Selecciona una palabra y presiona la tecla d para obtener su definición.
IndiceSiguiente


Abajo

Mar i Cel

Xavier Bru de Sala



portada



BASAT EN L'OBRA D'ÀNGEL GUIMERÀ

Mar i cel va ser representada per la companyia Dagoll Dagom al Teatre Victòria de Barcelona, el dia 7 d'octubre de 1988, amb el següent repartiment: (per ordre d'aparició)



PERSONATGES
 
ACTORS
 
FELIP III,    REI D'ESPANYA. JUAN A. VERGEL.
MARGARIDA D'ÀUSTRIA,   LA REINA. CARME CUESTA.
DUC DE LERMA. DANIEL CAMPOS.
ARQUEBISBE RIBERA,   PATRIARCA D'ANTIOQUIA. MIQUEL PERALTA.
DON CARLES,    VIRREI DE VALÈNCIA. MIQUEL PERIEL.
BARÓ DE DÉNIA. FULGENCI MESTRES.
SAÏD.CARLOS GRAMAJE.
HASSÈN. JOAN CROSAS.
IDRISS. ISABEL SORIANO.
JOANOT. PEP CRUZ.
OSMAN. ÒSCAR MAS.
MALEK. EUGENI SOLER.
SALAM. JUAN A. VERGEL.
EL MUT. XAVIER1
CALDERER.
ABDERRAHIM. JOAN TORRES.
MOHAMET. EMILI AMETLLER.
L'HOLANDÈS. FULGENCI MESTRES.
IDRISS II. JOAN TORRES.
BLANCA. ÀNGELS GONYALONS.
MARIA. ROSER BATALLA.
ROSA. MARIA ROSAS.
CARME. CARME CUESTA.
TERESA. TERESA DE LA TORRE.
MONTSERRAT. MUNTSA RIUS.
FERRAN. MIQUEL PERALTA.
  —8→  
FELIP. DANIEL RAMOS.
MARE DE SAÏD. TERESA DE LA TORRE.
SAÏD NEN. MUNTSA RIUS.
DONES MORISQUES. ROSER BATALLA.
DONES MORISQUES. MARIA ROSAS.
DONES MORISQUES. CARME CUESTA.
PARE DE SAÏD. XAVIER CALDERER.
CAPORAL SOLDATS. FULGENCI MESTRES.
CAPITÀ SOLDATS. JUAN A. VERGEL.
SOLDAT. DANIEL RAMOS.
SOLDAT. ÒSCAR MAS.
SOLDAT. EUGENI SOLER.
SOLDAT. EMILI AMETLLER.


  • Dramatúrgia i adaptació: JOAN LLUÍS BOZZO
  • XAVIER BRU DE SALA
  • ANNA ROSA CISQUELLA
  • MIQUEL PERIEL
  • Promoció i relacions externes: ANTONI COLL
  • Disseny so: JORDI BONET
  • Disseny il·luminació: JOHN WATERHOUSE
  • Acrobàcia : PERE JORDI ESPAÑOL
  • Caracterització: CHASS LLACH
  • Direcció musical: XAVIER CASADEMUNT
  • Escenografia i vestuari: ISIDRE PRUNÉS
  • MONTSE AMENÓS
  • Text: XAVIER BRU DE SALA
  • Música i orquestració:2 ALBERT GUINOVART
  • Coordinació general: ANNA ROSA CISQUELLA
  • Direcció: JOAN LLUÍS BOZZO




  —9→  

ArribaAbajoPrimer Acte

  —11→  

Escena Primera

 

El rei

 
 

(A Madrid, al gabinet del REI, el DUC DE LERMA, Joan de Ribera, PATRIARCA d'Antioquia i arquebisbe de València, membre del Consell de Sa Majestat, CARLES, alt personatge del regne, un NOBLE, representant de la noblesa valenciana, EL REI i LA REINA.)

 
LERMA
El Rei ha decidit
l'expulsió dels moriscos.
Tots fora,
tots fora.
NOBLE
No pot ser, Majestat, 5
és una ordre espantosa.
EL REI
Tots fora,
tots fora.
PATRIARCA
El Papa recomana
mesures redemptores, 10
mà suau, coloms blancs...
Però ja sabem que el Papa
no sap què són els moros
ni el perill que comporten.
  —12→  
NOBLE
Els nobles de València 15
s'oposen a la idea.3
He vingut en nom d'ells.
València és una horta
que reguen els moriscos,
un jardí, Majestat. 20
CARLES
Els senyors valencians
protegiu els moriscos
per tal de no perdre
els vostres vassalls,
que treballen la terra 25
tot l'any i de franc.
Els vostres interessos
van contra la Corona
i això és perillós.
Només us preocupa 30
el vostre benefici
i això és vergonyós.
LA REINA
Però no podeu fer fora
dues-centes mil persones,
pobra gent, què faran? 35
PATRIARCA
Altesa, dispenseu-me,
però no són persones
perquè són musulmans.
  —13→  
EL REI
El Rei ha decidit
i n'estan parlant massa: 40
tots fora,
tots fora.
LERMA
Tenim moltes raons
i són una amenaça:
tots fora, 45
tots fora.
Penseu, nobles senyors,
que mantenir els moriscos
vol dir obrir la porta
al gran poder dels turcs. 50
Ells són els seus germans
de raça i de creença
i esperen el moment
més bo per atacar.
Penseu què va passar 55
al regne de Granada
quan els moriscos s'alçaren
fa només cinquanta anys.
CARLES
Ells sempre han ajudat
a la pirateria. 60
Sempre els han amagat,
sempre els han protegit,
quin és l'ajut més gran
—14→
que tenen els corsaris.
Els dos-cents mil moriscos 65
que esteu protegint.
LA REINA
Senyors, si persistiu
a expulsar els moriscos
hi haurà un desert molt pobre
on ara hi ha un jardí. 70
NOBLE
Sentiu, serà un desert,
la noblesa arruïnada!
CARLES
Tots fora.
PATRIARCA
Tots fora.
EL REI
El Rei ha decidit. 75
Que no en quedi ni l'ombra:
tots fora,
tots fora.
LERMA
No s'enduran les cases,
ni els ramats ni les terres. 80
Si sabem ser fidels
al Rei, tot el que és seu
serà nostre.
  —15→  
NOBLE
Serem fidels, com sempre.
EL REI

  (A CARLES.) 

