Mar i cel va ser representada
per la companyia Dagoll Dagom al Teatre Victòria de
Barcelona, el dia 7 d'octubre de 1988, amb el següent
repartiment: (per ordre d'aparició)
Escena Primera
|
|
|
El rei
|
|
|
(A Madrid,
al gabinet del REI, el DUC DE LERMA, Joan de Ribera, PATRIARCA
d'Antioquia i arquebisbe de València, membre del Consell
de Sa Majestat, CARLES, alt personatge del regne, un NOBLE,
representant de la noblesa valenciana, EL REI i LA REINA.)
|
| LERMA | | El Rei ha decidit | | | l'expulsió dels moriscos. | | | Tots fora, | | | tots fora.
| |
|
|
| NOBLE | | No pot ser, Majestat, | 5 | | és una ordre espantosa.
| |
|
|
|
| PATRIARCA | | El Papa
recomana | | | mesures redemptores, | 10 | | mà suau, coloms
blancs... | | | Però ja sabem que el Papa | | | no sap què
són els moros | | | ni el perill que comporten.
| |
|
|
|
—12→
|
| NOBLE | |
Els nobles de València | 15 | | s'oposen a la idea.3 | | | He vingut en nom d'ells. | | | València és una
horta | | | que reguen els moriscos, | | | un jardí, Majestat.
| 20 |
|
|
| CARLES | | Els senyors valencians | | | protegiu els moriscos
| | | per tal de no perdre | | | els vostres vassalls, | | | que treballen
la terra | 25 | | tot l'any i de franc. | | | Els vostres
interessos | | | van contra la Corona | | | i això és
perillós. | | | Només us preocupa | 30 | | el vostre
benefici | | | i això és vergonyós. | |
|
|
| LA REINA | |
Però no podeu fer fora | | | dues-centes mil persones,
| | | pobra gent, què faran? | 35 |
|
|
| PATRIARCA | | Altesa, dispenseu-me,
| | | però no són persones | | | perquè són
musulmans.
| |
|
|
|
—13→
|
| EL REI | | El Rei ha decidit | | | i n'estan
parlant massa: | 40 | | tots fora, | | | tots fora. | |
|
|
| LERMA | | Tenim
moltes raons | | | i són una amenaça: | | | tots
fora, | 45 | | tots fora. | | | Penseu, nobles senyors,
| | | que mantenir els moriscos | | | vol dir obrir la porta | | | al gran poder dels turcs. | 50 | | Ells són els seus
germans | | | de raça i de creença | | | i esperen
el moment | | | més bo per atacar. | | | Penseu què
va passar | 55 | | al regne de Granada | | | quan els moriscos s'alçaren
| | | fa només cinquanta anys. | |
|
|
| CARLES | | Ells sempre han
ajudat | | | a la pirateria. | 60 | | Sempre els han amagat, | | |
sempre els han protegit, | | | quin és l'ajut més
gran
| | | |
—14→
| | que tenen els corsaris. | | | Els dos-cents mil moriscos
| 65 | | que esteu protegint. | |
|
|
| LA REINA | | Senyors, si persistiu
| | | a expulsar els moriscos | | | hi haurà un desert molt
pobre | | | on ara hi ha un jardí. | 70 |
|
|
| NOBLE | | Sentiu,
serà un desert, | | | la noblesa arruïnada! | |
|
|
|
|
| EL REI | | El Rei ha
decidit. | 75 | | Que no en quedi ni l'ombra: | | | tots fora,
| | | tots fora. | |
|
|
| LERMA | | No s'enduran les cases, | | | ni els ramats
ni les terres. | 80 | | Si sabem ser fidels | | | al Rei, tot el
que és seu | | | serà nostre.
| |
|
|
|
—15→
|
| NOBLE | | Serem fidels,
com sempre. | |
|
|
| EL REI | (A CARLES.) | | Doncs llegiu el decret.
| 85 |
|
|
|
CARLES
El rei d'Espanya
Felip III i per Sa Majestat, jo, el marquès de Caracena,
virrei i lloctinent de la ciutat i el regne de València,
a tots els grans prelats, varons, cavallers, justícies,
jurats, batlles generals, governadors, ciutadans, veïns
i particulars d'aquest Regne, dicto l'ordre que segueix:
Després d'haver intentat durant anys la conversió
dels moriscos sense cap resultat, davant del perill de danys
irreparables que poden venir de dissimular la seva infidelitat,
aconsellat per homes sants i doctes i per aplacar Nostre
Senyor, he resolt que tots els moriscos siguin expulsats
de València. I perquè es compleixi l'ordre
de Sa Majestat; que tots els moriscos, homes, dones i nens,
deixin les seves cases amb els béns que puguin portar
a sobre i s'embarquin en les galeres preparades per portar-los
a Berberia, on seran desembarcats. El Rei garanteix el bon
tracte a les persones dels moriscos; però qualsevol
d'ells que, passats els tres dies, sigui trobat pels camins,
qualsevol el pugui prendre, robar-li el que porta i si es
defensés, matar-lo, sense pena per a ell. Tal és
la reial determinada voluntat
—16→
de Sa Majestat. I perquè
sigui coneguda de tothom es fa pública a la reial
ciutat de Madrid el dia vint-i-dos del mes de setembre, de
l'any de Gràcia del 1609.
|
Escena Segona
|
|
|
Presentació dels Pirates
|
|
|
(Han passat
vint anys. El morisc SAÏD -que havia sortit de València
amb els expulsats quan encara era un nen-, capità
d'un vaixell algerí de cors, ha capturat una nau cristiana
i ha fet un ric botí i presoners valuosos. A l'alba,
els pirates entonen un càntic fúnebre mentre
llancen al mar els cossos dels companys morts, que han vetllat
durant la nit.)
|
| COR | | La ilaha il·la Al·là,
wa- | | | Muhamed rasull-l·là. La ilaha | | | il·la Al·là.
