Visor de obras.

1 Introducció. Tema de l'escrit.— 1 Després que en un altre temps Déu havia parlat als pares molt sovint i de moltes maneres per mitjà dels profetes, 2 aquests darrers dies ens ha parlat a nosaltres per mitjà del Fill, que ha constituït hereu de totes les coses³²⁸⁰, pel qual va fer també el món. 3 Ell, que és la resplendor de la seva glòria i l'empremta de la seva substància³²⁸¹, que sustenta totes les coses amb la seva paraula poderosa, després d'haver acomplert l'expiació dels pecats, s'assegué a la dreta de la Majestat, a les altures, 4 tant més superior als àngels, com més diferent del d'ells és el nom que ha heretat.

  —2433→  

Prova de l'Escriptura.— 5³²⁸² Perquè, ¿a quin dels àngels ha dit mai: Tu ets el meu Fill, avui t'he engendrat? I encara: Jo li seré pare, i ell em serà fill. 6 I quan introdueix el Primogènit al món³²⁸³ torna a dir: Que l'adorin tots els àngels de Déu. 7³²⁸⁴ Mentre que dels àngels diu: Ell fa dels esperits els seus àngels, i de les flames de foc, els seus ministres. 8³²⁸⁵ En canvi, del Fill diu: El teu tron, o Déu, pels regles dels segles; ceptre de rectitud és el ceptre del teu regne; 9 has estimat la justícia i has avorrit la iniquitat; per això, o Déu, t'ha ungit el teu Déu amb oli de joia amb preferència als teus companys. 10³²⁸⁶ I encara: Tu al principi, Senyor, vas fundar la terra, i els cels són obra de les teves mans. 11 Ells passaran, però tu subsistiràs; tots ells com un vestit s'envelliran, 12 com un mantell els plegaràs, com un vestit, i mudaran. Però tu ets el mateix, i els teus anys no s'acabaran. 13³²⁸⁷ ¿I a quin dels àngels ha dit mai: Seu a la meva dreta fans que posi els teus enemics per escambell dels teus peus? 14 ¿No són tots ells esperits enviats a servir en ministeri a favor dels qui han d'heretar la salvació?

2 Adhesió a la nova aliança, superior a l'antiga.— 1 Per això, cal que prestem una atenció més gran als ensenyaments que hem sentit, no fos cas que anéssim fora de camí. 2 Perquè, si la paraula promulgada per mitjà dels àngels³²⁸⁸ fou vàlida, i tota transgressió i tota desobediència van rebre una justa retribució, 3 ¿com ens n'escaparem nosaltres, si negligim aquesta salvació tan gran, que, proclamada primerament pel Senyor, ens ha estat garantida per aquells qui la sentiren, 4 i Déu n'ha avalat el testimoniatge amb senyals, prodigis i tota mena de miracles, i amb els dons de l'Esperit Sant que distribueix segons el seu beneplàcit?

Jesucrist, cap del reialme messiànic.— 5 Perquè no és pas a àngels que ha sotmès el món futur de què parlem³²⁸⁹. 6³²⁹⁰ Algú va testificar en un cert indret: ¿Qui és   —2434→   l'home perquè us en recordeu, o el fill de l'home perquè en tingueu cura? 7 Un moment l'heu fet inferior als àngels; de glòria i d'honor l'heu coronat; 8 tot ho heu sotmès sota els seus peus. Quan diu, doncs, que tot li ho heu sotmès, no exclou res que no li sigui sotmès. Ara, és veritat, encara no veiem que tot li sigui sotmès, 9 però veiem el qui per un moment fou fet inferior als àngels, Jesús, coronat de glòria i d'honor, perquè va sofrir la mort; calia que, per gràcia de Déu, experimentés la mort en bé de tothom. 10 Convenia, en efecte, que aquell per al qual i pel qual són totes les coses, volent conduir molts fills a la glòria, se servís dels sofriments, per constituir el cap que els havia de dur a la salvació. 11 Perquè, tant el santificador com els santificats, tots provenen d'un de sol; per aquesta raó, no s'avergonyeix d'anomenar-los germans 12³²⁹¹ quan diu: Anunciaré el vostre nom als meus germans, enmig de l'assemblea us cantaré. 13³²⁹² I encara: En ell posaré la meva confiança. I també: Aquí em teniu, a mi i els fills que Déu m'ha donat.

Jesucrist realitza la redempció, amb un doble fruit.— 14 Ja que els fills, doncs, estaven vinculats per la sang i la carn, també ell en participà emparentant-se amb ells a fi de destruir per mitjà de la mort el qui tenia el domini de la mort, això és, el diable, 15 i d'alliberar tots aquells qui la por de la mort tenia subjectes tota la vida a l'esclavitud. 16³²⁹³ Perquè no és pas els àngels que ve a socórrer, sinó la descendència d'Abraham. 17 Per això, hagué de fer-se semblant en tot als germans per esdevenir misericordiós i un pontífex fidel en les relacions amb Déu, que expiï els pecats del poble. 18 És precisament pel fet d'haver sofert la prova, que pot prestar auxili als qui són provats.

3 Diferències amb el cabdill del poble hebreu. 1 Per això, germans sants, que participeu en la vocació celestial, considereu l'apòstol i pontífex de la nostra professió   —2435→   de fe, Jesús, 2 que és fidel a qui el va constituir, com també ho fou Moisès en tota la seva casa³²⁹⁴. 3 Ell ha estat judicat digne d'una glòria més gran que no pas la de Moisès, com l'honor del qui construeix una casa és més gran que no pas el de la casa mateixa³²⁹⁵. 4 Tota casa, efectivament, l'ha construïda algú, però Déu és qui ho ha construït tot. 5 Moisès, en veritat, fou fidel en tota la seva casa, com a servent, per donar testimoniatge d'allò que s'havia de dir; e mentre que Crist ho és com a fill al cap de la seva casa; i la seva casa som nosaltres³²⁹⁶, mentre conservem de gloriar-nos confiadament de l'esperança.

Exhortació a la fidelitat per entrar al lloc del repòs de Déu.— 7³²⁹⁷ Per això, com diu l'Esperit Sant: Avui, si sentiu la seva veu, 8 no enduriu els vostres cors, com aleshores de l'altercat, el dia de la temptació en el desert, 9 on em van temptar els vostres pares, posant-me a prova, i això que van veure les meves obres 10 durant quaranta anys. Per això, em vaig indignar contra aquella gent i vaig dir: Sempre s'extravien de cor, no han conegut els meus camins. 11 De manera que vaig jurar en la meva ira: No entraran al lloc del meu repòs! 12 Mireu, germans, que no hi hagi potser en cap de vosaltres un cor dolent per la incredulitat, que el dugui a apartar-se del Déu vivent; 13 més aviat, exhorteu-vos vosaltres mateixos cada dia, mentre sona aquell «avui», perquè cap de vosaltres no s'endureixi per l'engany del pecat. 14 Perquè estem associats al Crist, mentre conservem ferma fins a la fi la seguretat que teníem al principi. 15³²⁹⁸ Quan es diu: Avui, si sentiu la seva veu, no enduriu els vostres cors, com aleshores de l'altercat, 16 ¿quins foren, doncs, els qui, després d'haver-la sentida, van altercar? ¿No foren tots els qui van sortir d'Egipte, conduïts per Moisès? 17 ¿I contra qui es va indignar durant quaranta anys? ¿No fou contra aquells qui van pecar, els cadàvers dels quals quedaren estesos al desert? 18 ¿I a qui va jurar que no entrarien al lloc del seu repòs sinó als contumaços? 19 I veiem que no pogueren entrar a causa de la incredulitat.

