Visor de obras.

12 1 Sobre els dons espirituals, germans, no vull que estigueu en la ignorància. 2 Ja sabeu que, quan éreu pagans, us deixàveu endur, arrossegats, fos com fos, cap als ídols muts. 3 Per això, us faig saber que ningú que parli sota l'acció de l'Esperit de Déu no diu: «Maleït sigui Jesús!» En canvi, ningú no pot dir «Jesús és Senyor!», si no és sota l'acció de l'Esperit Sant.

Diversitat i unitat dels carismes.— 4 Hi ha diversitat de dons, però l'Esperit és el mateix; 5 hi ha diversitat de serveis, però el Senyor és el mateix; 6 hi ha diversitat de fets, però Déu és el mateix, que ho obra tot en tots. 7 A cadascú li és donada la manifestació de l'Esperit en bé de tots. 8 En efecte: a l'un se li dóna una paraula de saviesa²⁹⁶⁷, per l'Esperit; a l'altre, una paraula de ciència, segons el   —2349→   mateix Esperit; 9 a l'un, la fe²⁹⁶⁸, en el mateix Esperit; a l'altre, el do de guaricions, en l'únic Esperit; 10 a un altre, el do de fer miracles; a un altre, la profecia; a un altre el discerniment d'esperits; a un altre, la diversitat de llengües; a un altre, la interpretació de llengües. 11 Però tot això és fet per obra de l'únic i mateix Esperit, que distribueix a cadascú, un per un, tal com ell vol.

El cos humà i l'Església²⁹⁶⁹.— 12 Perquè de la mateixa manera que el cos és un, encara que tingui molts membres, i tots els membres del cos, tot i que són molts, formen un sol cos, així també el Crist. 13 Efectivament, tots nosaltres hem estat batejats en un sol Esperit per formar un sol cos, tant jueus com grecs, tant esclaus com lliures, i tots hem begut d'un sol Esperit. 14 De fet, el cos no consta d'un sol membre, sinó de molts. 15 Si el peu deia: «Com que no sóc mà, no sóc del cos», no per això deixaria de ser del cos. 16 I, si l'orella deia: «Com que no sóc ull, no sóc del cos», no per això deixaria de ser del cos. 17 Si tot el cos fos ull, on seria l'oïda? I, si tot fos oïda, ¿on seria l'olfacte? 18 Però, en realitat, Déu ha disposat els membres en el cos, cada un d'ells, com li ha plagut. 19 Si tots fossin un sol membre, ¿on seria el cos? 20 Així, doncs, els membres són molts, però el cos és un. 21 L'ull no pot pas dir a la mà: «No em fas cap falta»; ni tampoc el cap als peus: «No em feu cap falta». 22 Ben al contrari, precisament els membres del cos que semblen més febles són molt més necessaris; 23 i els que ens semblen els menys nobles del cos, els envoltem de més gran honor; i els nostres membres menys decents, els tractem amb major decència, 24 perquè els membres que ja són decents no en tenen cap necessitat. És que Déu ha disposat el cos, donant més honor a qui li'n mancava, 25 perquè no hi hagi divisions en el cos, sinó que tots els membres tinguin la mateixa sol·licitud els uns pels altres. 26 Per això, quan un membre pateix, tots els membres pateixen amb ell; quan un membre és honorat, tots els membres s'alegren amb ell.

Els membres de l'Església, cos del Crist.— 27 Vosaltres, doncs, sou el cos del Crist i part dels seus membres. 28 Així, dins l'Església n'hi ha que Déu ha constituït primerament apòstols, segonament profetes, en tercer lloc mestres; després, els qui tenen poder de fer miracles; després, els qui tenen gràcies d'obrar guaricions, d'ajudar, de governar, de parlar diverses llengües. 29 ¿Per ventura són tots apòstols? ¿O tots profetes? O tots doctors? ¿O tenen tots el poder de fer miracles? 30 ¿O tenen tots gràcies d'obrar guaricions? O tots parlen llengües? ¿O tots les interpreten? 31 Aspireu, però, a les gràcies més grans.

I encara us vull mostrar un camí molt més excel·lent.

13 La caritat és més necessària que totes les gràcies i virtuts.— 1 Si jo parlés les llengües dels homes i dels àngels, però no tingués caritat, seria com la campana que toca o el címbal que dringa. 2 I, si tingués el do de profecia i sabés tots els misteris i tota la ciència, si tingués la fe ben íntegra fins a fer canviar de lloc les muntanyes, però no tingués caritat, no seria res. 3 I, si distribuís tots els meus béns entre els pobres, si oferís el meu cos perquè el foc em consumís, però no tingués caritat, de res no em serviria.

Distintius de la caritat. 4 La caritat és pacient, és bondadosa; la caritat no té enveja, no es vanagloria, no s'enorgulleix; 5 no és insolent, no busca el propi interès, no s'irrita, no té en compte el mal, 6 no s'alegra de la injustícia, sinó que s'alegra amb la veritat; 7 tot ho excusa, tot ho creu, tot ho espera, tot ho suporta.

Valor absolut de la caritat.— 8 La caritat no caducarà mai. En canvi, si es tracta de profecies, esdevindran inútils; si es tracta de llengües, cessaran; si de ciència, esdevindrà inútil. 9 Perquè per la ciència coneixem només en part i per la profecia profetitzem només en part. 10 Però, quan vindrà allò que és perfecte, serà inútil allò que és parcial. 11 Quan era infant parlava com un infant, pensava com   —2351→   un infant, raonava com un infant; però, quan m'he fet home, he deixat de banda les coses d'infant. 12 Ara hi veiem com per mitjà d'un mirall, en enigma, però aleshores hi veurem cara a cara; ara conec només en part, però llavors coneixeré del tot amb la perfecció amb què he estat conegut. 13 Mentrestant subsisteixen la fe, l'esperança i la caritat, totes aquestes tres; però la més gran de totes elles és la caritat.

14 El do de profecia és superior al de llengües.— 1 Busqueu la caritat; però aspireu als dons espirituals, sobretot el de profetitzar. 2 Perquè qui parla llengües no parla als homes, sinó a Déu; ningú no l'entén: diu en esperit coses misterioses. 3 En canvi, el qui profetitza parla als homes: edifica, exhorta, consola. 4 Qui parla llengües s'edifica a si mateix; el qui profetitza edifica l'assemblea. 5 Jo desitjo que tots vosaltres parleu llengües, però més encara que profetitzeu; el qui profetitza és superior a qui parla llengües, llevat en cas que ho interpreti, per tal que l'assemblea n'obtingui edificació. 6 Efectivament, germans, ¿de què us serviria, si ara jo vingués a vosaltres parlant llengües, en lloc de parlar-vos amb revelació, o amb ciència, o amb profecia, o amb doctrina? 7 És com passa amb els instruments inanimats, com una flauta, per exemple, o una cítara: si no donen clarament les notes, ¿com podrem reconèixer clarament la tonada que fan? 8 I, si la trompeta dóna un toc confús, ¿qui es prepararà per al combat? 9 Així també, si vosaltres, quan parleu amb la llengua, no pronuncieu paraules intel·ligibles, ¿com podran entendre el que dieu? Serà ben bé com si parléssiu a l'aire. 10 Al món hi ha qui sap les menes de llenguatges, i res no hi ha que no tingui el seu llenguatge; 11 si jo, doncs, no conec el valor del llenguatge, seré un estranger per al qui parla, i el qui parla, un estranger per a mi. 12 Feu-ho així també vosaltres: ja que sou àvida de dons espirituals, de tenir-ne en abundància per a edificació de l'assemblea. 13 Per això, qui parla amb llengües, que pregui   —2352→   per poder-les interpretar. 14 Perquè, si prego amb llengües, el meu esperit prega, però el meu enteniment es queda sense cap fruit. 15 ¿Què faré, doncs? Pregaré amb l'esperit, però pregaré també amb l'enteniment; salmejaré amb l'esperit, però salmejaré també amb l'enteniment. 16 Perquè, si només dónes gràcies amb l'esperit, el qui ocupa el lloc de simple oient, ¿com podrà respondre l'Amén al teu himne d'acció de gràcies? Perquè no sap què dius. 17 El teu himne d'acció de gràcies és sens dubte excel·lent, però l'altre no se n'edifica. 18 Agraeixo a Déu que jo parlo llengües més que tots vosaltres; 19 però en assemblea més m'estimo dir cinc paraules sabent el que dic, per instruir també els altres, que no pas deu mil paraules amb llengües.

