Visor de obras.

1 Adreça i salutació.— 1 Pere, apòstol de Jesucrist, als qui viuen com a forasters³⁴⁰⁰ a la Diàspora del Pont, la Galàcia, la Capadòcia, l'Àsia, i la Bitínia, elegits 2 segons presciència de Déu Pare, en la santificació de l'Esperit, per obeir Jesucrist i rebre l'aspersió de la seva sang: que la gràcia i la pau us siguin atorgades abundosament.

Acció de gràcies pel gran benefici de la salvació.— 3 Beneït sigui el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist, que per la seva gran bondat ens ha engendrat de nou mitjançant la resurrecció de Jesucrist d'entre els morts per a una esperança vivent, 4 per a un heretatge incorruptible, incontaminable i immarcescible, conservat al cel per a vosaltres, 5 que el poder de Déu guarda per mitjà de la fe per a la salvació, prompte a manifestar-se en el temps darrer. 6 Per això, us n'alegreu, per bé que ara hàgiu de ser afligits per poc temps amb diverses proves 7 a fi que la prova de la vostra fe, més preciosa que la de l'or corruptible, que és provat pel foc, resulti un motiu de lloança, de glòria i d'honor en la revelació de Jesucrist, 8 que estimeu sense haver-lo vist, en qui ara sense veure'l, però creient-hi, us alegreu amb una joia inefable i esplendorosa, 9 segurs d'assolir el terme de la fe: la salvació de les vostres ànimes. 10 Entorn d'aquesta salvació han indagat i han investigat els profetes que profetitzar en sobre la gràcia destinada a vosaltres. 11 Ells han esbrinat a quin temps i a quines circumstàncies es referia l'Esperit el Crist, que estava en ells, quan els anunciava per endavant les sofrences del Crist i les glòries que les seguirien. 12 Els fou revelat que no era per a ells mateixos, sinó per a vosaltres que administraven aquest missatge que ara us anuncien els qui us prediquen la bona nova, portats per l'Esperit Sant tramès del cel, missatge que   —2460→   els àngels desitgen de contemplar.

Exhortació a la santedat. 13 Cenyits, doncs, els lloms del vostre esperit, sigueu sobris; espereu plenament en la gràcia que us ha de ser donada el dia de la revelació de Jesucrist. 14 Com a fills obedients, no us conformeu a les passions d'abans, del temps de la vostra ignorància, 15 sinó que, així com aquell qui us ha cridat és sant, sigueu sants també vosaltres en tota la vostra manera de viure; 16³⁴⁰¹ ja que està escrit: Sigueu sants, perquè jo sóc sant. 17 I, si invoqueu com a pare el qui sense accepció de persones jutja cadascú segons les seves obres, comporteu-vos amb temor durant el temps del vostre exili, 18³⁴⁰² sabent que heu estat rescatats de la vostra inútil manera de viure, rebuda per tradició dels vostres pares, no pas amb res de corruptible, amb plata o amb or, 19 sinó amb una sang preciosa, com la d'un anyell immaculat i innocent, el Crist, 20 predestinat abans de la creació del món i manifestat al final dels temps a causa de vosaltres, 21 els qui per ell creieu en Déu, que l'ha ressuscitat d'entre els morts i li ha donat la glòria, de manera que la vostra fe i la vostra esperança siguin posades en Déu. 22 Obeint la veritat, heu santificat les vostres ànimes per estimar-vos sincerament; estimeu-vos de cor els uns als altres, fèrvidament, 23 engendrats de nou, no pas d'un germen corruptible, sinó incorruptible, per mitjà de la paraula de Déu, viva i permanent. 24³⁴⁰³ Perquè tota carn es com herba, i tot el seu esclat, com flor d'herba; l'herba s'asseca i la flor cau; 25 però la paraula del Senyor resta per sempre. I aquesta és la paraula que us ha estat anunciada.

2 Invitació a la unió amb el Crist.— 1 Després de renunciar, doncs, a tota dolenteria i a tota falsedat, a hipocresies, enveges i tota mena de maledicència, 2 com infants tot just nats glatiu per la llet espiritual, pura, a fi que per ella creixeu en la salvació, 3³⁴⁰⁴ posat que hàgiu gustat com és de bo el Senyor.

4 Acosteu-vos a ell, pedra viva, rebutjada pels homes,   —2461→   però escollida per Déu, honorada; 5 i també vosaltres, com pedres vivents, presteu-vos a l'edificació d'una casa espiritual per formar un sacerdoci sant, a fi d'oferir sacrificis espirituals, agradables a Déu, per Jesucrist. 6³⁴⁰⁵ Per això, es troba a l'Escriptura: He posat a Sió una pedra angular, escollida, honorada; i el qui cregui en ella no serà confós. 7³⁴⁰⁶ Per a vosaltres, doncs, els qui creieu, és l'honor. Però per als incrèduls, la pedra que havien rebutjat els constructors ha esdevingut pedra angular, 8³⁴⁰⁷ pedra d'ensopec i roca d'escàndol. Hi ensopeguen perquè no obeeixen la Paraula; i és a això que han estat destinats. 9³⁴⁰⁸ Vosaltres, però, sou un llinatge escollit, un sacerdoci reial, una nació santa, un poble adquirit per anunciar les meravelles d'aquell qui us ha cridat de les tenebres a la seva llum admirable; 10³⁴⁰⁹ vosaltres, que en altre temps no éreu poble, i ara sou poble de Déu; vosaltres, que no havíeu assolit misericòrdia, i ara beu assolit misericòrdia.

