II. Gran recull salomònic (Pr. 10,1 - 22,16)

	10 1 Proverbis de Salomó.
	Un fill savi és l'alegria del seu pare,
	i un de foll, la tristesa de la seva mare.
	2 Tresors mal adquirits no fan profit,
	però la justícia allibera de la mort.
	3 Jahvè no deixa insatisfeta la gana del just,
	però estimula les ànsies dels impius.
	4 Mà indolent empobreix,
	mà diligent enriqueix.
	5 Qui recull a l'estiu és un home avisat,
	qui dorm a la sega és un poca-pena.
	6 Hi ha benediccions sobre el cap del just,
	però la violència cobreix els impius.
—1325→
	7 La memòria del just és beneïda,
	però el nom dels impius desapareix.
	8 El de cor sensat accepta els preceptes,
	qui parla inconsideradament sucumbeix.
	9 Qui va amb rectitud va segur;
	però qui fa fer tortes als seus camins, ho ha de suar.
	10 Qui mira de cua d'ull dóna turment,
	qui reprèn a la cara procura la pau.
	11 Una font de vida és la boca del just,
	però la boca dels impius descobreix la violència.
	12 L'odi encén les baralles,
	però l'amor encobreix totes les faltes.
	13 La saviesa es troba als llavis del comprensiu...
	i el bastó és fet per a l'esquena del curt de gambals.
	14 Els savis posen en reserva el coneixement,
	però la boca del foll és una ruïna immediata.
	15 La fortuna del ric és la seva plaça forta;
	és ruïna dels humils, la pròpia pobresa.
	16 El guardó del just és realment la vida;
	el fruit de l'impiu és realment la mort.
	17 És camí de la vida, el qui guarda la disciplina,
	però el qui desatén la reprensió, desencamina.
	18 Qui deixa veure l'odi té llavis falsos,
	qui propaga una calúmnia és un insensat.
	19 El molt parlar no va sense falta;
	qui refrena els seus llavis és sensat.
	20 Argent pur és la llengua del just,
	el cor dels impius és com xavalla.
	21 Els llavis del just s'alimenten opíparament,
	però els ximples moren per falta de seny.
	22 La benedicció de Jahvè és la que fa ric,
	no hi afegeix res l'esforç que l'acompanya.
	23 Per a l'insensat, cometre infàmies és una diversió;
	per a l'home intel·ligent, ho és la saviesa.
	24 El que l'impiu es tem, això li ve;
	allò que els justos volen, els és concedit.
	25 Quan ha passat la tempesta, ja no hi ha impius,
	però el just queda establert per sempre.
—1326→
	26 Com vinagre per a les dents
	i com fum per als ulls,
	així és el peresós per als qui l'envien.
	27 El temor de Jahvè allarga la vida,
	però els anys dels impius són abreujats.
	28 L'expectació dels justos acaba en l'alegria;
	l'esperança dels impius, en la perdició.
	29 Jahvè és un baluard per a l'home honrat,
	però és la ruïna dels malèfics.
	30 El just no trontollarà mai més,
	però els impius no habitaran el país.
	31 La boca del just enuncia saviesa,
	però la llengua maliciosa és tallada.
	32 Els llavis del just traspuen benvolença,
	però la boca dels impius, malícia.

	11 1 Balances falses, Jahvè les detesta,
	un pes just gaudeix del seu favor.
	2 Si ve la insolència, vindrà la ignomínia,
	la saviesa és amb els modestos.
	3 L'honradesa condueix els rectes,
	la falsia dels pèrfids és la seva ruïna.
	4 La fortuna no serveix el dia de la còlera,
	però la justícia deslliura de la mort.
	5 La justícia de l'íntegre li esplana el camí,
	però l'impiu cau per la seva impietat.
	6 La seva justícia salva els homes rectes,
	els pèrfids cauen en la trampa per cobdícia. 7¹²⁴⁴
	8 El just s'escapa del perill,
	i en lloc d'ell hi cau l'impiu.
	9 Mirant el profà, el seu amic cau al clot;
	però amb ciència els justos se salven.
	10 Quan la cosa va bé als justos, la ciutat ho celebra;
	hi ha crits de festa, si els impius estan perduts.
	11 La benedicció dels rectes aixeca la ciutat,
	la boca dels impius la tira a terra.
	12 Qui menysprea el proïsme és curt de gambals;
	un home intel·ligent calla.
—1327→
	13 Qui va difamant, revela secrets,
	però un esperit lleial tapa la cosa.
	14 Quan falta direcció, un poble declina;
	l'èxit depèn dels molts consellers.
	15 Malament, quan s'avala un estranger;
	qui repugna de fer-se'n responsable viu segur.
	16 Una dona graciosa fa honor al seu marit,
	però és un tron de deshonor la qui odia el que és just.
	Els indolents van escassos de recursos,
	però els laboriosos aconsegueixen la riquesa.
	17 Es fa bé a si mateix l'home bondadós;
	el cruel fa mal a la pròpia carn.
	18 L'impiu guanya un benefici il·lusori;
	el qui sembra la justícia, una paga autèntica.
	19 El premi de la virtut és realment la vida,
	el de qui corre darrera el mal és la pròpia mort.
	20 Els de cor fals, Jahvè els detesta;
	els de conducta irreprensible gaudeixen del seu favor.
	21 De segur, el dolent no quedarà sense càstig;
	en canvi, se n'escaparà, la descendència dels justos.
	22 Un anell d'or al nas d'un porc:
	és la dona bella, però sense discreció.
	23 L'anhel dels justos acaba en la pura felicitat;
	l'esperança dels impius, en la còlera.
	24 Hi ha qui dóna sense comptar, i rep més encara;
	hi ha qui estalvia més del que cal, només per passar fretura.
	25 L'ànima generosa es veurà enriquida,
	i el qui dóna força de beure, li'n donaran també força.
	26 El qui acapara el blat, la gent el maleeix:
	és beneït el cap del qui el ven!
	27 Qui cerca el bé, cerca el favor,
	però al qui busca el mal, li ve.
	28 Qui confia en la pròpia riquesa es panseix,
	però els justos floreixen com fulles verdes.
	29 Qui deixa la casa en desordre, hereta el vent,
	i el ximple es fa esclau del qui és sensat.
	30 La recompensa del just és l'arbre de la vida,
	i el savi assoleix una vida eterna.
—1328→
	31 Si el just rep la paga al món de sota terra,
	molt més encara l'impiu i el pecador!