20 Germans, no sigueu criatures en qüestió de seny; sigueu, sí, ben nens, quan es tracti de malícia, però en el seny sigueu homes fets. 21 A la Llei hi ha escrit: Per homes d'altra llengua i per llavis d'estrangers parlaré a aquest poble, i ni així no m'escoltaran, diu el Senyor. 22 Així, doncs, les llengües són un senyal, no pas per als creients, sinó per als qui no creuen; la profecia, en canvi, no és per als qui no creuen, sinó per als creients. 23 Si, doncs, tota l'assemblea es reunís en un mateix lloc, i tots parlessin llengües, i entressin persones no iniciades o no creients, no dirien que sou bojos? 24 En canvi, si tots profetitzen, i entra un que no creu o un no iniciat, serà convençut per tots, serà examinat per tots, 25 seran descoberts els secrets del seu sor, i així, prosternat de cara a terra, adorarà Déu i proclamarà que Déu és realment enmig de vosaltres.

Normes pràctiques per a l'ús dels dos carismes. 26 ¿En què quedem, doncs, germans? Suposem que, quan us reuniu, cadascun té un salm, un ensenyament, una revelació, el do de parlar una llengua o d'interpretar; que tot es faci per a edificació. 27 Si algú ha de parlar llengües, que siguin dos o, tot al més, tres, un després de l'altre, i que un interpreti. 28 Però, si no hi ha ningú capaç d'interpretar, que calli a l'assemblea i que   —2353→   parli amb si mateix i amb Déu. 29 Quant als profetes, que parlin dos o tres, i que els altres judiquin. 30 Però, si un dels assistents té una revelació, que calli el primer. 31 D'un a un, tots podeu certerament profetitzar, per tal que tots hi aprenguin i tots siguin consolats. 32 I tingueu en compte que les inspiracions dels profetes són subjectes als profetes; 33 que Déu no és pas un Déu de desordre, sinó de pau.

Com a totes les esglésies dels sants, 34 que les dones callin a les assemblees; no els és permès de parlar-hi, sinó que siguin submises, com ho diu fins i tot la Llei. 35 Si es volen instruir sobre algun punt, que ho preguntin a casa als propis marits; perquè no està bé a una dona de parlar en una assemblea. 36 ¿És que potser la paraula de Déu ha sortit de vosaltres, o que només ha arribat a vosaltres? 37 Si algú es pensa ser profeta o inspirat, que reconegui com és un precepte del Senyor, això que us escric. 38 I, si algú no ho reconeix, tampoc ell no serà reconegut. 39 Així, doncs, germans meus, aspireu a profetitzar i no impediu de parlar llengües. 40 Però que tot es faci decorosament i amb ordre.

15 Certesa de la resurrecció.— 1 Us recordo, germans, l'evangeli que ja us vaig anunciar, que vosaltres vau acceptar, en el qual també persevereu 2 i en el qual trobeu la vostra salvació, si el reteniu tal com us el vaig anunciar; altrament, hauríeu cregut debades. 3 Us vaig transmetre, doncs, abans de tot, la mateixa tradició que jo havia rebut: que el Crist morí pels nostres pecats segons les Escriptures, 4 que fou sepultat, i que ressuscità el tercer dia segons les Escriptures; 5 que s'aparegué a Quefes i, acabat, als dotze. 6 Després s'aparegué a més de cinc-cents germans alhora, la majoria dels quals encara viuen i d'altres ja són morts. 7 Després s'aparegué a Jaume; acabat, a tots els apòstols; 8 i a l'últim de tots, com a l'avortó, se m'aparegué també   —2354→   a mi²⁹⁷¹. 9 Jo, en efecte, sóc el més petit dels apòstols, que ni sóc digne de ser anomenat apòstol, perquè vaig perseguir l'Església de Déu. 10 Però per la gràcia de Déu sóc el que sóc. I la gràcia que ell m'ha donat no ha resultat inútil, sinó que he treballat més que tots ells, encara que no pas jo, sinó la gràcia de Déu en mi. 11 Doncs, tant si sóc jo, com si són ells, és així que prediquem i és així que ho heu cregut.

12 Si es predica, doncs, que el Crist ha ressuscitat d'entre els morts, ¿com és que alguns de vosaltres diuen que no hi haurà resurrecció dels morts? 13 Si no hi hagués resurrecció dels morts, tampoc el Crist no hauria ressuscitat²⁹⁷². 14 I, si el Crist no hagués ressuscitat, la nostra predicació seria sense objecte, ho seria també la vostra fe; 15 i fins resultaria que nosaltres som falsos testimonis de Déu, perquè hem donat testimoniatge en contra de Déu dient que ell ha ressuscitat el Crist, quan, de fet, no l'hauria ressuscitat, si fos veritat que els morts no ressusciten. 16 Perquè, si els morts no ressusciten, tampoc el Crist no hauria ressuscitat; 17 i, si el Crist no hagués ressuscitat, seria en va la vostra fe: encara estaríeu en els vostres pecats. 18 Aleshores, fins els qui han mort en el Crist s'han perdut. 19 Si és per aquesta vida que hem posat solament en el Crist la nostra esperança, som els més desgraciats de tots els homes.

La resurrecció del Crist implica la dels cristians. 20 De fet, però, el Crist ha ressuscitat d'entre els morts, com a primícies de tots els qui van morir. 21 Ja que per un home vingué la mort, també per un home ha de venir la resurrecció dels morts. 22 Perquè, així com per Adam tots moren, així també pel Crist tots tornaran a la vida. 23 Cadascú, però, en l'ordre que li correspon: primer, el Crist, com a primícies; després, els qui seran del Crist, a l'hora del seu adveniment. 24 Acabat, vindrà la fi, quan farà a mans de Déu Pare el Regne, quan haurà destituït tot principat i tot domini i poder. 25²⁹⁷³ Perquè cal que ell regni fins a posar tots els enemics sota els seus peus. 26 El darrer enemic   —2355→   destituït serà la mort; 27²⁹⁷⁴ ja que tot ho ha sotmès sota els seus peus. Quan dirà: «Tot ha estat sotmès», és clar que en serà exceptuat aquell qui li ha sotmès totes les coses. 28 Així, doncs, quan tot li haurà estat sotmès, també el mateix Fill se sotmetrà al qui li ha sotmès totes les coses, per tal que Déu sigui tot en tots.

29 Si no fos així, ¿què en traurien els qui es fan batejar en lloc dels morts?²⁹⁷⁵ Si els morts no ressusciten en absolut, ¿per què es fan batejar en lloc d'ells? 30 I nosaltres, ¿per què exposar-nos a perills tothora? 31 Cada dia em veig arran de la mort; és tan cert, germans, com que vosaltres sou la meva glòria en el Crist Jesús, Senyor nostre. 32 Des d'un punt de vista humà, si vaig haver de lluitar amb feres²⁹⁷⁶ a Efès, quin profit en trec? Si els morts no ressusciten, mengem i beguem, que demà morirem²⁹⁷⁷. 33 No us feu il·lusions: «Els qui sostenen males converses corrompen els bons costums»²⁹⁷⁸. 34 Torneu, com cal, al vostre seny i no pequeu; perquè n'hi ha alguns que desconeixen Déu. Ho dic perquè us en doneu vergonya.