(Bis.) | |
|
|
| IDRISS | | Aquest cop | | | el botí no té
mida. | 90 |
|
|
| MALEK | | Però la mort | | | s'ha emportat moltes
vides. | |
|
|
| HASSÈN | | Vessarem | | | molta sang cristiana;
| | | tot vermell, tot vermell | 95 | | serà el mar que us
abraça.
| |
|
|
|
—18→
|
| COR | | La ilaha il·la Al·la, wa- | | | Muhamed
rasuli-il·là. | | | La ilaha il·la Al·là. (Bis.)
| |
|
|
| OSMAN | | Allà dalt | 100 | | heu de viure una festa, | | | un gran ball, | | | un gran ball | | | ple de cares alegres.
| |
|
|
| COR | | La ilaha il·la Al·là. | 105 |
|
|
| MALEK | | Durant anys
| | | cantarem la proesa | | | dels companys, dels companys | | |
que han fet nostra la presa. | |
|
|
| COR | | La ilaha il·la Al·là,
wa- | 110 | | Muhamed rasuli-l·là. | | | La ilahail·la Al·là.
| |
|
|
| SAÏD | | Que Al·là aculli als seus | | | braços
els germans que han | | | perdut la vida lluitant al | 115 | | costat
nostre.
| | | |
—19→
| | Ells no tindran part de les | | | riqueses guanyades
als | | | cristians, però Al·là els | | | recompensarà
eternament. | 120 | | Llanceu-los al mar. | |
|
|
|
|
(Cants
de lament.)
|
|
|
(L'últim cos ha caigut a l'aigua,
creix la llum; canvi d'ambient que dóna pas a l'alegria
pel botí aconseguit.)
|
|
|
(Cants d'eufòria.)
|
|
| COR | | Tenim ple de presoners
| | | ben vestits i ben calçats | | | que podran pagar rescats
| 125 | | amb or, joies i diners, | | | serem menys per repartir
| | | el producte del botí. | |
|
|
| JOANOT | | I per al pobre Joanot?
| | | Doncs, com sempre, l'últim lot. | 130 |
|
|
| COR | | És
la llei, els renegats | | | ja fan prou de sobreviure, | | | i
si a alguns us deixem viure | | | és perquè ens
feu de criats.
| |
|
|
|
—20→
|
| MALEK | | Per a Malek, que és el segon,
| 135 | | la meitat de l'or del món. | |
|
|
| COR | | I el que quedi
a repartir | | | entre aquells que han de morir. | |
|
|
| HASSÈN | |
Diu el llibre de la sort | | | que no es parli del botí
| 140 | | ni que es vulgui repartir | | | gaire abans d'arribar
a port. | |
|
|
| IDRISS | | Jo no en vull sentir parlar | | | fins que
no arribem allà. | |
|
|
| IDRISS I HASSÈN | |
Recordeu els nostres morts | 145 | | i pregueu que us porti sort.
| |
|
|
| COR | | Tu no cridis el mal temps, | | | vell Hassèn, no
obris la boca; | | | sempre, sempre que ell l'invoca | | | hem
tingut un contratemps. | 150 |
|
|
| OSMAN | | Tu, Malek, quin càlcul
fas | | | del que em toca en aquest cas?
| |
|
|
|
—21→
|
| MALEK | | Com que ets
l'últim de triar, | | | poca cosa et quedarà.
| |
|
|
Escena Tercera
|
|
|
Cançó
d'OSMAN
|
|
|
(Al mateix lloc que l'escena anterior i
amb els mateixos personatges.)
|
| OSMAN | | Si sabés
esperar | 155 | | durant molts anys. | | | Si pogués somiar
| | | que són només instants. | | | Si tingués
un sac ple d'or, | | | si fos ric de cop i volta, | 160 | | si tingués
aquesta sort | | | i la força que comporta... | | | Jo la
vaig veure un dia clar | | | sota una llum que m'encegava | | | i quan la vaig gosar mirar | 165 | | ella em tornava la mirada.
| | | I ara en les nits que em gronxa el mar, | | | quan vaig mirant
la lluna clara, | | | ja no hi sé veure més que
un far | | | des d'on somriu la seva cara. | 170 | | Si sabés
esperar | | | durant molt anys.
| | | |
—23→
| | Si pogués somiar
| | | que són només instants. | | | Haver de ser
valent i ardit, | 175 | | no sentir el mal de cap ferida...
| | | i al forts del cor, quan ve la nit, | | | creure que visc
una altra vida. | | | Veure tanta aigua i tenir set, | | | gronxar-me
tant, però no als sens braços, | 180 | | buscar
els sens ulls en els estels, | | | imaginar que no fa fred.
| | | Si tingués un sac ple d'or, | | | si fos ric de cop
i volta, | | | si tingués aquesta sort | 185 | | i la força
que comporta, | | | al primer instant que toqués port
| | | se m'obriria aquella porta. | | | I ara ens veuríeu
abraçats | | | vivint l'amor d'una altra vida, | 190 | |
mirant el mar des d'un jardí | | | i somiant que no té
fi. | | | Si sabés esperar... | |
|
|
|
| SAÏD | | Osman, vols anar-te'n?
| 195 |
|
|
|
—24→
|
|
| SAÏD | (Treu un anell amb una pedra grossa
i l'hi dóna.) | | Aquí tens un diamant | | | que
és el fruit de mil proeses. | | | Si te'l vens, te'n
donaran | | | potser vuit o deu princeses | 200 | | i ara fuig del
meu davant. | | | Aquí som soldats d'Al·là, | | | caçadors de carn cristiana, | | | som corsaris, som
guerrers | | | i no cors d'enamorats. | 205 | | Has cregut en la
mentida | | | d'un amor i d'una llar? | | | Doncs si un dia, per
atzar, | | | et tornés a veure al mar, | | | et prendria
fins la vida. | 210 |
|
|
| MALEK | | Ja estic fart de la manera | | | com
ens tracta el capità. | | | És voluble i orgullós,
| | | però algun dia ho pagarà. | |
|
|
| SALAM | | Quan arribi
el moment | 215 | | ja veurem si ets tan valent.
