Visor de obras.

  —869→  

1 Repartició de l'imperi d'Alexandre. Antíoc Epifanés.— 1 Quan Alexandre, el macedoni, fill de Felip, va sortir del país de Quetim⁶¹¹, després d'un seguit d'accions victorioses, va derrotar també Darius⁶¹², el rei dels perses i dels medes, i va regnar en lloc d'ell, començant per Grècia. 2 Va emprendre moltes guerres, s'apoderà de ciutats fortificades i féu matar els reis de cada país. 3 Va travessar així la terra de cap a cap, i arreplegà botí de molts pobles. De manera que la terra emmudia davant seu. Això l'enorgullí, i el seu cor s'exalçà. 4 Aleshores aplegà un exèrcit fortíssim, amb el qual dominà països, pobles i reis, que li foren tots tributaris.

5 Després d'això, s'hagué de posar al llit i s'adonà que es moria. 6 Va cridar els seus oficials, els nobles que s'havien educat amb ell de joves, i, encara en vida, els repartí el seu reialme. 7 Alexandre morí al cap de dotze anys de regnat. 8 Els seus oficials començaren d'exercir el poder cadascun a la seva regió. 9 Un cop mort Alexandre, tots ells cenyiren corona, que fou heretada pels seus fills, durant molts anys, i multiplicaren les desgràcies a la terra. 10 Sortí d'ells un rebrot pervers, Antíoc Epifanés⁶¹³, fill del rei Antíoc, que havia estat ostatge a Roma, i començà de regnar l'any cent trenta-set⁶¹⁴ del regne dels grecs.

Comença l'hel·lenització de Palestina.— 11 Aquell temps, sortí d'Israel una fillada infidel, que seduí molta gent, dient: «¿Per què no fem un pacte amb els pobles que ens envolten? Mireu la colla de mals que ens han vingut d'ençà que ens n'hem apartat!» 12 Aquesta raó els semblà bona. 13 De seguida,   —870→   alguns del poble, amb gran interès, anaren a trobar el rei, el qual els donà permís per fer com els pagans. 14 Edificaren immediatament un gimnàs a Jerusalem, a l'estil dels pagans, 15 es feren dissimular la circumcisió, repudiaren el pacte sant i s'avingueren amb els pagans: es prestaren a obrar el mal.

Antíoc Epifanés envaeix l'Egipte.— 16 Un cop Antíoc es va veure el regne assegurat, li vingué la idea de regnar sobre el país d'Egipte, per poder ser rei de tots dos reialmes. 17 Penetrà, doncs, a l'Egipte amb un gran exèrcit, amb carros, elefants, cavalleria i una gran flota, 18 i entrà en guerra contra Ptolemeu, rei d'Egipte⁶¹⁵, el qual reculà davant d'ell i fugí. Hi hagué moltes baixes. 19 S'empararen de les ciutats fortificades de l'Egipte, i el rei Antíoc s'apoderà del botí del país.

Saqueig del temple de Jerusalem.— 20 De retorn, després de derrotar l'Egipte, l'any cent quaranta-tres, Antíoc pujà contra Israel i Jerusalem amb un gran exèrcit. 21 Ple d'orgull, va entrar al santuari i se n'emportà l'altar d'or dels perfums, el lampadari amb tots els seus accesoris, 22 la taula dels pans d'ofrena, els vasos per a les libacions, les copes, els encensers d'or, els cortinatges, les corones, i arrencà totes les plaques d'or que adornaven la Emana del temple. 23 A més, arreplegà la plata, l'or i tots els utensilis de valor, s'endugué els tresors amagats que pogué trobar. 24 Quan ho tingué tot, marxà cap al seu país. Havia fet morir molta gent i el seu parlar era d'una arrogància intolerable.

	25 De cap a cap del país se sentí un gran dol per Israel.
	26 Gemegaven els principals i els ancians,
	donzelles i joves es decandien
	i es trasmudà la bellesa de les dones.
	27 L'espòs novell es lamentava,
	es dolia l'esposa, asseguda ran del llit de noces.
	28 La terra mateixa tremolava pels qui l'habitaven,
	i tota la casa de Jacob fou coberta de vergonya.

  —871→  

Jerusalem és incendiada i saquejada.— 29 Al cap de dos anys, el rei envià a les ciutats de Judà el comandant dels mercenaris de Mísia, el qual es dirigí a Jerusalem amb un exèrcit enorme. 30 Els adreçà paraules enganyoses de pau, i se'l cregueren. Però, de cop i volta, caigué sobre la ciutat, hi causà grans danys i féu una mortaldat a Israel. 31 Saquejà la ciutat, la incendià, n'arrasà les cases i totes les muralles que la voltaven. 32 S'endugueren captives les dones i les criatures, i es quedaren amb els ramats. Després guarniren la ciutat de David amb una muralla alta i forta, amb torres robustes, i els serví de ciutadella. 34 Hi posaren una gent perversa, homes sense llei, els quals s'hi feren forts. 35 Es proveïren d'armes i de queviures, van aplegar tot el botí de Jerusalem i el van guardar allí dintre. Es convertiren en un temible parany.

	36 Era com una emboscada continua al temple
	i un mal dimoni per a Israel a cada moment.
	37 Vessaren sang innocent al voltant del santuari i el profanaren.
	38 Per culpa d'ells varen fugir els habitants de Jerusalem,
	i la ciutat fou colònia de gent forastera.
	Forastera esdevingué per als seus fills,
	i els seus mateixos fills l'abandonaren.
	39 El seu santuari restà desolat com un desert,
	les seves festes es tornaren dol;
	els seus dissabtes, escarni;
	la seva glòria es mudà en menyspreu.
	40 Tant com era abans la seva fama,
	fou gran aleshores el seu deshonor,
	i es convertí en dol la seva grandesa.

Antíoc obliga els jueus a hel·lenitzar-se.— 41 El rei va escriure després a tot el seu reialme, dient que havien de formar tots un sol poble, 42 i que abandonés cadascú els costums propis. Tots els pobles ho acceptaren tal com el rei ho havia dit. 43 Fins molts d'Israel estigueren conformes amb el culte del rei, oferien sacrificis als ídols, i profanaven el dissabte. 44 El rei envià encara missatgers a Jerusalem   —872→   i a les viles de Judà portant l'ordre per escrit de seguir els costums estrangers al país 45 i d'impedir que es fessin els holocaustos, les libacions i els sacrificis al santuari; els manava que profanessin els dissabtes i els dies festius, 46 que sollessin el temple i els llocs sants; 47 que erigissin altars, fessin temples i capelles per a ídols, sacrifiquessin porcs i bestiar impur; 48 que deixessin els seus fills sense circumcidar, i que ells mateixos es fessin fastigosos amb tota mena d'impuresa i profanació. 49 La idea era de fer-los oblidar així la llei i mudar totes les pràctiques de justícia. 50 I el qui no complís el manament del rei seria condemnat a mort. 51 Tot això deien les cartes que envià a tot el seu reialme; a més, va nomenar gent que vigilessin sobre tot el poble, i va ordenar que a cada població de Judà oferissin sacrificis.

52 Molta gent del poble se'ls ajuntà, tots els qui havien abandonat la Llei. Les maleses que feien en el país 53 obligaren Israel a anar-se'n cap als amagatalls, cap a tots els llocs que tenien de refugi.

54 El quinze de Casleu⁶¹⁶ de l'any cent quaranta-cinc, el rei posà sobre l'altar dels sacrificis l'abominació de la desolació⁶¹⁷ i a les poblacions del voltant, per tot Judà, s'erigiren altars. 55 Cremaven també encens davant els portals de les cases i per les places. 56 Llibre de la Llei que trobaven, llibre que esquinçaven i tiraven al foc. 57 I, si es trobava a algú el llibre de l'aliança, o si algú acatava la Llei, el decret del rei el condemnava a mort. 58 Feien valer la seva força contra Israel, contra els qui sorprenien, un mes i un altre mes, a les poblacions. 59 El vint-i-cinc de cada mes sacrificaven sobre l'ara que hi havia al lloc de l'altar dels holocaustos. 60 Aplicant el decret, les dones que feien circumcidar els seus infants, les mataven, 61 amb els seus fills penjats al coll; feien morir igualment tots els de la seva casa i els qui els havien circumcidats. 62 N'hi va haver molts, amb tot, a Israel, que aguantaren ferm i s'obstinaren a no menjar res d'impur; 63 s'estimaren més morir que no deixar-se sollar pels menjars i violar el pacte sant. I, de fet, moriren. 64 Una indignació terriblement   —873→   forta es congrià sobre Israel.

2 Revolta de Mataties.— 1 Precisament aquells dies, Mataties, fill de Joan, fill de Simeó, sacerdot dels fills de Jojarib, deixà Jerusalem i s'establí a Modín. 2 Tenia cinc fills: Joan, de sobrenom Gadí; 3 Simó, anomenat Tasí; 4 Judes,l'anomenat Macabeu; 5 Eleazar, anomenat Avaran, i Jonatàs, l'anomenat Afús. 6 Veient les impietats que es feren a Judà i a Jerusalem, digué: «Déu meu, ¿he hagut de néixer per a veure la ruïna del meu poble i la ruïna de la ciutat santa? I m'estic assegut aquí, mentre ella és posada a les mans d'enemics i el santuari és posat a les mans de gent forastera!

	8 El seu temple ha quedat com un home sense honra,
	9 els objectes que eren la seva glòria han estat robats i enduts;
	els seus infants, matats pels seus carrers;
	el seu jovent, passat a degolla per l'enemic!
	10 ¿Hi ha cap poble que no hagi usurpat els seus dominis
	i no s'hagi apoderat de les seves despulles?
	11 Tot el seu esplendor li ha estat arrencat;
	de lliure que era, ha passat a ser esclava.
	12 Mireu les nostres coses santes,
	la nostra bellesa, la nostra glòria;
	tot sembla un desert!
	Els pagans ho han profanat.
	13 ¿Quin sentit té encara la nostra vida?

14 Mataties i els seus fills s'esquinçaren els vestits, es cobriren de sac negre i feren un gran dol.

15 Mentrestant, els enviats del rei, els qui forcaven a l'apostasia, es presentaren al poble de Modín, per fer-los oferir sacrificis. 16 Molts israelites anaren a rebre'ls, però Mataties i els seus fills feren un grup apart. 17 Els enviats del rei prengueren la paraula i digueren a Mataties: «Ets una persona d'autoritat i de prestigi, i tens un gran ascendent en aquest poble; els teus fills i els parents encara et donen més força. 18 Sigues, doncs, el primer de complir el manament del rei, tal com han fet els altres pobles, els homes de Judà i els qui s'han   —874→   quedat a Jerusalem. D'aquesta manera, tu i els teus fills sereu dels amics del rei i sereu honrats amb plata i or, i amb molts regals».

19 Mataties els respongué ben alt: «Ni que tots els pobles que hi ha als dominis del rei se l'escoltin i se separin cadascun del culte dels seus pares i s'estimin més els manaments del rei, 20 jo, els meus fills i els meus germans seguirem pel camí de l'aliança dels nostres pares. 21 Déu ens en guard de deixar la llei i les observances! 22 Les ordres del rei no ens faran decantar del postre culte, ni cap a la dreta ni cap a l'esquerra».

23 Tot just acabava de pronunciar aquestes paraules, que un jueu s'avançava a la vista de tothom, per sacrificar sobre l'altar de Modín, complint el manament del rei. 24 Mataties s'indignà en veure-ho; tremolant tot ell, encès de zel per la justícia, hi corregué i el degollà sobre l'altar. 25 Al mateix temps, va matar el funcionari del rei que forçava a sacrificar i va destruir l'altar. 26 Sentia el zel de la Llei, con havia fet Finehés amb Zamrí, el fill de Salú. 27 Mataties es posà a cridar per la ciutat a grans crits: «Tot aquell qui estigui per la Llei i mantingui l'aliança, que em segueixi! 28 I fugí amb els seus fills cap a les muntanyes, deixant al poble tot allò que tenien.

29 Molts baixaren aleshores a establir-se al desert, en busca de justícia i de dret, amb els fills, les dones i els ramats; 30 perquè els mals els aclaparaven d'una manera duríssima.

Primers fets d'armes dels jueus. La lluita en dissabte. 31 Arribà a orelles dels homes del rei i de les forces que hi havia a Jerusalem, a la ciutat de David, que una colla d'homes, que havien rebutjat el manament del rei, havien baixat cap als amagatalls del desert. 32 De seguida, un bon nombre els perseguiren; quan els tingueren, van acampar davant d'ells i es disposaren a l'atac, precisament en dissabte. 33 I els deien: «Ara prou, ja! Rendiu-vos, feu el que mana el rei, i us perdonarem la vida». 34 Ells contestaren: «No ens rendirem, ni farem el que mana el rei; no profanarem el dissabte». 35 Aleshores cuitaren a donar   —875→   la batalla. 36 Ells no s'hi van tornar. No llençaren ni una sola pedra, ni feren barricades a l'entrada dels amagatalls, 37 sinó que es deien: «Morim tots sense por per la nostra fidelitat. El cel i la terra són testimonis que ens feu morir injustament». 38 I així, perquè havien pujat a atacar-los en dissabte, van morir amb les seves dones, els seus fills i els ramats: vota un miler d'ànimes.

