Escena Segona
|
|
|
(A coberta, BLANCA
es troba ajaguda en la mateixa posició que al final
de l'escena anterior. S'agita convulsa, observada per SAÏD.)
|
| BLANCA | | No, no, Saïd! | | | No, no vull, no Saïd!
| |
|
|
| SAÏD | | Què no vols? | | | Calma, calma, desperta't.
| 925 | | No passa res, desperta't. | |
|
|
| BLANCA | (Canta en un murmuri
desolat i decidit.) | | No, no em vull despertar, | | | prefereixo
sofrir | | | quan somio. | | | No, no em vull despertar, | 930 | |
prefereixo morir; | | | mata'm, Saïd! | | | Em comprens,
però no vols, | | | o no pots, tinc un preu. | | | Miserable!
| 935 | | |
—73→
| | No se'm pot fer malbé. | | | jo sóc carn de
mercat, | | | sóc esclava! | |
|
|
|
|
(Apareix MALEK,
que escolta sense ser vist.)
|
| SAÏD | | No ets esclava
de res | | | ni ningú et comprarà. | 940 | | Seràs
lliure. | |
|
|
|
| SAÏD | |
Això no ho sap ningú, és un secret.
| | | No estem anant a Alger, | | | sinó a l'illa de
Serba. | 945 | | Allí hi ha els espanyols | | | i seràs
lliure. | | | Sempre he pensat que al món hi
ha gent | | | que no mereixen cap ultratge; | | | m'has demostrat
que ets diferent | 950 | | i et salvaré de l'esclavatge.
| | | M'he desviat del meu camí. | |
|
|
| BLANCA | | Tu
m'has donat un nou destí.
| |
|
|
|
—74→
|
| SAÏD | | Ho arrisco
tot per fer-te lliure. | |
|
|
| BLANCA | | Torno a tenir motius per
viure. | 955 |
|
|
| SAÏD | | Però no ho faries tu per mi. | |
|
|
|
| SAÏD | | No
em curaries les ferides. | |
|
|
| BLANCA | | Jo et donaria fins la vida.
| | | Però tinc pares, germans, | 960 | | una fe... | |
|
|
|
|
(MALEK, que ja ha sentit prou, es retira.)
|
| SAÏD | |
Deixa estar, no tens res, | | | estàs sola. | | | Estàs
sola en el món, | | | no tens res ni ningú,
| 965 | | com ningú, com tothom. | | | Estàs sola, i
ets tu | | | contra el món.
| |
|
|
|
—75→
|
| BLANCA I SAÏD
| | Estic sola en el món,
Estàs
sola en el món, | | | no tinc res ni ningú,
no
tens res ni ningú, | 970 | | com ningú, com tothom.
com
ningú, com tothom. | | | Estic sola, i sóc jo
Estàs
sola i ets tu | | | contra el món.
contra
el món. | |
|
|
| SAÏD | | Mira el mar | | | de bellesa infinita.
| 975 | | En la fosca | | | tremola i s'agita. | | | Però l'aigua
es torna blanca | | | quan veu sortir la lluna. | | | Però
l'aigua es torna mansa | 980 | | com en una llacuna; | | | el mar també
està sol, | | | és fred i de cristall, | | | però
reflecteix el cel | | | com un mirall. | 985 |
|
|
| BLANCA | | Mira el cel
| | | de grandesa infinita. | | | En la fosca | | | el fred el debilita.
| | | Però la lluna blanca | 990 | | li va encenent estrelles,
| | | milers de focs que dansen, | | | milers de meravelles; | | | el cel també està sol,
| | | |
—76→
| | però
té un amagatall | 995 | | al fons del mar calmat | | | com un
mirall. | |
|
|
| BLANCA I SAÏD | | No estàs sol
en el món,
No
estàs sola en el món, | | | el teu mar ja té
algú,
el
teu cel ja té algú, | | | ja té algú
com tothom.
ja
té algú com tothom. | 1000 | | No estic sola, i amb
tu
Jo
no estic sol, i amb tu | | | sóc el món.
sóc
el món. | |
|
|
| SAÏD | | Mira el mar | | | que tremola al
seu llit. | |
|
|
| BLANCA | | Mira el cel | 1005 | | que palpita en la nit.
| |
|
|
| BLANCA I SAÏD | | Ets el mar
Ets
el cel | | | que es besen quan s'acosta | | | l'infinit.
| |
|
|
|
|
(S'abracen i es besen. Entren els pirates
en silenci, a les ordres de MALEK. Agafen SAÏD entre
dos per sorpresa.)
