Visor de obras.

L'exercici de la saviesa

	(29)27 El savi es fa gran per les seves paraules,
	l'home prudent plau als magnats.
	(30)28 El qui cultiva la terra augmenta la seva collita,
	el qui plau als magnats es fa perdonar la injustícia.
	(31)29 Els presents i els dons enceguen els ulls dels savis,
—1471→
	i com una mordassa a la boca ofeguen les reprensions.
	(32)30 Saviesa amagada i tresor invisible,
	de què serveixen tots dos?
	(33)31 Val més el qui amaga la seva ximpleria,
	que el qui amaga la seva saviesa1374.

Exhortació a fugir del pecat

	21 1 Fill meu, has pecat? No hi tornis més
	i prega per les teves faltes passades.
	2 Com de la vista d'una serp, fuig del pecat,
	que, si t'hi acostes, et mossegarà:
	(3) les seves dents són dents de lleó,
	que arrabassen les vides dels homes.
	(4)3 Tota culpa és com una espasa de dos talls:
	la seva ferida no té remei.
	(5)4 El terror i la insolència arruïnen la riquesa:
	així serà arrasada la casa de l'orgullós.
	(6)5 La pregària del pobre va de la seva boca a les orelles de Déu,
	i el seu judici no triga a venir.
	(7)6 El qui no vol que el reprenguin segueix les petges del pecador,
	però el qui tem el Senyor es converteix de cor.
	(8)7 El xerraire és conegut de lluny,
	però l'assenyat sap quan es desvia.
	(9)8 El qui edifica la seva casa amb diners d'un altre
	és com el qui aplega pedres per fer-se la tomba.
	(10)9 L'assemblea dels malvats és una pila d'estopa:
	la seva fi són les flames del foc.
	(11)10 El camí dels pecadors és ben empedrat,
	però al capdavall hi ha la gola del país dels morts.

El savi i l'insensat, el piadós i l'estúpid

	(12)11 El qui guarda la llei domina el propi pensament;
	(13) el final del temor del Senyor és la saviesa.
	(14)12 Qui no és hàbil no serà instruït,
—1472→
	(15) però hi ha una habilitat que engendra amarguesa.
	(16)13 La ciència del savi és abundosa com un diluvi;
	el seu pensament és com una font viva.
	(17)14 L'interior de l'estúpid és com un vas esquerdat,
	que no reté cap coneixement.
	(18)15 Quan un home de seny sent una paraula sàvia,
	en fa l'elogi i encara n'hi afegeix;
	la sent un disbauxat, i li desplau
	i se la tira a l'esquena.
	(19)16 Les explicacions d'un estúpid són pesades com el fardell d'un caminant;
	en llavis de l'assenyat, en canvi, trobareu la gràcia.
	(20)17 L'assemblea busca les respostes del prudent;
	tothom és atent a les seves paraules.
	(21)18 La saviesa és per a l'estúpid com una casa enrunada,
	i la ciència del desassenyat són paraules incoherents.
	(22)19 La disciplina és per al neci com unes traves als peus,
	com unes manilles a la mà dreta.
	(23)20 L'estúpid, quan riu, aixeca la veu;
	l'home intel·ligent, en canvi, a penes somriu silenciosament.
	(24)21 La disciplina és per a l'home prudent com un joiell d'or,
	com una polsera al braç dret.
	(25)22 El peu de l'estúpid de seguida és dins de casa;
	l'home experimentat abaixa respectuosament la cara.
	(26)23 El ximple, des de la porta, guaita dins la casa;
	l'home ben educat es queda fora.
	(27)24 Escoltar darrera la porta és propi d'un mal educat;
	l'home de seny se'n sent avergonyit.
	(28)25 Els llavis dels xerraires repeteixen les paraules d'un altre
	les paraules dels prudents, en canvi, són pesades a la balança.
	(29)26 El cor dels estúpids es troba a la boca;
	en canvi, la boca dels savis es troba al cor.
	(30)27 Quan l'impiu maleeix l'adversari,
	es maleeix a si mateix.
	(31)28 El maldient s'embruta a si mateix
	i es fa avorrir dels qui l'envolten.