Obligacions dels cristians.— 11³⁴¹⁰ Estimats, us exhorto que com a forasters i pelegrins us aparteu dels desigs carnals, que combaten contra l'ànima. 12 Tingueu enmig dels pagans una manera de viure bona a fi que, en allò en què us calumnien com a malfactors, quan vegin les vostres bones obres, glorifiquin Déu el dia de la visita³⁴¹¹. 13 Subjecteu-vos a causa del Senyor³⁴¹² a tota institució humana; sia al rei com a sobirà, 14 sia als governants com a tramesos per ell per castigar els malfactors i aprovar els bons. 15 Perquè la voluntat de Déu és que, fent el bé, feu callar els insensats que us desconeixen. 16 Comporteu-vos, com a lliures, però no fent de la llibertat com un vel per a encobrir la dolenteria, sinó com a servents de Déu. 17 Honoreu tothom, estimeu els germans, temeu Déu, honoreu el rei. 18 Servents, estigueu subjectes als amos amb tot respecte, no solament ala bons i afables, sinó també als durs. 19 Perquè té mèrit que un, per consideració a Déu, suporti les vexacions que sofreix injustament. 20 ¿Quina glòria teniu, si suporteu que us peguin, quan feu el mal? Però si, fent el bé, sofriu, i ho suporteu,   —2462→   això és un mèrit davant de Déu. 21 Perquè a això heu estat cridats, ja que també el Crist va patir per vosaltres i us deixà exemple a fi que seguíssiu les seves petjades, 22³⁴¹³ ell, que no va cometre pecat ni es trobà engany a la seva boca; 23 injuriat, no tornava injúria; maltractat, no amenaçava; sinó que es confiava a aquell qui judica justament; 24³⁴¹⁴ ell, que ha portat els nostres pecats en el seu cos damunt el patíbul a fi que, morts als pecats, visquem per a la justícia; amb la seva ferida heu estat guarits. 25³⁴¹⁵ Perquè éreu esgarriats com ovelles, però ara heu tornat al pastor i guardià de les vostres ànimes.

3 Comportament en el matrimoni.— 1 Semblantment, vosaltres, mullers, estigueu subjectes als vostres marits, de manera que fins els qui no obeeixen la Paraula siguin guanyats, sense paraules, per la manera de viure de les mullers, 2 en observar la vostra vida casta, plena de respecte. 3 No fomenteu l'ornat exterior, consistent en cabells trenats, anelles d'or o en els vestits que us poseu, 4 sinó la persona interior, la del cor, consistent en la incorruptibilitat d'un esperit dolç i tranquil; això té valor davant de Déu. 5 Era així que les dones santes s'abillaven en altre temps, que esperaven en Déu, vivint submises als propis marits. 6 Així Sara obeïa Abraham i l'anomenava senyor. És d'ella que heu esdevingut filles, si obreu el bé sense témer cap mena de terror.

7 Semblantment, vosaltres, marits, porteu amb seny la vida comuna tenint en compte que la muller és un vas més fràgil; tributeu-li honor, que també són cohereves de la gràcia de vida. Amb això, les vostres pregàries no seran impedides.

Comportament dels fidels en general.— 8 Finalment, tingueu tots vosaltres els mateixos sentiments, sigueu compassius, estimeu els germans, sigueu misericordiosos, humils, 9 no torneu mal per mal, ni injúria per injúria, sinó, al contrari, beneïu; que heu estat cridats a heretar la benedicció. 10³⁴¹⁶ Perquè qui desitja la vida i vol veure dies feliços, que guardi la llengua del mal, i els llavis,   —2463→   de parlar amb falsedat; 11 que es decanti del mal i faci el bé, que busqui la pau i la segueixi. 12 Perquè els ulls del Senyor miren els justos, i les seves orelles escolten les seves pregàries; però la faç del Senyor es fixa en els qui fan el mal.

Comportament en la persecució.— 13 ¿I qui us podrà perjudicar, si sou zelosos del bé? 14³⁴¹⁷ I, si patiu per causa de la justícia, sortosos de vosaltres. No tingueu cap por d'ells ni us en contorbeu, 15 sinó respecteu santament el Senyor Crist en els vostres cors, sempre promptes a respondre a qualsevol qui us demani raó de l'esperança que hi ha entre vosaltres; 16 però amb dolcesa i respecte, tenint una bona consciència, a fi que en allò en què sou calumniats es vegin confosos els qui bescanten la vostra bona manera de viure en el Crist. 17 Perquè és millor de sofrir fent el bé, si aquesta és la voluntat de Déu, que no pas fent el mal.

El descens de Jesús als llimbs.— 18 També el Crist va morir una vegada a causa dels pecats, just pels injustos, a fi de portar-nos a Déu; mort en la carn, però vivificat en l'esperit. 19 És en aquest esperit que anà a predicar als esperits que estaven empresonats³⁴¹⁸, 20 a aquells qui un temps havien estat incrèduls, quan en els dies de Noè la paciència de Déu esperava, llavors de la construcció de l'arca, en la qual uns pocs, és a dir, vuit persones, foren salvades per l'aigua. 21 I allò que ara us salva a vosaltres és el baptisme, prefigurat aleshores; que no és pas deseiximent d'una impuresa carnal, sinó un compromís amb Déu d'una bona consciència, per la resurrecció de Jesucrist, 22 el qual, un cop pujat al cel, està a la dreta de Déu, després d'haver-li estat sotmesos els àngels, les dominacions i els poders.

4 Ruptura amb el pecat, a semblança del Crist. 1 Ja que el Crist, doncs, ha sofert en la carn, armeu-vos també vosaltres del mateix pensament: el qui ha sofert en la carn ha trencat amb el pecat³⁴¹⁹ 2 per viure el temps que resta passar en la carn, no pas segons les passions dels homes, sinó segons   —2464→   la voluntat de Déu. 3 Ja és prou d'haver acomplert en el temps passat la voluntat dels pagans, anant rera de llibertinatges, passions, embriagueses, orgies, begudes i idolatries nefandes. 4 Per això, troben estrany que vosaltres no corregueu amb ells en aquest desbordament de disbauxes, i us injurien. 5 Ja en donaran compte al qui està preparat a jutjar els vius i els morts. 6 És per això que fins als morts ha estat anunciat el missatge joiós a fi que, jutjats segons els homes en la carn, visquin segons Déu en l'esperit³⁴²⁰.

L'adveniment del Crist, raó d'una vida santa.— 7 La fi de totes les coses és a prop. Sigueu, doncs, assenyats i sobris, amb vista a l'oració. 8³⁴²¹ Abans de tot, tingueu els uns amb els altres una caritat ardent, perquè la caritat cobreix una multitud de pecats. 9 Practiqueu mútuament l'hospitalitat sense murmuració. 10 Cadascun, segons la gràcia rebuda, distribuïu-la entre vosaltres com a bons administradors d'una múltiple gràcia de Déu. 11 Si ningú parla, que sigui com si fossin paraules de Déu; si ningú exerceix un ministeri, que sigui com per poder que ha rebut de Déu, a fi que en totes les coses Déu sigui glorificat per Jesucrist, a qui pertany la glòria i el poder pels segles dels segles. Amén.