| |
|
|
|
—25→
|
| HASSÈN | |
Vols deixar de remugar | | | i posar-te a treballar? | |
|
|
| IDRISS | |
Tot per als altres i per a mi | | | no hi haurà gens
de botí, | 220 | | jo que he estat el més valent
| | | entre tota aquesta gent. | | | Capità, sempre promets,
| | | però després no em dónes res. | |
|
|
| SAÏD | |
Encara ets massa petit | 225 | | i et faria mal profit. | | | Quan
m'arribis fins al nas, | | | tindràs tot el que voldràs.
| |
|
|
| COR | | Aquí som soldats d'Al·là, | | | caçadors
de carn cristiana, | 230 | | som corsaris, som guerrers | | | i
no cors d'enamorats. (Bis.)
| |
|
|
Escena Quarta
|
|
|
Presentació dels Cristians
|
|
|
(Amb els salts
d'alegria d'OSMAN, una mà que surt d'un reixat a coberta
li agafa un peu; se senten veus sordes que demanen aigua
i pa. L'escena canvia bruscament; som a les bodegues, on
els cristians estan tancats i encadenats tots junts, com
una massa informe d'on surten caps, braços, cames
i gemecs; un d'ells, enfilat sobre els altres, ha aconseguit
passar la mà per la reixa que dóna a coberta
i s'ha aferrat al primer que ha trobat. L'escena és
fosca, només hi ha el raig potent de llum que entra
a través de la reixa.)
|
| COR | | Aigua... per...
pietat! | | (Quatre vegades.) | | Hi ha ferits i malalts | | | doneu-nos
la llibertat. | 235 | | Podem morir de set, | | | no deixeu que
morim. | | | Pietat per nosaltres. | |
|
|
| MARIA | | Tinc fam i set,
| | | em fa mal tot, | 240 | | ja no puc més, | | | les hores
passen lentament i amargament, | | | Què en faran de
nosaltres, què en faran!
| |
|
|
|
—27→
|
| CARLES | | Estem perduts,
| | | abandonats, | 245 | | la mort serà el millor que ens
pot passar. | | | Enmig del mar, | | | mirem el cel, | | | resant
només per un suplici breu | | | que ens alliberi de les
mans cruels | 250 | | d'aquests xacals. | |
|
|
| COR | (Sobre les veus
de fons «Aigua, pa, pietat...».) | | Estem perduts, | | | abandonats,
| | | la mort serà el millor que ens pot passar. | | | Serem
venuts, | 255 | | serem esclaus | | | i sofrirem fins que morim.
| |
|
|
| FERRAN | (Sobre el cor.) | | Blanca, amor meu, | | | pensa, si
pots, | | | en el futur que ens esperava. | 260 | | Dóna'm
la mà, | | | que en els meus dits | | | retrobaràs
la força que ara et falta.
| |
|
|
|
—28→
|
| BLANCA | | Pare, Ferran!
| | | Què ens passarà? | 265 | | On és la mà
que ens salvi de la mort? | |
|
|
| FERRAN | | Aquí la tens,
| | | la meva mà en la teva mà, | | | l'única
força que ens podrà salvar! | |
|
|
| BLANCA I FERRAN |
(Sobre el fons lúgubre del cor.) | | Estreny-la bé,
| 270 | | la meva mà en la teva mà, | | | l'única
força que ens pot deslliurar... | | | I'única
força que ens podrà salvar... | |
|
|
|
|
(Fosc.)
|
Escena Cinquena
|
|
|
Interrogatori
dels Cristians
|
|
|
(Els presoners són conduïts
per JOANOT al castell de popa, on els esperen SAÏD,
HASSÈN, OSMAN i els altres, que els reben amb crits,
amenaces i esbroncades. Els deslliguen i els van prenent
la roba, les joies i tot el que porten al damunt. SAÏD
treu un quadern i el dóna a JOANOT.)
|
| CARLES | |
Per Déu del cel, que no | | | coneguin la meva identitat!
| 275 |
|
|
| SAÏD | | Un moment, un per un. | | | Tu, Joanot, apunta.
| |
|
|
|
| HASSÈN | (Es treu una
daga i li assenyala tranquil·lament el dit.) | | Sortirà
de seguida, | | | per aquí dalt o per baix. | 280 |
|
|
| BLANCA |
(L'hi treu duna estrebada, escorxant-li mig dit.) | | Sí
que surt, sí que surt!
| |
|
|
|
—30→
|
| SAÏD | | També heu
lligat les dones, | | | és que us fan por, valents?
| | | Au, vinga, deslligueu-les | | | i no sigueu covards. | 285 | | No són soldats, són dones, | | | són xais
inofensius, | | | són branques de palmera, | | | rebrots
escanyolits | | | que al vent mouen els braços | 290 | |
i mai no han fet cap mal. | | | No malgasteu cadenes, | | | que
fan malbé els turmells. | |
|
|
| OSMAN | | Quines robes més
fines, | | | però que brutes que estan. | 295 |
|
|
| MALEK | | Si
van cagats de por, | | | els gossos miserables! | |
|
|
| FERRAN | | De
por no, de misèria, | | | de ràbia i tantes hores.