  —1473→  

El peresós i el fill mal educat

	22 1 El peresós s'assembla a una pedra enllordada;
	tothom xiula en veure la seva infàmia.
	2 El peresós s'assembla a un pilot de fems:
	tothom qui l'arreplega s'espolsa la mà.
	3 La vergonya d'un pare és d'haver engendrat un fill malcriat,
	i no és avantatjós d'engendrar una noia.
	4 La filla prudent tindrà en herència el seu marit,
	però la deshonrada entristirà el qui l'ha engendrada.
	5 La insolent deshonra el pare i el marit,
	i serà menyspreada de tots dos.
	6 Un enraonar inoportú és música en un dol;
	assots i correcció són, en tot temps, saviesa.7-81375
	(7)9 Ensenyar un estúpid és confegir un tros de terrissa,
	(8) és desvetllar un que dorm d'un son profund.
	(9)10 Enraonar a un estúpid és enraonar a un endormiscat;
	a la fi dirà: «Què hi ha?»
	(10)11 Plora per un mort, que ha perdut la llum;
	plora també per un estúpid, que ha perdut el seny;
	(11) plora dolçament per un mort, perquè reposa,
	(12) que la vida d'un estúpid és pitjor que la mort.
	(13)12 El dol per un mort dura set dies;
	per un estúpid i per un impiu, tots els dies de la seva vida.
	(14)13 No allarguis la conversa amb un estúpid,
	no facis camí amb un desassenyat;
	(15) guarda-te'n, que no en tinguis cap disgust
	i te n'embrutis quan s'espolsi.
	(16) Aparta-te'n i trobaràs repòs,
	i no et fastiguejaràs amb la seva estupidesa.
	(17)14 Què hi ha de més pesat que el plom?
	Quin nom li escau sinó el d'estúpid?
	(18)15 La sorra, la sal i la massa de ferro
	són més fàcils de portar que l'home sense seny.
	(19)16 Un embigat de fusta ben atacat en una construcció
	no es desfarà en un terratrèmol;
—1474→
	(20) així un cor resolut que ha pres una decisió ben pensada,
	no el farà trontollar la por del moment.
	17 Un cor ferm en una decisió assenyada
	és com l'esgrafiat d'estuc sobre un mur escarbotat.
	(21)18 Les estacades, dalt d'un pic,
	no resistiran al vent;
	(22) així el cor poruc que ha pres una decisió estúpida
	no resistirà a cap temor.

Com es perd una amistat

	(24)19 Qui dóna un cop a l'ull en fa rajar llàgrimes,
	qui dóna un cop al cor en descobreix els sentiments.
	(25)20 Qui llança una pedra als ocells els fa fugir,
	qui fa una ofensa a un amic trenca l'amistat.
	(26)21 Si has desembeinat l'espasa contra un amic,
	no desesperis: hi pot haver remei;
	(27)22 si has obert la boca contra un amic,
	no t'inquietis: hi pot haver reconciliació;
	fora del cas d'injúria, menyspreu, revelació d'un secret, ferida d'amagat.
	Davant d'aquestes coses qualsevol amic fugirà.
	(28)23 Guanya't la confiança del teu company en la pobresa,
	a fi que frueixis amb ell de la seva prosperitat;
	(29) en temps de prova resta-li fidel,
	a fi de ser cohereu de la seva herència.
	(30)24 Abans del foc surt la gran fumarada;
	així els insults abans de la sang.
	(31)25 No m'avergonyiré de defensar un amic
	ni m'amagaré davant d'ell,
	26 i, si m'arriba cap mal per causa d'ell,
	(32) tothom qui ho senti se'n guardarà.
	(33)27 ¿Qui em donarà una guarda a la boca
	i un segell prudent als llavis,
	perquè no caigui per culpa seva,
	i la llengua no em perdi?

  —1475→  

Oració per a demanar el domini de les passions

	23 1 Senyor, pare i amo de la meva vida,
	no m'abandoneu a la seva voluntat,
	no em deixeu caure per culpa seva.
	2 ¿Qui farà arribar els assots al meu pensament,
	i al meu cor la vara de la saviesa,
	perquè no em planyin en els meus errors,
	ni deixin passar els seus pecats?
	3 A fi que no es multipliquin els meus errors
	i no abundin els meus pecats,
	i se n'alegri el meu enemic.
	4 Senyor, pare i Déu de la meva vida,
	no em doneu uns ulls altius;
	5 allunyeu de mi la cobejança,
	6 que la sensualitat i la luxúria no s'apoderin de mi;
	no em lliureu a un esperit impúdic.

Disciplina de la boca

	7 Escolteu, fills, la disciplina de la boca;
	qui l'observarà no serà agafat.
	8 Pels seus llavis serà pres el pecador,
	en ells ensopegaran el maldient i l'orgullós.
	9 No avesis la teva boca a fer juraments,
	(10) no t'acostumis a pronunciar el nom del Sant.
	(11)10 Perquè així com el criat, torturat sovint perquè declari,
	no s'escapa d'anar ple de blaus,
	així aquell qui jura i invoca Déu sense parar
	no viurà net de pecat.
	(12)11 L'home que jura molt serà ple de culpes,
	i l'assot no s'allunyarà de casa seva.
	(13) Si no compleix, ell en té la culpa;
	si no en fa cas, peca doblement;
—1476→
	(14) si jura en fals, no es podrà justificar;
	la seva casa serà, sens dubte, plena de calamitats.
	(15)12 Hi ha un llenguatge que mereix la mort;
	que no sigui trobat a l'heretatge de Jacob.
	(16) Tot això ha de ser lluny dels homes piadosos,
	no s'han de rebolcar en els pecats.
	(17)13 No avesis la boca a la grolleria baixa,
	que hi ha una paraula pecaminosa.
	(18)14 Recorda't del pare i de la mare,
	quan seguis enmig dels magnats;
	(19) no te n'oblidis davant d'ells
	ni et portis com un estúpid,
	desitjant no haver nascut
	i maleint el dia que vas néixer.
	(20)15 L'home avesat a les paraules insultants
	no aprendrà en tota la vida la bona educació.

