Obras poéticas

Pere Serafí

  —5→  

DEDICATORIA DEL AUTOR

al

SEÑOR GERONI GALCERAN DE SORRIBES.

Considerant com los que escriuen han tengut per be dirigir ses obres á algunas personas famoses; perque baix lur amparo anassen segures entre los que lligen mes per calumniar los curiosos treballs del escriptor, que per aprofitarse: essentme delitat apres de ma art de la pintura en la del trobar en vers mes que en altre cosa alguna, y havent compost en cathalá esta obra de diferents géneros y estils de metres en diverses materies peraque los jovens, galans, y altres personas que en amors apliquen sos pensaments, vegen diversos succesos, y de aquells se aprofiten com desige; y los savis y vells, que la sanch nols bull tant com en sa juventut solia, legint mos dits se dolgan de sos jovenivols fets, y se puguen consolar ab obras espirituals, los he posat en esta mia obra coses de amor y espirituals, y altres que á molts han paregut be; per las quals entre famosissims trobados me han adjudicades joyes. Pensant donchs á qui poria dirigir esta obra, peraque entre jovens y vells pera mi respongués, si per sort lo que per uns y altres escrich nols parexia be, y entre poetas, com á poeta legit en lo art versat á tots satisfes: y jat sia en Catalunya hage grans persones baix la ombra dels quals podia anar esta obra, pero entre tots lo valor linatge y saber, que per la molta benignitat, tractant de versos y altres coses graves, diverses voltes en V.m. he conegut, me obliga á que   —6→   suplique se servesca de aquest curt servey. Rebrá donchs aquesta obra de qui tant lo dezija servir, tenintla baix de ses ales, perque espere ab lo lustre y favor que de tal emparo rebrá, será liure de las verinoses lengues, que tenen per ofici exercitar en quant veuen la odiosa mordicació; y restaré jo animat á ferli altres majors serveys que corresponguen á mon gran desitg y á son gran merexer. Y nostre Señor Deu á V.m. guarde, y sempre de sa ma en tot tinga com sos servidors dezijam. De Barcelona á 2 de Agost de 1565. - De V.m. - Molt cert y affectat servidor qui ses mans besa. - Pere Serafí.

Sonet par al S. Hieronym Galceran Serapio de Sorribes

Secle dichos, alegrat Barcelona puix que has cobrat lo que perdut s'avia del tracte dolç de l'alta poesia qu'era 'n los pits antiguament patrona:

ve 'm nova font Pegás nova 'licona entre tos fills ab destra fantasia hon tenim cert qu' Apollo 'n algun dia fará dins tu, Parnaso; tal s'antona.    Protector gran Elet del alt collegi sou vos señor Sorribes entre els dignes: recobrará l' Yberia privilegi, de ben dictar poemas molt insignes.

  —7→  

Sonet I
	Vull començar ab veu de amor quexosa,
	y ab greus sospirs cantar de ma ventura
	del qu' e sufrit solicitant la cura
	per tenir ferm dins mi pens' amorosa.
	No may dexant un ansia congoxosa	5
	cercant saó de finir ma tristura,
	y ab desesper sens may trobar mesura
	de consertar ma vida tant penosa.
	Tant sols graesch l' avis qu' Amor me dona
	quem mostra clar ses enganoses manyes	10
	y 'ls desconcerts ab qu' els seus galardona;
	se lo que pot per plans y per montanyes,
	se que fuy pres amant dins Barcelona
	sens may campar de penes tan estranyes.

Sonet II
	Qui vol saber secrets d' amor per prova
	y esperiment que l' amant abilita,
	de quina sort sa fermetat delita
	en cor gentil, hont lo delit te cova;
	dins mos escrits veurá com se renova	5
	de punt en punt cona d'esser ferm nos quita
	quant es sufrit, y apres per que s' despita
	tot fel amant qu' ingratitut reprova.
	Son cas d' amor consistex en ventura
	en acertar conveniencia bona	10
	per qu' en discort poch l' amistança atura:
	poch val enginy que l' art de amar nos dona
	hon calitat nos conve per natura
	qu' el discordant en amor no consona.

