Llibre del Tresor [Fragmenta]
Brunetto Latini
Llibre del Tresor versió catalana de Guillem de Copons, a cura de Curt J. Wittlin, 4 vols., Els Nostres Clàssics 102, 111, 122, 125, Barcino, Barcelona 1980-1989, ISBN 84-7226-621-4 (edició completa).
Nota prèvia: Aquest document forma part de l'apartat Intertextualitats del Projecte d'investigació «Biblioteca Multimèdia Tirant lo Blanc» (Ministeri de Ciència i Tecnologia, referència BFF-2002-01273). L'objectiu fonamental consisteix a mostrar, en forma de citació, aquells fragments d'altres obres que han influït directament o a través de fonts interposades en la composició del Tirant lo Blanc i del Guillem de Varoic i que anomenem 'Intertextualitats'1.
Per la presència de Brunetto Latini al Tirant lo Blanc veg. Riquer 1990, Pujol 1999c i Pujol 2002
Lo regne de Babilònia és contengut sots aquell dels egecians e dels assirians. Mas esdevench-se que Nabugodenosor ne fon rey, no pas per dret, car ell no era de llinatge real, ans fon un hom estrany desconegut, qui nasqué celadament de adulteri. E lavors començà l'emperi de Babilònia a muntar en noblesa e altitud, d'on ell s'erguleý envers Déu e envers lo setgle; e destrohí Jerusalem e apresonà tots los juheus, e féu moltes altres coses perverses en son temps. D'on se esdevench, per divinal venjança, que soptosament perdé la senyoria; e son cors fo remudat en bou, e habità VII anys en los deserts ab les bèsties selvatges.
TB: Hauf-Escartí 1992, II: cap. 353, 733, 12-20.
TB: Vives 2004.
E sapiats que les gents de Etipia e de Garrama no saben què és matrimoni, ans han entre ells les fembres comunes; e per ço no conexen pare, sinó mare, per què són appellats la menys noble gent del món. E sapiats que en Etiopia, sobre la mar, vers migjorn ha una gran muntanya que gita gran quantitat de foch, cremant sens cessar jamés. Oltra aquestes gents són los molts gras deserts, hon no abita gent, trosús en Aràbia.
TB: Hauf-Escartí 1992, II: cap. 409, 804, 16-26.
TB: Vives 2004.
Lo seu bell pits és ornat de dues pomes de paradís, que són axí com pasta (ms. M: una massa) de neu.
TB: Hauf-Escartí 1992, I: cap. 117, 228, 5-6.
TB: Vives 2004.