Selecciona una palabra y presiona la tecla d para obtener su definición.

  —1986→  

ArribaAbajoNahum (Na. 1,1 - 3,19c)1717

1 Títol.— 1 Oracle sobre Nínive. Llibre de la visió de Nahum, d'Elcós.

Salm alfabètic



Àlef

3 Lent en la ira és Jahvè,
gran en la força i no deixa impune.

Bet

En l'huracà, en la tempesta, fa el seu camí;
els núvols són la polseguera que aixeca amb els peus.

Guímel

4 Fa un crit contra el mar i l'asseca,
n'estronca tots els corrents;

Dàlet

Basan i el Carmel es moren de set,
la brosta del Líban es mustiga.

He

5 Les muntanyes tremolen davant d'ell,
els puigs en trontollen.

Uau

La terra s'acota davant d'ell,
s'acota el món i tots els qui l'habiten.

Zain

6 Qui es manté ferm davant el seu furor?
Qui aguanta davant la seva ira ardent?

Het

La seva còlera s'aboca com el foc,
i les roques s'ensulsien davant d'ella.

Tet

7 En temps de setge, Jahvè val més
que no pas una fortalesa;

Iod

i té cura dels qui confien en ell,
8 quan la riuada es tira a sobre.

Caf

Fa net amb els seus adversaris,
arria cap a les tenebres els seus enemics.

Làmed

9c El tràngol no s'aixeca dues vegades,
9b perquè ell actua fins a fer net del tot.

Mem

9a ¿Quina idea us feu de Jahvè,
2 Déu gelós, capaç d'entrar en còlera?

Nun

Jahvè es venja dels seus contraris,
guarda rancúnia als seus enemics.
10b Per a el, són simples bardisses entrelligassades,
10b Per a el, són simples bardisses entrelligassades,

Sàmec

12b tants com són, cauen estassats,

Ain

passen 10d com la palla seca...

  —1987→  

Pròxim alliberament de Judà


12 Així parla Jahvè:
Quan s'haurà complert el dia de la teva humiliació,
ja no t'humiliaré mai més;
13 rompré els tellols del teu jou,
trencaré els teus eixanguers.
14b ja no perdràs més, en consideració
que, fins ara, eres de ben poc pes.
2 1 Aquí tens els peus del missatger,
del nunci de la pau!
Celebra les teves festes, Judà,
compleix les teves prometences,
ja que no continuarà pas més
passant per tu Belial (està totalment suprimit).
3 Perquè torna la ufana de Jacob
i el cep d'Israel;
uns pillards n'havien pillat,
n'havien fet malbé els sarments.

Assur, la cova dels lleons, serà destruït


1 10c Ai, malesa plena de lleons,
11 és de tu que n'ha sortit
el qui tramà el mal contra Jahvè,
que tingué un projecte de Belial!
14 Jahvè ha donat ordre sobre tu:
«Suprimiré de la casa del teu pare
imatges esculpides i foses,
devastaré el teu sepulcre».
2 2 El destructor ha pujat davant teu,
munta la guàrdia,
vigila el camí, cenyeix-te fort,
posa en tensió totes les forces!
4 L'escut dels seus paladins vermelleja,
les seves espases són com foc;
els homes de la tropa van vestits de porpra
el dia que els posa en línia.
Els carros de guerra i els cavalls
fan retrunyir 5 els carrers,
es posen furiosos,
arrenquen a córrer per les places.
A primera vista, semblen torxes,
van brunzents com llampecs;
6 els seus generals són virils,
es llancen en la seva marxa.
—1988→
Cuiten ardits cap a la muralla,
l'abric és aparellat,
7 les portes dels rius són obertes,
hi ha pànic al palau.
8 La comitiva va cap a l'exili,
ells i els seus esclaus són deportats,
tot sanglotant com colomes
i donant-se cops al pit.
9 Nínive és com un dipòsit
d'on l'aigua s'escapa;
els diuen: «Atureu-vos, atureu-vos!»,
però no es gira ningú.
10 Roben la plata, roben l'or,
un tresor sense fi;
no perden el temps a pesar
els objectes d'algun valor.
11 Pillatge, saqueig, barreig
i cor desmaiat.
A tothom li tremolen els genolls
i se li enrampa la cintura (totes les cares es muden).
12 ¿On és el cau dels lleons,
la cova dels lleons joves,
on entrava el cadell del lleó,
i ningú no l'inquietava?
13 El lleó lacerava per als seus petits,
escanyava per a les seves lleones,
omplia els seus forats de preses,
els seus caus, de rapinyes.
14 Aquí em tens contra tu, oracle de Jahvè,
el Déu-Sabaot.
Faré pujar amunt, convertida en fumera,
la malesa dels lleons joves.
L'espasa et devorarà, suprimiré
de la terra les teves rapinyes,
i no se sentirà més la veu
de les teves lleones.