	12 1 El qui estima la disciplina estima el coneixement,
	però el qui odia la reprensió és un estúpid.
	2 El qui es bo obté el favor de Jahvè,
	que condemna l'home de males intencions.
	3 No s'aferma un mortal amb la impietat;
	l'arrel dels justos, en canvi, no trontolla.
	4 Una dona com cal és la corona del seu marit,
	però la descarada és com la càries als seus ossos.
	5 Els pensaments dels justos són equitatius,
	els designis dels impius són enganyosos.
	6 Les paraules dels impius són capcioses,
	però els justos s'alliberen replicant.
	7 Tot és tombar-los, i els impius desapareixen,
	però la casa dels justos es manté dreta.
	8 Un home és lloat segons l'enteniment que té,
	el menyspreu toca a l'esperit desballestat.
	9 Més val l'home ordinari que té per a servir-se,
	que el qui es vol fer veure i no té un mos de pa.
	10 El just té compte de la gana de les seves bèsties,
	però les entranyes de l'impiu són cruels.
	11 Qui treballa la seva terra va tip de pa,
	però el qui persegueix les quimeres passa fretura.
	12 Les fortificacions dels impius són devastades,
	però l'arrel dels justos es manté ferma.
	13 El dolent s'entrampa amb el crim dels llavis,
	però el just surt bé de la desgràcia.
	14 L'home se sacia amb el fruit de la boca,
	i l'acció de les mans del mortal recau sobre ell.
	15 El camí del ximple és recte al seu entendre,
	però el qui escolta els consells és un savi.
	16 El ximple a l'instant manifesta el seu disgust,
	però el qui dissimula l'ultratge, és un viu.
	17 Qui diu la veritat declara el que és just,
	però el fals testimoni enganya.
	18 Hi ha qui parla inconsideradament, com estocades d'espasa,
—1329→
	però la llengua dels savis guareix.
	19 El llavi verídic es manté ferm per sempre;
	la llengua falsa, només per un moment.
	20 Engany hi ha al cor dels qui maquinen el mal,
	però els qui aconsellen la pau tenen alegria.
	21 El just no pot tenir cap fracàs,
	però els impius són plenament malaurats.
	22 Jahvè detesta els llavis falsos,
	però qui es comporta fidelment gaudeix del seu favor.
	23 Home discret és el qui dissimula el saber,
	però el cor dels folls fa cridar de ximpleria.
	24 La mà diligent senyoreja:
	a la indolent, li toca de servir.
	25 L'ansietat en un cor d'home posa febrós,
	però una bona paraula posa radiant.
	26 El just s'aparta del mal,
	el camí dels impius fa que es perdin.
	27 La indolència no aixeca la caça;
	bé preciós de l'home és la diligència.
	28 Al camí de la justícia hi ha la vida,
	i el qui petja la seva senda és immortal.

	13 1 Un fill savi es mostra dòcil al seu pare,
	però el descregut no escolta la increpació.
	2 Del fruit de la seva boca un home menja cosa bona,
	però l'apetit dels pèrfids s'alimenta de violència.
	3 Qui guarda la seva boca conserva la vida;
	qui parla massa es perd.
	4 Es deleix, però en va, l'ànima del peresós;
	en canvi, l'ànima dels diligent s'engreixa.
	5 El just odia el que és fals;
	l'impiu obra amb vilesa i amb infàmia.
	6 La justícia guarda l'home de conducta íntegra,
	la impietat desbarata el pecador.
	7 Hi ha qui fa el ric, i no té res;
	qui fa el pobre, i té una fortuna.
	8 La riquesa salva la vida d'un home,
	però el pobre no sent dir res de rescat.
—1330→
	La llum dels justos brilla clara,
	però el gresol dels impius s'apaga.
	10 Per culpa de la insolència no hi ha més que raons,
	però amb els modestos hi ha la saviesa.
	11 Fortuna que es fa de pressa va disminuint,
	però el qui amassa a poc a poc, l'augmenta.
	12 Esperança diferida fa posar malalt el cor,
	però el desig satisfet és un arbre de vida.
	13 El qui menysprea la paraula, el penyoren;
	el qui respecta el precepte, el recompensen.
	14 L'ensenyament del savi és una font de vida,
	que fa evitar els paranys de la mort.
	15 La intel·ligència d'un home bo dóna encant,
	però la conducta dels pèrfids, murrieria.
	16 El discret reuneix molta ciència,
	però el foll escampa ximpleria.
	17 Un missatger infidel fa caure en mal,
	però l'enviat fidel és remei.
	18 Pobre i vil és el qui no fa cas de la disciplina;
	el qui escolta la reprensió, se l'honora.
	19 Desig complet és dolçor per a l'ànima,
	apartar-se del mal fa horror ala insensata.
	20 Qui va amb els savis, es torna savi,
	però el company dels folls es romprà.
	21 La malaurança persegueix els pecadors,
	la benaurança recompensa els justos.
	22 El qui és bo deixa hereus els fills dels fills,
	però es reserva al just la hisenda del qui peca.
	23 Els justos viuen molts d'anys en la riquesa,
	però els injustos moren de sobte.
	24 Qui plany el bastó no estima el seu fill,
	però el qui l'estima, el corregeix d'hora.
	25 El just menja fins que no té més gana,
	però el ventre dels impius passa fam.