Doncs llegiu el decret. 85

CARLES  El rei d'Espanya Felip III i per Sa Majestat, jo, el marquès de Caracena, virrei i lloctinent de la ciutat i el regne de València, a tots els grans prelats, varons, cavallers, justícies, jurats, batlles generals, governadors, ciutadans, veïns i particulars d'aquest Regne, dicto l'ordre que segueix:

Després d'haver intentat durant anys la conversió dels moriscos sense cap resultat, davant del perill de danys irreparables que poden venir de dissimular la seva infidelitat, aconsellat per homes sants i doctes i per aplacar Nostre Senyor, he resolt que tots els moriscos siguin expulsats de València.

I perquè es compleixi l'ordre de Sa Majestat; que tots els moriscos, homes, dones i nens, deixin les seves cases amb els béns que puguin portar a sobre i s'embarquin en les galeres preparades per portar-los a Berberia, on seran desembarcats.

El Rei garanteix el bon tracte a les persones dels moriscos; però qualsevol d'ells que, passats els tres dies, sigui trobat pels camins, qualsevol el pugui prendre, robar-li el que porta i si es defensés, matar-lo, sense pena per a ell. Tal és la reial determinada voluntat   —16→   de Sa Majestat. I perquè sigui coneguda de tothom es fa pública a la reial ciutat de Madrid el dia vint-i-dos del mes de setembre, de l'any de Gràcia del 1609.


  —17→  

Escena Segona

 

Presentació dels Pirates

 
 

(Han passat vint anys. El morisc SAÏD -que havia sortit de València amb els expulsats quan encara era un nen-, capità d'un vaixell algerí de cors, ha capturat una nau cristiana i ha fet un ric botí i presoners valuosos. A l'alba, els pirates entonen un càntic fúnebre mentre llancen al mar els cossos dels companys morts, que han vetllat durant la nit.)

 
COR
La ilaha il·la Al·là, wa-
Muhamed rasull-l·là. La ilaha
il·la Al·là.  (Bis.)  
IDRISS
Aquest cop
el botí no té mida. 90
MALEK
Però la mort
s'ha emportat moltes vides.
HASSÈN
Vessarem
molta sang cristiana;
tot vermell, tot vermell 95
serà el mar que us abraça.
  —18→  
COR
La ilaha il·la Al·la, wa-
Muhamed rasuli-il·là.
La ilaha il·la Al·là.  (Bis.)  
OSMAN
Allà dalt 100
heu de viure una festa,
un gran ball,
un gran ball
ple de cares alegres.
COR
La ilaha il·la Al·là. 105
MALEK
Durant anys
cantarem la proesa
dels companys, dels companys
que han fet nostra la presa.
COR
La ilaha il·la Al·là, wa- 110
Muhamed rasuli-l·là.
La ilahail·la Al·là.
SAÏD
Que Al·là aculli als seus
braços els germans que han
perdut la vida lluitant al 115
costat nostre.
—19→
Ells no tindran part de les
riqueses guanyades als
cristians, però Al·là els
recompensarà eternament. 120
Llanceu-los al mar.
 

(Cants de lament.)

 
 

(L'últim cos ha caigut a l'aigua, creix la llum; canvi d'ambient que dóna pas a l'alegria pel botí aconseguit.)

 
 

(Cants d'eufòria.)

 
HASSÈN
Veles...!
COR
Tenim ple de presoners
ben vestits i ben calçats
que podran pagar rescats 125
amb or, joies i diners,
serem menys per repartir
el producte del botí.
JOANOT
I per al pobre Joanot?
Doncs, com sempre, l'últim lot. 130
COR
És la llei, els renegats
ja fan prou de sobreviure,
i si a alguns us deixem viure
és perquè ens feu de criats.
  —20→  
MALEK
Per a Malek, que és el segon, 135
la meitat de l'or del món.
COR
I el que quedi a repartir
entre aquells que han de morir.
HASSÈN
Diu el llibre de la sort
que no es parli del botí 140
ni que es vulgui repartir
gaire abans d'arribar a port.
IDRISS
Jo no en vull sentir parlar
fins que no arribem allà.
IDRISS I HASSÈN
Recordeu els nostres morts 145
i pregueu que us porti sort.
COR
Tu no cridis el mal temps,
vell Hassèn, no obris la boca;
sempre, sempre que ell l'invoca
hem tingut un contratemps. 150
OSMAN
Tu, Malek, quin càlcul fas
del que em toca en aquest cas?
  —21→  
MALEK
Com que ets l'últim de triar,
poca cosa et quedarà.

  —22→  

Escena Tercera

 

Cançó d'OSMAN

 
 

(Al mateix lloc que l'escena anterior i amb els mateixos personatges.)

