Selecciona una palabra y presiona la tecla d para obtener su definición.




Arriba


La uida's breu / e l'art se mostra longa
l'esperiment / defallen tota cosa
l'enteniment / en lo mon no reposa
al juhi d'hom / la ueritat s'alonga
no solament / es falta de natura  5
mas nos meteix / fem part en l'ignorança
aquesta es / en tant gran abundança
quel mon nos es / tenebra moltoscura.
-f. 206v-
Qui tant no sab / en dos errors concorre
ignora si / no ueu lo temps quil corre.  10

Naturalment / ignorancans guerreja
en esta part / no podem d'ella storcre
per altres parts / li podem cami torcre
mas no uolem / de que'n s'cosa leja
ço que libert / es a nos qu'aprenguessem  15
noy treballam / per nostra negençia
e mal fahent / debe fahem sciença
donchs com sera / que res debe ntenguessem
Per dues parts / l'ignorança es tanta
quel mes sabent / de si mateix s'espanta  20

Deu no ntenem / sino sots qualque forma
presa pel seny / e deu no es sensible
mens es a nos / substantia coneixible
l'enteniment / ab la raho la forma
los accidents / sol bastam a coneixer  25
e hauem ops / quels migs dispost sien
embarchs hauem / tant quel juhi desuien
mudant juhi / minuant , e fahent creixer.
-f. 207r-
Nostre saber / a molt poch nos abasta
e passio / totalment lo degasta.  30

Qui es aquell / materia conega
sino perque / la formas potentendre
lo different / deles coses compendre
no es en hom / son saber noy aplega
ela uirtut / que del compost resulta  35
com e perque / nos pot saber com passa
unanintat / ne surt dela lur massa
diuersa ell / nom cal d'aço consulta
D'aram y estany / ueu hom exir lo coure
quel fort acer / en força nol pot noure  40

Leixant apart / les coses amagades
que no'ntenem / e menys de nostra colpa
e ymaginant / l'ignorar quens ancolpa
sins pream poch / no cometem errades
fins auenir / que nons plau conexença  45
de nos mateix / axi de cors com d'arma
d'aquest saber / cascu ses mans des'arma
de mal de si / algu nol plau sciença.
-f. 207v-
Apres saber Deu ueritat primera
segona es denos / sciença uera.  50

Creixent saber / l'ignoranças desperta
al qui mes sab / li corre major dubte
en aquell temps / que ser nose no dubte
al grosser foll / tota cosa l'es certa
en son saber / algun nos glorieje  55
algu no sab / del saber lo subiecte
l'anima es / e sol sabem l'effecte
l'essencial / molt saber lo cobeie
Car los passats / foscament la sentiren
e los presents / a lur delits se refiren.  60

En general / parlar mi no contenta
mas en donar / del que yo diich exemple
los fets del mon / ab ansia contemple
dant afalach / y axi mateix l'ampenta
per nos lançar / al apetit sensible  65
sens retenir / e metre'n aquell tempre
se fa l'hom foll / ignorant per a sempre
lo refrenat / es casi no possible.
-f. 208r-
La uoluntat / no solament altereu
l'enteniment / d'entendre dispoderen.  70

No se algu / que preu lobe que acusa
fretura fa / donarli sa estima
axi mateix / per fretura s'estima
molt mes de dret / e contra noy hascusa
tant solament / lobe que uirtut causa  75
quil posseheix / lo basta per coneixer
los altres tots / lur preu nos pot pareixer
es la raho / car no han ferma causa.
Lur fonament / esta sobre falsia
opinio / tot son esser cambia.  80

Molt hom conech / cuytat corrent al metge
dient sos mals / per fer sa uida larga
del esperit / algun hom nos allarga
en demanar / quin mal lite lo setge
qui sera l'hom / qui al uehi demane  85
de sos mal fets / puix asi ell cobre
lo qui te clau / y a si mateix no obre
qui sera'quell / qui obrir li comane
-f. 208v-
No es algu / qu'asi mateix no menta
persa lahor / de falsias contenta  90

Puix l'apetit / a si l'entendres porta
tant que lo uer / en falsia li torna
en poch instant / entre uer y fals borna
crehent de ferm / e puix fe no comporta
noy ha res clar / qu'enteniment entenga  95
elapetit es bastant / l'escuresca
car tota res / obs es ques aperesca
qui es que poch / o massa nol'estrenga
Afectio / l'intendre desordena
tots soms extrems / ab aquesta cadena  100

Quant per son mal / homix d'aquella senda
de paradis / quen gros li es mostrada
tota l'altra / l'es carrera molt errada
res noy coneix / no haja obs esmenda
no coneix Deu / ne si e menys Natura  105
e tot saber / sobr'aquest se treballa
e res noy sab / e dintre si's baralla
donchs qui es lo foll / quen son saber s'atura
-f. 209r-
L'hom deu saber / e fer quen sa fi reste
e quen tot l'als / lo costat flach hi preste.  110

Qui pot saber / com sa passio senta
en temps uiuent / si la present ignora
del que fa juhi / que riura ell ne plora
e pens'amar / e amar d'ell l'absenta
axi com l'hom / no sab que dins si porta  115
e ueu se sa / e te la mort de costa
y aquell qui ha / lapersona disposta
per uiure molt / la mort ja te ala porta
Tal obra fan / en nos a mor y ira
que no sabem / qual dells en nos segira.  120

Perque restas / l'obra de deu perfecta
eque sa fi / l'home pogues atendre
fon gran raho / que d'ell pogues entendre
tant que uers ell / anas carrera dreta
d'aquest'auant / lomes foll ques ergulle  125
en son saber / puix lo uer lis amaga
lo saui hom / se coneix esta plaga
e pren ne tant / que de fe nos despulle
-f. 209v-
Esser un Deu / l'enteniment ho mostra
en lo restant / es menester la fe nostra.  130