	14 1 El més savi dels homes edifica la seva casa,
	però la follia, amb les pròpies mans la tira a terra.
	2 El qui tem Jahvè es comporta amb rectitud,
—1331→
	però el qui el menysprea segueix camins tortuosos.
	3 A la boca de l'insensat hi ha una vara per a la seva esquena,
	però els llavis del savi el guarden.
	4 On no hi ha bous, el graner és buit,
	però hi ha abundància de productes en la força d'un toro.
	5 Un testimoni verídic no menteix,
	però un fals testimoni declara mentides.
	6 El descregut cerca la saviesa, i no la troba,
	però la ciència és fàcil per a l'entès.
	7 Vés-te'n del davant de l'home foll,
	i veuràs com la ciència flueix dels teus llavis.
	8 Es saviesa del discret fer-se càrrec del seu camí,
	però la ximpleria dels folls extravia.
	9 Caldrà que es purifiquin les causes dels impius,
	però les dels justos són acceptables.
	10 El cor coneix les pròpies amargors,
	i l'estranger no participa en les seves alegries.
	11 La casa dels impius és devastada,
	però la tenda dels rectes es manté dreta.
	12 Camí hi ha que sembla recte a l'home,
	però acaba a l'un dels racons extrems de la mort.
	13 El cor pot trobar la pena fins en el riure,
	i l'alegria pot acabar en maldecap.
	14 El desobedient tindrà la plena mesura de la seva conducta;
	i l'home bo, de les seves obres.
	15 L'inexpert es creu tot el que diuen,
	però el discret s'hi mira, a fer un pas.
	16 El savi és caut i s'aparta del mal,
	però el foll passa endavant sense por.
	17 El qui és impacient fa ximpleries,
	però l'home cautelós és enaltit.
	18 Els inexperta reben en herència la ximpleria,
	però els discrets els coronen de ciència.
	19 Els dolents s'hauran d'acotar davant els bons,
	i els impius, a les portes del just.
	20 El pobre és odiós fins al seu veí,
	però són molts els qui estimen el ric.
	21 Qui menysprea el qui té fam peca,
—1332→
	però el qui es bo amb els mísers, feliç d'ell!
	22 No van errats els qui maquinen el mal?
	Benvolença fidel als qui mediten el bé!
	23 En tot afany hi ha algun profit;
	el brou de llengua duu a la misèria.
	24 La corona dels savis és la seva riquesa;
	el tron dels folls és la seva ximpleria.
	25 El testimoni verídic treu vides del perill,
	però l'impostor declara mentides.
	26 En el temor de Jahvè hi ha una fortalesa segura;
	és un refugi per als seus fills.
	27 El temor de Jahvè és una font de vida
	que fa evitar els paranys de la mort.
	28 Poble nombrós, glòria del rei;
	pocs súbdits, ruïna del príncep.
	29 L'home pacient és entenimentat,
	l'impacient està ple de ximpleria.
	30 Un cor plàcid és vida del cos,
	l'enveja és càries dels ossos.
	31 Qui oprimeix l'humil ultratja el qui el va fer;
	l'honora, el qui és bo amb el pobre.
	32 L'impiu és abatut per la pròpia dolenteria,
	el just troba un refugi en la seva integritat.
	33 La saviesa reposa al cor del comprensiu;
	a l'interior dels insensats, la ximpleria.
	34 La justícia exalta una nació,
	el pecat és la decadència dels pobles.
	35 El favor del rei és per al servidor intel·ligent,
	objecte de la seva còlera és el qui fa quedar malament.

	15 1 Una dolça resposta aplaca el furor;
	la paraula aspra excita la ira.
	2 La llengua dels savis degota ciència,
	però la boca dels folls vessa ximpleria.
	3 A tot arreu són els ulls de Jahvè,
	que observen els dolents i els bons.
	4 Llengua sana és un arbre de vida,
	el seu transtorn, un desastre per a l'esperit.
—1333→
	5 El ximple desdenya la disciplina del seu pare,
	però el qui fa cas de la reprensió, és un discret.
	6 A la casa del just hi ha grans riqueses;
	però a l'entrada de l'impiu, inquietud.
	7 De llavis del savi flueix la ciència,
	però la ment dels folls és inestable.
	8 Jahvè detesta el sacrifici dels impius,
	però la pregària dels rectes gaudeix del seu favor.
	9 Jahvè detesta el camí de l'impiu,
	però estima aquell qui corre darrera la justícia.
	10 Càstig dur per al qui abandona la via!
	Qui odia la reprensió morirà.
	11 El país dels morts i l'Abaddon estan davant Jahvè;
	molt més encara, doncs, els cors dels homes.
	12 No li agrada al descregut que el reprenguin,
	no vol anar amb els savis.
	13 Cor alegre fa bona cara;
	cor en pena té l'esperit abatut.
	14 La ment de l'home intel·ligent cerca la ciència,
	però l'apetit dels folls s'alimenta de ximpleria.
	15 Tots els dies de l'afligit són dolents,
	però el trempat està sempre de festa.
	16 Més val poc amb el temor de Jahvè,
	que no un gran tresor i inquietud alhora.
	17 Més val un plat de llegums, amb afecte,
	que un bou gras i rancúnia alhora.
	18 L'home de mal geni provoca la querella,
	però el pacient calma la disputa.
	19 El camí del peresós està eriçat d'espines,
	la via dels diligents està terraplenada.
	20 Un fill savi és l'alegria del seu pare,
	però el qui menysprea la mare és el més bèstia dels homes.
	21 La ximpleria diverteix el curt de gambals,
	però l'home intel·ligent va pel camí dret.
	22 Els projectes poc pensats fracassen,
	però reïxen quan hi ha molts consellers.
	23 La resposta de la pròpia boca fa content l'home.
	Que n'és, de bona, una paraula oportuna!
—1234→
	24 Els pensaments del sensat són camins de la vida,
	a fi que, allunyant-te del país dels morts, et salvis.
	25 Jahvè ensorra la casa dels superbs,
	però planta ben dreta la fita de la viuda.
	26 Jahvè detesta els pensaments del dolent,
	però el que diuen els purs és tingut en honor.
	27 L'àvid de guany destrueix la pròpia casa,
	però el qui odia els regals corruptors viurà.
	28 La ment del just reflexiona per a respondre,
	però la boca dels impius treu coses dolentes.
	29 Jahvè es manté a distància dels impius,
	però escolta la pregària dels justos.
	30 La llum dels ulls alegra el cor;
	una bona notícia engreixa els ossos.
	31 Orella que escolti la reprensió de vida
	farà estada entremig dels savis.
	32 Qui no té en compte la disciplina fa poc cas d'ell mateix,
	però el qui escolta la reprensió posa seny.
	33 El temor de Jahvè és el cor de la saviesa,
	i la humilitat condueix a la glòria.