  —8→  

Sonet III
	Ojan aquells que ver' amor los tira
	y en pensaments lur voluntat referma,
	veuran quant es ma vida trista y hierma
	seguint amor ab inflamada ira.
	Com nit y jorn, penant, mon cor sospira	5
	fugint repos, tenint la pensa ferma
	en contemplar hont la persona 'nferma
	tenint la ley d'amor qu' el mon regira.
	Fugir poran mirant qual es ma vida
	plena de afanys, y giren prest llur pensa	10
	ves lo camí hont l' alt repos ha vida:
	perque los fins qu' en nos Amor dispensa
	son mals tras mals, sobresanant ferida
	y mort cruel causant en recompensa,

Sonet IV
	Sempre yo pens y del pensar sent' pena
	y ab pensament sospir pensant en l' hora
	quant per mirar vostra valor, señora,
	fuy prest ligat d' una cruel cadena:
	y d' est pensar ja may no sen refrena	5
	la gran ardor hon mon dezig adora,
	y quant del cel repos al mon s' implora
	so de sospirs un cors fet senç' alena.
	Y si per sort un punt no pens' tal pensa,
	crex ma dolor que tal tristor n' aferra	10
	que si no torn pensar sent gran offensa;
	y si pens pen y crit, ó mortal guerra,
	qui pot sufrir tan crua recompensa
	si del repós amor tan me desterra?

  —9→  

Sonet V
	Volent Amor venjar tan gran crueza
	y desliurar d' un tir mil de cadena,
	ab l' arch en mans volant l' alba serena
	dels cels baxá mostrant gran fortaleza:
	y avent mirat la vostra gentileza,	5
	Fenix al mon, sentí tan mortal pena
	que per fugir molt prest girá l' esquena
	per no ser pres de sa matexa 'mpreza.
	Y retornant als cels, dix: mare mia
	lo vostre nom de gentileza y fama	10
	al mon ja pert tota sa gran valia;
	qu' en aquest jorn é vist tan gentil dama
	qu' ab gran perill pensí campar tal dia,
	tant sa valor tot l' univers inflama.

Sonet VI
	Semblantse molt Amor y la Fortuna,
	alçant, desfent, que tal es son poder
	qualqu' ses vist per rompres y desfer
	que l' an alçat al cercle de la luna:
	altre que 'stant sens tembre cos' alguna	5
	de trabucar l' an fet d' un simple ser
	desfan los dos y tornan á refer;
	sa potestat y forga 'm par que 's una.
	Axi porá venir per temps, señora,
	que tots mos mals volrá la mort venjar	10
	puix no mirau lo dany del qui us adora:
	que permetrá forçantvos ben amar
	persona tant de poch merexedora
	no merexent en res de vos pensar.

  —10→  

Sonet VII
	Estant un jorn amor en compañia
	de gent qu' amant, sosté molt gran fermesa,
	severitat, dix, pot, ni fortaleza
	en contrastar á la potencia mia:
	responen tots, que res no bastaria	5
	may resistir á sa potent empreza,
	hon confiat en sa cruel braveza
	armá son arch ab destra fantasia.
	Y ab pensament de no trobar defença
	ni may contrast en contra 'l furios	10
	son colp mortal, que no te resistença:
	xi com á mi volgué tirar á vos,
	y no podent en res fervos ofença,
	ha convertit son goig en cas plorós.

Sonet VIII
	Señora, no deveu 'star hufanosa
	en veur' amor per vos sens forç' alguna.
	Pensauy be, per que no pot ninguna
	sempre fugir sa flecha furiosa:
	y si dins vos no ha pogut fer cosa	5
	per mon voler, que tant vos importuna
	la falta es de ma cruel fortuna,
	no d' ell que te gran força y poderosa.
	Mas si per mí no us ha ferid' Amor,
	per ço no pert ninguna potestat	10
	si vol nafrar per altre 'l vostre cor:
	que may per sort aurá de vos pensat,
	y será tal y de tant poch valor
	quem trobaré de vos com ell venjat.

  —11→  

Sonet IX
	Los vostres ulls que feyan amagar
	los raygs del Sol, restán mes clar lo dia,
	hont mon voler ab ferma fantasia
	era guiat en mes perfet amar:
	d' ira mogut amor sols per venjar	5
	l' agravi gran qu' al seu poder venia
	als procurat lo mal, puis conexia
	poder molt mes lo vostre sol mirar.
	Sa claredat en nit se 's convertida
	y ma tristor mirant tal mudament	10
	tot ma cubert de tenebrosa vida:
	y tem d' amor, que si te sentiment,
	nols tornará la resplandor complida
	tement sentir mon dolorós torment.

