Resultados de búsqueda (1.154)
Filtros aplicados:
-
Resultado número:11
Estudio crítico
- Título:
-
Joan Maragall i "la jove generació d'escriptors castellans" / Joaquim Molas - Registro bibliográfico
- Autor:
-
Molas, Joaquim, 1930-2015
- Portales:
-
Joan Maragall
Visitar sitio web
| Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives
Visitar sitio web
| Literatura
Visitar sitio web
| Biblioteca Abadia de Montserrat
Visitar sitio web
| Serra d'Or
Visitar sitio web
- Mat. aut.:
-
Maragall, Joan, 1860-1911 -- Crítica i interpretació
- Fragmentos
'Joan Maragall' en la obra
: (8
coincidencias encontradas)
-
-
JOAN MARAGALL I “LA JOVE GENERACIÓ
D’ESCRIPTORS CASTELLANS”*
Ha estat dit que Gabriel Maura, en cl eurs
-
Granjel, en reportar-ho en el seu
recent Panorama, ha consignat el fet que, uns anys abans,
Joan Maragall
-
mitjan 1900, Azorín, a través d’un amic comú, Jacinto Grau.
donà el seu Ilibre El alma castellana a Joan
-
Maragall, que
en publicà un comentari elogios a les pàgines del “Diario
de Barcelona" (31-VII-1900).
-
El mes
d’octubre, Maragall féu un viatge a Madrid i, probablement
a través d’Azorín, entrà en contacte
-
Aixó no obstant, Maragall confessa:- “como usted ve,
• Fnsnwnl d'un lanftls iiiMil ubre
í dMrtll.
-
Poe després, el 28 de febrer de 1901, Maragall publica
al “Diario de Barcelona” l'article La joven escuela
-
Y tal fue la obse-
Carla d'Asorin, adreçada a Maragall el 5 d'agost de 1900.
- Formatos:
-
-
Resultado número:12
Estudio crítico
- Título:
-
Joan Maragall i Felip Pedrell: Un aspecte del Comte Arnau / Arthur Terry - Registro bibliográfico
- Autor:
-
Terry, Arthur, 1927-2004
- Portales:
-
Joan Maragall
Visitar sitio web
| Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives
Visitar sitio web
| Literatura
Visitar sitio web
| Biblioteca Abadia de Montserrat
Visitar sitio web
| Serra d'Or
Visitar sitio web
- Mat. aut.:
-
Maragall, Joan, 1860-1911 -- Crítica i interpretació
| Pedrell, Felip, 1841-1922 -- Crítica i interpretació
- Fragmentos
'Joan Maragall' en la obra
: (20
coincidencias encontradas)
-
-
JOAN
MARAGALL
I
FELIP
PEDRELL:
UN ASPECTE DEL COMTE ARNAU
^ntrar-se^poc^poc^torrfde^a^rimera^iMrVdel'comie
-
Així, el 8 de desembre de 1899, obre la
correspondència escrivint a Maragall des de Madrid per fclicitar-lo
-
Pocs dies després
arriba a l’atenció de Pedrell que Maragall està preparant
un poema sobre el comte Arnau
-
Maragall acabava de publicar la primera
part del Comte Amau a la revista “Catalónia".
-
En la mateixa carta Maragall confessa que
altres músics ja li han pregat de convertir el seu poema en
-
Tal era
la fe de Maragall en la natura espontània dc la inspiració
poètica; i un dels mèrits de Pedrell
-
és de no haver intentat
mai de fer que Maragall anés en contra dels seus principis.
-
Mentrestant, Maragall seguia treballant en allò que ha
via d’ésscr la segona part del poema.
-
No se sap la reacció de Maragall:
el mateix pla correspon exactament a les deu seccions del
poema, però
-
En la seva resposta, Maragall guarda un si
lenci complet sobre aquest aspecte del pla.
-
Mesos més
tard, juliol de 1903, Maragall sembla anticipar alguns dels
arguments de la conferència sobre
-
De totes
maneres, Pedrell mai no va contestar els arguments que
Maragall presenta en aquesta carta, puix
-
El 29 d’octubrc de 1903 Maragall va trametre a Pedrell
les sis primeres seccions de la segona part del
-
En realitat, Maragall, amb tota la seva
admiració envers Pedrell, conserva la seva independència, i
vol
-
Maragall ja sabia que Pedrell havia
acabat la partitura: “es posible que esto no le sirviera sino
de
-
En aquesta època Maragall no
havia escrit més enllà dels sis primers fragments de la sego
na part del
-
Com ja hem vist, Maragall va
guardat* silenci sobre aquesta qüestió durant alguns mesos;
però ara, pocs
-
La visió a la qual Maragall apunta queda expandida en
la Secció VII del poema i en la carta, del 12 de
-
No hi
ha dubte que la frase en qué Maragall fa al·lusió a les im
pureses del teatre anava més lluny
-
Mentrestant, Maragall va publicar la segona part del
Comte Arnau en la col·lecció Enllà, que aparegué
- Formatos:
-
-
Resultado número:13
Estudio crítico
- Título:
-
Gregorio Martínez Sierra, entusiasta catalanizante. Quince cartas a Joan Maragall (1905-1909) / Inma Rodríguez-Moranta - Registro bibliográfico
- Autor:
-
Rodríguez Moranta, Inmaculada
- Portales:
-
Joan Maragall
Visitar sitio web
| Literatura
Visitar sitio web
| Marcelino Menéndez Pelayo
Visitar sitio web
| Sociedad Menéndez Pelayo
Visitar sitio web
- Mat. aut.:
-
Maragall, Joan, 1860-1911 -- Correspondencia
| Martínez Sierra, Gregorio, 1881-1947 -- Crítica e interpretación
- Fragmentos
'Joan Maragall' en la obra
: (20
coincidencias encontradas)
-
-
Quince cartas a
Joan Maragall (1905-1909)
Boletín de la Biblioteca de Menéndez Pelayo.
-
QUINCE CARTAS A JOAN
MARAGALL (1905-1909)
U
no de los propósitos esenciales del semanario barcelonés
-
diversos catalanes (Alomar, Carner, Ors, Pijoan, Català), y rendirá homenaje a Santiago Rusiñol y a Joan
-
Maragall.
-
II
Como es sabido, Joan Maragall fue un modelo para las relaciones Cataluña-Castilla: especialmente significativos
-
Casino de Alicante
Renacimiento
Renacimiento
Renacimiento
Renacimiento
Renacimiento
Como advierte Joan
-
Renacimiento
Princesa, 77 Madrid
Teléfono 2.059
Los originales se conservan en el Archivo Casa Museo Joan
-
Maragall (Barcelona).