	16 1 Les reflexions del cor són pròpies de l'home,
	però la resposta de la llengua ve de Jahvè.
	2 Tots els camins de l'home són purs al seu entendre,
	però és Jahvè qui pesa els esperits.
	3 Encomana a Jahvè les coses que has d'emprendre,
	i els teus projectes es realitzaran.
	4 Jahvè ho ha fet tot amb vista a un fi,
	fins l'impiu ha estat fet per al dia de la desgràcia.
	5 Jahvè detesta tot cor altiu;
	segur que no el deixarà sense càstig.
	6 Amb benvolença i fidelitat s'expia la culpa,
	amb el temor de Jahvè s'evita el mal.
	7 Quan Jahvè mira amb favor els camins d'un home,
	fins reconcilia amb ell els enemics.
	8 Més val poc amb la justícia,
	que no grans rendes amb la injustícia.
	9 La ment de l'home rumia quin camí ha de seguir,
—1335→
	però Jahvè dirigeix els seus passos.
	10 Hi ha un oracle sobre els llavis del rei;
	al judici, la seva boca no falla.
	11 Canastró i balançons són de Jahvè,
	són obra seva tots els pesos del sac.
	12 Obrar impiament és una abominació per als reis,
	perquè el tron s'aferma amb la justícia.
	13 Els llavis justos gaudeixen del favor del rei,
	el qual estima el qui parla rectament.
	14 La còlera del rei són els dos missatgers de la mort,
	però un home savi sap aplacar-la.
	15 En la llum de la cara del rei hi ha la vida,
	i el seu favor és com un núvol de pluja tardana.
	16 Més val adquirir la saviesa que no pas l'or,
	adquirir la intel·ligència és preferible a la plata.
	17 Evitar el mal és el camí dels rectes;
	guarda la seva vida, el qui vetlla per la pròpia conducta.
	18 Al davant de la ruïna, la supèrbia;
	al davant de la caiguda, l'esperit altiu.
	19 Més val de ser humil entre els petits,
	que no de partir-se el botí amb els superbs.
	20 Qui acata la paraula troba la benaurança,
	i el qui confia en Jahvè, feliç d'ell!
	21 Del de ment sàvia, se'n diu un intel·ligent...
	la dolçor dels llavis els fa més persuasius.
	22 Font de vida és el bon sentit per als qui el tenen,
	però és càstig dels ximplets, la ximpleria.
	23 La ment del savi confereix intel·ligència al seu discurs,
	i l'acció dels seus llavis els fa més persuasius.
	24 Una bresca de mel són les paraules amables,
	dolçor per a l'ànima i refrigeri dels ossos.
	25 Camí hi ha que sembla recte a l'home,
	però acaba a l'un dels racons extrems de la mort.
	26 Un home atreballat treballa per a si mateix,
	i esquiva la pròpia destrucció.
	27 Un home depravat bull malaurança,
	i l'acció del seus llavis és com un foc que abrasa.
	28 Un home trapella suscita la discòrdia,
—1336→
	i el qui difama engrinya els amics.
	29 Un home violent sedueix el proïsme
	i el fa anar per un camí que no és bo.
	30 Qui fa l'ullet ja ha maquinat una trapelleria,
	qui es mossega els llavis ha consumat la malifeta.
	31 Els cabells blancs són una corona d'honor:
	al camí de la justícia se la troba.
	32 Més val un que tingui paciència que un paladí,
	i un que es domina que el qui pren una ciutat.
	33 De la bossa, se'n treuen les sorts,
	però la decisió depèn de Jahvè!¹²⁴⁵