39 Quan Mataties i els seus amics ho van saber, en tingueren un gran sentiment. 40 I es deien entre ells: «Si tots fem el que han fet els nostres germans, i no lluitem contra els pagans per les nostres vides i pels nostres drets, en un no res ens hauran fet desaparèixer del país. 41 Aquell mateix dia s'ho enraonaren i van decidir això: «Si algú ens ataca en dissabte, lluitarem contra ell; així no correrem el perill de morir tots, con van morir els nostres germans en els amagatalls». 42 La colla dels asideus⁶¹⁸, israelites forts i poderosos, se'ls ajuntaren, tots donats en cos i ànima a la Llei. 43 D'altra banda, se'ls afegiren tots els qui fugien del mal, i els feren un bon reforç. 44 Tots junts formaren un exèrcit i derrotaren els pecadors amb el seu ardor, i els contraris a la Llei amb tota la seva fúria. Els qui quedaren amb vida fugiren cap als pobles pagans per salvar-se. 45 Mataties i els seus amics recorregueren llavors el país, destruïren els altars, 46 van fer circumcidar per força tots els infants que trobaven incircumcisos per tot el territori d'Israel 47 i perseguiren tota la gent arrogant. Aquesta obra, portada per ells, tingué un bon resultat. 48 Salvaren la Llei de la persecució dels pagans i dels reis, i no deixaren el poder a les mans dels malvats.

Mort de Mataties.— 49 Quan s'acostaren els dies de la mort de Mataties, va dir als seus fills: «Hem arribat en un temps que la insolència i el menyspreu han posat arrels; és temps de trasbalsament i de fúria. 50 Vosaltres, fills, sigueu zeladors de la Llei i doneu les vostres vides per l'aliança dels nostres pares. 51 Recordeu-vos de les gestes que ells van realitzar als seus dies,   —876→   i us fareu una glòria gran i un nom etern.

	52 ¿No és cert que Abraham fou, trobat fidel en la prova,
	i això li valgué la justícia?
	53 Josep, en la situació extrema en què es trobà,
	guardà els manaments i acabà l'amo d'Egipte.
	54 A Finehés, el nostre avantpassat, perquè es va inflamar de zel,
	li fou donada la promesa d'un sacerdoci etern.
	55 Josuè, perquè complí les ordres rebudes,
	esdevingué jutge a Israel.
	56 Caleb, perquè donà testimoniatge al poble reunit,
	adquirí un dret d'herència a la Terra Promesa.
	57 David, per la seva pietat, heretà el tron reial per sempre.
	58 Elies fou endut cap al cel pel zel que tenia per la Llei.
	59 Hananies, Azaries i Misael, perquè van confiar,
	foren salvats de les flames.
	60 La seva rectitud protegí Daniel de la boca dels lleons.
	61 I així veuríeu, de generació en generació,
	que ningú dels qui han
	esperat en ell no ha quedat sense aguant.
	62 I que no us facin por les paraules de l'home malvat,
	perquè tota la seva glòria s'ha de tornar fems i cucs.
	63 Avui s'enalteix, però demà ni el trobaran,
	perquè haurà tornat a la pols de què ha estat format,
	i s'hauran desfet tots els seus plans.
	64 Fills, sigueu homes,
	feu-vos forts en la Llei;
	és en la Llei que trobareu la glòria.

65 Mireu: conec Simó, el vostre germà, i sé que és un home de seny; escolteu-lo sempre, ell serà el vostre pare. 66 Judes Macabeu, de jove, s'ha mostrat guerrer valent; ell serà el cap de l'exèrcit i conduirà la guerra contra els pagans. 67 Mireu de reunir tots aquells qui observen la Llei, i feu-vos els venjadors del vostre poble. 68 Feu justícia contra els pagans per tot el que ens han fet, i mireu d'estar atents als manaments de la Llei».

69 Després els beneí, i s'ajuntà als seus pares. 70 Va morir l'any cent quaranta-sis,   —877→   i l'enterraren al sepulcre dels seus pares, a Modín. Tot Israel el plorà amb un gran dol.

3 Judes Macabeu, cap del poble.— 1 Judes, l'anomenat Macabeu, es posà aleshores al lloc del seu pare. 2 Li feien costar tots els seus germans i tots els qui havien estat addictes al seu pare, i portaven la guerra per Israel amb cor alegre.

	3 Estengué la fama del seu poble,
	es posà la cuirassa com un valent i se cenyí les armes;
	féu la guerra i defensà el campament amb l'espasa
	4 En les seves gestes, era semblant a un lleó,
	com un lleó jove que rugeix per sortir de cacera.
	5 Perseguí els malvats i els cercava per totes bandes,
	com una flama consumí els qui torbaven el seu poble.
	6 Els malvats s'acovardiren, de por que els feia,
	i tots els qui obraven el mal es trasbalsaren.
	D'aquesta manera, la salvació, portada per la seva mà,
	trobà camí lliure.
	La seva actuació amargà més d'un rei,
	i omplí de joia Jacob amb les seves obres.
	El seu record és beneït eternament.
	8 Va resseguir les ciutats de Judà
	i fou la ruïna dels malvats que hi havia.
	D'aquesta manera, apartà d'Israel la ira.
	9 La seva anomenada s'estengué d'un cap a l'altre de la terra,
	i reuní els qui s'havien esgarriat.

Judes derrota Apol·loni.— 10 Apol·loni va reunir molts estrangers i un gran exèrcit de samaritans, per fer la guerra contra Israel. 11 Judes, en saber-ho, li sortí al pas, el va vèncer i el va matar. Hi hagué moltes baixes, i els qui van quedar fugiren. 12 Després es van apoderar del botí; Judes va prendre l'espasa d'Apol·loni, i sempre més va lluitar amb aquella espasa.

  —878→  

Judes derrota Séron.— 13 Séron, el cap de l'exèrcit de Síria, sentint dir que Judes havia aplegat una colla d'homes, i que l'ajudava un grup de gent creient i d'homes de guerra, 14 digué: «Em guanyaré una bona anomenada i seré famós per tot el regne, si venço Judes i els seus, que no han fet cas del manament del rei». 15 Repetiren, doncs, l'atac; anava amb un exèrcit poderós de gent impiadosa, perquè l'ajudessin a venjar-se dels d'Israel. 16 Quan van ser arran de la pujada de Bet-Horon, Judes li sortí a l'encontre només amb uns quants homes. 17 En veure l'exèrcit que avançava contra ells, digueren a Judes «¿Com podrem lluitar, tan pocs com som, contra una multitud tan poderosa? Si ni ens aguantem, avui que no hem tastat res». 18 Però Judes digué: «Pot molt ben ser que molts quedin a mercè d'uns quants; al capdavall, per al cel tant se val molts com pocs per a donar la victòria. 19 Perquè guanyar la guerra no ve del nombre de l'exèrcit; la forra ve del cel. 20 Tots aquests vénen carregats d'arrogància i de dolenteria, i ens volen fer desaparèixer amb les nostres dones i els nostres fills, per apoderar-se de les nostres despulles. 21 Nosaltres, en canvi, lluitem per les nostres vides i per les nostres tradicions. 22 Déu serà el qui els desfarà davant nostre; no us han de fer cap por».

23 Acabat de dir això, es va llançar contra ells d'improvís, i Séron amb el seu exèrcit fou desfet davant d'ells. 24 El van perseguir pels pendents de Bet-Horon, fins a la plana; els feren unes vuit-centes baixes; els restants fugiren cap al país dels filisteus. 25 D'aquesta feta, Judes i els seus germans van començar a ser temuts, i el pànic s'apoderà de la gent del voltant. 26 La seva anomenada arribà fins al rei, i tothom parlava dels seus fets de guerra.

Antíoc ordena a Lisies que destrueixi Israel.— 27 Quan el rei Antíoc va sentir tot el que es deia, s'encengué d'indignació i envià missatgers que reunissin totes les forces del seu reialme, un exèrcit poderosíssim. 28 Obrí els seus tresors i els pagà la soldada d'un any, advertint-los que estiguessin a punt per a qualsevol necessitat.   —879→   29 Però s'adonà que el diner dels seus tresors s'estava acabant; els tributs del país eren migrats per culpa de les sedicions i de les malvestats que havia ocasionat al país l'abolició dels costums antics. 30 Fins es temia que ja no li bastés, com altres cops li havia passat, per a les despeses i els regals que acostumava a fer abans amb mà liberal, més que tots els reis anteriors. 31 No sabent com sortir-se'n, decidí a la fi d'anar-se'n a Pèrsia, per cobrar els tributs i recollir força diners. 32 Va deixar Lisies, home noble i de sang reial, encarregat dels afers del regne des del riu Eufrat fins als límits de l'Egipte, 33 i li encomanà que tingués cura del seu fill Antíoc, fins que ell tornés. 34 Li va deixar la meitat de l'exèrcit amb els elefants, i li donà instruccions sobre tot el que volia que es fes. En concret, pel que es refereix als habitants de la Judea i Jerusalem, 35 li manà que hi enviés un exèrcit per desfer i anorrear la força d'Israel i dels qui encara quedaven a Jerusalem: que esborrés d'aquell lloc tot rastre dels seus habitants, 36 que enviés a viure al país gent forastera i els repartís la terra. 37 El rei, aleshores, amb l'altra meitat de l'exèrcit, sortí d'Antioquia, la capital del regne, l'any cent quaranta-set, va travessar el riu Eufrat i anava resseguint les províncies de la part alta.

Campanya de Gorgies i Nicànor contra els jueus.— 38 Lisies elegí Ptolemeu, fill de Dorimèn, Nicànor i Gorgies, homes poderosos entre els amics del rei, 39 i els posà al front de quaranta mil de cavalleria, perquè anessin a la terra de Judà i la devastessin, segons l'ordre del rei. 40 Van emprendre la marxa amb tot l'exèrcit, fins que arribaren prop d'Emmaús, a la terra plana, on van acampar. 41 De seguida que els traficants del país van saber de què es tractava, van agafar una gran quantitat d'or i plata i, proveïts també de grillons, es presentaren al campament, per endur-se'n els homes d'Israel com esclaus. Se'ls afegí, a més, l'exèrcit de Síria i de les terres estrangeres.

Preparatius dels jueus.— 42 Judes i els seus germans veien com anaven creixent   —880→   les desventures i que els exèrcits acampaven ja al seu territori; van saber també les paraules del rei, que havia manat de portar a terme una total destrucció del poble, 43 i es deien l'un a l'altre: «Refem les ruïnes del nostre poble, i lluitem per ell i pels llocs sants». 44 Reuniren el ple de l'assemblea perquè tothom estigues a punt per a la guerra i per suplicar i demanar pietat i compassió.

	45 Jerusalem era despoblada com un desert;
	cap del seus fills no hi entrava ni en sortia.
	El santuari era trepitjat;
	hi havia gent estranya a la ciutadella,
	estatge dels pagans.
	L'alegria havia abandonat Jacob,
	no s'hi sentien el flabiol ni la citara.

48 Tots plegats es dirigien a Masfà, davant per davant de Jerusalem, perquè a Masfà hi havia hagut primitivament un lloc de pregària per a Israel. 49 Tot aquell dia van dejunar, es cobriren amb sac negre, s'escamparen cendra sobre el cap i es van esquinçar els vestits. 49 Obriren el llibre de la Llei, per trobar-hi allò que els pagans cerquen d'esbrinar en les imatges dels seus ídols. 50 Portaren també els vestits sagrats, les primícies i els delmes; van cridar igualment els nazireus, els qui ja havien acomplert els seus dies. 51 I alçaren crits al cel, dient: «què n'hem de fer, d'aquests? On els enviem? 52 El vostre santuari és trepitjat i profanat; els vostres sacerdots, plens de dol i d'humiliació. 53 Mireu com els pagans s'han aplegat contra nosaltres, per tal de destruir-nos. Vós prou sabeu el que es proposen contra nosaltres. 53 Com podrem aguantar-nos davant d'ells, si vós no ens ajudeu?» 54 Tocaren les trompetes i feien grans crits.

Derrota de Gorgies a Emmaús.— 55 Després Judes establí comandants de l'exèrcit: de mil homes, de cent, de cinquanta i de deu. 56 I digué als qui s'estaven fent una casa, als qui acabaven de casar-se, als qui es plantaven una vinya i als covards, que es retiressin cadascú a casa seva, tal com disposava la Llei. 57 Aleshores aixecà el campament i l'establí a l'esquerra d'Emmaús. 58 Judes digué: «Preneu   —881→   les armes i sigueu valents; estigueu a punt per a lluitar de bon matí contra aquests pagans que han vingut contra nosaltres per desfer-nos i per desfer el nostre santuari. 59 Val més morir a la lluita que no pas haver de ser testimonis dels mals del nostre poble i del nostre santuari. 60 Tal com vulguin en el cel, es farà».

4 1 Gorgies prengué cinc mil homes i mil de cavalleria triats, i va partir amb ells de nit, 2 per llançar-se sobre el campament dels jueus i atacar-los d'improvís. Els de la ciutadella els feien de guies. 3 Judes se'n va assabentar, i amb els seus valents deixà el campament per llançar-se sobre l'exèrcit del rei que era a Emmaús, 4 aprofitant que les altres forces estaven escampades encara fora del campament. 5 Mentrestant, Gorgies anà cap al campament de Judes, a la nit, i no hi va trobar ningú. Es posà a cercar-los per les muntanyes, pensant: «Aquests han fugit de nosaltres». 6 A punta de dia, va aparèixer Judes a la plana, amb tres mil homes; només que no tenien els escuts ni les espases que haurien volgut. 7 Veieren un campament dels pagans fort i ben defensat, i la cavalleria que el voltava; evidentment eren homes que sabien lluitar. 8 Judes digué als seus: «No tingueu por del nombre que són, no us acovardiu veient l'empenta que porten. 9 Recordeu de quina manera foren salvats els nostres pares al mar Roig, quan el Faraó els perseguia amb un exèrcit. 10 El que hem de fer ara és clamar al cel, perquè ens accepti i es recordi de l'aliança promesa als pares, i desfaci avui aquest campament davant nostre. 11 I tots els pobles sabran que hi ha qui allibera i salva Israel».