-
Las cartas
Por ejemplo, el 21 de enero de 1907 Joan Maragall publica en el suplemento Los Lunes de El
-
seu pes en la forja del 98 és
indiscutible, des d’Unamuno a Azorín, como ho és en les actituds del Joan
-
A Joan Maragall se los pidió en estos términos:
He terminado un libro de versos.
-
A la luz de esta correspondencia hemos recorrido el tramo de su relación con Joan Maragall, el gran poeta
-
Joan Maragall y Miguel de Unamuno. Una amistad paradigmática. Lleida.
Editorial Milenio.
-
Edició de Joan de Déu Domènech. Barcelona. Curial Edicions Catalanes.
-
MARAGALL, Joan (1904). Artículos (1893-1903). Barcelona. Fidel Giró.
— (1907). «Evocación».
-
MARFANY, Joan Lluís. (1990). Aspectes del modernisme. Barcelona. Curial.
-
SOLERVICENS, Joan B. (1970). «Notícia Biogràfica». En MARAGALL, Joan. Obres completes. Volumen I.
-
Maragall.
-
Más adelante, apareció como «Preliminar» de Elogios (1913).
32 Joan Maragall atendió puntualmente la
-
Juan Maragall.
- Formatos:
-
-
Resultado número:14
Estudio crítico
- Título:
-
Maragall, ciutadà / Josep Benet - Registro bibliográfico
- Autor:
-
Benet i Morell, Josep, 1920-2008
- Portales:
-
Joan Maragall
Visitar sitio web
| Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives
Visitar sitio web
| Literatura
Visitar sitio web
| Biblioteca Abadia de Montserrat
Visitar sitio web
| Serra d'Or
Visitar sitio web
- Mat. aut.:
-
Maragall, Joan, 1860-1911 -- Homenatges
- Fragmentos
'Joan Maragall' en la obra
: (16
coincidencias encontradas)
-
-
MARAGALL
CIUTADÀ
I El seu ^enterrament fou lluny de provocar^Vesclat popu-
de realitat a un**propòsit
-
i Bages, de Prat de la Riba i ’do Francesc
Cambó, però, també, de Pere Coromines, de Carles Rahola
Maragall
-
Maragall visqué externament
una frase de Prat de la Riba —que proclama que d que
reu poble'de faisó
-
Maragall va escriure per a l'Orfeó Català el seu himne
qui1 redactà3la cl·lda pr0P homenatge popular
-
català M retroba perennemenUes figures
nOeSïSS
Certament que existeixen textos en l’obra completa de
Maragall
-
Maragall abominava la Barcelona
•
O
Barcelona vella, al carrer de Jaume Giralt, i trasplantat,
Certament
-
, Maragall fou el poeta de les diades tradi
cionals ciutadanes.
-
Maragall no s’encanta, no s’emba
daleix davant la ciutat i les seves tradicions i les seves
glòries.
-
Maragall, però, no va trontollar en aquella crisi, ni
s’esmussaven la seva fe i la seva esperança en
-
La posició de Maragall davant aquella crisi és exemplar
i alliçonadora.
-
l'intent de deserció que es produí a
Catalunya després d'aquelles jornades, deserció material i
moral, Maragall
-
casa
nostra no ha parlat amb tanta contundència contra l’abandonament i la covardia col·lectius com Maragall
-
Joan Maragall estimava una ciutat vivent, plena de ne(uits, progressiva, per bé que sabia que voler una
-
Maragall sabia que només en una ciutat
rivent pot existir l’aulèntica grandesa.
-
No ens queda més remei que procurar fer-la a la
Maragall s'adonà del gran problema que patia Barce
-
Barcelona, dirà, és
"una gran conglomeració d’energies individuals que no ha
Joan Maragall no va pas
- Formatos:
-
-
Resultado número:15
Estudio crítico
- Título:
-
Aspectos noventayochistas en la obra poética de Joan Maragall (una peculiar manera de entender España) / José Luis González Subías - Registro bibliográfico
- Autor:
-
González Subías, José Luis
- Portales:
-
Asociación Internacional de Hispanistas (AIH)
Visitar sitio web
| Joan Maragall
Visitar sitio web
- Materia:
-
Poesia catalana -- Siglo 20º
- Mat. aut.:
-
Maragall, Joan, 1860-1911 -- Crítica e interpretación
- Fragmentos
'Joan Maragall' en la obra
: (20
coincidencias encontradas)
-
-
ASPECTOS NO VENTA YOCHISTAS EN LA OBRA POÉTICA
DE JOAN MARAGALL (UNA PECULIAR MANERA
DE ENTENDER ESPAÑA
-
)
José Luis González Subías
UNIVERSIDAD COMPLUTENSE DE MADRID
Leyendo la poesía de Joan Maragall, llama
-
En ellos, Maragall se expresa
con impulsos vitales y emotivos, que son un canto a la tierra que le vio
-
MARAGALL Y CATALUÑA
Son varios los poemas que ponen de manifiesto el intenso amor que el poeta
siente
-
Ambas composiciones se encuentran recogidas en Joan Maragall,
Obra poética, trad. de J. F.
-
Maragall, op.
cit. págs. 204-05.
3
«Sus hermosos colores al aire ha desplegado; / el amor brilla en el
-
La pasión que dirige el acendrado vitalismo de Maragall le ha llevado a
realizar una audaz hipérbole
-
MARAGALL Y ESPAÑA
El sentimiento patriótico de Maragall se proyecta en dos direcciones que,
aunque aparentemente
-
especialmente significativo para el tema que estamos tratando- y publicada en el
segundo libro de poesías de Joan
-
Maragall, en 1900.
-
Para Maragall, la palabra es una obsesión.
-
Pero, en estas composiciones, Joan Maragall no hace uso del catalán para hablar de su tierra materna
-
Maragall, que ama tanto la vida, reclama ésta para su patria.
-
¿A qué hijos
se refiere Maragall?
-
Maragall ha enlazado la visión de los restantes pueblos peninsulares con un elemento: el mar.
-
Joan Maragall es un poeta catalán que, en un momento determinado de su
vida y de su obra, conectó íntimamente
-
JOAN MARAGALL
233
novador que empujaba a estos apasionados amantes de su patria a zarandearla
por los
-
Maragall, pensador y político, Barcelona, 1968.
-
Joan Maragall considera Cataluña como parte indisoluble de España, a la que considera su nación.
-
Maragall, op. cit., pág. 40.