  —2436→  

4 Cal creure per a entrar al lloc del repòs de Déu.— 1 Temem, doncs, no sigui que, pel fet de no haver fet cas de la promesa d'entrar al lloc del seu repòs, algun de vosaltres es trobi que hi falta. 2 Perquè també nosaltres hem rebut el missatge joiós igual que ells; però la paraula de la predicació no els va servir de res, perquè no es van unir per la fe als qui l'havien escoltada. 3³²⁹⁹ Els qui hem cregut entrem, certament, al lloc del repòs, tal com té dit: He jurat en la meva ira: no entraran al lloc del meu repòs!; tot i que ell havia acabat les obres des de la creació del món, 4 perquè en un cert indret ha parlat així sobre el dia setè: El dia setè, Déu reposà de totes les seves obres³³⁰⁰. 5 I en aquest altre novament: No entraran al lloc del meu repòs! 6 Donat, doncs, que encara està reservat a alguns d'entrar-hi, i que els qui primerament reberen el missatge joiós no hi entraren a causa de la desobediència, 7³³⁰¹ torna a fixar un dia dient «avui» en persona de David, tant de temps després, com abans ha estat dit: Avui, si sentiu la seva veu, no enduriu els vostres cors. 8 Perquè, si Josuè els hagués introduïts al lloc del repòs, no parlaria després d'això d'un altre dia. 9 Queda, doncs, encara un repòs sabàtic reservat al poble de Déu³³⁰². 10 Perquè aquell qui ja ha entrat al lloc del seu repòs³³⁰³, també ell reposa de les seves obres, com Déu de les seves. 11 Afanyem-nos, doncs, a entrar en aquest lloc de repòs, perquè ningú no caigui seguint el mateix exemple de desobediència.

Eficàcia de la paraula de Déu.— 12 Perquè viva és la paraula de Déu³³⁰⁴, eficaç i més tallant que cap espasa de dos talls, i penetra fins a la divisió de l'ànima i de l'esperit, de les juntures i del moll dels ossos, capaç de jutjar sobre els pensaments i els sentiments del cor. 13 No hi ha cap criatura invisible davant d'ell, sinó que tot és nu i descobert als ulls d'aquell a qui hem de donar compte.

  —2437→  

14 Tenint, doncs, un gran pontífex que ha penetrat al cel, Jesús, el Fill de Déu, mantinguem la fe que hem professat³³⁰⁵. 15 Que no tenim pas un pontífex que no pugui compadir-se de les nostres febleses, provat en tot d'una manera semblant, llevat del pecat. 16 Acostem-nos, doncs, amb confiança al tron de la gràcia per obtenir misericòrdia i trobar gràcia per a un auxili oportú.

5 Què és el sacerdot.— 1 Efectivament, tot pontífex, pres d'entre els homes, és constituït en pro dels homes en les coses que són de Déu, per oferir dons i sacrificis pels pecats, 2 capaç de ser indulgent amb els qui pequen per ignorància i els qui s'esgarrien, ja que també ell es troba envoltat de feblesa, 3 i a causa d'aquesta ha d'oferir per ell mateix sacrificis pels pecats, com ho fa pel poble. 4 I ningú no es pren aquest honor, sinó que és cridat per Déu com Aharon.

Jesucrist, pontífex.— 5 Així tampoc el Crist no s'ha atribuït a si mateix la glòria d'esdevenir pontífex, sinó que la hi ha donada el qui li va dir: Tu ets el meu Fill, avui t'he engendrat³³⁰⁶; 6³³⁰⁷ com també diu en un altre lloc: Tu ets sacerdot per sempre, segons l'orde de Melquisedec. 7 Ell, que durant la seva vida mortal, amb grans clamors i llàgrimes, va oferir pregàries i súpliques a aquell qui podia salvar-lo de la mort, i fou escoltat a causa de la seva reverència, 8 tot i ser Fill, va aprendre pels seus propis sofriments l'obediència; 9 i, arribat al terme, esdevingué per a tots els qui l'obeeixen causa de salvació eterna, 10 proclamat per Déu pontífex segons d'orde de Melquisedec.

Estat imperfecte dels lectors.— 11 Sobre això tenim encara moltes coses a dir i difícils d'explicar, ja que us heu endropit per a escoltar. 12 I encara que, tenint en compte el temps, hauríeu de ser mestres, novament teniu necessitat que us ensenyin els primers rudiments de la doctrina de Déu, i us trobeu de   —2438→   tal manera que us convé llet i no pas aliment sòlid. 13 En efecte, tot aquell qui està a llet no pot assaborir la doctrina de justícia, perquè és un infant; 14 l'aliment sòlid, en canvi, és per als homes fets, per a aquells qui per l'habitud tenen els sentits exercitats per a discernir el bé i el mal.

6 Intent de l'autor.— 1 Per això, deixant de banda l'ensenyament elemental sobre el Crist, elevem-nos al que és més perfecte, sense tornar a insistir en els principis fonamentals de la conversió de les obres mortes i de la fe en Déu, 2 de la doctrina dels baptismes³³⁰⁸ i de la imposició de les mans³³⁰⁹, de la resurrecció dels morts i del judici etern. 3 Així ho farem, si Déu ho permet.

Perill de l'apostasia.— 4 En efecte, els qui han estat il·luminats una vegada i han gustat el do celestial, han participat en el do de l'Esperit Sant, 5 han gustat la bona paraula de Déu i els prodigis del món futur, 6 i després han caigut³³¹⁰, és impossible de renovar-los una altra vegada i dur-los a convertir-se, ja que per part d'ells tornen a crucificar el Fill de Déu i l'exposen públicament a la ignomínia. 7 Perquè la terra que ha begut la pluja que sovint cau damunt d'ella, i produeix plantes útils a aquells qui la cultiven, té part en la benedicció de Déu; 8³³¹¹ però la que lleva cards i espines és reprovada i a punt de ser maleïda, i acabarà consumida pel foc.

Encoratjament fundat en les antigues promeses.— 9 Però respecte a vosaltres, caríssims, tot i que parlem així, estem persuadits que us trobeu en unes disposicions millors i favorables a la salvació. 10 Que Déu no és pas injust per a oblidar-se de la vostra labor i de la caritat que heu mostrat pel seu nom amb els serveis que heu prestat i presteu encara als sants. 11 Desitgem només que cada un de vosaltres demostri sempre el mateix zel i conservi fins a la fi la seguretat de l'esperança, 12 de manera que no us torneu indolents, sinó que imiteu aquells qui per la fe perseverant han heretat les promeses.

13³³¹² Perquè, quan Déu va fer la promesa a Abraham,   —2439→   com que no tenia ningú de més gran per qui jurar, va jurar per ell mateix, 14 dient: Cert, t'ompliré de benediccions i et multiplicaré àmpliament. 15 És així com, després d'haver esperat amb perseverança, va aconseguir allò que li havia estat promès. 16 Els homes juren per un de més gran, i, entre ells, la garantia del jurament posa terme a tota discusió. 17 Per això, Déu, volent mostrar millor als hereus de la promesa la immutabilitat del seu designi, se'n féu fiador amb jurament 18 a fi que per dues realitats immutables³³¹³, segons les quals és impossible que Déu menteixi, tinguéssim un ferm encoratjament els qui, buscant un refugi, ens hem aferrat a l'esperança que ens és oferta. 19³³¹⁴ En ella tenim com una àncora de l'ànima, segura i ferma, que entra fins darrera el vel, 20³³¹⁵ allà on Jesús ha entrat per nosaltres com a precursor, esdevingut pontífex per sempre segons l'orde de Melquisedec.