 
OSMAN
Si sabés esperar 155
durant molts anys.
Si pogués somiar
que són només instants.
Si tingués un sac ple d'or,
si fos ric de cop i volta, 160
si tingués aquesta sort
i la força que comporta...
Jo la vaig veure un dia clar
sota una llum que m'encegava
i quan la vaig gosar mirar 165
ella em tornava la mirada.
I ara en les nits que em gronxa el mar,
quan vaig mirant la lluna clara,
ja no hi sé veure més que un far
des d'on somriu la seva cara. 170
Si sabés esperar
durant molt anys.
—23→
Si pogués somiar
que són només instants.
Haver de ser valent i ardit, 175
no sentir el mal de cap ferida...
i al forts del cor, quan ve la nit,
creure que visc una altra vida.
Veure tanta aigua i tenir set,
gronxar-me tant, però no als sens braços, 180
buscar els sens ulls en els estels,
imaginar que no fa fred.
Si tingués un sac ple d'or,
si fos ric de cop i volta,
si tingués aquesta sort 185
i la força que comporta,
al primer instant que toqués port
se m'obriria aquella porta.
I ara ens veuríeu abraçats
vivint l'amor d'una altra vida, 190
mirant el mar des d'un jardí
i somiant que no té fi.
Si sabés esperar...
HOLANDÈS
El Capità!
SAÏD
Osman, vols anar-te'n? 195
  —24→  
OSMAN
No puc, sóc massa pobre.
SAÏD

  (Treu un anell amb una pedra grossa i l'hi dóna.) 

Aquí tens un diamant
que és el fruit de mil proeses.
Si te'l vens, te'n donaran
potser vuit o deu princeses 200
i ara fuig del meu davant.
Aquí som soldats d'Al·là,
caçadors de carn cristiana,
som corsaris, som guerrers
i no cors d'enamorats. 205
Has cregut en la mentida
d'un amor i d'una llar?
Doncs si un dia, per atzar,
et tornés a veure al mar,
et prendria fins la vida. 210
MALEK
Ja estic fart de la manera
com ens tracta el capità.
És voluble i orgullós,
però algun dia ho pagarà.
SALAM
Quan arribi el moment 215
ja veurem si ets tan valent.
  —25→  
HASSÈN
Vols deixar de remugar
i posar-te a treballar?
IDRISS
Tot per als altres i per a mi
no hi haurà gens de botí, 220
jo que he estat el més valent
entre tota aquesta gent.
Capità, sempre promets,
però després no em dónes res.
SAÏD
Encara ets massa petit 225
i et faria mal profit.
Quan m'arribis fins al nas,
tindràs tot el que voldràs.
COR
Aquí som soldats d'Al·là,
caçadors de carn cristiana, 230
som corsaris, som guerrers
i no cors d'enamorats.  (Bis.)  

  —26→  

Escena Quarta

 

Presentació dels Cristians

 
 

(Amb els salts d'alegria d'OSMAN, una mà que surt d'un reixat a coberta li agafa un peu; se senten veus sordes que demanen aigua i pa. L'escena canvia bruscament; som a les bodegues, on els cristians estan tancats i encadenats tots junts, com una massa informe d'on surten caps, braços, cames i gemecs; un d'ells, enfilat sobre els altres, ha aconseguit passar la mà per la reixa que dóna a coberta i s'ha aferrat al primer que ha trobat. L'escena és fosca, només hi ha el raig potent de llum que entra a través de la reixa.)

 
COR
Aigua... per... pietat!

  (Quatre vegades.)  

Hi ha ferits i malalts
doneu-nos la llibertat. 235
Podem morir de set,
no deixeu que morim.
Pietat per nosaltres.
MARIA
Tinc fam i set,
em fa mal tot, 240
ja no puc més,
les hores passen lentament i amargament,
Què en faran de nosaltres, què en faran!
  —27→  
CARLES
Estem perduts,
abandonats, 245
la mort serà el millor que ens pot passar.
Enmig del mar,
mirem el cel,
resant només per un suplici breu
que ens alliberi de les mans cruels 250
d'aquests xacals.
COR

 (Sobre les veus de fons «Aigua, pa, pietat...».)  

Estem perduts,
abandonats,
la mort serà el millor que ens pot passar.
Serem venuts, 255
serem esclaus
i sofrirem fins que morim.
FERRAN

  (Sobre el cor.)  

Blanca, amor meu,
pensa, si pots,
en el futur que ens esperava. 260
Dóna'm la mà,
que en els meus dits
retrobaràs la força que ara et falta.
  —28→  
BLANCA
Pare, Ferran!
Què ens passarà? 265
On és la mà que ens salvi de la mort?
FERRAN
Aquí la tens,
la meva mà en la teva mà,
l'única força que ens podrà salvar!
BLANCA I FERRAN

  (Sobre el fons lúgubre del cor.)  

Estreny-la bé, 270
la meva mà en la teva mà,
l'única força que ens pot deslliurar...
I'única força que ens podrà salvar...
 

(Fosc.)

 

  —29→  

Escena Cinquena

 

Interrogatori dels Cristians

 
 

(Els presoners són conduïts per JOANOT al castell de popa, on els esperen SAÏD, HASSÈN, OSMAN i els altres, que els reben amb crits, amenaces i esbroncades. Els deslliguen i els van prenent la roba, les joies i tot el que porten al damunt. SAÏD treu un quadern i el dóna a JOANOT.)

 
CARLES
Per Déu del cel, que no
coneguin la meva identitat! 275
SAÏD
Un moment, un per un.
Tu, Joanot, apunta.
MARIA
Aquest anell no surt.
HASSÈN

  (Es treu una daga i li assenyala tranquil·lament el dit.)  