Encara sobre l'actitud en la persecució.— 12 Estimats, no us sorprengueu de l'incendi³⁴²² que s'ha abrandat enmig de vosaltres per provar-vos, com si us hagués passat quelcom d'insòlit; 13 al contrari, alegreu-vos en tant que participeu en les sofrences del Crist a fi que en la revelació de la seva glòria us alegreu plens de joia. 14 Si sou ultratjats en nom del Crist, sortosos de vosaltres, perquè l'esperit de la glòria, que és l'Esperit de Déu, reposa damunt vostre. 15 Que cap de vosaltres no hagi de sofrir per homicida o lladre o malfactor o per ficar-se en allò que no li pertoca; 16 però, si és com a cristià, que no se n'avergonyeixi, sinó que glorifiqui Déu per aquest nom. 17 Perquè és temps de començar el judici per la casa de Déu³⁴²³. I, si comença per vosaltres, ¿quina serà la fi dels qui no creuen el missatge joiós de Déu? 18³⁴²⁴ I, si el just   —2465→   amb prou feines se salva, l'impiu, el pecador, on es presentarà? 19 Per tant, que els qui sofreixen segons la voluntat de Déu, confiïn les seves ànimes al Creador fidel practicant el bé.

5 Deures dels preveres 1 Exhorto, doncs, els preveres que hi ha en vosaltres, jo, prevere també com ells, testimoni de les sofrences del Crist, i que haig de tenir part en la glòria que s'ha de revelar: 2 pastureu el ramat de Déu que teniu amb vosaltres, no per força, sinó de bon grat, segons Déu; no per un interès egoista, sinó generosament; 3 ni com qui senyoreja damunt les seves possessions, sinó fent-vos models del ramat. 4 I quan apareixerà el Pastor suprem rebreu la corona immarcescible de la glòria.

Recomanacions als fidels.— 5 Semblantment, vosaltres, joves, sotmeteu-vos als preveres. I tots, els uns envers els altres, revestiu-vos d'humilitat, perquè Déu resisteix als superbs i, en canvi, dóna gràcia als humils³⁴²⁵. 6 Humilieu-vos, doncs, sota la mà poderosa de Déu a fi que us exalti al seu temps. 7³⁴²⁶ Descarregueu en ell tota preocupació vostra, perquè ell té cura de vosaltres. 8 Sigueu sobris; vetlleu. El vostre adversari, el diable, com un lleó que rugeix, ronda cercant qui engolir; 9 resistiu-li, ferms en la fe, sabent que els mateixos sofriments, els han de suportar tots els vostres germans que hi ha al món. 10 I quan haureu sofert una mica, el Déu de tota gràcia, que us ha cridat en el Crist a la seva glòria, acabarà l'obra, us afermarà, us enfortirà i us farà estables. 11 A ell el poder pels segles dels segles. Amén.

Conclusió.— 12 Per mitjà de Silvà³⁴²⁷, germà fidel, segons crec, us he escrit breument per exhortar-vos i donar testimoniatge que aquesta és la veritable gràcia de Déu. Manteniu-vos-hi. 13 Us saluda la qui està a Babilònia³⁴²⁸, igualment elegida, i Marc, el meu fill³⁴²⁹. 14 Saludeu-vos mútuament amb una besada de caritat. Pau a tots vosaltres, els qui esteu en el Crist!

1 Adreça i salutació.— 7 Simeó Pere, servent i apòstol de Jesucrist, a aquells qui han obtingut una fe igualment preciosa que la nostra en la justícia del nostre Déu i Salvador Jesucrist: 2³⁴³¹ que us siguin donades abundosament gràcia i pau en el coneixement de Déu i de Jesús, Senyor nostre.

La vocació cristiana.— 3 Perquè la seva potència divina ens ha donat tot allò que és necessari a la vida i a la pietat, mitjançant el coneixement d'aquell qui ens ha cridat per la seva glòria i la seva virtut. 4 Per elles, ens han estat donades les precioses i molt grans promeses a fi que per elles esdevingueu participants de la naturalesa divina³⁴³² i fugiu de la corrupció que hi ha al món, en la concupiscència.

5 Per això mateix, aportant tot l'esforç, afegiu a la vostra fe la bondat, a la bondat el coneixement, 6 al coneixement la continència, a la continència la paciència, a la paciència la pietat, 7 a la pietat l'amor fratern, a l'amor fratern la caritat. 8 Perquè, si aquestes virtuts es troben i abunden en vosaltres, no us deixaran inactius ni sense fruit en el coneixement de nostre Senyor Jesucrist. 9 Ara, aquell qui no les posseeix és cec, és curt de vista, oblida que havia estat purificat dels seus antics pecats.

10 Per això, germans, esforceu-vos més encara perquè siguin confirmades la vostra vocació i la vostra elecció; perquè, si feu això, no ensopegareu mai. 11 I així us serà donada liberalment l'entrada a l'etern reialme del nostre Senyor i Salvador Jesucrist.

Fonament de l'esperança cristiana.— 12³⁴³³ És per això que procuraré de recordar-vos sempre aquestes coses, encara que les sapigueu i sigueu afermats en la veritat que posseïu. 13 Però em penso que és just, mentre estic en aquesta tenda³⁴³⁴, que us desvetlli amb admonicions, 14 sabent que ben aviat m'hauré de desprendre de la meva   —2467→   tenda, tal com nostre Senyor Jesucrist m'ho va fer conèixer. 15 Però m'esforçaré perquè sempre, fins i tot després de la meva partença, pugueu fer memòria d'aquestes coses.