Com serà la resurrecció dels morts.— 35 Però algú dirà: «¿Com ressuscitaran els morts? I ¿amb quin cos tornen?» 36 Beneit! Allò que sembres no arriba a tenir vida, si no mor abans; 37 i allò que sembres no és pas el cos de la planta que ha de néixer, sinó un simple gra de blat, per exemple, o de qualsevol altra llavor. 38 I Déu li dóna un cos com ell ha volgut, i a cada una de les llavors, un cos propi. 39 No tota carn és igual, sinó que la carn dels homes és d'una manera, i la dels quadrúpedes, d'una altra; d'una mena és la carn dels ocells, i d'una altra la dels peixos. 40 Hi ha també cossos celestes i cossos terrestres; però l'esclat dels cossos celestes és diferent del dels terrestres. 41 Un és l'esclat del sol; un altre, el de la lluna; i un altre, el dels estels; un estel mateix difereix d'un altre pel seu esclat. 42 Així serà també la resurrecció dels morts. És sembrat en la corrupció, i ressuscitarà incorruptible; 43 és sembrat en el deshonor, ressuscitarà gloriós; és sembrat en la feblesa, ressuscitarà vigorós; 44 és sembrat un cos   —2356→   animal, ressuscitarà un cos espiritual. Si hi ha un cos animal²⁹⁷⁹, n'hi ha també un d'espiritual. 45²⁹⁸⁰ Així precisament està escrit: El primer home, Adam, vingué a l'existència amb una ànima vivent; el darrer Adam, amb l'esperit vivificant. 46 No va existir primer l'espiritual, sinó l'animal; després l'espiritual. 47 El primer home ve de la terra, fet de pols; el segon home ve del cel. 48 Com és el de pols, són tots els de pols; com és el del cel, són tots els del cel. 49 I, així com hem portat la imatge del de pols, portarem també la imatge del celestial.

50 Fixeu-vos en això que dic, germans: la carn i la sang²⁹⁸¹ no poden posseir l'herència del Regne de Déu, ni la corrupció no posseirà mai la incorruptibilitat. 51 Mireu, vull revelar-vos un misteri: no tots morirem, però tots serem transformats²⁹⁸²; 52 en un instant, en un obrir i tancar d'ulls, al toc de la darrera trompeta, perquè sonarà la trompeta²⁹⁸³, els morts ressuscitaran incorruptibles, i nosaltres serem transformats. 53 Cal, en efecte, que aquest cos corruptible es revesteixi d'incorruptibilitat, que aquest cos mortal es revesteixi d'immortalitat.

Cant de triomf.— 54²⁹⁸⁴ I, quan aquest cos corruptible s'haurà revestit d'incorruptibilitat, i aquest cos mortal s'haurà revestit d'immortalitat, aleshores es complirà la paraula escrita: La mort ha estat engolida en la victòria. 55²⁹⁸⁵ ¿On és, o mort, la teva victòria? ¿On és, o mort, allò que t'esperona? 56 L'esperó de la mort és el pecat, i el que fa fort el pecat és la Llei. 57 Donem, però, gràcies a Déu, que ens concedeix la victòria per mitjà de nostre Senyor Jesucrist.

58 Així, doncs, germans meus caríssims, manteniu-vos ferms, incommovibles; doneu-vos de ple a l'obra del Senyor, sabent que el vostre treball no és inútil en el Senyor.

16 La col·lecta per als pobres de Jerusalem. 1 Quant a la col·lecta per als sants²⁹⁸⁶, feu-ho tal com ho he ordenat a les esglésies de la Galàcia. 2 Cada diumenge, que cadascun de vosaltres reservi a casa seva el que bonament pugui, perquè no s'hagin de fer les col·lectes quan jo vingui. 3 I   —2357→   quan jo arribi, els qui vosaltres escollireu, els enviaré amb cartes de recomanació perquè portin la vostra almoina a Jerusalem. 4 I, si val la pena que jo també hi vagi, hi aniran amb mi.

Pròxima visita de Pau a Corint.— 5 Però vindré a vosaltres quan hauré passat per la Macedònia; perquè he de passar per la Macedònia; 6 amb vosaltres, potser hi sojornaré, o fins potser hi passaré l'hivern, per tal que, vagi on vagi, sigueu els qui m'hi prepareu l'anada. 7 Perquè aquesta vegada no us vull veure de pas: espero quedar-me amb vosaltres, una temporada, si el Senyor ho permet. 8 Em quedaré a Efès fins a la Pentecosta²⁹⁸⁷; 9 perquè s'ha obert una porta gran i propícia per a la meva activitat, i són molts els qui em fan la contra.

10 Si ve Timoteu, procureu que estigui amb vosaltres sense temor, ja que treballa en l'obra del Senyor, igual que jo. 11 Que ningú, doncs, no el desestimi. Acomiadeu-lo en pau perquè torni cap a mi, que l'espero amb els germans.

12 Quant al germà Apol·lo, el vaig pregar molt perquè vingués a vosaltres amb el germans; però de cap manera no volia venir ara: vindrà quan trobi una oportunitat.

13 Vetlleu, manteniu-vos ferms en la fe, porteu-vos com uns homes, sigueu forts. 14 Feu-ho tot amb caritat. 15 Una recomanació, germans: ja coneixeu la família d'Estefanàs, com són les primícies de l'Acaia i com es van consagrar al servei dels sants. 16 Tingueu també vosaltres deferència per a tals persones i per a tot aquell qui coopera i treballa amb ells. 17 M'alegro de la vinguda d'Estefanàs, de Fortunat i d'Acaic, perquè han suplert la vostra absència, 18 ja que han confortat el meu esperit i el vostre. Sapigueu, doncs, apreciar tals persones.

19 Us saluden les esglésies de l'Àsia. Us saluden especialment en el Senyor Aquila i Prisca, junt amb l'església que hi ha a casa d'ells. 20 Us saluden tots els germans. Saludeu-vos els uns als altres amb la santa besada. 21 La salutació és de la meva pròpia mà, de Pau. 22 Si algú   —2358→   no estima el Senyor, que sigui reprovat! Maran ata!²⁹⁸⁸ 23 La gràcia del Senyor Jesús sigui amb vosaltres! 24 El meu amor és amb tots vosaltres en el Crist Jesús!

1 Adreça i salutació— 1 Pau, apòstol del Crist Jesús per voluntat de Déu, i el germà Timoteu, a l'església de Déu que està a Corint, amb tots els sants que viuen a l'Acaia entera: 2 gràcia a vosaltres i pau de part de Déu, Pare nostre, i del Senyor Jesucrist.

Acció de gràcies pels consols rebuts.— 3 Beneït sigui Déu, Pare de nostre Senyor Jesucrist, el Pare entranyable i Déu de tot consol, 4 que ens consola en totes les nostres afliccions per tal que nosaltres puguem consolar els qui es troben en qualsevol aflicció, gràcies al consol amb què nosaltres mateixos som consolats per Déu. 5 Perquè així com els sofriments del Crist són abundants en nosaltres, així també gràcies al Crist abunda el nostre consol. 6 Si som afligits, és per al vostre consol i la vostra salvació; i, si som consolats, és per al vostre consol, que experimenteu precisament quan suporteu amb paciència els mateixos sofriments que patim també nosaltres. 7 Aquesta esperança que tenim per vosaltres és segura, perquè sabem molt bé, que així com participeu en els sofriments, també participareu en el consol.