Sortirà de seguida,
per aquí dalt o per baix. 280
BLANCA

  (L'hi treu duna estrebada, escorxant-li mig dit.)  

Sí que surt, sí que surt!
  —30→  
SAÏD
També heu lligat les dones,
és que us fan por, valents?
Au, vinga, deslligueu-les
i no sigueu covards. 285
No són soldats, són dones,
són xais inofensius,
són branques de palmera,
rebrots escanyolits
que al vent mouen els braços 290
i mai no han fet cap mal.
No malgasteu cadenes,
que fan malbé els turmells.
OSMAN
Quines robes més fines,
però que brutes que estan. 295
MALEK
Si van cagats de por,
els gossos miserables!
FERRAN
De por no, de misèria,
de ràbia i tantes hores.  (Bis.)  
SAÏD
Malek, 300
ja saps quin càstig té
qui amaga alguna cosa del botí?
—31→

  (MALEK treu la joia que havia ocultat.) 

Apunta, Joanot.
Qui sou? Digues, vellot.
Tens cara de ser un peix gros. 305
CARLES
Jo sóc un mercader
de Barcelona,
curt de diner, honrat,
bona persona.
Hem sortit d'aquesta illa 310
per celebrar
les bodes de la filla
amb en Ferran.
Algun rescat, no gaire,
podem reunir. 315
SAÏD
Doncs jo ensumo la flaire
d'un gran botí.
Què passa, Mut?

 (Al MUT.)  

Què passa?

 (A BLANCA.)  

Tu, què amagues? 320
BLANCA
És una creu, senyor,
la porto sempre;
me la van regalar,
—32→
jo era una nena,
i crec que em porta sort. 325
Deixeu-me-la, si us plau,
és un trosset de fusta
i a Alger, no en fareu res.
SAÏD
Presenta-la a ton pare,
que la besi, 330
que juri pel seu Déu
que no menteix.
CARLES

  (Besa la creu sense dubtar.)  

Que em deixi mig partit
un llamp del cel
si amb tot això que he dit 335
no he estat fidel
a la veritat.
IDRISS
Quin fàstic
que em fan els cristians.
Reneguen 340
de Déu i tots els sants.
Quin càstig
tindrà aquest pecat,
excel·lència,
marquès i virrei 345
de València.
  —33→  
SAÏD
Tu, d'on ho has tret, això,
què en pot saber un grumet?
IDRISS
Jo paro les orelles,
jo vaig d'amagatons, 350
tinc llocs on amagar-me
quan corro pels racons.
JOANOT
A veure...
Em sembla que el recordo...
Tu eres..., 355
espera, fa vint anys...
A veure...
Tu eres el virrei
de València
quan els van expulsar! 360
CARLES
I tu un dels fugitius
de la justícia,
traïdors al seu rei
i a la pàtria.
I vosaltres, moriscos, 365
la púrria,
assassins infidels,
pirates,
per què us vam expulsar
en comptes 370
—34→
de matar-vos a tots
com jo deia?
 

(Els pirates envolten CARLES amb gestos amenaçadors. Algú fa el moviment de treure's la simitarra.)

 
SAÏD
Silenci. Calleu tots d'una vegada!

  (I pren el grumet per l'espatlla.) 

Recordes la pena
que hi ha per als mentiders? 375
IDRISS
Les orelles, Saïd.
SAÏD
Estirades? Així?
IDRISS
Ai! Això, als nens petits;
als grans, tallades.
SAÏD

 (Pren la daga de HASSÈN i l'ofereix al grumet.)  

Ho vols fer tu? 380
IDRISS
No encara.
  —35→  
SAÏD

  (Li torna a estirar l'orella; després, tira l'arma a HASSÈN.)  

Encara no ha crescut,
la criatura?
Doncs fes-ho tu, Hassèn;
però només una. 385
 

(Els pirates subjecten els cristians. Entre dos, fan agenollar CARLES.)

 
FERRAN
Ah, maleïts!
El mar deu estar ben ple
de galiots que ens busquen.
Abans d'arribar a Alger,
us penjaran 390
pel coll, del pal més alt.
CARLES
Aquest cop sí que ho juro!
BLANCA
Què hem fet?, Déu meu, què hem fet?   (Bis.) 
Hassèn, no sé què deies
del llibre de la sort. 395
Ja veus com s'equivoquen
els savis i els llibrots.
És el cop de la vida
—36→
que ens farà rics a tots.
Només aquesta orella 400
val més que un gran tresor.
Torneu a baix els presos
i no els toqueu ni un pèl.
Són com flors delicades
que es poden fer malbé. 405
Hisseu totes les veles
i a proa cap a Alger.

  —37→  

Escena Sisena

Festa dels4 Pirates
 

(Els pirates, a coberta, mengen i beuen per celebrar la victòria i el ric botí. Va caient la nit.)

 
COR

 (En un murmuri.)  

Els pirates som
el perill del món, 410
som un temporal portat per l'huracà;
som taurons a l'abordatge,
enfonsem vaixells de plom,
som el braç armat
de l'enviat d'Al·là. 415
MALEK
Un pirata és un perill
a cavall de les onades,
un pirata és com un llamp
que fereix deu mil vegades.
HOLANDÈS
Els pirates 420
i les rates
som els dos perills del món,
som com rates
amb escates
—38→
però tenim milers de dents. 425
Els pirates,
si no ens mates,
netegem el mar de gent.
SALAM
Els pirates som herois
mentiders i cercabregues; 430
som els reis de les bodegues
i bevem5 com uns bocois.
OSMAN
Un pirata com Hassèn
és bonàs i molt valent,
té el cervell més que mandrós 435
i és fidel com un gran gos.
JOANOT
Un pirata com Osman
és d'aquells que sempre van
arriscant la seva pell
per un cul i un tros d'anell. 440
HASSÈN
I un cristià com en Joanot
és d'aquells que així que pot
t'ensarrona, et treu el suc,
i et fa creure que ets un ruc.
MALEK
Aquí l'únic perillós 445
—39→
és Saïd, i el seu gran gos,
que no veus, orangutan,
que el patró ens està enganyant?
HASSÈN
Com? Demostra-ho, mala bèstia!
MALEK

  (S'hi interposa.)  