- Formatos:
-
-
Resultado número:16
Estudio crítico
- Título:
-
Camus i Maragall / per Víctor Alba - Registro bibliográfico
- Autor:
-
Alba, Víctor, 1916-2003
- Portales:
-
Joan Maragall
Visitar sitio web
| Literatura
Visitar sitio web
| Biblioteca americana
Visitar sitio web
| Portal de Revistas de Migraciones y Exilios
Visitar sitio web
| Exilio
Visitar sitio web
- Pub. orig.:
- "Pont blau : literatura, arts, informació", any VI, núm. 62, (desembre 1957), pp. 398-400
- Mat. aut.:
-
Camus, Albert, 1913-1960
| Maragall, Joan, 1860-1911
- Fragmentos
'Joan Maragall' en la obra
: (14
coincidencias encontradas)
-
-
El Cant Espiritual de
Maragall em serví d’exemple, No hi ha cap
cristià que hagi escrit, des de dintre
-
Camus volgué conèixer Maragall. Vaig
demanar a Barcelona un volum de les seves
poesies completes.
-
Durant hores, vam co
mentar l’obra de Maragall. cercant una
explicació al fet que fos tan pagana, tan
-
anticonvencional, tan diferent del que Maragall era vist pels seus biògrafs.
-
I també
cercant l'explicació del fet que els lectors
catalans de Maragall, gent assenyada si
n’hi ha,
-
més convencional, més com
Déu mana, i l’evasió vers aquesta disbauxa
de l’esperit que és la poesia de Maragall
-
No sé com fou, que Camus suggerí de
fer una traducció de Maragall — d’algunes
de les seves coses millors
-
qüestió tècnica — l’idioma —, de les possi
bilitats que hi ha en tants escriptors de
països petits.
— Maragall
-
Combat.
diari del qual era un dels directors, Camus
trobava temps per a un refugiat de la poe
sia: Maragall
-
Maragall i Camus són tan difePONT BLAU
399
rents, en lints concepcions, que entrar dinire de la llengua
-
primers mesos d’exili, quan
jo vivia en una mansarda de la ruc Mouffelard, il·luminada encara per gas, Maragall
-
Alguns del poemes de Maragall traduïts
per Camus sobre el «meu» text francès es
publicaren a la revista
-
Maragall representa. en la literatura catalana, el punt de partença de tota la
poesia moderna.
-
Miquel (1861-1897), l’hiperestésic krausista i admirador de Spinoza, deixà en el
pòsit cultural de Maragall
- Formatos:
-
-
Resultado número:17
Estudio crítico
- Título:
-
Maragall y la esperanza / Pedro Laín Entralgo - Registro bibliográfico
- Autor:
-
Laín Entralgo, Pedro, 1908-2001
- Portales:
-
Joan Maragall
Visitar sitio web
| Pedro Laín Entralgo
Visitar sitio web
- Pub. orig.:
- Papeles de Son Armadans, 34 (1959), pp. 9-18
- Mat. aut.:
-
Maragall, Joan, 1860-1911
- Fragmentos
'Joan Maragall' en la obra
: (16
coincidencias encontradas)
-
-
Mara frail y la esperanza*
y O OIRÍA : MaRAGALL, O LA ESPERANZA.
-
Mas porque no era optimista y era entusiasta, Juan
Maragall tuvo que ser y fue un gran esperanzado.
-
Maragall, querencioso del mundo sensible, amarte
lado de las cosas que se ven, se oyen, se locan y se
-
Maragall, alma radical
y delicada, conoce por supuesto ese último riesgo.
-
Riba ha visto bien este nervio postrero de la
poesía maragnlliuna: E1 més fort de Pobra poètica de
Maragall
-
Muy gustoso sería contemplar a través del verso y
la prosa cómo se expresó el amor de Maragall a las
-
; el mar en Maragall y en Antonio
Machado ¡qué gran tema, para el mutuo enriqueci
miento de Castilla
-
esperanza -tan catalanas, en el conjunto de
las distintas tierras españolas- del catalán y el poeta
Juan Maragall
-
del amar la vida y la realidad; en eso con
siste, a mi juicio, el principal objeto de la lección
de Maragall
-
Recordemos otra vez el coloquio cutre Unamuno y
Maragall, tan distintos entre sí. tan «otros», y sin
-
Λ ,o cual replicaba Maragall: «Pues yo creo
que esto no puede ser...
-
los elogios de tantas obras
literarias catalanas- aconsejaba o exigía tanto; pero es
indudable que Maragall
-
Sí, tenía
razón Maragall; y no sólo por la fuerza de sus argu
mentos históricos y por su obra catalana
-
que la poesía catalana continúa, con sensibilidad uctual,
en el nivel en que. la pusieron Verdaguer y Maragall
-
Sé, en fin, que Maragall.
gran esperanzado, tuvo en su esperanzo el esquema de
una gran lección para
-
realidad de la» cosas— dejadme, amigos de Cataluña,
pedir hoy por el cumplimiento de la esperanza de Juan
Maragall
- Formatos:
-
-
Resultado número:18
Estudio crítico
- Título:
-
Una enquesta: Recordant Maragall - Registro bibliográfico
- Portales:
-
Joan Maragall
Visitar sitio web
| Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives
Visitar sitio web
| Literatura
Visitar sitio web
| Biblioteca Abadia de Montserrat
Visitar sitio web
| Serra d'Or
Visitar sitio web
- Mat. aut.:
-
Maragall, Joan, 1860-1911
- Fragmentos
'Joan Maragall' en la obra
: (1
coincidencia encontrada)
-
-
UNA ENQUESTA: RECORDANT MARAGALL
E=3ss£SsSrHn
Biiïli!
- Formatos:
-
-
Resultado número:19
Estudio crítico
- Título:
-
La grandesa de Maragall / Geoffrey W. Ribbans - Registro bibliográfico
- Autor:
-
Ribbans, Geoffrey, 1927-
- Portales:
-
Joan Maragall
Visitar sitio web
| Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives
Visitar sitio web
| Literatura
Visitar sitio web
| Biblioteca Abadia de Montserrat
Visitar sitio web
| Serra d'Or
Visitar sitio web
- Mat. aut.:
-
Maragall, Joan, 1860-1911
- Fragmentos
'Joan Maragall' en la obra
: (14
coincidencias encontradas)
-
-
LA GRANDESA
DE MARAGALL
Deia Unamuno, en assabentar-se de la mort de Mara
gall, que “España acaba
-
No vull, però,
reduir la importància de Maragall a aquesta funció mera
ment històrica d'omplir un buit
-
quatre
o cinc poetes més grans que ha produït Espanya en tot el
que portem de segle, hi aniria inclòs En Joan
-
Maragall, i
potser hi tindria el primer lloc i tot.