Alguns seran / que passen mes uergonya
de no saber / que de mals homens esser
ans que grosser / uolrien lur desesser
e lur voler / de bon saber se lonya
no solament / aquell no consegueixen  135
mas d'hon se pren / no saben e que dona
passant dolor / l'arma e lur persona
en tot quant fan / e aco no coneixen
Axi com l'hom / que uiu en la galera
que ja pudor / l'es olor falaguera.  140

Quals son aquells / qui en lo mon pratiquen
sens mass'amar / les coses agradables
si retrahent / d'aquelles atractables
retrahentse / deles quel damnifiquen
en carn sens carn / uiu qui pelmig camina  145
e no ueu hom / qui uajen per tal uia
de mi confes / que mon juhis'cambia
uolantse lla / hon passio l'affina
Lo metge qui / algust agror li alta
no la tolrr' / en persona malalta  150
-f. 210r-

Sens cas uengut / mas concebut en pensa
segons qual es / l'enteniment se uolta
la hon amor / o ira no es tolta
deuer en falls / defalls en uer dispensa
lo cas e lloch / tot son esser li muda  155
e no es res / que dos cares ho50 mostre
e per son mal / hom diu lo pater nostre
bon es la mort / segons en qui's uenguda.
Tostemps hauem / un mouiment molt uarj
d'altre mogut / e tostemps ordinarj.  160

Nostr'apetit altre mouent lo mena
no pas aquell / quen general be's gita
lo loch hon es / otal be hom cogita
son los esguarts / que per brutshom s'ordena
l'enteniment / e pres çerca la uida  165
com aquest be / del loch hon haja traure
ans fal juhi / l'enteniment ha caure
sino es alli / hon trobar lo uolria
Lo mal es be / elo be mal retorna
algun no sab / sa nau per quin uent borna.  170
-f. 210v-

Semblant me trob / alqui alegre canta
e porta l'cors disposiçio mala
que pleuresis / o gota l'cos senyala
e altres mals / quel esmentar espanta
e com aquest / de uiure ja no pensa  175
torna cobrar / sanitat mes perfecta
apres li ue no sab d'hon la sageta
quelfa morir / sens'alguna deffensa
Lo que pensam / quens fara nostra casa
allo mateix / la destru e l'abrasa.  180

Tot hom es foll / qui molt del mon s'alegre
puix no hayfi / e si es sospitosa
lo desijar / es cosa treballosa
lo possehir / fa l'hom trist o alegre
lo pus sauent / no sap ne'nten que uulla  185
quant deu plorar / d'algun fet ell uol riure
cor ala mort / pensant anar a uiure
de casa ix / quant coue ques reculla
Per un be / poch s'anima e cos dona
e per son mal / si mateix tot bandona.  190
-f. 211r-

Qui pot saber / que dells los fats ordenen
quant com e hon / finara los seus dias
fugint la mort / hiua per dretes uies
no sab los migs / s'inmal o be l'amenen
ell ua denit / sens bruxola o carta  195
menys de pilot / enla canal de flandes
e cuyd'anar / en coll d'homens en andes
trahent se joch / del qui del mon s'aparta.
Tot aço fan aquells qui hom diu sauis
talexemplar / trahen los nets del auis  200

Hon se recull / en nos tant'ignorança
obran en ferm / sobr'incertes uentures
e pledejam / ab molt amargues cures
lo tan incert / ab tant ferma sperança
Si com / l'orb foll / corrent tira sa uia  205
e no sab hon / sia son dubtos terme
e caminant / no ueu hon lo peu ferme
trencant ual'coll / e si no consegria
tal es aquell / qui be final uol traure
dels bens del mon / e assi ueig tots jaure  210
-f. 211v-

Com lo maluat / qu'esperiment assaia
peraguarir / del cos, e amargosos
e son uerins / pera la mort cuytosos
altres no sab / o no te ab quels haja
ne pren aquell qui en lo mon treballa  215
per conseguir / ab que lo uoler farte
e nos pot fer / puix quelyer fi'n aparte
en les restans / fins be y mals se treballa
Los bens del mon / mostren fi eno tenen
car no son farts / los qui mes d'ellne prenen.  220

Tots quants bens son / fora dela persona
si be es pensat / en degun fi termenen
es algun fi / los quals atenyent uenent
mas lo derrer / es qui ben sens mal dona
enlos primers / la pensada delita  225
no sens dolor / car despit seremija
nos troba fi / en res que hom desija
si donchs no fa / la pena termenada
Senyal es cert / que hon mal se pot metre
al final be / e uer nos pot remetre.  230
-f. 212r-

Dels fets la fi / ela mort ne termena
e fins aqui / algu no es bon iutje
<qui es aquell / qui dretament iutje>
de ço que fa / sin haura goig o pena
les fins dels fets / estan encadenades  235
secretament / que no es ull les ueja
la pus gentill / senyala cosa leja
si nos ueu tost / trau cap ales uegades.
Si com lo temps / humit lo sech senyala
los fets del mon / uan de bon'obra'n mala.  240






Arriba



Oquant es foll / qui tem lo forçat cas
econtr'aquell / remey es demanant
equi poder / se troua molt bastant
e nol coneix / pensant l'hauer escas
uos sou aquell / amprant contra la mort  5
puix es forçat / quen molt breu temps morreu
hoc menisprear / son poder be podeu
eno tement / morir sou d'ella stort.

En uos esta / fer son cas flach o fort
car lo seu mal / per dues coses naix  10
per tembre'l dan / del loch eternal baix
eper hauer / perdut al mon deport
-f. 212v-
ja de aquest / alçar podeu la ma
puix uostres senys / lo quatr'haueu perduts
donchs contral dan / armauuos de uirtuts  15
e nous dolreu / ne tembreu ça ne lla

Al home bo / la mort ningun malfa
ans es mija / per hon trespassa deu
e sil mal hom / morint en mal seueu
nou fa la mort / nas pres mal com pecca  20
la mort tem molt / qui uiu en mal delit
car perd dos mons / jusa y superior
sil bo perdent / lo cors passa dolor
no es molt gran / pensant del esperit.