Sonet X
	Tenint tan seny, y ab ell tanta valor
	com se pot fer, no tingau lealtat
	sabent que yo dins l' infern condemnat
	vos tindre ley ab molta fé y amor:
	quel jorn que us viu vos doní lo meu cor	5
	y ensemps ab ell, mon ser y libertat,
	amantvos tant, que amor nous é dexat
	per ço nom clam de vostre desamor.
	Clamar me' donchs sols de mon fat cruel,
	pus que consent que 'n mi pugau vos fer	10
	ço que may feu, dona del tot infel.
	Per altre part vostre seny y saber
	que us fan tenir al mon cosa del cel
	poden tambe fer que no puga ser.

  —12→  

Sonet XI
	Pensava yo que per servir Amor
	ses leys seguint ab ferma voluntat,
	qu' axi pogues yo 'star ben confiat,
	sens may sentir ninguna sinsabor:
	mas com no pot durar en fragil cor	5
	un estament de vera fermetat,
	tot mon intent surtí desbaratat
	y 's convertí mon goig en greu tristor.
	Nos pot pensar quant es lo descontent
	que tinch, pensant al qu' abans may pensí	10
	ques pogues fer un tal defalliment:
	no se dir mes, sino que me 'nganí
	per molt fiar, ab tot mon sentiment
	de qui sos fins han de finir axí.

Sonet XII
En la mort de doña Aldonça de Cardona
	Xi com lo Sol quant vol finir lo dia
	Remir' atras, y son objecte dona
	tal resplendor, qu' ab sa color consona
	a' aquella part, dont ell primer venia:
	ay tal me part, que doña Aldonça sia	5
	bell fruit sencer del arbre de Cardona
	que de virtuts no s' pot dir que 's segona,
	puix tal renom y fama sostenia.
	Qu' avent finit lo curs de mortal viure,
	clar remirant, son espirit l' ascorça	10
	la decorá d' alta bellesa unida:
	rompent l' estam les Parques ab gran força,
	ans de ser mig per accident ferida
	cobrá del cel lo vertader reviure.

  —13→  

Sonet XIII
	Yo us ame tant, que tant humanament,
	may dona fonch amada 'n aquest mon.
	Yo us ame tant, que 'n infernal pregon
	no sent ningú com yo mes greu torment.
	Yo us ame tant, que ser' eternament	5
	en ben voler, sens may trobar segon.
	Yo us ame tant, que quant puch dar vos don,
	tant que no puch sentir mes del que sent.
	Y pus qu' es cert que ab tanta fé y amor
	ningú no pot voler ni mes penar,	10
	com poreu dir que so falç ni traydor?
	La culpa que vos me podeu donar
	es que pretench, sufrint mortal dolor,
	sols aquel be qu' amant puch desijar.

Sonet XIV
	L' aygua, lo foch, la terra y lo vent,
	luna y estels, per ma sort y ventura,
	son contra mí per que la nit escura
	er' al descans en part del meu torment:
	glassam lo Sol al temps qu' es mes ardent,	5
	lo gel me fa cremar, ó cosa dura,
	que pugan tant mos fats y desventura
	en contrastar al cel del element!
	Mas perque clam sino del principal
	qu' a replegats los altres accidents	10
	per aumentar en mi tristor y mal.
	Puix los planets y tots los elements
	a son voler serán tots de un igual
	si m' vol levar ó crexer mos torments.

  —14→  

Sonet XV
	Partida qu' es per mi de greu dolor
	es lo partir de la que pres me te,
	d' enyorament yo pens que moriré
	fins que retorn, puis sen porta mon cor:
	com pot sufrir absencia ver' amor?	5
	com pore yo de luny veure mon be?
	Son fenestral tencat contemplaré
	restant confus y ple de gran tristor.
	Mas puis conve partir, ab cor sencer
	yo prech á Deu que la deix ben tornar	10
	ab salvament, sens algun dany aver:
	tambe suplich que 's vulla recordar
	com rest penant, y desterrat de pler,
	y de ella absent quin viure puch passar?

