Visor de obras.

	1 Al·leluia!
	Lloeu Déu al seu santuari,
	lloeu-lo al baluard del firmament,
	2 lloeu-lo per les seves gestes,
	lloeu-lo per la seva grandesa.
	3 Lloeu-lo al so dels corns,
	lloeu-lo amb arpes i lires,
	4 lloeu-lo amb tambors i danses,
	lloeu-lo al so de flautes i corda.
	5 Lloeu-lo amb címbals sonors,
	lloeu-lo amb címbals triomfants.
	6 Que lloï Jahvè tot allò que respira!
	Al·leluia!

  —1308→  

Introducció general al llibre

	1 1 Proverbis de Salomó, fill de David, rei d'Israel,
	2 per a conèixer saviesa i disciplina,
	per a entendre les dites intel·ligents;
	3 per a rebre una disciplina saludable,
	justícia, equitat i rectitud;
	4 per a donar astúcia als inexperts,
	al noi, coneixement i cautela
	5 —que escolti el savi i augmenti el seu saber,
	i l'entès adquireixi l'art de governar—1236;
	6 per a entendre proverbis i al·legories,
	paraules dels savis i els seus enigmes.

Introducció particular als c. 1-9

	7 El temor de Jahvè és principi de ciència;
	els ximples desdenyen la saviesa i la disciplina.
	8 Escolta, fill, la disciplina del teu pare
	i no desatenguis la llei de la teva mare!
	9 Perquè són una corona de distinció per al teu cap
	i una cadena d'or al voltant del teu coll.

El savi: Contra la propaganda temptadora

	10 Fill, si uns pecadors1237 et volen seduir,
	no hi consentis pas!
	11 Si et criden dient: «Vine amb nosaltres,
	posem-nos en secret a l'aguait,
—1309→
	amaguem-nos dissimulats per a l'innocent;
	12 engolim-los vius, com el país dels morts,
	sencers com els qui baixen a la fossa.
	13 Ens farem amb tota mena de riqueses,
	omplirem de botí les nostres cases;
	14 has de tirar la teva sort entre nosaltres,
	hem de tenir un destí comú»,
	15 tu no els segueixis per on ells van,
	retén el peu fora de les seves sendes; 161238
	17 perquè paren dissimuladament el filat,
	sense que ho vegi cap criatura alada;
	18 es posen a l'aguait secretament,
	s'amaguen per a la seva pròpia vida.
	19 Així són els camins de tot el qui trafica en guany il·lícit:
	aquest lleva la vida als qui hi treballen.

La Saviesa: Inconvenients de no seguir-la

	20 La Saviesa crida fort pels carrers,
	eleva la veu per les places;
	21 del cim de les muralles proclama,
	a les entrades de les portes, a la ciutat
	predica un dels seus sermons:
	22 «¿Fins quan, inexperts, heu d'estimar la inexperiència,
	els descreguts trobaran gust en la mofa
	i els folls odiaran la ciència?
	23 Si feu cas de la meva advertència,
	us infondré el meu esperit,
	us faré conèixer les meves paraules.
	24 Ja que he cridat, i heu dit que no,
	he estès la mà, i ningú no es dóna per estès,
	25 heu deixat estar tot consell meu,
	i no heu volgut saber res de la meva reprensió;
	26 també jo em riuré del vostre infortuni,
	en faré escarni quan vindrà el vostre terror;
	27 quan vindrà, com un temporal, el vostre terror
	i arribarà el vostre infortuni, com un terbolí,
—1310→
	quan vindran sobre vosaltres l'aflicció i l'angoixa.
	28 Aleshores em cridaran, i no respondré,
	em buscaran i no em trobaran.
	29 Com que han odiat la ciència
	i no han optat pel temor de Jahvè,
	30 que no han volgut saber res del meu consell,
	i han menyspreat totes les meves reprensions,
	31 hauran de menjar el fruit de la seva conducta
	i atipar-se amb els propis consells. 32
	Que als senzills, els mata la seva inèrcia,
	i als folls, els perd la seva incúria,
	33 però el qui m'escolta a mi viu en pau,
	tranquil, lliure del terror de la desgràcia.