Deu ha dos mons / a tot hom establit  25
axi com son dos natures en ell
cascuna part / espera en aquell
d'hon l'esser trau / finit o infinit
al nostre cos / la mort del tot confon
perdent son be / lo qual es tot present  30
e l'esperit / no tem anullament
per mort reuiu / mas ua no sabent hon.
-f. 213r-

Los sentiments d'aquests diuersos son
perbe que tots / aquesta mort desplau
hu tem e dol / e l'altre'n dolor jau  35
loch uol cascu / enlo seu propri mon
aquest compost / en molts ueig discordar
en altres molts / quem acort perque stan
mas no es uer / puix males obres fan
lo bon hom sol / pot asi acordar.  40

Ab uera pau / lo bon hom pot obrar
no al mal fahent / car mal fi no promet
per estafi / lobe / y lo mal es fet
pelbe s'ateny / pel mal nos pot guanyar
engeneral / hom uol y enten est be  45
particular / quant ha dreta raho
enten nol sent / l'obrant per passio
e lo maluat / nol sent nel creu per fe.

Cascuna part / de nos tira d'hon ue
lo cors terreny / de ça uol romanir  50
l'arma d'aquell / nos uolria departir
e loseu be / per la mort li perue
-f. 213v-
mas tanta ab dos / han estreta'mistad
quel hu dolor / pel companyo soffer
hoc fins en tant / quel mal torn'en plaher  55
y el mal aquell / ha per ben estimat

Tant com mes l'hom / tem <l'>inmortalitat
d'aquesta mort/ soffir molt gran turment
e si pres mort / creu son anullament
en major mal / es perla nullitat  60
e que lo mon / superior no fos
al hom es obs / quen pens esser axi
car lo present / nol trau desse mezqui
nostr'apetit / no fuig a freturos.

Per esser l'hom / contra mort animos  65
les obs uirtut / thelologal e moral
si que lo cors / sia raçional
per l'apetit / portat al uirtuos
lla donchs tot l'hom / bons delits usara
passats pel cors / mas al'arma semblants  70
mes d'inmortal / que de mortal toccants
si qu'en est mond / del altre ja sentra.
-f. 214r-

Qui entant ue / la mort no dubtara
car lo seu cors / en arma hara conduyt
si com lo mal / hom de anima es bruyt  75
axi lobo / lo cors sa nol fara
puix ab raho / jaquit ha tot extrem
e temprats ha / tots los mal mouiments
espera'n Deu / e don'als no hauents
e uiua enfe / d'hon tots nos saluarem  80


Tornada

Mare de Deu / a tots los qui crehem
quentu portist / aquell crist fill de Deu
per conseguent / pernos mori en creu
fes nos hauer / tants fe com uolem.




Arriba



Cobrir no puch / la dolor quim turmenta
uehent que mort / son aguait me descobre
lo cami pla / de perdre uldam obre
e traurem uol / del mon sens dar empenta
car tot primer / virtut del cos m'hatolta  5
ja mos cinch / senys / no senten lo que solen
los apar dins / de gran por ja tremolen
l'enteniment / de follia tem uolta.
-f. 214v-
La uelledat / en ualencians mal proua
e nose com / yo faça obra noua.  10

Omort qui tols / a tot uiuent la uida
tu est dolor / atot humana pensa
atu no tem / qui enti james pensa
o qui en Deu / ha uoluntat unida
entr'aquest dos estats / es tot lo poble  15
e yo confes / esser de aquest nombre
e ue per temps / que de por yom assombre
e puix la pert / mas no ue de part noble
De passio / parteix ode follia
e tembre torn / tant quem es dolençia  20

Qui pot saber / quant est abominable
destrohint quant / nos atorga natura
hoc e tot ço / qu'll mateix se procura
fent racional / per uirtut l'assensible
delitant se / tant com delit delita  25
car de un poch / tot hom delitat uiure
los bens forans / qui porten ben e riure
en lur poch be / del mal porten sospita.
-f. 215r-
Mas aquells grans / e propris tu fas perdre
tu has ja fet / un bon hom fer esperdre.  30

Donchs qui sera / quel cor noli tremole
uehent que tu / li tols de home esser
qui pot pensar / la dolor del dessesser
e de tant mal / qui es lo quis console
tots quants son / morint hon tu anulles  35
e fas morir / aquells que ab si porten
la uida d'hom / e d'aquella s conforten
grans benifets / tu destuus abtes butlles.
Qui uol mirar / ab uista sensitiua
quant mes bens ha / de tu mes s'esquiua  40

De tots los bens / que dona la fortuna
si tols aquels / no sen deu l'home dolre
car menys de tu / yols ueig amolt hom tolre
quils donals tots / e noyha colp'alguna
tu sens res dar / destruus quant ella dona  45
tement atu / en res hom no reposa
abtu ensemps / noyha l'monbona cosa
plaent pensar / prop detu nos condona
-f. 215v-
Tu est dolor / que totes dolors passes
tu est al ham / com al cauall mordaçes  50

Tots los bens tols / de fama gloriosa
ede honor degudament guanyades
e ueure si morals uirtuts justades
fahent en l'hom / la pensa delitosa
apres d'aço / qui pot donar estima  55
al sobiran delit / quen surt del obra
felicitat / que propri nom l'insobra
e fa que nos / prop lo çel nos arrima.
Nons hi fa'ntrar / mas noy entram sens ella
e destruhint l'hom / tu destruus aquella.  60

Com pus subtil / es nostra conoxença
pus doloros / es son cruel damnatge
l'hom quil sentir / e l'entendr'ha saluatge
no sent delit / ne del mal soffirença
d'amor nos ue / la dolor que tuns dones  65
perquen tols ço / que nostre uoler ama
no sols honors / fills riquea efama
mas tot lo be / que senten les persones.
-f. 216r-
Ta fort dolor / ablo sentir jutjada
trau de tot seny / quant es ymaginada.  70