Ha tractat els presoners 450
amb guants blancs, i a més a més
ha deixat les dones lliures.
JOANOT
Saïd fa com tots els grans Senyors,
és voluble, capritxós,
i es va tornant perillós. 455
HASSÈN
Pot fer el que li doni la gana,
per alguna cosa és el capità.
 

(Arriba OSMAN amb les presoneres.)

 
OSMAN
Els pirates som
el perill del món,
som un temporal portat per l'huracà. 460
Ens llancem damunt les dones,
per «clava'ls-hi» fins al fons
—40→
el braç desarmat
que ens ha donat Al·là.
 

(Els pirates es llancen sobre les dones. Bestialitat i cridòria interrompuda per l'entrada de SAÏD.)

 
SAÏD
Què és això? Què us heu cregut? 465
Quin permís heu demanat
per tocar les presoneres?
És que jo us hi he autoritzat?
OSMAN
També cal autoritat
per divertir-se una mica? 470
Ens ho estàvem passant bé;
és que a Saïd no li agraden les dones?
 

(SAÏD s'hi acosta per fer-li mal, però MALEK s'hi posa entre mig.)

 
MALEK
Avui m'han trobat de bones
i he donat el meu permís.
No et sembla bé?, 475
et fan pena les noies?
SAÏD
Em fas pena, Malek.
Abderrahim, clava-li deu
fuetades a l'esquena.
—41→

  (ABDERRAHIM compleix l'ordre davant el temor i l'estupor dels altres pirates, que no gosen enfrontar-se a SAÏD.) 

Ja sabeu el reglament 480
prohibeix fer malbé el botí.
Heu estat a punt de matar
una d'aquestes dones.
Malek jo et destitueixo,
i designo Joanot 485
com el meu segon de bord.
Té les claus.
JOANOT
No m'ho mereixo.
Més val que les tinguis tu.
SAÏD
Té les claus. Quan jo no hi sigui 490
seràs el meu substitut.
I ara tothom a dormir.
Deixeu estar les dones.
Hassèn, baixa aquesta dona al camarot
i mira si pots fer alguna cosa per curar-la. 495
Joanot, no cal que et digui
que ara el responsable ets tu.

  —42→  

Escena Setena

 

JOANOT

 
 

(Tothom s'ha retirat per passar la nit; JOANOT ha quedat sol a primer terme amb les claus.)

 
JOANOT
El món està ple de vileses,
els homes són llops o taurons,
tothom vol anar a queixalades, 500
només sobreviuen els bons.
La por va impregnant aquest aire,
la mort se t'enganxa a la pell;
i tots van caient massa joves.
Però jo sóc més viu que tots ells. 505
Veig la mort i l'oloro,
moc les mans i la palpo,
trec la llengua i la tasto,
sé prou bé quin gust té,
sé prou bé quin gust té. 510
Quan escolto i sento
el soroll de les barres,
miro i veig com vigila
sempre a punt de segar,
sempre a punt de segar. 515
—43→
El mar s'agita amb la lluita
dels moros contra els cristians,
la creu contra la mitja lluna
i jo entremig de dos mons.
Són dos déus que s'enfronten 520
i que busquen la mort,
i jo enmig de la lluita
em mantinc6 sempre a port.
La mort porta una capa blanca
i a tots ens hi vol abrigar, 525
però jo li endevino les passes
i sé que me'n puc escapar.
Amb la mort tinc un pacte
i hem estat sempre en paus;
jo compleixo el meu tracte 530
i ella em dóna les claus,
i ella em dóna les claus.

  (Fa sonar les claus mentre repeteix l'última estrofa.)  


  —44→  

Escena Vuitena

 

Atemptat contra SAÏD

 
 

(De nit, a la cabina de SAÏD, HASSÈN dorm als peus de SAÏD, IDRISS és en un racó invisible. Al mig, BLANCA, amb la creu de fusta a la mà, molt agitada. BLANCA s'acosta a la llitera de SAÏD, extreu un punyal de la creu i l'aixeca. Se sent un crit d'IDRISS, que s'abraona sobre ella; cauen tots dos.)

 
IDRISS
Assassins, assassins!
Que et vol matar, Saïd!
BLANCA
Deixa'm... 535
IDRISS
Et vol matar, Saïd!
 

(SAÏD es fa càrrec de la situació, pren la creu de BLANCA i els separa.)

 
SAÏD
Em volia matar?
Una dona, amb una creu?
IDRISS
Sí, però jo t'he salvat.
Va, mata-la, Saïd. 540
  —45→  
SAÏD
Una dona ferida amb una creu?
Estàs boig.
IDRISS
No, mata-la!
HASSÈN
Què passa?
IDRISS
La cristiana assassina, 545
el volia matar.
HASSÈN
Matar el meu amo, tu?
IDRISS
Sí, però l'he salvat.
HASSÈN
Somiaves, grumet.
Au, tornem a dormir. 550
BLANCA
Si no fos per aquest noi
ja series ben mort.
SAÏD
Idriss, et dec la vida,
vals més or del que peses,
—46→
i et pagaré el meu deute 555
amb un gran sac ple d'or.
Recorda-ho bé.
IDRISS
Saïd,
m'has promès tantes coses
però mai no em dónes res. 560
Em deus una ciutat
amb trenta minarets,
un palau amb un jardí,
el diamant d'Osman
i el grau de capità. 565
SAÏD
I em deus haver salvat
perquè t'ho pagui tot.
IDRISS
No, mata-la, Saïd.
 