12 Quan els estrangers, alçant els ulls, els veieren avançar cap a ells, 13 sortiren del campament, disposats a la lluita. Els de Judes tocaren els corns, 14 i els dos exèrcits es van posar en contacte. Els pagans foren derrotats i fugiren cap a la plana, 15 llevat dels ressagats, que van caure tots a l'espasa. Els perseguiren fins a Gàzer i fins a les planes d'Idumea, d'Asdod i de Jamnia, i en caigueren uns tres mil homes.

16 Quan Judes i els seus van cessar de perseguir-los i se'n tornaren, 17 aquest digué   —882→   a la gent: «No us deixeu enllaminir per les despulles, perquè tenim la lluita al nostre davant, 18 i Gorgies és a la muntanya, prop nostre, amb les seves tropes. Val més que ara feu front als nostres enemics i lluiteu contra ells. Després podreu apoderar-vos del botí sense por de res». 19 Encara deia això, que aparegué un escamot sortint de la muntanya. 20 S'adonaren que els seus havien fugit i que el campament havia estat incendiat —els ho indicava el fum que es veia—. 21 Davant d'aquesta situació, quedaren esglaiats; i quan veieren encara les forces de Judes desplegades a la plana i a punt per a la lluita, 22 van fugir tots cap al territori dels filisteus. 23 Aleshores Judes es dedicà al saqueig del campament i arreplegà molt d'or i plata, teixits de porpra violeta i de porpra marina, i una enorme riquesa. 24 De tornada, no paraven de lloar i beneir el cel, perquè és bo, perquè perdura eternament el seu amor. 25 Aquell dia, Israel obtingué una gran victòria.

Derrota de Lisies a Bet-Sur.— 26 Tots els estrangers que es van salvar es presentaren a Lisies i li explicaren com havia anat la cosa. 27 Tot ell es trasbalsà en sentir-ho, i se'l veia desanimat, perquè la sort d'Israel no havia estat la que ell esperava, ni havia reeixit en allò que el rei li tenia encomanat. 28 Per això, l'any següent reclutà seixanta mil homes escollits i cinc mil de cavalleria, per combatre contra els jueus. 29 Arribats a Idumea, acamparen a Bet-Sur. Allí els sortí a l'encontre Judes, amb deu mil homes. 30 En veure un exèrcit tan poderós va pregar així: «Sou beneït, Salvador d'Israel, que vencéreu l'ímpetu del gegant per mà del vostre servent David, i vau posar el campament dels filisteus a les mans de Jonatàs, fill de Saül, i del seu escuder. 31 No deixeu escapar tampoc aquest exèrcit de les mans del vostre poble d'Israel, i que siguin confosos en la seva força i en els seus cavalls. 32 Intimideu-los, que es fongui el seu coratge i que quedin desmoralitzats amb la seva desfeta. 33 Feu-los caure per l'espasa dels qui us estimen, perquè tots els qui coneixen el vostre nom us lloïn cantant-vos himnes».

  —883→  

34 S'envestiren mútuament i caigueren en la lluita uns cinc mil homes de l'exèrcit de Lisies. 35 Veient Lisies la derrota del seu exèrcit i el coratge dels de Judes, i que estaven disposats a viure o a morir valerosament, se'n tornà cap a Antioquia, on pensava de reclutar un nombre més gran de mercenaris, per presentar-se altre cop a la Judea.

Els Macabeus fan purificar el temple.— 36 Judes i els seus germans digueren: «Veieu com han estat derrotats els nostres enemics. Pugem a purificar el santuari i a consagrar-lo». 37 Es reuní tota la multitud i pujà a la muntanya de Sió. 38 Trobaren el santuari abandonat, l'altar profanat, cremades les portes; als atris, hi havien crescut mates, com al bosc o a la muntanya, les cambres del temple estaven destruïdes. 39 En veure això, s'esquinçaren els vestits, es donaren cops al pit, es cobriren de cendra 40 i es van prostrar de cara a terra; tocaren els corns de senyal i clamaren al cel.

41 Judes manà que uns quants hostilitzessin els de la ciutadella, mentre durava la purificació del santuari. 42 Va escollir uns sacerdots sense tara, plens de zel per la Llei, 43 els quals van purificar el santuari i portaren les pedres profanades en un lloc impur. 44 Deliberaren igualment sobre què Galia fer amb l'altar dels holocaustos, que havia estat profanat. 45 I van prendre la bona resolució de desmuntar-lo, perquè mai no els en fessin retret, ja que els pagans l'havien profanat. El desmuntaren, doncs, 46 i van guardar les pedres a la mateixa muntanya del temple, en un lloc adequat, fins que sortís un profeta que se'n fes responsable. 47 Agafaren després unes pedres intactes, segons la Llei, i construïren un nou altar, com el primer. 48 Van restaurar també el santuari i l'interior del temple; santificaren els atris, 49 fabricaren nous utensilis sagrats i portaren al temple el lampadari, l'altar dels perfums i la taula. 50 Cremaren perfums sobre l'altar i encengueren tots els llums del lampadari que il·luminaven el temple. 51 Presentaren els pans sobre la taula, posaren els cortinatges i van   —884→   deixar enllestides totes les coses.

Dedicació de l'altar.— 52 El dia vint-i-cinc del mes novè —que era el mes de Casleu— de l'any cent quaranta-vuit, es llevaren a punta d'alba 53 i oferiren un sacrifici, segons la Llei, sobre el nou altar dels holocaustos que havien fet. 54 El mateix dia que els pagans l'havien profanat, dedicaren l'altar amb cants acompanyats de cítares, arpes i címbals. 55 Tot el poble es prosternà de cara a terra i adoraven i beneïen el cel, que els havia ajudat. 56 La celebració de la dedicació durà vuit dies; oferiren holocaustos amb cants de festa i sacrificaren víctimes de comunió i d'acció de gràcies. 57 Adornaren la façana del temple amb corones d'or i amb escuts, referen els portals i les cambres i hi van posar portes. 58 El poble celebrà la festa amb una alegria grandíssima. Així va desaparèixer l'oprobi dels pagans.

59 A més, Judes, els seus germans i tota la comunitat d'Israel decidiren que els dies de la dedicació de faltar se celebressin cada any, al temps corresponent, durant vuit dies, a partir del vint-i-cinc del mes de Casleu, amb alegria i festes.

Fortificació de Sió i de Bet-Sur.— 60 En aquella ocasió també alçaren tot al voltant de la muntanya de Sió una muralla alta, amb torres fortificades, per evitar que, si es presentaven els pagans, ho trepitgessin tot, com havien fet abans; 61 Judes hi deixà un exèrcit perquè la guardés. Després fortificà Bet-Sur; així el poble tenia una fortalesa enfront de la Idumea.

5 Campanya contra els idumeus i els ammonites.— 1 Quan els pobles del voltant saberen que l'altar havia estat reconstruït com abans i el santuari dedicat, s'irritaren, 2 i prengueren la decisió d'anorrear els jueus que vivien entre ells. I començaren entre el poble les matances i els exterminis. 3 Aquells dies, Judes estava lluitant contra els fills d'Esaú, a la Idumea, a la ciutat d'Acrabatana, perquè tenien assetjats els israelites; els infligí una gran derrota, els deixà impotents i s'emparà de les seves despulles. 4 Després,   —885→   recordant-se de la maldat dels de Bean, que eren un parany continu i un ensopec per al poble, per les emboscades que els paraven pels camins, 5 els forçà a tancar-se a les seves torres, plantà el campament davant d'ells, els condemnà a I'extermini, i calà foc a les torres, amb tots els qui hi havia dintre.

6 Aleshores passà a l'altra banda, contra els ammonites, i es trobà amb un fort destacament, a part una gran gentada; el cap de tots ells era Timoteu. 7 Tingué amb ells diversos encontres, els vencé i quedaren derrotats completament. 8 S'avançà a ocupar Jazer i les poblacions que en depenien, i se'n tornà cap a la Judea.

Campanya a Galaad i la Galilea.— 9 Tots els pobles de la regió de Galaad s'aliaren contra Israel, per exterminar tots els jueus que estiguessin dins els seus territoris. Aquests es refugiaren a la fortalesa de Datemà 10 i enviaren una carta a Judes i els seus germans, que deia «Tots els pobles del nostre voltant s'han aliat contra nosaltres, per exterminar-nos, 11 i s'estan preparant per venir i apoderar-se de la fortalesa on ens hem refugiat. Timoteu comanda les seves forces. 12 Vine a treure'ns de les seves mans; mira que ja n'han caigut molts dels nostres; 13 tots els nostres germans que vivien al país de Tob han estat assassinats, s'han endut captius les seves dones i els seus fills, i s'han apoderat de tot el seu parament de casa. Només allà, han matat cap al miler d'homes».

14 Encara estaven llegint la carta, que de la Galilea es presenten uns altres missatgers amb els vestits esquinçats, comunicant-los 15 que s'havien aplegat contra ells gent de Ptolemaida, de Tir i Sidó, tota la Galilea dels pagans per destruir-l os.

16 Quan Judes i el poble sentiren aquestes paraules, celebraren una gran reunió per deliberar què es podia fer pels seus germans que es trobaven en perill i eren atacats pels pagans. 17 Judes digué al seu germà Simó: «Tria't gent i vés a alliberar els teus germans de la Galilea; jo i el meu germà Jonatàs anirem a Galaad». 18 Va deixar Josep, fill de Zacaries, i Azaries, cap del poble,   —886→   amb el que quedava de l'exèrcit, a Judà, com a custòdia, 19 i els ordenà: «Estigueu al front d'aquesta gent, però no emprengueu cap batalla amb els pagans, fins que nosaltres tornem». 20 I es repartiren els homes: tres mil a Simó, per a anar cap a la Galilea, i vuit mil a Judes, per a Galaad.

21 Simó, doncs, partí cap a la Galilea i emprengué moltes batalles contra els pagans, que foren derrotats. 22 Els perseguí fins a les portes de Ptolemaida. Les pèrdues dels pagans foren d'uns tres mil homes, i Simó s'apoderà del botí. 23 Prengué els jueus que vivien a la Galilea i els d'Arbata, amb les seves dones, els seus fills i tot el que tenien, i els conduí a la Judea, amb grans demostracions d'alegria.

24 Mentrestant, Judes Macabeu i el seu germà Jonatàs travessaren el Jordà i, al cap de tres dies de caminar pel desert, 25 es trobaren al país dels nabateus, els quals els sortiren a rebre en so de pau i els narraren tot el que estava passant als seus germans a Galaad; 26 que molts d'ells es trobaren tancats a Bosorà i a Bòsor, a Alemà, Caspó, Maqued i Carnaim, totes elles ciutats grans i fortificades. 27 A les restants ciutats de Galaad, també n'hi havia de tancats, i estava fixat per a l'endemà un atac a les fortaleses per apoderar-se'n i exterminar-los tots en un sol dia. 28 Aleshores Judes es féu enrera amb el seu exèrcit i prengué d'improvís el camí de Bosorà. S'apoderà de la ciutat, féu degollar tots els homes, s'emportà el botí i calà foc a la ciutat. 29 En sortí de nit, i caminaren fins a la fortalesa on s'havien refugiat els jueus.

30 En fer-se de dia i aixecar la vista, veieren una gran multitud, innombrable, amb escales i màquines per a prendre la fortalesa, i ja l'estaven atacant. 31 Judes s'adonà que la lluita ja havia començat; la cridòria de la ciutat pujava fins al cel, enmig del toc dels corns i de grans crits. 32 Aleshores, digué als homes del seu exèrcit: «A veure si lluiteu avui pels nostres germans». 33 Sortí en tres destacaments per darrera els enemics, tocaren els corns i alçaren un clam de pregària. 34 Els soldats de Timoteu reconegueren de seguida que era el Macabeu, i fugiren   —887→   del seu davant. Els infligí una gran derrota: només aquell dia, en caigueren uns vuit mil.

35 Aleshores torçà cap a Alemà, l'atacà i la prengué: també hi passà a degolla tots els homes, s'emportà el botí i calà foc a la ciutat. 36 Sortí d'aquí i ocupà Caspó, Maqued, Bòsor i totes les ciutats de Galaad.

37 Després de tot això, Timoteu aplegà un altre exèrcit i acampà davant Rafon, a l'altra banda del torrent. 38 Judes envià gent a explorar el campament i tornaren amb aquestes notícies: «Se li han ajuntat tots els pobles del nostre voltant: és un exèrcit extraordinàriament gran. 39 Fins han pres àrabs a sou, perquè els ajudin: estan acampats a l'altra banda del torrent, a punt per a atacar-nos». Judes marxà al seu encontre.

40 Aleshores Timoteu, mentre Judes i els seus homes s'anaven acostant al torrent, digué als caps del seu exèrcit: «Si travessa ell primer cap a nosaltres, no el podrem resistir: serà més fort que nosaltres. 41 Però si li agafa por i acampa a l'altra banda del riu, travessarem nosaltres i el vencerem».

42 I quan Judes fou a la vora del torrent va fer posar els magistrats del poble arran mateix del torrent i els va manar: «No permeteu que ningú acampi; feu venir tothom a la batalla». 43 Travessà el primer cap als enemics, i tota la multitud el seguí darrera. Els pagans foren derrotats: llençaren les armes i fugiren cap al recinte sagrat de Carnaim. 44 Els de Judes ocuparen aleshores la ciutat i calaren foc al recinte sagrat amb tots els qui hi havia. D'aquesta manera, els de Carnaim es desbandaren i ja no pogueren oposar resistència a Judes.