La ruïna de Nínive


3 1 Ai de Nínive, la ciutat sanguinària,
tota mentidera,
plena de matança i de pillatge,
de rapinya inacabable!
2 Escolta: fuets i xerric de rodes,
cavalls que galopen,
carros de guerra que boten,
3 cavallers que fan arborar el cavall.
Flames d'espases, llampecs de venables,
víctimes en massa,
munts de morts, sense fi;
ensopeguen amb cadàvers.
—1989→
4 Per tantes prostitucions de la bella,
l'experta en embruixos;
la qui ensarronava nacions amb les seves prostitucions,
i clans, amb els seus embruixos.
5 Aquí em tens contra tu, oracle de Jahvè.
T'arromangaré les faldilles (fins a la cara),
faré veure a les nacions la teva nuesa,
i als regnes, la teva ignomínia.
6 Tiraré inmundícies sobre teu (et deshonraré),
et donaré en espectacle.
7 Aleshores, qualsevol que et vegi
fugirà lluny de tu;
dirà: «Nínive està devastada,
qui se'n condoldrà?
¿On podria cercar per a ella
algú que la consoli?»

L'exemple de Tebes


¿Valdries tu més que No-Amon,
situada vora els Nils?
L'aigua al seu voltant li feia d'antemural,
i l'aigua era la seva muralla.
9 La seva potència eren l'Etiopia
i els egipcis, sense fi;
Fut i els libis eren els seus auxiliars.
10 Així i tot, li tocà l'exili,
se n'anà en captivitat;
els seus infants foren també esclafats
al cap de tots els carrers.
Es van fer a sorts
tots els seus notables,
tots els seus magnats foren també
carregats de cadenes.
11 Tu seràs també rompuda,
et sentiràs defallir;
tu també hauràs de buscar
refugi contra l'enemic.

Inutilitat dels preparatius de Nínive


12 Totes les teves fortaleses són figues
i fruita primerenca;
si les sacsegen, cauen
a la boca de qui les vol menjar.
13 Mira, el teu poble enmig teu
eren com dones per a l'enemic;
les portes del teu país són obertes,
el foc ha devorat els teus forrellats.
—1990→
14 Fes provisió d'aigua per al setge,
reforça les teves fortaleses,
entra en el fang, trepitja l'argila,
agafa el motlle de fer maons.
15 Allà el foc et devorarà, et suprimirà,
l'espasa et devorarà,
19a la teva ferida no tindrà cura,
el teu cop serà mortal.
15c Que tu ets nombrosa com el saltamartí,
16 abundant com la llagosta;
que els teus carros són com la saltarel·la estarrufada:
17 (els teus funcionaria són
com la llagosta, i els teus
escribes, com la saltarel·la).
El que posa sobre les tanques
un dia de fred:
el sol es lleva, i ell fuig
no se sap cap a on.
Com 18 han dormit els teus pastors, Assur,
com han badat els teus generals!
El teu poble s'ha dispersat per les muntanyes,
no el pot aplegar ningú!
19c Tots els qui senten parlar de la teva ruïna
piquen de mans de tan contents,
perquè, ¿sobre qui no ha passat
sense treva la teva dolenteria?




ArribaAbajoHabacuc (Ha. 1,1 - 3,19)1718

Títol.— 1 L'oracle que percebé el profeta Habacuc.

Queixa sobre la situació actual


2 ¿Fins quan, Jahvè, hauré de demanar auxili,
sense que escolteu,
hauré de cridar cap a vos: «Violència!»,
sense que socorreu?
3 ¿Per què em feu veure allò que molesta
i he de contemplar allò que fa pena?
Enfront de mi hi ha devastacions,
i la disputa aixeca el dard.
4 La llei es queda paralitzada
i no surt mai el dret,
ja que «impiu envoltant un just,
dret que va tort!»