Sonet XVI
	Quant pot donar en l' alt munt de Parnás
	Phebo que te nou filles en la cima,
	tot es en vos, señor, puis sou la prima
	d' aquell licor pres de la font Pegás:
	tan abundant sobrix del vostre vas	5
	la vena gran qu' un riu cabdal s' estima
	segons que vem en vostre vers y rima
	fertil sonant, seguint lo dret compás.
	Vergilis pot de vuy mes oblidar
	Petrarcha, y Dant y Ovidi que 'n sos versos	10
	facilitat mostra tan singular:
	hon durara per tots los universos
	lo vostre nom y estil del bell trobar,
	tant los accents concordan en sos tersos.

  —15→  

Sonet XVII
	Volent, señor, lo vostre dany reprehendre
	essent fundat en obstinat intent,
	tenint lo gust fora del sentiment
	tot' amargor volent per sucre pendre:
	seria yo com qui volgues contendre	5
	en contrastar frenétich pacient,
	y ab un filat voler cullir lo vent,
	sens altre mig que no pogues offendre.
	Tot quant puch dir es que de cor me dol
	v' ent que rao, nol bast' a prevaler	10
	essent menjat d' uruga com la col:
	y si molt prest no mudara 'l parer
	será forçat que semble 'l caragol
	que port' al coll la casa y son aver.

Sonet XVIII
	Per satisfer, señor, á son intent
	que vol saber quin es lo meu casar,
	dich que quant hom al mon pot desijar
	tal es en tot lo meu contentament:
	y es que segons tinguí lo pensament	5
	tal e trobat lo que volguí cercar,
	hont per casat no tinch que demanar,
	n' enveja tinch al mon d' altre estament.
	Que be mirant vostra prefació
	poria ser qu' alguna part faltás	10
	per vos tenir ma contentació.
	Y axi graesch á Deu en aquest cas
	que segons yo tingui l' intencio,
	ell á permes que tant be acertas.

  —16→  

Sonet XIX
	Ya fuy gran temps d' Amor pres y ligat
	en tal estrem que may pensi campar
	y per ma sort la mort volgué finar
	aquell voler, y axi fuy desliurat:
	y ara de nou ventura m' á guiat	5
	en nou amor per ferme renovar
	los grans afanys quem solia donar
	ses leys seguint ab ferma voluntat.
	Yo sent dins mi una fervent ardor
	que l' esprit m' aporta quánt va y ve	10
	de la que am d' un viu sencer amor.
	Ella va crexent, determenar no se
	que per final no cresca ma dolor
	ingratitut qu' en dona s' esdevé.

Sonet XX
	Menjar salat, tot lo dinar sens beure
	ningun bon vi, sino l' aygua y vinagre,
	y ab cansament trobantse flach y magre,
	no trobar lloch hont hom se puga seure:
	dir veritat, y que no us vullan creure,	5
	sentir dolor als peus de gran puagre,
	y per enfit tenir lo ventrell agre,
	sença dines ser convingut per deure.
	Anar cami plujos en invertada
	y per gran fanch, perdre del tot la via,	10
	y u que os promet y us don' apres passada;
	y en fosca nit caminar sença guia,
	may obtenir la cosa dezijada
	y esser un temps tingut de malaltia.
	Mir tot hom sens falsia	15
	qui saber vol del mon la pijor cosa,
	es la muller que sia renynosa.

  —17→  

Sonet XXI
	Tres son latins en l' alta Poesia
	que sens igual sostenen gloria y fama,
	Homero s' diu lo hu, que los grechs ama;
	Virgili par segueix sa compañia.
	Y Ovidi tant ab ells ferm porfidia,	5
	que d' alts secrets poetichs tot s' inflama,
	y d' aquest dos Italia sen recama,
	que durarán mentr' al mon vida sia.
	Tres son vulgars que per semblant manera
	lo principat aporten dels poetes,	10
	Petrarca y Dant de que Italia blazona;
	Ausias March qu' á 'Spanya tant prospera
	nos ha mostrat per obres molt eletes,
	que par ab ells mereix portar corona.

Sonet XXII
	Si los antichs Astrolechs nostra plana
	feren dels cels al mon per ses dietes,
	mostrant lo curs dels signes y planetes
	y 'ls moviments del Sol y sa germana:
	y dels estels la força sobirana	5
	han descubert, y resplandents cometes
	sos mals influix y ses virtuts perfetes
	qual es de be, qual es al cos mal sana,
	en nostres temps qui tal secrets desliga
	es sols Benet, doctor en medicina	10
	pronosticant del cert les causes certas:
	secrets divins amostrant quens obliga
	en dar lahors, agraint sa doctrina
	que tant grans parts nos mostra descubertas.