L'obra sera / en l'esguart de molts gasta
perque nosplich / molts casos en quens toques
en compte son / les pedres de les roques
mas dir tots mals / lengua d'hom no abasta
dones dolors ab delits acostada  75
lo qui la sent / no coneix que tal sia
aquesta es / quant parteix companya
entrels amants / qui han uida mesclada.
Quant los delits / semembren dela uida
e ta dolor / abdelit es sentida.  80

Diuersitats / de dolors en l'hom portes
aço's deue / segons que anos trobes
tot mal estant / com lo delit quens robes
perço tostemps / nom de cruel reportes
tant solament / alqui'n Deu espera  85
[...]
tu bona est / alqui ntu gran be troua
anant enloch / hon es bona spera.
-f. 216v-
Ab tot aço / noli desplau lo uiure
e quant li uens / no's ha parell'a riure.  90

Passats son ja / los qui mort desijauen
per conseguir / gloria'n laltre segle
e molts antich / quils fo la raho regle
en obrar ço / que per uirtut obrauen
carnals delits / fan al hom la mort tembre  95
puix son aquells / quen molt natura plaen
los del compost / plaent hoc edesplaen
e lur eçes / la raho uol quens membre
E sils repren / e tolr'aquells no basta
ja sents la mort / per aquells dolor tasta.  100

Los purs delits / que pels senys homensenten
be atemprats / la dolor no si mescla
e los que son / d'enteniment sens mescla
que lo exces / no toquen ne consenten
quant al millor / estat d'aquest hom munta  105
lo seu recort / lurdelit dolor torna
e donchs quant mes / si l'animas contorna
dins enlo cors / e per exir apunta.
-f. 217r-
Jaquint son be / e tant quant hom pot rebre
en semblant cas / lo leo torna lebra.  110

A tu no tem / qui non parteixla pensa
car passio / fa loch ala costuma
axi mateix / basta leuar la suma
que l'hom no deu / tembr'elque nos defensa
entu pensar / los delits nos deliten  115
no delitant / pertsel amor de uida
lla donchs / uirtut setroba enfortida
los sensuals / en lo començ despiten.
De ques nodreix / una terrible brega
e no fa poch / loqui a uencre plega  120

Axi com es / pintada la fortuna
ab dos esguarts / hu trist e l'altre alegre
mirant lo trist / restal cor d'home negre
per l'altre sguart / noy ha dolor alguna
axi detu qui ab seny t'ymagina  125
no es dolor / qui entu no fenesca
equi trobar / teuol dolça com bresca
noli falras / e de mals medicina
-f. 217v-
E de sabor / entre dolça y amarga
y al desperat / sit requer tu est larga.  130

Ja son estats / qui tal nunca sentiren
e molts uiuints / ta força han prouada
a lur semblant / uehent te acostada
e tot poder / de bon grat obeiren
e la raho / per sa uirtut los força  135
de fer se forts / puix largament hi basta
algu d'aquest / mescladament se tasta
lo de cor flach / no creu aquesta força
Mas aço's uer / quel saui no'spantes
caure nol fas / mas aterra'l decantes.  140

Nostra uirtut / sent en deu esperanca
basta que mort / ab ardiment se prenga
ab molt delit / mas no'n tant que's estenga
colre dolor / mes adonar temprança
tal que delit / la dolor sobre puja  145
delque s'ateny / gran delit a sa hora
d'hon l'armatem / e la carn agre plora
tot elector / d'electio s'enuia.
-f. 218r-
Car l'esperit / es prompt a la mort prendre
mas lo compost / nos pot atant estendre.  150

Aço apar als homens gran miracle
quela uirtut / tant lo cor enfortesca
que la sabor / del fel se torne bresca
l'home fahent / asi mateix obstacle
per una part / ell requer de mort fruyta  155
per altra ua / corrent enuers aquella
aquest contrast / tot ardiment exella
e dura tant / fins ueure qui uenç luyta.
E si l'hom uenç / la mort es auisada
matant la carn / que sies subjugada.  160

Dret natural / es que l'hom la mort tema
axi mateix / ha rahons contr'aquella
tot quant que mor / a dolor s'aparella
car se corromp / e donch la pus extrema
la part del hom / que la mort sinyoreja  165
porta dolor / per la raho sus dita
per l'esperit / qui no mor se delita
en fer contrast / o por l'es cosaleja.
-f. 218v-
Sens esperar profit / d'alguna cosa
se met amor / per la uirtut dins closa.  170

Delit dolor / din aquests se combatten
hauent aquell / qui l'home part mes troba
los qui no han / de uirtuts uestits roba
ço perque fan / errat per dol ells maten
e puixque lur / filla'n mans d'altri han messa  175
uolent de gent / honor e uana fama
lur bon uoler / penja de falsa rama
com delur fet / james han paga resa.
Molt fan per poch / e aquell poch los tolen
los ignorants / ylos que'nueja colen  180

Aquell gran be / que pertua causas guanyaua
elo delit / de uirtut fortalea
causa li est / el destruus sens prea
car morint l'honor / pert quant al mon afanya
ço es greu fet / que mort qui tot be mata  185
fara l'honest / l'home espere decara
hoc e la fi / queuha guanyat en cara
puix a pres mort / no cobrara la data
-f. 219r-
Ço perqueu fa / es fi mas no derrera
puix apres mort / la major fi espera.  190

Los qui la mort / per qualquesguart arrisquen
o certament / aquella elegeixen
alguna fi / bona hu mala coneixen
crehent ser bo / com la uida y confisquen
es ueritat / quil hom qui mort arrisca  195
menys d'esguart / ofen natura bona
qui en lo cor / delhom ualeros sona
quel preu desi / perla mort nos desisca.
E d'aquest es / hom mateix lo uer jutje
e noy ha qui / pus dretament ho jutje.  200