El pecat d'impuresa

	(21)16 Dues menes de gent multipliquen els pecats,
	i la tercera s'atreu la ira:
	(22)17 l'ànima abrandada com un foc encès,
	que no s'apagarà fins que haurà estat devorada;
	(23) l'home impúdic amb el seu propi cos,
	que no pararà fins que el foc el consumeixi;
	(24) a l'home impúdic tot pa li ve de gust,
	no se'n cansarà fins que mori.
	(25)18 Hi ha qui no és fidel al propi llit
	i diu en el seu cor: «Qui em veu?
	(26) La foscor m'envolta, les parets m'amaguen,
	ningú no em veu, què haig de témer?
	L'Altíssim no es recordarà dels meus pecats»1376.
	(27)19 El seu temor són els ulls dels homes,
	(28) no sap que els ulls del Senyor
	són deu mil vegades més lluminosos que no pas el sol,
	que guaiten totes les accions dels homes
	i penetren els racons més secrets.
—1477→
	(29)20 Abans que fossin creades, totes les coses li eren conegudes,
	i ho són encara després del seu acabament.
	(30)21 Aquest tal serà castigat en ple carrer de la ciutat;
	quan menys s'ho pensi, l'atraparan1377.

Més sobre l'adúltera

	(32)22 Així també la dona que abandona el marit
	i li dóna un hereu d'un estrany.
	(33)23 En primer lloc ha desobeït la llei de l'Altíssim,
	després ha faltat contra el marit,
	en tercer lloc ha comès un adulteri
	i ha tingut fills d'un estrany.
	(34)24 Serà conduïda a l'assemblea,
	i faran una investigació sobre els seus fills.
	(35)25 Els seus fills no faran arrels,
	les seves branques no donaran fruit.
	(36)26 Deixarà un record de maledicció,
	i la seva vergonya no serà esborrada.
	Els altres reconeixeran
	que res no val tant com el temor del Senyor,
	i que res no és tan dolç com observar els manaments del Senyor.(38)281378

Autoelogi de la saviesa

	24 1 La saviesa es lloa a si mateixa,
	enmig del seu poble es glorifica.
	2 Es posa a parlar a l'assemblea de l'Altíssim,
	davant del seu exèrcit es glorifica:1379
	(5)3 «Jo he sortit de la boca de l'Altísim1380,
	(6) i com un núvol he cobert la terra.
	(7)4 He posat el meu tabernacle a les altures,
	i el meu tron en la columna de núvol.
	(8)5 Jo sola he fet la volta a tot el cercle del cel,
	i he recorregut les profunditats dels oceans.
—1478→
	(9)6 Tinc les meves possessions en les ones del mar, en tota la terra,
	(10) en totes les nacions, en tots els pobles1381.
	(11)7 Enmig de tots ells he cercat repòs,
	buscant en quin heretatge habitaria.

	(12)8 Llavors el Senyor de tot em donà una ordre;
	el qui m'havia creat em féu reposar a la meva tenda
	(13) i em digué: «Instal·la't a Jacob,
	entra a l'heretatge d'Israel».
	(14)9 Abans dels segles, des del principi, ell m'ha creat,
	i mai més no deixaré d'existir.
	10 Celebro el culte davant seu, al tabernacle sant.
	(15) Així m'he establert a Sió;
	11 a la ciutat que estimem ell i jo, m'ha fet reposar,
	i a Jerusalem exerceixo el poder.
	(16)12 He tret brotada en un poble ple de glòria,
	en la porció del Senyor, en el seu heretatge1382.
	(17)13 Allí he crescut com els cedres al Líban,
	com els xiprers a les muntanyes de l'Hermon.
	(18)14 Allí he crescut com les palmeres a En-Gadi,
	com els tanys de roser a Jericó,
	(19) com oliveres magnífiques a la plana;
	he crescut com els plàtans vora l'aigua.
	(20)15 Exhalo el meu perfum com el cinamom i la ginesta;
	com mirra escollida faig bona olor,
	(21) com gàlban, ònix i resina,
	com fum d'encens al tabernacle.
	(22)16 Tinc les branques amples com les del terebint,
	branques de glòria i de gràcia.
	(23)17 Sóc com una parra que brosta gràcia,
	(24-25) i els meus sarments fan fruits de glòria i de riquesa. 181383
	(26)19 Veniu els qui us deliu per mi
	i sadolleu-vos dels meus fruits
	(27)20 guardar el meu record és més dolç que la mel,
—1479→
	(28) posseir-me és més dolç que la bresca.
	(29)21 Els qui em mengen tindran més fam de mi,
	els qui em beuen tindran més set de mi.
	(30)22 El qui em creu no quedarà confós,
	els qui obren d'acord amb mi no fallaran»1384.

La saviesa és la Llei

	(32)23 Tot això és el llibre de l'aliança del Déu Altíssim,
	(33) la Llei que ens va ordenar Moisès,
	en herència a les assemblees de Jacob1385. 241386
	(35)25 Desborda de saviesa com el riu Fison;
	com el Tigris al temps de la collita;
	(36)26 va plena d'intel·ligència com l'Eufrat,
	com el Jordà a la temporada de la sega;
	(37)27 el seu cabal d'instrucció és com el Nil,
	com el Guihon al temps de la verema.
	(38)28 Ni els primers han acabat encara de conèixer-la,
	ni els darrers encara no l'han descoberta,
	(39)29 perquè el meu pensament és més abundant que el mar,
	el seu designi, més gran que els oceans.