|
| MALEK | | Saïd, l'hem destituït
| 1010 | | i hem votat tots a la una | | | que jo sóc el capità
| | | i tu el nostre presoner.
| |
|
|
|
—77→
|
| COR | | Aquí som soldats
d'Al·là, | | | caçadors de carn cristiana;
| 1015 | | som corsaris, som guerrers, | | | i no cors d'enamorats.
| |
|
|
| SAÏD | | Sou covards i traïdors. | | | Tu, Hassèn,
què fas parat? | |
|
|
| OSMAN | | Tu ets el traïdor,
| 1020 | | tu, que vols la nostra mort, | | | tu, que ens vens per una
esclava; | | | tu, que t'has enamorat, | | | li promets la llibertat
| | | i és a canvi de la nostra. | 1025 |
|
|
| MALEK | | Emporteu-vos-el
a baix | | | i lligueu els presoners. | | | Demà, a Alger,
seràs jutjat | | | i potser decapitat. | |
|
|
| COR | | Aquí
som soldats d'Al·là, | 1030 | | caçadors de carn cristiana;
| | | som corsaris, som guerrers, | | | i no cors d'enamorats.
| |
|
|
Escena Tercera
|
|
|
Complot dels Cristians
|
|
|
(A la bodega, els presoners. Entra JOANOT taral·lejant;
agita el clauer amb molta suavitat.)
|
| JOANOT | | Aquí
hi ha la meva firma | | | i a sota heu de firmar, don Carles.
| 1035 | | Demà al matí arribem a Alger. | | | Allà
esteu perduts. | | | Aquest paper és un contracte,
| | | l'anunci de la llibertat. | | | A mi, em persegueix
la justícia | 1040 | | pels crims i pecats que he comès,
| | | per això vaig passar a l'altra banda, | | | però
aquí també em sento incomprès. | | | Jo us desfaig les cadenes | | | i us torno les armes;
| 1045 | | sé els pirates on dormen; | | | podem prendre la nau.
| | | I a canvi us demano | | | el favor d'una firma
| | | que farà d'aquest lladre | 1050 | | un heroi salvador.
| |
|
|
|
—79→
|
| CARLES | | Molt bé, firmarem el que sigui | | | a canvi
de la llibertat. | | | No sé el que diu aquest pacte.
| | (A FERRAN.) | | Llegeix, que jo aquí
no m'hi veig. | 1055 |
|
|
| FERRAN | | Ell diu que demana el descàrrec
| | | de tots aquells crims que ha comès; | | | i vol que
pregueu al monarca | | | que, a ell, el nomeni marquès.
| | | També vol camps i terres | 1060 | | per tenir
bones rendes, | | | un palau amb serventes | | | i els honors d'un
heroi. | | | I que el nomeni marquès. | |
|
|
| CARLES | | Tindrà
tot el que vulgui | 1065 | | i molt més si ho demana. | | | Ell
s'hi juga la vida | | | i la vida té un preu. | | |
I la vida té un preu. | |
|
|
| HASSÈN | | Joanot, què
passa aquí baix? | 1070 |
|
|
| JOANOT | | No res, tot tranquil, Hassèn.
| |
|
|
|
—80→
|
| CARLES | | Firmo solemnement, | | | noble senyor, i compliré
el que he pactat. | | | En el nom del pare, del fill | | |
i de l'esperit sant, amén. | 1075 |
|
|
| JOANOT | (Mentre va obrint
els grillets.) | | Hi ha hagut un motí de pirates;
| | | Saïd ha estat fet presoner, | | | podem esclafar aquestes
rates, | | | la cosa se'ns posa molt bé. | |
|
|
| FERRAN | |
No sabem si ens menteixes, | 1080 | | si ens vols fer els teus esclaus.
| |
|
|
| JOANOT | | No viureu entre reixes, | | | podeu prendre les claus.
| | | Ara el camp està lliure | | | i tots dormen com
soques. | 1085 | | Actueu en silenci | | | perquè vetlla Hassèn,
| | | que és el gos de Saïd. | |
|
|
|
|
(Acaba
de deslligar-los i els distribueix les armes mentre l'escena
es va enfosquint.)
|
Escena
Cinquena
|
|
|
Mort d'IDRISS
|
|
|
(Coincidint
amb els últims trets de l'escena anterior, entra SAÏD
precedit d'IDRISS, que rep un tret que el fa caure, ferit
de mort; el grumet aconsegueix aixecar-se, encara no conscient
de la gravetat de la ferida.)