D'aquella por / quels senys dela mort senten
e les rahons / que contra d'ella's funden
tots los escrits / dels passats ho abunden
perço no dich / los mals que desassenten
elos conforts / quel uirtuos hi aplica  205
yo no recit / ne coses permi lestes
de Seneca / e moltes altres gestes
quel cor del hom / contra l'hom mortifica.
-f. 219v-
Ço que hom sent / per la mort no escusa
lo sentir com / del animans acusa.  210

Qui uol delit / odel mon esperança
sils dol quant mor / prestey la paçiençia
alqui serui / ab treball o sciençia
donli remey / puix hac en ell fiança
lo qui estal / deu esser marauella  215
com ans del temps / lo cor noli esclata
uehent que mort / l'animat cors limata
ne ha rahons / d'esforç'encontra d'ella
Car de uirtut / moral no pres l'officj
al cors el mon / ha seruit com a uicj.  220

Ymaginant / es l'hom entres maneres
esegons uiu / perla uida's babteja
nom de brut pren / si uiu en uida leja
si moralment / costumes ha d'hom ueres
si sobre hom / passa la seua uida  225
e mes que hom / en angel se trasforma
segons que uiu / depor de mort pren forma
sabent que pert / edubta la exida.
-f. 220r-
Molts son perdents / quen hauer por no uenen
perquen'infern / no creen qu'alli penen.  230

Qui pora dir / la dolor qui tormenta
lo peccador / quant a la mort s'acosta
perdent lo be / que deu esser de costa
e tem anar / hon delit no s'esmenta
si com al mon / los senys se delitaren  235
tots se dolran / hauent exces contrarj
en per tostemps / car es tancat l'armarj
hon son tancats / aquells que sins entraren
Dolentse tant / com ferse pot ques dolguen
no esperant / quela dolor los tolguen.  240

D'aquells ho dich / quen ley donada uiuen
tement infern / e paradis esperen
dels hauents ley / e be no la cregueren
perdent lo mon / del altre no's esquiuen
ede aquests / ses deue morals uisquen  245
mas los demes / en uida uiciosa
la mort los es aquests / tan dolorosa
segon lo be / quels apar ques desisquen.
-f. 220v-
Sauis antichs / en aço discordaren
e different dolor / entrells jutjaren.  250

Qui pora dir / que la mort mes l'agreuie
o qui'n uirtuts morals / uol son be metre
donantli mes / quel mon no pot prometre
uiure sens por / assegurat degreuje
o qui'n delits / sensuals mols abunda  255
ab altres molts / honors graus e riqueses
mescladament / ab dolors entorn meses
d'hon torn'atras / lo qui molt si profunda
Yo prech atots / quem uullau d'affany traure
a qual d'aquests / la mort deu mes desplaure  260

Per delitar los homens / uida uolen
e sens delit / en lo mon treballen
e quant d'aquests / lo uiure losatallen
tant han dolor / com delit hauer solen
donchs puix delit major lo saui prenga  265
enson obrar / per conseguent en uiure
en major grau / de dolor deu assiure
que menys perdent / e menys delit atenga.
-f. 221r-
Lo qui delit / hac ab dolor embolta
ja ue a temps / pregar per uida tolta.  270

Tal son etants / los mals que mort atraço
naturalment / al cos e arm'ensemble
que yom penit / dels que açi assemble
pochs son segons / los que la mort abraça
perque dire / dels que la mort aporta  275
al hom quant mor / e tem mesque nospera
aquest es mal / de diuersa manera
qui tem aques / en altrese deporta.
Mas ha remey / en contra son damnatge
la caritat / que no sia saluatge  280

Qui en uirtuts morals ha uida feta
e consegui lo be / d'hom pernatura
fe caritat / ne de sperança cura
com annimal / hom feu uida perfeta
tots son dins si / e uisque'n alegria  285
menys de sentir / los mals que altres senten
com uench la mort / ses penses no consenten
quela dolor / terrible ab ell no sia
-f. 221v-
Car per amor desi / feu sa fahena
nol pagara / Deu enla part centena.  290

Menys de ser bo / de son poder hom basta
en fer juhi / quen deu es la fi nostra
puix en est mon / nepres la mort se mostra
en Deu roman / si raho nos degasta
donchs puix no es / si quel home contente  295
en los dos mons / raho es que Deu sia
car sino ell / altre nos trobaria
que fora Deu / al entendres presente.
Tant quantl'hom uiu / moral uirtut lo cumple
mas apres mort / deu es lo qui l'hom umple  300

Primer que leyes / fossen per Deu donades
eper escrits / se regissen los homens
dispondren uolch / natura molts a promes
raels de be / Deu en l'hom ha creades
ells de aço / una sciença feren  305
ab que lo mon / una part se gouerna
los actes tots / dels homens subalterna
los uells antichs / altra non conegueren.
-f. 222r-
Hagren deu / conexença confusa
perço la mort / a dolor los acusa.  310

Tres principals / fins son d'hon homens obren
una dins si / e laltra tota fora
altra que dins / e fora de s'ignora
per lur esguarts / aquestes se descobren
uoler honor / gloria bens e fama  315
e tot quant ue / d'açident o natura
y aquella fi / quen la uirtut atura
d'aquestes fins / lo uoler d'hom s'enflama.
L'altr'asen deu / que a si nos conuida
fora nos es / mas nos del tot partida.  320

Tot quant se te / per qualque sostinença
falleix quant fall / aquell en quis fermaua
fallint lo mon / quin ell se delitaua
per si mateix / e no ha coneixença
e qui dins si / e per si actes obra  325
uinent la mort / tot lo seu be ueu perdre
e fara prou / defenentse d'esperdre
puix s'arma es / de fora del cos pobra
Aquell escalph / de qui en deu espera
no troba'n si / per alguna manera.  330
-f. 222v-