  —18→  

Cantich de amors
	Tots quants d' amor seguexen la carrera,
	fujan sa ley, cruel, falsa enemiga,
	que dins livern sentir fa primavera,
	y en mig l' estiu fredor y greu fatiga:
	no sper james ningú per fe sencera	5
	tenir, qu' atot perfet amant obliga
	trobar ja may pietat, que per estrena,
	don' amargor, torment, dolor y pena.
	Axi com vol en qualque pas fortuna
	pereix algu per ferr' ó mort soptada,	10
	mas charitat universal, comuna
	Fa dar al cos la terra, y de passada
	los via' ndants ab pedras, d' un' en una,
	de poch en poch fan sepultur' alçada;
	y yo morint per la señora mia,	15
	may no 'm tirá piadosa pedra un dia.
	Lo peregri que nit y jorn camina
	spera 'n l' alberch trobar repos un hora;
	lo navegant si la gran mar s' inpina,
	cessa lo vent, y del perill surt fora;	20
	lo fer soldat que 'n batallar s' inclina
	spera campar, perqu' algun sanct honora;
	y en mi tostemps creix la dolor superna,
	qu' ingratitud ma trista sort governa.
	Premi sperant, treballa tot lo dia	25
	lo laurador, y lo seu cos molesta;
	y un capitá que 's de soldats la guia
	per lo semblant no tem fret ni tempesta:
	y un vil pastor d' ovelles, fent sa via
	treballa y pren descanç per la floresta;	30
	yo treballant, may lo meu cos reposa
—19→
	ni sper de ben servir ninguna cosa.
	Mouse lo vent molt fort de Tramontana
	ab lamps y trons y pluja tempestosa;
	trenca los tronchs, dels monts y terra plana	35
	desfá los camps ab l' aygua furiosa:
	fent molt gran so de les campanes sana,
	y mostra 'l sol la fas molt luminosa;
	mas en mi trist, per ma desaventura
	la tempestat creix sempre mes escura.	40
	Baix en l' infern, ab só de dolça lira,
	Orfeu trobá pietat en sa tristura,
	del gran Plutó cantant placá la ira,
	avent d' aquell un' anima segura:
	yo trist que nit y jorn mon cor sospira	45
	blanir no puch un cor, ans mes s' endura;
	no bastan prechs, ni plants, ni fe sencera,
	ans quant mes va, creix mes cruel y fera.
	L' hom desterrat, luny de sa dolça terra,
	sper ab lo temps tornar al ser que 'stava,	50
	y hu saltejat d' una molt cruda guerra
	per temps ha pau ó treva que 'sperava.
	Qui 'stá 'n presó y la cadena 'l ferra
	libert se veu per temps com desijava;
	yo perseguit de tanta desventura	55
	no se que 'sper, sino la sepultura.
	Lo cervo que 's nafrat cerc' aygua clara
	per refrescar, tenint mortal ferida;
	si troba font ó riu prest se declara
	de ben curar y renovar sa vida;	60
	tal so nafrat, mas sent que 's molt avara
	qui 'm pot donar la sanitat complida,
	que te per be de pura set matarme
	primer que may no vulla remediarme.
	Tot reverdeix la fértil primavera	65
—20→
	quant es passat l' ivern quel mon despulla,
	floreix los prats, y 'ls aucellets prospera,
	al arbre nuu fa recobrar la fulla:
	dins laygu' al peix, y al bosch tot' altra fera
	troban descanç y amant qui be 'ls reculla;	70
	y en mí lo temps james no fa mudança
	ans sent del tot secarse la sperança.

Madrigal
	Ay que faré, que per servir amor
	desfeta 'm sent gran part de la salut,
	clamar no 'm val, que la que te mon cor
	per ben servir m' aporta decebut:
	puix sa merce consent	5
	que visc' ab greu torment,
	y sim combat fortuna y mal' andança
	may per desdeny yo no faré mudança.