  —1991→  

El flagell de Déu


51719 Vegeu entre les nacions, contempleu,
quedeu-vos atònits, estupefactes!
Ja que realitza als vostres dies una obra,
que no ho creuríeu, si us ho contessin!
6 Sí, vet aquí que suscita els caldeus,
la gent agresta i fogosa
que va a les vastes extensions de la terra
a ocupar residències que no són seves.
7 Es terrible i fa molta por,
és d'ella que surten estralls;
8 els seus corsers són més ràpids que panteres,
corren més rabents que llops del vespre.
Els cavalls dels seus cavallers van saltant,
vénen de lluny d'una volada;
com l'àguila que es tira al menjar,
9 arriba cada un per al pillatge.
De Gómer, amb la cara cap a l'est,
aplega els captius com la sorra!
10 Ella rai, fa escarni dels reis,
i els prínceps li són una cosa de per riure.
Ella es riu de qualsevol fortalesa,
apila terra i la pren;
11 aleshores torniola com el vent i passa,
fa de la força el seu déu.

Per què tolera Déu semblant situació?


12 ¿No existiu des de l'origen, Jahvè,
el meu Déu sant, que no mor?
Jahvè, ¿que l'hauríeu posat per a fer justícia,
que l'hauríeu enviat per a castigar?
13 Els vostres ulls són massa purs per a veure el mal,
vós no podeu contemplar allò que fa pena.
¿Per què contempleu en silenci els qui rapinyen,
quan l'impiu engoleix el (més) just (que ell)?
14 Tracteu els homes com si fossin peixos del mar,
com uns rèptils que no tenen amo.
15 Ell els fa pujar a tots amb un ham,
els cobra amb el seu esparver.
Els aplega amb la seva teranyina,
—1992→
per això, s'alegra i crida de joia.
16 Per això, sacrifica al seu esparver
i encensa la seva teranyina,
ja que li procuren una porció grassa,
una vianda suculenta;
17 per això, buida constantment l'esparver
per matar nacions sense pietat.

Resposta de Jahvè a la queixa


2 1 «Em posaré dret al meu lloc de guàrdia,
em plantaré al meu observatori,
estaré alerta per veure què parla en mi,
què replica a la meva queixa».
2 I Jahvè em féu de resposta,
digué: «Escriu-la, la visió,
posa-la clar sobre els taulers,
que corri el qui la llegeixi:
3 Sí, és una altra visió per al terme,
que tracta de la fi, i no falla;
si es retarda, tu has de tenir espera;
que de venir, vindrà, sense entretenir-se!»

Condemna del conqueridor. Preludi


4 Aquí el teniu, tot temerari
i mancat d'honradesa
(però el just viurà per ha ver estat fidel);
5 i fins, perquè rapinya ardit,
és un home arrogant i antipàtic!
Dilata la gola com el país dels morts;
ell, com la mort, és insaciable;
arreplega cap a si totes les nacions,
abassega tots els pobles.

Quatre imprecacions. L'home rapaç


6 Aquests, ¿no entonaran tots
contra ell una sàtira?
I compondran un epigrama,
li diran enigmes:
Ai de qui abassega allò que no és seu —fins quan?,
s'està carregant de deutes!
7 Ja que de sobte es llevaran els teus creditors,
es despertaran els qui reclamen contra tu.
Seràs la víctima del seu saqueig,
—1993→
8 perquè tu els havies saquejats;
has sotmès al pillatge nacions opulentes,
els pobles pillaran tot allò que tens de sobra.
(A causa de la sang de l'home
i de la violència feta a la
terra, a la ciutat i a tots
els qui hi habiten.)

L'home sense escrúpols


9 Ai de qui fa guanys il·lícits per a la seva casa,
per posar ben alt el seu niu,
per esquivar els cops de la desgràcia:
10 és la confusió de la teva casa que has resolt!.
Has esclafat unes nacions opulentes,
però has posat en perill la teva vida;
11 ja que la pedra cridarà des de la paret,
des de l'embigat el cabiró li respondrà.

