat serà el teu premi.
	22 Rep instrucció de la seva boca
	i posa les seves paraules al teu cor!
	23 Si et converteixes a Déu i t'humilies,
	si allunyes de la teva tenda la injustícia;
	(24 Posa els lingots sobre la pols
	i l'or d'Ofir, a la roca de les valls,
	25 i Saddai serà els teus lingots,
	la plata, filacteris per a tu.)
	26 Llavors et delectaràs en Saddai
	i alçaràs cap a Déu la cara.
	27 Ell escoltarà les teves pregàries,
	i tu compliràs les teves prometences.
	28 Quan decidiràs una cosa, et sortirà bé,
	i la llum brillarà sobre els teus camins
	29 Perquè abaixa l'empresa orgullosa,
	però socorre el qui acala els ulls;
	30 i ja que ell salva quan un és innocent,
	tu seràs salvat per la puresa de les teves mans».

—1083→

	23 1 Job prengué la paraula i va dir⁷⁷⁸:
	2 «També avui el meu plany és de revolta,
	la seva mà pesa, tot i que gemego.
	3 Oh, si sabés com trobar-lo,
	com arribar fins al lloc on té el tron!
	4 Li faria una exposició del dret
	i ompliria d'arguments la meva boca.
	5 Coneixeria els termes de la seva defensa
	i em faria càrrec del que em digués.
	6 ¿Abocaria tota la seva força en aquest debat amb mi?
	No, ell no faria sinó atendre'm.
	7 Si un home recte pogués discutir amb ell,
	llavors em veuria per sempre lliure del meu jutge.
	(8 Si vaig a l'orient, no hi és;
	si a l'occident, no l'apercebo;
	9 si el cerco al nord, no el descobreixo;
	si em giro cap al sud, no el veig.)
	10 Perquè sap quina conducta observo;
	si em passa pel gresol, en sortiré com or.
	11 Els meus peus s'han atingut al seu pas,
	he seguit el seu camí sense desviar-me.
	12 No m'he apartat mai del seu precepte,
	he guardat dins el pit les seves paraules.
	13 Però ell ho ha volgut, i qui li ho impedeix?
	Li ha donat la gana de fer-ho, i ho ha fet. 14⁷⁷⁹
	15 Per això, davant d'ell, estic esfereït,
	com més hi penso, més por tinc.
	16 Sí, Déu m'ha omplert el cor de basarda,
	i Saddai em té esfereït.
	17 Perquè em sento trasbalsat davant les tenebres,
	i el foscant em cobreix la cara...⁷⁸⁰

	24 1 ¿Per què de Saddai no ve cap judici,
	els temps queden amagats en Déu,
	i els qui el coneixen no veuen el seu dia?⁷⁸¹
	Els impius desplacen les fites,
	s'apoderen del ramat, i el pasturen;
	s'emporten l'ase dels orfes,
—1084→
	prenen en penyora el bou de la viuda;
	empenyen els pobres fora del camí,
	tots s'amaguen, els miserables del país.
	5 Heus aquí uns onagres al desert,
	que surten a fer el seu fet a l'Arabà,
	mirant de trobar una presa.
	Els bandejats no tenen pa,
	6 cullen al camp durant la nit
	i escuren la vinya del ric.
	(7 Passen la nit nus, sense vestit
	i sense abrigall contra el fred.)
	8 El ruixat de les muntanyes els deixa calats;
	mancats d'aixopluc, s'abracen a la roca,
	(9 arrenquen de la mamella l'orfe
	i prenen en penyora l'infant del miserable,)
	10 circulen nus, sense vestit,
	i, afamats, s'enduen les garbes,
	11 premsen l'oli entre les bancades,
	trepitgen els cups i xarrupen.
	12 De la ciutat i les cases són trets a crits;
	els nois s'exclamen que tenen gana,
	però ningú no els presta auxili.