45 Aleshores Judes reuní tots els israelites que hi havia a Galaad, del més petit al més gran, les seves dones, els seus fills i tots els seus béns, una caravana enorme, per portar-los a la terra de Judà. 46 I arribaren a Efron, una ciutat gran i molt fortificada, que es trobava a la seva ruta, de tal manera que no podien vorejar-la ni a dreta ni a esquerra: els era forçós de passar pel mig de la ciutat. 47 Els de dintre els tancaren les portes i les obstruïren amb pedres. 48 Judes els envià misatgers en to de   —888→   pau, que els diguessin: «Travessarem el vostre territori per arribar al nostre; ningú no us farà cap mal, només hi passarem caminant». Però no volien obrir-li les portes. 49 Aleshores Judes va ordenar que fessin fer una crida a tot el campament perquè tothom es posés en peu de guerra al lloc on era. 50 S'aprestaren, doncs, els qui formaven l'exèrcit i estigueren tot el dia i tota la nit atacant la ciutat, fins que caigué a les seves mans. 51 Passà a l'espasa tots els homes, arrasà la ciutat fins als fonaments, s'apoderà del botí i la travessà, passant per sobre els cadàvers.

52 Travessaren després el Jordà, en direcció a la gran plana, davant de Bet-San. 53 Judes es passava tot el camí aplegant els qui es quedaven endarrera i animant la gent, fins que foren a la terra de Judà. 54 Pujaren a la muntanya de Sió plens d'alegria i de goig, i oferiren holocaustos perquè havien arribat en pau sense tenir ni una baixa.

Derrota de Josep i d'Azaries a Jamnia.— 55 Mentre Judes i Jonatàs eren a Galaad i el seu germà Simó a la Galilea, davant de Ptolemaida, 56 arribaren a orelles de Josep, fill de Zacaries, i d'Azaries, caps de l'exèrcit, noves de les batalles, de la valentia d'aquells, de tot allò que havien fet. 57 I digueren: «Fem-nos famosos també nosaltres; sortim a lluitar contra els països del voltant». 58 Ho comunicaren a la part de l'exèrcit que s'havia quedat amb ells, i sortiren contra Jamnia. 59 Gorgies i els seus sortiren de la ciutat al seu encontre, disposats a la lluita. 60 Però Josep i Azaries van fugir perseguits pels enemics fins als límits de Judà. Aquell sol dia, caigueren del poble d'Israel uns dos mil homes. 61 Es pensaven que es portarien com uns homes, però la campanya acabà en una fugida lamentable, perquè no s'escoltaren Judes i els seus germans. 62 No eren de la família d'aquells homes, a les mans dels quals havia estat confiada la salvació d'Israel.

Victòries de judes. 63 En canvi, Judes, que era tot un home, i els seus germans, es feren molt famosos a tot Israel i a tots els pobles on havia arribat la seva   —889→   anomenada. 64 I tothom s'aplegava al seu voltant, enmig d'aclamacions.

65 Aquells dies, Judes i els seus germans, feren una sortida i van atacar els fills d'Esaú a les contrades del sud; caigueren sobre Hebron i els poblets que li estaven subjectes; destruïren les fortaleses i calaren foc a totes les torres dels seus voltants. 66 Sortiren després cap a la terra dels filisteus i travessaren Maresó. 67 En aquesta ocasió, uns sacerdots que tenien ganes de realitzar accions valentes van caure en batalla, perquè havien sortit a lluitar sense aconsellar-se. 68 Després Judes va tirar cap a Asdod, terra dels filisteus, hi destruí els altars, consumí al foc les escultures dels seus déus, arreplegà el botí de les ciutats, i tornà cap a la terra de Judà.

6 Mort d'Antíoc Epifanés.— 1 Mentre el rei Antíoc recorria les regions del nord, sentí dir que a Pèrsia hi havia una ciutat, Elimaida, cèlebre per la seva riquesa, per la plata i l'or; 2 que el seu temple era extraordinàriament ric, amb armadores d'or, cuirasses i armes, deixades allí per Alexandre, fill de Felip, el rei macedoni, el primer que regnà entre els grecs. 3 S'hi encaminà, doncs, per si podia apoderar-se de la ciutat i saquejar-la; però no en sortí, perquè els de la ciutat conegueren el seu intent 4 i resistiren combatent obertament contra ell. Emprengué la retirada i marxà d'allí amb una gran pena, per tornar-se'n a Babilònia.

5 Encara a Pèrsia, li arribà un missatger amb la notícia que les tropes que havien anat cap a la terra de Judà s'havien vist obligades a fugir; 6 que Lisies hi havia acudit al front d'un gran exèrcit primer, i que havia hagut de retirar-se davant d'ells; que eren cada vegada més poderosos gràcies a les armes, al nombre de gent, i a la gran quantitat de botí que agafaven dels exèrcits derrotats; 7 que havien destruït l'abominació feta edificar per ell sobre l'altar, a Jerusalem, i havien voltat de muralles altes el santuari, com abans, i també Bet-Sur, la ciutat del rei. 8 En sentir el rei aquestes coses, restà estupefacte; tot ell es trasbalsà i es posà al llit, malalt, de la mateixa tristesa, perquè   —890→   les coses no li sortien com ell s'havia proposat.

9 Es va passar molts dies al llit, abatut per la tristesa, que li revenia un cop i un altre, fins que veié que es moria. 10 Cridà aleshores tots els seus amics i els digué «La son m'ha fugit dels ulls i les preocupacions m'han abatut el cor. 11 I penso dintre meu: En quina onada de desgràcies em trobo submergit! Jo era bo, i m'estimaven, quan estava en el poder! 12 Però ara em ve el record de les maldats que vaig cometre a Jerusalem; me'n vaig endur tots els objectes de plata i d'or, i vaig enviar-hi gent per exterminar els seus habitants, sense cap motiu. 13 Reconec que aquests mals m'han vingut per causa d'això. Mireu com he de morir, aclaparat de tristesa, en un país estranger». 14 Aleshores cridà Felip, un dels seus amics, i li confià el govern de tot el seu reialme. 16 Li donà la diadema, el vestit i l'anell, amb l'encàrrec de tenir cura del seu fill Antíoc i d'educar-lo per a regnar. 17 El rei Antíoc morí allí mateix, l'any cent quaranta-nou. 18 Quan Lisies sabé que era mort, proclamà rei Antíoc, el seu fill, que ell havia educat de jove, al qual posà per sobrenom Eupàtor.

Judes assetja la ciutadella. Antíoc Eupàtor envaeix Judà.— 18 Els de la ciutadella no paraven d'assetjar Israel al voltant del santuari, cercant de fer-los tot el mal que podien i de prestar un reforç als pagans, 19 Tudes, comprenent que calia treure'ls, convocà tot el poble per posar-los setge. 20 Un cop tots junts, l'any cent cinquanta, començaren el setge de la ciutadella, i construïren terrasses per a catapultes i altres màquines. 21 Però uns quants dels assetjats reeixiren a escapar-se, amb alguns dels impiadosos d'Israel que se'ls ajuntaren, 22 van anar a presentar-se al rei i li digueren: «¿Quan et decidiràs a fer justícia i venjar els nostres germans? 23 Nosaltres acceptàrem de servir el teu pare, de dirigir-nos pel que ell ens deia i de seguir els seus manaments. 24 I precisament per això, els del nostre poble han assetjat la ciutadella i no volen saber res amb nosaltres. Sense comptar que, si trobaven qualsevol dels nostres, el mataven i les   —891→   nostres heretats eren arrasades. 25 No posaven les mans sobre nosaltres sols, sinó sobre tots els països que els limiten. 26 I ara aquests mateixos dies han acampat al voltant de la ciutadella de Jerusalem, per apoderar-se'n i han fortificat el santuari i Bet-Sur. 27 En fi, si no prens ràpidament mesures contra ells, encara em prendran coses més grans, i no podràs dominar-los».

28 El rei s'indignà en sentir això. Convocà tots els seus amics que tenien llocs de comandament a l'exèrcit i a la cavalleria. 29 D'altres reialmes i tot, i fins de les illes del mar, li vingueren exèrcits de mercenaris, 30 de manera que el nombre de les seves tropes era de cent mil d'infanteria i vuit mil de cavalleria; a més, quaranta-dos elefants, ensinistrats en la guerra. 31 Van passar a través de la Idumea i acamparen davant Bet-Sur, que van atacar durant molts dies amb màquines de guerra. Però els de dintre feien sortides, calaven foc a les màquines i lluitaven coratjosament.

Batalla de Bet-Zacaries. 32 Judes, aleshores, deixant la ciutadella, anà a acampar a Bet-Zacaries, davant per davant del campament del rei. 33 El rei sortí a punta d'alba i dirigí les seves forces a marxes forçades cap al camí de Bet-Zacaries. S'aprestaren els exèrcits per a la batalla i tocaren els corns. 34 Ensenyaven als elefants suc de raïm i de móres per enardir-los a la batalla. 35 Distribuïren aquestes bèsties entre els cossos d'exèrcit, de manera que a cada elefant corresponien mil homes proveïts de cotes de malles i amb cascs de bronze al cap. Anaven, a més, amb cada bèstia, cinc-cents de cavalleria escollits, 36 que des de feia temps acompanyaven sempre la bèstia i anaven on ella anava: no se'n separaven. 37 Sobre cada bèstia, i cenyida amb ginys especials, hi havia una torre de fusta fortificada i coberta; a cada torre, hi anaven tres guerrers, que lluitaven d'allà estant, i un indi per a guiar cada bèstia. 38 La cavalleria restant estava a banda i banda de l'exèrcit, als dos flancs, per poder hostilitzar els enemics i protegir els rengles. 39 Quan el sol lluí sobre els escuts d'or i d'aram, lluïren les muntanyes i brillaven com   —892→   torxes de foc. 40 Part de l'exèrcit del rei fou disposat a les muntanyes més altes, i part a les més baixes. I començaren a avançar amb seguretat i amb ordre. 41 Els crits de la multitud, el trepig dels seus passos i l'entrexocar-se de les armes feien tremolar qui els sentia. Era un exèrcit extraordinàriament gran i poderós.

42 Així que Judes i els seus s'acostaren per donar batalla, caigueren sis-cents homes de les forces del rei. 43 Eleazar, l'Avaran, veié que una de les bèsties anava amb les insígnies reials, i era més alta que totes les altres, i es va pensar que hi devia anar el rei. 44 Decidí de sacrificar-se ell per salvar el poble i fer-se un nom famós. 45 Corregué atrevidament cap a la bèstia, entremig de l'exèrcit, matant a dreta i a esquerra, de tal manera que els rengles se li obrien a banda i banda, 46 s'esmunyí cap a l'elefant, se li va posar ben bé a sota i el matà; la bèstia li caigué al damunt i el matà allí mateix. 47 Veient, però, els jueus la força de l'exèrcit del rei i l'empenta dels seus homes, es retiraren.

Antíoc assetja Jerusalem.— 48 Els del rei pujaren a trobar-los a Jerusalem i el rei desplegà les forces per la Judea i per la muntanya de Sió. 49 Primer féu la pau amb els de Set-Sur, els quals es rendiren perquè no tenien provisions per a poder aguantar el setge, ja que en el país les terres guardaven el repòs del setè any. 50 El rei ocupà Bet-Sur i li assenyalà una guarnició per custodiar-la. 51 Aleshores acamparen durant molts dies davant el santuari; hi emplaçaren catapultes i altres màquines per a llançar foc o pedres, fones i escorpins per a tirar fletxes. 52 Els altres també construïren màquines contra les màquines d'ells, i la lluita durà molts dies. 53 Però als magatzems no hi havia ja provisions, primer perquè era l'any setè, i després perquè els qui havien vingut dels pobles pagans a la Judea, buscant refugi, havien consumit el que quedava de les reserves. 54 Per això, veient que la fam s'emparava d'ells, es quedaren pocs homes al santuari i es van escampar cadascun pel seu cantó.

Tractat de pau amb els jueus.— 55 Lisies va saber   —893→   que Felip, a qui el rei Antíoc, encara en vida, havia encomanat d'educar el seu fill Antíoc perquè fos rei, 56 havia tornat de Pèrsia i Media, al cap dels exèrcits que havien marxat amb el rei, i ara estava intentant d'apoderar-se del govern del reialme. 57 Sense perdre temps féu comprendre que volia partir. Digué al rei, als generals de l'exèrcit i als homes: «Cada dia perdem mes, tenim poques provisions, la plaça que ataquem es forta, i encara se'ns afegeixen les preocupacions del regne. 58 ¿Per què, doncs, no allarguem la mà a aquests homes, fem la pau amb ells i amb tots els seus connacionals, 59 i els permetem de seguir els seus costums, com abans? És per raó dels seus costums, que nosaltres volíem trasbalsar, que ells s'han exasperat i han fet el que han fet». 60 Aquestes raons semblaren bones al rei i als seus generals, i enviaren missatgers a tractar de la pau. Els jueus l'acceptaren. 61 El rei i els generals s'hi lligaren amb jurament. Refiant-se d'això, sortiren de la fortalesa. 62 Llavors entrà el rei a la muntanya de Sió i, en veure com estava de fortificat el lloc, violà el jurament que havia prestat i ordenà d'enderrocar la muralla tot al voltant. 63 Acabat, partí corrents i s'entornà a Antioquia, on trobà Felip fet amo de la ciutat; l'atacà i s'apoderà de la ciutat per la força.