16 Perquè no és pas seguint faules enganyoses que us hem fet conèixer el poder i la vinguda de nostre Senyor Jesucrist, sinó després d'haver contemplat amb els nostres ulls la seva majestat, 17³⁴³⁵ quan rebé de Déu Pare honor i glòria, i li vingué aquella veu de la glòria majestuosa: Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui tinc posada la meva complaença. 18 I aquesta veu, la vam sentir que venia del cel, quan érem amb ell a la muntanya santa. 19 I així tenim més ferma la paraula profètica, a la qual feu bé d'atendre com a un llum que brilla en un indret obscur, fins que el dia apunti i l'estel del matí s'aixequi en els vostres cors. 20 Abans de tot sapigueu que cap profecia de l'Escriptura no és objecte d'interpretació personal³⁴³⁶. 21 Perquè no ha estat mai per una voluntat humana que ha vingut la profecia, sinó que ha estat enduts per l'Esperit Sant que els homes han parlat de part de Déu³⁴³⁷.

2 Els falsos mestres són un perill per als fidels³⁴³⁸.— 1 És veritat que hi hagué també falsos profetes entre el poble, com també hi haurà entre vosaltres falsos mestres que introduiran sectes pernicioses i, negant el Senyor que els ha rescatats, s'atrauran sobre ells mateixos una prompta perdició. 2 Molts seguiran les seves disbauxes; i per culpa d'ells es dirà mal del camí de la veritat; 3 per cobdícia trafiquejaran amb vosaltres valent-se de paraules enganyoses. Ja fa temps que la condemnació d'aquests no està inactiva, ni dorm la seva perdició.

Exemples de càstigs divins.— 4 Perquè, si Déu no perdonà els àngels que pecaren, sinó que els lliurà als abismes tenebrosos del Tàrtar, on els guarda per al judici; 5 si no perdonà el món antic, sinó que preservà només vuit persones, la vuitena de les quals era Noè, missatger de justícia, quan féu baixar el diluvi sobre un món d'impius; 6 si condemnà   —2468→   a la destrucció i reduí a cendres les ciutats de Sodoma i Gomorra, com a exemple per als impius del futur; 7 si, en canvi, alliberà el just Lot, oprimit per la conducta disbauxada dels desenfrenats 8 —ja que el just, vivint enmig d'ells, tenia torturada la seva ànima recta, dia rera dia, per les obres que veia i sentia—, 9 és que el Senyor sap alliberar de la prova els piadosos, però sap guardar els dolents fins al dia del judici, per castigar-los, 10 sobretot aquells qui van darrera la carn, atrets per una concupiscència impura, i menyspreen la dignitat del Senyor. Audaços, superbs, no temen d'injuriar les glòries, 11 mentre que els àngels, superiors en força i en poder, no porten contra elles davant del Senyor cap sentència injuriosa.

Descripció dels falsos mestres.— 12 Aquests, però, com animals irracionals que naturalment vénen al món per ser agafats i destruïts, ja que injurien allò que no saben, seran destruïts en la seva destrucció. 13 Sofriran un càstig com a recompensa de la injustícia. Tenen per plaer les delícies d'un dia, homes impurs i viciosos que, quan banquetegen justament amb vosaltres, es rabegen en els seus àpats de germanor. 14 Tenen els ulls plens de dona adúltera³⁴³⁹ i insaciables de pecat; sedueixen les ànimes febles; tenen el cor avesat a la cobdícia, dignes de maledicció! 15 Deixant el camí recte, es van desviar per seguir el camí de Balaam, fill de Bosor, que volgué una paga d'iniquitat. 16 Però fou reprès per la seva malifeta: un ase incapaç de parlar parlà amb veu humana, reprimí la niciesa del profeta. 17 Aquests són fonts sense aigua i núvols enduts per un vent impetuós, i els és reservada la foscor de les tenebres. 18 Proferint discursos inflats de no-res, sedueixen amb les passions de la carn, amb disbauxes, els qui s'aparten de les paraules de veritat i els qui viuen en l'error³⁴⁴⁰. 19 Els prometen la llibertat, ells que són esclaus de la corrupció! Perquè cadascú és esclau d'aquell pel qual és vençut.

El gran mal de la recaiguda.— 20 Si, doncs, després d'haver fugit de les corrupcions   —2469→   del món pel coneixement del Senyor i Salvador Jesucrist, tornant-s'hi a lligar, se'n deixen vèncer, el seu estat esdevé pitjor que el primer³⁴⁴¹. 21 Ja que més els valia de no haver conegut el camí de la justícia, que no pas, després de conèixer-lo, fer-se enrera del sant manament que els havia estat donat. 22 Els ha passat allò que diu amb encert el proverbi: El gos ha tornat al seu vòmit, i «la truja, tot just rentada, ha tornat a rebolcar-se en el llot»³⁴⁴².

3 Exhortació amb vista a l'adveniment del Senyor.— 1 Estimats, aquesta és ja la segona carta que us escric. En l'una i en l'altra desvetllo amb admonicions el vostre ànim sincer³⁴⁴³, 2³⁴⁴⁴ a fi que us recordeu de les paraules predites pels sants profetes i del manament dels vostres apòstols, el del Senyor i Salvador.

Certesa de la vinguda del Senyor.— 3³⁴⁴⁵ Abans de tot, sapigueu que els darrers dies vindran mofetes amb engany, gent que viuen segons les pròpies passions, 4 i diran: «¿On és la promesa de la seva vinguda? Perquè d'ençà que els pares s'adormiren tot està igual que al començament de la creació».

5 Ignoren voluntàriament que el cel existia ja de fa molt temps, com també la terra, sortida de l'aigua, se sosté enmig de l'aigua, per la paraula de Déu³⁴⁴⁶; 6 per això, el món d'aleshores va desaparèixer negat en aigua. 7 Però el cel i la terra d'ara són reservats per la mateixa paraula, que els guarda per al foc fins al dia del judici i de l'extermini dels homes impius.

8³⁴⁴⁷ Una sola cosa, però, no heu d'ignorar, estimats: que per al Senyor un dia és com mil anys, i mil anys, com un dia. 9 El Senyor no retarda el compliment de la promesa, com alguns creuen que ho fa, sinó que pren paciència amb vosaltres, i no vol que ningú es perdi, sinó que tothom arribi a convertir-se. 10 Però el dia del Senyor vindrà com un lladre; aquell dia el cel passarà amb estrèpit, i els elements abrandats es dissoldran; i la terra amb les obres que conté serà consumida.