L'home sanguinari


12 Ai de qui edifica la ciutat amb sang
i funda una vila amb injustícia
13 (no ve això de Jahvè-Sabaot),
de manera que els pobles treballen per al foc
i les nacions s'extenuen per al no res!
14 (que «la terra s'omplirà de
la glòria de Jahvè, com les
aigües cobreixen el mar?»)
17 Ja que la violència feta al Líban et serà fatal;
et rebentaran tant el maltractar les bèsties,
com la sang de l'home i els tributs de la terra,
de la ciutat i de tots els qui hi habiten.

L'home intemperant


15 Ai de qui fa beure els seus companys amb la gerra,
amb l'odre, fins a embriagar-los,
per poder contemplar-los nus
quan estan saturats 16 d'ignomínia!
Beu tu també de la teva gerra,
fes tentines i ensenya el prepuci!
Es gira cap a tu la teva copa,
llordesa recobreix la teva glòria!

  —1994→  

Fragment contra la idolatria.— 18 ¿De què serveix una estàtua, perquè l'esculpeixi el seu artista? ¿Una imatge de metall, un oracle mentider, perquè hi confiï el qui els crea amb vista a fabricar ídols muts? 19 Ai de qui diu a la fusta: «Desperta't!», i a la pedra inerta: «Deixondeix-te!» ¿És ella que hauria de fer oracles? És una cosa vana, plaquejada d'or i de plata, però sense un alè de vida que l'animi. 20 En canvi, Jahvè és a l seu temple sant: silenci davant d'ell, tota la terra!

La teofania per a castigar l'impiu i salvar els jueus


3 1 (Pregària del profeta Habacuc.)
2 Jahvè, he sentit el que volíeu fer;
he vist, Jahvè, la vostra obra.
Al nostre temps doneu-li vida,
manifesteu-vos al nostre temps!
(En la còlera, penseu a tenir compassió!)
3 Elóah1720 venia de Teman,
i el Sant del mont Faran;
Pausa
la seva majestat cobreix el cel,
el seu reflex omple la terra.
4 La seva resplendor era com el sol,
tenia dues ales als costats
(expressió metafòrica per «el seu poder»).
5 Al seu davant caminava la pesta,
la febre li seguia les petjades.
6 S'atura, i fa vacil·lar la terra,
la seva mirada fa botre les roques;
les muntanyes eternes es disloquen,
els puigs seculars li fan acatament (les rutes seculars).
7 (Ho he vist sota els murs d'On!)
S'escruixeixen, les tendes de Cusan
els pavellons del país de Madian!
8 ¿És, doncs, contra els rius la vostra ira,
és contra el mar la vostra còlera?
Ja que pugeu al vostre cavall,
al vostre carro de la victòria;
9 el vostre arc apareix nu,
amb l'eixam de dards de la vostra ira. Pausa
—1995→
La terra es bada en torrents,
10 les aigües us veuen, s'estremeixen,
els núvols deixen caure un diluvi,
tronen els oceans.
11 El sol s'oblida de sortir,
la lluna es queda a la seva posada.
Per llum, van d'ací d'allà les vostres fletxes;
per claror, el llampec del vostre venable.
12 En la vostra indignació apasseu la terra,
en la vostra ira trilleu els pagans;
13 heu sortit en socors del vostre poble,
a socórrer el vostre ungit.
Esbardelleu el cap de la casa de l'impiu,
descalceu els fonaments fins al coll; Pausa
14 amb el dard li foradeu el cap,
es desbanden els seus capitans
(els tirans amaguen un filat per devorar el pobre en secret),
15 feu que els vostres cavalls trepitgin el mar,
el llot de les grans aigües!
16 Quan ho sento, tot jo m'escruxeixo;
pel soroll, xiulo d'estupor.
La càries em penetra els ossos,
les cames se'm seguen d'esglai;
gemego pel dia del tràngol,
que ha de venir al poble que ens mou guerra.

Apèndix litúrgic


17 Perquè la figuera no fa fruit,
no hi ha res per a collir en els ceps;
ha fallit la producció de l'olivera,
els camps no donen res per a menjar;
l'ovella ha desaparegut de la pleta,
no hi ha cap bou als estables.
181721 Jo, però, faré festa a Jahvè,
cridaré de joia pel Déu que em socorre:
19 Jahvè, el Senyor, és la meva força,
em torna els peus àgils com els de les cérvoles
i em fa caminar sobre les seves altures.

(Del mestre de cant. Amb instruments de corda1722.)