-
Maragall, moderníssimament, es va servir de
la parla comuna, nua de retòrica, una poesia que, acostada
-
Maragall té el do de fer versos així prosaics, extraordinà
riament impressionants, juxtaposats amb altres
-
Malgrat aquest domini dels recursos de la llengua, per
a Maragall la bellesa existeix més enllà dels
-
Aquest afany estètic no
duu En Maragall, però, al món tancat i arbitrari d’alguns
simbolistes ni al fragmentarisme
-
Pel que fa a la seva ideologia, preval una certa tendèn
cia de considerar En Maragall com un burgès
-
gaire burgès el culte del sobrehome de Nietzsche que
tipus llegendaris de la història catalana — Fra Joan
-
En els tres epi
sodis Maragall passa d'una senzilla actitud de voler anar
incessantment cap endavant
-
Així arriba Maragall a un punt en què la seva tendència
estètica queda superada per una preocupació més
-
geni, d'Homer i de Goethe, influència
clàssica i romàntica, típica del gran poeta europeu que fou
En Joan
-
Maragall.
- Formatos:
-
-
Resultado número:20
Estudio crítico
- Título:
-
Com veu l'home, Maragall / Gonçal Lloveras - Registro bibliográfico
- Autor:
-
Lloveras, Gonçal, 1926-2003
- Portales:
-
Joan Maragall
Visitar sitio web
| Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives
Visitar sitio web
| Literatura
Visitar sitio web
| Biblioteca Abadia de Montserrat
Visitar sitio web
| Serra d'Or
Visitar sitio web
- Mat. aut.:
-
Maragall, Joan, 1860-1911
- Fragmentos
'Joan Maragall' en la obra
: (20
coincidencias encontradas)
-
-
COM VEU
L’HOME,
MARAGALL
que era un pensador?
-
en aquest sentit que cal no precipitar-sc a donar
per descomptats els motius pels quals considerem Maragall
-
Una cosa és afirmar que Joan Maragall fou un burgès ca
paç de salvar o de justificar amb la seva exemplaritat
-
Com a màxim podem afirmar — crec
jo — que Maragall fou un pensador polític fidel a les conve
niències
-
Em refereixo a la seva
antropologia, a la manera com veu l’home, Maragall, No és
una teoria de l'home
-
actual teoria integrador» de l'home, l’antropologia filo
sòfica europea contemporània, dóna la raó a Joan
-
Maragall,
definidor asistcmàtic, però puntualíssim de moltes catego
ries antropològiques que proposen
-
I en adonar-me d’això és quan penso que tenim raó de con
siderar que Maragall fou un gran pensador.
-
Intentaré de concretar quines són aquestes categories
antropològiques que Maragall s’atrevia a afirmar
-
Maragall, enfront d’ideologies i d’actituds antivitals, va pro
clamar sempre la necessitat de comptar
-
En un paràgraf d'aquest article Maragall diu: “Esta escisión
es la que induce a creer al hombre que vive
-
Corredor
suposa en Maragall-adolescent entre l'amor camal i l’amor
espiritual fou producte de l’educació
-
Aquest és
el moment de fer notar que la genialitat de Maragall en
aquest terreny és de no confondre mai
-
Maragall — com tot cristià autèn
tic— va ésser conscient d’això.
-
Per això Maragall, home de pau i d’ordre, l'indignava
qualsevol ordre o pau no basats en la llibertat
-
Com si Maragall hagués evadit mai les tristeses o les lletjors.
-
El que passa és, al meu entendre, que Joan Maragall
sabia que la fidelitat de l’home consisteix a agrair
-
No es tracta pas de negar la importància de les vi
vències infantils; es tracta de dir que Maragall,
-
En el seu Elogio del uivir Maragall és, respecte a això,
força explícit; diu: "Pero ¿qué quiere decir
-
Però tot això no pas d’una manera plàcida i fàcil, com
pretenen molts que voldrien un Maragall de color
- Formatos:
-
Filtros de la búsqueda
- Laín Entralgo, Pedro, 1908-2001 6
- Sotelo Vázquez, Adolfo, 1953- 6
- Alvar, Manuel, 1923-2001 5
- Miró, Gabriel, 1879-1930 5
- Bonet, Laureano, 1938- 4
- Luis, Leopoldo de, 1918-2005 4
- Bastons i Vivanco, Carles, 1945- 3
- Llorente, Teodoro, 1836-1911 3
- Mas i Perera, Pere, 1901-1977 3
- Rodríguez Moranta, Inmaculada 3
- Sotelo Vázquez, Marisa 3
- Asensio, Eugenio, 1902-1996 2
- Asociación Internacional de Hispanistas. Congreso (10º. 1989. Barcelona) 2
- Baamonde, Miguel Ángel, 1931-2021 2
- Balcells, José María, 1943- 2
- Blecua Teijeiro, José Manuel, 1913-2003 2
- Cerdà Subirachs, Jordi 2
- Coll-Vinent, Sílvia 2
- Congreso Internacional conmemorativo del cincuentenario de la muerte de Antonio Machado (1989. Sevilla) 2
- Llombart Huesca, María 2
- Poesía española -- Siglo 20º -- Historia y crítica 11
- Literatura española -- Siglo 19º -- Historia y crítica 9
- Literatura española -- Siglo 20º -- Historia y crítica 9
- Español (Lengua) -- Congresos 6
- Filología española -- Congresos 6
- Editores y edición -- España -- Siglo 20º 5
- España 5
- España -- Historia -- Siglo 20º 5
- Literatura española -- Congresos 5
- Literatura española -- Historia y crítica 5
- Literatura hispanoamericana -- Congresos 5
- Editores y edición -- España -- Siglo 19º 4
- Filosofía -- España 4
- Literatura española 4
- Modernismo (Literatura) 4
- Poesía española 4
- Traducción e interpretación 4
- Cataluña -- Historia -- Siglo 20º 3
- Editores y edición -- Cataluña -- Siglo 20º 3
- Editoriales -- Cataluña -- Siglo 20º 3
- Universidad de Alicante 4
- Acadèmia Valenciana de la Llengua 3
- Fundación Caballero Bonald 3
- Lozano Marco, Miguel Ángel 3
- Universitat de Lleida 3
- Baena, Enrique 2
- Cuevas García, Cristóbal, 1933-2013 2
- García González, Ramón 2
- Lafarga, Francisco, 1948- 2
- Mayor Rodríguez, Rosalía 2
- Parra Ramos, Josefa, 1965- 2
- Pegenaute, Luis, 1965- 2
- Peyraga, Pascale 2
- Roca, Rafael 2
- Rodríguez Gómez, Ricardo, 1961- 2
- Alberola Romá, Armando, 1956- 1
- Alonso, Cecilio, 1941- 1
- Alpera, Lluís, 1938-2018 1
- Amor y Vázquez, José 1
- Antolín, Enriqueta 1
- Maragall, Joan, 1860-1911 33
- Machado, Antonio, 1875-1939 12
- Gil-Albert, Juan, 1904-1994 6
- Llorente, Teodor (1836-1911) 6
- Medina, Vicente, 1866-1937 5
- Aleixandre, Vicente, 1898-1984 4
- Altamira, Rafael (1866-1951) 4
- Azorín, 1873-1967 4
- Miró, Gabriel, 1879-1930 4
- Pardo Bazán, Emilia, Condesa de, 1851-1921 4
- Unamuno, Miguel de, 1864-1936 4
- Alas, Leopoldo, Clarín, 1852-1901 3
- Pereda, José María de, 1833-1906 3
- Pérez Galdós, Benito, 1843-1920 3
- Plá, Josep, 1897-1981 3
- Rodó, José Enrique, 1871-1917 3
- Bartra, Agustí, 1908-1982 2
- Bergamín, José, 1895-1983 2
- Blasco Ibáñez, Vicente, 1867-1928 2
- Darío, Rubén (1867-1916) 2
Filtros aplicados:
-
Resultado número:11 Estudio crítico
- Título:
- Joan Maragall i "la jove generació d'escriptors castellans" / Joaquim Molas - Registro bibliográfico
- Autor:
- Molas, Joaquim, 1930-2015
- Portales:
- Joan Maragall Visitar sitio web | Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives Visitar sitio web | Literatura Visitar sitio web | Biblioteca Abadia de Montserrat Visitar sitio web | Serra d'Or Visitar sitio web
- Mat. aut.:
- Maragall, Joan, 1860-1911 -- Crítica i interpretació
- Fragmentos 'Joan Maragall' en la obra : (8 coincidencias encontradas)
-
- JOAN MARAGALL I “LA JOVE GENERACIÓ D’ESCRIPTORS CASTELLANS”* Ha estat dit que Gabriel Maura, en cl eurs
- Granjel, en reportar-ho en el seu recent Panorama, ha consignat el fet que, uns anys abans, Joan Maragall
- mitjan 1900, Azorín, a través d’un amic comú, Jacinto Grau. donà el seu Ilibre El alma castellana a Joan
- Maragall, que en publicà un comentari elogios a les pàgines del “Diario de Barcelona" (31-VII-1900).