(En aquest punt, HASSÈN agafa BLANCA brutalment i espera l'ordre de SAÏD per matar-la.)

 
SAÏD
Hassèn, atura el braç.
Que jo no faig matar dones 570
ni em menjo els nens petits.
BLANCA
Si, mateu-me d'un cop.
—47→
Sou tots uns assassins,
unes feres salvatges
que mereixeu la mort. 575
I després que us he vist
ja no vull viure més.
El món on respireu
ja no pot ser el meu món,
la bona gent no hi cap. 580
Au, mateu-me d'un cop.
IDRISS
Mateu-la d'un cop.
SAÏD
La bona gent com tu,
tots els bons cristians,
els que porteu la creu 585
enganxada a l'espasa,
us heu inventat l'odi
i ens heu fet tal com som.
No és el primer cop
que m'heu volgut matar. 590

  —48→  

Escena Novena

 

L'Expulsió

 
 

(Sobre la cançó de SAÏD, nova escena (flashback). Soldats, ombres que són arrencades violentament... Destaquen la mare de SAÏD i SAÏD als set o vuit anys; cor de soldats, cor de mares morisques, SAÏD adult; BLANCA continua present, com un espectre ignorat enmig de les ombres.)

 
SAÏD
Jo era petit,
vivia en un jardí de tarongers.
SAÏD NEN
Jo era feliç,
corria pels bancals, saltava els marges,
tot era verd, 595
jugava sota el sol amb els amics.
SAÏD
De cop, un dia,
els homes van fugir a les muntanyes,
molt mal armats.
I el van dur mort, 600
el meu pare estimat.
I el van dur mort.  (Bis.) 
SOLDAT I
Tu, morisca,
—49→
prepara't per sortir d'aquest poblet
i no tornar. 605
SAÏD
I en plena nit,
vilment i cruelment, a cops de llança...
SAÏD NEN
Mare, mare,
per què, mare,
per què han portat el pare ple de sang? 610
Què hem fet?
Mare, què hem fet?
Per què ens treuen de casa aquests soldats?
MARE
Ens odien,
només perquè creiem en el Profeta, 615
ens maltracten,
només perquè lloem el nostre déu,
i no el seu déu.
Pobre fill meu,
ens tenen espantats, 620
ens ajupim
sota el seu peu cruel.
Pobre fill meu,
ja saps que no hem fet res,
no hem fet cap mal. 625
Pobre fill meu, Saïd.
—50→
Ens expulsen
només perquè parlem la nostra llengua.
Ens odien
només perquè ens banyem i ells no ho fan mai. 630
Ens odien.
Pobre fill meu, etc.
Ens expulsen,
només perquè portem les nostres robes.
Ells ens maten, 635
només perquè no fem el que ells han dit.
Ens odien, ens maltracten,
ens expulsen i ens maten.
Pobre fill meu, etc.
COR DE SOLDATS
Camineu endavant, us empaiten amb les llances, 640
prou crits i
prou soroll.
Carregueu l'equipatge i marxeu més de pressa.
Prou de crits i
prou soroll. 645
UN SOLDAT
Tu on vas amb
tanta plata?
Porta aquí, que jo la guardo.
Té, si no vols.

  (La llença a terra.) 

  —51→  
COR DE MARES
Degolleu els germans i mateu-nos els pares, 650
expulseu-nos
i robeu-nos,
saquegeu-nos les pobres barraques...
Però deixeu viure els nens.
SAÏD
Així ens treien de casa, 655
homes, mares, infants
que no havien fet res,
que no havien fet res.
COR DE SOLDATS
Separeu aquest nen de la mare morisca,
que se'n vagi 660
amb els homes,
i que mori si els homes es moren.
 

(Arrenquen SAÏD de les mans de la seva mare.)

 
SAÏD NEN
Mare, mare!
MARE
Fill meu!
El meu fill estime, se l'emporten! 665
Demano pietat, us ho suplico,
torneu-me el meu fill!  (Bis.) 

  (Es rebel·la i l'atrapen.)  

  —52→  
SOLDAT 2
No reneguis,
ja el veuràs
al final del viatge. 670
Té, si no vols.
MARE
Odia'ls fill,
ja veus el que ens han fet.
Pobre fill meu,
odia'ls fill 675
amb tot el cor,
perquè ells t'han deixat sense pare i mare.
Odia'ls fill,
odia'ls fill amb tot el cor.
Odia'ls fill amb tot el cor, 680
recorda que ells ens han assassinat.
 

(Un soldat li clava una llança i la mata.)

 
SAÏD NEN
Mare, mare...

  —53→  

Escena Desena

 

Cançó de BLANCA i SAÏD

 
 

(BLANCA s'allunya de SAÏD i camina pel vaixell transfigurada, com etèria i absent. SAÏD intervé en la cançó i en els moments de duo, des de la seva soledat en una altra banda de la nau, sense sentir BLANCA, de manera que l'espectador vegi que cap d'ells dos està informat dels sentiments de l'altre. És un moment d'introspecció i de preguntes personals sense testimonis.)