  —1996→  

ArribaAbajoSofonies (So. 1,1 - 3,20)1723

Títol.— 1 Paraula de Jahvè que fou adreçada a Sofonies, fill de Cusí, fill de Godolies, fill d'Amaries, fill d'Ezequies, en temps de Josies, fill d'Amon, rei de Judà.


ArribaAbajoEl dia de Jahvè contra Judà i Jerusalem (So. 1,2 - 1,18)

Judici còsmic


2 Escombraré, oracle de Jahvè
(escombrar-ho tot de sobre la terra),
3 escombraré homes i bèsties,
escombraré els ocells
i els peixos.
Faré ensopegar els impius,
suprimiré els pecadors
de sobre la terra,
oracle de Jahvè.

Contra els idòlatres


4 Estendré la mà contra Judà,
contra tots els habitants de Jerusalem;
suprimiré tot el que quedi de Baal,
fins el nom de coribants.
5 I els qui es prosternen sobre els terrats
davant l'estelada,
que es prosternen davant la lluna,
que juren per la Reina1724.
6 (I els qui deixen de seguir
Jahvè, que no cerquen Jahvè
ni se'n preocupen.)

Dia de càstig contra els dignataris


7 Silenci davant el Senyor Jahvè!
Ja que el dia de Jahvè és a prop,
ja que Jahvè ha aparellat un sacrifici,
ha santificat els seus invitats.
8 (El dia del sacrifici de Jahvè:)
Faré justícia contra els ministres,
contra els fills del rei,
contra tots els qui es vesteixen
a la moda estrangera.
—1997→
Faré justícia contra tots els qui salten
per sobre el llindar,
els qui omplen el palau del seu senyor
de violència i de frau.

Contra la barriada fenícia de Jerusalem


10 (Aquell dia, oracle de Jahvè:)
Escolta: clamor a la porta dels Peixos,
udols al barri nou,
i als puigs gran trencadissa!
11 Els qui viuen al Morter udolen,
perquè tot el poble de Canaan és anorreat!
Són suprimits tots els pesadors de plata!

Contra Jerusalem


12 Aquell temps, escorcollaré
Jerusalem amb llanternes
i faré justícia contra els homes
que s'han pres sobre les seves vinasses.
Aquells qui es diuen a si mateixos:
«Jahvè no fa ni bé ni mal».
13 La seva riquesa serà lliurada al pillatge;
les seves cases, a la devastació.
(Edificaran cases, i no les
habitaran; plantaran vinyes,
i no en beuran el vi.)

Imminència del dia de Jahvè


14 És a prop el dia de Jahvè, el gran dia!
És a prop i es dóna molta pressa!
Escolta: el dia de Jahvè, l'amarg,
llavors sí, que fa xiscles el valent!
15 Aquell dia és un dia de furor,
un dia de tràngol i d'angoixa,
un dia de destrossa i de devastació,
un dia de tenebres i de foscant,
un dia de nuvolada i de negror,
16 un dia de tocs de corn i de crits de guerra
contra les ciutats fortificades,
contra les altes torres d'angle.
17 Infondré basarda als homes,
i caminaran com els cecs
(perquè han pecat contra Jahvè),
—1998→
la seva sang serà abocada com pols,
i la seva saba, com fems.
18 Ni la seva plata ni el seu or
no els podran salvar
el dia del furor de Jahvè,
en el foc de la seva gelosia. (Tota la terra serà
devorada, perquè ell farà net;
sí, hi haurà de sobte una
estassada de tots els habitants
de la terra.)




ArribaAbajoEl dia de Jahvè contra els estrangers (So. 2,1 - 2,15)

Precaucions


2 1 Arreplegueu-vos, i feu que s'arreplegui
la gent que no en sap res,
2 abans que us torneu
com el boll que passa,
abans que vingui sobre vosaltres
la ira ardent de Jahvè
(abans que vingui sobre vosaltres
el dia de la ira de Jahvè.
3 Cerqueu Jahvè, tots els
humils del dret, que practiqueu
el seu dret, que cerqueu
la justícia, que cerquen la humilitat!)
Qui sap si no quedaren a l'abric,
el dia de la ira de Jahvè

Contra els filisteus


4 Perquè Gaza serà un abandó;
Ascalon, una solitud.
Asdod, l'expulsaran en ple migdia,
Acaron serà desarrelada.
5 Ai, habitants de la zona marítima,
nació dels cretencs,
la paraula de Jahvè va contra vosaltres,
terra dels filisteus (et faré quedar ben deshabitada!)
6 Et convertiràs en prades de pastors
i cledes per a les ovelles.
7a (Serà una zona de la resta
de la casa de Judà; són ells
que hi faran pasturar, 7c ja
que Jahvè, el seu Déu, els
visitarà i canviarà la seva
sort.) 7b Al vespre tancaran
a les cases d'Ascalon.