Autoelogi de l'autor

	(40-41)30 I jo sóc com un canal que surt d'un riu,
	com un corrent d'aigua que flueix vers el paradís.
	(42)31 He dit: «Vaig a regar el meu jardí,
	vaig a inundar els meus parterres».
	(43) I vet aquí que el meu canal s'ha convertit en riu,
	i el meu riu s'ha convertit en mar.
	(44)32 Faré brillar encara la instrucció com l'aurora,
	(45) la manifestaré fins a la llunyania1387.
	(46)33 Escamparé encara la doctrina com una profecia
	i la transmetré a les generacions futures.
	(47)34 Mireu: no m'he fatigat per a mi sol,
	sinó per a tots els qui la busquen.

  —1480→  

Marit i muller

	25 1 En tres coses es complau la meva ànima,
	que són agradables a Déu i als homes:
	(2) la concòrdia dels germans, l'amistat entre veïns,
	la bona entesa entre marit i muller.
	(3)2 Tres menes de gent avorreix la meva ànima,
	i la seva vida m'irrita terriblement:
	(4) el pobre orgullós, el ric mentider,
	el vell adúlter mancat de seny.
	(5)3 Si a la joventut no has arreplegat res,
	com podràs trobar res a la vellesa?
	(6)4 Que n'és, de bonic, el criteri amb els cabells blancs;
	amb la vellesa, el sentit dels bons consells!
	(7)5 Que n'és, de bonica, la saviesa dels ancians,
	i, en els magnats, el seny i el bon consell!
	(8)6 La corona dels ancians es una gran experiència;
	la seva glòria, el temor del Senyor.
	(9)7 Hi ha nou coses que considero sortoses en el fons del cor,
	i una desena que us diré amb la llengua:
	(10) l'home que troba la joia en els seus fills,
	aquell qui viu fins a veure la caiguda dels enemics.
	(11)8 Feliç aquell qui viu amb una dona de seny,
	que no llaura amb un bou i un ase;
	aquell qui no ha relliscat mai amb la llengua,
	aquell qui no ha servit un amo indigne d'ell;
	(12)9 feliç aquell qui ha trobat la prudència,
	que ensenya orelles d'uns que escolten.
	(13)10 Que n'és, de gran, aquell qui troba la saviesa,
	però no hi ha ningú per damunt del qui tem el Senyor.
	(14)11 El temor del Senyor ho sobrepassa tot;
	(15) aquell qui el posseeix, a qui es pot comparar? 121388
	(17-19)13 Qualsevol ferida, però cap ferida del cor!
	Qualsevol dolenteria, però cap dolenteria de dona!
	(20-21)14 Qualsevol calamitat, però cap calamitat que vingui dels qui odien!
—1481→
	Qualsevol venjança, però cap venjança dels enemics!
	(22)15 No hi ha verí pitjor que el verí de serp;
	no hi ha enemistat pitjor que l'enemistat de dona.
	16 Més m'estimaria viure amb un lleó o amb un dragó,
	que conviure amb una dona dolenta.
	(24)17 La dolenteria d'una dona canvia el seu aspecte
	i li enfosqueix la cara com un ós.
	(25)18 El seu marit s'asseu enmig dels veïns
	i, a desgrat seu, sospira amargament.
	(26)19 Tota malícia és petita al costat d'una malícia de dona;
	que la sort del pecador li caigui al damunt!
	(27)20 Una pujada sorrencosa per als peus d'un vell,
	així és una dona xerraire per a un marit pacífic.
	(28)21 No et deixis seduir per la bellesa d'una dona,
	ni desitgis allò que posseeix;
	(29)22 és esclavatge, deshonra i gran vergonya
	que una dona mantingui el seu marit.
	(31)23 Cor abatut, cara trista,
	ferida del cor, és una dona dolenta.
	(32) Mans esllanguides, genolls sense força,
	és aquella que no fa feliç el seu marit.
	(33)24 De la dona prové el principi del pecat,
	i per culpa d'ella morim tots.
	(34)25 No donis sortida a l'aigua,
	ni llibertat a la dona dolenta.
	(35)26 Si no camina de la teva mà,
	(36) separa-la de la teva carn.
	26 1 Feliç el marit d'una dona bona,
	el nombre dels seus dies serà doblat.
	2 Una dona forta fa la joia del seu marit;
	aquest passarà en pau els anys de la seva vida.
	3 Una dona bona és un bon partit,
	és donada en sort als qui temen el Senyor:
	4 Tant si és ric com si és pobre, té el cor joiós;
	en tot temps fa cara alegre.
	5 De tres coses es guarda el meu cor,
	i una quarta m'espanta:
	(6) la discòrdia de la ciutat, l'aplec de la xusma,
—1482→
	(7) la calúmnia —coses totes més penoses que la mort—;
	(8)6 però és dol i aflicció del cor la dona gelosa d'una altra,
	(9) i el flagell d'una llengua que es batalla amb tothom.
	(10)7 Una dona dolenta és un jou de bous balder;
	qui la vol dominar és com aquell qui agafa un escorpí.
	(11)8 La dona que beu és causa de gran indignació,
	la seva vergonya no pot ser amagada.
	(12)9 La impuresa d'una dona es veu en la insolència dels seus ulls
	i es coneix en les seves parpelles.
	(13)10 Sobre una filla procaç reforça la guàrdia,
	no fos cas que, trobant la llibertat, se n'aprofités.
	(14)11 Guarda't de l'ull impúdic,
	i no t'admiris, si peca contra tu.
	(15)12 Com un viatger assedegat obre la boca,
	beu de tota aigua que troba,
	s'asseu davant de qualsevol pal
	i obre el buirac a qualsevol fletxa.
	(16)13 La gràcia d'una dona alegra el seu marit,
	(17) i el seu saber enforteix els seus ossos.
	(18)14 Una dona callada és un do del Senyor;
	un esperit ben educat no té preu.
	(19)15 Una dona pudorosa és gràcia sobre gràcia,
	(20) i l'ànima continent és d'un preu inestimable.
	(21)16 Com el sol que s'aixeca en les altures del Senyor,
	així és la bellesa de la dona bona en una casa ben ordenada.
	(22)17 Com un llum que brilla sobre un lampadari sant,
	així és la bellesa d'un rostre sobre un cos ben plantat.
	(23)18 Columnes d'or sobre una base de plata,
	així són uns peus bells sobre uns talons sòlids. 19-271389
	(25)28 Per dues coses se m'entristeix el cor
	i per una tercera em puja la ira:
	(26) el guerrer que envelleix en la misèria,
	els homes de seny quan són menyspreats,
	(27) el qui es gira de la justícia al pecat;
	el Senyor el destinarà a l'espasa.