(Bis.) | |
|
|
| SAÏD | | Malek, | 300 | | ja saps quin càstig
té | | | qui amaga alguna cosa del botí?
| | | |
—31→
| (MALEK treu la joia que havia ocultat.) | | Apunta,
Joanot. | | | Qui sou? Digues, vellot. | | | Tens cara de ser un
peix gros. | 305 |
|
|
| CARLES | | Jo sóc un mercader | | | de Barcelona,
| | | curt de diner, honrat, | | | bona persona. | | | Hem sortit
d'aquesta illa | 310 | | per celebrar | | | les bodes de la filla
| | | amb en Ferran. | | | Algun rescat, no gaire, | | | podem reunir.
| 315 |
|
|
| SAÏD | | Doncs jo ensumo la flaire | | | d'un gran botí.
| | | Què passa, Mut? | | (Al MUT.) | | Què passa?
| | (A BLANCA.) | | Tu, què amagues? | 320 |
|
|
| BLANCA | | És
una creu, senyor, | | | la porto sempre; | | | me la van regalar,
| | | |
—32→
| | jo era una nena, | | | i crec que em porta sort. | 325 | | Deixeu-me-la,
si us plau, | | | és un trosset de fusta | | | i a Alger,
no en fareu res. | |
|
|
| SAÏD | | Presenta-la a ton pare, | | | que
la besi, | 330 | | que juri pel seu Déu | | | que no menteix.
| |
|
|
| CARLES | (Besa la creu sense dubtar.) | | Que em deixi mig
partit | | | un llamp del cel | | | si amb tot això que
he dit | 335 | | no he estat fidel | | | a la veritat. | |
|
|
| IDRISS | |
Quin fàstic | | | que em fan els cristians. | | | Reneguen
| 340 | | de Déu i tots els sants. | | | Quin càstig
| | | tindrà aquest pecat, | | | excel·lència, | | | marquès i virrei | 345 | | de València.
| |
|
|
|
—33→
|
| SAÏD | |
Tu, d'on ho has tret, això, | | | què en pot saber
un grumet? | |
|
|
| IDRISS | | Jo paro les orelles, | | | jo vaig d'amagatons,
| 350 | | tinc llocs on amagar-me | | | quan corro pels racons.
| |
|
|
| JOANOT | | A veure... | | | Em sembla que el recordo... | | | Tu
eres..., | 355 | | espera, fa vint anys... | | | A veure... | | | Tu
eres el virrei | | | de València | | | quan els van expulsar!
| 360 |
|
|
| CARLES | | I tu un dels fugitius | | | de la justícia,
| | | traïdors al seu rei | | | i a la pàtria. | | | I
vosaltres, moriscos, | 365 | | la púrria, | | | assassins
infidels, | | | pirates, | | | per què us vam expulsar
| | | en comptes
| 370 | | |
—34→
| | de matar-vos a tots | | | com jo deia?
| |
|
|
|
|
(Els pirates envolten CARLES amb gestos amenaçadors.
Algú fa el moviment de treure's la simitarra.)
|
| SAÏD | | Silenci. Calleu tots d'una vegada! | | (I pren el grumet per l'espatlla.) | | Recordes la
pena | | | que hi ha per als mentiders? | 375 |
|
|
|
|
| IDRISS | | Ai!
Això, als nens petits; | | | als grans, tallades. | |
|
|
| SAÏD | (Pren la daga de HASSÈN i l'ofereix al grumet.) | | Ho vols fer tu? | 380 |
|
|
|
|
—35→
|
| SAÏD | (Li
torna a estirar l'orella; després, tira l'arma a HASSÈN.)
| | Encara no ha crescut, | | | la criatura? | | | Doncs fes-ho
tu, Hassèn; | | | però només una. | 385 |
|
|
|
|
(Els pirates subjecten els cristians. Entre dos,
fan agenollar CARLES.)
|
| FERRAN | | Ah, maleïts!
| | | El mar deu estar ben ple | | | de galiots que ens busquen.
| | | Abans d'arribar a Alger, | | | us penjaran | 390 | | pel coll,
del pal més alt. | |
|
|
| CARLES | | Aquest cop sí que
ho juro! | |
|
|
| BLANCA | | Què hem fet?, Déu meu, què
hem fet? (Bis.) | | | Hassèn, no sé què
deies | | | del llibre de la sort. | 395 | | Ja veus com s'equivoquen
| | | els savis i els llibrots. | | | És el cop de la vida
| | | |
—36→
| | que ens farà rics a tots. | | | Només aquesta
orella | 400 | | val més que un gran tresor. | | | Torneu
a baix els presos | | | i no els toqueu ni un pèl. | | | Són com flors delicades | | | que es poden fer malbé.
| 405 | | Hisseu totes les veles | | | i a proa cap a Alger.
| |
|
|
Escena Sisena
|
|
|
|
(Els pirates, a coberta, mengen i beuen per celebrar la
victòria i el ric botí. Va caient la nit.)
|
| COR | (En un murmuri.) | | Els pirates som | | | el perill
del món, | 410 | | som un temporal portat per l'huracà;
| | | som taurons a l'abordatge, | | | enfonsem vaixells de
plom, | | | som el braç armat | | | de l'enviat d'Al·là.
| 415 |
|
|
| MALEK | | Un pirata és un perill | | | a cavall de les
onades, | | | un pirata és com un llamp | | | que fereix
deu mil vegades. | |
|
|
| HOLANDÈS | | Els pirates | 420 | | i les rates
| | | som els dos perills del món, | | | som com rates
| | | amb escates
| | | |
—38→
| | però tenim milers de dents. | 425 | |
Els pirates, | | | si no ens mates, | | | netegem el mar de
gent. | |
|
|
| SALAM | | Els pirates som herois | | | mentiders i cercabregues;
| 430 | | som els reis de les bodegues | | | i bevem5 com uns bocois.