8 Referent a la tribulació²⁹⁹⁰ que ens va sobrevenir a l'Àsia²⁹⁹¹, no volem pas que desconegueu, germans, que fórem aclaparats ultra mesura per damunt de les nostres forces, fins al punt que no vèiem la manera de salvar ni tan sols la vida. 9 Per part nostra, ja havíem acceptat la sentència de mort; és que no havíem de confiar en nosaltres mateixos, sinó tan sols en el Déu que res suscita els morts. 10 És ell qui ens ha salvat d'aquest perill de mort tan greu, i ens en salvarà; en ell tenim posada la nostra esperança que encara ens en salvarà, 11 amb l'ajuda també de les   —2359→   pregàries que fareu per nosaltres, de manera que la gràcia que ens serà atorgada per la intercessió de moltes persones obligui també molts a donar gràcies per nosaltres.

Rectitud de Pau en l'obrar i en l'escriure.— 12 La nostra satisfacció, la tenim en el testimoniatge que ens dóna la nostra consciència d'haver-nos comportat en el món, i sobretot envers vosaltres, segons la santedat i la sinceritat de Déu, no pas guiats d'una saviesa carnal, sinó de la gràcia de Déu. 13 És ben cert que no us escrivim altra cosa que allò que llegiu i enteneu; i espero que ens entendreu fins a la fi 14 —com, de fet, ja ens heu entès en part—, ja que us glorieu de nosaltres, com també nosaltres ho farem de vosaltres el dia del nostre Senyor Jesús.

El canvi d'itinerari no és degut a lleugeresa.— 15 Amb aquesta confiança volia venir primer a vosaltres perquè rebéssiu una nova gràcia: 16 passant per vosaltres, anar a la Macedònia, i de la Macedònia tornar a vosaltres, i que vosaltres em preparéssiu el viatge a la Judea. 17 Perquè m'havia proposat això, ¿direu ara que he obrat amb lleugeresa? ¿O bé que allò que em proposo, m'ho proposo guiat per la carn, de manera que tan aviat dic un sí com un no? 18 Us asseguro pel Déu que és digne de crèdit que la paraula que us vam adreçar no és tan aviat un sí com un no; 19 perquè el Fill de Déu, Jesucrist, que entre vosaltres vam predicar jo, Silvà²⁹⁹² i Timoteu, no fou pas sí i no, sinó que en ell hi ha només el sí. 20 Perquè totes les promeses de Déu tenen el seu sí en ell; per això, és també per mitjà d'ell que nosaltres diem a Déu el nostre Amén²⁹⁹³, quan el glorifiquem. 21 I qui ens fa ferms en el Crist juntament amb vosaltres i ens ha ungit és Déu, 22 el mateix que ens ha marcat amb el seu segell i ha posat l'Esperit com a arres en els nostres cors.

Motiu del canvi d'itinerari.— 23 Invoco Déu per   —2360→   testimoni sobre la meva ànima, que ha estat per consideració a vosaltres que no he vingut més a Corint. 24 No és pas que vulguem fer d'amos de la vostra fe; volem més aviat contribuir a la vostra joia; perquè, quant a la fe, ja us manteniu ferms. 2 1 Em vaig fer, doncs, el determini de no tornar una altra vegada a vosaltres en una ocasió en què us hagués d'entristir. 2 Perquè, si jo us entristeixo, ¿qui em podrà alegrar a mi, sinó aquell qui s'ha entristit per causa meva? 3 Precisament si us vaig escriure tot allò, era perquè, quan vingués, no m'hagués d'entristir d'aquells de qui m'hauria hagut d'alegrar, segur respecte a tots vosaltres que la meva joia és també la vostra. 4 És ben cert: us vaig escriure amb gran aflicció i angoixa de cor, enmig de moltes llàgrimes, no pas perquè us entristíssiu, sinó perquè coneguéssiu el gran amor que us tinc.

Perdó de l'autor d'una ofensa.— 5 I, si algú ha estat causa de tristesa, no ho ha estat solament per a mi, sinó en certa manera —sense voler exagerar— per a tots vosaltres. 6 Ja en té prou aquell amb la reprensió de la majoria; 7 ara val més que el perdoneu i el consoleu, perquè no s'aclapari amb una tristesa excessiva. 8 Per això, recomano que li concediu formalment la caritat. 9 És per això precisament que us vaig escriure: per tenir la certesa de la vostra probitat i veure si en tot sou obedients. 10 El qui vosaltres perdoneu, jo també el perdono. Perquè jo mateix, tot allò que he perdonat —si res he hagut de perdonar—, ho he fet a causa de vosaltres, en presència del Crist, 11 no fos cas que Satanàs ens portés avantatge; que no desconeixem pas els seus designis²⁹⁹⁴.

De Troas a la Macedònia. 12 En arribar a Troas per causa de l'evangeli del Crist, encara que se m'hi havia obert una porta en el Senyor, 13 el meu esperit no va poder descansar, perquè no vaig trobar-hi el meu germà Titus; sinó que em vaig acomiadar d'ells i vaig partir cap a la Macedònia.

Consols del ministeri apostòlic.— 14 Però gràcies siguin donades a Déu, que   —2361→   sempre ens duu en el seu seguici triomfal en el Crist, i per mitjà nostre escampa a tot arreu la fragància del seu coneixement²⁹⁹⁵; 15 perquè som per a Déu bona olor del Crist enmig dels qui se salven i dels qui es perden; 16 per als uns, olor de mort per a mort; per als altres, olor de vida per a vida²⁹⁹⁶. I per a això, qui és apte? 17 Perquè no som pas com la majoria que posen en venda²⁹⁹⁷ la paraula de Déu, sinó que honradament parlem en el Crist a la presència de Déu, com a enviats de Déu.

3 Pau, ministre de l'esperit, no pas de la lletra.— 1 ¿Comencem una altra vegada a fer-nos la pròpia recomanació? ¿O és que necessitem, com alguns, cartes de recomanació per a vosaltres o bé de vosaltres? 2 La nostra carta sou vosaltres, escrita en els nostres cors, coneguda i llegida de tothom; 3 és evident que sou una carta del Crist, redactada per nosaltres, escrita no pas amb tinta, sinó amb l'Esperit del Déu vivent, no pas en taules de pedra, sinó en les taules de carn dels cors.

Superioritat del ministeri apostòlic.— 4 Una confiança així, la tenim davant de Déu pel Crist. 5 No pas que de nosaltres mateixos puguem atribuir-nos res com si vingués de nosaltres mateixos, sinó que la nostra capacitat ve de Déu, 6 el qual ens ha habilitat també per a ser ministres d'una nova aliança, no pas de lletra, sinó d'esperit; que la lletra mata, i l'esperit dóna vida. 7 I, si allò que té l'ofici de causar la mort, gravat en lletres sobre pedres, esdevingué tan gloriós que els israelites no podien mirar de fit a fit la cara de Moisès per la glòria que irradiava²⁹⁹⁸, i això que era passatgera, 8 ¿com no serà molt més gloriós de ser ministre de l'esperit? 9 Si ser ministre d'allò que porta la condemnació era gloriós, molt més ha d'excel·lir en glòria ser ministre de la justícia. 10 Tant, que, ben mirat, aquella glòria no fou tal glòria, comparada amb l'extraordinària excel·lència d'aquesta glòria. 11 Perquè, si allò que era passatger fou gloriós, molt més allò que és perdurable s'ha de realitzar amb glòria.

Dret de manifestar obertament l'evangeli.— 12 És, doncs, perquè tenim una esperança tan gran que parlem molt obertament, 13²⁹⁹⁹ i no com Moisès, que es posava un vel a la cara, i ho feia perquè els israelites no miressin el terme vers on conduïa allò que era passatger, 14 sinó que se'ls encegà l'enteniment. I fins al dia d'avui encara, en la lectura de l'Antic Testament, el mateix vel continua sense descobrir, perquè és en el Crist que havia de cessar. 15 Encara, doncs, fins avui, sempre que els llegeixen Moisès tenen un vel damunt del cor; 16³⁰⁰⁰ però, quan un es convertirà al Senyor, el vel serà tret. 17 Ara bé: el Senyor és l'Esperit; i on hi ha l'Esperit del Senyor hi ha l'alliberament³⁰⁰¹. 18 I així tots nosaltres, que amb la cara descoberta contemplem com en un mirall la glòria del Senyor, ens anem transformant en aquesta mateixa imatge tot passant d'una glòria a una nova glòria, com per l'acció del Senyor, que és l'Esperit.