7 Demetri, successor d'Antíoc.— 1 L'any cent cinquanta-u, Demetri, fill de Seleuc, s'escapà de Roma, arribà amb uns quants homes en una ciutat de la costa i s'hi proclamà rei. 2 Succeí que, quan entrava al palau reial dels seus pares, els soldats acabaven d'apoderar-se d'Antíoc i de Lisies, per portar-los a la seva presència. 3 En saber de què es tractava, digué: «No m'obligueu a veure'ls». 4 Aleshores els soldats els mataren, i Demetri ocupà el seu reialme.

Intrigues dels jueus descreguts. Expedició contra Israel.— 5 De seguida se li presentaren tots els israelites malvats i impiadosos, guiats per Alquim, que volia ser gran sacerdot, 6 i començaren a acusar el poble dient al re: «Judes i els seus germans han fet desaparèixer   —894→   tots els teus amics, i a nosaltres ens han bandejat de la nostra terra; 7 envia un home de qui et puguis fiar, que es faça càrrec de tots els perjudicis que ens han ocasionat a nosaltres i al país del rei, i que els castigui, tant a ells com a tots els qui els ajuden.

8 El rei elegí aleshores Baquides, un dels amics del rei, que governava la regió a l'occident de l'Eufrat, un dels notables del reialme i fidel al rei, 9 i l'envià junt amb l'impiadós Alquim, el qual nomenà gran sacerdot, i manà que prengués venjança dels fills d'Israel. 10 Sortiren, doncs, i es van dirigir amb moltes forces cap a la terra de Judà. De seguida trameteren missatgers a Judes i als seus germans amb paraules enganyoses de pau. 11 Però ells, veient que venien amb un gran exèrcit, no se'n fiaren.

12 Tot un grup d'escribes es reuniren amb Alquim i amb Baquides, 13 cercant una solució justa; els asideus foren els primers entre els israelites que buscaven de fer la pau amb ells, 14 perquè deien: «Un sacerdot descendent d'Aharon ve amb les tropes; no ens pot fer cap mal». 15 Aquest se'ls adreçà, doncs, amb paraules pacifiques i els jurà: «No us farem cap mal, ni a vosaltres ni als vostres amics». 16 Ells se'ls cregueren. A pesar d'això, s'apoderà de seixanta d'entre ells i els matà tots en un sol dia, complint la paraula escrita: 17 «Donen a les bèsties ferotges la carn dels vostres fidels, als voltants de Jerusalem corre la sang, i ningú no enterra els morts»⁶¹⁹.

18 En veure això, la por i el terror s'apoderaren de tot el poble, i deien: «No tenen sinceritat ni justícia; han trencat la paraula donada i el jurament que acabaven de fer».

19 Baquides sortí encara de Jerusalem, acampà a Bet-Zait, envià gent que s'apoderessin de bon nombre dels qui se li havien passat espontàniament i d'alguns altres del poble, i els féu matar a la cisterna gran. 20 Després posà la regió a les mans d'Alquim i li deixà part de l'exèrcit, perquè l'ajudés. I ell se'n tornà cap al rei.

21 Alquim començà a lluitar per ser gran sacerdot. 22 Tots els qui provocaven confusió en el poble es posaren   —895→   al seu costat; dominaren la terra de Judà i foren una gran calamitat per a Israel.

23 Quan Judes va veure tot el mal que Alquim i els seus havien fet entre els fills d'Israel, més encara que els pagans, 24 recorregué totes les contrades de la Judea, prengué venjança de tots els homes que s'havien passat a l'enemic i els impedí que anessin pel país. 25 Quan Alquim veié que Dudes i els seus es feien forts, i s'adonà que ja no era capaç de resistir-los, se'n tornà cap al rei i els acusà de tota mena de maldats.

Expedició de Nicànor. 26 Aleshores el rei envià Nicànor, un dels seus generals més apreciats, que detestava Israel, amb l'encàrrec d'exterminar el poble. 27 Nicànor s'encaminà a Jerusalem amb un gran exèrcit i envià missatgers a Judes i als seus germans amb paraules enganyoses de pau, dient: 28 «Per què ens hem de batallar, jo i vosaltres? Vindré amb uns quants homes a fer-vos una visita pacífica». 29 Anà, doncs, a trobar Judes, i tots dos s'abraçaren en pau. Però els enemics estaven a punt per apoderar-se de Judes. 30 Quan Judes s'adonà que havia vingut amb traïdoria, en quedà tan previngut que ni va voler tornar a rebre'l. 31 Nicànor, veient que els seus propòsits havien estat descoberts, sortí a l'encontre de Judes en una batalla prop de Cafar-Salama. 32 Dels de Nicànor, en caigueren a la vora de cinc-cents, i els altres es refugiaren a la ciutat de David.

33 Després de tots aquests esdeveniments, Nicànor pujà a la muntanya de Sió. Uns quants sacerdots que es trobaven al santuari i alguns dels ancians del poble sortiren a saludar-lo amistosament i li mostraren l'holocaust que estaven oferint pel rei. 34 Però ell en féu mofa i es rigué d'ells, els deixà impurs i els parlà amb un to de supèrbia; 35, ple de furor, féu aquest jurament: «Si aquest cop no poseu Judes i el seu exèrcit a les meves mans, us asseguro que, quan torni vencedor, calaré foc a aquesta casa». I sortí irritadíssim.

36 Els sacerdots entraren llavors i, drets davant l'altar i el santuari, digueren   —896→   plorant: 37 «Vós triàreu aquesta casa perquè el vostre nom hi fos invocat, perquè fos casa d'oració i de pregària per al vostre poble. 38 Feu justícia en aquest home i en el seu exèrcit; que caiguin a l'espasa. Recordeu-vos de les seves blasfèmies, no els ho tolereu».

Mort de Nicànor a la batalla d'Hadasà.— 39 Nicànor sortí de Jerusalem i acampà a Bet-Horon, on es trobà amb un exèrcit de Síria. 40 Judes acampà a Hadasà, amb tres mil homes, i pregà amb aquestes paraules: 41 «Una vegada que els qui venien de part del rei blasfemaren, sortí el vostre àngel i en matà cent vuitanta-cinc mil. 42 Desfeu igualment avui, davant nostre, aquest exèrcit, perquè els supervivents reconeguin que ha parlat contra el vostre santuari; tracteu-lo com mereix per la seva malícia».

43 El tretze del mes d'Adar entraren els exèrcits en batalla; l'exèrcit de Nicànor fou desfet, i ell va ser el primer de caure en la lluita. 44 Quan els seus veieren que Nicànor havia caigut, llançaren les armes i fugiren. 45 Els van perseguir tota una jornada, des d'Hadasà fins arribar a Gàzer, i anaven tocant darrera d'ells els corns de senyal. 46 De tots els llogarrets dels encontorns de la Judea sortia gent que els atacava pels flancs, tant, que ells mateixos es giraven els uns contra els altres, i caigueren tots al fil de l'espasa; no en quedà ni un.

47 Després s'apoderaren de les despulles i del botí, i tallaren el cap de Nicànor i la seva mà dreta, la que ell havia alçat orgullosament; s'ho endugueren i ho mostraren a Jerusalem. 48 El poble sentí una alegria indescriptible i feren d'aquell dia una diada de gran festa. 49 Fins decretaren de celebrar cada any aquell dia, el tretze d'Adar. 50 Des d'aleshores la terra de Judà tingué una temporada de tranquil·litat.

8 Aliança dels jueus amb els romans.— 1 Arribà per aquell temps a orelles de Judes la fama dels romans, de la seva força i del seu poder: deien que admetien de bona gana tots els qui se'ls ajuntaven, que establien lligams d'amistat amb tots   —897→   aquells qui acudien a ells, que eren forts i poderosos. 2 I li explicaren les guerres que havien fet i les gestes de valor que estaven portant a terme al país dels gàlates: com s'havien ensenyorit d'ells i se'ls havien fet tributaris; 3 i tot allò que havien fet a les regions d'Espanya, per fer-se amos de les mines de plata i or que hi ha allí; 4 com s'havien apoderat de tot el país gràcies a la seva prudència i al seu esperit tenaç, encara que aquella contrada queia molt lluny d'ells. Igualment els reis que s'havien dirigit contra ells des de l'extrem de la terra, acabaren derrotats completament, feren entre ells un gran estrall. D'aleshores ençà, els restants els paguen un tribut anyal. 5 Que derrotaren igualment a la guerra Felip i el rei de Quetim, Perseu; tots els qui s'aixecaren contra ells, els subjectaren. 6 Que Antíoc, el gran rei de l'Asia, es dirigí contra ells en to de guerra, amb cent vint elefants, cavalleria, carros i un grandíssim exèrcit, però fou vençut per ells; 7 l'agafaren viu i estipularen que els pagaria, ell i el seus successors, un fort tribut, que els donaria ostatges i compensacions, 8 la regió de l'Indus, la Mèdia i la Lídia, de les més belles regions que posseïa; quan els les donà, ells les cediren al rei Eumenés.

9 Li van explicar també que els grecs determinaren d'anar contra ells i d'exterminar-los, 10 però ells ho saberen i els van enviar un sol general, el qual els féu la guerra i els ocasionà una gran quantitat de baixes. A més, s'endugueren captius les seves dones i els seus fills, els devastaren, s'apoderaren de la regió, destruïren les seves fortificacions i els sotmeteren fins al dia d'avui. 11 I, si cap altre reialme o illa s'ha aixecat algun cop contra ells, ha estat anorreat i sotmès, 12 però amb els seus amics i amb aquells qui es confien a ells, han guardat sempre l'amistat. Que han dominat tots els reis, els de prop i els de lluny, i tots els qui senten parlar de la seva fama, els temen. 13 Regnen aquells qui ells volen ajudar a regnar, i deposen aquells qui volen. En fi, s'han fet extraordinàriament poderosos. 14 Però, malgrat tot això, no n'hi ha hagut ni un d'ells   —898→   que s'hagi cenyit la corona, ni hagi crescut vestit de porpra. 15 S'han constituït un senat i cada dia tres-cents vint membres deliberen i tracten de tots els afers del poble, per fer-lo prosperar. 16 Confien a un sol home que els governi durant tot un any i regeixi tota la seva terra; tots l'escolten i entre ells no hi ha ni enveja ni gelosia.

17 Aleshores, Judes escollí Eupòlem, fill de Joan, fill de Cos, i Jasó, fill d'Eleazar, i els envià a Roma per establir relacions d'amistat i una aliança, 18 intentant de treure's el jou de sobre, perquè s'adonava que el reialme dels grecs anava reduint Israel a l'esclavitud. 19 Partiren, doncs cap a Roma. El viatge fou molt llarg. Quan entraren a la sala del senat, van parlar així: 20 «Judes el Macabeu i els seus germans, junt amb el poble jueu, ens han enviat aquí per fer amb vosaltres un tractat d'aliança pacífica, i perquè ens prengueu com a aliats i amics». 21 La proposta els semblà bé. 22 El text de la carta que escriviren sobre tauletes de bronze i enviaren a Jerusalem, perquè els jueus hi veiessin una prova de pau i aliança, diu així:

23 «Salut als romans i al poble dels jueus en mar i en terra, per sempre; i que l'espasa i els enemics, siguin ben lluny d'ells. 24 Si fos Roma la primera contra qui s'aixequès una guerra, o contra algun dels seus aliats en tot el seu territori, 25 el poble dels jueus lluitarà al seu costat, amb tot el cor, de la manera que les circumstàncies ho determinin. 26 No donaran als enemics ni queviures, ni armes, ni diners, ni vaixells; així ho decreta Roma. Han de complir els seus deures sense rebre'n res. 27 De la mateixa manera, si fos el poble dels jueus contra qui hi hagués primer la guerra, els romans lluitaran amb ells amb tota l'ànima, segons ho determinin les circumstàncies. 28 I No donaran queviures, ni armes, ni diners, ni vaixells als enemics; així ho decreta Roma. I complicaran els seus deures sense engany.

29 Aquestes són les clàusules que els romans estableixen per al poble dels jueus. 30 Si, després d'aquests acords, es determinés de treure'n o d'afegir-hi alguna cosa, podran fer-ho lliurement, i allò que l'hi afegeixin o en treguin, tindrà valor. 31 I, referent al   —899→   mal que els està fent el rei Demetri, li hem escrit, dient: «¿Per què fas sentir el pes del teu jou sobre els nostres amics i aliats, els jueus? 32 Si encara tenen res a dir contra tu, els farem justícia i et farem la guerra per mar i per terra».

9 Nova campanya de Baquides i Alquim. 1 Quan Demetri rebé notícia de la mort de Nicànor i de la desfeta del seu exèrcit, es proposà d'enviar una altra vegada Baquides i Alquim a la terra de Judà, amb l'ala dreta de l'exèrcit. 2 S'hi dirigiren pel camí de la Galilea i acamparen davant de Mesalot, a Arbeles; l'ocuparen i hi feren morir molta gent. 3 El mes primer de l'any cent cinquanta-dos arribaren davant de Jerusalem. 4 Però no s'hi quedaren, sinó que es dirigiren a Beer-Zet, amb vint mil d'infanteria i dos mil cavalls.

5 Judes tenia el camp a Elasà, amb tres mil homes escollits. 6 Quan veieren que les forces enemigues eren tan nombroses, els agafà pànic, i foren tants els qui desaparegueren del campament, que només van quedar vuit-cents homes. 7 Judes s'adonà que el seu exèrcit s'havia escolat i, per altra banda, es veia forçat a la batalla; llavors se li encongí el cor, perquè no tenia temps d'aplegar-los. 8 Defallit i tot, digué als qui li quedaren: «Pugem contra els nostres enemics; potser encara els podrem vencer». 9 Ells intentaven de disuadir-lo, dient-li: «No ho veus, que no podem? Preservem ara les nostres vides; ja tornarem després amb els nostres germans; aleshores sí, que podrem lluitar contra ells. Nosaltres som tan pocs!» 10 Però Judes replicà: «Déu me'n guard de fer una cosa així. Defugir-los? Si ha arribat la nostra hora, morim valerosament pels nostres germans, i no deixem cap motiu de blasme a la nostra glòria».