Avantatges de seguir la Saviesa

	2 1 Fill, si aculls les meves paraules
	i guardes dintre teu els meus preceptes,
	2 si poses atenta l'orella a la saviesa,
	si acostes el teu cor a la intel·ligència,
	3 si fas un crit a l'enteniment,
	si eleves la veu a la intel·ligència,
	4 si la recerques com es recerca la plata,
	si la busques com un tresor amagat,
	5 aleshores comprendràs el temor de Jahvè
	i trobaràs la ciència de Déu.
	6 Perquè és Jahvè que dóna la saviesa,
	de la seva boca vénen la ciència i la intel·ligència!
	7 Reserva tanmateix l'èxit als rectes,
	fa bé als qui porten una vida íntegra;
	8 fa la guàrdia a les vies de l'home just
	i vetlla pel camí dels seus fidels.
	9 Aleshores tu comprens la justícia, l'equitat,
	la rectitud; tot això és rodera bona,
	10 perquè ve la saviesa dins el teu cor,
	la ciència fa les delícies de la teva ànima.
	11 És la cautela que vetlla per tu,
—1311→
	la intel·ligència que et fa la guàrdia.
	12 Sí, et deslliura del camí dolent,
	de l'home que parla coses perverses;
	13 dels qui abandonen les vies rectes
	per anar per camins de tenebra;
	14 dels qui s'alegren de fer una cosa dolenta,
	exulten en perversitats malvades,
	15 les vies dels quals són tortuoses,
	que es desencaminen en les seves roderes.
	16 Sí, et deslliura de la dona estrangera,
	la bàrbara de paraula que encisa,
	17 la qual abandona el seu amic de jove
	i oblida l'aliança del seu Déu;
	18 perquè la seva casa s'enfonsa cap a la Mort,
	les seves roderes cap a les Ombres;
	19 tots els qui hi entren, no en tornen,
	no arriben mai més als camins de la vida.
	20 Així, que has d'anar pel camí dels bons
	i has de servar les vies dels justos;
	21 perquè els rectes habitaran el país,
	els íntegres hi tindran de sobra,
	22 però els impius seran suprimits del país,
	i els apòstates en seran arrencats.

Com s'adquireix la Saviesa

	3 1 Fill, no t'oblidis de la meva llei,
	que el teu cor guardi els meus preceptes;
	2 perquè augmentaran la llargada dels teus dies,
	els teus anys de vida i de pau.
	3 Que la benvolença i la fidelitat no t'abandonin,
	lliga-te-les al voltant del coll,
	4 trobaràs favor i bona sort
	als ulls de Déu i dels homes.
	5 Confia en Jahvè de tot cor,
	però no et recolzis sobre el sentit propi.
	6 En tots els teus camins ten-lo present,
—1312→
	i és ell qui esplanarà les teves vies.
	7 No et tinguis tu mateix per savi,
	tem Jahvè i aparta't del mal!
	8 Guarició serà per a la teva carn
	i refrigeri per als teus ossos.
	9 Honora Jahvè amb una part dels teus béns,
	amb les primícies de tota la collita,
	10 i s'ompliran de blat els teus graners,
	els teus cups sobreeixiran de most.
	11 Fill, no menyspreïs la correcció de Jahvè,
	ni et disgustis per la seva reprensió,
	12 perquè Jahvè reprèn el qui estima
	i fa mal a un fill al qual porta voluntat.

Joies del savi

	13 Feliç el mortal que troba la saviesa,
	l'home que obté la intel·ligència!
	14 Perquè adquirir-la val més que adquirir plata,
	i més que no pas l'or, guanyar-la.
	15 És més de preu que qualsevol perla,
	i cap dels joiells no la iguala.
	16 Llarga vida hi ha a la seva dreta;
	a la seva esquerra, riquesa i honor.
	17 Els seus camins són camins de delícies
	i totes les seves sendes són de pau.
	18 És l'arbre de vida per als qui s'hi arrapen,
	i el cedre, per als qui l'agafen fort1239.
	19 Jahvè amb la seva saviesa va fundar la terra,
	va afermar els cels amb la seva traça.
	20 Amb el seu saber es van obrar els abismes,
	i els núvols destil·len la rosada.
	21 Fill, no ho perdis mai d'ull:
	sigues reservat i caut,
	22 i et serà vida per a l'ànima
	i una distinció per al teu coll.
	23 Aleshores faràs en seguretat el teu camí,
—1313→
	i el teu peu no ensopegarà.
	24 Si t'asseus, no t'alçaràs sobresaltat;
	si t'ajeus, el teu son serà agradable.
	25 No tinguis por del terror improvís,
	del daltabaix dels impius, quan vingui;
	26 perquè Jahvè estarà al teu costat
	i preservarà el teu peu del parany.

