La major part de les dades utilitzades en la confecció d'aquets treball les devem a la consulta de l'Arxiu del Teatre Principal (a partir d'ara ATP), que han conservat les diferents generacions de la Família Portes que s'han ocupat de la consergeria del coliseu alacantí fins l'actualitat. Per a l'etapa que va des de la inauguració del local fins al 1874 l'arxiu és bastant incomplet i es fan imprescindible la consulta de la documentada obra de Vicente Ramos Pérez, El teatro Principal en la historia de Alicante (1847-1947), Alacant, Ajuntament d'Alacant, 1965, especialment l'índex d'obres estrenades, p. 569-690. Així mateix, per al període 1901-1910 cal veure el detallat estudi de Francisco Boyd-Sawn. El teatro en Alicante 1901-1910, Londres, Tamesis Books, 1994. En fi, ha resultat molt interessant la consulta de la premsa alicantina de l'època que, a més de ser necessària per a comprovar el ressò que les estrenes tenien entre el públic i la crítica, també ens ha aportat altres dades suplementàries.

Les dates que venen a continuació de les obres són les que corresponen a la seua estrena a Alacant, bàsicament al Teatre Principal.

«D. Juan de Serrallonga no se presta, con perdón sea dicho de su autor, a una crítica discreta, a pesar del interés de su argumento: pero el público lo aplaude porque halaga ciertas pasiones del vulgo, y nosotros que respetamos siempre el fallo de ese juez caprichoso, retiraremos el escalpelo de las entrañas de esa obra, sobre la cual, diremos como de paso, que nada encontraríamos que aplaudir si tuviésemos en cuenta para analizarla las reglas del arte y del buen gusto ajenas completamente en la forma, en los detalles, en todo el conjunto de esa obra, que ha proporcionado, sin embargo, una buena entrada al Principal y algunos aplausos a los actores encargados de su ejecución.» Revista Teatral. El Constitucional, 13-11-1874.

Aquesta obra fou molt repetida la dècada dels setanta del segle XIX (es repetí el 13-11-1874, 2-1-1876, 2-6-1876 i 5-11-1878), al final del qual encara formava part del repertori d'algunes companyies dramàtiques, com la que dirigia l'actor Wenceslao Bueno. ATP, programa de presentació de la companyia de l'1-3-1996.

Liern fou un dels autors més representats abans de la Restauració. Entre les obres que té estrenades a Alacant figuren Un tigre de Bengala (8-12-1854), Una coincidencia alfabética (28-12-1858), Un animal raro (18-2-1864), Una casa de fieras (18-2-1872), Don Pompeyo en Carnaval (4-3-1874), i les repetides comèdies de màgia La almoneda del Diablo (3-2-1864) i El laurel de plata (5-3-1872). Pérez Escrich fou també molt popular pels seus melodrames, entre els quals sobresurten El maestro de baile (1-10-1859), El cura de la aldea (5-11-1859), Lo tuyo y lo mío (20-4-1865) i El movimiento continuo (9-11-1867).

Josep Lluís Sirera, El Teatre Principal de València, Institució Alfons el Magnànim, Institució Valenciana d'Estudis i Investigació, 1986, p. 135.

Joan Mas i Vives, El teatre a Mallorca a l'època romàntica, Barcelona, Curial edicions catalanes, 1986, p. 151-163.

Xavier Fàbregas, Història del Teatre Català, Barcelona, Editotial Millà, 1978, p. 109-110. Igualment, l'estrena al Principal de Barcelona del drama Tal faràs, tal trobaràs d'Eduard Vidal i Valenciano (1865), fita històrica en l'evolució del teatre català, sembla que fou el càrrec de l'actor valencià Joaquim Garcia Parreño.

V. Història de la Literatura Catalana, edició especial per a Premsa Catalana SA, fascicles de l'Avui nro. 44, Barcelona, 1989, p. 230.

Anna Vàzquez Estévez, Fons de teatre valencià a les biblioteques de Barcelona, Barcelona, Institut del Teatre, 1987, nros. 687 i 1581. Severino Guastavino Robba (i Guastavino Gallent), Un siglo de teatro valenciano. Materiales para su estudio, Madrid, Rev. Archivos, Bibliotecas y Museos, vol. LXXVII, 1974, p. 205 i 272.