| |
|
|
| OSMAN | | Un pirata com Hassèn | | | és bonàs
i molt valent, | | | té el cervell més que mandrós
| 435 | | i és fidel com un gran gos. | |
|
|
| JOANOT | | Un pirata
com Osman | | | és d'aquells que sempre van | | | arriscant
la seva pell | | | per un cul i un tros d'anell. | 440 |
|
|
| HASSÈN | |
I un cristià com en Joanot | | | és d'aquells
que així que pot | | | t'ensarrona, et treu el suc,
| | | i et fa creure que ets un ruc. | |
|
|
| MALEK | | Aquí l'únic
perillós
| 445 | | |
—39→
| | és Saïd, i el seu gran gos,
| | | que no veus, orangutan, | | | que el patró ens
està enganyant? | |
|
|
| HASSÈN | | Com? Demostra-ho,
mala bèstia! | |
|
|
| MALEK | (S'hi interposa.) | | Ha tractat
els presoners | 450 | | amb guants blancs, i a més a més
| | | ha deixat les dones lliures. | |
|
|
| JOANOT | | Saïd fa
com tots els grans Senyors, | | | és voluble, capritxós,
| | | i es va tornant perillós. | 455 |
|
|
| HASSÈN | | Pot fer
el que li doni la gana, | | | per alguna cosa és el
capità. | |
|
|
|
|
(Arriba OSMAN amb les presoneres.)
|
| OSMAN | | Els pirates som | | | el perill del món,
| | | som un temporal portat per l'huracà. | 460 | | Ens llancem
damunt les dones, | | | per «clava'ls-hi» fins al fons
| | | |
—40→
| | el braç desarmat | | | que ens ha donat Al·là.
| |
|
|
|
|
(Els pirates es llancen sobre les dones. Bestialitat
i cridòria interrompuda per l'entrada de SAÏD.)
|
| SAÏD | | Què és això? Què
us heu cregut? | 465 | | Quin permís heu demanat | | | per
tocar les presoneres? | | | És que jo us hi he autoritzat?
| |
|
|
| OSMAN | | També cal autoritat | | | per divertir-se una
mica? | 470 | | Ens ho estàvem passant bé; | | | és
que a Saïd no li agraden les dones? | |
|
|
|
|
(SAÏD
s'hi acosta per fer-li mal, però MALEK s'hi posa entre
mig.)
|
| MALEK | | Avui m'han trobat de bones | | | i he donat
el meu permís. | | | No et sembla bé?, | 475 | | et fan
pena les noies? | |
|
|
| SAÏD | | Em fas pena, Malek. | | | Abderrahim,
clava-li deu | | | fuetades a l'esquena.
| | | |
—41→
| (ABDERRAHIM
compleix l'ordre davant el temor i l'estupor dels altres
pirates, que no gosen enfrontar-se a SAÏD.) | | Ja sabeu el reglament | 480 | | prohibeix fer malbé
el botí. | | | Heu estat a punt de matar | | | una d'aquestes
dones. | | | Malek jo et destitueixo, | | | i designo Joanot
| 485 | | com el meu segon de bord. | | | Té les claus. | |
|
|
| JOANOT | |
No m'ho mereixo. | | | Més val que les tinguis tu. | |
|
|
| SAÏD | | Té les claus. Quan jo no hi sigui | 490 | |
seràs el meu substitut. | | | I ara tothom a dormir.
| | | Deixeu estar les dones. | | | Hassèn, baixa aquesta
dona al camarot | | | i mira si pots fer alguna cosa per curar-la.
| 495 | | Joanot, no cal que et digui | | | que ara el responsable
ets tu.
| |
|
|
Escena Vuitena
|
|
|
Atemptat contra
SAÏD
|
|
|
(De nit, a la cabina de SAÏD, HASSÈN
dorm als peus de SAÏD, IDRISS és en un racó
invisible. Al mig, BLANCA, amb la creu de fusta a la mà,
molt agitada. BLANCA s'acosta a la llitera de SAÏD,
extreu un punyal de la creu i l'aixeca. Se sent un crit d'IDRISS,
que s'abraona sobre ella; cauen tots dos.)
|
| IDRISS | |
Assassins, assassins! | | | Que et vol matar, Saïd!
| |
|
|
|
|
|
|
(SAÏD es fa càrrec de la situació,
pren la creu de BLANCA i els separa.)
|
| SAÏD | |
Em volia matar? | | | Una dona, amb una creu? | |
|
|
| IDRISS | | Sí,
però jo t'he salvat. | | | Va, mata-la, Saïd.
| 540 |
|
|
|
—45→
|
| SAÏD | | Una dona ferida amb una creu? | | | Estàs
boig. | |
|
|
|
|
| IDRISS | | La cristiana assassina, | 545 | | el volia matar.
| |
|
|
|
|
| HASSÈN | | Somiaves, grumet.
| | | Au, tornem a dormir. | 550 |
|
|
| BLANCA | | Si no fos per aquest noi
| | | ja series ben mort. | |
|
|
| SAÏD | | Idriss, et dec la vida,
| | | vals més or del que peses,
| | | |
—46→
| | i et pagaré
el meu deute | 555 | | amb un gran sac ple d'or. | | | Recorda-ho bé.
| |
|
|
| IDRISS | | Saïd, | | | m'has promès tantes coses
| | | però mai no em dónes res. | 560 | | Em deus una
ciutat | | | amb trenta minarets, | | | un palau amb un jardí,
| | | el diamant d'Osman | | | i el grau de capità.
| 565 |
|
|
| SAÏD | | I em deus haver salvat | | | perquè t'ho pagui
tot. | |
|
|
|
|
|
(En
aquest punt, HASSÈN agafa BLANCA brutalment i espera
l'ordre de SAÏD per matar-la.)
|
| SAÏD | | Hassèn,
atura el braç. | | | Que jo no faig matar dones | 570 | | ni
em menjo els nens petits. | |
|
|
| BLANCA | | Si, mateu-me d'un cop.
| | | |
—47→
| | Sou tots uns assassins, | | | unes feres salvatges | | | que mereixeu la mort. | 575 | | I després que us he vist
| | | ja no vull viure més. | | | El món on respireu
| | | ja no pot ser el meu món, | | | la bona gent no
hi cap. | 580 | | Au, mateu-me d'un cop. | |
|
|
|
| SAÏD | | La bona gent com tu, | | | tots els bons
cristians, | | | els que porteu la creu | 585 | | enganxada a l'espasa,
| | | us heu inventat l'odi | | | i ens heu fet tal com som.
| | | No és el primer cop | | | que m'heu volgut matar.
| 590 |
|
|
Escena Novena
|
|
|
L'Expulsió
|
|
|
(Sobre la cançó de SAÏD, nova escena
(flashback). Soldats, ombres que són arrencades violentament...