Atencions amb el proïsme

	27 No retinguis la paga als qui treballen per ella,
	quan Déu et dóna de poder obrar.
	28 No diguis al proïsme, quan tu ho tens:
	«Vés, torna, demà t'ho donaré».
	29 No maquinis dolenteries contra el teu proïsme,
	quan ell viu confiadament amb tu.
	30 No disputis amb ningú sense motiu,
	si no t'havia fet cap mal.
	31 No vulguis rivalitzar amb l'home violent
	ni segueixis cap del seus camins;
	32 el pervers és l'abominació de Jahvè,
	mentre que els honrats són els seus íntims.
	33 A la casa de l'impiu hi ha la maledicció de Jahvè;
	ell, en canvi, beneeix la mansió dels justos.
	34 Déu resisteix als superbs,
	però dóna gràcia als humils.
	35 Els savis tenen la glòria per herència,
	però els folls acumulen deshonors.

Fidelitat a la Saviesa

	4 1 Escolteu, fills, la disciplina del pare,
	feu atenció per a conèixer la intel·ligència.
	2 perquè és bona doctrina la que us dono:
	no abandoneu la meva llei!
	3 Perquè vaig ser un fill per al meu pare,
—1314→
	tendre i únic davant la meva mare.
	4 Em va ensenyar i em digué:
	«Que el teu cor retingui les meves paraules;
	observa els meus preceptes, 5 no els oblidis,
	no t'apartis del que diu la meva boca.
	6 Si no l'abandones, et farà la guàrdia;
	si l'estimes, vetllarà per tu. 71240
	8 Si l'estrenys, ella t'elevarà;
	farà la teva glòria, si l'abraces.
	9 Et posarà al cap una garlanda de gràcia,
	et farà do d'una corona de glòria».

La senda recta

	10 Escolta, fill, acull el que et dic,
	i es multiplicaran els anys de la teva vida.
	11 En el camí de la saviesa t'institueixo,
	t'encamino per roderes rectes.
	12 Quan caminis, el teu pas no serà curt,
	i, si corres, no ensopegaràs.
	13 Arrapa't a la disciplina, no afluixis,
	guarda-la, perquè t'és vida!
	14 No entris a la via dels impius
	ni avancis pel camí dels dolents;
	15 deixa'l estar, no hi passis,
	fes una marrada, passa de llarg.
	16 Perquè no poden dormir sinó quan fan el mal,
	no haver fet la traveta els roba el son,
	17 perquè mengen el pa d'impietat
	i beuen el vi de violència.
	18 Si la via dels justos és com la llum de l'alba,
	llum que va creixent fins al ple dia,
	19 el camí dels impius és com el foscant,
	no saben on ensopeguen.

  —1315→  

Cal ser molt prudent

	20 Fill, escolta amb atenció les meves paraules,
	decanta l'orella al que et dic!
	21 Que mai no les perdis d'ull,
	guarda-les al fons del cor,
	22 perquè són vida per als qui les troben
	i guarició per a tothom.
	23 Amb tota cura vetlla pel teu cor,
	perquè d'ell surt vida.
	24 Aparta de tu l'engany de boca,
	i allunya de tu la falsia de llavis.
	25 Que els teus ulls mirin sempre ben dret,
	i les teves parpelles apuntin rectes endavant.
	26 Tingues compte de la rodera que el teu peu segueix,
	que tots els teus camins es mantinguin fixos.
	27 No et desviïs ni a dreta ni a esquerra,
	aparta el teu peu del mal.

Cal fugir de l'estrangera

	5 1 Fill, escolta amb atenció la meva saviesa,
	acosta l'orella a la meva intel·ligència.
	2 Fent cas de la discreció i la ciència,
	els teus llavis es veuran salvaguardats.
	3 Perquè els llavis de l'estrangera destil·len mel
	i el seu parlar és més untuós que l'oli;
	4 però la fi n'és amarga com el donzell,
	afilada com una espasa de dos talls.
	5 Els seus peus van avall cap a la mort,
	els seus passos arriben al país dels morts;
	6 perquè no reconeguis el camí de la vida,
	fa insegures les seves roderes, i no te n'adones!
	7 I ara, fill, escolta'm
	i no t'apartis del que diu la meva boca!
	8 Fes passar lluny d'ella el teu camí,
—1316→
	no t'atansis a l'entrada de casa seva,
	9 perquè no donis a d'altres la teva esplendor
	i els teus anys a un de cruel;
	10 perquè uns estrangers no s'atipin amb els teus béns,
	i el fruit dels teus afanys no vagi a casa d'un bàrbar,
	11 de manera que acabis gemegant,
	quan tens consumits cos i carn,
	12 i hagis de dir: «Ah, com he odiat la disciplina,
	i el meu con ha menyspreat la reprensió;
	13 no he escoltat la veu dels mestres
	ni he acostat l'orella als meus preceptors.
	14 Sí, de poc ha anat que no estigués en tot mal
	al mig de l'assemblea i la comunitat!»