Contra Moab i Ammon


8 He sentit els insults de Moab
—1999→
i els sarcasmes dels ammonites,
amb què han insultat el meu poble,
i n'han dit de grosses del seu territori.
9 Per això, per ma vida, oracle de Jahvè,
de Sabaot, el Déu d'Israel:
Moab es tornarà com Sodoma,
i els ammonites com Gomorra:
un domini d'ortigues, una mina de sal,
una solitud per sempre;
la resta del meu poble els pillarà,
el que subsistirà de la meva nació els rebrà en herència.
10 Els tocarà la indignitat en comptes de la majestat,
ja que han insultat i n'han dit de grosses
del poble de Jahvè-Sabaot.
11 Jahvè serà terrible contra ells,
ja que té sota els peus tots els déus de la terra,
i li hauran de retre homenatge,
cada una des del seu lloc,
totes les illes paganes.

Contra Etiopia i Assur


12 També a vosaltres, etíops,
us traspassarà l'espasa de Jahvè.
13 Ell estendrà la mà contra el nord
i farà desaparèixer Assur.
Convertirà Nínive en una solitud,
àrida com el desert.
14 S'ajaçaran enmig d'ella els ramats,
totes les bèsties del camp.
Fins el pelicà i el torlit
s'ajocaran als seus capitells;
el mussol cantarà a la finestra,
el corb, sobre el llindar.

Apèndix contra Nínive


15 Aquesta és la ciutat triomfant,
que seia al tron tan segura,
la que es deia a si mateixa:
«Jo, i cap altra que jo!»
Ah, com s'ha tornat un desert,
un lloc de jeure-hi bestiar!
Tots els qui passen a prop
xiulen i agiten la mà.



  —2000→  
ArribaAbajoJerusalem, ara i a l'esdevenidor (So. 3,1 - 3,20)

La ciutat rebel


3 1 Ai de la rebel, de la impura,
de la ciutat tirànica
2 (no escolta la veu, no aprèn la lliçó),
que no confia en Jahvè,
que es manté a distància del seu Déu!
3 Els seus prínceps, enmig d'ella,
són uns lleons que rugeixen;
els seus jutges, uns llops del vespre
que roseguen fins al matí.
4 Els seus profetes són uns xarlatans,
uns impostors;
els seus sacerdots profanen les coses santes,
abusen de la llei.

Jahvè, el just


5 Al mig d'ella, Jahvè és just,
no fa cap injustícia;
al matí promulga el seu dret,
no hi ha manca de llum.

La lliçò de Jahvè


En l'estrèpit de guerra 6 he suprimit nacions,
tenen les torres d'angle arranades;
he tornat deserts els seus carrers,
ja no hi passa ningú.
Hi ha ciutats assolades, sense homes,
sense habitants.
7 Em deia: «Si més no, tindrà por de mi,
acceptarà la meva lliçó;
no li desapareixerà de la vista
tot allò que he disposat».
Però no, s'han donat pressa a pervertir
totes les seves accions!
8 Per això, espereu-me, oracle de Jahvè,
pel dia que m'aixecaré del tron,
ja que el meu decret és de reunir nacions,
d'aplegar reialmes,
per abocar sobre ells la meva còlera,
tot l'ardor de la meva ira;
perquè tota la terra serà devorada
pel foc de la meva gelosia,
—2001→
9 Aleshores canviaré el llavi del meu poble
en un llavi purificat,
perquè tots invoquin Jahvè,
perquè el serveixin unànimes.
10 De l'altra banda del Riu
presentaran els meus bocs;
els de Patrós portaran
les oblacions per a mi.