  —1483→  

Perills del comerç

	(28)29 El mercader difícilment evitarà la culpa,
	i el negociant no es veurà lliure del pecat.
	27 1 Molts han pecat per culpa del lucre,
	i aquell qui vol enriquir-se no té consideracions.
	2 Pels junts de les pedres s'enfonsa el clau,
	i entre la venda i la compra s'estampeix el pecat.
	(4)3 Aquell qui no es manté ferm en el temor de Déu,
	ben aviat la seva casa serà enderrocada.
	(5)4 Amb el sacseig del garbell queda el rebuig;
	així la brutícia de l'home quan reflexiona.
	(6)5 El forn prova els aquells del terrisser;
	la prova de l'home és quan delibera.
	(7)6 El fruit d'un arbre revela el camp on creix;
	així la paraula revela el que pensa el cor d'un home.
	(8)7 No alabis un home abans de sentir-lo parlar,
	que aquesta és la prova dels homes.
	(9)8 Si vas darrera la justícia, l'aconseguiràs,
	te'n revestiràs com d'una roba esplendorosa.
	(10)9 Els ocells s'ajunten amb els seus semblants,
	la veritat retorna a aquells qui la practiquen.
	(11)10 El lleó aguaita la seva presa,
	i el pecat, els qui practiquen la injustícia.

Maneres de fer de l'home piadós i de l'insensat

	(12)11 La conversa de l'home piadós és sempre sobre la saviesa;
	en canvi, l'insensat varia com la lluna.
	(13)12 Enmig de la gent dessasenyada, estalvia el temps;
	enmig de la reflexiva, queda-t'hi.
	(14)13 La conversa dels estúpids és sobre coses detestables,
	esclaten de riure pel plaer del pecat.
	(15)14 El llenguatge del qui jura sense parar posa els cabells de punta;
—1484→
	el qui el sent batallar-se s'ha de tapar les orelles.
	(16)15 La batalla dels orgullosos acaba en vessament de sang,
	i és insuportable de sentir els seus insults.
	(17)16 El qui revela els secrets perd la confiança
	i no troba mai més cap amic íntim.
	(18)17 Estima el teu amic i tingue-li confiança,
	(19) però, si has revelat els seus secrets, no li vagis més al darrera.
	(20)18 Perquè, com un home que mata un enemic,
	has matat l'amistat del teu company.
	(21)19 Com qui deixa escapar un ocell de la mà,
	has perdut el teu amic, i no l'atraparàs més.
	(22)20 No l'empaitis, que ja és lluny;
	ha fugit, com una gasela que es desfà del parany.
	(23)21 Perquè una ferida es pot embenar,
	(24) però per al qui ha revelat secrets no hi ha esperança.
	(25)22 Qui fa l'ullet treballa pel propi mal,
	i ningú no l'en pot allunyar.
	(26)23 Als teus ulls la seva boca és tota dolça,
	s'admira de les teves paraules,
	però per darrera canvia de llenguatge
	i provoca escàndol amb les teves paraules.
	(27)24 Avorreixo moltes coses, però res com aquest home,
	i el Senyor també l'avorrirà.
	(28)25 Qui tira una pedra enlaire se la tira damunt el cap;
	qui ataca d'amagat, en queda ell mateix mal ferit.
	(29)26 Qui cava un clot hi caurà dins,
	qui posa un parany hi quedarà atrapat.
	(30)27 Qui fa el mal, damunt d'ell recaurà,
	sense saber d'on li ve.
	(31)28 Sarcasme i ultratge són propis de l'orgullós,
	però la venjança l'aguaita com un lleó.
	(32)29 Els qui s'alegren de la caiguda dels piadosos cauran en un parany;
	el dolor els consumirà abans de la mort.