El veritable amor del savi

	15 Beu l'aigua de la teva cisterna
	i la que surt al mig del teu pou:
	16 vessaran fora les teves fonts,
	per les places, els recs d'aigua!
	17 Seran teves, de tu tot sol,
	i no d'estrangers alhora.
	18 Alegra't de la dona que has tingut de jove,
	19 cérvola amable, graciós isard;
	que els seus pits t'embriaguin en tot temps,
	que sempre facis esses pel seu amor.
	20 No sigui que, seduït pel bell dir de l'estrangera,
	abracis el si de la bàrbara.
	21 perquè els camins de l'home són patents a Jahvè,
	que observa totes les seves roderes.
	22 Les pròpies culpes agafen l'impiu,
	queda pres a les cordes del seu pecat.
	23 És ell que mor per manca de disciplina,
	que es perd per massa follia.

  —1317→  

La fiança donada imprudentment

	6 1 Fill, si has fet fiança al teu proïsme,
	si has donat garantia a un estranger,
	2 si t'has lligat amb la paraula dels teus llavis,
	si t'has deixat agafar pel compromís de la teva boca,
	3 fes això, fill, i salva't:
	vés, corre a importunar el teu proïsme;
	4 no deixis que se t'acluquin els ulls,
	ni se t'adormin les parpelles;
	5 salva't, com una gasela, del filat,
	com un ocell, del parany.

El peresós i la formiga

	6 Vés a veure la formiga, peresós,
	fixa't com treballa, i torna't savi!
	7 La que no té magistrat,
	sobrestant ni senyor,
	8 prepara, a l'estiu, el seu pa,
	recull, a la sega, el seu aliment.
	9 ¿Fins quan, peresós, has de jeure,
	quan et llevaràs del teu son?
	10 «Un xic d'aclucar els ulls, un xic d'adormir-se,
	un xic de creuar els braços estirant-se»,
	11 i et ve la pobresa com un vagabund,
	la indigència, com un captaire.

L'home indigne

	12 Mortal indigne, home malèfic,
	que va amb falsia de boca,
	13 que fa l'ullet, indica amb els peus,
	fa signes amb els dits;
	14 amb la traïdoria dins el cor,
—1318→
	que maquina sempre dolenteries,
	suscita litigis.
	15 Per això, d'improvís, li ve la desgràcia;
	de sobte és esclafat, sense remei.

Set abominacions

	16 Hi ha sis coses que odia Jahvè,
	i set que abomina amb tota l'ànima:
	17 ulls altius, llengua mentidera
	i mans que escampen sang innocent;
	18 un cor que rumia designis malèfics,
	peus que cuiten corrents al mal,
	19 un fals testimoni que declara mentides,
	i el que suscita litigis entre germans.

El càstig de l'infidel

	20 Guarda, fill, el precepte del teu pare,
	no rebutgis la llei de la teva mare!
	21 Porta'ls sempre lligats sobre el cor,
	nua-te'ls al voltant del coll!
	22 Quan caminis, que et faci de guia,
	quan jeguis, que vetlli per tu.
	23 Perquè el precepte és un gresol, i la llei, una llum;
	la reprensió i la disciplina, un camí de la vida,
	24 per a preservar-te de la dona estrangera,
	de la llengua untuosa de la bàrbara.
	25 No cobegis la seva bellesa en el teu cor,
	no et deixis ullprendre amb les seves parpelles.
	26 Perquè la prostituta cobra una fogassa de pa,
	però la dona de marit va a la caça d'ànimes de preu.
	27 ¿Pot un home dur foc a la pitrera,
	sense socarrar-se els vestits?
	28 ¿O pot un home caminar sobre brases,
	sense cremar-se els peus?
—1319→
	29 Així, el qui s'entén amb la dona del proïsme:
	no queda impune ningú que la toqui!
	30 ¿No menyspreen el lladre, quan roba
	per omplir l'estómac, quan té fam?
	31 I si l'atrapen, ho ha de pagar set vegades,
	que ha de donar tot el que té a casa seva.
	32 Qui comet adulteri amb la dona és curt;
	només el qui vol la pròpia perdició abusa d'ella.
	33 Fa arreplega de cops i de deshonor,
	i el seu oprobi no s'esborrarà.
	34 Perquè la còlera de l'home és gelosia;
	no perdona, el dia de la venjança,
	35 no fa cas de cap indemnitat
	ni s'hi avé, per més presents que li facis.