4 1 Per això, investits d'aquest ministeri per la misericòrdia que hem experimentat, no ens acovardim, 2 sinó que evitem els encoberts procediments de la vergonya, ja que no ens comportem amb astúcies ni falsegem la paraula de Déu; al contrari, manifestant ben al descobert la veritat és com ens recomanem nosaltres mateixos a tota consciència humana davant de Déu. 3 I, si el nostre evangeli encara resta velat, és per als qui es perden que resta velat, 4 per a aquells a qui el déu d'aquest món³⁰⁰² va encegar l'enteniment incrèdul, perquè l'evangeli de la glòria del Crist, que és imatge de Déu, no irradiï la seva llum. 5 Que no és pas a nosaltres mateixos que ens prediquem, sinó el Crist Jesús Senyor, i a nosaltres, només com a servents vostres per causa de Jesús. 6 Perquè és Déu qui digué: «De les tenebres brillarà la llum»; ell ha brillat en el nostre cor perquè il·luminem amb el coneixement de la glòria de Déu que tenim en el rostre de Jesucrist.

Sofriments apostòlics.— 7 Nosaltres, però, portem aquest tresor en vasos de terrissa³⁰⁰³, a fi que aquest poder incomparable sigui atribuït   —2363→   a Déu i no pas a nosaltres: 8 arreu vexats, si bé no quedem del tot oprimits; mancats de mitjans, encara que no fins a l'extrem; 9 perseguits, per bé que no quedem del tot abandonats; abatuts, encara que no fins a veure'ns perduts; 10 sempre duent arreu en el cos la mort de Jesús, a fi que també la vida de Jesús es manifesti en el nostre cos. 11 Perquè nosaltres, tot i que vivim, contínuament som portats a la mort per causa de Jesús, per tal que la vida de Jesús es manifesti fins i tot per la nostra carn mortal³⁰⁰⁴. 12 De manera que la mort obra en nosaltres, i la vida, en vosaltres.

L'esperança de la resurrecció dóna coratge.— 13³⁰⁰⁵ Però, tenint el mateix esperit de fe, segons allò que està escrit: He cregut: per això be parlat, també nosaltres creiem, i per això parlem, 14 sabent que el qui ressuscità el Senyor Jesús ens ressuscitarà també a nosaltres amb Jesús i ens reunirà amb vosaltres³⁰⁰⁶. 15 Tot es fa per vosaltres a fi que, multiplicant-se la gràcia, sigui també més abundant l'acció de gràcies que molts més faran a glòria de Déu.

Posició del cristià davant la mort.— 16 Per això no ens acovardim; al contrari, per bé que el nostre home exterior es desfaci, l'interior es renovella de dia en dia, 17 ja que el lleuger pes de la tribulació momentània ens prepara un pes incomparablement immens de gloria eterna; 18 ara bé: el nostre punt de vista no son pas les coses visibles, sinó les invisibles; perquè les coses visibles son momentànies, mentre que les invisibles son eternes. 5 1 Sabem, en efecte, que per a quan es desfaci aquesta casa nostra terrenal, on habitem com en una tenda, tenim al cel una casa que és obra de Déu, no feta de mà d'home, eterna. 2 És per això que gemeguem, perquè voldríem que la postra mansió del cel fos sobreposada al nostre vestit³⁰⁰⁷, 3 si és que en realitat ens troba vestits³⁰⁰⁸, no pas despullats. 4 Perquè els qui vivim en aquesta tenda gemeguem apesarats, ja que no voldríem deixar el vestit, sinó que ens fos posat al damunt l'altre vestit, a fi que allò que és   —2364→   mortal fos absorbit per la vida. 5 I qui ha fet néixer en nosaltres aquest desig és Déu, que ens ha donat les arres de l'Esperit.

6 Així, doncs, estem sempre plens de confiança, i sabem que, mentre vivim com emigrats en el cos, ens trobem lluny del Senyor 7 —ja que vivim en la fe, no pas en la visió—; 8 estem, doncs, plens de confiança, i més ens estimem emigrar del cos i anar a viure prop del Senyor. 9 Per això, tant si hi vivim, com si n'emigrem, tenim l'ambició de ser-li plaents. 10 Perquè tots nosaltres hem de comparèixer davant del tribunal del Crist, a fi que cadascú rebi allò que ha merescut vivint en el cos, segons el que va obrar, sia bé, sia mal.

Motius del zel apostòlic: el temor de Déu o l'amor al Crist.— 11 Penetrats, doncs, del temor del Senyor, intentem de convèncer els homes; quant a Déu, ja li som prou coneguts, i espero que també som prou coneguts en la vostra consciència. 12 No ens volem pas tornar a recomanar a vosaltres, sinó que us donem ocasió de gloriar-vos de nosaltres perquè tingueu què respondre als qui es glorien d'allò que es veu a la cara i no d'allò que hi ha en el cor. 13 Que, si havíem perdut el seny, era per Déu; i, si hem tornat a posar seny, és per vosaltres³⁰⁰⁹. 14 La caritat del Crist ens obliga; hem comprès això: que un va morir per tots, i, per tant, tots van morir; 15 i ell va morir per tots, perquè els qui viuen ja no visquin més per ells, sinó per aquell qui morí i ressuscità per ells.

16 Així, doncs, des d'ara nosaltres no coneixem ningú segons la carn; i encara que haguéssim conegut el Crist segons la carn, ara ja no el coneixem així. 17 Tot aquell qui és en el Crist és una nova criatura³⁰¹⁰; ha passat allò que era vell, tot s'ha tornat nou. 18 I tot això és obra de Déu, que ens ha reconciliat amb ell pel Crist i ens ha confiat el ministeri de la reconciliació; 19 ja que era Déu qui en el Crist es reconciliava el món, no tenint-los en compte els mancaments, i en nosaltres ha posat la paraula de la reconciliació. 20 Portem, doncs, un missatge com a ambaixadors del Crist, com   —2365→   si Déu exhortés per nosaltres. Us ho preguem en nom del Crist: reconcilieu-vos amb Déu. 21 Aquell qui no havia conegut mai el pecat, ell per nosaltres el féu pecat³⁰¹¹, per tal que nosaltres esdevinguéssim en ell justícia de Déu.

6 Manera com Pau compleix el ministeri.— 1 Obrant, doncs, com a col·laboradors, us exhortem també a no rebre en va la gràcia de Déu. 2 Perquè diu: Al temps favorable t'he escoltat, i el dia de salvació t'he ajudat. Ara és el temps favorable, ara és el dia de salvació³⁰¹². 3 No donem a ningú en res cap ocasió d'escàndol, perquè no es malparli del nostre ministeri; 4 al contrari, en tot ens recomanem a nosaltres mateixos com a ministres de Déu, amb molts sofriments, tribulacions, necessitats, angoixes, 5 cops, presons, disturbis, fatigues, vetlles, dejunis, 6 puresa, ciència, longanimitat, benignitat, per l'abundància de l'Esperit Sant, per la caritat no fingida, 7 per la paraula de veritat, pel poder de Déu; per les armes de la justícia, ofensives i defensives, 8 per la glòria i la ignomínia, per la mala i la bona fama; com impostors, per bé que verídics; 9 com a punt de morir, però, de fet, vivim; com castigats, però no ens han matat; 10 com afligits, i sempre joiosos; com pobres, i que enriqueixen a molts; com els qui no tenen res, i tot ho posseeixen.