	17 1 Més val un mos de pa sec i pau alhora,
	que una casa de molts banquets amb baralles.
	2 Un esclau intel·ligent pot prevaler contra el fill degenerat
	i compartir l'herència amb els altres germans.
	3 Amb el gresol es prova la plata, i amb la fornal, l'or,
	però el qui examina els cors és Jahvè.
	4 Un dolent para atenció a paraules malicioses,
	un fals sospesa el discurs pervers.
	5 Qui es riu del pobre ultratja el qui el va fer;
	qui s'alegra de l'ifortuni d'altri no queda sense càstig.
	6 La corona dels vells són els fills dels fills,
	i l'honra dels fills són els seus pares.
	7 No escau al beneit un llavi honrat,
	com tampoc al just un llavi fals.
	8 Talismà són els suborns als ulls de qui en disposa;
	a tot arreu que es giri, reïx.
	9 Qui tira un vel sobre una falta cultiva l'amistat,
	però el qui repeteix la cosa engrinya els amics.
	10 Fa més impressió un reprotxe a l'home de seny,
	que no pas cent cops a un insensat.
	11 Un rebel, sí que busca de fer mal,
	però un emissari implacable serà enviat contra ell.
	12 Val més topar amb una óssa que li han pres els petits,
	que no pas amb el foll en el seu deliri.
	13 A aquell qui torna mal per bé,
	el mal no se li'n va de casa seva.
—1337→
	14 Com qui engega l'aigua, comença la baralla.
	Abans, doncs, que s'armi el plet, desisteix!
	15 Qui absol l'impiu i qui condemna el just,
	Jahvè els detesta, tant l'un com l'altre.
	16 ¿A què ve el diner en mà de l'insensat,
	per a comprar la saviesa, quan no hi ha seny?
	17 És en tot temps que estima l'amic;
	un germà ha nascut per a l'adversitat.
	18 Home sense seny és el qui avala,
	que es fa fiador prop del proïsme.
	19 Amant de la prevaricació és el qui estima les raons;
	qui puja de to busca la ruïna.
	20 Cor pervers no troba la benaurança,
	llengua tortuosa cau en la desgràcia.
	21 Qui engendra un foll, quin maldecap el seu!
	No té alegries el pare d'un beneit.
	22 Un cor alegre fa bé al cos,
	però un esperit abatut desseca els ossos.
	23 L'impiu, per sota mà, accepta suborns
	per torçar les vies del dret.
	24 L'home de seny està de cara a la saviesa,
	els ulls del foll miren a l'extrem de la terra.
	25 Matadura per al seu pare és un fill insensat,
	i amargor per a la qui el va infantar.
	26 Posar una multa al just és realment un crim;
	pegar als nobles és una injustícia.
	27 Qui estalvia les paraules té coneixement;
	l'esperit reposat és un home d'intel·ligència.
	28 El ximple i tot, si calla, passa per savi;
	qui clou els llavis passa per raonable.

	18 1 El solitari busca la quietud,
	diu mal de qualsevol èxit.
	2 L'insensat no s'agrada de la intel·ligència,
	sinó de la bogeria del seu cor.
	3 Quan ve la impietat, ve també el menyspreu,
	i amb la vergonya, ve l'oprobi.
	4 Les paraules de la boca d'un home són aigües profundes,
—1338→
	rierol que borbolla és que diu la saviesa.
	5 No s'hi val, a anar a favor del culpable,
	a apartar del tribunal el qui té raó.
	6 Els llavis de l'insensat atreuen la disputa,
	la seva boca crida les batusses.
	7 La boca de l'insensat és la seva ruïna,
	els seus llavis són un parany per a la pròpia vida.
	8 Les paraules del qui difama són com talls llaminers,
	que llisquen avall cap al fons de les entranyes.
	9 Aquell qui no s'ajuda amb el seu treball
	es germà del qui es destrueix a si mateix.
	10 Una torre forta és el nom de Jahvè;
	hi corre el just, i està en lloc segur.
	11 La fortuna del tic és la seva plaça forta
	i com una alta muralla que el circumda.
	12 Abans de la ruïna, el cor de l'home s'eleva,
	però la humilitat condueix a la glòria.
	13 El qui respon abans d'escoltar,
	mostra la seva ximpleria per a confusió.
	14 L'esperit de l'home suporta la malaltia,
	però l'esperit abatut, qui l'aixeca?
	15 La ment del comprensiu adquireix la ciència,
	ni l'orella dels savis cerca la ciència.
	16 El regal que fa un home li obre pas
	i l'introdueix davant els grans.
	17 Té raó el primer en la seva casa,
	però ve la part contrària, i l'examina.
	18 Són les sorts, que posen fi als litigis
	i decideixen entre els poderosos.
	19 Un germà ajudat pel seu germà és com una plaça forta,
	tan fort com un castell amb uns bons fonaments.
	20 Amb el fruit de la boca sacia un home el seu ventre,
	se sacia amb el producte dels seus llavis.
	21 Mort i vida estan en poder de la llengua,
	i els qui la dominen mengen del seu fruit.
	22 Qui ha trobat una bona dona, ha trobat una cosa bona
	i ha obtingut un favor de la part de Jahvè.
	23 El pobre parla suplicant,
—1339→
	però el ric respon amb duresa.
	24 Amics hi ha que es destrossen ells amb ells,
	i hi ha amic que és mes afecte que un germà.