Renovació del poble


11 Aquell dia, no t'hauràs d'avergonyir
de cap de les teves accions
(amb què m'havies estat infidel),
perquè aleshores llevaré del teu si
els teus triomfants orgullosos.
Ja no seràs mai més altiva
a la meva muntanya santa,
la perquè deixaré enmig teu
un poble humil i modest.
S'empararà en el nom de Jahvè
131725 la resta d'Israel;
no faran cap injustícia
ni diran mentides.
No es trobarà a la seva boca
la llengua que enganya,
perquè podran pasturar i jeure
sense que els inquieti ningú.

Seguretat de la nova Jerusalem


14 Crida de goig, filla de Sió,
clama de joia, Jerusalem;
alegra't, triomfa de tot cor,
filla d'Israel!
15 Jahvè ha allunyat els qui et pegaven,
ha fet fugir el teu enemic;
Jahvè regna enmig teu,
no veuràs cap més desgràcia.

Encoratjaments


16 Aquell dia, diran a Jerusalem:
«No has de tenir por, Jerusalem:
«No has de tenir por, Sió,
no et deixis caure de braços!
17 Jahvè, el teu Déu, és enmig de tu
un paladí que dóna la victòria;
s'alegra per tu amb un cant joiós,
compon la seva balada d'amor.
Exulta per tu cantant fort,
—2002→
18 com al dia de festa;
a favor teu ha posat fi al dia
en què havies de portar l'oprobi».

Canvi gloriós.— 19 Tot ho faré jo amb ta per mi, perquè, aquells temps, «salvaré les coixes i aplegaré les esgarriades», i en faré un motiu de lloança i de renom a tota la terra, quan canviaré la seva sort.

20 Aquell temps, us faré bé, al temps que us aplegaré, ja que us faré motiu de renom i de lloança entre tots els pobles de la terra, quan canviaré la vostra sort als vostres mateixos ulls, diu Jahvè.






ArribaAbajoAgeu (Ag. 1,1 - 2,23)1726

1 Reedificació del temple.— 1 (L'any segon del rei Darius, el mes sisè, el dia u del mes, la paraula de Jahvè fou adreçada pel ministeri del profeta Ageu, dient:) Digues a Zorobabel, fill de Salatiel, el governador de Judà, i a Josuè, fill de Josèdec, el gran sacerdot: 2 Així parla Jahvè-Sabaot: Aquest poble diu que no és temps de reedificar el temple de Jahvè! 3 I la paraula de Jahvè fou adreçada pel ministeri del profeta Ageu, dient: 4 ¿És temps per a vosaltres mateixos d'habitar a les vostres cases —en teixinades!—, mentre que aquesta casa està en ruïnes? 5 Ara, doncs, així parla Jahvè-Sabaot: Fixeu-vos en les vostres experiències! 6 Havíeu sembrat molt, però heu collit poca cosa; mengeu, però no quedeu tips; beveu, però no us poseu alegres; us vestiu, però no us sentiu abrigats; i el qui es lloga, es lloga per ficar el salari en una bossa foradada! 7 Així parla Jahvè-Sabaot: Fixeu-vos en les vostres experiències. 8 Pugeu a la muntanya, porteu fusta i reedifiqueu la casa, perquè jo en pugui fruir i sigui honorat, diu Jahvè. 9 Compteu amb molt —i es redueix a poc; ho entreu a casa, i jo hi bufo al damunt—, per què?, oracle de Jahvè-Sabaot: per la meva casa que està en ruïnes, mentre que vosaltres fruïu cada un de la   —2003→   seva casa. 10 Per això, per culpa vostra, el cel ha retingut la seva rosada i la terra ha retingut la seva producció. 11 He cridat la secada sobre la terra, sobre les muntanyes, sobre el blat, sobre el most, sobre l'oli, i sobre tot el que produeix el sòl, i sobre els homes, les bèsties i sobre tot treball de mans.

