Jeanroy (1890: 457) creia, com Ilvonen (1912: 135 n. 1), que les demandes haurien nascut abans dels jocs partits, els quals derivarien d'aquelles. Tanmateix, aquesta creença, no està confirmada per cap prova concloent. Abundants exemples de temes comuns a les demandes i als jocs partits són oferts al capítol 4 de Klein ed. 1911. Una llegida no exhaustiva del repertori de jocs partits francesos que va establir Langfors (ed. 1926), proporciona nombrosos testimonis de la presència, ja en poemes del segle XIII, de moltes qüestions copiades com a temes de demandes als repertoris dels segles XIV a XVI. Donen testimoni dels jocs cortesans de preguntes amoroses diverses obres literàries franceses: veg. p. ex. Hoepffner 1920, Finoli 1983, i Brook ed. 1993a (22 i n. 32). Ilvonen (1912; 128-31) creu veure també testimonis de les demandes d'amor com a joc de societat en algunes peces trobadoresques, bé que més pocs i menys clars. La societat italiana també va conèixer aquestes peces, i les esmenta a la seua literatura (veg. Rajna 1902, Ilvonen 1912 i Finoli 1983). La finalitat d'entreteniment cortesà de les demandes està testimoniada també per la justificació que ofereix el recopilador de l'incunable F en la catalogació Klein (publicació de cap a 1479): «Pour par chevaliers et escuiers entretenir dames et damoiselles en gracieuses demandes et reponses, et pour joieusement deviser et passer le temps ensemble, affin aussi d'eviter oyeuse, mere et nourrice de tous les vices, j'ai tissu un petit livret, ouquel j'ai entrechangié plusieurs honnestes demandes et responses que fist nagaires une damoiselle a un gentil chevalier, sage et courtois, touchant le fait et mestier d'amours, qui n'est pas pou de chose a mener et conduire...» (Klein ed. 1911: 103-4).

El joc de societat en qüestió és conegut usualment, a l'àrea francesa, com Le roi qui ne ment (Langlois 1907, Hoepffner 1920 i 1909, Ilvonen 1912): tothom que hi jugava havia de contestar amb sinceritat i amb saviesa la pregunta que li fes el «rei» o la «reina» del joc.

Sobre l'ús del vers i de la prosa a les demandes, veg. la classificació de Klein ed. 1911: 9-37, i el quadre de Brook ed. 1993a: 104-7.

Fol. 134v. Cite de la meua transcripció, ja que estic enllestint una nova edició anotada d'aquest text.

De ben registrat, a banda d'aquest, només ni na el mantingut amb Diego de Castro, però notícies indirectes apunten que en va mantenir diversos (veg. p. ex. la recapitulació de Blay 1995: 357-60). L'altre aparent debat que va mantenir Carles amb Corella és, en realitat, un curt intercanvi de lloances i fineses (veg. text a Miquel i Planas ed. 1913; 428-29).

Diversos jocs partits de Thibaut s'han conservat fins en sis i set manuscrits medievals (vegeu-ne l'edició i testimonis a Langfors ed. 1926, 1: 11-47). Els temes són típics dels partimens amorosos, com ho seran també de les demandes. Per il·lustrar, precisament, la casuística que s'hi presenta, i que encaixa al grup 2 en la classificació temàtica de les demandes feta supra, els done a continuació (la xifra en romans n'indica l'ordre en la catalogació de jocs partits francesos de Langfors): III: De dos joves enamorats, un ha obtingut ja tots els favors de sa dama, l'altre és posat a prova per la seua. Qui mostra més vàlua? IV: De dos cavallers que estimen, l'un lleialment i l'altre amb perfídia, quin és el que pateix més? V: Preferiu tenir la vostra amiga nua, en un llit de nit en la foscor, o gaudir de dia clar, en un prat, dels seus besos, sense que ella atorgue res més? VI: El tímid ha de callar, o confessar el seu amor a una dama per la qual sospira des de fa temps? VII: Val més sentir, besar i abraçar la teua amiga, però sense veure-la ni parlar-li, o parlar-li i veure-la cada dia, però sense tenir el dret de tocar-la? VIII: No podreu gaudir de l'amor d'una dama a qui estimeu si no és que a) la porteu a braç al llit del vostre rival: b) feu venir el rival a casa vostra perquè jaga amb ella. Què preferiu? IX: Dos enamorats cortegen una donzella. A l'un, li agraden els seus mèrits i la seua cortesia; a l'altre, la seua bellesa. Quin dels dos escull millor? X: Un enamorat va a l'encontre d'una dama per la qual ha sospirat molt de temps i que li acaba de concedir una cita. Per complaure-la, ha de besar-li primer la boca o els peus? XI: Us enamoreu d'una dama al mateix temps que un altre. O bé obteniu de seguida els seus favors i ella després us odia, o bé se l'enduu el vostre rival i ella us estima. Què preferiu?

Així mateix cal tenir present el paper literari d'un antecessor més recent de Carles com a jutge en un debat, a l'obra Jugement du roi de Navarra del molt famós Guillaume de Machaut (Hoepffner ed. 1908: 137-282). També alguns reis d'Aragó, d'altra banda, van participar en tençons i jocs partits. Alfons el Trobador va debatre amb Guiraut de Bornelh sobre un tema amorós (Riquer ed. 1975, 1: 571-73). Jaume I va emetre el dictamen de resolució d'aquell joc partit per a una veu que era el Maldit bendit de Cerverí (Cantavella, 1988-89: 29-34). Si fem cas dels testimonis manuscrits, també hi hauria hagut un altre antic rei d'Aragó que hauria participat en un joc partit en francès (Langfors ed. 1926, 2: 210-12). S'ha especulat, per l'època, que podria haver estat Pere el Catòlic (Crescini 1910-11). En tot cas, és imaginable que qualsevol dels diversos reis d'Aragó que van tenir vel·leïtats poètiques probablement vagen practicar jocs partits, en servir aquests de passatemps cortesà.

N'és testimoni per exemple Metge a Lo somni: «La pasciència, fortitut i amor conjugal de Griselda, la qual fou per mi de latí en nostra vulgar transportada, callaré, car tant és notòria que ya la reciten per enganar les nits en les vetles e com filen en ivern entorn del foch» (Riquer ed. 1959: 336 rr. 21- 24).