7 Melquisedec, figura del Crist.— 1³³¹⁶ En efecte, aquest Melquisedec, rei de Salem, sacerdot del Déu Altíssim, que sortí a trobar Abraham quan tornava després d'haver vençut els reis, i el va beneir, 2 a qui també Abraham donà el delme de tot, que és en primer lloc rei de justícia, segons la significació del seu nom, i després encara és rei de Salem, això és, rei de pau, 3 sense pare, sense mare, sense genealogia, sense començament dels seus dies, ni acabament de la seva vida, assimilat al Fill de Déu, resta sacerdot per sempre³³¹⁷.

4³³¹⁸ I considereu com és de gran aquest, a qui el mateix patriarca Abraham donà el delme de la millor part del botí. 5 Aquells fills de Leví que reben el sacerdoci tenen el manament, segons la Llei, d'exigir delmes del poble, això és, dels seus mateixos germans, malgrat que són descendència d'Abraham; 6 en canvi, el qui no descendia del llinatge d'ells va rebre els delmes d'Abraham, i va beneir el qui tenia les promeses. 7 Ara bé, sense cap dubte, és l'inferior qui és beneït pel superior. 8 I aquí són homes mortals que reben els delmes, mentre que allà és un, del qual consta que viu. 9 A més, per dir-ho així, fins Leví, que rep els delmes, els va pagar en la persona d'Abraham;   —2440→   10³³¹⁹ ja que encara era a les entranyes del seu pare quan Melquisedec sortí a trobar-lo.

Imperfecció del sacerdoci levític.— 11³³²⁰ Si l'acabament perfecte, doncs, s'hagués realitzat amb el sacerdoci levític —ja que és sobre ell que el poble ha rebut una legislació—, ¿quina necessitat hi havia encara que sorgís un altre sacerdot segons l'orde de Melquisedec, i no segons l'orde d'Aharon? 12 Perquè, canviat el sacerdoci, per força es produeix també un canvi de llei. 13 Aquell de qui són dites aquestes coses pertanyia a una altra tribu, cap membre de la qual no ha servit mai l'altar; 14 perquè és notori que el nostre Senyor ha sortit de la tribu de Judà, de la qual Moisès no digué res referent als sacerdots. 15 I això encara és més evident, si, a semblança de Melquisedec, es presenta un altre sacerdot, 16 que no ho ha esdevingut segons la llei que es regula per la descendència carnal, sinó segons el poder d'una vida indissoluble. 17³³²¹ Perquè és testimoniat: Tu ets sacerdot per sempre segons l'orde de Melquisedec. 18 Així queda abolida l'ordenança precedent a causa de la seva impotència i la seva inutilitat 19 —ja que la Llei no ha dut res a l'acabament perfecte—, i és introduïda una esperança millor, per la qual ens acostem a Déu.

Sacerdoci del Crist, únic, etern, confirmat amb jurament.— 20 I com que això no fou fet sense jurament —ja que, mentre aquells esdevingueren sacerdots sense cap jurament, 21 ell ho esdevingué amb jurament per aquell qui li diu: El Senyor ho ha jurar i no se'n penedirà: tu ets sacerdot per sempre—, 22 per això mateix Jesús ha resultat també fiador d'una aliança millor. 23 A més, aquells foren sacerdots en gran nombre, ja que la mort els impedia de perdurar; 24 ell, en canvi, com que subsisteix per sempre, té el sacerdoci perpetu. 25 D'on se segueix que també pot salvar definitivament aquells qui per mitjà d'ell s'acosten a Déu, ja que viurà sempre per intercedir per ells.

26 Perquè tal és, veritablement, el pontífex que ens calia, sant, innocent, immaculat,   —2441→   separat dels pecadors, i exaltat més amunt del cel; 27 el qual no té necessitat, com els pontífexs, d'oferir víctimes cada dia primerament pels propis pecats, i després pels del poble: això, ho va fer una vegada per sempre quan es va oferir a si mateix. 28 La Llei, efectivament, constitueix pontífexs uns homes subjectes a la feblesa, mentre que la paraula del jurament, posterior a la Llei, en constitueix el Fill, en tot perfecte per sempre.

8 Jesucrist, sacerdot del veritable tabernacle.— 1³³²² El punt cabdal del que anem dient és que tenim un pontífex tal, que s'ha assegut a la dreta del tron de la Majestat al cel, 2³³²³ ministre del santuari i del veritable tabernacle, d'aquell que el Senyor, i no pas un home, va erigir. 3 Perquè tot pontífex és constituït per oferir dons i víctimes; d'on ve la necessitat que ell també hagi de tenir quelcom per a oferir. 4 Si estigués, doncs, a la terra, ni seria tan sols sacerdot, des del moment que ja hi ha els qui ofereixen els dons segons la Llei; 5³³²⁴ aquests practiquen un culte que és figura i ombra de les realitats celestials, tal com fou divinament revelat a Moisès, quan es disposava a construir el tabernacle: Mira, li diu, fes-ho tot segons el model que t'ha estat mostrat a la muntanya.

Sacerdot d'una nova aliança.— 6 Però ara ha obtingut un ministeri tant més excel·lent, que és el mitjancer d'una aliança millor, fonamentada sobre promeses millors. 7 Perquè, si aquella primera hagués estat irreprotxable, no s'hauria buscat lloc per a una segona. 8³³²⁵ És, en efecte, censurant-los que diu: Vénen dies, diu el Senyor, en què conclouré una aliança nova amb la casa d'Israel i amb la casa de Judà, 9 no com l'aliança que vaig concloure amb els seus pares el dia que els vaig agafar per la mà per fer-los sortir del país d'Egipte; ja que ells no van perseverar en la meva aliança, i jo me'n vaig desentendre, diu el Senyor. 10 Aquesta serà l'aliança que conclouré amb la casa d'Israel després d'aquells dies, diu el Senyor: posaré les meves lleis en el seu esperit i les inscriuré en el seu cor, i jo seré el seu Déu, i ells seran el meu poble. 11 Cap d'ells no haurà d'instruir ja el seu conciutadà,   —2442→   ni tampoc el seu germà, tot dient: Coneix el Senyor; perquè em coneixeran tots, des del petit fins al més gran d'entre ells. 12 Els perdonaré les culpes i no em recordaré més dels seus pecats. 13 En dir aliança «nova», ha fet antiga la primera; i allò que es fa antic i es torna vell, està a punt de desaparèixer.

9 Imperfecció del tabernacle i dels sacrificis mosaics.— 1 La primera aliança tenia, certament, prescripcions relatives al culte, així com al santuari terrenal. 2 S'havia construït el primer departament del tabernacle, on hi havia el lampadari, la taula i els pans d'ofrena, el qual s'anomenava Sant; 3 darrera el segon vel hi havia el departament del tabernacle anomenat Sant dels Sants, 4 amb un altar d'or per a l'encens i l'arca de l'aliança recoberta enterament d'or, on hi havia un vas d'or que contenia el mannà, la vara d'Aharon que havia florit i les taules de l'aliança, 5 i al damunt d'ella, els querubins de la glòria que feien de cobricel al propiciatori; de les quals coses no és ara el moment de parlar en detall.