Derrota i mort de Judes.— 11 L'exèrcit deixà el campament, i els jueus es prepararen per a l'encontre. La cavalleria fou dividida en dues parts. Els foners i els arquers avançaven davant de l'exèrcit, amb els mes valents i els millors guerrers. Baquides era a l'ala dreta.   —900→   12 S'acostà, doncs, l'exèrcit per tots dos costats, sonaren els corns, i els de Judes també tocaren els seus. 13 La terra s'estremia amb el soroll dels exèrcits. Estigueren batallant de bon matí fins cap al tard. 14 Judes va veure Baquides amb el fort de l'exèrcit a l'ala dreta. 15 Juntament amb tots els de cor ardit, desferen l'ala dreta i els perseguiren fins als vessants de la Muntanya. 16 Però els de l'ala esquerra s'adonaren que l'ala dreta havia estat desfeta i, girant-se, seguiren els passos de Judes i dels seus per darrera. 17 La batalla es féu dura: hi hagué moltes baixes d'una banda i de l'altra. 18 Judes caigué, i els altres fugiren. 19 Jonatàs i Simó agafaren el seu germà Judes i l'enterraren al sepulcre dels seus pares, a Modín. 20 Tot Israel el plorà, li feren un gran dol i el planyeren durant molts dies. I deien: 21 «Ah, com ha caigut, l'heroi, el salvador d'Israel!» 22 La resta dels fets de Judes, les batalles heroiques que portà a terme, i la seva grandesa, no s'han escrit mai, de tantes com eren.

Els jueus són oprimits pels hel·lenitzants.— 23 Després de la mort de Judes, els malvats es deixaren veure en tot el territori d'Israel, i tots els qui obraven malament van tornar a alçar el cap. 24 Com que per aquells mateixos temps hi hagué una fam terrible, tota la regió es passava a ells. 25 Baquides aleshores escollí alguns dels impiadosos i els féu senyors del país. 26 Aquests anaven a la cada dels partidaris de Judes i els duien a la presència de Baquides, el qual els castigava i en feia befa. 27 Va ser una opressió terrible per a Israel, com no n'hi havia hagut cap d'ençà dels temps en què cessaren d'aparèixer profetes entre ells.

Jonatàs, cap d'Israel.— 28 Aleshores tots els partidaris de Judes es reuniren i digueren a Jonatàs: 29 «D'ençà que el teu germà és mort, no hi ha hagut ningú com ell capaç de manar la lluita contra els enemics, contra Baquides i tots els qui detesten el nostre poble. 30 Hem   —901→   pensat d'elegir-te avui a tu, perquè siguis el nostre cap i el nostre comandant en lloc d'ell, i ens guiïs en les postres batalles». 31 Des d'aquest moment, Jonatàs prengué el comandament i es posà en lloc del seu germà Judes.

32 Baquides ho sabé i volia matar-lo. 33 Quan Jonatàs, el seu germà Simó i tots els qui estaven amb ells se n'assabentaren, van fugir cap al desert de Tecuè, i s'establiren prop de l'aigua de la cisterna d'Asfar. 34 Baquides en tingué notícia un dissabte i s'encaminà personalment amb tot el seu exèrcit, cap a l'altra banda del Jordà.

Combats contra Baquides.— 35 Llavors Jonatàs envià el seu germà al cap de la multitud a demanar als nabateus, amics seus, si els guardarien els bagatges, que eren molts. 36 Però els fills de Jamrí, de Medabà, sortiren, es van apoderar de Joan i de tot el que portava, i se'n tornaren enduent-s'ho tot. 37 Després d'aquests fets, arribà a orelles de Jonatàs i del seu germà Simó aquesta notícia: «Els fills de Jamrí celebren un casament solemne i acompanyen la núvia, filla d'un dels principals notables de Canaan, des de Nadabat, amb una gran comitiva». 38 Es recordaren de la mort del seu germà Joan. Ells hi anaren i es van amagar en uns replecs de la muntanya. 39 En alçar els ulls, veieren un gran aparat, i molt de renou: era el nuvi que sortia amb els seus amics i parents a l'encontre de la comitiva amb tambors i músiques, i molt armats. 40 Sortint de l'amagatall, es llançaren sobre ells i hi sembraren la mort. En caigueren molts i els restants es refugiaren a la muntanya. S'endugueren totes les seves despulles. 41 La festa de noces es convertí en dol, i les seves músiques, en plany. 42 Així feren justícia de la sang del seu germà i després se'n tornaren als aiguamolls del Jordà.

43 Baquides ho sabé i anà en dissabte cap a les riberes del Jordà amb un bon exèrcit. 44 Jonatàs digué als seus: «Defensem les nostres vides, perquè avui no és com ahir ni com abans-d'ahir. 45 Mireu, tenim davant la batalla; darrera, l'aigua del Jordà; aiguamolls i la jungla a banda i banda: no tenim escapador. 46 Ara, doncs, clameu al cel,   —902→   perquè us alliberi de les mans dels nostres enemics».

47 I començà la batalla. Jonatàs anava a matar Baquides, però ell l'esquivà fent-se enrera. 48 Jonatàs i els seus aleshores es tiraren al Jordà i el travessaren nedant. Els enemics no el travessaren. 49 Aquell dia, van caure uns mil homes de Baquides.

50 Aquest tornà a Jerusalem i fortificà algunes ciutats de la Judea —la fortalesa de Jericó, Emmaús, Bet-Horon, Bet-El, Tamnà, Faraton, Tafué—, amb altes muralles, portes i forrellats. 51 Hi establí, a més, guarnicions, per hostilitzar Israel. 52 També fortificà la ciutat de Bet-Sur, Gàzer i la ciutadella, i va deixar-hi tropes i provisions. 53 S'emportà els fills dels principals de la regió com ostatges i els va tancar a la ciutadella de Jerusalem.

Mort d'Alquim. Baquides es retira.— 54 L'any cent cinquanta-tres, el mes segon, Alquim va manar que derroquessin la muralla de l'atri interior del santuari. Era destruir l'obra dels profetes. I començà l'enderrocament. 55 Però, aquells mateixos dies, tingué un atac, i s'interromperen les obres que portava. La boca se li tancà i li quedà paralitzada, sense poder parlar ni disposar de la seva casa. 56 I d'això morí, enmig de grans turments. 57 Quan Baquides veié que Alquim s'havia mort, se'n tornà cap al rei. I la terra de Judà fruí de dos anys de tranquil·litat.

Retorn de Baquides. Tractat amb els jueus.— 58 Aleshores tots els malvats es van parlar entre ells i digueren: «Ara que Jonatàs i els seus viuen tranquils i confiats a casa seva, és el moment de cridar altre cop Baquides, que s'apoderarà de tots ells en una sola nit». 59 I, anant-lo a trobar, li'n parlaren. 60 Sortí efectivament amb aquesta intenció amb un gran exèrcit, i trameté secretament unes cartes a tots els seus aliats de la Judea, perquè s'apoderessin de Jonatàs i els seus. Però no pogueren, perquè la seva intenció fou coneguda. 61 Aleshores els Macabeus agafaren una cinquantena d'entre els capitostos del país, autors d'aquesta maldat, i els mataren. 62 De seguida Jonatàs, el seu germà Simó i els seus es retiraren cap a Bet-Besai,   —903→   al desert, van restaurar les seves ruïnes i la posaren en situació de resistir.

63 Quan Baquides ho sabé, reuní tots els seus homes i passà un avís als de la Judea. 64 Anà a establir-se davant de Bet-Besai, l'atacà durant molts dies i féu màquines i tot. 65 Jonatàs deixà el seu germà Simó a la ciutat i ell sortí cap als afores, amb no massa gent. 66 Caigué sobre Odomerà i els seus germans, i sobre els fills de Fasiron a les seves mateixes tendes, i ells també començaren a combatre i pujaren amb les seves forces.

67 Simó i els seus, d'altra banda, sortiren de la ciutat i calaren foc a les màquines. 68 Atacaren aleshores Baquides, que fou derrotat. Ell s'entristí molt veient que el seu intent i la seva expedició no havien reeixit.

69 Aleshores, encès d'ira contra els malvats que li havien aconsellat de presentar-se a la regió, en féu matar molts. Després decidí de tornar-se'n a la seva terra. 70 Jonatàs ho sabé i li trameté de seguida uns ambaixadors per tractar de fer les paus, i d'obtenir la restitució dels presoners de guerra. 71 S'avingué a fer el que li demanava, i li jurà que no li buscaria cap més mal durant tota la seva vida. 72 Li tornà els presoners que li havia fet en la primera campanya de la Judea i tornà cap a la seva terra; i no tornà més al país d'ells. 73 Així, a Israel ja no calgué desembeinar l'espasa. Jonatàs s'establí a Macmàs i començà a fer de jutge del poble i de fer desaparèixer d'Israel els impiadosos.

10 Jonatàs s'alia amb Alexandre Epifanés, contra el rei Demetri.— 1 L'any cent seixanta, Alexandre Epifanés, fill d'Antíoc, ocupà Ptolemaida. Els seus habitants el reberen i començà a regnar allí. 2 El rei Demetri ho sabé i reuní un exèrcit molt nombrós i li sortí al pas, per fer-li la guerra. 3 Demetri envià a Jonatàs una carta redactada en termes de pau proposant de fer-lo créixer en dignitat. 4 El rei pensava: «Avancem-nos a fer la pau amb ells, abans que no la faci amb Alexandre, contra nosaltres. 5 Per força s'ha de recordar de tots els mals que hem fet, a ell, als   —904→   seus germans i al seu poble». 6 Per això, li donà permís per a reunir tropes, preparar armament i ser un aliat seu. També manà que li fossin tornats els ostatges que tenia a la ciutadella. 7 Jonatàs, doncs, anà a Jerusalem i llegí la carta davant de tot el poble i dels de la ciutadella. 8 Quan sentiren que el rei li havia donat permís per a reunir tropes, tingueren molta por. 9 Els de la ciutadella donaren els ostatges a Jonatàs, i ell els tornà als seus pares.

10 Jonatàs ja es quedà a Jerusalem i començà a restaurar i a fortificar la ciutat. 11 Encarregà als qui feien aquests treballs que aixequessin les muralles tot al voltant de la muntanya de Sió amb carreus, per transformar-ho en fortalesa. I ho feren així. 12 Els estrangers que hi havia a les places fortes construïdes per Baquides fugiren. 13 Cadascun abandonà el seu lloc i se'n tornà cap al seu país. 14 Només a Bet-Sur quedaren alguns dels qui havien abandonat la Llei i les prescripcions, perquè era lloc de refugi.

15 El rei Alexandre sabé també les promeses que Demetri havia fet a Jonatàs. Aleshores li explicaren les guerres i les gestes de valor que ell i els seus germans havien realitzat, i les penes que havien passat, 16 i digué: «¿Voleu dir que trobarem algú com aquest? A veure si ens el fem amic i aliat nostre». 17 Li escriví una carta redactada en aquests termes:

18 «El rei Alexandre saluda el seu germà Jonatàs. 19 Hem sentit parlar de tu, que ets un home valent i poderós; ets realment l'amic que ens fa falta. 20 Per això, et constituïm avui gran sacerdot del teu poble; et pots anomenar amic del rei —juntament li trameté un mantell de porpra i una corona d'or—; procura estimar les nostres coses i mantenir amistat amb nosaltres».

21 Efectivament, Jonatàs es posà els vestits sagrats el mes setè de l'any cent seixanta, per la festa dels Tabernacles. I reuní tropes i fabricà molt d'armament.

22 Quan Demetri s'assabentà d'aquests fets, s'entristí i digué: 23 «¿Què hem fet, que Alexandre ens ha passat davant a guanyar-se l'amistat dels jueus? El reforç que els   —905→   serà!» 24 Jo també els escriuré en to d'invitació oferint honors i concessions, perquè estiguin al meu costat i m'ajudin. 25 I els envià una carta amb aquestes paraules:

«El rei Demetri saluda el poble dels jueus. 26 Ens hem assabentat que observeu els pactes que teniu amb nosaltres, que manteniu la nostra amistat i que no us heu passat als nostres enemics. I això ens ha alegrat. 27 No deixeu de ser-nos fidels precisament ara; us pagarem amb privilegis tot allò que feu per nosaltres. 28 Us condonarem molts dels vostres deutes, i us omplirem de concessions. 29 De moment, us allibero, i absolc tots els jueus dels tributs, de l'impost de la sal i de les corones. 30 Igualment us descarrego de la tercera part de la collita i de la meitat dels fruiters, que em tocaria rebre; renuncio a rebre-ho, des d'avui i per sempre, de la terra de Judà, dels tres territoris que se li afegiren de la Samaria i de la Galilea, des del dia d'avui per tot el temps a venir. 31 Jerusalem serà ciutat santa, afranquida, junt amb els seus territoris, dels delmes i els impostos. 32 Cedeixo també el poder sobre la ciutadella de Jerusalem i la passo al gran sacerdot, perquè hi posi els homes que ell es triï per guardar-la. 33 Deixo també lliures, sense cobrar-ne res, tots els jueus que foren emportats captius de la terra de Judà a qualsevol part del meu reialme. Que tothom sigui eximit dels tributs, fins dels tributs dels ramats. 34 Que tots els dies de festa, els dissabtes, la lluna nova, els dies assenyalats, els tres dies anteriors i els tres dies posteriors a la festa, siguin dies d'exempció i de condonació d'impostos, per a tots els jueus que visquin al meu reialme. 35 Ningú no tindrà poder d'amoïnar o d'exigir una paga a cap d'ells en cap afer. 36 Es podran inscriure als exèrcits del rei fins a trenta mil jueus; els donaran la soldada, com ho fan a totes les tropes del rei. 37 En destinaran a les principals places fortes del rei, i a d'altres els donaran càrrecs de confiança en el reialme. Els qui comanden, els seus caps, seran dels seus, i es dirigiran per les seves lleis, tal com el rei ha ordenat al país de Judà. 38 Els tres pobles de la Samaria, anexionats a la Judea, continuaran   —906→   anexionats, i que s'entengui bé que estan sota un sol cap i no han d'obeir altra potestat que la del gran sacerdot. 39 Faig donació de Ptolemaida i del seu terme al temple de Jerusalem, per a les despeses que requereix el santuari. 40 Dono també cada any quinze mil sicles de plata del tresor reial; que es treguin dels llocs que correspon. 41 I tot allò que encara no han pagat els funcionaris, com en els anys passats, ho donaran a partir d'ara per a les obres del temple. 42 A més d'això, els cinquanta mil sicles de plata que es rebien cada any com a contribució del tresor del temple, són condonats, perquè corresponen als sacerdots que hi presten servei. 43 I tots ele qui es refugiïn al temple de Jerusalem o als seus anexos per deute amb el tresor reial, o per qualsevol altre afer, seran respectats, amb tot el que posseeixin al meu reialme. 44 Les despeses per a la fortificació i la restauració del temple seran pagades del tresor del rei. 45 També es pagarà del tresor del rei la construcció de les muralles de Jerusalem i la fortificació dels seus voltants; igualment la construcció de muralles per tota la Judea».