Desperada
	Ya de huy mes no vull cantar d' amor,
	en sos engans tindré tot mon intent,
	que mon voler ja 's ple de desamor
	si be no 's buit encara del torment;
	per altre part jo tinch molt gran temor	5
	per mes que 'stich sentit del que tant sent,
	que quant yo mes d' amor m' apartaré,
	en desamar mes amor mostraré.
	Donchs quin remey tindré per desviar,
	mon cant d' aquest perill tan vergonyos	10
	perque no vull, com dich, sino cantar
	dels grans engans que reben amados:
	perço del tot, en tot vuy apartar
—21→
	la 'mor, torment y tot quant pas per vos
	y per tenir que mon intent no 's mut	15
	tindré devant la vostra ingratitut.
	Vull olvidar tot mon voler passat,
	puis mon delit se 's convertit en dol;
	sols cantaré de vostra crueltat
	y dels engants ab que tractar me sol:	20
	mostrant també que viu sempre enganat
	tot amador qu' en dones fiar vol,
	y per fugir de caur' en tal perill
	tindrá davant mont cant per clar espill.
	Mas qui porá comptar tot per estés	25
	quants son los fraus y desamors tan grans
	que dones fant obrant tot al reves
	mostrant apres fingits sos ademans?
	Yo tinch per cert que no poré ja mes
	bastar m' dir per esser grans y tans,	30
	mas diré part del que mes fet á mi
	a tan gran tort per ben amar sens fi.
	Amava yo tenint amor y fe
	señora que m' mostrá perfecció,
	que judiquí no trobar may perque	35
	dexar d' amar, forçat de tal raho:
	mas engañim, segons que mostraré,
	puis me doná tan aspre gualardó
	que per mercé de mon leal servir,
	tal m' á portat que 'stich pera morir.	40
	Dezig la mort per no veurem en tal
	qu' un fer cruel me fa estar avorrit,
	nol puch celar, puis qu' es tan dezigual
	qu' als amadors causa major despit:
	be pot sufrir l' amant qualsevol mal	45
	d' amor cansat, si he fos infinit
	sufrir no pot aquest major pecat
—22→
	ques no tenir l' amada lealtat.
	Fins en tal punt sufreix tot f' el amant
	sens may cansar servint de tot poder,	50
	sols aquest fet l' amor s' aniquilat,
	que ha potestat de romprel y desfer:
	hon descontent ya vull finir mon cant,
	finit també de vos tot mon voler,
	sols prech de cor l' inmens eternal Deu	55
	quem guart de vos y us pach com merexeu.

Madrigal
	Mal venturos amar poch li profita,
	son ben servir no li ser' agrait,
	en descontent tornará son delit
	quant mes avant servesca y s' adelita,
	perque vol la ventura	5
	al qu' en amar procura,
	donar lo dret al qu' es merexedor;
	tal ley sosté lo verdader Amor.

Sonet
De mossen Pere Giberga, loant un retrato que lo autor habia pintat
	¡O gran saber y empresa d' alta força
	veure mortals en vista que 's divina!
	¡O Seraphi qu' es obra Seraphina!
	Sou dels pintors lo cor y ells vostra scorça.
	Traure lo Sol del viu sens may al' orça	5
	fer ni maynar, sols qui lalt cel domina
—23→
	pens que u pot fer, respon, y ell m' encamina
	y es lo compas que 'n tals afers m' esforça.
	No us par que 'stá divina y acabada?
	Si, pero te l' esperit sols d' aquella	10
	que amor pintá perfeta y animada.
	Y hon dins mon cor, lo qual contempla d' ella:
	canta y contix, que 's rara y tant dotada
	que 'l sol lluent s' iguala sols ab ella.

Sonet
En epitafi de mossen Pere Giberga poeta vulgar; fet per Serafi
	Ploreu vuy tots los trobadors sens mida,
	puix mort cruel com sol promta y soberga,
	sen á 'aportat del gay saber Giberga,
	qu' en nostres temps de mort torná 'n mes vida.
	Y ves los cels, volant, ha fet partida	5
	mirant qu' en pochs virtut en terr' alberga,
	y per fugir dels ignorants la verga
	qu' ab lurs contrasts l' an del mon despedida.
	Y qui dirá, qu' es de pobresa fera,
	pens' que virtut no pot per or comprarse	10
	hon imitar ses obres, tal precace.
	La charitat prenent tots per Señora
	d' avant l' Etern prech vullau genollarse
	dient per ell, Requiescat in pace.

  —24→  

Distich a la sepultura de mossen Pere Giberga
	Debax d' aquest dichos y molt fret marbre
	está lo cors recondit de Giberga,
	lo qui fou del gran munt de Parnaso arbre
	y del Olimpi ara es florida verga.