- El mes d’octubre, Maragall féu un viatge a Madrid i, probablement a través d’Azorín, entrà en contacte
- Aixó no obstant, Maragall confessa:- “como usted ve, • Fnsnwnl d'un lanftls iiiMil ubre í dMrtll.
- Poe després, el 28 de febrer de 1901, Maragall publica al “Diario de Barcelona” l'article La joven escuela
- Y tal fue la obse- Carla d'Asorin, adreçada a Maragall el 5 d'agost de 1900.
- Formatos:
-
Resultado número:12 Estudio crítico
- Título:
- Joan Maragall i Felip Pedrell: Un aspecte del Comte Arnau / Arthur Terry - Registro bibliográfico
- Autor:
- Terry, Arthur, 1927-2004
- Portales:
- Joan Maragall Visitar sitio web | Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives Visitar sitio web | Literatura Visitar sitio web | Biblioteca Abadia de Montserrat Visitar sitio web | Serra d'Or Visitar sitio web
- Mat. aut.:
- Maragall, Joan, 1860-1911 -- Crítica i interpretació | Pedrell, Felip, 1841-1922 -- Crítica i interpretació
- Fragmentos 'Joan Maragall' en la obra : (20 coincidencias encontradas)
-
- JOAN MARAGALL I FELIP PEDRELL: UN ASPECTE DEL COMTE ARNAU ^ntrar-se^poc^poc^torrfde^a^rimera^iMrVdel'comie
- Així, el 8 de desembre de 1899, obre la correspondència escrivint a Maragall des de Madrid per fclicitar-lo
- Pocs dies després arriba a l’atenció de Pedrell que Maragall està preparant un poema sobre el comte Arnau
- Maragall acabava de publicar la primera part del Comte Amau a la revista “Catalónia".
- En la mateixa carta Maragall confessa que altres músics ja li han pregat de convertir el seu poema en
- Tal era la fe de Maragall en la natura espontània dc la inspiració poètica; i un dels mèrits de Pedrell
- és de no haver intentat mai de fer que Maragall anés en contra dels seus principis.
- Mentrestant, Maragall seguia treballant en allò que ha via d’ésscr la segona part del poema.
- No se sap la reacció de Maragall: el mateix pla correspon exactament a les deu seccions del poema, però
- En la seva resposta, Maragall guarda un si lenci complet sobre aquest aspecte del pla.
- Mesos més tard, juliol de 1903, Maragall sembla anticipar alguns dels arguments de la conferència sobre
- De totes maneres, Pedrell mai no va contestar els arguments que Maragall presenta en aquesta carta, puix
- El 29 d’octubrc de 1903 Maragall va trametre a Pedrell les sis primeres seccions de la segona part del
- En realitat, Maragall, amb tota la seva admiració envers Pedrell, conserva la seva independència, i vol
- Maragall ja sabia que Pedrell havia acabat la partitura: “es posible que esto no le sirviera sino de
- En aquesta època Maragall no havia escrit més enllà dels sis primers fragments de la sego na part del
- Com ja hem vist, Maragall va guardat* silenci sobre aquesta qüestió durant alguns mesos; però ara, pocs
- La visió a la qual Maragall apunta queda expandida en la Secció VII del poema i en la carta, del 12 de
- No hi ha dubte que la frase en qué Maragall fa al·lusió a les im pureses del teatre anava més lluny
- Mentrestant, Maragall va publicar la segona part del Comte Arnau en la col·lecció Enllà, que aparegué
- Formatos:
-
Resultado número:13 Estudio crítico
- Título:
- Gregorio Martínez Sierra, entusiasta catalanizante. Quince cartas a Joan Maragall (1905-1909) / Inma Rodríguez-Moranta - Registro bibliográfico
- Autor:
- Rodríguez Moranta, Inmaculada
- Portales:
- Joan Maragall Visitar sitio web | Literatura Visitar sitio web | Marcelino Menéndez Pelayo Visitar sitio web | Sociedad Menéndez Pelayo Visitar sitio web
- Mat. aut.:
- Maragall, Joan, 1860-1911 -- Correspondencia | Martínez Sierra, Gregorio, 1881-1947 -- Crítica e interpretación
- Fragmentos 'Joan Maragall' en la obra : (20 coincidencias encontradas)
-
- Quince cartas a Joan Maragall (1905-1909) Boletín de la Biblioteca de Menéndez Pelayo.
- QUINCE CARTAS A JOAN MARAGALL (1905-1909) U no de los propósitos esenciales del semanario barcelonés
- diversos catalanes (Alomar, Carner, Ors, Pijoan, Català), y rendirá homenaje a Santiago Rusiñol y a Joan
- Maragall.
- II Como es sabido, Joan Maragall fue un modelo para las relaciones Cataluña-Castilla: especialmente significativos
- Casino de Alicante Renacimiento Renacimiento Renacimiento Renacimiento Renacimiento Como advierte Joan
- Renacimiento Princesa, 77 Madrid Teléfono 2.059 Los originales se conservan en el Archivo Casa Museo Joan
- Maragall (Barcelona).