46 Quan Jonatàs i el poble sentiren aquestes paraules, no se les cregueren ni les van admetre, perquè tenien record de les grans maldats que havia fet a Israel i la manera com els havia oprimit. 47 I es decantaren a Alexandre, que s'havia avançat primer a prometre'ls la pau. Tot el temps foren els seus aliats.

Derrota i mort de Demetri.— 48 El rei Alexandre reuní llavors un gran exèrcit i acampà enfront de Demetri. 49 Els dos reis emprengueren la batalla. L'exèrcit de Demetri es retirà, però Alexandre el perseguí i els vencé. 50 La batalla continuà fins a la posta del sol, amb gran duresa, i, aquell dia, caigué Demetri.

Alexandre es casa amb la filla de Ptolemeu.— 51 Aleshores Alexandre envià ambaixadors a Ptolemeu, rei d'Egipte, que li fessin aquestes propostes:

52 «Acabo de tornar al meu reialme i d'asseure'm al tron dels meus pares. Tinc el poder a les meves mans. He derrotat Demetri i tinc subjugat   —907→   el país. 53 En la batalla que tinguérem, ell i el seu exèrcit foren derrotats per nosaltres, i he ocupat el tron del seu reialme. 54 Fem, doncs, les paus tu i jo. Dóna'm la teva filla per esposa; seré el teu gendre i us faré, a tu i a ella, obsequis dignes de tu».

55 El rei Ptolemeu contestà així:

«Feliç el dia en què has tornat a la terra dels teus pares i t'has assegut al tron del seu reialme. 56 Sí, faré el que m'has escrit. Vine a trobar-me a Ptolemaida, per veure'ns i et prendré per gendre, tal com has dit».

57 L'any cent seixanta-dos, sortí Ptolemeu d'Egipte, amb la seva filla Cleopatra, i anà a Ptolemaida. 58 Allí l'anà a trobar el rei Alexandre. Ptolemeu li presentà la filla, i a Ptolemaida mateix es casaren, amb gran solemnitat, com solen fer els reis.

Alexandre nomena Jonatàs general i governador.— 59 Aleshores el rei Alexandre escriví a Jonatàs que l'anés a veure. 60 Ell partí amb pompa cap a Ptolemaida on es trobà amb tots dos reis. Repartí plata i or entre ells i els seus amics, i els féu molts regals, de manera que es guanyà el seu favor. 61 I quan una colla d'individus perniciosos, de gent contrària a la Llei, es reuniren allà per maquinar contra ell, el rei ni se'ls escoltà, 62 sinó que donà ordre de treure a Jonatàs els seus vestits i de vestir-lo de porpra; i així ho foren. 63 El rei el féu seure al seu costat i va dir als seus magnats: «Sortiu amb ell al mig de la ciutat i feu saber que ningú no tingui raons amb ell per cap afer, i que ningú no l'amoïni absolutament per cap motiu». 64 Quan els qui maquinaven contra ell veieren la seva glòria, sentiren el que havia estat ordenat i el veieren vestit de porpra, van fugir. 65 El rei l'omplí d'honors, l'apuntà entre els seus primers amics i el nomenà general i governador. 66 Jonatàs tornà en pau i ple d'alegria.

Jonatàs derrota el general Apol·loni.— 67 L'any cent seixanta-cinc, Demetri, fill de Demetri, passà de Creta a la terra dels seus pares. 68 Quan ho sabé el rei Alexandre, en tingué un gran   —908→   disgust i se'n tornà a Antioquia. 69 Demetri nomenà aleshores Apol·loni governador de la Cela-Síria. Aquest reuní un gran exèrcit i acampà davant de Jamnia, i féu dir al gran sacerdot Jonatàs:

70 «Ets ben bé l'únic que et rebel·les contra nosaltres. He estat objecte d'escarnis i de befa per culpa teva. ¿Per què fas el valent davant nostre, a les muntanyes precisament? 71 Si tan refiat estàs de les teves forces, baix a a trobar-nos a la plana, i allí veurem qui pot més de tots dos. Pensa que tinc a favor meu el poder de les ciutats. 72 Pregunta i sabràs qui sóc jo i els altres que ens ajuden. Et diran: «No podreu pas resistir davant nostre; els teus pares recularen dos cops, i eren a la seva mateixa terra. 73 Tu no podràs resistir a la cavalleria ni a un exèrcit com aquest a la plana, on no hi ha roques, ni pedres, ni llocs on refugiar-se».

74 Aquestes amenaces d'Apol·loni excitaren Jonatàs. Trià de seguida deu mil homes i sortí de Jerusalem. El seu germà Simó se li ajuntà per ajudar-lo. 75 Es presentà davant Jafa; els de la ciutat li tancaren les portes, perquè a Jafa hi havia una guarnició d'Apol·loni. Hagueren d'atacar-la, 76 però els de dintre, per por, obriren les portes, i Jonatàs se n'apoderà.

77 En saber-ho Apol·loni, en disposà tres mil de cavalleria i una multitud d'infanteria i es dirigí a Asdod, com qui vol travessar-la, però a la vegada prengué el camí de la plana, perquè tenia posada la confiança en el gran nombre de la seva cavalleria. 78 Jonatàs el seguí fins a Asdod, on els exèrcits lliuraren batalla.

79 Apol·loni n'havia deixat un miler de cavalleria amagats darrera d'ells. 80 Però Jonatàs sabé que darrera d'ell tenia una emboscada. Els de cavalleria voltaren el campament i no pararen, de bon matí fins al tard, de tirar dards contra la multitud. 81 Ells aguantaven ferms, tal com Jonatàs els havia manat, fins que els cavalls es cansaren. 82 Aleshores Simó féu sortir els seus homes i es llançà contra la força enemiga, aprofitant que la cavalleria estava rendida. Foren derrotats i fugiren, 83 mentre que la cavalleria s'escampava per la plana. Es refugiaren a Asdod i entraren a Bet-Dagon,   —909→   al temple del seu ídol, per salvar-s'hi. 84 Però Jonatàs incendià Asdod i els poblets dels seus voltants; s'apoderà del seu botí i calà foc també al temple de Dagon amb tots els qui s'hi havien refugiat. 85 Els qui caigueren a l'espasa, junt amb els qui moriren cremats, foren cap a vuit mil homes.

86 Després Jonatàs deixà aquella contrada i es dirigí amb l'exèrcit cap a Ascalon. Els de la ciutat sortiren a rebre'l amb gran pompa. 87 Aleshores Jonatàs se'n tornà a Jerusalem amb els seus, carregats de molt botí.

88 Quan el rei Alexandre tingué notícia d'aquests fets, encara honorà més Jonatàs. 89 Li envià un fermall d'or, com s'acostuma a fer als íntims dels reis, i li donà Acaron i tots els seus territoris, com a concessió hereditària.

11 Mort d'Alexandre Epifanés i de Ptolemeu. Demetri II.— 1 El rei de l'Egipte reuní moltes forces, nombroses com els grans de sorra a les vores del mar, i molts vaixells, i volia ensenyorir-se del reialme d'Alexandre per l'astúcia i anexionar-lo al seu reialme. 2 S'encaminà cap a Síria en so de pau; els habitants de les ciutats li obrien les portes i anaven a trobar-lo, perquè tenien ordre del rei Alexandre de sortir a rebre'l, ja que era el seu sogre. 3 A mesura que entrava a les ciutats, Ptolemeu anava deixant forces de guarnició a cada una. 4 Quan arribà a Asdod, li ensenyaren el temple de Dagon incendiat, Asdod i els seus ravals destruïts, els cadàvers estesos per terra i els cossos dels qui Jonatàs cremà vius a la guerra. Els havien anat apilotant pel camí que ell seguia. 5 Explicaren al rei tot allò que Jonatàs havia fet, per fer-l'hi odiós, però el rei no digué ni un mot. 6 Quan Jonatàs sortí a rebre el rei a Jafa, amb tota la pompa, s'abraçaren i passaren allí la nit. 7 Després Jonatàs acompanyà el rei fins al riu anomenat Eleuter i se'n tornà a Jerusalem.

8 Ptolemeu s'apoderà de les ciutats de la costa, fins a Selèucia marítima, i anava fent els seus càlculs malvats contra Alexandre. 9 Envià ambaixadors al rei Demetri, dient: «Vine, que tu i jo farem un pacte. Et donaré   —910→   la meva filla, la que tenia Alexandre, i regnaràs al reialme del teu pare. 10 Em penedeixo d'haver-li donat la meva filla, perquè ha intentat de matar-me». 11 Li feia aquest reprotxe perquè cobejava el seu reialme. 12 Li prengué, doncs, la filla, la donà a Demetri i, d'aquesta manera, trencà amb Alexandre. Així es féu patent l'enemistat mútua.

13 Ptolemeu entrà a Antioquia i cenyí la corona d'Àsia. Dues corones cenyí al seu cap: la d'Egipte i la d'Àsia.

14 Quan passava tot això, el rei Alexandre era a Cilícia, a causa d'unes revoltes d'aquelles terres. 15 Quan ho sabé, va anar contra ell amb intenció de fer-li la guerra. Ptolemeu també li sortí a l'encontre amb un exèrcit poderós i el posà en fuga. 16 Alexandre es refugià a l'Aràbia, buscant-hi protecció. El rei Ptolemeu havia quedat vencedor. 17 L'àrab Zabdiel tallà el cap a Alexandre i l'envià a Ptolemeu. 18 Però al cap de tres di es morí també el rei Ptolemeu, i les guarnicions que tenia a les ciutats fortificades foren exterminades pels habitants. 19 El rei Demetri començà regnar l'any cent seixanta set.

Jonatàs s'alia amb Demetri.— 20 Aquell mateix temps, Jonatàs reuní moltes màquines, amb l'intent d'expugnar la ciutadella de Jerusalem. 21 Però una colla de contraris a la Llei, que detestaven els seus connacionals anaren a trobar el rei i li van comunicar que Jonatàs tenia assetjada la ciutadella. 22 Ell s'irrità en sentir això, i movent de seguida l'exèrcit, partí cap a Ptolemaida, escriví a Jonatàs que abandonés el setge i que, sense perdre gens de temps, l'anés a trobar a Ptolemaida, que havien de parlar.

23 Quan Jonatàs ho sentí, ordenà de tirar endavant el setge; elegí alguns d'entre els ancians i els sacerdots d'Israel, i s'oferí a córrer el risc. 24 Prengué plata i or, vestits i molts altres regals, anà cap a Ptolemaida, a veure el rei, i es guanyà el seu favor. 25 La colla dels malvats del seu poble seguien maquinant contra ell, 26 però el rei el tractà com l'havien tractat els seus antecessors i l'enaltí davant de tots els   —911→   seus amics, 27 el confirmà en la dignitat de gran sacerdot i en tots els altres honors que posseïa, i volgué que fos considerat dels seus primers amics. 28 Jonatàs demanà que el rei afranquís de tributs la Judea i els tres pobles de la Samaria, i li prometé, en canvi, tres-cents talents. 29 El rei ho trobà bé i escriví a Jonatàs una carta, tractant de tot això en aquests termes:

30 «El rei Demetri saluda el seu germà Jonatàs i la nació dels jueus. 31 Us enviem també una còpia de la carta que he escrit al meu parent Lastenes, referent a vosaltres, perquè en tingueu coneixement:

32 «El rei Demetri saluda el seu pare Lastenes. 33 Ens ha semblat bé de manifestar al poble dels jueus, amics nostres, que mantenen els pactes fets amb nosaltres, el nostre agraïment per la benvolença que ens mostren. 34 Els concedim el territori de la Judea i els tres pobles d'Efraïm, Lod i Ramataim, que s'anexionaren de la Samaria a la Judea, amb tots els seus ravals, a favor de tots els qui sacrifiquen a Jerusalem, en compensació dels drets reials, que abans el rei rebia d'ells cada any, sobre els fruits de la terra i els fruits dels arbres. 35 Igualment, a partir d'ara, tot el que ens pertoca de delmes, i d'impostos que cobràvem, les salines, les corones que ens tocaven, tot ho deixem per a ells. 36 I ni una d'aquestes disposicions serà invalidada ni ara ni mai. 37 Cuita a fer una còpia d'aquestes ordres, dóna-la a Jonatàs, i que es guardi a la muntanya santa, en lloc visible».