Sátira tramesa per lo autor á un cavaller, la cual tracta del matrimoni
	Jo m' maravell señor, puix sent per fama
	voleu casar y no feu de mi compte
	sabent que tant ma voluntat vos ama.
	Perque yo pens qu' en lo restant molt promte
	m' aveu trobat, no se perqu' en tal cosa	5
	no 'm dau avis: pres m' aveu en bescomte.
	Siu feu pensant de pendre per esposa
	dama gentil, no podent ser desliure
	sens conquistar hont be de amor reposa.
	Ab tot no us tol lo no poder escriure	10
	a tal amich, que no us fará desvari
	en res, tan sols no gast vostre bon viure.
	Mes per recort, deveu tenir fumari
	del temps passat quant yo per clara mostra
	de tals afers mostrava lo contrari.	15
	Hon de present per la amicicia nostra
	escriure vull d' aquells una gran suma
	per que mireu la que pendreu per vostra.
	Esser casat no contradiu ma pluma,
	puix sens aquel, seria molt confusa	20
	la nostra carn per una vil costuma.
	Mes puis devem casarnos y axí s' usa,
—25→
	devem cercar conveniencia bona
	perqu' en tal cas, raho vem que us escusa.
	Primerament devem cercar persona	25
	de bons costums, y de virtuts dotada,
	mes que dinés, hont huy tot hom se dona.
	S' a de mirar la mare d' ont es nada,
	quin viure te, ó quina fam' aporta
	si de virtuts ó vicis es ornada.	30
	Perque tostemps la filla se deporta
	per lo cami que sa mare camina,
	sia lloch dret, ó sia via torta.
	Que si mal viu la mare tost inclina
	la filla 'n tal, perque 's sentencia clara	35
	semblar los tests al oll' ans adoctrina.
	Y si del cos no es estada avara
	la mare, y dos amants á volgut plaure
	no penseu ja la filla sia mes cara.
	Ans volrá tres y quatre y mes complaure	40
	per lo costum qu' avist essent donzella,
	hont s' emprimex, que may nos pot ben traure.
	Y si galant la mare va y molt bella,
	axi volrá la filla ser hufana,
	y en tot seguir sens perdre 'ls passos d' ella.	45
	Y si d' afaits luents la mar' es vana
	y va dessá y d' alla per esser vista
	creure poreu que seguirá tal gana.
	Nos pot trobar al mon cosa mes trista
	que 's la muller d' anar mal inclinada	50
	y vol per tot posar la sua lista.
	Condició de la dona ben casada
	es la que 'sta retreta dins sa casa
	y aquella te, d' onor ben ordenada.
	Quant bell mesqui de l' honra se descasa	55
	y pretereix per mala compañia
—26→
	de la que pren, los vicis á la rasa.
	La vanitat es huy dels mes la guia
	puis son del mon ja les virtuts fugides;
	Baccus en semps ab Venus fan la via.	60
	Jupiter v' ent les set virtuts unides
	dix á son fill Mercuri guar d' aquestas
	al mon, perque no puguen ser partides.
	Elles un temps d' obeyr foren prestes,
	tant com puguí tenirlas ben guardades,	65
	y los humans feren obres honestes.
	Un bon matí dexantles reposades
	juntes dormint, aná, y á la vinguda
	trobá que sis al cel eran tornades.
	Soleta veu Sperança detinguda	70
	de molt gran son, perque 's molt dormidora;
	ligala tant, que may del mon se muda.
	Si la cridam, may respon ningun' hora,
	nis vol oyr, y poch nos aprofita
	son esperar, qu' el nostre dany pijora.	75
	Lo presumir es ferm com una fita
	en terra que es gran part de vicis plena,
	servir á Deu se dexa per l' hermita.
	Un jorn Sathan surtint de la cadena
	en forma d' hom prenguè muller un dia	80
	y dell ague set filles per estrena.
	Superbia fon la una, y la Falsia
	l' altra, y seguí l' Avaricia tercera,
	ab altres dos Enveja, Ipocresia.
	Apres parí Malicia, y la derrera	85
	que li nasqué, fon dita Vanagloria,
	y es la que mes presum en gran manera.
	Y per triunfar del mon y aver victoria,
	les sis casá, Superbia fon donada
	als mes potents de tirania notoria.	90
—27→
	Y ab los vilans Falsia maridad a;
	als que son richs volgué dar la Avaricia
	y ab menestrals la Enveja fonch casada.
	Dels regidors, volgué fos la Malicia,
	y entre els beguins, l' Ipocresia fina	95
	sols per cubrir ab ella lur tristicia.
	Sola restá la Vanagloria nina,
	la qual volgué stigues entre les dones
	hont nit y jorn ab elles s' encamina.
	Tant presumir les fa que de minniones	100
	començan ja seguir les obres vanes
	y lo nom sol, volen de esser bones.
	Axi señor, puix qu' en casar te ganes
	per que mir com li fas tal escriptura
	qu' an regirat lo mon les set germanes.	105
	Casarse be consistex en ventura,
	puix alt al cel les sis virtuts fugiren
	y entre 'ls humans sola Speranç' atura.
	Y huy cegats los mes apenes miren
	sino d' aver en tota sort moneda,	110
	y al cap de temps lamentan y sospiren.
	Qu' en molt tenir no 'sta la vida queda,
	mas consistex en honra y bona fama,
	perque la mort tots altres bens nos veda.
	Prenga consell y mir molt be la dama	115
	quin renom te, perque tantost se canta
	entre 'ls poblats, son viurer y sa trama.
	Mire primer si ve de bona planta,
	quel arbre bo tambe bon fruyt nos dona:
	dels bons costums, s' ateny la vida santa.	120
	Presau molt mes que sia pobre y bona,
	que la bondat perfeta may se gasta,
	y lo trasor tal volta 'ns abandona.
	Riqueza gran porta la dona casta;
—28→
	honra y profit son bones, pero tamen	125
	poch van ensemps, mas virtut per tot basta,
	y aquesta van cercant aquells que l' amen.