6 Disposat tot així, els sacerdots entren sempre al primer departament del tabernacle per exercir les funcions del culte; 7 però al segon, només el pontífex una vegada l'any, no sense sang, que ofereix pels seus pecats i pels del poble. 8 Així l'Esperit Sant donava entenent que el camí del santuari no era encara obert, mentre subsistís el primer tabernacle; 9 això és una figura que significa el temps present³³²⁶, segons la qual els dona i les víctimes oferts són incapaços de fer que aquell qui tributa aquest culte sigui perfecte pel que fa a la consciència: 10 prescripcions carnals, referents únicament a menjars, begudes i diferents ablucions, imposades fins al moment de la reforma.

Perfecció del tabernacle i del sacrifici del Crist.— 11 El Crist, en canvi, quan es presentà com a pontífex dels béns futurs, passant per aquell tabernacle més gran i més perfecte, que no és fet per mà d'home, és a dir, que no és d'aquesta creació³³²⁷, 12 i no pas amb sang de bocs i de vedells, sinó amb la pròpia sang, entrà una vegada per   —2443→   sempre al santuari, i assolí una redempció eterna. 13 Perquè, si la sang dels bocs i dels toros i la cendra de vedella aspergida santifiquen els contaminats i els purifiquen en la carn, 14 quant més la sang del Crist, que en virtut del seu esperit etern³³²⁸ s'oferí a si mateix immaculat a Déu, purificarà la nostra consciència d'obres mortes perquè puguem donar culte al Déu vivent!

La mort de Jesucrist era necessària.— 15 Per això, és mitjancer d'una nova aliança, de manera que, havent mort per redimir les transgressions comeses sota la primera aliança, els qui són cridats rebin l'herència eterna que els era promesa. 16 Perquè on hi ha testament³³²⁹ és forçós que mori el testador; 17 un testament només és efectiu en cas de mort, ja que mai no té valor mentre viu el testador. 18 D'aquí que tampoc la primera aliança no fou inaugurada sense sang. 19 De fet, quan Moisès hagué promulgat a tot el poble tots els manaments de la Llei, prengué la sang dels vedells i dels bocs, juntament amb aigua, llana escarlata i hisop, i va aspergir tant el mateix llibre com tot el poble 20³³³⁰ dient: Aquesta és la sang de l'aliança que Déu us ha prescrit. 21 Igualment aspergí amb la sang el tabernacle i tots els objectes del culte. 22 I gairebé tot, segons la Llei, és purificat amb sang, i sense vessament de sang no hi ha remissió. 23 Calia, doncs, que les figures de les realitats del cel es purifiquessin d'aquesta manera³³³¹, però les mateixes realitats celestials, amb víctimes més excel·lents que no aquelles. 24 El Crist, efectivament, no entrà pas en un santuari fet per mà d'home, figura del veritable, sinó al mateix cel, a fi de comparèixer ara a la presència de Déu a favor nostre; 25 i no per oferir-se a si mateix moltes vegades, com el pontífex entra cada any al santuari amb sang d'un altre; 26 aleshores hauria hagut de patir moltes vegades des de la creació del món; mentre que ara s'ha manifestat una sola vegada a la fi dels segles per abolir el pecat amb el seu sacrifici. 27 I així com els homes han de morir una sola vegada, i després d'això hi ha el judici, 28³³³² així també el Crist, després d'haver-se ofert una sola vegada   —2444→   per llevar els pecats d'una multitud, apareixerà una segona vegada, ja sense pecat, a aquells qui l'esperen, per salvar-los.

10 Ineficàcia dels sacrificis antics.— 1 Perquè la Llei, tenint solament una ombra dels béns futurs³³³³, no pas la mateixa figura de les coses, no pot mai, amb els mateixos sacrificis que perpètuament són oferts cada any, fer perfectament dignes aquells qui s'acosten per donar culte a Déu. 2 Altrament, ¿no haurien cessat d'oferir-los, donat que els qui prestaven aquest culte, un cop purificats, ja no haurien tingut més consciència de cap pecat? 3 En canvi, amb aquests sacrificis es renova cada any el record dels pecats, 4 perquè, de fet, és impossible que la sang de toros i de bocs llevi els pecats. 5³³³⁴ Per això, en entrar al món, diu: No voleu víctimes ni ofrenes, però m'heu format un cos; 6 no us plauen holocaustos ni sacrificis pel pecat. 7 Aleshores he dit: Heus aquí que vinc —com està escrit de mi en el volum del llibre— a fer, o Déu, la vostra voluntat. 8 De primer diu: ni víctimes, ni ofrenes, i també: ni holocaustos, ni sacrificis pel pecat no voleu ni us plauen, que són precisament els sacrificis que són oferts segons la Llei; 9 aleshores digué: Heus aquí que vinc a fer la vostra voluntat. Aboleix allò que ha dit primer per establir allò que diu en segon lloc. 10 I és en virtut d'aquella voluntat que som santificats per l'oblació del cos de Jesucrist, feta una vegada per sempre.

Eficàcia absoluta del sacrifici del Crist.— 11 I mentre que tot sacerdot va exercint cada dia el seu ministeri i va oferint sovint els mateixos sacrificis, que mai no poden llevar els pecats, 12³³³⁵ ell, en canvi, després d'haver ofert un sol sacrifici pels pecats, s'ha assegut per sempre a la dreta de Déu, 13 i espera des d'ara que els seus enemics siguin posats per a escambell dels seus peus. 14 Perquè només amb una sola oblació ha deixat per sempre més perfectament acabada la seva obra en aquells qui són santificats. 15 També l'Esperit Sant ens en dóna testimoniatge, ja que, després d'haver dit: 16³³³⁶ Aquesta és l'aliança que conclouré amb ells després   —2445→   d'aquells dies, diu el Senyor posaré les meves lleis en els seus cors i les inscriuré en el seu esperit, 17 i no em recordaré més dels seus pecats ni de les seves culpes. 18 Ara bé: quan els pecats es perdonen, ja no cal més oblació pels pecats.

Primer motiu: la intercessió del Crist.— 19 Tenint, doncs, germans, l'atreviment d'entrar al santuari per la sang de Jesús, 20 entrada que ell inaugurà per nosaltres com una via nova i vivent a través del vel, això és, de la seva carn³³³⁷, 21 i tenint un gran sacerdot sobre la casa de Déu³³³⁸, 22 acostem-nos amb cor sincer, amb fe segura, aspergits els cors d'una mala consciència, i rentat el cos amb aigua pura³³³⁹; 23 mantinguem indefectiblement la confessió de l'esperança, ja que és fidel aquell qui va fer la promesa; 24 i observem-nos mútuament per estimular-nos a la caritat i a les bones obres, 25 sense abandonar les vostres reunions, com és costum d'alguns, sinó encoratjant-vos, i tant més que veieu acostar-se el dia³³⁴⁰.

Segon motiu: el càstig merescut per l'apostasia.— 26 Perquè, si nosaltres pequem voluntàriament després d'haver rebut plenament el coneixement de la veritat, ja no ens queda més sacrifici pels pecats³³⁴¹, 27³³⁴² sinó una paorosa expectació del judici i l'ardor d'un foc que ha de devorar els adversaris. 28³³⁴³ Qualsevol que hagués violat la Llei de Moisès, sense misericòrdia era condemnat a mort, sota la declaració de dos o tres testimonis. 29³³⁴⁴ ¿De quin càstig molt més sever no creieu que serà judicat digne aquell qui ha trepitjat el Fill de Déu, ha tingut per profana la sang de l'aliança amb què fou santificat i ha ultratjat l'Esperit de la gràcia? 30³³⁴⁵ Coneixem efectivament el qui ha dit: A mi em pertoca el càstig, jo donaré la paga merescuda; i encara: El Senyor jutjarà el seu poble. 31 És una cosa espantosa de caure a les mans del Déu vivent!