Els jueus salven la vida a Demetri.— 38 En veure el rei Demetri que el país se li havia aquietat i que res no li feia la contra, llicencià totes les seves forces, cadascú a casa seva, llevat de les tropes mercenàries, que havia reclutat de les illes dels pagans. D'això, les tropes que venien dels seus pares li'n quedaren molt ressentides. 39 Trifó, un dels qui primer eren amb Alexandre, veié com totes les tropes rondinaven contra Demetri. Anà a trobar Imalcue, un àrab, que criava Antíoc, el fill encara petit d'Alexandre, 40 i tingué una entrevista amb   —912→   ell, perquè li donés el noi; volia fer-lo rei en lloc del seu pare. Li comunicà també tot allò que Demetri havia fet i la mala voluntat que li portaven els seus exèrcits. Es quedà allí molts dies.

41 Jonatàs féu dir al rei Demetri que tragués els de la ciutadella de Jerusalem i els de les fortaleses, perquè no paraven de moure guerra a Israel. 42 Demetri li féu contestar: «No us donaré això sol, a tu i al teu poble; si em surten bé les coses, us honoraré esplèndidament. 43 Per això, faries ben fet, si ara m'enviaves uns quants homes, que combatessin amb mi, perquè m'han deixat totes les meves tropes». 44 Jonatàs li envià de seguida tres mil homes robustos i forts a Antioquia. Es presentaren al rei, el qual s'alegrà que haguessin vingut.

45 Amb això, els habitants de la ciutat s'aplegaren al centre de la ciutat, a la ratlla de dotze mil homes, amb la intenció de matar el rei. 46 Aquest es refugià al palau, mentre els de la ciutat ocupaven els carrers. I començà la lluita. 47 El rei demanà ajut als jueus, i tots acudiren alhora cap a ell; s'escamparen després per la ciutat i mataren aquell dia uns cent mil homes. 48 Incendiaren la ciutat, i fou un dia de gran botí. I van salvar el rei.

49 Quan els habitants veieren que els jueus eren amos de la ciutat i hi feren el que volien, les seves intencions amainaren i clamaren al rei en to de súplica: 50 «Dóna'ns la mà, i que parin els jueus de lluitar contra nosaltres i contra la ciutat». 51 I, llençant les armes, feren la pau. Els jueus es van fer famosos davant el rei i als ulls de tots els del seu reialme, i se'n tornaren a Jerusalem amb molt de botí. 52 Demetri ocupà el tron del seu regne i el país se li aquietà. 53 Però no complí res del que havia promès: trencà amb Jonatàs i no el tractà amb benvolença, en retorn de la que ell li havia mostrat, sinó que l'oprimí feixugament.

Jonatàs s'alia amb Antíoc contra Demetri.— 54 Després de tot això, Trifó se'n tornà, emportant-se'n el jove Antíoc, el qual cenyí la corona i regnà. 55 Totes   —913→   les tropes que Demetri havia despatxat s'ajuntaren a Antíoc i lluitaren contra Demetri, que es retirà i fugí. 56 Trifó, aleshores, apoderant-se dels elefants, es féu amo d'Antioquia.

57 De seguida el jove Antíoc escribí a Jonatàs, dient: «Et confirmo en la dignitat de gran sacerdot i et dono el govern dels quatre territoris, i que siguis dels amics del rei». 58 Li envià objectes d'or i un servei de taula, i al mateix temps li permetia de beure en vaixella d'or, de vestir de porpra i de portar un fermall d'or. 59 I nomenà el seu germà Simó general des de l'escala de Tir fins a la frontera d'Egipte.

60 Jonatàs sortí llavors i resseguia la regió i les ciutats de la regió occidental de l'Eufrat. Tot l'exèrcit de Síria se li ajuntà com aliat. Es dirigí a Ascalon, i els de la ciutat sortiren a rebre'l amb mostres d'honor. 61 D'allí sortí cap a Gaza. Els de Gaza, en canvi, li tancaren les portes. Ell la voltà, calà foc als seus ravals i els donà al pillatge. 62 Llavors els de Gaza li demanaren clemència; ell els donà la mà, però prengué els fills dels seus caps com ostatges i els envià a Jerusalem. I recorregué la regió fins a Damasc.

63 Jonatàs tingué notícia que els generals de Demetri eren a Cades, a la Galilea, amb un gran exèrcit, amb l'intent de forrar-lo a canviar de pla. 64 Els sortí a l'encontre, després d'haver deixat el seu germà Simó a la regió. 65 Simó acampà prop de Bet-Sur, l'atacà durant molts dies i la rodejà. 66 Li pregaren que els donés la mà, i ell els la donà, però els féu sortir de la ciutat, se n'apoderà i hi establí una guarnició.

67 Mentrestant Jonatàs, amb les seves tropes, acampà a la vora del llac de Guenesaret. De bon matí es dirigiren cap a la plana d'Hasor. 68 Però les forces dels pagans ja l'esperaven a la plana i li havien parat una emboscada a la muntanya. Mentre Jonatàs anava de front al seu encontre, 69 els que estaven emboscats sortiren dels seus amagatalls i començà la lluita. 70 Tots els que estaven amb Jonatàs fugiren; no en quedà ni un, fora de Mataties, fill d'Absalom, i Judes, fill d'Halfeu,   —914→   caps regulars de les tropes. 71 Jonatàs, aleshores, s'esquinçà els vestits, es posà pols al cap i pregà. 72 Es girà, doncs, altre cop contra ells, els féu fugir, i s'escaparen. 73 Quan se n'adonaren els qui l'havien abandonat, se li tornaren a reunir, i amb ell els perseguiren fins a Cades, fins al seu campament, i allí plantaren el seu camp. 74 Aquell dia, caigueren dels pagans uns tres mil homes. I Jonatàs se'n tornà a Jerusalem.

12 Jonatàs envia ambaixadors a Roma i a Esparta.— 1 Quan Jonatàs veié que les circumstàncies l'ajudaven, escollí uns quants homes i els envià a Roma a confirmar i renovar l'amistat amb els romans. 2 També despatxà cartes en el mateix sentit als espartans i a d'altres llocs. 3 Partiren, doncs, cap a Roma, entraren al Senat i digueren: «Jonatàs, el gran sacerdot, i la nació dels jueus, ens han enviat a renovar l'amistat i el pacte amb ells, com anys enrera». 4 Ells els donaren cartes per als diversos llocs, perquè els acompanyessin en pau fins a la terra de Judà.

5 Còpia de la carta que Jonatàs escriví als espartans:

6 «Jonatàs, el gran sacerdot, el Senat de la nació⁶²⁰, els sacerdots i tot el poble dels jueus saluden els seus germans, els espartans. 7 Anys enrera, Onies, el gran sacerdot, rebé una carta d'Areus, que regnava entre vosaltres, afirmant que éreu germans nostres, com ho testifica la còpia. 8 Onies acollí el missatger amb honor i acceptà la carta, que parlava clarament de pacte i amistat. 9 Nosaltres, per bé que no en tenim cap necessitat, perquè el que ens conforta són els llibres sants⁶²¹, que tenim a mà, 10 hem procurat de trametre-us els nostres sentiments de germans envers vosaltres i renovar l'amistat, per no trencar amb vosaltres. Han passat molts anys d'ençà que ens enviàreu aquella carta! 11 Nosaltres, en tota ocasió, contínuament, a les festes i als altres dies assenyalats, ens recordem de vosaltres en els sacrificis que oferim i en les pregàries; és just i és un deure de recordar-se dels germans. 12 Ens alegrem de la vostra fama. 13 Nosaltres   —915→   ens hem vist rodejats de molts perills i de molts enemics, i els reis del nostre voltant ens han fet guerra. 14 Però no us hem volgut amoïnar, com tampoc als altres aliats i amics nostres, per aquestes lluites. 15 Tenim l'auxili del cel que ens ajuda, i hem estat alliberats dels nostres enemics, els quals han quedat humiliats. 16 Hem escollit, doncs, Numeni, fill d'Antíoc, i Antípatros, fill de Jasó, i els hem enviats als romans, per renovar el pacte i l'amistat amb ells com abans. 17 I els hem encarregat que vinguessin també a vosaltres, que us saludessin i us portessin la nostra carta, referent a la renovació de la nostra germanor. 18 Us agrairem que ens contesteu».

19 Còpia de la carta tramesa a Onies:

20 «Areus, rei dels espartans, saluda Onies, gran sacerdot. 21 S'ha trobat, en un escrit que parla dels espartans i dels jueus, que tots dos són pobles germans i tots dos són descendents d'Abraham. 22 Sabent això, us agrairem que ens escrigueu com us van les coses. 23 Nosaltres, pel nostre cantó, us escrivim que els vostres ramats i les vostres possessions són també nostres, i les nostres, vostres. Encarreguem, doncs, que us anunciïn aquestes coses».

Nova guerra contra Demetri.— 24 Jonatàs tingué notícia que els generals de Demetri tornaven amb moltes tropes, més que la vegada anterior, per fer-li la guerra. 25 Sortí de Jerusalem i els anà a l'encontre a la regió d'Hemat, sense donar-los temps d'introduir-se al seu país. 26 Envià espies al seu campament, els quals, en tornar, li comunicaren que estaven preparats per caure'ls a sobre aquella nit. 27 Quan s'hagué post el sol, Jonatàs ordenà als seus que vetllessin, les armes ben a mà, a punt per a lluitar tota la nit, i féu sortir uns destacaments que vigilessin tot el voltant del campament.

28 Els enemics saberen que Jonatàs i els seus estaven a punt per a la lluita, i s'espantaren; el cor se'ls atuí, encengueren fogueres al campament i fugiren. 29 Jonatàs i els seus no se n'adonaren fins a la matinada, perquè veien les fogueres enceses.   —916→   30 Aleshores Jonatàs corregué al seu darrera, però no els aconseguí, perquè ja havien travessat el riu Eleuter. 31 Jonatàs prengué el camí cap als àrabs anomenats zabadeus; els derrotà i s'apoderà de les seves despulles. 32 Mogué l'exèrcit, partí cap a Damasc i recorregué tota la regió.

33 Simó també sortí i féu la travessa fins a Ascalon i les fortaleses veïnes; després seguí cap a Jafa i la prengué, 34 perquè havia sentit que volien passar la fortalesa als de Demetri; per això, hi deixà guarnició que la custodiés.

35 Jonatàs tornà i convocà els ancians del poble a una assemblea per tractar amb ells de la construcció de places fortes a la Judea, 36 d'aixecar més les muralles de Jerusalem, de fer-les ben altes, sobretot entre la ciutadella i la ciutat, per separar-la de la ciutat i deixar-la aïllada, de manera que no poguessin ni comprar ni vendre. 37 S'aplegaren també per fortificar la ciutat; la part de la muralla del torrent que mirava a llevant estava ensorrada; deixaren també enllestida la muralla anomenada Cafenata. 38 Simó va fortificar també Hadid, a la Terra Baixa, i hi posà portes i forrellats.

Trifó s'apodera de Jonatàs.— 39 Trifó es proposava de regnar a l'Àsia, de cenyir la corona i de matar el rei Antíoc. 40 Però se'n guardava prou, tement que Jonatàs no li ho permetria i lluitaria contra ell. Per això, cercava l'ocasió d'apoderar-se'n i fer-lo desaparèixer. Aleshores partí cap a Bet-San. 41 Jonatàs li sortí a l'encontre amb quaranta mil homes escollits per a la guerra, i es dirigí a Bet-San. 42 Quan Trifó veié que s'havia presentat amb tanta força, evità de fer res contra ell. 43 El rebé amb honor, el recomanà a tots els seus amics, li féu regals i ordenà als seus amics i a les seves tropes que l'obeïssin com a ell mateix. 44 I digué a Jonatàs: «¿Per què has hagut de cansar tota aquesta gent, no estant tu i jo en guerra? 45 Creu-me, digues que se'n tornin a casa seva, tria't un grapat d'homes, que vagin sempre amb tu, i vine amb mi a Ptolemaida. Te la donaré, junt amb les altres places fortes i amb   —917→   tots els encarregats dels afers, i me'n tornaré: perquè no he vingut per res més». 46 Ell se'l cregué, i féu tal com li deia: llicencià les seves tropes, que partiren cap a la terra de Judà. 47 Només es quedà tres mil homes; en deixà dos mil a la Galilea, i els altres mil anaren amb ell.

48 Però, quan Jonatàs fou dintre de Ptolemaida, els de la ciutat tancaren les portes i s'apoderaren d'ell, i passaren a degolla tots els qui havien entrat amb ell. 49 Trifó envià de seguida tropes i cavalleria a la Galilea i a la plana gran, per exterminar tots els partidaris de Jonatàs. 50 Però aquests ja sabien que havia estat agafat i que havia mort amb tots els seus; s'animaren, doncs, mútuament i avançaren tots junts, disposats a la lluita. 51 Veient els qui els perseguien que els altres lluitaven per la seva vida, es retiraren. 52 Tots marxaren en pau cap a la terra de Judà, ploraren Jonatàs i els seus companys, i tingueren molta por. Tot Israel féu un gran dol per Jonatàs. 53 Tots els pobles del seu voltant volien destruir-los, perquè deien: «No tenen qui els mani, ni qui els ajudi. Ara és hora de fer-los la guerra i d'esborrar la seva memòria d'entre els homes».