Les arts de l'estrangera que tempta

	7 1 Fill, fes cabal de les meves paraules
	i desa els meus preceptes dintre teu;
	2 fes cabal dels meus preceptes, i viuràs,
	i de la meva llei com nina dels teus ulls.
	3 Posa-te'ls lligats als dits,
	inscriu-los a la taula del teu cor!
	4 Digues a la saviesa: «Ets la meva germana»,
	anomena «parenta» la intel·ligència,
	5 per guardar-te de la dona estrangera,
	la bàrbara de paraula que encisa.
	6 Perquè a la finestra de casa seva
	es va abocar sobre la plaça
	7 i va veure entre els ingenus
	un jove sense enteniment,
	8 que passava pel carrer, prop de la seva cantonada,
	i entrava pel camí de casa seva,
	9 cap al tard, al vespre del dia,
	a la quietud de la nit i el foscant.
	10 I vet aquí la dona que li va a l'encontre,
	feta una prostituta i embolcada amb un vel.
—1320→
	11 És una inquieta, però intrigant:
	a casa seva, els seus peus no paren;
	12 adés davant de casa, adés a les places,
	i a cada cantonada està a l'aguait.
	13 S'arrapa, doncs, amb ell i el besa,
	i amb aire desvergonyit li diu:
	14 «Havia de sacrificar en acció de gràcies:
	avui he complert els meus vots!
	15 Per això t'he sortit a l'encontre
	per buscar-te a tu, i t'he trobat.
	16 He recobert el meu divan amb cobertors,
	he revestit el meu cobricel amb teixits de Tir;
	17 he ruixat el meu llit amb mirra,
	amb àloe i cinamom.
	18 Vine, embriaguem-nos de carícies fins al matí,
	gaudim junts de l'amor;
	19 perquè l'home no és a casa seva,
	ha anat a fer un viatge lluny;
	20 ha pres a la mà la bossa dels diners,
	no torna fins al dia de lluna plena».
	21 A força de persuasió, ha fet que es decanti,
	el fa seguir amb l'encís dels seus llavis,
	22 i va darrera d'ella, el beneitó,
	com un bou que duen a matar,
	23 com un ocell que cuita cap al parany,
	i no sap que l'hi va la vida.
	24 I ara, fill, escolta'm,
	estigues atent al que diu la meva boca.
	25 Que el teu cor no es desviï cap als seus camins,
	no et perdis per les seves sendes!
	26 Perquè són molts els enferrissats que ha fet caure,
	són nombrosos tots els qui ha matat.
	27 La seva casa és un dels camins del món subterrani,
	que baixen a les cambres de la Mort.

  —1321→  

Invitació de la Saviesa

	8 1 Hala, la Saviesa crida,
	la intel·ligència eleva la veu!
	2 Des del cim de l'acròpolis, vota el camí,
	a l'encreuament de les sendes es té dreta;
	3 prop de les portes crida ben alt,
	a l'entrada dels portals proclama fort:
	4 «A vosaltres, homes, va la meva crida,
	la meva veu als fills de mortal.
	5 Apreneu, inexperts, a ser astuts;
	els folls, torneu-vos judiciosos.
	6 Escolteu, perquè parlo de coses importants,
	i el que diuen els meus llavis és sincer,
	7 perquè el meu paladar repeteix la veritat,
	i la impietat és una abominació per als meus llavis,
	8 Totes les paraules de la meva boca són juntes,
	en elles no hi ha res de tortuós ni de fals.
	9 Totes són franques per al qui és intel·ligent,
	i rectes per als qui han assolit la ciència.
	10 Accepteu la meva instrucció en lloc de la plata,
	la ciència de mi primer que l'or escollit;
	11 perquè val més la saviesa que els corals,
	i cap dels joiells no la iguala».