Tercer motiu: el record del fervor novell.— 32 Recordeu-vos d'aquells primers dies en què, un cop il·luminats³³⁴⁶,   —2446→   sostinguéreu un gran combat de sofriments, 33 tan aviat exposats públicament a oprobis i tribulacions, com fets solidaris dels qui es trobaven en aquesta situació. 34 Perquè vau compartir els sofriments dels empresonats i vau suportar amb goig l'espoliació dels vostres béns sabent que teniu una fortuna millor i perdurable. 35 No perdeu, doncs, la vostra valentia, que té una gran recompensa. 36 Cal que sofriu pacientment, perquè, després d'haver fet la voluntat de Déu, obtingueu allò que teniu promès. 37³³⁴⁷ Ja que encara una estona, una estona només, i el qui ha de venir vindrà, i no trigarà. 38³³⁴⁸ El meu just viurà de la fe; però, si es fa enrera, no s'hi complaurà pas la meva ànima. 39 Nosaltres, però, no som dels qui es fan enrera per perdre's, sinó dels de la fe per a guanyar-se l'ànima.

11 Quart motiu: l'exemple dels avantpassats. 1³³⁴⁹ La fe és una garantia segura d'allò que esperem, una prova que existeixen realitats que no veiem. 2 És per la fe que els antics es guanyaren un bon testimoniatge.

3 Per la fe, compren em que el món fou creat per la paraula de Déu, de manera que això que veiem té una causa invisible.

4³³⁵⁰ Per la fe, Abel va oferir a Déu un sacrifici de més valor que el de Caín; per ella fou declarat just, i Déu acceptà les seves ofrenes; per ella, finalment, bo i mort, encara parla.

5³³⁵¹ Per la fe, Henoc fou traslladat, de manera que no veiés la mort, i no el van trobar més, perquè Déu l'havia traslladat. Abans del seu trasllat havia merescut el testimoniatge d'haver agradat a Déu. 6 Ara bé, sense la fe és impossible d'agradar-li; cal que el qui vulgui acostar-se a Déu cregui que existeix i que recompensa els qui el busquen.

7 Per la fe, Noè, advertit per revelació divina de coses que encara no es veien³³⁵², pres d'un sant temor, va construir una arca per salvar la seva família; per aquesta fe, condemnà el món i esdevingué hereu de la justícia, que és fruit de la fe.

8 Per la fe, Abraham, quan fou cridat, va obeir de partir al lloc que havia de rebre en herència, i va partir sense   —2447→   saber on anava. 9 Per la fe, va viure a la terra promesa, com en una terra estrangera, habitant en tendes, com també Isaac i Jacob, hereus amb ell de la mateixa promesa; 10 és que esperava aquella ciutat ben fonamentada de la qual Déu és l'arquitecte i el constructor. 11 També per la fe, la mateixa Sara va obtenir la virtut de fundar un llinatge, tot i haver-li passat l'edat, perquè tingué per fidel el qui havia fet la promesa. 12³³⁵³ Per això, d'un sol home, i encara envellit, nasqué una posteritat nombrosa com les estrelles del cel i com la sorra incomptable de la vora del mar.

13³³⁵⁴ És en la fe que moriren tots aquests, sense haver obtingut la realització de les promeses, sinó veient-les i saludant-les de lluny i reconeixent que eren estrangers i forasters a la terra. 14 Els qui parlen així manifesten, sens dubte, que busquen una pàtria. 15 Que, si s'haguessin referit a aquella d'on havien sortit, prou haurien tingut oportunitat de tornar-hi. 16 Però, de fet, aspiren a una de millor, és a dir, celestial. Per això, Déu no s'avergonyeix d'anomenar-se el seu Déu, ja que els havia preparat una ciutat.

17³³⁵⁵ Per la fe, Abraham, posat a prova, va oferir Isaac; i era el seu fill únic que oferia, el que havia rebut les promeses, 18³³⁵⁶ tot i que li havia estat dit: Per Isaac tindràs la posteritat que durà el teu nom; 19 pensava, però, que Déu és poderós fins per a fer ressuscitar els morts; és per això que el va recobrar, i aquest fet contenia un símbol³³⁵⁷.

20 Per la fe encara, Isaac beneí Jacob i Esaú mirant al futur. 21 Per la fe, Jacob morent va beneir cada un dels fills de Josep i adorà recolzat a l'extrem del seu bastó³³⁵⁸. 22 Per la fe, Josep, pròxim a la seva fi, evocà l'èxode dels israelites i donà ordres sobre el trasllat dels seus ossos.

23 Per la fe, Moisès, tot just nascut, fou amagat durant tres mesos pels seus pares, perquè veieren que l'infant era graciós, i no temeren l'edicte del rei. 24 Per la fe, Moisès, ja gran, refusà de ser anomenat fill de la filla del Faraó, 25 perquè preferia de ser maltractat amb el poble de Déu, que tenir la fruïció efímera del pecat; 26 i considerava una riquesa   —2448→   més gran que els tresors de l'Egipte l'oprobi del Crist³³⁵⁹, perquè tenia la mirada fixa en la recompensa. 27 Per la fe, abandonà l'Egipte sense témer la ira del rei, ja que esperava amb fermesa allò que no veia, com si ho estigués veient. 28 Per la fe, va celebrar la Pasqua i aspergí la sang a fi que l'exterminador dels primogènits no toqués els d'ells. 29 Per la fe, travessaren el Mar Roig com per terra eixuta, cosa que intentaren els egipcis, i foren engolits.

30 Per la fe, caigueren les muralles de Jericó, després de voltar-les durant set dies. 31 Per la fe, Rahab, la dona pública, no va morir amb els incrèduls, perquè havia acollit en pau els exploradors.

32 I què diré encara? Em mancaria el temps, si parlava de Gedeó, Barac, Samsó, Jeftè, David, com de Samuel i dels profetes, 33 els quals, per la fe, conqueriren regnes, exerciren la justícia, obtingueren promeses, clogueren goles de lleons, 34 extingiren la violència del foc, s'escaparen del fil de l'espasa, de febles es tornaren forts, foren valents a la guerra, posaren en fuga exèrcits estrangers. 35 Algunes dones recobraren els propis morts ressuscitats. Alguns es deixaren torturar, sense acceptar el rescat, a fi d'obtenir la resurrecció per a una vida millor; 36 d'altres hagueren d'experimentar escarnis i assots, a més de cadenes i presó: 37 van ser apedregats, serrats³³⁶⁰, van morir a fil d'espasa, anaren d'ací d'allà coberts amb pells d'ovella i de cabra, privats de tot, oprimits, maltractats 38 —ja que el món no era digne d'ells—, errants per deserts i muntanyes, esplugues i coves de la terra. 39 I tots aquests, encara que s'havien guanyat un bon testimoniatge per la fe, no assoliren la promesa; 40 Déu preveia una sort millor per a nosaltres a fi que no arribessin al terme sense nosaltres³³⁶¹.