	19 1 Més val un pobre que viu honradament,
	que un hipòcrita que sigui ric.
	2 Sense ciència, ni el zel no és bo,
	i qui cuita el pas s'entrebanca.
	3 És la ximpleria de l'home que espatlla el seu camí,
	però el seu cor s'irrita contra Jahvè.
	4 La fortuna procura sempre força amics,
	però a l'humil, no li queda ni el que és seu.
	5 Un fals testimoni no queda sense càstig,
	i el qui declara mentides no se n'escapa.
	6 Són molts que fan festes a un noble a la cara,
	i tothom és amic de l'home que dóna.
	7 Tots els germans del pobre l'odien.
	Com no se n'han d'allunyar els seus amics!
	8 Qui posa seny s'estima a si mateix,
	qui fomenta la intel·ligència realment és afortunat.
	9 Un fals testimoni no queda sense càstig,
	i el qui declara mentides serà un vagabund.
	10 No escau a l'insensat de passar-se-la bé;
	menys encara a l'esclau, de governar els prínceps.
	11 L'habilitat d'un home és de mostrar-se pacient;
	és el seu honor, de passar l'ofensa.
	12 Com rugit de lleó és la indignació del rei,
	però el seu favor és com rosada sobre l'herba.
	13 Un fill insensat és una calamitat per al seu pare,
	i una gotera contínua, són les querelles d'una dona.
	14 Casa i fortuna són una herència dels pares,
	però una dona amb seny és un do de Jahvè.
	15 La peresa deixa ensorrar un dormitori,
	i l'ànima indolent ha de patir fam.
	16 Qui guarda el precepte guarda la seva vida,
	qui menysprea la seva autoritat és mort.
	17 Qui fa almoina al pobre presta a Jahvè,
	el qual li recompensarà la seva bona obra.
—1340→
	18 Castiga el teu fill, mentre hi ha esperança,
	i no prenguis sobre teu de deixar-lo morir.
	19 Un home maliciós ha de ser castigat severament,
	i, si fa un tort, fins ha de perdre la vida.
	20 Escolta el consell i accepta la disciplina,
	per tal que siguis savi en les teves vies.
	21 Molts de projectes hi ha al cor de l'home,
	però és el designi de Jahvè que es realitza.
	22 La inactivitat d'un mortal és el seu defecte,
	i val més un pobre que un home informal.
	23 El temor de Jahvè és verament vida,
	però el qui dorm tant com vol serà visitat per la desgràcia.
	24 El peresós enfonsa la mà a la plata,
	i no la torna ni tan sols a la boca.
	25 Tu claves cops al descregut, i es torna caut el senzill;
	reprens l'intel·ligent, i et dóna la raó.
	26 El qui maltracta el pare i treu de casa la mare
	és un fill infame i descastat.
	27 Un fill que deixa de guardar la disciplina del pare
	acaricia designis dolents.
	28 Un testimoni indigne fa mofa del dret;
	la boca dels impius engoleix.
	29 Els bastons són fets per als descreguts,
	i els cops, per a l'esquena dels folls.

	20 1 Un burleta és el vi, és esvalotadora la beguda;
	ningú que per ell faci esses no és un savi.
	2 Com rugit de lleó és la còlera del rei;
	al qui l'excita, l'hi va la vida.
	3 Plegar la disputa diu molt a favor d'un home,
	però cada ximplet s'hi embolica.
	4 De tardor, el peresós no llaura;
	cerca a la sega, i no hi ha res!
	5 El consell dins el cor de l'home és una aigua profunda,
	però l'home intel·ligent sap pouar-lo.
	6 L'humà és important, és preciós un home bo,
	i costa de trobar un home fidel.
	7 Qui camina irreprotxable en la justícia
—1341→
	deixa feliços els seus fills.
	8 Un rei que seu al tron judicial
	fa fugir de la seva presència tot mal home.
	9 Qui pot dir: «Ja tinc el cor pur,
	estic net del meu pecat»?
	10 Dos pesos i dues mesures,
	Jahvè els detesta tant uns com les altres.
	11 Un noi ja fa conèixer en els seus actes
	si el seu obrar serà pur i recte.
	12 L'orella que hi sent i l'ull que hi veu,
	Jahvè els ha fets tant l'un com l'altre.
	13 No dormis massa, perquè no et tornis pobre;
	obre els ulls, i tindràs pa en abundància.
	14 «No val res, no val res», diu el qui compra,
	però, tot anant-se'n, es felicita.
	15 Hi ha or i profusió de corals,
	però l'objecte més preciós són uns llavis diserts.
	16 Pren-li el vestit, perquè ha avalat un estranger,
	penyora'l per culpa d'estranys!
	17 És dolç per a l'home el pa que ve del frau,
	però després es troba amb la boca plena de reble.
	18 Pesa al consell els teus projectes,
	i fes la guerra amb plans concertats.
	19 El qui va amb calúmnies revela els secrets;
	amb un xerraire inconsiderat, no t'hi facis.
	20 Al qui maleeix el pare i la mare,
	se li apagarà el llum al primer son.
	21 El bé que de primer s'adquireix precipitadament
	no serà beneït a la fi.
	22 No diguis: «Vull anar a tornajornals pel mal»;
	espera en Jahvè, i et salvarà.
	23 Els pesos diversos són una abominació per a Jahvè,
	i les balances falses són un crim.
	24 De Jahvè depenen els passos d'un home,
	i l'home, com comprendria el seu camí?
	25 És un parany per a l'home de dir inconsideradament: «Consagrat»,
	i després de la prometença, repensar-s'hi.
—1342→
	26 Un rei savi passa els impius per la ventadora
	i torna contra ells la seva injustícia.
	27 L'esperit d'un home és el llum de Jahvè,
	penetra tot el més íntim de l'ésser.
	28 La benvolença i la fidelitat fan guàrdia al rei,
	que funda el seu tron en la justícia.
	29 Magnificència dels joves és la seva força,
	i els cabells blancs són l'ornament dels vells.
	30 Les ferides que sagnen netegen el mal
	i els cops purifiquen l'íntim de l'ésser.