Puix que del mon / e dins si l'hom nosfarta
sa porçio / major li esta certa
puix apres mort / l'anima es incerta
del infinit / e mes s'il creur'aparta
donchs entengam / guanyar lo perdurable  335
aquest es deu / qui apres mort nos prenga
qui l'infinit / a creure ferm s'estenga
de paradis nos lunya ser amable
Com son semblant / l'esperit lo cobeja
e lo finit / persi te cosa leja.  340

Quil esperit / infinit lo uol creure
molt li es prop / que part de Deu lo crega
e qui tornar / a son principi nega
no li es luny / que toque'n descreure
e donchs puix Deu / es lo principi nostre  345
complit es foll / qui tornar noy desija
e qui del mon / perdent no sen fastija
per chrestia / molt deuot nos amostre
Deu e lo mon / ensemps nos poden cloure
qui u uol fer tot / aparell se adolre.  350
-f. 223r-

Deu es tot be / e lo mon son contrari
e perço es / que lo que Deu no ama
lo mon segueix / e no ab coxa cama
quil mon serueix / no sper de Deu salari
per menor mon / l'hom per tots se nomena  355
e lo major rassembla / 'n moltes coses
aço es test / autentich menys de gloses
que no es dar buyt / en la machina plena
Tot axi l'hom / menys de obra no resta
emala es / sino fa la honesta.  360

Qui no uol be / forcat es que mal uulla
l'indiferent / sens asseguarli terme
poch es desi / no te res aques ferme
nen mal ne ben / note loch quel aculla
eno pot ser / quel entendre romanga  365
tant ocios / que deres no entenga
e ue atart / quel uoler no s'estenga
a res uoler / plahent o que sen planga.
Donchs uullam Deu / aquella causa prima
sino farem / de cosa uana stima.  370
-f. 223v-

Algun tirant / no feu tant alta impresa
quant ell a si / uolgue lo mon sots metre
com feu aquell / que son uoler uolch metre
guanyar lo çel / hon es tota riquesa
per fer aço / lo seu cos met perterra  375
tolent desi / tots delits quel trobassen
elegir uolch / penses quil ajudassen
al esperit / pera la carn fer guerra
e no ampra lançes / ne colobrines
mas les uirtuts / morals ab les diuines.  380

Mort lo mon tol / y al conquistant conquista
e si conquer / lo cel pres mort 'n es digne
e tant es l'hom / pus grosser e maligne
com no conquer / lo mon qu'apres mort tista
lo qual es fi / e lo present es uida  385
car lo mon es / perquels homens hi uixquen
uida es perque / de uirtuts nos desisquen
e uirtuts son / per fer a Deu paria
E sil aquest / recors hom no encontra
tot quant ha fet / en lo mon li es contra.  390
-f. 224r-

Fe caritat / y esperanças hi porten
mas fe roman / y esperança la porta
car la raho / alli no les comporta
creure no cal / ço quels ulls se deporten
menys esperar / lo que present se mostra  395
mas fruirem deu / qui tant esperauem
per caritat / amarem qui amauem
aco sera / tota la gloria nostra
Ella's la fi / e les altres son uia
sen ella's foll / qui en deu spera y fia  400






Arriba


Nom clam d'algu / queun mon malhaja colpa
sim clam demi / yon passe ja la pena
defora mi / es la causa quil mena
mas dintre mi / es aquell que m'encolpa
ignor sim ue / per falta del entendre  5
per fals jutiar / les coses presentades
o l'apetit per sobres / disijades
fa que nom puch / d'ignorança deffendre.

Menys da mester / enteniment d'espendre
tot quant deu fe / es bo persa natura.  10
ell establi / a tota creatura
terme de be / sens poderne mes pendre
-f. 224v-
el home foll / sa natura regira
e met ualor / hon algun be nostroba
despulla si / e dona l'estrany roba  15
graçia fa / desi mateix la tira

L'ull del hom pech / totes les coses mira
de sobre si / essent elles iusanes
a son uoler / uol portar les foranes
en quant no pot / encontra Deu sospira  20
no compensant / com en ell es la falta
per no dompdar / l'apetit no fartable
pensant esser bastant / e sat durable
cosa que sta molt baixa e par alta.

Assats en l'hom / es la raho malalta  25
qu'a son uoler / porta uol tota cosa
ne sab que hom enlo mon no reposa
si del forçat / que soffir se desalta
donchs quant es foll / qui ua tras l'impossible
ecreu de cert / ques ben leus de atenyer  30
ne sab / que son uoler / no pot estrenyer
si donchs nol met / enlo cert e possible,
-f. 225r-

Aquell sentir / e l'entendr'es fallible
ignorants ço / que al uoler abasta
foll es aquell / qui uol de molla pasta  35
fer un escut / a tot colp inuencible
donch que sera / dels qu'en les dones uolen
amor gentil / mesclad'ab bonesa
dient quels fa / fortuna gran malesa
per no saber / d'hon los ue perques dolen.  40

No saben poch / los qui molt amar solen
saber d'hon ue / perqui dolor soffiren
ab cor d'hauer / tot be complit requiren
de don'amor / e per deu aquell colen
per ignorar / amor e sa natura  45
e quenta y mal / la donam per mereixer
cuyden que ço / quils da fam los deu pexer
e dura tant / la fam com l'ora dura

Gracia teny / aquell qui no atura
enla error / sino tant com ignora  50
mas conenexentla / moltes ueus senplora
eno sen part / nen penedir met / cura.
-f. 225v-
e moltes ueus / la falta coneguda
partir sen uol / elo partir l'agreuja
perque li plau / lo temps que si alleuja  55
es perant qual / part d'ell sara uençuda

Enemich es dela cosa sabuda
l'enteniment / si ueritat no guarda
donchs de amor / follia es la guarda
puix dins breu temps de blanch en negre muda  60
no pens algu / la culpa d'amor sia
ne del amat / mas del amant que ferma
sa uoluntat / enloch tremolant ferma
foll es aquell / quil uent fermar uolia.