Conclusió de l'apologia. 11 Hem obert francament la boca per vosaltres, corintis; el nostre cor s'ha eixamplat; 12 no és per part nostra que us trobeu cohibits, sinó que us hi trobeu en els vostres propis cors; 13 corresponeu, doncs, igualment —com a fills us parlo—, eixampleu-vos també vosaltres.

No fer-se amb els pagans.— 14 No us ajunteu amb els infidels per formar sota un mateix jou una parella heterogènia. ¿Com es poden associar la justícia i la iniquitat? ¿Què tenen de comú la llum i les tenebres? 15 ¿Quina entesa pot haver-hi entre el Crist i Belial?³⁰¹³ ¿Quin consorci del fidel amb l'infidel? 16³⁰¹⁴ ¿Quina avinença del temple de Déu amb els ídols? Nosaltres, en efecte, som el temple del Déu vivent, tal   —2366→   com Déu va dar: Habitaré i viuré enmig d'ells, i seré el seu Déu, i ells seran el meu poble. 17³⁰¹⁵ Per això, sortiu d'enmig d'ells i separeu-vos-en, diu el Senyor, i no toqueu res d'impur; jo us acollaré, 18³⁰¹⁶ us seré com un pare, i vosaltres em sereu com falls i falles, diu el Senyor totpoderós. 7 1 Tenint, doncs, aquestes promeses, caríssims, purifiquem-nos de tota impuresa de la carn i de l'esperit guardant perfectament la santedat³⁰¹⁷ en el temor de Déu.

Sentiments de Pau envers els corintis.— 2 Sigueu comprensius amb nosaltres. No hem perjudicat ningú, no hem arruïnat ningú, no hem explotat ningú. 3 No ho dic pas com si us desaprovés; ja he dit que esteu en els nostres cors, fins al punt que em sento morir quan moriu, i em sento viure quan viviu. 4 Us tinc molta franquesa, estic molt orgullós de vosaltres; em sento ple de consol, exuberant de joia enmig de totes les nostres tribulacions.

Consols que li han proporcionat.— 5 Perquè, un cop arribats a la Macedònia, no tingué cap repòs la nostra carn; érem afligits de tota manera: per fora, lluites; per dins, temors. 6 Però Déu, que consola els deprimits, ens ha consolat amb l'arribada de Titus; 7 i no solament amb la seva arribada, sinó també amb el consol que va rebre de vosaltres; ell ens ha referit el vostre gran desig, el vostre desconsol, el vostre zel per mi, de manera que més aviat me'n vaig alegrar.

8 Perquè encara que us vagi entristir amb la carta, no em sap gens de greu; i, si abans em sabia greu —perquè, de fet, veig que aquella carta ni que fos per un moment, us va entristir—, 9 ara me n'alegro, no pas perquè us vàgiu entristir, sinó perquè us vau entristir per penedir-vos. Efectivament, us vau entristir segons Déu, de manera que en res no fóreu perjudicats per nosaltres. 10 La tristesa segons Déu produeix un penediment saludable, que mai no us sabrà greu; la tristesa del món, en canvi, produeix la mort. 11 Perquè, mireu, el fet mateix d'haver-vos entristit segons Déu, quin interès no va produir en vosaltres, quines disculpes, quina indignació, quin temor,   —2367→   quin desig tan gran, quin zel, quin càstig! En tot vau demostrar que éreu innocents d'aquell cas³⁰¹⁸. 12 De fet, ha resultat que, si us vaig escriure, no fou tant per causa del qui ofengué ni per causa del qui fou ofès, com perquè l'interès que teniu per nosaltres es manifestés en vosaltres a la presència de Déu. 13 Per això, hem quedat tan consolats.

Però a aquest nostre consol s'ha afegit l'alegria molt més gran que hem tingut per la joia de Titus, perquè el seu esperit ha rebut satisfacció de tots vosaltres. 14 I, si gens m'havia gloriat de vosaltres davant d'ell, no me n'he hagut d'avergonyir; al contrari, així també el nostre elogi de vosaltres davant Titus resultà veritat. 15 I el seu afecte entranyable per vosaltres és més gran encara, quan recorda l'obediència de tots vosaltres, com el rebéreu amb reverència i temor. 16 Estic content de poder comptar en tot amb vosaltres.

8 Exemple de les esglésies de la Macedònia. 1 Us fem saber, germans, la caritat de Déu que han donat les esglésies de la Macedònia. 2 Enmig de les proves de moltes tribulacions, la seva joia desbordant i la seva extrema pobresa s'han prodigat en el tresor de la seva generositat. 3 Perquè, segons les seves possibilitats, en dono fe, i fins més enllà de les seves possibilitats, espontàniament 4 ens han demanat amb molta d'insistència de fer aquesta caritat i de prendre part en aquesta donació a favor dels sants. 5 I no sols han correspost a les nostres esperances, sinó que fins s'han donat ells mateixos primerament al Senyor i després a nosaltres, per voluntat de Déu, 6 talment, que nosaltres hem recomanat a Titus que, així com ja l'havia començada, dugui també a terme entre vosaltres aquesta obra de caritat.

Apel·lació a la generositat.— 7 Ara bé: així com excel·liu en tot, en fe, en doctrina, en coneixement, en l'interès que teniu per tot, i fins en l'amor de què sou objecte per part nostra, convé   —2368→   que també excel·liu en aquesta obra de caritat. 8 No ho dic pas com un manament, sinó perquè voldria que la sol·licitud envers els altres servís també per a donar una prova de com és generosa la vostra caritat. 9 Ja sabeu prou la gràcia de nostre Senyor Jesucrist, com, tot i ser ric, es féu pobre per vosaltres, per tal que us enriquíssiu amb la seva pobresa. 10 En això, doncs, us dono el meu parer: això, us convé de fer-ho, vosaltres que ja des de l'any passat fóreu els primers no solament a fer-ho, sinó també a voler-ho. 11 Ara, doncs, porteu-ne també a terme la realització perquè, a la promptitud de voler-ho, hi correspongui, segons les vostres possibilitats, la plena realització. 12 Si hi ha bona voluntat, s'agraeix mirant allò que cadascú té, no pas tenint en compte allò que no té. 13 No és que per a ajudar els altres hàgiu de patir estretors, sinó que hi ha d'haver igualtat. 14 En la present ocasió, que allò que us sobra proveeixi la seva indigència, a fi que allò que ells tenen de més proveeixi també la vostra indigència, 15³⁰¹⁹ tal com està escrit: Al qui havia aplegat molt, no li'n sobrava, i al qui n'havia aplegat poc, no li'n faltava.

Els qüestors de la col·lecta.— 16 Gràcies siguin donades a Déu, que infon en el cor de Titus el mateix interès envers vosaltres, 17 perquè ha acollit certament la nostra invitació, però tenia tant d'interès, que ell mateix s'ha decidit a venir cap a vosaltres. 18 Juntament amb ell hem enviat aquell germà³⁰²⁰ l'elogi del qual fan a totes les esglésies per causa de l'evangeli, 19 i, a més, ha estat designat per les esglésies com a company nostre de viatge en aquesta obra de caritat de què ens encarreguem a glòria del Senyor mateix, i en testimoniatge de la nostra bona voluntat. 20 Amb això, evitem que algú malparli de nosaltres amb ocasió d'aquesta gran col·lecta de què ens encarreguem; 21³⁰²¹ ja que procurem de fer el bé no solament davant de Déu, sinó també davant de tothom. 22 També hem enviat amb ells el nostre germà, el qual sovint i de moltes maneres hem comprovat que estava ple d'interès, i ara n'està encara molt   —2369→   més, gràcies a la gran confiança que té en vosaltres. 23 Quant a Titus, és el meu soci i col·laborador prop vostre; respecte als nostres germans, són delegats de les esglésies, glòria del Crist. 24 Doneu-los, doncs, davant de les esglésies la prova de la vostra caritat i del motiu que tenim de gloriar-nos de vosaltres.