  —1485→  

La ciència del perdó

	(33)30 La rancúnia i la ira són també coses abominables;
	l'home pecador les conserva.
	28 1 Aquell qui es venia trobarà la venjança del Senyor,
	que tindrà bon compte dels seus pecats.
	2 Perdona la injustícia al teu proïsme,
	i aleshores, quan preguis, els teus pecats et seran perdonats.
	3 Si un es manté irat contra un altre,
	buscarà la guarició de part del Senyor?
	4 No té compassió d'un home semblant a ell,
	i prega pels seus propis pecats?
	5 Si ell, que no és més que carn, guarda rancúnia,
	qui li obtindrà el perdó dels seus pecats?
	6 Recorda't de la fi i deixa d'odiar;
	(7) recorda la corrupció i la mort, i observa els manaments.
	(8)7 Recorda els manaments i no guardis rancúnia al proïsme;
	(9) recorda't de l'aliança de l'Altíssim i passa per alt l'ofensa.

Les disputes

	(10)8 Allunya't de la disputa i evitaràs el pecat;
	(11) l'home colèric atia la disputa,
	9 el pecador pertorba els amics
	i sembra la discòrdia enmig dels qui viuen en pau.
	(12)10 Com més llenya hi ha, més gran és el foc;
	com més vehemència, més s'encén la disputa;
	com més fort és un home, més forta és la seva ira;
	com més ric, més creix la seva còlera.
	(13)11 Reïna i pega encenen el foc,
	i una disputa precipitada fa córrer la sang.
	(14)12 Si bufes sobre una espurna, s'inflama,
	si escups al damunt, s'apaga;
	i totes dues coses surten de la teva boca.

  —1486→  

Mals de la llengua

	(15)13 Maleeix el murmurador i el mentider,
	que han perdut molta gent pacífica.
	(16)14 La llengua triple ha arruïnat molta gent,
	els ha dispersats de nació en nació;
	(17) ha destruït ciutats poderoses,
	ha trasbalsat cases de magnats.
	(19)15 La llengua triple ha fet repudiar dones fortes,
	i les ha espoliades del fruit dels seus treballs.
	(20)16 Qui escolta no trobarà repòs
	ni viurà amb tranquil·litat.
	(21)17 Un cop de fuet fa un blau,
	però un cop de llengua trenca els ossos.
	(22)18 Molts han sucumbit a fil d'espasa,
	però no tants com els qui han sucumbit per la llengua,
	(23)19 Sortós el qui està a l'abric d'ella
	i no ha hagut de passar pel mig de la seva ira;
	no ha hagut d'arrossegar el seu jou,
	ni ha estat lligat per les seves cadenes.
	(24)20 El seu jou és, un jou de ferro,
	i les seves cadenes són cadenes de bronze.
	(25)21 La seva mort és una mort terrible,
	és preferible el país dels morts!
	(26)22 No podrà dominar els homes piadosos,
	no es cremaran a les seves flames.
	(27)23 Els qui abandonen el Senyor hi cauran,
	en ells s'inflamarà i no s'apagarà;
	serà llançada contra ells com un lleó,
	els destrossarà com una pantera.
	(28)24 Mira, envolta d'espines la teva propietat,
	tanca bé la teva plata i el teu or.
	(29)25 Fes per a les teves paraules una balança i un pes,
	i per a la teva boca fes una porta i un forrellat.
	(30)26 Vigila de no relliscar amb la boca,
	que no caiguesis davant del qui està a l'aguait.

  —1487→  

El préstec, l'almoina i les fiances

	29 1 Qui practica la pietat presta al proïsme,
	qui l'ajuda amb la seva mà observa els manaments.
	2 Presta al proïsme quan ho necessita,
	i restitueix també al proïsme al seu temps.
	3 Mantén la teva paraula i sigues lleial amb ell,
	i en tot temps trobaràs el que necessites.
	4 Molts consideren el préstec com una troballa,
	i causen una preocupació a aquells qui els han ajudat.
	5 Abans de rebre, un besa les mans del company,
	i davant les seves riqueses abaixa la veu;
	(6) però a l'hora de retornar dóna allargues,
	respon de mala gana
	i es queixa dels moments presents.
	(7)6 Si pot pagar, el creditor a penes en recobrarà la meitat,
	i encara ho considerarà una ganga.
	(8) Si no, a més de privar-lo dels diners,
	el tindrà per enemic sense cap motiu;
	li tornarà malediccions i injúries,
	en lloc d'honor li tornarà ultratges.
	(10)7 Molta gent, sense malícia, es retreuen,
	tement de ser espoliats sense més ni mes.
	(11)8 Malgrat tot, sigues generós amb el desvalgut
	i no li facis esperar la teva almoina.
	(12)9 Ajuda el pobre en gràcia del manament;
	ja que està en la misèria, no el facis marxar sense res.
	(13)10 Perd els teus diners per un germà i per un amic,
	abans de deixar que es rovellin i es facin malbé sota una pedra.
	(14)11 Esmerça el teu tresor segons els manaments de l'Altíssim,
	que et serà més profitós que l'or.
	(15)12 Tanca l'almoina als teus graners,
	i et preservarà de qualsevol desgràcia.
	(16)13 Millor que un escut sòlid i que una llança pesada,
	(17) combatrà per tu enfront de l'enemic.
—1488→
	(18)14 L'home bo fa fiança al seu company,
	(19) en canvi, el qui ha perdut la vergonya l'abandonarà.
	(20)15 No oblidis els favors del teu fiador,
	que ha exposat la vida per tu.
	(22)16 Els béns del fiador, el pecador els malversa,
	17 el malagraït abandona el qui l'ha salvat.
	(24)18 La fiança ha arruïnat molta gent benestant
	i els ha sacsejats com les onades del mar.
	(25) Ha bandejat homes poderosos,
	que s'han vist errants per nacions estrangeres.
	(26)19 El pecador que es precipita com a fiança
	buscant d'especular-hi, es precipita en la condemna.
	(27)20 Ajuda el proïsme segons el teu poder,
	i vigila de no caure tu mateix.