12 Cinquè motiu: l'exemple de Jesucrist. 1 Per tant, també nosaltres, envoltats d'un núvol tan gran de testimonis, deixem tota càrrega i el pecat que ens assetja i, sofrint amb paciència, correguem la cursa que tenim proposada, 2 amb la mirada fixa en el qui ha instituït la nostra fe i la duu a terme, Jesús, el qual, en   —2449→   comptes de la joia que li era proposada, va suportar una creu, menyspreant-ne la ignomínia, i està assegut a la dreta del tron de Déu. 3 Tingueu present aquell qui va suportar de part dels pecadors una tal contradicció contra si mateix, no sigui que defalliu, fatigats en les vostres ànimes. 4 Encara no heu resistit fins a la sang³³⁶² en l a vostra lluita contra el pecat, 5³³⁶³ i teniu oblidada l'exhortació que us és adreçada com a fill: Fill meu, no menyspreïs la correcció del Senyor ni et desanimis quan et renya; 6 perquè el Senyor corregeix el qui estima i assota tot fill que reconeix com a seu. 7 És per la vostra correcció, que sofriu. Déu us tracta com a fills; perquè, ¿quin fill hi ha que el pare no corregeixi? 8 Si us quedeu sense correcció, cosa en què tothom té la seva part, és que sou bords i no pas fills. 9 D'altra banda, vam tenir els nostres pares segons la carn, que ens corregien, i els vam respectar; ¿no ens subjectarem molt més al Pare dels esperits per obtenir així la vida? 10 I aquells ens corregien per pocs dies, com els semblava bé; ell, en canvi, ho fa mirant al que convé per a fer-nos participar en la seva santedat. 11 Sens dubte, tota correcció, de moment, no sembla un motiu de joia, sinó de tristesa; però després proporciona als qui s'hi han exercitat un fruit pacífic de justícia. 12³³⁶⁴ Per això, redreceu les mans esllanguides i els genolls afeblits 13³³⁶⁵ i aplanen els camins per on passeu a fi que el coix no es desllorigui, sinó que, més aviat, es posi bo.

Sisè motiu: sublimitat i obligacions de la nova aliança.— 14³³⁶⁶ Busqueu la pau amb tothom i la santedat, sense la qual ningú no veurà el Senyor: 15 vetlleu que no hi hagi ningú que sigui privat de la gràcia de Déu; que no hi hagi cap soca amargant que rebroti i porti pertorbacions³³⁶⁷, i a causa d'ella en resulti contaminada la majoria; 16 que no hi hagi cap impúdic ni profanador, com Esaú, que per un sol menjar es va vendre els drets de primogènit. 17 I ja sabeu que fins quan després volgué obtenir la benedicció fou rebutjat, ja que no va trobar l'oportunitat d'un canvi, tot i haver-lo buscat amb llàgrimes.

18 No us heu pas acostat a   —2450→   una realitat palpable³³⁶⁸, foc ardent, foscor, tenebres, huracà, 19 so de trompeta, veu que parlava, talment, que els qui la sentiren demanaren que no els fos adreçada cap més paraula, 20³³⁶⁹ perquè no podien suportar aquella intimació: Fins una bèstia, si toca la muntanya, serà apedregada. 21³³⁷⁰ I tan terrible era l'espectacle, que Moisès digué: Estic tot espantat i tremolós. 22 Però vosaltres us heu acostat a la muntanya de Sió, a la ciutat del Déu vivent, a la Jerusalem celestial, a miríades d'àngels, aplec festiu, 23 a l'assemblea de les primícies inscrites al cel, a Déu, jutge de tothom, als esperits dels justos arribats al terme, 24 a Jesús, mitjancer d'una nova aliança, i a la sang aspergida, que parla més favorablement que la d'Abel³³⁷¹.

25 Mireu de no refusar el qui parla; perquè, si aquells qui refusaren el qui promulgava oracles a la terra no es van escapar del càstig, molt menys nosaltres, si girem l'esquena al qui els promulga des del cel; 26³³⁷² la seva veu aleshores féu commoure la terra, però ara ha fet aquesta promesa: Encara una vegada commouré no solament la terra, sinó també el cel. 27 Aquest encara una vegada indica que les coses que es commouran han de canviar, com a creades que són, a fi que subsisteixin les incommovibles. 28 Per això, ja que hem de rebre la possessió d'un regne incommovible, siguem agraïts, i donem així a Déu un culte agradable amb reverència i temor; 29 que el nostre Déu és un foc devorador³³⁷³.

13 Darreres recomanacions.— 1 Que la caritat fraterna persisteixi. 2 No oblideu l'hospitalitat; per ella, alguns, sense saber-ho, acolliren àngels. 3 Recordeu-vos dels presos, com si fóssiu presos amb ells, i dels qui són maltractats, pensant que també vosaltres esteu en un cos. 4 Que el matrimoni sigui honorat de tots, i la vida conjugal, immaculada; Déu judicarà els fornicadors i els adúlters. 5³³⁷⁴ Que la vostra conducta sigui lliure de cobdícia, acontenteu-vos amb allò que teniu, ja que ell ha dit: No et deixaré ni t'abandonaré; 6³³⁷⁵ de manera que podem dir ben confiats: El Senyor es el meu ajut, no temeré; què em podrà fer l'home?

  —2451→  

7 Recordeu-vos dels qui us governen, que us han anunciat la paraula de Déu; considerant el resultat de la seva manera de viure, imiteu-ne la fe. 8 Jesucrist és el mateix ahir i avui i pels segles. 9 No us deixeu endur per doctrines diverses i forasteres; és bo d'afermar el cor amb la gràcia, no pas amb aliments, de què no han tret cap profit els qui en feien cas en la seva conducta. 10 Nosaltres tenim un altar³³⁷⁶ del qual no tenen dret a menjar els qui serveixen en el culte del tabernacle. 11 Ja que els cossos d'aquells animals, la sang dels quals és portada a l'interior del santuari pel pontífex per expiar el pecat, són cremats fora del campament³³⁷⁷. 12 Per això, també Jesús, a fi de santificar el poble amb la pròpia sang, va patir fora de la porta. 13 Per tant, sortim cap a ell, fora del campament, portant el seu oprobi³³⁷⁸; 14 que no tenim pas aquí una ciutat permanent, sinó que busquem la futura. 15³³⁷⁹ Per mitjà d'ell, doncs, oferim incessantment a Déu un sacrifici de lloança, és a dir, fruit de llavis que proclamen el seu nom. 16 No oblideu de fer bé i de donar, que és en tals sacrificis que Déu es complau.

17 Obeïu els qui us governen i sigueu-los submisos, ja que vetllen per les vostres ànimes com havent-ne de donar compte; que ho facin amb goig i no pas lamentant-se; això no us seria profitós.

18 Pregueu per nosaltres, perquè creiem tenir una bona consciència i en tot volem procedir rectament. 19 Us demano sobretot que ho feu perquè us sigui retornat ben aviat.

20³³⁸⁰ I que el Déu de la pau que ha fet tornar d'entre els morts, amb la sang d'una aliança eterna, el gran pastor de les ovelles, el Senyor nostre Jesús, 21 us faci ben aptes per a fer la seva voluntat en tota mena de bé; que obri en nosaltres allò que li és plaent per Jesucrist, a qui sigui la glòria pels segles dels segles. Amén.

Notícies, salutacions i comiat.— 22 Us prego, germans, que aguanteu pacientment aquestes paraules d'exhortació; en realitat, us he escrit breument. 23 Sapigueu que el nostre germà Timoteu   —2452→   ha estat posat en llibertat; us vindré a veure amb ell, si ve aviat. 24 Saludeu tots els qui us governen i tots els sants. Us saluden els d'Itàlia³³⁸¹.