|
| IDRISS | | El llibre de
Hassèn | | | ens va predir mala sort. | | | Ja veus
que els cristians ens | | | han tornat a guanyar. | | | Malek,
Osman i els altres, | 1135 | | jo els he vist tots morts. | | | Què passa, capità?, | | | només
quedem tu i jo. | | | Algú ha obert les cadenes | | | d'aquests
presoners. | 1140 | | Què passa, capità?, | | | llegies
en els cors, | | | però no has sabut preveure | | |
que algú ens ha traït. | | | Qui pagarà
aquells deutes | 1145 | | que m'havies promès? | | | palaus,
tresors i joies, | | | adéu per sempre més?
| | | |
—85→
| | Saïd, jo te'ls perdono, | | | Al·là
me'ls donarà. | 1150 | | Què em passa, capità,
| | | que m'he tornat de drap? | | | Els braços se m'enrampen,
| | | no m'aguanto dret. | | | Què em passa, capità?,
| 1155 | | per què fa tant de fred? | | | Abraça'm, capità,
| | | no veus que estic gelat? | | | Les veles s'inflaran,
| | | el vent ens portarà | 1160 | | com un cavall desbocat per
les ones. | | | I arribarà el dia de glòria,
| |
|
|
| IDRISS I SAÏD | (La veu d'IDRISS es va
apagant i la de SAÏD va pujant de to.) | | quan ja no
quedin cristians, | | | que cantarem la gran victòria...
| |
|
|
| SAÏD | (IDRISS mor.) | | ...dels fidels valents fills
d'Al·là; | 1165 | | i aquest mar estimat serà nostre,
| | | serà el mar dels germans musulmans.
| | | |
—86→
| | Les
veles s'inflaran, | | | el vent ens portarà | | | com un
cavall desbocat | 1170 | | per les ones. | | | Idriss... | |
|
|
|
|
(IDRISS ha mort amb la cançó als llavis,
en els braços de SAÏD, que llança el cos
inert al mar. Els cristians corren a desarmar-lo.)
|
Escena Sisena
|
|
|
SAÏD i CARLES
|
|
|
(SAÏD, l'únic supervivent dels pirates, és
presoner dels cristians, que es disposen a executar-lo.)
|
| COR | (A SAÏD.) | | Lloem a Déu, que ajuda
| | | la gent que tenim fe. | | | Ja veus com extermina | 1175 | | els
gossos infidels. | |
|
|
| CARLES | | Déu sempre és
bo amb els justos | | | i just amb els malvats. | |
|
|
| COR | | Déu
sempre és bo amb els justos | | | i just amb els malvats.
| 1180 |
|
|
| CARLES | | En nom d'Ell executo | | | la pena que hem
dictat; | | | D'aquí poc penjaràs, | | | pel
coll, del pal més alt. | |
|
|
| COR | | Déu sempre
és bo amb els justos | 1185 | | i just amb els malvats.
| |
|
|
|
—88→
|
| SAÏD | | Ah, Joanot, et reconec, | | | tu ets el traïdor.
| | | Com els cristians, oblides | | | les regles de l'honor;
| 1190 | | jo et feia confiança | | | i ens ha sobtat la mort.
| |
|
|
| JOANOT | | Saïd, tu sempre aconselles | | | que cal estar
molt atent, | | | tenir ben a punt les orelles | 1195 | | i no deixar
perdre el moment. | | | I jo que sóc bon deixeble,
| | | he après a salvar la pell, | | | i ja no sóc
el més feble | | | perquè t'he seguit el consell.
| 1200 |
|
|
| CARLES | | Ja està bé de discursos
| | | que no porten enlloc. | | | Aquí hi ha un condemnat
| | | que es riu del Pare Etern. | | | I aquí tenim la soga
| 1205 | | que l'ha de dur a l'infern.
| |
|
|
|
—89→
|
| SAÏD | (Ja amb la soga
al coll.) | | Deixeu que digui adéu | | | a algú
d'entre vosaltres | | | que encara té el cor blanc,
| | | algú que sap comprendre, | 1210 | | algú que no riurà
| | | quan em vegi penjat. | | | Algú que veig d'esquena
| | | i que no es vol ni girar... | | | Algú que prometia
| 1215 | | i no gosa complir... | | | Algú que és com
vosaltres | | | i que no es vol girar. | |
|
|
| CARLES | | Ja n'hi
ha prou de paraules! | | | Acabem d'un cop!