9 Qualitats de l'almoina. 1 Referent a aquest servei a favor dels sants, és superflu que us escrigui. 2 Conec prou la vostra bona voluntat, per la qual em glorio de vosaltres quan dic als macedonis que l'Acaia està preparada ja des de l'any passat; i el vostre zel ha estimulat la major part d'ells. 3 Amb tot, he enviat els germans perquè l'elogi fet de vosaltres no resulti desmentit en aquest punt, sinó que, tal com deia, estigueu realment preparats: 4 no fos cas que, si venien amb mi els macedonis i us trobaven desprevinguts, nosaltres, per no dir vosaltres, ens haguéssim d'avergonyir d'haver-nos mostrat tan segurs. 5 He cregut, doncs, necessari de pregar als germans que em precedeixin cap a vosaltres i que procurin des d'ara que la generositat que ens heu promès estigui a punt com un do realment generós i no pas com una mesquinesa.

Fruits que reporta.— 6 Sapigueu això: el sembrador mesquí tindrà mesquina la collita; el sembrador generós la tindrà generosa. 7³⁰²² Que cadascú doni segons que s'ho ha proposat en el seu cor, no pas de mal grat o per força, que Déu estima el qui dona amb alegria. 8 Déu és prou poderós per a retornar-vos amb escreix tot el que doneu, a fi que, ben proveïts de tot, pugueu fer amb abundància tota mena d'obres bones, 9³⁰²³ tal com està escrit: Ha distribuït pròdigament, ha donat als pobres; la seva almoina perdura eternament. 10³⁰²⁴ El qui proveeix de llavor el sembrador i de pa per a menjar, proveirà i multiplicarà la vostra llavor, i farà créixer els fruits de la vostra almoina; 11 enriquits de tot perquè pugueu practicar tota mena de generositat, la qual per mitjà nostre farà que donin gràcies a Déu. 12 Perquè la prestació d'aquest servei sagrat no sols satisfà les necessitats dels   —2370→   sants, sinó que és també una font abundant d'accions de gràcies a Déu; 13 tenint la prova que els dóna aquest servei, glorifiquen Déu perquè us heu sotmès a reconèixer l'evangeli del Crist, i per la generositat de la vostra comunió amb ells i amb tots; 14 i, pregant per vosaltres, demostren que us estimen molt per la gràcia immensa que Déu us ha fet. 15 Gràcies siguin donades a Déu pel seu do inefable!

10 Fermesa apostòlica de Pau.— 1 Sóc jo mateix, Pau, qui us ho demana per la mansuetud i la moderació del Crist, jo, tan tímid quan sóc davant vostre i, en canvi, tan ardit amb vosaltres quan sóc absent. 2 Us prego, doncs, que, quan sigui amb vosaltres, no hagi de recórrer ardidament a aquella audàcia que penso usar contra alguns que s'afiguren que ens conduïm segons la carn. 3 El cert és que, tot i viure en la carn, no militem segons la carn³⁰²⁶; 4 les armes de la nostra lluita no són pas carnals, sinó poderoses en Déu per a destruir fortaleses; és a dir, que amb elles destruïm els raonaments 5 i qualsevol altivesa que s'alça contra el coneixement de Déu, fem presoner tot pensament per subjectar-lo a l'obediència del Crist, 6 i estem a punt per a castigar tota desobediència, després que s'hagi realitzat la vostra subjecció.

7 Mireu les coses tal com es veuen. Si algú està convençut que és del Crist, que es faci també ell mateix aquest raonament: així com ell és del Crist, també en som nosaltres. 8 I, encara que em gloriés una mica massa de la nostra potestat —potestat que el Senyor ens va donar per a edificació i no pas per a destrucció vostra—, no me n'avergonyiria, 9 perquè no semblés com si us volia intimidar només amb cartes. 10 Perquè les cartes, diu algú, prou són severes i enèrgiques, però, un cop present, el seu cos resulta esquifit, i la seva paraula no val gaire. 11 Que pensi el qui diu això que, així com som de paraula en les cartes, quan   —2371→   som absents, així serem també amb les obres, un cop presents.

La seva autoritat no és usurpada.— 12 Certament, no cometrem pas l'audàcia de fer com alguns d'aquells qui es recomanen a ells mateixos. Aquests, fent-se ells mateixos la pròpia mesura i prenent-se per patró d'ells mateixos, no obren amb seny. 13 Nosaltres, per part nostra, no ens volem gloriar traspassant límits, sinó segons la mesura dels límits que Déu ens assignà com a mesura, és a dir, d'haver arribat fins a vosaltres. 14 Perquè no estenem els nostres límits fins a vosaltres sense haver-hi arribat; vam arribar ben bé fins a vosaltres amb l'evangeli del Crist. 15 No és pas traspassant els límits i aprofitant-nos del treball d'altri que ens gloriem; i encara tenim esperança, ja que va creixent entre vosaltres la vostra fe, que els nostres límits s'estendran encara més i més, 16 de manera que podrem anunciar l'evangeli més enllà de vosaltres, sense entrar en el domini d'altri ni gloriar-nos d'allò que d'altres ja han preparat. 17³⁰²⁷ Qui es gloria, que es gloriï en el Senyor. 18 Que no és pas aquell qui es recomana a si mateix, que queda aprovat, sinó el qui el Senyor recomana.

11 Els seus títols de glòria.— 1 Tant de bo que em suportéssiu una mica de poc seny! Però sí, ja m'ho suportareu! 2 És que estic gelós de vosaltres amb una gelosia de Déu; us he esposat a un sol espòs per presentar-vos al Crist com una verge pura. 3 Però temo que, així com la serp va seduir Heva amb la seva astúcia, així algú no corrompi els vostres pensaments i els aparti de la lleialtat i de la puresa que deveu al Crist. 4 Segurament que, si el primer vingut us predica un altre Jesús diferent del que nosaltres hem predicat, o es tracta de rebre un altre esperit diferent del que heu rebut, o un altre evangeli diferent del que heu acollit, ho suporteu molt bé. 5 Amb tot, jo crec que en res no he estat inferior a aquests arxiapòstols³⁰²⁸. 6 Que, si sóc inculte en el parlar, no ho sóc pas en el coneixement; en tot i de totes maneres us ho hem demostrat.

Desinterès en la seva obra.— 7 ¿És potser que vaig cometre un pecat anunciant-vos gratuïtament l'evangeli de Déu, abaixant-me així jo mateix perquè vosaltres fóssiu més eminents? 8 He sostret els béns d'altres esglésies, rebent-ne el sosteniment, per servir-vos a vosaltres. 9 I, quan em trobava entre vosaltres i passava necessitat, no vaig ser una càrrega per a ningú; allò que em mancava, ho van proveir els germans vinguts de la Macedònia, i en tot m'he guardat de ser-vos una càrrega, i me'n guardaré. 10 Per la veritat del Crist que hi ha en mi, aquest motiu de glòria no em serà pas pres a les regions de l'Acaia. 11 Per què? Perquè no us estimo? Déu ho sap prou. 12 Però el que faig, ho continuaré fent per tallar tota ocasió als qui busquen on agafar-se, perquè en allò de què es glorien siguin trobats iguals a nosaltres. 13 Aquests tals són falsos apòstols, obrers enganyadors, disfressats d'apòstols del Crist. 14 I no és estrany, ja que el mateix Satanàs es disfressa d'àngel de llum. 15 No és molt, doncs, que també els seus ministres es disfressin de ministres de justícia; la seva fi serà segons les seves obres.