Destaquen la mare de SAÏD i SAÏD als set o vuit
anys; cor de soldats, cor de mares morisques, SAÏD adult;
BLANCA continua present, com un espectre ignorat enmig de
les ombres.)
|
| SAÏD | | Jo era petit, | | | vivia en
un jardí de tarongers. | |
|
|
| SAÏD NEN | | Jo era feliç,
| | | corria pels bancals, saltava els marges, | | | tot era verd,
| 595 | | jugava sota el sol amb els amics. | |
|
|
| SAÏD | | De cop,
un dia, | | | els homes van fugir a les muntanyes, | | | molt
mal armats. | | | I el van dur mort, | 600 | | el meu pare estimat.
| | | I el van dur mort. (Bis.) | |
|
|
| SOLDAT I | | Tu, morisca,
| | | |
—49→
| | prepara't per sortir d'aquest poblet | | | i no tornar.
| 605 |
|
|
| SAÏD | | I en plena nit, | | | vilment i cruelment, a cops
de llança... | |
|
|
| SAÏD NEN | | Mare, mare,
| | | per què, mare, | | | per què han portat el pare
ple de sang? | 610 | | Què hem fet? | | | Mare, què hem
fet? | | | Per què ens treuen de casa aquests soldats?
| |
|
|
| MARE | | Ens odien, | | | només perquè creiem en
el Profeta, | 615 | | ens maltracten, | | | només perquè
lloem el nostre déu, | | | i no el seu déu.
| | | Pobre fill meu, | | | ens tenen espantats, | 620 | | ens
ajupim | | | sota el seu peu cruel. | | | Pobre fill meu, | | | ja saps que no hem fet res, | | | no hem fet cap mal. | 625 | | Pobre
fill meu, Saïd.
| | | |
—50→
| | Ens expulsen | | | només
perquè parlem la nostra llengua. | | | Ens odien | | | només
perquè ens banyem i ells no ho fan mai. | 630 | | Ens odien.
| | | Pobre fill meu, etc. | | | Ens expulsen,
| | | només perquè portem les nostres robes.
| | | Ells ens maten, | 635 | | només perquè no fem el
que ells han dit. | | | Ens odien, ens maltracten, | | | ens
expulsen i ens maten. | | | Pobre fill meu, etc. | |
|
|
| COR DE SOLDATS | | Camineu endavant, us empaiten amb
les llances, | 640 | | prou crits i | | | prou soroll. | | | Carregueu
l'equipatge i marxeu més de pressa. | | | Prou de crits
i | | | prou soroll. | 645 |
|
|
| UN SOLDAT | | Tu on vas amb | | | tanta
plata? | | | Porta aquí, que jo la guardo. | | | Té,
si no vols. | | (La llença a terra.) |
|
|
|
—51→
|
| COR DE MARES | | Degolleu els germans i mateu-nos
els pares, | 650 | | expulseu-nos | | | i robeu-nos, | | | saquegeu-nos
les pobres barraques... | | | Però deixeu viure els nens.
| |
|
|
| SAÏD | | Així ens treien de casa, | 655 | | homes, mares,
infants | | | que no havien fet res, | | | que no havien fet
res. | |
|
|
| COR DE SOLDATS | | Separeu aquest nen de la
mare morisca, | | | que se'n vagi | 660 | | amb els homes, | | | i que
mori si els homes es moren. | |
|
|
|
|
(Arrenquen SAÏD
de les mans de la seva mare.)
|
|
| MARE | | Fill meu! | | | El meu fill estime, se l'emporten!
| 665 | | Demano pietat, us ho suplico, | | | torneu-me el meu fill!
(Bis.) | | (Es rebel·la i l'atrapen.)
|
|
|
|
—52→
|
| SOLDAT 2 | | No reneguis, | | | ja el veuràs | | | al
final del viatge. | 670 | | Té, si no vols. | |
|
|
| MARE | | Odia'ls
fill, | | | ja veus el que ens han fet. | | | Pobre fill meu,
| | | odia'ls fill | 675 | | amb tot el cor, | | | perquè ells
t'han deixat sense pare i mare. | | | Odia'ls fill, | | | odia'ls
fill amb tot el cor. | | | Odia'ls fill amb tot el cor, | 680 | | recorda
que ells ens han assassinat. | |
|
|
|
|
(Un soldat li clava
una llança i la mata.)
|
|
Escena Desena
|
|
|
Cançó
de BLANCA i SAÏD
|
|
|
(BLANCA s'allunya de SAÏD
i camina pel vaixell transfigurada, com etèria i absent.