Tot lo derrer / que l'hom en primeria  65
enon coneix / fins que no es temps ques faça
quant l'apetit / totes coses abraça
e leixar uol / co que uer nos poria
lla donchs l'hom ueu / sies sabent l'errada
com ne perque / no ateny lo que cerca  70
lo saui pren / lo profit de sa cerca
lo foll roman / en sa trista'n contrada
-f. 226r-

Ans de hauer / la cosa desijada
e de saber hauuda / quant contenta
e ço no sab / hom si primer no tenta  75
l'affer desi / e del que li agrada
e que primer / son apetit estrenga
a no uoler / lo que raho no uulla
del hom uestit / mal pendre fadespulla
menys es de fer tolrel ans que la prenga.  80

Pus facilment / yo crech quel hom atenga
tolres desig / quen aquell metre terme
qual es aquell / quen loch l'enegant ferme
son peu / que tost / enterra no s'estenga
donchs qui d'amor / segurament uol uiure  85
los mouiments / ab ferme rahons tolga
e qui d'aço / no es bastant s'estolga
mes prop li es / lo plorar que lo riure.

Acobejan eshom / primer delliure
que per hauer / deles coses sciença  90
perque no te / franca loconoxença
dones y amor / en loch degut assiure.
-f. 226v-
nose com es / conexenca primera
quels apetis / mortificats no sien
ella ual poch / si ells cami desuien  95
y ells uan com orbs / si non prenen carrera.

A tots aquells / quenlo mon han manera
de abraçar / totes coses mundanes
compus ne hauran / ells y elles ne uanes
qui fuig del mon / ua per dreta carrera  100
uos mon senyor / haueu sciençia uera
los apetits / mals a uos no contrasten
mostrant a molt / qui sab e eno tasten
sil passionat / ha la raho sencera.






Arriba



Puix que sens tu / algu a tu no basta
donam la ma / o pels cabells me lleua
sino estench / la mia uers la tua
quasi forcat / a tu mateix metira
yo uull anar / enuers tu al encontre  5
no se perque / no faç lo que uolria
e no se que / aquest uoler empacha
puix yo so cert / hauer uoluntat franca.
-f. 227r-

Leuar mi uull / e prou nome esforce
ço fa lo pes / de mas terribles colpes  10
ans que la mort / lo proces ami colga
placiat Deu / puix teu uull ser quem uulles
fes que ta sanch / mon dur cor amoleixca
de semblant mal / guari ell a molts altres
ja lo tardar / ta iram denuncia  15
ta pietat / no troba en mi que obre

Tant clarament / en l'entendre no peque
com lo uoler / e carregat de colpa
ajudam deu / mas follament te pregue
car tu no uals / sino alqui s'ajuda  20
etots aquells / que atu se apleguen
nols pots fallir / e mostren ho tosbraços
que fare yo / queno mereixch m'ajudes
car tant com puch / conech que nom esforçe.

Perdona mi / si follament te parle  25
de passio / parteixen mes paraules
yo sent pahor / d'infern al qual fas uia
gitar la uull / e noy disponch mos passos.
-f. 227v-
Mas yom recort / que meritist lo ladre
tant quant hom ueu / noy bastauen ses obres  30
ton esperit / lla hon li plau espira
com ne perque no sab / qui encarn uixca.

Ab tot que so / mal christia per obra
ira not tinch / ne de res not encolpe
yo so ben cert / que per tostemps be obres  35
efas tant be / donant mort com la uida
tot es egual / quant surt de ta potença
don tinch per foll / qui contra tu murmura
amor de mal / e be ignorança
es la raho / quels homeus not coneixen  40

A tu deman / que lo cor m'inforteixques
sique uoler / ab ta uoluntat ligue
e puix so cert / que lo mon nom profita
donam esforç / que del tot l'abandone
elo delit / quel bon hom de tu gusta  45
fes men sentir / una poca çentilla
perque la part / menor quem es rebelle
haja falach / que tant fort nom contraste
-f. 228r-

Aiudam Deu / que senstu nom puch moure
perquel meu cos / esmes que paralitich  50
tant son en mi / enuellits los mal habits
quela uirtut algustar m'es amarga
o Deu merçe / reuolta'n mi natura
que mala es perla mia gran colpa
esi per mort / yo puch rembre ma falta  55
esta sera / ma dolça penitençia.

Yo tem a tu / mesque no so amable
e dauant tu / confes lla colpa aquesta
torbada es / la mia'sperança
e dintre mi / sent terrible baralla  60
yo ueig / a tu / just e misericorde
e ton uoler / qui sens merits graçia
dones etols / de grat lo do sens merits
qual es tant iust / quant mes yo no tremole.

Si Job lo just / por de Deu lo prenia  65
que fare yo / que dins les colpes nade
com pens d'infer / que temps nos esmenta
lla es mostrat / tots quants sentiments temen.
-f. 228v-
l'arma qui es / contemplar deu eleta
encontra'quell blasemant se rebella  70
no es en hom / de tant gran malestima
donch com esta / qui uers tal part camina.

Prech te senyor / quela uidam abreuges
ans que piiors / casos a mi segueixquen
en dolor uixch / fahent uida peruersa  75
e tem d'ella la mort / per tostemps longa
donch mal deça / e della mal sens terme
pren me al punt / que millor en mi trobes
los detardars / no se a quem serueixen
no te repos / lo qui te fer uiatge.  80

Yo dolch perque / tant com uull nom pusch dolre
del infinit / damnatge del qual dubte
e tal dolor / no la recull natura
nes pot asmar / ne menys sentir pot l'home
e donchs aço / sembla mi flaca scusa  85
com demon dan / tant com es nom espante
si çel doman / noli do basta stima
fretura pas / de por e de sperança.
-f. 229r-

Perbe que tu / irascible te mostres
ço es defalt / de nostra coneixença  90
lo teu uoler / tostemps clemença guarda
semblant males / un un be in estimable
perdonam deu / sit he donada colpa
car yo confes / esser aquell colpable
ab ull de carn / e fets los teus iudicis  95
uulles dar lum / ala uista del arma

Lo meu uoler al teu / es molt contrarj
em so nemich / pensantme amich esser
ajudam Deu / puix me ueus ental pres<s>a
yom desesper / si mos demerits guardes  100
yom enuig molt / lauida com allongue
e dubte molt / que aquella feneixca
en dolor uixch / car mon uoler nos ferma
e ja enmi / alterat es l'arbitre.