| 1220 |
|
|
Escena
Setena
|
|
|
Clemència
|
|
|
(SAÏD està
a punt de ser ajusticiat. BLANCA es destaca del fons i s'acosta
a CARLES i FERRAN.)
|
| BLANCA | (A CARLES, en un to solemne
fora de lloc.) | | Pare meu estimat, | | | pare meu, que m'heu
dut | | | a la vida. | | | Pare meu, em teniu | | | com el vostre
tresor, | 1225 | | una filla. | | | Pare meu, m'estimeu?
| | | Pare meu, em veieu | | | com suplico? | | | Només
vull pietat, | 1230 | | que s'allunyi la mort | | | d'aquest barco.
| |
|
|
| CARLES | | Filla meva, no saps | | | el que dius,
| | | ni el que vols, | 1235 | | no t'hi fiquis.
| |
|
|
|
—91→
|
| BLANCA | |
Només vull que em mateu | | | si ell també
ha de morir. | | | Ho suplico. | |
|
|
| CARLES | | Els horrors que hem
passat | 1240 | | li han girat el cervell. | | | Noia, escolta.
| | | Emporteu-vos-la a baix | | | i lligueu-la ben fort.
| | (Per SAÏD.) | | I pengeu-lo! | 1245 |
|
|
|
|
(BLANCA es fa enrere d'un bot, desembeina el punyal de
la creu i s'apunta el pit.)
|
| BLANCA | | Que no em toqui
ningú. | | | Reculeu i calleu | | | o bé me'l
clavo. | | | Pare meu, no voleu | | | que m'enfonsi el punyal?
| 1250 | | Doncs mateu-lo! | | | Aquí hi ha dues morts,
| | | dues morts, pare, | | | i no una.
| | | |
—92→
| | Ja n'hi
hagut prou, de sang, | 1255 | | prou odi i prou rancor, | | | prou venjança.
| | | Sapigueu que Saïd | | | ens volia salvar.
| | | No és culpable. | 1260 |
|
|
| JOANOT | (Avançant cap a
ella.) | | Blanca, jo el conec bé. | | | Ells són
molt diferents de nosaltres. | | | He viscut amb tots ells
| | | i et puc dir que el teu gest | | | és inútil.
| 1265 | | El teu pare és un vell | | | que no ho pot
resistir | | | i tu el mates. | | |
(Li intenta prendre
el punyal per sorpresa, però BLANCA no es deixa atrapar.)
| | Pel Déu que ens mira, Blanca, | | | dóna'm
la creu! | 1270 |
|
|
| BLANCA | | Tu ets la rata més vil, | | | el pitjor
traïdor, | | | el cor negre.
| | | |
—93→
| (JOANOT continua
avançant, imperceptiblement.) | | Si no pares
aquí, | | | podràs prendre el punyal | 1275 | | d'un cadàver.
| |
|
|
| CARLES | | Dóna'm la creu t'he dit, | | | obeeix el
teu pare... | | | Et dono uns minuts | | | per decidir-te,
Blanca, | 1280 | | o vols viure amb els teus | | | o morir condemnada.
| |
|
|
|
|
(CARLES surt acomboiat per FERRAN, que el
deixa en mans de soldats cristians a l'entrada de la cabina.)
|
Escena Vuitena
|
|
|
Tots contra
BLANCA
|
|
|
(A coberta, continuació de l'escena
anterior.)
|
| MARIA | | Sempre t'he comprès | | | i
t'he fet costat, | | | però ara no entenc7 res | 1285 | | del
que t'ha passat. | |
|
|
| COR DE CRISTIANES | | Sempre t'hem
comprès | | | i t'hem fet costat, | | | però
no entenem res | | | del que t'ha passat. | 1290 |
|
|
| CRISTIANA I | |
Només arribar, | | | hem de donar gràcies;
| | | fer una processó | | | fins a la Mercè. | |
|
|
| CRISTIANA I | | I
Portarem caputxa | 1295 | | com els penitents; | | | i desprès,
al vespre, | | | s'haurà de fer un ball.