 
BLANCA
Sempre he mirat a l'infinit,
sempre he buscat l'última estrella,
sempre he pensat, sempre m'han dit 685
que el món és una meravella.
Jo, que en les nits de somni ardent,
en blancs llençols i parets blanques,
veia passar feliç la gent,
amb la mirada clara i franca. 690
SAÏD
Sempre he mirat de ser el més fort.
BLANCA
Jo sempre he vist florir la sort.
SAÏD
Sempre he lluitat per sobreviure.
  —54→  
BLANCA
Jo al meu voltant he vist somriure.
SAÏD
Sempre he volgut morir matant. 695
BLANCA
Tota la vida he estat jugant.
SAÏD
Sempre m'he anat jugant la vida.
BLANCA
I no m'han fet mai cap ferida.
SAÏD
Per què he plorat?,
per què he plorat com mai no 700
havia vist plorar?
BLANCA
Què m'ha passat?,
què m'ha passat?
BLANCA I SAÏD
Per què he plorat?,          Per què ha plorat?,
per què he plorat          per què ha plorat 705
per qui no havia de          com mai no havia vist
plorar?          plorar?
BLANCA
Ara em desperto al fons d'un pou,
—55→
veig que en el món la gent s'odia
i en la foscor tot es remou 710
com si no hi fos la llum del dia.
Per a ells, la guerra és l'important
i tot és lluita i envestida
d'homes ferotges i inhumans
que no s'estimen ni la vida. 715
SAÏD
Però en aquest món cruel i sord...
BLANCA
Però enmig de l'odi i de l'horror...
SAÏD
Hi ha qui no vol arrossegar-se.
BLANCA
Hi ha qui no es creu aquesta farsa.
SAÏD
Hi ha algú que porta un món tan nou 720
BLANCA
Veig una llum al fons del pou...
SAÏD
Que em fa tornar a començar a viure.
BLANCA
Hi ha algú que lluita per ser lliure.
  —56→  
SAÏD
Per què ha plorat?,
per què ha plorat com mai 725
havia vist plorar?
BLANCA
Què m'ha passat?,
què m'ha passat?
BLANCA I SAÏD
Per què he plorat?,
per què he plorat per qui 730
no havia de plorar?

  —57→  

Escena Onzena

 

Raons d'Estat

 
 

(BLANCA arriba a la bodega, on hi ha els presoners. Destaquen sobre el cor, MARIA, CARLES i FERRAN.)

 
BLANCA
Pare, Ferran, Maria.
MARIA
Blanca, Blanca, d'on véns?
TOTS I COR
Hem sofert tant per tu.
BLANCA
Jo, mentrestant, 735
he sofert molt per ells
-la pobra gent-
he vist què va passar
als innocents,
he vist el que vau fer 740
i no m'ho crec.
TOTS
Blanca, Blanca, què dius?
TOTS I COR
Hem sofert tant per tu.
  —58→  
BLANCA
Ara ho sé tot,
sé que els vau expulsar 745
del seu país,
la sang dels seus germans
vau vessar,
sé que els vau condemnar
a ser com són. 750
CARLES
La seva sang, què dius?
FERRAN
Blanca, Blanca, què tens?
TOTS I CORS
L'univers
se li capgira;
l'ovella estima el llop; 755
els ulls, la fosca;
la víctima, el botxí;
el cor, la daga.
MARIA
Ells són pirates i traïdors,
els monstres pitjors que hi ha al món. 760
Oh, Blanca, no veus que et perdem?
Desperta, que som a l'infern!
FERRAN
Al mar, ja s'acaba el comerç,
—59→
els camps, ja no donen per res;
saquegen les nostres ciutats, 765
i viuen dels nostres rescats.
BLANCA
Ells eren un poble feliç,
no feien cap mal a la gent,
i els vau fer fora del país
només perquè són diferents. 770
CARLES
Deixeu-la per boja, calleu,
deixeu-la, que és tan vergonyós
que vol renegar de la creu
per anar a llepar els peus d'aquell gos.
TOTS I COR
L'univers 775
se li capgira;
l'ovella estima el llop, etc.
BLANCA
Jo no renego de res, vull la pau,
i vull la claror del seu nom,
que al món ningú més sigui esclau, 780
que el sol brilli igual per a tothom.
Vull la pau.
SAÏD
L'univers se li capgira.  (Bis.)  

  —60→  

Escena Dotzena

 

IDRISS i MARIA

 
 

(A coberta, IDRISS, sol.)

 
IDRISS
On són aquelles pomes
que m'ha donat Saïd? 785
On tinc aquelles pomes
que fan passar la set?
Per més que dono voltes
i vaig amunt i avall
no puc recordar-me 790
d'on les vaig amagar.
Ah sí, ja me'n recordo
on les vaig amagar,
al fons de la bodega
on són els cristians. 795
Ells deuen tenir gana,
però jo només tinc set.
  —61→  
 

Salta acrobàticament entre els caps, de pal a pal, de babord a estribord. Recull una poma d'algun amagatall i se la va menjant. Li cau, i va a parar prop de l'escotilla que hi ha sobre els presoners. Una mà encadenada apareix, palpa buscant on aferrar-se i troba la poma. Se l'emporta i torna a sortir buscant desesperadament. IDRISS baixa amb algunes pomes, però fa com si s'espantés davant de la mà grossa i bruta. La mà és substituïda per la de MARIA.

 
IDRISS
A veure si les trobo
i si no em veu ningú...
Ui, merda, la cristiana 800
ara s'ha despertat.
 

(Al compàs de la música, s'estableix un joc entre la mà de MARIA, les pomes que li dóna IDRISS, les carícies i els petons. Finalment apareix el cap de MARIA, atret per una poma que el grumet ha anat enretirant. Se somriuen.)