Comportament davant la vinguda del Senyor.— 11 Ja   —2470→   que totes aquestes coses així s'han de dissoldre, com convé que vosaltres persevereu en santes maneres de viure i en obres de pietat, 12 esperant i apressant la vinguda del dia de Déu, pel qual el cel inflamat es dissoldrà, i els elements abrandats es fondran!

13 Però nosaltres esperem, segons la seva promesa, un cel nou i una terra nova³⁴⁴⁸, on farà estada la justícia. 14 Per això, estimats, en aquesta espera, esforceu-vos a ser trobats per ell immaculats i irreprotxables en la pau; 15 i considereu la paciència de nostre Senyor com una intenció de salvar-nos, tal com us ho ha escrit l'estimat germà nostre Pau, segons la saviesa que li ha estat donada, 16 com ho fa en totes les cartes en què parla d'aquestes coses. En elles es troben punts difícils de comprendre que els indòcils i els inquiets tergiversen, com fan també amb les altres Escriptures, per a la pròpia perdició.

Darrera exhortació i doxologia.— 17 Vosaltres, doncs, estimats, sabent-ho per endavant, vigileu de no decaure de la vostra fermesa, enduts per l'error dels qui viuen sense llei. 18 Sinó creixeu en gràcia i coneixement del nostre Senyor i Salvador Jesucrist.

A ell, la glòria ara i fins al dia de l'eternitat.

1 Pròleg: testimoniatge de Joan.— 1 Allò que era des del començament, allò que hem sentit, que hem vist amb els nostres ulls, que hem contemplat, allò que les nostres mans han palpat referent a la Paraula de la vida 2 —perquè la vida s'ha manifestat, i l'hem vista i en donem testimoniatge i us anunciem la vida eterna, la que era prop del Pare i se'ns ha aparegut—, 3 allò que hem vist i sentit, us ho anunciem també a vosaltres a fi que també vosaltres tingueu comunió amb nosaltres³⁴⁵⁰. I la nostra comunió és amb el Pare i amb el seu Fill Jesucrist. 4 I us escrivim aquestes coses a fi que   —2471→   la nostra joia sigui plena.

Déu és llum.— 5 El missatge que hem sentit d'ell i que us anunciem és que Déu és llum i en ell no hi ha tenebres de cap mena. 6 Si diem que tenim comunió amb ell, però caminem en les tenebres, mentim i no practiquem la veritat. 7 Ara, si caminem en la llum, com que ell està en la llum, tenim comunió els uns amb els altres, i la sang de Jesús, el seu Fill, ens purifica de tot pecat.

El reconeixement del pecat n'obté el perdó.— 8 Si diem que no tenim pecat, ens enganyem a nosaltres mateixos, i la veritat no està en nosaltres. 9 Si confessem els nostres pecats, és fidel i just per a perdonar-nos els pecats i purificar-nos de tota injustícia. 10 Si diem que no hem pecat, el tenim per mentider, i la seva paraula no està en nosaltres³⁴⁵¹.

2 1 Fillets meus, us escric això perquè no pequeu. Però, si algú pecava, tenim un intercessor prop del Pare, Jesucrist, just; 2 ell és propiciació pels nostres pecats, no solament pels nostres, sinó també pels de tot el món.

La comunió amb Déu. 3 Sabem que l'hem conegut, si guardem els seus manaments. 4 El qui diu: «Jo el conec», però no guarda els seus manaments, és un mentider, i la veritat no està en ell. 5 Però el qui guarda la seva paraula, és en ell que veritablement l'amor de Déu és perfecte. En això coneixem que estem en ell. 6 El qui diu que està en ell ha de comportar-se talment com ell es comportà.

L'odi és tenebra; la caritat és llum.— 7 Estimats, no us escric un manament nou, sinó un manament vell, que vosaltres heu rebut des del començament³⁴⁵². Aquest manament vell és la paraula que heu sentit. 8 D'altra banda, us escric un manament nou, que és veritable en ell i en vosaltres: ja que la tenebra s'ha esvaït i la veritable llum³⁴⁵³ ja resplendeix. 9 El qui diu que està en la llum, i odia el seu germà, encara està en la tenebra. 10 El qui estima el seu germà resta en la llum, i no hi ha res que el faci ensopegar.   —2472→   11 Però el qui odia el seu germà està en la tenebra i camina en la tenebra, i no sap on va; perquè la tenebra li ha encegat els ulls.

Missatge joiós als fidels. 12 Us escric, fillets, perquè us són perdonats els pecats a causa del seu nom. 13 Us escric, pares, perquè heu conegut aquell qui és des del començament. Us escric, joves, perquè heu vençut el Maligne. 14 Us he escrit, nois, perquè heu conegut el Pare. Us he escrit, pares, perquè heu conegut el qui és des del començament. Us he escrit, joves, perquè sou forts i la paraula de Déu persevera en vosaltres, i heu vençut el Maligne.

Cal fugir de l'amor del món.— 15 No estimeu el món, ni allò que hi ha en el món. Si algú estima el món, l'amor del Pare no està en ell; 16 perquè tot allò que hi ha en el món —la concupiscència de la carn, la concupiscència dels ulls i l'ostentació de la riquesa— no ve del Pare, sinó que ve del món. 17 I el món passa, junt amb la seva concupiscència; però el qui fa la voluntat de Déu resta per sempre.