25 La gràcia sigui amb tots vosaltres!

1 Adreça i salutació.— 1 Jaume, servent de Déu i del Senyor Jesucrist, saluda les dotze tribus de la Diàspora³³⁸⁴.

Joia en les proves.— 2 Germans meus, quan topeu amb qualsevol mena de temptacions³³⁸⁵, tingueu-ho per una gran joia, 3 sabent que la vostra fe provada engendra paciència perseverant. 4 Però cal que la paciència vagi acompanyada d'una obra perfecta a fi que sigueu perfectes i integres, sense que us falti res.

Cal demanar saviesa per a entendre-les.— 5 Si a algun de vosaltres manca saviesa, que la demani a Déu, que en dóna a tots generosament sense fer-ne retret, i li serà donada. 6 Que demani, però, amb fe, sense dubtar; perquè el qui dubta s'assembla a l'ona del mar, moguda i agitada pel vent. 7 Que no es pensi pas, aquest home, rebre res del Senyor, 8 Home irresolut, inconstant en tots els seus camins!

9 Que el germà pobre es gloriï en la seva exaltació, 10³³⁸⁶ però el ric, en la seva humiliació, perquè passarà com una flor d'herba; 11 ja que el sol ha sortit amb la seva xardor i ha assecat l'herba, i la seva flor s'ha marcit, i l'esclat de la seva aparença s'ha perdut; així també es marcirà el ric en els seus camins.

Feliç qui les suporta.— 12³³⁸⁷ Feliç aquell home que suporta la temptació, perquè una vegada n'haurà triomfat, rebrà la corona de vida que el Senyor ha promès a aquells qui l'estimen.

13 Que ningú, quan és temptat, no digui: «És Déu   —2453→   qui em tempta»; que Déu no és temptat pels mals ni tempta ningú. 14 Sinó que cadascú és temptat per la pròpia concupiscència, que l'atreu i el sedueix. 15 Després la concupiscència, quan ha concebut, engendra el pecat, i el pecat, quan s'ha consumat, infanta la mort.

Déu, autor del bé.— 16 No us equivoqueu, germans meus estimats. 17 Tot bon present i tot do perfecte vénen de dalt, davallen del Pare de les llums, en qui no hi ha canvi ni ombra de variació. 18 Ell ha volgut infantar-nos per una paraula de veritat perquè fóssim com una primícia de les seves criatures.

Acceptació dòcil de la paraula de veritat.— 19 Sapigueu-ho, germans meus estimats: que tothom sigui prompte a escoltar, lent a parlar, lent a la ira. 20 Que la ira de l'home no acompleix la justícia de Déu. 21 Per tant, rebutgeu tota immundícia i tota abundància de mal, accepteu amb humilitat la paraula plantada en vosaltres, capaç de salvar les vostres ànimes.

22 Poseu en pràctica la paraula i no us limiteu a escoltar-la, enganyant-vos així a vosaltres mateixos. 23 Que, si algú escolta la paraula i no la compleix, s'assembla a un home que contempla en un mirall la seva fesomia; 24 es mira, se'n va i a l'instant s'oblida de com era. 25 En canvi, qui s'emmiralla en la llei perfecta, la de la llibertat, i hi persevera sense arribar a ser-ne un oient oblidadís, sinó practicant-la, aquest trobarà la felicitat en la seva actuació.

La religió veritable.— 26 Si algú es pensa que és un home religiós i no refrena la llengua, sinó que sedueix el seu cor, la seva religió és vana. 27 La religió pura i incontaminada davant de Déu Pare consisteix en això; visitar orfes i viudes en la seva tribulació, guardar-se a si mateix incontaminat del món.

2 No ser parcial.— 1 Germans meus, no barregeu amb accepcions de persones la fe en nostre Senyor Jesucrist gloriós. 2 Perquè, si entra a la vostra assemblea un home amb un anell d'or,   —2454→   amb un vestit magnífic, i hi entra també un pobre amb un vestit miserable, 3 i mireu el qui duu el vestit magnífic i dieu: «Tu, seu aquí còmodament»; i dieu al pobre: «Tu, queda't allà a peu dret, o seu sota el meu escambell», 4 ¿no feu distincions entre vosaltres mateixos i us feu jutges guiats per raonaments dolents?

Déu ha elegit els pobres. 5 Escolteu, germans estimats: ¿potser no ha escollit Déu els pobres segons el món perquè fossin rics en la fe i hereus del reialme que ha promès a aquells qui l'estimen? 6 Vosaltres, en canvi, heu afrontat el pobre! ¿No són per ventura els rics els qui us oprimeixen i els qui us tiren davant els tribunals? 7 ¿No blasfemen ells el bell nom³³⁸⁸ que ha estat invocat damunt vostre?

El favoritisme transgredeix la Llei.— 8³³⁸⁹ Si, doncs, compliu la Llei reial, segons l'Escriptura: Estima el proïsme com a tu mateix, obreu bé; 9 però, si feu accepció de persones, cometen un pecat, convictes per la Llei com a transgressors. 10 Perquè qualsevol qui observa tota la Llei, però manca en un punt, esdevé reu de tots. 11³³⁹⁰ Ja que el qui ha dit: No adulteris, diu també: No matis. Si, doncs, no comets adulteri, però fas un homicidi, ja ets transgressor de la Llei.

No jutjar per no ser jutjat.— 12 Parleu i obreu pensant que heu de ser jutjats per una llei de llibertat. 13 Perquè el judici serà sense misericòrdia per a aquell qui no haurà exercit misericòrdia, mentre que la misericòrdia se'n riu, del judici.

La fe sense obres és morta.— 14 ¿De què servirà, germans meus, que algú digui que té fe, si no té obres? Pot salvar-lo, potser, la fe? 15 Si un germà o una germana van nus i mancats de l'aliment de cada dia, 16 i algun de vosaltres els diu: «Aneu-vos-en en pau, no passeu fred ni gana», però no els doneu allò que és necessari al cos, de què servirà? 17 Així també la fe: si no té obres, és morta en si mateixa. 18 Però algú dirà: «Tu tens la fe, i jo tinc les obres». Doncs,   —2455→   mostra'm la teva fe sense les obres, i jo et mostraré la fe per les meves obres. 19 ¿Tu creus que hi ha un sol Déu? Fas bé; també els dimonis ho creuen, i s'estremeixen. 20 ¿Vols saber, home frívol, que la fe sense les obres és estèril?

Exemples d'Abraham i de Rahab.— 21³³⁹¹ Abraham, el nostre pare, ¿no fou justificat per les obres, quan oferí Isaac, el seu fill, damunt l'altar? 22 Ja veus com la fe cooperava amb les seves obres, i com per les obres la fe fou duta a la perfecció. 23³³⁹² Així es complí l'Escriptura que diu: Abraham va creure Déu, i li fou comptat per a justícia, i fou anomenat amic de Déu. 24 Vegeu com l'home és justificat per les obres, i no pas per la fe sola. 25 I semblantment, Rahab, la dona pública, ¿no fou potser justificada per les obres, quan acollí els missatgers i els féu partir per un altre camí? 26 Així com el cos sense l'esperit es mort, també la fe sense les obres és morta.