	13 Els següents són dels rebels a la llum,
	que desconeixen els seus camins
	i no freqüenten les seves sendes.
	14 De part de vespre l'assassí s'aixeca,
	mata l'adversari i l'enemic.
	El lladre circula de nits.
	15 L'ull de l'adúlter espia el crepuscle,
	es diu: «No em veurà ningú»,
	i es posa un vel a la cara.
	16 Fan irrupció fora de casa en les tenebres,
	de dia s'hi barroten a dins,
	que tots plegats desconeixen la llum!
	17 Trien l'ombra per al que els convé,
	ja que els són familiars les vies de la fosca,
	18 van ràpids fins i tot sobre les aigües.
—1085→
	El seu tros és maleït al país,
	arramben amb ell 19 la secada i la calor,
	el roba l'aigua de la neu.
	20 La plaça de la seva localitat l'oblida,
	no mencionen més la seva grandesa,
	com l'arbre 21 podrit és arrabassat.
	S'havia mostrat dur amb la viuda,
	i no s'havia compadit del seu nodrissó;
	22 estirava fort els qui s'arruïnaven.
	Si es fa venjança, perd la seguretat de la vida,
	23 s'abat, sense esperances de refer-se,
	té l'opressor vora el seu camí.
	24 La seva grandesa dura poc, i desapareix;
	s'ajup, com l'armoll s'arrupeix,
	i el seguen com el cap de l'espiga.

	25 I, si no és així, ¿qui me'n farà mentider
	i traurà tot valor al meu discurs?»

Himne a l'omnipotència de Déu⁷⁸²

25 1 Bildad, el suhita, prengué la paraula i va dir:

	26 2 «Com has assistit el qui no té força,
	has sostingut el braç de l'invàlid!⁷⁸³
	3 Com has aconsellat el qui no era savi
	i quanta de raó no has fet conéixer!
	4 ¿Qui és que inspira els teus parlaments,
	de qui és l'esperit que ha sortit de tu?

	25 2 Té la sobirania i el terror aquell
	qui posa pau a les seves altures!
	3 Es poden comptar les seves legions?
	I contra qui no sorgeix la seva emboscada?
	4 Que ha de ser, dones, just l'home davant Déu
	i que ha de ser pur el nascut de la dona!
—1086→
	5 Té: ni la lluna mateixa no és clara,
	ni els estels no són purs als seus ulls:
	6 què no serà de l'home, vermina,
	i del fill del mortal, un cuc!

	26 5 Es cargolen de terror els gegants
	que habiten sota les aigües;
	6 davant d'ell, el país dels morts es troba nu,
	es troba al descobert l'Abaddon⁷⁸⁴.
	(7 Planta el Safon sobre el caos,
	suspèn la terra sobre el no-res;
	8 lliga les aigües dins els seus núvols,
	sense que el pes els esbotzi.
	9 Consolida els pilars del seu tron,
	hi desplega al davant el seu núvol;
	10 ha traçat un cercle a la superfície de les aigües,
	fins on la llum confina amb les tenebres.)
	11 Les columnes del cel sorollen
	i resten atònites, quan amenaça;
	12 amb la seva força va anorrear la mar,
	amb la seva traça va esclafar Ràhab.
	13 El cel s'asserena pel seu alè,
	la seva mà va traspassar la Serp Fugissera.
	14 Té: aquests són els contorns de la seva obra,
	però que n'és, de feble, l'eco que en percebem!
	(I el tro del seu poder, qui el comprèn!»)

Job coneix el poder de Déu⁷⁸⁵

	27 1 Job va respondre encara sentenciosament i va dir:
	2 «Pel Déu vivent, que em refusa la justícia,
	i per Saddai, que ha amargat la meva ànima:
	4 no, els meus llavis no diuen res d'injust
	i la meva llengua no expressa res de fals!
	5 Lluny de mi de donar-vos la raó a vosaltres.
	Fins que expiri, no em desdiré de no tenir culpa;
	3 perquè tot el meu alè encara és en mi,
—1087→
	i tinc l'alè de Déu dins el nas.
	6 Mantinc la meva justícia, i no afluixo,
	el meu cor no s'avergonyeix dels meus dies.
	[...]
	12 Té: vosaltres mateixos ho heu vist,
	¿per què sou, doncs, tan extremadament vans?»

	Sofar, el naamatita, prengué la paraula i va dir:
	7 «Que, li passi al meu enemic com a l'impiu,
	[...]
	i al meu adversari, com a l'injust!
	8 Perquè, ¿què pot esperar el profà,
	quan Déu li reclama la vida?
	9 ¿És que Déu escolta els seus crits,
	quan li ve a sobre la dissort?
	10 ¿Es delecta en Saddai,
	si l'invoca, se li mostra acollent?