SAÏD intervé en la cançó i en els
moments de duo, des de la seva soledat en una altra banda
de la nau, sense sentir BLANCA, de manera que l'espectador
vegi que cap d'ells dos està informat dels sentiments
de l'altre. És un moment d'introspecció i de
preguntes personals sense testimonis.)
|
| BLANCA | | Sempre
he mirat a l'infinit, | | | sempre he buscat l'última
estrella, | | | sempre he pensat, sempre m'han dit | 685 | | que el
món és una meravella. | | | Jo, que
en les nits de somni ardent, | | | en blancs llençols
i parets blanques, | | | veia passar feliç la gent,
| | | amb la mirada clara i franca. | 690 |
|
|
| SAÏD | | Sempre he mirat
de ser el més fort. | |
|
|
| BLANCA | | Jo sempre he vist
florir la sort. | |
|
|
| SAÏD | | Sempre he lluitat per sobreviure.
| |
|
|
|
—54→
|
| BLANCA | | Jo al meu voltant he vist somriure. | |
|
|
| SAÏD | |
Sempre he volgut morir matant. | 695 |
|
|
| BLANCA | | Tota la vida he estat
jugant. | |
|
|
| SAÏD | | Sempre m'he anat jugant la vida.
| |
|
|
| BLANCA | | I no m'han fet mai cap ferida. | |
|
|
| SAÏD | | Per què
he plorat?, | | | per què he plorat com mai no | 700 | | havia
vist plorar? | |
|
|
| BLANCA | | Què m'ha passat?, | | | què
m'ha passat? | |
|
|
| BLANCA I SAÏD | | Per què
he plorat?,
Per
què ha plorat?, | | | per què he plorat
per
què ha plorat | 705 | | per qui no havia de
com
mai no havia vist | | | plorar?
plorar?
| |
|
|
| BLANCA | | Ara em desperto al fons d'un pou,
| | | |
—55→
| | veig que en
el món la gent s'odia | | | i en la foscor tot es remou
| 710 | | com si no hi fos la llum del dia. | | | Per a ells, la
guerra és l'important | | | i tot és lluita i
envestida | | | d'homes ferotges i inhumans | | | que no s'estimen
ni la vida. | 715 |
|
|
| SAÏD | | Però en aquest món
cruel i sord... | |
|
|
| BLANCA | | Però enmig de l'odi i
de l'horror... | |
|
|
| SAÏD | | Hi ha qui no vol arrossegar-se.
| |
|
|
| BLANCA | | Hi ha qui no es creu aquesta farsa. | |
|
|
| SAÏD | |
Hi ha algú que porta un món tan nou | 720 |
|
|
| BLANCA | |
Veig una llum al fons del pou... | |
|
|
| SAÏD | | Que em fa
tornar a començar a viure. | |
|
|
| BLANCA | | Hi ha algú
que lluita per ser lliure.
| |
|
|
|
—56→
|
| SAÏD | | Per què ha
plorat?, | | | per què ha plorat com mai | 725 | | havia vist
plorar? | |
|
|
| BLANCA | | Què m'ha passat?, | | | què
m'ha passat? | |
|
|
| BLANCA I SAÏD | | Per què
he plorat?, | | | per què he plorat per qui | 730 | | no havia
de plorar?
| |
|
|
Escena Onzena
|
|
|
Raons
d'Estat
|
|
|
(BLANCA arriba a la bodega, on hi ha els
presoners. Destaquen sobre el cor, MARIA, CARLES i FERRAN.)
|
|
| MARIA | | Blanca, Blanca,
d'on véns? | |
|
|
|
| BLANCA | | Jo, mentrestant, | 735 | | he sofert molt per ells | | |
-la pobra gent- | | | he vist què va passar | | | als innocents,
| | | he vist el que vau fer | 740 | | i no m'ho crec. | |
|
|
| TOTS | | Blanca,
Blanca, què dius? | |
|
|
|
|
—58→
|
| BLANCA | | Ara ho sé tot, | | | sé
que els vau expulsar | 745 | | del seu país, | | | la sang
dels seus germans | | | vau vessar, | | | sé que els vau
condemnar | | | a ser com són. | 750 |
|
|
|
| FERRAN | | Blanca, Blanca, què tens?
| |
|
|
| TOTS I CORS | | L'univers | | | se li capgira; | | | l'ovella
estima el llop; | 755 | | els ulls, la fosca; | | | la víctima,
el botxí; | | | el cor, la daga. | |
|
|
| MARIA | | Ells són
pirates i traïdors, | | | els monstres pitjors que hi ha
al món. | 760 | | Oh, Blanca, no veus que et perdem?
| | | Desperta, que som a l'infern! | |
|
|
| FERRAN | | Al mar, ja s'acaba
el comerç,
| | | |
—59→
| | els camps, ja no donen per res; | | |
saquegen les nostres ciutats, | 765 | | i viuen dels nostres
rescats. | |
|
|
| BLANCA | | Ells eren un poble feliç, | | | no
feien cap mal a la gent, | | | i els vau fer fora del país
| | | només perquè són diferents. | 770 |
|
|
| CARLES | | Deixeu-la per boja, calleu, | | | deixeu-la, que és
tan vergonyós | | | que vol renegar de la creu | | | per
anar a llepar els peus d'aquell gos. | |
|
|
| TOTS I COR | |
L'univers | 775 | | se li capgira; | | | l'ovella estima el llop,
etc. | |
|
|
| BLANCA | | Jo no renego de res, vull la pau, | | | i vull
la claror del seu nom, | | | que al món ningú
més sigui esclau, | 780 | | que el sol brilli igual per
a tothom. | | | Vull la pau. | |
|
|
| SAÏD | | L'univers se li capgira.
(Bis.)
| |
|
|
Escena Dotzena
|
|
|
IDRISS i MARIA
|
|
|
(A coberta, IDRISS, sol.)
|
| IDRISS | | On són
aquelles pomes | | | que m'ha donat Saïd? | 785 | | On tinc
aquelles pomes | | | que fan passar la set? | | | Per més
que dono voltes | | | i vaig amunt i avall | | | no puc recordar-me
| 790 | | d'on les vaig amagar. | | | Ah sí, ja me'n recordo
| | | on les vaig amagar, | | | al fons de la bodega | | | on són
els cristians. | 795 | | Ells deuen tenir gana, | | | però
jo només tinc set. | |
|
|
|
—61→
|
|
|
Salta acrobàticament
entre els caps, de pal a pal, de babord a estribord. Recull
una poma d'algun amagatall i se la va menjant. Li cau, i
va a parar prop de l'escotilla que hi ha sobre els presoners.