	21 1 El cor del rei en mà de Jahvè és un rec d'aigua;
	l'inclina arreu on vol.
	2 Tot camí de l'home és recte, al seu entendre,
	però és Jahvè qui pesa els cors.
	3 La pràctica de la justícia i del dret,
	Jahvè la prefereix als sacrificis.
	4 Ulls altius i un cor inflat...
	el llum dels impius és pecat.
	5 Els plans del diligent porten sempre profit,
	però tot el qui vol córrer massa va a malguany.
	6 L'adquisició de tresors per una llengua mentidera
	és una vanitat fugidora dels qui volen la mort.
	7 El bandidatge dels impius se'ls emporta a ròssec,
	perquè no volen fer el que és just.
	8 El camí de l'home criminal és tortuós,
	però l'acció del pur és recta.
	9 Més val habitar a l'angle d'un sostre,
	que no pas dona reganyosa i casa comuna.
	10 L'ànima de l'impiu es deleix pel mal;
	el proïsme no troba gràcia als seus ulls.
	11 Quan el descregut la paga, el senzill es torna savi,
	i quan adverteixen el savi, acull la ciència.
	12 El just considera la casa del dolent...
	precipita els impius en la desgràcia.
	13 Qui tanca l'orella al clam del pobre,
	també quan ell crida no li respondran.
	14 Un do en secret aplaca la ira,
—1343→
	i suborns per sota mà, la còlera violenta.
	15 Dóna alegria al just que s'exerceixi el dret,
	però causa terror als malfactors.
	16 L'home que erra fora del camí de la prudència
	reposarà en la companyia de les Ombres.
	17 L'amic del platxeri és candidat a la misèria;
	l'amic del vi i de l'oli mai no es fa ric.
	18 L'impiu és el rescat del just,
	el pèrfid pren el lloc del recte.
	19 Més val habitar en una terra deserta,
	que no pas dona reganyosa i enrabiades.
	20 A la boca del savi hi ha un tresor envejable,
	però l'insensat l'engoleix.
	21 Qui persegueix la justícia i la pietat
	atrapa vida, felicitat i glòria.
	22 El savi escala una ciutat de paladins,
	i abat el baluard en què confiaven.
	23 Qui guarda la boca i la llengua,
	s'evita conflictes.
	24 Insolent, presumptuós, es diu «descregut»;
	obra amb un excés d'insolència.
	25 La desídia del peresós el duu a la mort,
	perquè les seves mans no volen fer res.
	26 Durant tot el dia ell desitja quietud,
	però el just dóna i no estalvia.
	27 El sacrifici dels impius és una abominació,
	sobretot quan l'ofereixen amb mala fe.
	28 El fals testimoni serà un vagabund,
	i l'home escoltador serà perseguit per sempre.
	29 L'home impiu pren un aire desvergonyit,
	però el recte porta una vida arreglada.
	30 No hi ha saviesa, ni intel·ligència,
	ni consell davant de Jahvè.
	31 Equipen el cavall per al dia del combat,
	però la victòria depèn de Jahvè.

	22 1 Un bon nom és preferible a grans riqueses;
	val més la consideració que la plata i l'or.
—1344→
	2 Ric i pobre estan en un mateix nivell;
	qui els ha fets tots dos, és Jahvè.
	3 El prudent veu el perill, i fa marrada,
	però els simples passen avant, i la paguen.
	4 El premi de la humilitat és la benedicció de Jahvè
	la riquesa, l'honor i la vida.
	5 Hi ha llaços i paranys al camí de l'home fals;
	qui es guarda a si mateix se n'allunya.
	6 Educa el minyó de conformitat amb el seu camí,
	i ni que es faci vell, no se n'apartarà.
	7 El ric domina els pobres,
	i el qui manlleva es fa esclau del qui presta.
	8 Qui sembra la injustícia cull la desgràcia
	i rep complet el càstig de les seves obres.
	9 El bondadós serà beneït,
	perquè dóna del seu pa al pobre.
	10 Treu fora el descregut, i marxa la querella,
	paren els litigis i les injúries.
	11 Jahvè estima els homes de cor pur,
	i tots els honrats gaudeixen del seu favor.
	Amb els llavis, el rei regeix el seu ramat;
	el rei és amic del qui parla amb gràcia.
	12 Els ulls de Jahvè vetllen per un amic lleial,
	però desbarata els plans d'un de traïdor.
	13 Diu el peresós: «Un lleó a fora,
	al mig del carrer un assassí!»
	14 Una trampa profunda és la boca de les estrangeres:
	aquell qui Jahvè no pot veure, hi cau.
	15 La follia està lligada al cor del minyó,
	la vara de la disciplina la n'allunya.
	16 Qui oprimeix l'humil, de fet, li fa un bé;
	qui dóna al ric va a malguany.

III. Recull dels savis (Pr. 22,17 - 24,22)

	17 Paraules dels Savis.
	Decanta l'orella a les meves paraules,
	i aplica el teu cor a conèixer-les,
—1345→
	18 perquè és bo que les guardis dintre teu;
	que estiguin fixes, assentades sobre els teus llavis.
	19 Es perquè posis en Jahvè la teva confiança,
	que et vull fer conèixer avui la seva via.
	20 ¿No vaig escriure per a tu trenta seccions¹²⁴⁶
	amb tot de consells i de ciència,
	21 per fer-te conèixer el moll de paraules exactes,
	perquè puguis tornar a qui t'envia un informe exacte?
	22 No despullis l'humil, perquè és humil,
	ni trepitgis el míser a la Porta,
	23 perquè Jahvè es fa seva la causa d'ells
	i roba la vida als qui els roben.
	24 No t'ajuntis amb qui té mal geni
	ni vagis amb l'home de sangs calentes,
	25 perquè no t'avesis al seu camí
	amb risc de perdre-hi la vida.
	26 No siguis dels qui responen d'un altre
	dels qui avalen per deutes:
	27 si no tens per a pagar, donat que calgui,
	et prendran el llit de sota teu!
	28 No desplacis la fita antiga,
	que havien posat els teus pares.
	29 Veus un home que és llest en la seva feina?
	Al servei dels reis entrarà!