12 Zorobabel, fill de Salatiel, el governador de Judà, Josuè, fill de Josèdec, el gran sacerdot, i tota la resta del poble escoltaren la veu de Jahvè, el seu Déu, i les paraules d'Ageu, el profeta, segons la missió que Jahvè, el seu Déu, li havia confiat prop d'ells. I el poble tingué por de Jahvè; 13 però Ageu (missatger de Jahvè, com a missatge de Jahvè) digué al poble: «Jo estic amb vosaltres, oracle de Jahvè. 2 15 I ara, fixeu-vos-hi bé des d'avui i mirant enrera! Abans de posar pedra sobre pedra al santuari de Jahvè, 16 què éreu? Veníeu en un munt de vint, i n'hi havia deu; veníeu al cup a pouar-ne cinquanta, i n'hi havia vint! 17 (He colpit amb l'escaldament, el rovell i la calamarsa tot el treball de les vostres mans. I no heu tornat a mi, oracle de Jahvè). 18 Fixeu-vos-hi bé des d'avui i mirant entera (des del dia vint-i-quatre del mes novè), d'ençà dels dies que van ser posats els fonaments del santuari de Jahvè, fixeu-vos-hi bé: 19 la llavor, ¿és encara a la sitja? ¿Encara no produeixen fruit el cep, la figuera, el magraner i l'olivera? Des d'avui, jo beneiré!»

1 14 Aleshores Jahvè excità l'esperit de Zorobabel, fill de Salatiel, el governador de Judà, l'esperit de Josuè, fill de Josèdec, el gran sacerdot, i l'esperit de tota la resta del poble: vingueren i es posaren a treballar en el temple de Jahvè-Sabaot, el seu Déu. 15 Era el dia vint-i-quatre del mes sisè, l'any segon del rei Darius.

2 L'esplendor del nou temple.— 1 El mes setè, el dia vint-i-un del mes, la paraula de Jahvè fou adreçada pel ministeri del profeta Ageu, dient: 2 Digues a Zorobabel, fill de Salatiel, el governador de Judà, a Josuè, fill de Josèdec, el gran sacerdot, i a tota la resta del poble: 3 ¿Qui queda d'entre vosaltres que hagi vist   —2004→   aquest temple en la seva esplendor passada? I com el veieu ara? Als vostres ulls, no és com un no res? 4 Però ara, anima't, Zorobabel!, oracle de Jahvè. Anima't, Josuè, fill de Josèdec, gran sacerdot! Anima't, poble del país!, oracle de Jahvè. A treballar! Perquè jo estic amb vosaltres, oracle de Jahvè-Sabaot, 5 i el meu esperit està enmig de vosaltres. No tingueu por! 61727 Ja que així parla Jahvè-Sabaot: Encara una vegada (aquesta, serà curt): commouré el cel i la terra, el mar i els continents. 7 Commouré totes les nacions perquè vinguin els tresors de totes les nacions, i ompliré d'esplendor aquest temple, diu Jahvè-Sabaot. 8 La plata és meva! L'or és meu!, oracle de Jahvè-Sabaot. 9 L'esplendor venidora d'aquest temple serà més gran que no pas la del passat, diu Jahvè-Sabaot, i en aquest lloc donaré la pau, oracle de Jahvè-Sabaot.

Repulsa contra els samaritans.— 10 El vint-i-quatre del mes novè, l'any segon de Darius, la paraula de Jahvè fou adreçada pel ministeri del profeta Ageu, dient: 11 Així parla Jahvè-Sabaot: Demana una decisió als sacerdots, en aquests termes: 12 «Si algú porta carn santificada al faldó del seu mantell, i amb el mantell toca pa, un guisat, vi, oli, o qualsevol aliment, queda això santificat?» Els sacerdots respongueren: «No». 13 Ageu digué: «Si algú, maculat pel contacte d'una persona impura, toca res d'això, queda això impur? Els sacerdots respongueren: «Queda impur». 14 Aleshores Ageu replicà: «Així és aquest poble! Així és aquesta gent davant meu!, oracle de Jahvè. Així és tot el treball de les seves mans; i allà on s'acosten, és impur!»

Elecció de Zorobabel.— 20 La paraula de Jahvè fou adreçada una segona vegada al profeta Ageu, el vint-i-quatre del mes, dient: 21 Digues a Zorobabel, fill de Salatiel, el governador de Judà: Jo commouré el cel i la terra, el mar i els continents. 22 Tombaré els trons dels reis i destruiré el poder dels reialmes pagans. Bolcaré el carro i el seu equipatge, els cavalls i els seus   —2005→   cavallers cauran a terra (cadascun per l'espasa de l'altre). 23 Aquell dia, oracle de Jahvè-Sabaot, t'agafaré, Zorobabel, fill de Salatiel el meu servent, oracle de Jahvè, i faré de tu com un anell de segellar. Perquè ets tu que jo he elegit, oracle de Jahvè-Sabaot.