- Las cartas Por ejemplo, el 21 de enero de 1907 Joan Maragall publica en el suplemento Los Lunes de El
- seu pes en la forja del 98 és indiscutible, des d’Unamuno a Azorín, como ho és en les actituds del Joan
- A Joan Maragall se los pidió en estos términos: He terminado un libro de versos.
- A la luz de esta correspondencia hemos recorrido el tramo de su relación con Joan Maragall, el gran poeta
- Joan Maragall y Miguel de Unamuno. Una amistad paradigmática. Lleida. Editorial Milenio.
- Edició de Joan de Déu Domènech. Barcelona. Curial Edicions Catalanes.
- MARAGALL, Joan (1904). Artículos (1893-1903). Barcelona. Fidel Giró. — (1907). «Evocación».
- MARFANY, Joan Lluís. (1990). Aspectes del modernisme. Barcelona. Curial.
- SOLERVICENS, Joan B. (1970). «Notícia Biogràfica». En MARAGALL, Joan. Obres completes. Volumen I.
- Maragall.
- Más adelante, apareció como «Preliminar» de Elogios (1913). 32 Joan Maragall atendió puntualmente la
- Juan Maragall.
- Formatos:
-
Resultado número:14 Estudio crítico
- Título:
- Maragall, ciutadà / Josep Benet - Registro bibliográfico
- Autor:
- Benet i Morell, Josep, 1920-2008
- Portales:
- Joan Maragall Visitar sitio web | Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives Visitar sitio web | Literatura Visitar sitio web | Biblioteca Abadia de Montserrat Visitar sitio web | Serra d'Or Visitar sitio web
- Mat. aut.:
- Maragall, Joan, 1860-1911 -- Homenatges
- Fragmentos 'Joan Maragall' en la obra : (16 coincidencias encontradas)
-
- MARAGALL CIUTADÀ I El seu ^enterrament fou lluny de provocar^Vesclat popu- de realitat a un**propòsit
- i Bages, de Prat de la Riba i ’do Francesc Cambó, però, també, de Pere Coromines, de Carles Rahola Maragall
- Maragall visqué externament una frase de Prat de la Riba —que proclama que d que reu poble'de faisó
- Maragall va escriure per a l'Orfeó Català el seu himne qui1 redactà3la cl·lda pr0P homenatge popular
- català M retroba perennemenUes figures nOeSïSS Certament que existeixen textos en l’obra completa de Maragall
- Maragall abominava la Barcelona • O Barcelona vella, al carrer de Jaume Giralt, i trasplantat, Certament
- , Maragall fou el poeta de les diades tradi cionals ciutadanes.
- Maragall no s’encanta, no s’emba daleix davant la ciutat i les seves tradicions i les seves glòries.
- Maragall, però, no va trontollar en aquella crisi, ni s’esmussaven la seva fe i la seva esperança en
- La posició de Maragall davant aquella crisi és exemplar i alliçonadora.
- l'intent de deserció que es produí a Catalunya després d'aquelles jornades, deserció material i moral, Maragall
- casa nostra no ha parlat amb tanta contundència contra l’abandonament i la covardia col·lectius com Maragall
- Joan Maragall estimava una ciutat vivent, plena de ne(uits, progressiva, per bé que sabia que voler una
- Maragall sabia que només en una ciutat rivent pot existir l’aulèntica grandesa.
- No ens queda més remei que procurar fer-la a la Maragall s'adonà del gran problema que patia Barce
- Barcelona, dirà, és "una gran conglomeració d’energies individuals que no ha Joan Maragall no va pas
- Formatos:
-
Resultado número:15 Estudio crítico
- Título:
- Aspectos noventayochistas en la obra poética de Joan Maragall (una peculiar manera de entender España) / José Luis González Subías - Registro bibliográfico
- Autor:
- González Subías, José Luis
- Portales:
- Asociación Internacional de Hispanistas (AIH) Visitar sitio web | Joan Maragall Visitar sitio web
- Materia:
- Poesia catalana -- Siglo 20º
- Mat. aut.:
- Maragall, Joan, 1860-1911 -- Crítica e interpretación
- Fragmentos 'Joan Maragall' en la obra : (20 coincidencias encontradas)
-
- ASPECTOS NO VENTA YOCHISTAS EN LA OBRA POÉTICA DE JOAN MARAGALL (UNA PECULIAR MANERA DE ENTENDER ESPAÑA
- ) José Luis González Subías UNIVERSIDAD COMPLUTENSE DE MADRID Leyendo la poesía de Joan Maragall, llama
- En ellos, Maragall se expresa con impulsos vitales y emotivos, que son un canto a la tierra que le vio
- MARAGALL Y CATALUÑA Son varios los poemas que ponen de manifiesto el intenso amor que el poeta siente
- Ambas composiciones se encuentran recogidas en Joan Maragall, Obra poética, trad. de J. F.
- Maragall, op. cit. págs. 204-05. 3 «Sus hermosos colores al aire ha desplegado; / el amor brilla en el
- La pasión que dirige el acendrado vitalismo de Maragall le ha llevado a realizar una audaz hipérbole
- MARAGALL Y ESPAÑA El sentimiento patriótico de Maragall se proyecta en dos direcciones que, aunque aparentemente
- especialmente significativo para el tema que estamos tratando- y publicada en el segundo libro de poesías de Joan
- Maragall, en 1900.
- Para Maragall, la palabra es una obsesión.
- Pero, en estas composiciones, Joan Maragall no hace uso del catalán para hablar de su tierra materna
- Maragall, que ama tanto la vida, reclama ésta para su patria.
- ¿A qué hijos se refiere Maragall?
- Maragall ha enlazado la visión de los restantes pueblos peninsulares con un elemento: el mar.
- Joan Maragall es un poeta catalán que, en un momento determinado de su vida y de su obra, conectó íntimamente
- JOAN MARAGALL 233 novador que empujaba a estos apasionados amantes de su patria a zarandearla por los
- Maragall, pensador y político, Barcelona, 1968.
- Joan Maragall considera Cataluña como parte indisoluble de España, a la que considera su nación.
- Maragall, op. cit., pág. 40.
- Formatos:
-
Resultado número:16 Estudio crítico
- Título:
- Camus i Maragall / per Víctor Alba - Registro bibliográfico
- Autor:
- Alba, Víctor, 1916-2003
- Portales:
- Joan Maragall Visitar sitio web | Literatura Visitar sitio web | Biblioteca americana Visitar sitio web | Portal de Revistas de Migraciones y Exilios Visitar sitio web | Exilio Visitar sitio web
- Pub. orig.:
- "Pont blau : literatura, arts, informació", any VI, núm. 62, (desembre 1957), pp. 398-400
- Mat. aut.:
- Camus, Albert, 1913-1960 | Maragall, Joan, 1860-1911
- Fragmentos 'Joan Maragall' en la obra : (14 coincidencias encontradas)
-
- El Cant Espiritual de Maragall em serví d’exemple, No hi ha cap cristià que hagi escrit, des de dintre
- Camus volgué conèixer Maragall. Vaig demanar a Barcelona un volum de les seves poesies completes.