Els anticrists.— 18 Fillets, som a la darrera hora; heu sentit que ve un anticrist, i ara molts s'han tornat anticrists; d'on coneixem que som a la darrera hora³⁴⁵⁴. 19 Han sortit d'entre els nostres, però no eren dels nostres; perquè, si haguessin estat dels nostres, haurien restat amb nosaltres. Però ha passat perquè fos evident que no tots són dels nostres. 20 Vosaltres, en canvi, teniu una unció³⁴⁵⁵ que ve del Sant, i sabeu totes les coses. 21 Us he escrit, no pas perquè no conegueu la veritat, sinó perquè la coneixeu, i perquè cap mentida no prové de la veritat. 22 ¿Qui és el mentider, sinó aquell qui nega que Jesús és el Crist? Aquest és l'Anticrist, que nega el Pare i el Fill. 23 Qualsevol qui nega el Fill tampoc no té el Pare; el qui confessa el Fill també té el Pare. 24 Quant a vosaltres, que perduri en vosaltres allò que heu sentit des del començament³⁴⁵⁶; si en vosaltres perdura allò que heu sentit des del començament, també vosaltres perdurareu   —2473→   en el Fill i en el Pare. 25 I la promesa que ell ens ha fet és la vida eterna. 26 Us he escrit això sobre els qui us volen enganyar. 27 Quant a vosaltres, la unció que heu rebut d'ell perdura en vosaltres, i no teniu necessitat que ningú us ensenyi; més aviat, tal com la seva unció us instrueix en totes les coses, ella que és verídica i no és mentidera, tal com us ensenyà, doncs, persevereu en ell. 28 I ara, fillets, persevereu en ell a fi que, quan aparegui, tinguem confiança i no siguem confosos per ell a l'hora de la seva vinguda. 29 Si sabeu que és just, reconeixeu que també tot el qui practica la justícia ha nascut d'ell.

3 La filiació divina³⁴⁵⁷.— 1 Mireu quina prova d'amor ens ha donat el Pare, que siguem anomenats fills de Déu, i, de fet, ho som! Per això el món no ens reconeix; perquè no l'ha reconegut a ell. 2 Estimats, ara som fills de Déu, i encara no s'ha manifestat allò que serem. Sabem que quan es manifesti serem semblants a ell, perquè el veurem tal com és³⁴⁵⁸.

El pecat, obstacle per a pertànyer a Déu.— 3 I tot aquell qui té aquesta esperança en ell es purifica, així com ell és pur. 4 Tot aquell qui comet el pecat comet també una violació de la llei, ja que el pecat és violació de la llei. 5 I vosaltres sabeu que ell s'ha manifestat a fi de prendre sobre seu els pecats, i en ell no hi ha pecat. 6 Tot aquell qui està en ell no peca³⁴⁵⁹; tot aquell qui peca no l'ha vist ni l'ha conegut. 7 Fillets, que ningú no us enganyi; el qui practica la justícia és just, tal com ell és just. 8 Qui comet el pecat és del diable; perquè des del començament el diable peca. És per això que s'ha manifestat el Fill de Déu: per destruir les obres del diable. 9 Tot aquell qui ha nascut de Déu no comet pecat, perquè la semença de Déu³⁴⁶⁰ resta en ell; i no pot pecar, perquè ha nascut de Déu. 10 En això són reconeguts els fills de Déu i els fills del diable: tot aquell qui no practica la justícia no és de Déu, ni tampoc el qui no estima el seu germà.

La guarda dels manaments, garantia de la filiació.—   —2474→   11 Perquè el missatge que heu sentit des del començament és aquest: que ens estimem els uns als altres; 12 no pas com Caín³⁴⁶¹ —que era del Maligne i matà el seu germà—. ¿I per què el matà? Perquè les seves obres eren dolentes, mentre que les del seu germà eren justes. 13 No us estranyeu, germans, si el món us odia. 14 Nosaltres sabem que hem passat de la mort a la vida, perquè estimem els germans. El qui no estima es queda en la mort. 15 Tot aquell qui odia el seu germà és homicida, i ja sabeu que cap homicida no té en ell vida eterna permanent. 16 L'amor, l'hem conegut en això: que ell donà la vida per nosaltres; i nosaltres també hem de donar la vida pels germans. 17 Si un que posseeix béns del món veu el seu germà que té necessitat i li clou les entranyes, ¿com pot estar en ell l'amor de Déu? 18 Fillets, no estimem només de paraula o amb la llengua, sinó amb obres i de veritat. 19 En això coneixerem que som de la veritat³⁴⁶², i davant d'ell tranquil·litzarem els nostres cors. 20 Perquè, si el cor ens acusa, pensem que Déu és més gran que el nostre cor i coneix totes les coses. 21 Estimats, si el cor no ens acusa, tenim confiança davant Déu, 22 i allò que li demanem, ho rebem d'ell, perquè guardem els seus manaments i fem allò que li és agradable. 23 I el seu manament és aquest: que creguem en el nom del seu Fill Jesucrist i que ens estimem els uns als altres, d'acord amb el manament que ens ha donat. 24 El qui guarda els seus manaments, està en ell, i ell en aquest. En això coneixem que ell està en nosaltres: per l'Esperit que ens ha donat.

4 Esperit de veritat i esperit d'error.— 1 Estimats, no us fieu de tot esperit; més aviat proveu els esperits si són de Déu; perquè molts falsos profetes han aparegut en el món³⁴⁶³. 2 Reconeixeu l'esperit de Déu en això: tot esperit que confessa que Jesucrist ha vingut en la carn és de Déu; 3 i tot esperit que no confessa Jesús no és de Déu: és l'esperit de l'Anticrist, de qui heu sentit dir que ve, i ara ja és al món³⁴⁶⁴. 4 Vosaltres, fillets, sou de Déu, i els heu   —2475→   vençuts; perquè el qui està en vosaltres és més gran que aquell qui està en el món. 5 Ells són del món; per això, parlen inspirats pel món, i el món els escolta. 6 Nosaltres som de Déu; el qui coneix Déu ens escolta; el qui no és de Déu no ens escolta. En això coneixem l'esperit de la veritat i l'esperit de l'error.