Tu est la fi / hon totes fins termenen  105
e no es fi / si entu no termena
tu es lo be / hon tot altres mesura
eno es bo / qui a tu Deu no sembla.
-f. 229v-
alquit complau / aquell tu Deu nomenes
per tu semblar / major grau d'homel muntes  110
hon es gran dret / de qui sembla'l diable
prenga lo mon / d'aquell ab quis conformat.

Alguna fi / en aquest mon se troba
ne es uera fi / puix que no fa l'hom felix
es lo començ / per hon l'altra s'acaba  115
segons lo curs / quentendre pot un home
los philosophs / qui aquella posaren
ensi mateix / son esser uists discordes
senyal es cert / quen ueritat nos funda
per conseguent / al home no contenta.  120

Bona persi / no fon ley Iudayca
en paradis / per ella no s'entraua
mas tant com fou començ d'aquesta nostra
de ques pot dir / d'aquestes dues una
axi la fi / de tot en tot humana  125
no darepos / al apetit ho terme
mas tant poch l'hom / sens ella noha l'altra
sant Iu<h>an fon / senyalant lo Messies.
-f. 230r-

Note repos / qui en altra fi guarda
car en res als / lo uoler no reposa  130
ço fent cascu / e noy cal subtilesa
que fora tu / lo uoler nos atura
si com los rius / ala mar tots acorren
axi les fins / totes en tu senentren
puix te conech / esforçam que yot ame  135
uença la mor / ala porque yot porte.

Esi amor / tanta com uull nom entra
creixme la por / sique tement no peque
car no peccant / yo perdr'aquells abits
que son estats / perque not'am la causa  140
muyren aquells / qui detu m'apartaren
puix son mig mort / emfan que no reuisca
o senyor Deu / fes quela uida llargue
puix me apar / quen uers tu yom acoste

Quim mostrara / deuant tu fer escusa  145
quant haure dar / mon mal ordenat compte
tum has donat / disposicio no mala
e ya he fet / de regle falç molt corba.
-f. 230v-
dreçar lo uull / mas he mester ta juda
ajudam Deu / car ma forca's flaca  150
tu est primer / en tota bona obra
com sera donchs / que primer de tu passe

Not prech / quem dons / sanitat de persona
ne bens alguns / denatura y fortuna
mas solament / que atu Deu sols ame  155
car yo so cert / quel major be si causa
per conseguent / delectacio alta
yno lasent / perque dispost nom trobe
mas per saber / un home grosser jutja
quel major be / sus tots es delitable.  160

Quel seral jorn / quela mort yo no teme
e sera quant / de tamor yom inflame
e nos pot fer / sens menys preu de uida
e que per tu / aquella yo menys pre<h>e
lla donchs / seran / ius mi totes les coses  165
quede present / me ueig sobre los muscles
lo qui no tem / dels fort leo les ungles
molt menys tembra / lo fiblo dela uespa.
-f. 231r-

Prech te senyor / quem fasses insensible
eque'n nulls temps / alguns delits yo senta  170
no solament / los leigs quit uenen contra
mas tots aquells / quen differents se troben
aço desig / perque sol en tu pense
e pusch hauer la uia quen'tus dreça
fesho senyor / esi per temps men torne  175
haie per cert / trobar t'a urella sorda.

Tolme dolor / com me ueig perdrel'segle
carmentrem dolch / tant com uull yo not ame
e uull ho fer / mas l'abit me contrasta
e temps passat / me carregui la colpa  180
tant te cost yo / com molts qui not seruiren
e tuls has let / no menys que yot demane
perquet supplich / que dins lo cor tumentres
pus est entrat / en pus abominable.

Catholich so / mas la fe nom escalfa  185
quela fredor / lenta dels senys apague
car yo leix so / que mos sentiments senten
e paradis / crech perfe y raho jutje.
-f. 231v-
aquella part / del esperit es pronta
mas la del senys / rosegant la m'acoste  190
donchs tu senyor ab foch de fe m'acorre
tant que la part / quem porta fret abrase.

Tu crehist mi perque l'anima salue
epotse fer demi / sabs lo contrari
si es axi / perque donchs me creaues  195
puix fon en tu / lo saber infallible
torna no res / yot supplich lo meu esser
car mes me ual / que tostemps l'escur carcer
yo crech atu / com uolguist dir de judes
que fora bo / no fos nat al mon home  200

Permi segur / hauent rebut baptisme
no fos tornat / als braços dela uida
mas ala mort / hagues retut lo deute
e de present yo no uiuria'n dubte
major dolor / d'infern los homens senten  205
qui los delits de paradis no jutien
lo mal sentir / es d'aquel altre xemple
e paradis / sens lo sentir se jutja.
-f. 232r-

Donam esforç / que prenga demi uenge
yom trob offes / contra tu ab gran culpa  210
esinoy bast / tude ma carn te fart
abque nom toch l'esperit qu'atu sembla
esobretot / ma fe queno uaccille
eno tremol / la mia's perança
nom fallira / caritat elles fermes  215
e dela carn / sit supplich nomen hoies.

Oquant sera / que regare les galtes
d'aygua de plor / ables lagrimes dolçes
contricio / es la font de hon manen
aquest es clau / quel çel tancat nos obre  220
d'atrictio / parteixen les amargues
perquen'temor / mes quen amor se funden
mas tals quals son / d'aquestes me abunda
puix son cami / es uia perles altres:~




 
 
~:FINIS:~
 
 
  -f. 232v-