- Durant hores, vam co mentar l’obra de Maragall. cercant una explicació al fet que fos tan pagana, tan
- anticonvencional, tan diferent del que Maragall era vist pels seus biògrafs.
- I també cercant l'explicació del fet que els lectors catalans de Maragall, gent assenyada si n’hi ha,
- més convencional, més com Déu mana, i l’evasió vers aquesta disbauxa de l’esperit que és la poesia de Maragall
- No sé com fou, que Camus suggerí de fer una traducció de Maragall — d’algunes de les seves coses millors
- qüestió tècnica — l’idioma —, de les possi bilitats que hi ha en tants escriptors de països petits. — Maragall
- Combat. diari del qual era un dels directors, Camus trobava temps per a un refugiat de la poe sia: Maragall
- Maragall i Camus són tan difePONT BLAU 399 rents, en lints concepcions, que entrar dinire de la llengua
- primers mesos d’exili, quan jo vivia en una mansarda de la ruc Mouffelard, il·luminada encara per gas, Maragall
- Alguns del poemes de Maragall traduïts per Camus sobre el «meu» text francès es publicaren a la revista
- Maragall representa. en la literatura catalana, el punt de partença de tota la poesia moderna.
- Miquel (1861-1897), l’hiperestésic krausista i admirador de Spinoza, deixà en el pòsit cultural de Maragall
- Formatos:
-
Resultado número:17 Estudio crítico
- Título:
- Maragall y la esperanza / Pedro Laín Entralgo - Registro bibliográfico
- Autor:
- Laín Entralgo, Pedro, 1908-2001
- Portales:
- Joan Maragall Visitar sitio web | Pedro Laín Entralgo Visitar sitio web
- Pub. orig.:
- Papeles de Son Armadans, 34 (1959), pp. 9-18
- Mat. aut.:
- Maragall, Joan, 1860-1911
- Fragmentos 'Joan Maragall' en la obra : (16 coincidencias encontradas)
-
- Mara frail y la esperanza* y O OIRÍA : MaRAGALL, O LA ESPERANZA.
- Mas porque no era optimista y era entusiasta, Juan Maragall tuvo que ser y fue un gran esperanzado.
- Maragall, querencioso del mundo sensible, amarte lado de las cosas que se ven, se oyen, se locan y se
- Maragall, alma radical y delicada, conoce por supuesto ese último riesgo.
- Riba ha visto bien este nervio postrero de la poesía maragnlliuna: E1 més fort de Pobra poètica de Maragall
- Muy gustoso sería contemplar a través del verso y la prosa cómo se expresó el amor de Maragall a las
- ; el mar en Maragall y en Antonio Machado ¡qué gran tema, para el mutuo enriqueci miento de Castilla
- esperanza -tan catalanas, en el conjunto de las distintas tierras españolas- del catalán y el poeta Juan Maragall
- del amar la vida y la realidad; en eso con siste, a mi juicio, el principal objeto de la lección de Maragall
- Recordemos otra vez el coloquio cutre Unamuno y Maragall, tan distintos entre sí. tan «otros», y sin
- Λ ,o cual replicaba Maragall: «Pues yo creo que esto no puede ser...
- los elogios de tantas obras literarias catalanas- aconsejaba o exigía tanto; pero es indudable que Maragall
- Sí, tenía razón Maragall; y no sólo por la fuerza de sus argu mentos históricos y por su obra catalana
- que la poesía catalana continúa, con sensibilidad uctual, en el nivel en que. la pusieron Verdaguer y Maragall
- Sé, en fin, que Maragall. gran esperanzado, tuvo en su esperanzo el esquema de una gran lección para
- realidad de la» cosas— dejadme, amigos de Cataluña, pedir hoy por el cumplimiento de la esperanza de Juan Maragall
- Formatos:
-
Resultado número:18 Estudio crítico
- Título:
- Una enquesta: Recordant Maragall - Registro bibliográfico
- Portales:
- Joan Maragall Visitar sitio web | Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives Visitar sitio web | Literatura Visitar sitio web | Biblioteca Abadia de Montserrat Visitar sitio web | Serra d'Or Visitar sitio web
- Mat. aut.:
- Maragall, Joan, 1860-1911
- Fragmentos 'Joan Maragall' en la obra : (1 coincidencia encontrada)
-
- UNA ENQUESTA: RECORDANT MARAGALL E=3ss£SsSrHn Biiïli!
- Formatos:
-
Resultado número:19 Estudio crítico
- Título:
- La grandesa de Maragall / Geoffrey W. Ribbans - Registro bibliográfico
- Autor:
- Ribbans, Geoffrey, 1927-
- Portales:
- Joan Maragall Visitar sitio web | Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives Visitar sitio web | Literatura Visitar sitio web | Biblioteca Abadia de Montserrat Visitar sitio web | Serra d'Or Visitar sitio web
- Mat. aut.:
- Maragall, Joan, 1860-1911
- Fragmentos 'Joan Maragall' en la obra : (14 coincidencias encontradas)
-
- LA GRANDESA DE MARAGALL Deia Unamuno, en assabentar-se de la mort de Mara gall, que “España acaba
- No vull, però, reduir la importància de Maragall a aquesta funció mera ment històrica d'omplir un buit
- quatre o cinc poetes més grans que ha produït Espanya en tot el que portem de segle, hi aniria inclòs En Joan
- Maragall, i potser hi tindria el primer lloc i tot.
- Maragall, moderníssimament, es va servir de la parla comuna, nua de retòrica, una poesia que, acostada
- Maragall té el do de fer versos així prosaics, extraordinà riament impressionants, juxtaposats amb altres
- Malgrat aquest domini dels recursos de la llengua, per a Maragall la bellesa existeix més enllà dels
- Aquest afany estètic no duu En Maragall, però, al món tancat i arbitrari d’alguns simbolistes ni al fragmentarisme
- Pel que fa a la seva ideologia, preval una certa tendèn cia de considerar En Maragall com un burgès
- gaire burgès el culte del sobrehome de Nietzsche que tipus llegendaris de la història catalana — Fra Joan
- En els tres epi sodis Maragall passa d'una senzilla actitud de voler anar incessantment cap endavant
- Així arriba Maragall a un punt en què la seva tendència estètica queda superada per una preocupació més
- geni, d'Homer i de Goethe, influència clàssica i romàntica, típica del gran poeta europeu que fou En Joan
- Maragall.