	11 Et vull adoctrinar sobre el que Déu fa,
	no vull ocultar el que passa amb Saddai.
	13 Aquest és el lot que Déu reserva a l'impiu,
	l'herència que el tirà rep de Saddai:
	14 Si els seus fills són molts, l'espasa els espera,
	i els seus guaixos han de passar fam;
	15 els qui li sobreviuen, els enterren en túmuls,
	les seves viudes no els ploren.
	16 Si acumula la plata com la pols
	i estiba els vestits com el fang,
	17 els estiba, però el just se'n vesteix,
	i la plata, la comparteix l'innocent.
	18 Ha bastit la seva casa com la de l'aranya,
	com la cabana que ha fet un guarda;
	19 ric, s'acotxa, però no hi torna,
	quan obre els ulls, ja no ho és.
	20 Els terrors el sorprenen com les aigües,
	la nit se l'emporta com un temporal;
	21 un vent de llevant l'aixeca, i se n'ha d'anar,
	el treu tempestuosament del seu lloc.
—1088→
	22 Déu tira sobre ell sense pietat,
	corrents ha de fugir de la seva mà;
	23 per ell pica sobre els seus palmells
	i xiula del seu lloc estant.

La Saviesa inaccessible a l'home⁷⁸⁶

	28 [Però la saviesa, ¿d'on ve
	i on és el lloc de la Intel·ligència?]
	1 Perquè hi ha mines per a la plata,
	i per a l'or, un lloc on l'apuren;
	2 el ferro és extret de la pols,
	i la pedra fosa dóna coure.
	3 L'home examina les tenebres fins al capdavall,
	escorcolla la pedra de la fosca més negra;
	4 perfora un pou, enfondint sota els peus,
	oscil·len, suspesos, en una soga.
	5 La terra, de la qual surt el pa,
	a sota, és trasbalsada com pel foc;
	6 les seves pedres són jaciment de safir,
	que conté partícules d'or.

	[Però la Saviesa, ¿d'on ve
	i on és el lloc de la Intel·ligència?]
	7 La senda, no la coneix l'aligot,
	ni l'apercep l'ull del voltor;
	8 no la petgen les feres altives,
	no passa per ella el lleó.
	9 L'home fica la mà a la pedrenyera,
	trastorna les muntanyes a les seves arrels,
	10 excava galeries dins les roques,
	11a tapa infiltracions, perquè no degotin;
	10b el seu ull veu tot d'objectes preciosos
	11b i treu a la llum el que estava amagat;
	24 perquè ell atalaia fins als extrems de la terra,
	veu tot el que hi ha sota el cel.

—1089→

	12 Però la Saviesa, ¿d'on ve
	i on és el lloc de la Intel·ligència?
	13 L'home desconeix el camí que hi mena,
	no es troba pas a la terra dels vivents;
	14 diu l'oceà: «No és en mi!»
	i el mar diu: «Tampoc amb mi!»
	15 No es pot adquirir amb l'or massís,
	ni la paguen a pes de plata;
	16 no es deixa avaluar amb l'or d'Ofir,
	ni amb l'ònix preciós o safir.
	17 No se li compara l'or ni el vidre,
	ni s'hi barata el vas d'or fi;
	18 perles i cristall no mereixen esment:
	guanyar la Saviesa val més que els corals! 19⁷⁸⁷

	20 Però la Saviesa, ¿d'on ve
	i on és el lloc de la Intel·ligència?
	21 És amagada als ulls de tot vivent
	i oculta als ocells del cel;
	22 l'Abaddon i la Mort diuen:
	«Només n'hem sentit un rumor».
	23 Es Déu que va descobrir el seu camí
	i és ell que sap allà on era!
	25 El qui va donar pes al vent
	i acana les aigües amb la mida!
	26 Quan va fer un solc per a la pluja,
	un camí per al ruixat sorollós;
	27 aleshores la va veure i l'estudià,
	va posar-la dreta i la va assajar!» 28⁷⁸⁸