 
MARIA
Noiet no em facis mal
que jo tinc molta por.
IDRISS
Et donaré una poma
si tu em fas un petó. 805
Sortim a la coberta,
a la claror del sol,
fas molt mala cara
i sembles un mussol.
MARIA
Noiet, no tens més pomes 810
ni res més per menjar?
IDRISS
Ja no me'n queden més,
però ens la partirem.
  —62→  
MARIA
Noiet, tinc molta gana.
IDRISS
Jo només tinc set. 815
MARIA
No sé ni com et dius.
IDRISS
Sóc Idriss, el grumet.
MARIA
I jo sóc la Maria.
Gràcies, jovenet.
IDRISS
A veure com somrius. 820
MARIA
No sé ni com es fa.
IDRISS
T'assembles al nou dia
que es vol despertar.
MARIA
Idriss, ets molt simpàtic,
com t'ho puc agrair? 825
  —63→  
IDRISS
Maria, no voldries
jugar una estona amb mi?
MARIA
Ets una meravella,
no sé què hi fas aquí.
IDRISS
Jo sóc el capità, 830
i estic més que segur
que quan creixi una mica
podré comprar-te a tu!
MARIA
Ets tendre i eixerit,
i em fas riure i plorar. 835
IDRISS
Doncs la teva germana
Saïd la comprarà.
 

(El dia clareja, MALEK apareix de cop i talla l'escena, agafant IDRISS d'una revolada. MARIA, espantada, es torna a ficar per l'escotilla.)

 

  —64→  

Escena Tretzena

 

Motí

 
 

(MALEKIDRISS agafat. L'arrossega per coberta i es disposa a fuetejar-lo. Entra SAÏD. MALEK es descuida un moment i el grumet s'escapa i s'enfila amunt un altre cop. Van entrant tots els pirates durant el primer moment de l'escena.)

 
MALEK
Maleït grumet, no saps
que amb els presos no s'hi juga?
Vull sentir-te renegar 840
del moment que et van parir.
IDRISS
Saïd! Deixa'm, deixa'm!, no..., no vull...
MALEK
Xisclaràs fins que no aprenguis
que aquí dins s'ha d'obeir.
SAÏD
Però m'ha d'obeir a mi. 845
Deixa'l.
MALEK
Tu m'has castigat per haver tingut
tractes amb els cristians
i ara el fuet serà per a ell.
  —65→  
IDRISS

  (Des d'un lloc segur.)  

Saïd, tots van contra tu! 850
MALEK
Aquí no hi ha disciplina,
tothom va segons el vent
i no hi ha ningú que mani.
Tots aquests estan amb mi.
COR

  (Instigat per JOANOT, que es queda a l'ombra.) 

Ja estem farts de la manera 855
com ens tracta el capità.
És voluble i orgullós
però algun dia ho pagarà.
SAÏD
M'ha semblat sentir les veus
d'uns borratxos cridaners, 860
els lladrucs d'uns fills de gossa
o el cloc-cloc d'unes gallines.
MALEK
Ja pots arriar les veles
o seràs destituït.
HASSÈN
Calma, calma, que la sort 865
ja ha predit alguna mort.
  —66→  
SAÏD
Jo me'n foto, de la sort,
de la tropa de pirates...
MALEK
Però no pas de les cristianes,
que et deuen haver embruixat. 870
TOTS
Traïdor.
SAÏD
Traïdors ho sou vosaltres.
Deixa'ls tots per a mi, Hassèn,
i sabrem si s'hi atreveixen.
Aquí mano jo, i si vull, 875
deixo lliures els cristians
i us faig presos a vosaltres.
Au, vejam si sou valents,
acosteu-vos un per un
i veuré de quin color 880
és l'estómac dels covards...
Au, veniu, aquí, valents...
Joanot, per què t'amagues?
Malek, no vols ser el primer?
 

(SAÏD i MALEK es barallen.)

 
IDRISS
Terra! Terra! Capità! 885

  —67→  

Escena Catorzena

 

Himne dels Pirates

 
 

(En sentir el crit de «terra», llançat per IDRISS, s'interromp la tensió de l'escena anterior. Els pirates es van aplegant per entonar el seu himne triomfal.)

 
COR
El mar és com un desert d'aigua,
no té camins ni té senyals;
el mar és un desert d'onades,
una lluita sorda i constant;
és el mar la nostra terra ferma 890
on vivim arrelats en el vent.
Les veles s'inflaran,
el vent ens portarà
com un cavall desbocat per les ones.  (Bis.)  
El sol és el senyor del dia, 895
la lluna és reina de la nit;
però la reina ens dorm a les veles
i al matí no es pot amagar;
aleshores ens fa de bandera
i el sol vol fer-se enrere i fugir. 900
Les veles s'inflaran,
el vent ens portarà
com un cavall desbocat per les ones.  (Bis.) 
—68→
El mar serà tot per nosaltres,
ja som senyors i reis del mar; 905
tots voldran fugir de la lluna
que flameja al nostre estendard;
però per a ells no hi haurà pietat,
perquè Al·là ens ha volgut triomfants.
Les veles s'inflaran 910
el vent ens portarà
com un cavall desbocat per les ones.  (Bis.)  
I arribarà el dia de glòria,
quan ja no quedin cristians,
que cantarem la gran victòria 915
dels fidels valents fills d'Al·là;
i aquest mar estimat serà nostre,
serà el mar dels germans musulmans.
Les veles s'inflaran
el vent ens portarà 920
com un cavall desbocat per les ones.  (Bis.)  



IndiceSiguiente