- Formatos:
-
Resultado número:20 Estudio crítico
- Título:
- Com veu l'home, Maragall / Gonçal Lloveras - Registro bibliográfico
- Autor:
- Lloveras, Gonçal, 1926-2003
- Portales:
- Joan Maragall Visitar sitio web | Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives Visitar sitio web | Literatura Visitar sitio web | Biblioteca Abadia de Montserrat Visitar sitio web | Serra d'Or Visitar sitio web
- Mat. aut.:
- Maragall, Joan, 1860-1911
- Fragmentos 'Joan Maragall' en la obra : (20 coincidencias encontradas)
-
- COM VEU L’HOME, MARAGALL que era un pensador?
- en aquest sentit que cal no precipitar-sc a donar per descomptats els motius pels quals considerem Maragall
- Una cosa és afirmar que Joan Maragall fou un burgès ca paç de salvar o de justificar amb la seva exemplaritat
- Com a màxim podem afirmar — crec jo — que Maragall fou un pensador polític fidel a les conve niències
- Em refereixo a la seva antropologia, a la manera com veu l’home, Maragall, No és una teoria de l'home
- actual teoria integrador» de l'home, l’antropologia filo sòfica europea contemporània, dóna la raó a Joan
- Maragall, definidor asistcmàtic, però puntualíssim de moltes catego ries antropològiques que proposen
- I en adonar-me d’això és quan penso que tenim raó de con siderar que Maragall fou un gran pensador.
- Intentaré de concretar quines són aquestes categories antropològiques que Maragall s’atrevia a afirmar
- Maragall, enfront d’ideologies i d’actituds antivitals, va pro clamar sempre la necessitat de comptar
- En un paràgraf d'aquest article Maragall diu: “Esta escisión es la que induce a creer al hombre que vive
- Corredor suposa en Maragall-adolescent entre l'amor camal i l’amor espiritual fou producte de l’educació
- Aquest és el moment de fer notar que la genialitat de Maragall en aquest terreny és de no confondre mai
- Maragall — com tot cristià autèn tic— va ésser conscient d’això.
- Per això Maragall, home de pau i d’ordre, l'indignava qualsevol ordre o pau no basats en la llibertat
- Com si Maragall hagués evadit mai les tristeses o les lletjors.
- El que passa és, al meu entendre, que Joan Maragall sabia que la fidelitat de l’home consisteix a agrair
- No es tracta pas de negar la importància de les vi vències infantils; es tracta de dir que Maragall,
- En el seu Elogio del uivir Maragall és, respecte a això, força explícit; diu: "Pero ¿qué quiere decir
- Però tot això no pas d’una manera plàcida i fàcil, com pretenen molts que voldrien un Maragall de color
- Formatos:
Filtros de la búsqueda
- Laín Entralgo, Pedro, 1908-2001 6
- Sotelo Vázquez, Adolfo, 1953- 6
- Alvar, Manuel, 1923-2001 5
- Miró, Gabriel, 1879-1930 5
- Bonet, Laureano, 1938- 4
- Luis, Leopoldo de, 1918-2005 4
- Bastons i Vivanco, Carles, 1945- 3
- Llorente, Teodoro, 1836-1911 3
- Mas i Perera, Pere, 1901-1977 3
- Rodríguez Moranta, Inmaculada 3
- Sotelo Vázquez, Marisa 3
- Asensio, Eugenio, 1902-1996 2
- Asociación Internacional de Hispanistas. Congreso (10º. 1989. Barcelona) 2
- Baamonde, Miguel Ángel, 1931-2021 2
- Balcells, José María, 1943- 2
- Blecua Teijeiro, José Manuel, 1913-2003 2
- Cerdà Subirachs, Jordi 2
- Coll-Vinent, Sílvia 2
- Congreso Internacional conmemorativo del cincuentenario de la muerte de Antonio Machado (1989. Sevilla) 2
- Llombart Huesca, María 2
- Poesía española -- Siglo 20º -- Historia y crítica 11
- Literatura española -- Siglo 19º -- Historia y crítica 9
- Literatura española -- Siglo 20º -- Historia y crítica 9
- Español (Lengua) -- Congresos 6
- Filología española -- Congresos 6
- Editores y edición -- España -- Siglo 20º 5
- España 5
- España -- Historia -- Siglo 20º 5
- Literatura española -- Congresos 5
- Literatura española -- Historia y crítica 5
- Literatura hispanoamericana -- Congresos 5
- Editores y edición -- España -- Siglo 19º 4
- Filosofía -- España 4
- Literatura española 4
- Modernismo (Literatura) 4
- Poesía española 4
- Traducción e interpretación 4
- Cataluña -- Historia -- Siglo 20º 3
- Editores y edición -- Cataluña -- Siglo 20º 3
- Editoriales -- Cataluña -- Siglo 20º 3
- Universidad de Alicante 4
- Acadèmia Valenciana de la Llengua 3
- Fundación Caballero Bonald 3
- Lozano Marco, Miguel Ángel 3
- Universitat de Lleida 3
- Baena, Enrique 2
- Cuevas García, Cristóbal, 1933-2013 2
- García González, Ramón 2
- Lafarga, Francisco, 1948- 2
- Mayor Rodríguez, Rosalía 2
- Parra Ramos, Josefa, 1965- 2
- Pegenaute, Luis, 1965- 2
- Peyraga, Pascale 2
- Roca, Rafael 2
- Rodríguez Gómez, Ricardo, 1961- 2
- Alberola Romá, Armando, 1956- 1
- Alonso, Cecilio, 1941- 1
- Alpera, Lluís, 1938-2018 1
- Amor y Vázquez, José 1
- Antolín, Enriqueta 1
- Maragall, Joan, 1860-1911 33
- Machado, Antonio, 1875-1939 12
- Gil-Albert, Juan, 1904-1994 6
- Llorente, Teodor (1836-1911) 6
- Medina, Vicente, 1866-1937 5
- Aleixandre, Vicente, 1898-1984 4
- Altamira, Rafael (1866-1951) 4
- Azorín, 1873-1967 4
- Miró, Gabriel, 1879-1930 4
- Pardo Bazán, Emilia, Condesa de, 1851-1921 4
- Unamuno, Miguel de, 1864-1936 4
- Alas, Leopoldo, Clarín, 1852-1901 3
- Pereda, José María de, 1833-1906 3
- Pérez Galdós, Benito, 1843-1920 3
- Plá, Josep, 1897-1981 3
- Rodó, José Enrique, 1871-1917 3
- Bartra, Agustí, 1908-1982 2
- Bergamín, José, 1895-1983 2
- Blasco Ibáñez, Vicente, 1867-1928 2
- Darío, Rubén (1867-1916) 2