3 Guarda de la llengua.— 1 No sigueu molts a fer-vos mestres, germans meus, tenint per cert que en rebrem un judici més sever; 2 perquè tots ensopeguem sovint. Si algú no ensopega parlant, és un home perfecte, capaç de refrenar també tot el cos. 3 Quan posem les brides a la boca dels cavalls perquè ens obeeixin, també dirigim tot el seu cos. 4 Igualment les naus: encara que siguin tan grans i empeses per vents violents, són dirigides per un petit timó allà on vol l'esforç del pilot. 5 Així també la llengua, que és un membre petit, fa grans afirmacions. Mireu quin foc més petit abranda un bosc tan gran. 6 També la llengua és un foc, és el món del mal. La llengua és situada entre els nostres membres, ella que macula tot el cos, inflama tot el cercle de la creació i és inflamada per la Gehenna. 7 De fet, tota mena d'animals salvatges i d'ocells, de rèptils i d'animals marins, són domats i han estat domats pel gènere humà; 8 la llengua, en canvi, ningú no la pot domar: mal turbulent, plena de verí mortal. 9 Amb ella beneïm el Senyor i Pare, i amb ella maleïm els homes fets a la   —2456→   imatge de Déu. 10 D'una mateixa boca surten benedicció i maledicció. No convé, germans meus, que això sigui així. 11 ¿És que pel mateix forat de la font pot rajar dolç i amarg? 12 ¿És que una figuera, germans meus, pot fer olives, o una parra, figues? Tampoc una terra salina no pot fer aigua dolça.

La saviesa falsa i la veritable.— 13 ¿Qui és savi i experimentat entre vosaltres? Que mostri per un bon comportament les seves obres amb una saviesa humil. 14 Però, si vosaltres teniu en el vostre cor una gelosia amarga i un esperit de desavinença, no us glorieu ni mentiu contra la veritat. 15 Aquesta saviesa no baixa pas de dalt; sinó que és terrenal, animal, demoníaca. 16 Perquè on hi ha gelosia i esperit de desavinença hi ha pertorbació i tota mena de males accions.

17 En canvi, la saviesa que ve de dalt, és primer de tot, pura; després, pacífica, moderada, dòcil, plena de compassió i de bons fruits, sense parcialitat, sense hipocresia. 18 Els qui són pacífics sembren en pau un fruit de justícia.

4 Origen de la inquietud i de l'enveja.— 1 ¿D'on vénen les guerres i les baralles entre vosaltres? ¿No vénen precisament de les vostres passions, que combaten en els vostres membres? 2 ¿Desitgeu, i no posseïu? Aleshores mateu. ¿Envegeu, i no podeu aconseguir? Aleshores combateu i feu guerra. No posseïu, perquè no demaneu. 3 Demaneu, i no rebeu, perquè demaneu malament, amb la intenció de malgastar-ho en els vostres plaers.

El pecador és enemic de Déu.— 4 Adúlters, ¿no sabeu que l'amistat del món és enemistat de Déu? Si algú, doncs, vol ser amic del món, es fa enemic de Déu. 5 ¿Penseu potser que l'Escriptura diu en va: «Amb gelosia desitja ell l'esperit que ha fet habitar en nosaltres?»³³⁹³ 6³³⁹⁴ Però encara dóna una gràcia més gran. Per això diu: Déu resisteix als superbs i, en canvi, dóna gràcia als humils. 7 Sotmeteu-vos, doncs, a Déu; però resistiu al diable, i fugirà de vosaltres.   —2457→   8 Apropeu-vos a Déu, i s'aproparà a vosaltres. Purifiqueu les mans, pecadors; santifiqueu els cors, irresoluts. 9 Vegeu la vostra misèria, planyeu-vos i ploreu; que el vostre riure es converteixi en plany, i la joia, en tristesa. 10 Humilieu-vos davant del Senyor, i us exaltarà. 11 No parleu malament els uns dels altres, germans. El qui parla malament d'un germà, o jutja el seu germà, parla malament de la Llei i jutja la Llei. I, si jutges la Llei, no n'ets complidor, sinó jutge. 12 Només hi ha un sol legislador i jutge, el qui pot salvar i perdre; tu, en canvi, ¿qui ets per a jutjar el proïsme?

Vanitat dels plans de l'home.— 13 Au, ara, els qui dieu: «Avui o demà anirem a tal ciutat i hi passarem l'any i negociarem i ens farem rics!» 14 Vosaltres que no sabeu res del dia de demà, de com serà la vostra vida, perquè sou un fumerol que apareix un moment i després desapareix; 15 en comptes de dir: «Si el Senyor ho vol, viurem i farem això o allò». 16 Però ara us glorieu en les vostres presumpcions. Tota aquesta manera de gloriar-se és dolenta. 17 Així el qui sap fer el bé, i no el fa, comet un pecat.

5 Plany contra els rics injustos i avars.— 1 Au, ara, els rics! Ploreu, planyeu-vos per les calamitats que han de venir damunt vostre. 2 La vostra riquesa quedarà podrida, i els vostres vestits, arnats; 3 el vostre or i la vostra plata, rovellats, i el seu rovell serà un testimoniatge contra vosaltres i us devorarà la carn. És com un foc que heu atresorat per als darrers dies. 4 La paga que heu escatimat als obrers que us han segat els camps clama, i els clams dels segadors han arribat fins a les orelles del Senyor-Sabaot. 5 Heu viscut a la terra en delícies i plaers, heu afartat els vostres cors el dia de la matança³³⁹⁵. 6 Heu condemnat, heu matat el just; no us fa resistència.

Recomanació de la paciència.— 7 Tingueu, doncs, paciència, germans, fins a la vinguda del Senyor. Mireu com el pagès espera el fruit preciós de la terra, i hi té paciència fins que ha   —2458→   rebut la pluja primerenca i la tardana. 8 Tingueu paciència també vosaltres, afermeu els vostres cors, ja que la vinguda del Senyor és a prop. 9 No us planyeu, germans, els uns dels altres a fi de no ser jutjats; mireu que el jutge és a les portes. 10 Preneu, germans, com a models de sofriments i de paciència els profetes, que han parlat en nom del Senyor. 11 Mireu com proclamem feliços els qui han sofert. Heu sentit parlar de la paciència de Job, i sabeu la fi que li concedí el Senyor; perquè el Senyor és ple de misericòrdia i clement³³⁹⁶.

Senzillesa en el parlar. 12 Sobretot, germans meus, no jureu; ni pel cel, ni per la terra, ni per cap altre jurament. Que el vostre sí sigui sí, i el vostre no sigui no, a fi que no caigueu sota judici.

Oració en tota circumstància.— 13 ¿Sofreix algun d'entre vosaltres? Que pregui. ¿Algú està alegre? Que canti salms. 14 ¿Està malalt algun de vosaltres? Que faci cridar els preveres de l'Església, i que preguin damunt seu, després d'ungir-lo amb oli en el nom del Senyor³³⁹⁷. 15 I la pregària de la fe salvarà el malalt, i el Senyor el posarà bo. Si ha comès pecats, li seran perdonats.

Eficàcia de l'oració.— 16 Confesseu-vos, doncs, els pecats els uns als altres i pregueu els uns pels altres perquè sigueu guarits. Pot molt l'oració fervent del just. 17 Elies era un home passible com nosaltres; va pregar instantment que no plogués, i no va ploure damunt la terra durant tres anys i sis mesos. 18 Va pregar una altra vegada, i el cel donà pluja, i la terra germinà el seu fruit.

Recomanació final.— 19 Germans meus, si algun de vosaltres s'allunya de la veritat, i un altre el converteix, 20 que sàpiga que el qui haurà convertit un pecador de l'error del seu camí li salvarà l'ànima³³⁹⁸ de la mort i cobrirà una multitud de pecats.