Benestar domèstic

	(28)21 La primera cosa per a viure és l'aigua, el pa, el vestit
	i una casa que cobreixi la nuesa.
	(29)22 Val més una vida de pobre sota el cobert del propi sostre,
	que menjar esplèndidament en casa forastera.
	(30)23 Sia en poc, sia en molt, estigues content,
	i no passaràs la vergonya de sentir que et tracten com qui viu fora de casa.
	(31)24 És una vida ben miserable, anar de casa en casa;
	allà on t'albergues no obres la boca.
	(32)25 Seràs foraster, donaràs de beure sense que t'ho agraeixin,
	i en retorn encara et sentiràs dir coses amargues:
	(33)26 «Vine, foraster, para taula,
	i, si tens res a mà, dóna'm de menjar».
	(34)27 «Vés-te'n, foraster, del lloc d'honor;
	ve a veure'm el meu germà, i necessito la casa».
	(35)28 És dur això, per a un home de seny:
	que els de casa el renyin i l'insulti el qui li presta.

  —1489→  

La correcció dels fills

	30 1 El qui estima el seu fill li prodiga els assots,
	per tal que se'n pugui alegrar a la fi.
	2 Qui reprèn el seu fill hi trobarà satisfacció
	i n'estarà orgullós enmig dels coneguts.
	3 Qui instrueix el seu fill farà engelosir l'enemic
	i s'alegrarà d'ell davant dels amics.
	4 El seu pare es mor, i és com si no s'hagués mort,
	perquè deixa darrera seu un igual que ell.
	5 Durant la seva vida l'ha vist i se n'ha alegrat,
	i a l'hora de la mort no s'ha entristit.
	6 Enfront dels enemics ha deixat un que el vengi,
	i per als amics, un que els correspongui amb agraïment.
	7 El qui mima el seu fill haurà d'embenar-li les ferides,
	a cada cric li tremolaran les entranyes.
	8 Un cavall indòmit resulta tossut,
	i un fill mal criat esdevé insolent.
	9 Acaricia el teu fill, i t'espantarà,
	juga amb el, i et farà plorar.
	10 No riguis amb ell, perquè no hagis de patir amb ell,
	i a la fi hagis de cruixir de dents.
	11 No li donis llibertat durant la joventut,
	no li passis per alt les faltes.
	12 Fes-li doblegar el bescoll durant la joventut,
	pega-li a l'esquena mentre és infant,
	no fos cas que, endurit, et desobeís
	i et fos ocasió de pena.
	13 Reprèn el teu fill i treballa damunt d'ell,
	a fi que no hagis de topar amb la seva insolència.

  —1490→  

Valor de la salut i de les riqueses

	14 Val més un pobre sa i robust,
	que un ric amb el cos ple de xacres.
	15 Salut i vigor valen més que tot l'or,
	i un cos vigorós, més que una fortuna immensa.
	16 No hi ha riquesa millor que la salut del cos,
	no hi ha felicitat superior a l'alegria del cor.
	17 Val més la mort que una vida amarga;
	el repòs etern, que una malaltia contínua.
	18 Béns escampats davant una boca closa,
	tals són les ofrenes d'aliments posades sobre una tomba.
	19 De què li aprofita una ofrena a l'ídol?
	No menja ni ensuma.
	(20) Així és el qui té fortuna i no en pot fruir.
	(21)20 Mira, tot ulls, i sospira,
	com un eunuc que abraça una verge.

Consells per a no perdre la salut

	(22)21 No t'abandonis a la tristesa
	i no et turmentis amb cavil·lacions.
	(23)22 La joia del cor és la vida de l'home,
	i l'alegria de l'home li allarga els dies.
	(24)23 Sedueix-te tu mateix i anima el teu cor,
	i allunya de tu la tristesa.
	(25) Que la tristesa n'ha perdut molts,
	i no fa cap profit.
	(26)24 La gelosia i la ira escurcen els dies,
	les preocupacions fan envellir abans d'hora.
	(27)25 El cor generós és bo també respecte als menjars,
	es preocupa dels seus aliments.
	31 1 Privar-se de dormir per la riquesa eixuga les carns,
	i la seva preocupació treu el son.
	2 La preocupació de vetllar allunya la son,
—1491→
	i la malaltia greu priva de dormir.
	3 El ric es fatiga per amuntegar riqueses,
	i quan reposa s'atipa de plaers.
	4 El pobre es fatiga en les privacions de la vida,
	i quan reposa cau en la misèria.
	5 Qui estima l'or no es veu lliure de pecat,
	qui empaita el lucre s'hi perdrà.
	6 Molts han estat lliurats a la ruïna a causa de l'or,
	la seva perdició els ha arribat davant la pròpia cara.
	7 És una barra on ensopeguen els qui s'hi engresquen,
	tot insensat s'hi deixa agafar.
	8 Feliç el ric que ha estat trobat irreprensible
	i no ha anat darrera l'or.
	9 Qui és aquest? El proclamarem feliç,
	perquè s'ha portat admirablement enmig del poble.
	10 Qui ha sofert aquesta prova i ha estat perfecte?
	Li serà un motiu de glòria.
	¿Qui ha pogut prevaricar, i no ha prevaricat,
	fer el mal, i no l'ha fet?
	11 Per això, és gran la seva felicitat,
	i l'assemblea proclamarà la seva recompensa.