Déu és amor.— 7 Estimats, estimem-nos mútuament, perquè l'amor ve de Déu, i tot aquell qui estima ha nascut de Déu i coneix Déu. 8 El qui no estima no coneix Déu, perquè Déu és amor. 9 L'amor de Déu envers nosaltres s'ha manifestat en això: que Déu ha enviat el seu Fill unigènit al món a fi que visquem per ell. 10 En això consisteix l'amor: no som nosaltres qui hem estimat Déu, sinó que és ell qui ha estat el primer d'estimar-nos i ha enviat el seu Fill com a propiciació pels nostres pecats. 11 Estimats, si Déu ens ha estimat tant, també nosaltres hem d'estimar-nos mútuament. 12 Ningú no ha contemplat mai Déu³⁴⁶⁵; si ens estimem mútuament, Déu està en nosaltres, i el seu amor ha atès en nosaltres la seva perfecció. 13 En això coneixem que estem en ell, i ell, en nosaltres: que ens ha donat del seu Esperit³⁴⁶⁶. 14 I nosaltres hem vist, i en donem testimoniatge, que el Pare ha enviat el Fill com a Salvador del món. 15 El qui confessa que Jesús és el Fill de Déu, Déu està en ell, i ell, en Déu. 16 I nosaltres hem conegut l'amor que Déu té envers nosaltres, i hi hem cregut. Déu és amor, i el qui està en l'amor està en Déu, i Déu està en ell. 17 L'amor envers nosaltres ateny la seva perfecció en el fet que puguem tenir confiança en el dia del judici; perquè tal com ell és, som també nosaltres en aquest món. 18 En l'amor no hi ha temor, sinó que l'amor perfecte fa fora el temor; perquè el temor suposa un càstig, i aquell qui tem no és perfecte en l'amor. 19 Nosaltres, estimem, ja que ell ens ha estimat primer. 20 Si un diu: «Estimo Déu», i odia el seu germà, és un mentider. Perquè el qui no estima el seu germà, que veu, no pot pas estimar Déu, que no veu. 21 I tenim d'ell aquest manament:   —2476→   el qui estima Déu, que estimi també el seu germà.

5 La fe ens fa fills de Déu.— 1 Tot aquell qui creu que Jesús és el Crist ha nascut de Déu³⁴⁶⁷; i tothom qui estima el qui ha engendrat estima el qui ha estat engendrat per ell. 2 Coneixem que estimem els fills de Déu quan estimem Déu i complim els seus manaments. 3 Ja que l'amor de Déu consisteix en això: que complim els seus manaments; i els seus manaments no són pas feixucs; 4 perquè tot allò que ha nascut de Déu venç el món. I la victòria que ha vingut el món és la nostra fe.

El testimoniatge de Déu. 5 ¿Qui és vencedor del món sinó el qui creu que Jesús és el Fill de Déu? 6 Ell és el qui ha vingut per l'aigua i per la sang, Jesucrist³⁴⁶⁸. No pas en l'aigua solament, sinó en l'aigua i en la sang. I l'Esperit és el qui dóna testimoniatge, perquè l'Esperit és la veritat. 7 Són tres, en efecte, els qui testifiquen³⁴⁶⁹: 8 l'Esperit, l'aigua i la sang, i tots tres tenen un sol fi. 9 Si acceptem el testimoniatge dels homes, el testimoniatge de Déu és més gran, i el testimoniatge de Déu és que ha testificat del seu Fill. 10 Qui creu en el Fill de Déu té el testimoniatge en ell. Qui no creu en Déu fa d'ell un mentider, perquè no ha cregut el testimoniatge que Déu ha donat del seu Fill. 11 I el testimoniatge és aquest: Déu ens ha donat la vida eterna, i aquesta vida està en el seu Fill. 12 El qui té el Fill té la vida; el qui no té el Fill de Déu no té la vida.

Finalitat de l'escrit.— 13 Us he escrit aquestes coses a fi que sapigueu que els qui creieu en el nom del Fill de Déu teniu vida eterna.

Quelcom sobre l'oració. 14 I la confiança que tenim envers ell és que, si demanem alguna cosa segons la seva voluntat, ens escolta. 15 I, si sabem que ens escolta en allò que li demanem, sabem que obtenim allò que li hem demanat. 16 Si un veu que el seu germà fa un pecat que no porta a la mort, que demani, i li donarà vida. Això per a aquells qui han pecat sense arribar a la mort. Hi ha un pecat que porta a   —2477→   la mort³⁴⁷⁰; no és pas per aquest que dic que pregueu. 17 Tota dolenteria és pecat; hi ha pecat, però, que no porta a la mort.

Resum.— 18 Sabem que tot el qui ha estat engendrat per Déu no peca, sinó que l'Engendrat de Déu el guarda, i el Maligne no el pot tocar. 19 Sabem que som de Déu, i que el món sencer està sota el poder del Maligne³⁴⁷¹. 20 Però també sabem que el Fill de Déu ha vingut i ens ha donat intel·ligència a fi que coneguem el Veritable. I nosaltres estem en el Veritable, en el seu Fill Jesucrist. Aquest és el veritable Déu i la vida eterna.

21 Fillets, guardeu-vos dels ídols...

Salutació.— 1 L'ancià a l'electa³⁴⁷³ senyora i als seus fills, que jo estimo en veritat, i no pas jo solament, sinó tots els qui han conegut la veritat, 2 —a causa de la veritat³⁴⁷⁴ que està en nosaltres i que estarà amb nosaltres per sempre—. 3 Amb nosaltres hi haurà gràcia, bondat, pau de part de Déu Pare i de part de Jesucrist, el Fill del Pare, en veritat i amor.

La via de l'amor.— 4 M'he alegrat molt d'haver trobat alguns dels teus fills que es comporten segons la veritat³⁴⁷⁵, d'acord amb el manament que rebérem de part del Pare. 5 I ara, senyora —no pas com si t'escrivís un manament nou, sinó el mateix que teníem des del principi—, et demano que ens estimem els uns als altres. 6 L'amor és que ens comportem d'acord amb els seus manaments; aquest és el manament, tal com ho heu sentit des del principi a fi que us comporteu segons ell.

La via de la fe.— 7 Perquè han sortit en el món molts seductors, que no reconeixen que Jesucrist ha vingut en la carn. Aquest és el seductor i l'Anticrist³⁴⁷⁶. 8 Vigileu-vos a vosaltres mateixos a fi que no perdeu el fruit del nostre treball,   —2478→   sinó que en rebeu una bona recompensa. 9 Tot el qui s'excedeix i no persever a en la doctrina del Crist no posseeix Déu. Qui persevera en la doctrina posseeix el Pare i el Fill. 10 Si algú ve a vosaltres i no duu aquesta doctrina, no el rebeu pas a casa vostra ni el saludeu; 11 perquè el qui el saluda, s'associa a les seves obres dolentes.

Comiat.— 12 Tot i que tinc moltes coses per a escriure-us, no ho he volgut fer amb paper i tinta, ja que espero venir a vosaltres i parlar cara a cara per què la nostra alegria sigui completa.