| |
|
|
|
—95→
|
| CRISTIANA III | |
Un ball per nosaltres, | | | ells que haurem guanyant | 1300 | | i serem
les reines | | | de la gran ciutat. | |
|
|
| MARIA | | Un ball i una
festa; | | | la gent pels carrers, | | | almoines per als pobres,
| 1305 | | banquet per a tothom. | |
|
|
| COR DE CRISTIANES | | Sempre
t'hem comprès | | | i t'hem fet costat. | | | Si véns
amb nosaltres, | | | ens haurem salvat. | 1310 |
|
|
| CRISTIANA I | | I
Doncs jo em posaré | | | el meu vestit vermell | | | que du el pit brodat | | | amb encaixos d'or. | |
|
|
| BLANCA | | Així,
no heu comprès | 1315 | | el que està passant. | | | És
més important | | | que un vestit brodat?
| | | |
—96→
| (A FERRAN.) | | I
ara, tu què vols? | |
|
|
| FERRAN | | Amor meu, com
més et veig, | 1320 | | més
admiro el gest que fas. | | | No
tothom que dóna fe | | | i
promet alguna cosa | | | és
capaç de mantenir | | | la
paraula que ha donat | 1325 | | arriscant
tot el que té | | | i
jugant-s'hi fins la vida. | | | Però, amor
meu, pensa en nosaltres, | | | en
els cors que s'han d'unir, | | | en
la vida que ens espera... | 1330 | | i
en l'amor, el nostre amor! | | | Als
meus ulls, ets l'heroïna | | | amb
qui sempre he somiat. | | | Però
el teu gest es torna inútil | | | perquè
el seu no és el teu món. | 1335 | | Tot
el que ets, tot el que esperes, | | | tot
allò que saps i creus, | | | el
teu nom, el que tu ets, | | | el
teu món sóc jo i no ell. | | | Amor
meu, pensa en nosaltres, | 1340 | | en
els cors que s'han d'unir, | | | en
la vida que ens espera... | | | i
en l'amor, el nostre amor!
| |
|
|
|
—97→
|
| BLANCA | | Quin amor vols
dir, Ferran, | | | si jo a penes et conec... | 1345 |
|
|
| SAÏD | (Provant
de fer-la desistir amb un injust menyspreu del seu gest.)
| | Ja està bé, Blanca, ja hem vist | | | que ets
tossuda com ningú. | | | Ara ja ho has demostrat,
| | | ja podem aplaudir tots | | | i que s'acabi aquest joc. | 1350 | | T'agraeixo el gest que has fet. | | | Ara puc morir tranquil
| | | perquè tu m'has defensat. | |
|
|
| BLANCA | | Tu fingeixes,
però jo no. | |
|
|
| SAÏD | | Tu tens un destí marcat
| 1355 | | des del dia abans de néixer, | | | i jo sóc
un condemnat. | | | I no tinc cap altra sortida | | | que esperar
una mort indigna; | | | i ningú em podrà salvar.
| 1360 | | Blanca, deixa que el destí | | | executi el seu camí.
| |
|
|
|
—98→
|
| BLANCA | | Com més el vols amagar, | | | més
et brilla als ulls l'amor. | | | Com més parles, més
t'estimo, | 1365 | | més et vull salvar o morir. | |
|
|
| SAÏD |
(Amb un gest de complicitat a FERRAN.) | | Veus que al fons
de l'horitzó, | | | on mar i cel es confonen | | | hi
ha una boira que s'esfuma? | | | Doncs és la costa d'Alger.
| 1370 | | Hi podré arribar nedant, | | | si Ferran em deixa
lliure | | | i em promets que estaràs viva | | | si
el destí ens tornava a unir. | |
|
|
| BLANCA | | No és
possible que algú nedi | 1375 | | fins al fons de l'horitzó,
| | | vull que visquis i em recordis, | | | o si no, vull morir
jo. | |
|
|
| FERRAN | | Si Saïd no mor, jures | | | que tu tornaràs
al meu costat | 1380 | | com si no hagués passat res? | |
|
|
| BLANCA | |
Com si no hagués passat res.
| |
|
|
Escena
Novena
|
|
|
Comiat
|
|
|
(SAÏD, a punt de baixar
al bot, s'acomiada de BLANCA, davant de FERRAN.)
|
| FERRAN | | Tindré l'amor | | | al meu costat, | | | sabent
que pensa en l'altre amor. | 1385 | | Ara he salvat el meu amor,
| | | però no tindré mai el seu cor. | |
|
|
|
|
| SAÏD I BLANCA | |
...que es busquen en un punt de l'infinit. | 1390 |
|
|
| SAÏD | | Blanca,
l'amor que m'ha salvat | | | és una força que
ens separa. | |
|
|
| BLANCA | | Saïd, l'amor que ens ha salvat
| | | ens uneix més que abans encara.