Elogi de la Saviesa per ella mateixa

	12 Jo, la Saviesa, sóc la veïna de la prudència
	i resulto l'amiga de la discreció. 131241
	14 Són meus el consell i el bon èxit,
	jo sóc la intel·ligència, és meva la potència.
	15 Per mi els reis fan de rei
	i els sobirans decreten el dret;
	16 per mi governen els prínceps,
	i els nobles són tots regents legítims.
	17 Jo estimo aquells qui m'estimen,
—1322→
	i els qui em cerquen sol·lícits em troben.
	18 Són amb mi la riquesa i la glòria,
	la fortuna que dura i la justícia.
	19 El meu fruit val més que l'or i l'or fi,
	i el meu producte, més que la plata.
	20 Camino per les vies de la justícia,
	pel mig de les sendes del dret,
	21 procuro tot de béns als qui m'estimen
	i faig que s'omplin els seus tresors.

La Saviesa en la creació

	22 Jahvè em va crear com principi del seu fer,
	abans que comencés les seves obres, des d'aleshores1242.
	23 Des de l'eternitat vaig ser ungida,
	de bon començament, a l'origen de la terra.
	24 Quan no hi havia encara les aigües profundes vaig ser l'infantada;
	quan no hi havia fonts, ja era rica en dies.
	25 Abans que fossin enfonsades les muntanyes,
	primer que els puigs, vaig ser infantada,
	26 quan no hi havia encara la terra i els camps
	i la massa dels terrossos del món.
	27 Quan ell afermava el cel, jo hi era.
	Quan traçava un cercle a la sobrefaç de l'abisme,
	28 quan condensava els núvols de dalt,
	quan reforçava les fonts de l'abisme,
	29 quan traçava per al mar el seu terme,
	de manera que l'aigua no havia de passar el seu marge,
	quan marcava els fonaments de la terra,
	30 era, doncs, al costat d'ell, com el mestre arquitecte,
	i era les seves delícies un dia i l'altre,
	jugant a la seva presència en tot temps,
	31 jugant en el món, objecte de la seva complaença;
	i les meves delícies són amb els fills dels homes.

  —1323→  

Conclusió

	32 I ara, fill, escolta'm:
	34a Feliç l'home que m'escolta
	32b i el qui guarda els meus camins, 331243
	34 vetllant a les meves portes un dia i l'altre,
	guardant els muntants de les meves entrades!
	35 Perquè de les meves sortides en surt la vida
	i s'hi prepara favor de la part de Jahvè.
	36 Però el qui m'ofèn, es perjudica a si mateix;
	tots els qui m'odien volen la mort.

El convit de la Saviesa

	9 1 La Saviesa s'ha edificat una casa,
	ha dreçat set columnes,
	2 ha matat les seves bèsties, ha tret el seu vi,
	ha parat també la seva taula;
	3 ha fet marxar les seves minyones,
	invita des d'un caire de l'acròpolis de la ciutat:
	4 «Qui és simple? Que trenqui cap aquí!»
	Al curt de gambals ella ha dit:
	5 «Veniu, mengeu del meu pa
	i beveu del vi que he tret.
	6 Abandoneu la ximplesa i viureu,
	aneu de dret pel camí de la intel·ligència».

Consells sapiencials

	7 Qui corregeix un descregut encorre el deshonor
	i qui reprèn l'impiu encorre el propi afront.
	8 No reprenguis el descregut, perquè no t'odiï;
	reprèn el savi, i t'estimarà.
	9 Dóna al savi, i es fa més savi encara;
	ensenya el just, i augmenta el seu saber.
—1324→
	10 Començament de la saviesa és de témer Jahvè,
	i conèixer el Sant és intel·ligència.
	11 Perquè, per ell els teus dies es multipliquen,
	i t'augmenta els anys de la vida.
	12 Si ets savi, ho ets en profit teu;
	si ets descregut, te la carregues tu sol.

El convit de la Follia

	13 Dona Follia és eixelebrada,
	és ximpleta i no coneix la vergonya.
	14 S'asseu, doncs, a la porta de casa seva,
	al tron de l'acròpolis de la ciutat,
	15 per invitar els qui passen pel camí,
	els qui van de dret per les seves sendes:
	16 «Qui és simple? Que trenqui cap aquí!»
	Al curt de gambals ella ha dit:
	17 «Les aigües robades són les dolces,
	i el pa del misteri, el que té gust».
	18 I poc sap ell que les Ombres són allà,
	que els seus invitats són a les valls del país dels morts!