13 Els fills de la teva germana electa et saluden.

Salutació.— 1 L'ancià, a l'estimat Caius³⁴⁷⁷, que jo estimo en veritat. 2 Estimat, desitjo que prosperis en tot i que et trobis bé, talment com prospera la teva ànima.

Elogi de Caius.— 3 M'he alegrat molt que vinguessin els germans i donessin testimoniatge de la teva veritat, de com et comportes segons la veritat. 4 Res no em dóna més gran joia, que sentir dir que els meus fills es comporten segons la veritat. 5 Estimat, et portes fidelment fent el que fas pels germans, i més, si són estrangers. 6 Ells han donat testimoniatge de la teva caritat, davant de l'església. Faràs bé de proveir-los per al viatge d'una manera digna de Déu; 7 perquè és pel Nom que ells s'han posat en camí, sense rebre res dels pagans. 8 A nosaltres, doncs, ens toca d'acollir uns tals homes a fi de ser cooperadors de la veritat.

Conducta pèssima de Diotrefes.— 9 He escrit alguna cosa a l'església; però Diotrefes, gelós de la seva primacia, no ens admet pas. 10 Per això, si vinc, li retrauré les obres que fa; amb paraules dolentes ens escarneix i, no content d'això, no admet els germans, i als qui ho volen fer, els ho impedeix i els treu de l'església.   —2479→   11 Estimat, no imitis el mal, sinó el bé; el qui fa el bé és de Déu; el qui fa el mal no ha vist Déu.

Elogi de Demetri.— 12 Tothom dóna testimoniatge a favor de Demetri, fins la mateixa veritat. També nosaltres en donem testimoniatge, i tu saps que el nostre testimoniatge és veritable.

Comiat.— 13 Tindria moltes coses per a escriure't, però no vull escriure't amb tinta i ploma, 14 ja que espero veure't aviat, i parlarem cara a cara. 15 Que la pau sigui amb tu. Els amics et saluden. Saluda els amics, cadascun pel seu nom.

Salutació.— 1 Judes, servent de Jesucrist, germà de Jaume, als cridats, estimats per Déu Pare i guardats per Jesucrist: 2³⁴⁷⁹ que us siguin atorgades abundosament bondat, pau i caritat.

Motiu de l'epístola.— 3 Estimats, jo que tenia un gran desig d'escriure-us sobre la nostra salvació comuna, m'he vist obligat a escriure-us exhortant-vos a combatre per la fe que ha estat donada als sants una vegada per sempre. 4³⁴⁸⁰ Perquè s'han introduït alguns homes, que ja fa temps que han estat designats amb aquesta sentència: impius, que trasmuden la gràcia del nostre Déu en llibertinatge i neguen l'únic Amo i Senyor nostre, Jesucrist.

Casos de prevaricació i els seus càstigs.— 5³⁴⁸¹ Us vull recordar a vosaltres, que ho heu après tot d'una vegada per sempre, que el Senyor, després d'haver salvat el poble de la terra d'Egipte, féu perdre els qui no creien; 6 i que els àngels que no conservaren la pròpia dignitat, sinó que deixaren la pròpia mansió, els té guardats amb lligams eterns, al fons de les tenebres, per al judici del gran dia³⁴⁸². 7³⁴⁸³ Així també Sodoma i Gomorra i les ciutats del seu entorn, que, de la mateix   —2480→   a manera que ells, fornicaren i anaren darrera la carn d'altres, són proposades com a exemple i sofreixen la pena d'un foc etern. 8 Semblantment, també aquests somiadors maculen la carn, menyspreen la dignitat del Senyor, injurien les glòries³⁴⁸⁴. 9 L'arcàngel Miquel, però, quan pledejava amb el diable³⁴⁸⁵ i disputava sobre el cos de Moisès, no s'atreví a donar contra ell una sentència injuriosa, sinó que digué: «Que el Senyor et reprengui».

Descripció dels impius. 10³⁴⁸⁶ Aquests, però, injurien allò que no saben, i es perden en les coses que coneixen per instint, com les bèsties sense raó. 11³⁴⁸⁷ Ai d'ells! Perquè han seguit pel camí de Caín, s'han deixat anar, seduïts per la paga de Balaam, i s'han perdut amb la revolta de Coré. 12 Aquests són els esculls en els vostres àpats de germanor; banquetegen sense vergonya peixant-se a ells mateixos; núvols sense aigua, enduts pels vents; arbres de tardor, sense fruits, dues vegades morts³⁴⁸⁸, desarrelats; 13 ones encrespades de la mar, que escumegen la pròpia vergonya; astres errants, a qui és reservada la foscor de les tenebres per sempre. 14 D'ells ja profetitzà Henoc³⁴⁸⁹, el setè després d'Adam, quan digué: «El Senyor ha vingut amb les seves santes miríades 15 a fer un judici contra tothom, a reprendre tots els impius per totes les obres d'impietat que han comès, i per totes les paraules dures que els pecadors impius han proferit contra ell». 16³⁴⁹⁰ Són murmuradors queixosos, que van darrera les pròpies passions, i la seva boca diu paraules inflades; adulen les persones per interès.

Recomanacions: caritat, unitat i zel.— 17³⁴⁹¹ Però vosaltres, estimats, recordeu-vos d'allò que van predir els apòstols de nostre Senyor Jesucrist 18³⁴⁹² quan us deien: «A la fi del temps hi haurà mofetes que viuran segons les seves passions impius». 19 Són els qui causen divisions; homes de vida animal que no tenen esperit. 20 Vosaltres, però, estimats, edificant-vos damunt la vostra fe santíssima, pregant en l'Esperit Sant, 21 manteniu-vos   —2481→   en l'amor de Déu i espereu la bondat de nostre Senyor Jesucrist que duu a la vida eterna. 22 Els qui vacil·len, mireu de convèncer-los, 23 salveu-los arrencant-los del foc; dels altres, apiadeu-vos-en amb temor odiant fins la túnica maculada per la carn.

Doxologia.— 24 Al qui pot guardar-vos d'ensopegar i presentar-vos íntegres, exultants, davant la seva glòria, 25 a l'únic Déu, salvador nostre per Jesucrist nostre Senyor, glòria, majestat, força i poder abans de tot el temps, ara i en tots els temps. Amén.