	23 1 Si t'asseus a la taula d'un senyor,
	vés amb compte amb el que hi ha davant teu,
	2 i posa't un ganivet a la gorja,
	si tens massa gana.
	3 No et facin denteta les seves llaminadures,
	perquè això és un pa que enganya.
	4 No et donis ànsia a fer-te ric,
	estigues-te del guany injust.
	5 Quan tu fixes els ulls sobre ell, ja no hi és,
	perquè sap fer-sé ales,
	com una àguila que vola cap al cel.
	6 No mengis el pa d'un home envejós
	i no et facin denteta les seves llaminadures.
—1346→
	7 perquè com un que serveix el seu propi apetit,
	així és ell.
	«Menja i beu», et diu,
	però no li surt pas del cor.
	8 El mos que has menjat, has de perbocar-lo,
	has malgastat les teves bones paraules.
	9 No parlis a orelles d'un insensat:
	menysprearia la sensatesa del que dius.
	10 No desplacis la fita de la viuda,
	ni et fiquis als camps dels orfes,
	11 perquè el qui els ha de venjar és poderós
	i es farà seva contra tu la causa d'ells.
	12 Aplica el teu cor a la disciplina
	i l'orella a les paraules de ciència.
	13 No planyis la disciplina al minyó;
	si fas córrer el bastó, no morirà.
	14 Has de pegar-li amb el bastó
	i salvar del país dels morts la seva vida.
	15 Fill, si el teu cor és savi,
	també el meu cor s'alegrarà,
	16 i exultaran els meus ronyons,
	quan els teus llavis diguin el que és just.
	17 El teu cor no ha d'envejar els qui pequen,
	sinó els qui temen Jahvè en tots temps,
	18 perquè, certament, hi ha una altra vida,
	i la teva esperança no es veurà frustrada.
	19 Escolta ara, fill, i sigues savi
	i fes que el teu cor vagi pel camí dret.
	20 No siguis un dels qui trascolen vi,
	un dels qui s'empapussen de carn,
	21 perquè beverri i glotó es tornen pobres,
	i l'ensonyament fa anar vestit de parracs.
	22 Escolta el pare que t'ha engendrat,
	i no menyspreïs la mare, quan es fa vella. 23¹²⁴⁷
	24 Pot estar joiós el pare d'un just;
	qui ha engendrat un savi, pot alegrar-se'n.
	25 Que el teu pare s'alegri de tu
	i exulti la qui et va infantar.
—1347→
	26 Fill, dóna'm el teu cor
	i que els teus ulls observin els meus camins!
	27 perquè l'estrangera és una trampa profunda,
	la bàrbara és un pou estret.
	28 Sí, ella, com un bandoler, es posa a l'aguait
	i pren els mantells als homes.
	29 ¿Per a qui són els «Ai!», per a qui els «Oi! oi!»?
	Per a qui les baralles? Per a qui les queixes?
	Per a qui les ferides només perquè sí?
	Per a qui els ulls tèrbols?
	30 Per als qui passen temps davant el vi,
	que vénen a sondar el vas on el barregen.
	31 No et facis cap tip de vi quan és vermell,
	quan espurneja dins la copa:
	va coll avall!
	32 Que, a la fi, mossega com una serp
	i pica com un escurçó.
	33 Els teus ulls veuen coses estranyes,
	el teu cor s'expressa de través,
	34 i tu ets com un que jeu al cor del mar,
	i com un que jeu al cim d'una muntanya.
	35 «M'ha pegat... no m'ha fet mal,
	m'ha estomacat... no me'n sento.
	Quan em despertaré?
	En demanaré més encara!»

	24 1 No tinguis enveja dels homes de mal,
	ni vulguis ser un d'ells,
	2 perquè el seu cor rumia la violència
	i els seus llavis parlen de fer sofrir.
	3 Amb la saviesa s'edifica una casa,
	i es consolida amb la intel·ligència;
	4 amb la ciència s'emplenen els rebostos
	de tot bé preciós i agradable.
	5 Un home savi és superior a un de fort,
	i un home de ciència val més que un de físicament vigorós;
	6 perquè la guerra es fa amb estratagemes,
	i la victòria depèn dels mots consellers.
—1348→
	7 Al ximple, la saviesa se li fa una muntanya,
	no gosa obrir la boca a la porta.
	8 A aquell qui pensa a fer mal,
	li donen el nom de conspirador.
	9 És pecat un complot contra el tron;
	i el descregut, una abominació per als homes.
	10 Si ets negligent en temps difícils,
	el teu paladar passarà gana.
	11 Allibera els captius de la mort,
	i retén els bastons de matar.
	12 Si dius: «Té: no ho sabíem!»,
	hala, el qui pesa els cors ho comprèn,
	el qui vetlla per la teva ànima ho sap,
	i retribueix a cada u segons allò que fa.
	13 Fill, menja mel, que la bresca és bona
	per endolcir el teu paladar.
	14 Així és, sàpigue-ho, la saviesa per a la teva ànima.
	Si la trobes, hi haurà una altra vida,
	i la teva esperança no es veurà frustrada.
	15 No et posis en aguait de l'estatge del just
	i no devastis el seu jaç,
	16 perquè set vegades cau el just i s'aixeca,
	però els impius ensopeguen en el mal.
	17 Quan cau el teu enemic, no te n'alegris;
	quan ensopega, que no exulti el teu cor,
	18 de por que, si ho veu Jahvè, ho desaprovi
	i torni ara contra tu la se va ira.
	19 No t'escalfis en veure els qui fan el mal,
	no envegis els impius;
	20 perquè no hi ha una altra vida per al dolent,
	el llum dels impius s'apaga.
	21 Tem Jahvè, fill, i també el rei,
	no et revoltis contra l'un i l'altre,
	22 perquè de sobte sorgirà la seva venjança,
	i qui sap la ruïna que t'enviaran l'un i l'altre.