| |
|
|
|
—100→
|
| SAÏD | | El
mar i el cel, com tu i jo, | 1395 | | són dos punts bruts
que mai no es troben. | |
|
|
| BLANCA | | El mar i el cel, a l'horitzó,
| | | són dos que es troben i es confonen. | | | Viuré
esperant una altra nit... | |
|
|
| SAÏD | | aquella nit que els
ulls et tanca... | 1400 |
|
|
| BLANCA | | perquè en un punt de l'infinit...
| |
|
|
| SAÏD | | pugui trobar l'amor de Blanca. | |
|
|
| BLANCA I SAÏD | |
I respirar-te eternament | | | en un espai on no hi ha gent.
| |
|
|
| FERRAN | | He salvat el meu amor | 1405 | | però no tindré
mai el seu cor. | | | Ara he salvat el meu amor. | | | Tindré
l'amor | | | al meu costat, | | | sabent que pensa en l'altre amor.
| 1410 | | Ara he salvat el meu amor | | | |
—101→
| | però no tindré
mai el seu cor.
| |
|
|
| SAÏD | | Veus com teníem la
raó, | | | veus com el mar i el cel es troben, | | | veus
com hi ha un punt en l'horitzó... | 1415 |
|
|
| SAÏD I BLANCA | |
Sóc el mar,
Ets
el mar, | | | ets el cel...
sóc
el cel... | | | que es troben en un punt de l'infinit.
| |
|
|
|
|
(Se sent un tret que fereix SAÏD de mort.
El vaixell gira fins que descobreix don CARLES, fora de si
i abatut, amb una arma de foc a les mans. BLANCA compleix
la seva amenaça i es clava el punyal.)
|
| FERRAN | |
Ja veieu el que heu fet, | | | ja veieu el que heu fet, | 1420 | | miserable.
| | | No heu volgut escoltar, | | | preferíeu matar
| | | que comprendre. | | | La supèrbia i l'orgull | 1425 | | us
han fet assassí | | | d'una filla. | |
|
|
| COR | | Ja veieu
el que heu fet, | | | ja veieu el que heu fet, | | | miserable.
| 1430 | | No heu volgut escoltar,
| | | |
—102→
| | preferíeu matar
| | | que comprendre. | | | La supèrbia i l'orgull | | | us
han fet assassí | 1435 | | d'una filla. | |
|
|
|
|
Escena Desena. Final
|
|
|
(Les ombres de tots els morts van emergint del
mar al voltant del vaixell. Atmosfera de calma, més
enllà de la mort.)
|
| MARIA | | No sé si
són imaginades, | | | però sento veus aquí
al costat. | 1440 |
|
|
| COR DE MORTS | | El sol s'amaga entre
les boires | | | i un vent glaçat envolta el món.
| | | El mar no gosa alçar les ones | | | perquè
hi ha massa mort al seu fons. | | | És el mar una llosa
de pedra | 1445 | | que s'estén sobre el nostre repòs.
| |
|
|
| COR DE VIUS | | El cel té una foscor impenetrable
| | | i el mar queda cansat i adormit. | |
|
|
| COR DE CRISTIANES | |
El mar aclaparat, | | | el cel entenebrit | 1450 | | davant l'horror
de la mort i de l'odi. | |
|
|
| TOTS | | El mar aclaparat,
| | | |
—104→
| | el
cel entenebrit | | | davant l'horror de la mort, i de l'odi.
| | | Aquesta pau de les tenebres | 1455 | | és tot
el que hem sabut guanyar, | | | però en la mort de
Saïd i de Blanca | | | hi ha una història d'amor
derrotat... | |
|
|
| COR D'HOMES | | ... que en el cel brillarà
com l'estrella | | | que ens acusa de ser tan cruels. | 1460 |
|
|
| COR DE NOIES | |
I en el mar reviurà com el somni | | | que indicava
els camins de la pau. | |
|
|
| COR D'HOMES | | El mar aclaparat,
| | | el cel adolorit, | | | davant l'horror de la mort i de l'odi.
| 1465 |
|
|
| TOTS | | La pau que ens ha abraçat, | | | la pau que
ens portarà | | | com un cavall davant seu | | | per les
ones. (Bis.) | | | El mar aclaparat, | 1470 | | el cel adolorit,
| | | el cel empal·lidit, | | | el mar esperançat.
| | | |
—105→
| | El mar, el cel, | | | el mar, el cel. | 1475 |
|
|