Normes de frugalitat

	12 T'has assegut en una taula sumptuosa?
	No hi badis la gola
	(13) ni diguis: «Què coses que hi ha!»
	(14)13 Recorda que full àvid és cosa dolenta.
	(15) Què ha estat creat pitjor que l'ull?
	Per això, plora davant de qualsevol cosa.
	(16)14 No allarguis la mà allà on mira,
	(17) ni t'afanyis a tocar el plat amb ell.
	(18)15 Pensa les coses del proïsme segons tu mateix,
	i fixa't en tot allò que facis.
	(19)16 Menja com un home allò que et serveixen,
	i no siguis golafre, que no et facis avorrir.
	(20)17 Acaba primer, per educació,
—1492→
	i no siguis insaciable, per no ensopegar.
	(21)18 Si t'has assegut enmig de molts,
	no allarguis la mà abans que ells.
	(22)19 Que poc li basta a un home educat!
	Un cop al llit, no respira penosament.
	(24)20 Un son saludable acompanya l'estómac moderat;
	es lleva de matí, i és amo de si mateix.
	(23) Malestar d'insomni, vòmits i còlics
	acompanyen l'home intemperant.
	(25)21 Si t'has vist obligat a menjar massa,
	aixeca't, vomita, i et sentiràs alleugerit.
	(26)22 Escolta'm, fill, i no em menyspreïs:
	a l'últim comprendràs les meves paraules.
	(27) En totes les teves accions sigues moderat,
	i no t'agafarà cap malaltia.
	(28)23 Tothom lloarà l'amfitrió generós,
	el testimoni de la seva esplendidesa és encertat,
	(29)24 La ciutat critica l'amfitrió mesquí,
	el testimoni de la seva mesquinesa és exacte.
	(30)25 Amb el vi no facis l'home,
	que el vi n'ha perdut molts.
	(31)26 La fornal prova el tremp de l'acer;
	així el vi prova els cors en la juguesca dels fanfarrons.
	(32)27 El vi és vida per als homes,
	si el beus amb mesura.
	(33) Quina vida és la del qui està mancat de vi?
	(35) Ha estat creat per fer la joia dels homes.
	(36)28 Alegria del cor i joia de l'ànima,
	(37) vet aquí el vi begut quan convé i amb mesura.
	(39)29 Amarguesa de l'ànima, vet aquí el vi begut en excés,
	en una enrabiada i un disgust.
	(40)30 L'embriaguesa enfurisma l'insensat fins que el fa caure,
	minva la força i omple de ferides.
	(41)31 En un convit de vi no provoquis el veí,
	no te'n burlis, si està alegre;
	(42) no li diguis cap paraula injuriosa,
	no l'excitis amb reclamacions.

  —1493→  

Cap de taula i comensals d'un convit

	32 1 T'han fet cap de taula? No t'envaneixis.
	Sigues enmig d'ells com un de tants,
	ocupa-te'n i després asseu-te.
	2 Un top hagis complert tots els teus deures, reposa,
	(3) a fi que et puguin alegrar, homenatjat per ells,
	i rebre la corona en premi del teu bon ordenament.
	(4)3 Parla, ancià, que això t'escau,
	(5) però amb molta discreció i sense destorbar la música.
	(6)4 Durant una audició no allarguis la conversa,
	no facis el savi fora d'hora.
	(7)5 Un segell de carboncle sobre un ornament d'or
	és un concert musical en un convit de vi.
	(8)6 Un segell de maragda en una montura d'or
	és la melodia dels cantaires sobre un vi deliciós.
	(10)7 Parla, jove, si et convé,
	(11) dues vegades tot al més, si et pregunten.
	(12)8 Resumeix la resposta, digues molt en poques paraules,
	sigues com aquell qui sap i alhora calla.
	(13)9 Amb els grans no hi tractis d'igual a igual,
	i quan un altre parla, no enraonis massa.
	(14)10 El llampec s'afanya abans del tro,
	i la gràcia passa al davant de l'home modest
	(15)11 Quan sigui l'hora, aixeca't, i no t'entretinguis,
	corre cap a casa i no ronsegis.
	(16)12 Allà diverteix-te i fes allò que et plagui,
	però no pequis parlant amb insolència.
	(17)13 I per tot això beneeix el Creador,
	i aquell qui et sadolla dels seus béns.