Una mà encadenada apareix, palpa buscant on aferrar-se
i troba la poma. Se l'emporta i torna a sortir buscant desesperadament.
IDRISS baixa amb algunes pomes, però fa com si s'espantés
davant de la mà grossa i bruta. La mà és
substituïda per la de MARIA.
|
| IDRISS | | A veure
si les trobo | | | i si no em veu ningú... | | | Ui, merda,
la cristiana | 800 | | ara s'ha despertat. | |
|
|
|
|
(Al compàs
de la música, s'estableix un joc entre la mà
de MARIA, les pomes que li dóna IDRISS, les carícies
i els petons. Finalment apareix el cap de MARIA, atret per
una poma que el grumet ha anat enretirant. Se somriuen.)
|
| MARIA | | Noiet no em facis mal | | | que jo tinc molta
por. | |
|
|
| IDRISS | | Et donaré una poma | | | si tu em fas un
petó. | 805 | | Sortim a la coberta, | | | a la claror del
sol, | | | fas molt mala cara | | | i sembles un mussol. | |
|
|
| MARIA | |
Noiet, no tens més pomes | 810 | | ni res més per
menjar? | |
|
|
| IDRISS | | Ja no me'n queden més, | | | però
ens la partirem.
| |
|
|
|
—62→
|
|
|
|
|
| MARIA | | I
jo sóc la Maria. | | | Gràcies, jovenet. | |
|
|
|
|
| IDRISS | | T'assembles al nou dia | | | que es vol despertar.
| |
|
|
| MARIA | | Idriss, ets molt simpàtic, | | | com t'ho puc
agrair?
| 825 |
|
|
|
—63→
|
| IDRISS | | Maria, no voldries | | | jugar una estona
amb mi? | |
|
|
| MARIA | | Ets una meravella, | | | no sé què
hi fas aquí. | |
|
|
| IDRISS | | Jo sóc el capità,
| 830 | | i estic més que segur | | | que quan creixi una
mica | | | podré comprar-te a tu! | |
|
|
| MARIA | | Ets tendre
i eixerit, | | | i em fas riure i plorar. | 835 |
|
|
| IDRISS | | Doncs
la teva germana | | | Saïd la comprarà. | |
|
|
|
|
(El dia clareja, MALEK apareix de cop i talla l'escena,
agafant IDRISS d'una revolada. MARIA, espantada, es torna
a ficar per l'escotilla.)
|
Escena Tretzena
|
|
|
Motí
|
|
|
(MALEK té IDRISS agafat.
L'arrossega per coberta i es disposa a fuetejar-lo. Entra
SAÏD. MALEK es descuida un moment i el grumet s'escapa
i s'enfila amunt un altre cop. Van entrant tots els pirates
durant el primer moment de l'escena.)
|
| MALEK | | Maleït
grumet, no saps | | | que amb els presos no s'hi juga? | | | Vull
sentir-te renegar | 840 | | del moment que et van parir. | |
|
|
| IDRISS | |
Saïd! Deixa'm, deixa'm!, no..., no vull... | |
|
|
| MALEK | | Xisclaràs
fins que no aprenguis | | | que aquí dins s'ha d'obeir.
| |
|
|
| SAÏD | | Però m'ha d'obeir a mi. | 845 | | Deixa'l.
| |
|
|
| MALEK | | Tu m'has castigat per haver tingut | | | tractes amb
els cristians | | | i ara el fuet serà per a ell.
| |
|
|
|
—65→
|
| IDRISS | (Des d'un lloc segur.) | | Saïd, tots van contra
tu! | 850 |
|
|
| MALEK | | Aquí no hi ha disciplina, | | | tothom
va segons el vent | | | i no hi ha ningú que mani. | | | Tots aquests estan amb mi. | |
|
|
| COR | (Instigat per JOANOT,
que es queda a l'ombra.) | | Ja estem farts de la manera
| 855 | | com ens tracta el capità. | | | És voluble i
orgullós | | | però algun dia ho pagarà.
| |
|
|
| SAÏD | | M'ha semblat sentir les veus | | | d'uns borratxos
cridaners, | 860 | | els lladrucs d'uns fills de gossa | | | o el cloc-cloc
d'unes gallines. | |
|
|
| MALEK | | Ja pots arriar les veles | | | o seràs
destituït. | |
|
|
| HASSÈN | | Calma, calma, que la sort
| 865 | | ja ha predit alguna mort.
| |
|
|
|
—66→
|
| SAÏD | | Jo me'n foto, de
la sort, | | | de la tropa de pirates... | |
|
|
| MALEK | | Però
no pas de les cristianes, | | | que et deuen haver embruixat.
| 870 |
|
|
|
| SAÏD | | Traïdors ho sou vosaltres.
| | | Deixa'ls tots per a mi, Hassèn, | | | i sabrem si
s'hi atreveixen. | | | Aquí mano jo, i si vull, | 875 | | deixo lliures els cristians | | | i us faig presos a vosaltres.
| | | Au, vejam si sou valents, | | | acosteu-vos un per un
| | | i veuré de quin color | 880 | | és l'estómac
dels covards... | | | Au, veniu, aquí, valents... | | |
Joanot, per què t'amagues? | | | Malek, no vols ser el
primer? | | |
(SAÏD i MALEK es barallen.)
|
|
|
| IDRISS | | Terra! Terra! Capità!
| 885 |
|
|