Treballs apostòlics.— 16 Ho repeteixo: que ningú no em prengui per un home sense seny; i, si no, deixeu-me, com un home sense seny, que també jo pugui gloriar-me una mica. 17 El que ara diré, no ho diré pas segons el Senyor, sinó com si parlés sense seny, amb el convenciment que puc gloriar-me. 18 Ja que molts es glorien segons la carn, jo també em gloriaré. 19 Vosaltres, certament, tot i ser assenyats, suporteu de bon grat els qui no tenen seny. 20 Suporteu, en efecte, que algú us esclavitzi, que us devori, que prengui allò que és vostre, que us tracti amb arrogància, que us pegui a la cara. 21 Ho dic com una deshonra: que n'hem estat, de febles, nosaltres! Però a allò a què un s'atreveix —parlo sense seny—, m'hi atreveixo jo també. 22 Són hebreus? Jo també. Són israelites? Jo també. Són llinatge d'Abraham? Jo també. 23 ¿Són ministres del Crist?³⁰²⁹ —parlo fora de seny—. Més ho sóc jo: en fatigues, molt més; en presons,   —2373→   molt més; en cops, sense comparació; sovint arran de la mort. 24 Cinc vegades he rebut dels jueus quaranta assots menys un; 25 tres vegades m'han bastonejat, una volta m'han apedregat, tres cops he sofert naufragi, una nit i un dia sencers vaig passar en alta mar; 26 molt sovint en viatges, en perills de rius, perills de lladres, perills de part dels meus compatriotes, perills de part dels pagans, perills a ciutat, perills en despoblat, perills a la mar, perills de part dels falsos germans; 27 treballs i fatigues, vetlles freqüents, fam i set, sovint sense menjar, fred i nuesa; 28 sense comptar-hi la resta: la meva preocupació de cada dia, la sol·licitud per totes les esglésies. 29 ¿Qui es posa malalt, que no me'n sentí també jo? ¿Qui sucumbeix a l'escàndol, que jo no m'abrusi?

30 Si cal gloriar-se, em gloriaré de les meves febleses. 31 El Déu i Pare del Senyor Jesús, beneït sigui pels segles, sap que no menteixo. 32 A Damasc, l'etnarca del rei Aretes³⁰³⁰ feia guardar la ciutat dels damascens, volent-se apoderar de mi, 33 i per una finestra em van baixar en un cove, muralla avall, i em vaig escapar de les seves mans.

12 Visions i revelacions. 1 Si cal gloriar-se, encara que no convé, recorreré a les visions i revelacions del Senyor. 2 Sé d'un home en el Crist que, ara fa catorze anys³⁰³¹ —si en el cos, no ho sé; si fora del cos, no ho sé, Déu ho sap—, fou arrabassat fins al tercer cel³⁰³². 3 I sé d'aquest home —si en el cos o fora del cos, no ho sé, Déu ho sap— 4 que fou arrabassat al paradís i hi sentí paraules inefables, que no és permès a l'home de dir. 5 D'aquest tal em gloriaré; de mi mateix, però, no em gloriaré, sinó de les meves febleses. 6 Que, si volgués gloriar-me, no seria un home sense seny, perquè diria la veritat; però me n'estic perquè ningú no es formi de mi una idea superior al que veu o sent de mi, 7 i a causa de la sublimitat de les revelacions. Per això, perquè no m'enorgulleixi, m'ha estat clavada a la carn una espina³⁰³³, un àngel de Satanàs, que em vagi bufetejant, perquè no   —2374→   m'enorgulleixi. 8 Sobre això, tres vegades he pregat al Senyor que em deixés estar, 9 i m'ha dit: «Et basta la meva gràcia; que el meu poder es manifesta plenament en la feblesa». De bon grat, doncs, em gloriaré sobretot en les meves febleses, perquè reposi sobre meu el poder del Crist. 10 Per això em complac en les febleses, en els ultratges, en les necessitats, en les persecucions, en les angúnies pel Crist; perquè, quan em sento feble, aleshores sóc fort.

Conclusió de la polèmica.— 11 He obrat amb poc seny: vosaltres m'hi heu obligat. Era per vosaltres que jo havia de ser recomanat, ja que en res no he estat inferior a aquests arxiapòstols, tot i que no sóc res. 12 Els trets distintius de l'apòstol, els heu vistos realitzats entre vosaltres: sofriments de tota mena, senyals, prodigis i miracles. 13 Perquè ¿en quina cosa heu estat inferiors a les altres esglésies, llevat que jo no us he estat cap càrrega? Perdoneu-me aquesta injustícia. 14 Mireu, estic a punt de venir a vosaltres per tercera vegada, i tampoc no us seré cap càrrega; no busco pas els vostres béns, sinó a vosaltres. Perquè no són els fills que han d'atresorar per als pares, sinó els pares per als fills. 15 Per part meva, de bon grat donaré allò que tinc i fins a mi mateix per les vostres ànimes. ¿I precisament perquè us estimo més, seré menys estimat? 16 Admetem-ho, doncs, pensarà algú: jo no us he estat cap càrrega; amb tot, astut com sóc, us he sorprès amb engany. 17 ¿És que us he explotat per mitjà d'algun dels qui us he enviat? 18 Vaig pregar a Titus que vingués, i amb ell vaig enviar aquell germà. ¿Potser Titus us va explotar? ¿No hem procedit tots amb el mateix esperit? ¿No hem seguit les mateixes petjades?

Temors i advertiments. 19 Us penseu de fa temps que volem justificar-nos davant vostre. Parlem davant de Déu en el Crist, i tot, caríssims, per la vostra edificació. 20 Perquè em temo que, quan vindré, no us trobaré tal com us voldria, i que vosaltres em trobareu tal com no voldríeu; en temo que no hi hagi potser baralles, gelosies,   —2375→   indignacions, disputes, detraccions, murmuracions, arrogàncies, desordres; 21 que, quan vingui, el meu Déu no em torni a humiliar davant vostre, i m'hagi de doldre per molts dels qui havien pecat i encara no s'han penedit de les impureses, les fornicacions i els llibertinatges que havien comès. 13 1³⁰³⁴ Aquesta és la tercera vegada que vinc a vosaltres: Per la paraula de dos o tres testimonis serà decidit tot afer. 2 Ja ho vaig dir quan era present per segona vegada i, ara absent, ho repeteixo per endavant als qui havien pecat i a tots els altres: si vinc una altra vegada, no seré indulgent; 3 ja que busqueu una prova de si el Crist parla en mi, ell que no és pas feble amb vosaltres, sinó poderós entre vosaltres. 4 Ell fou crucificat, és cert, donant mostra de feblesa, però viu pel poder de Déu. Així també nosaltres som febles en ell, però viurem amb ell pel poder de Déu, en bé vostre.

5 Examineu-vos vosaltres mateixos si sou en la fe, proveu-vos vosaltres mateixos. ¿És que no sabeu reconèixer en vosaltres mateixos que Jesucrist és en vosaltres? Llevat que, en comprovar-ho, resultés que no. 6 Espero en tot cas que sabreu reconèixer que en nosaltres la comprovació no dóna aquest resultat. 7 Amb tot, preguem a Déu que no feu res de mal, no pas perquè el resultat de l'examen sigui clarament a favor nostre, sinó perquè practiqueu el bé, encara que nosaltres passem per desaprovats. 8 Ja que el poder que tenim³⁰³⁵ no és mai contra la veritat, sinó a favor de la veritat. 9 Estem contents, quan nosaltres som febles i vosaltres sou forts; i el que demanem en la pregària és que sigueu del tot perfectes. 10 Per això, us escric aquestes coses, ara que sóc absent, a fi que, quan sigui present, no hagi d'usar del rigor, segons la potestat que el Senyor em va donar per a edificar i no per a destruir.

Recomanacions i salutacions finals.— 11 Finalment, germans, estigueu alegres, sigueu perfectes, exhorteu-vos, tingueu els mateixos sentiments, viviu en pau; i el Déu de la caritat i de la pau serà amb vosaltres. 12 Saludeu-vos els uns als altres amb la santa besada.   —2376→   Tots els sants us saluden.

13 La gràcia del Senyor Jesucrist, la caritat de Déu i la comunicació de l'Esperit Sant siguin amb tots vosaltres.