Capítol
	Sobres d' amor ma penss' han tant torbada
	que dir no se quant es ma vida trista
	a vos, que de est greu mal sou causa 'stada.
	Dolor mortal entrantme per la vista
	mos sentiments á pres ab tal cadena,	5
	que 'n libertat james faré conquista.
	Perque mirant la Angelica serena
	vostra gentil y divinal figura
	estrem dezig creix mon torment y pena.
	Sempre yo sper, mes veig faltar ventura,	10
	fortuna 's gran, en contrastar no he força.
	Hont descontent rest ple de greu tristura.
	Vostre valer en ser constant m' esforça
	pensant qual es, hon soferint espere
	quant sera 'l jorn que ma dolor destorça.	15
	Yo pas á pas camin y persevere
	passa lo temps volant sens may cobrarse,
	y en vos semblant, d' amor may reverbere.
	Forçat será de tant durant cremarse
	mon cor ferit desta cruel sageta,	20
	puix d' est pensar ja mes pora dexarse.
	Qu' en un gran foch hont l'aygua prest nos meta
	fins qu' es sulcit, sa gran furor no apaga
	quin foch major d' aquest qu' ami 'm subjeta.
	Y si 'l secret se ves á hont se amaga	25
	aquest' ardor qu' el sospirar publica,
	crech que us dolgués, mirant qual es sa plaga.
—29→
	Vos ser cruel ses forces multiplica
	no pot sanar sens pietat no veja,
	y no venint, pena mortal s' aplica.	30
	No puch sentir, si be tots temps vaneja
	mon pensament, en contemplar ma vida
	sens un repos, ni dont vé tal enveja.
	No se pot dir, puix visch tant fora mida,
	perqu' es dins mar lançar aygua molt poca	35
	y mir si 'm clam qu' en risa vos convida.
	Mes dezitjant dins vostre cor de roca
	sols un recort per despertar sa pensa
	que mir de cert qu' el viur' en mi s' apoca.
	Y d' un vençut que fa no te defensa,	40
	aja merce, puix te la fe sencera
	a vostre ser dezige sens offensa,
	a vida y mort sola de vos espera.

Epístola I
	Un greu mortal dolor de molt gran força
	que d' un estrem dezig lo cor inflama,
	dama 'xelent á vos escriure 'm força.
	Per vos amor ab un' encesa flama
	me te cremant, fet una braza viva	5
	hont pietat l' anima y cos reclama.
	Gran temps ha ja per vos amar esquiva
	mostrant desdeny, que 's mort ma trista vida
	y del repos Amor tot jorn me priva.
	La mala sort pensí que fos finida	10
	en aquell jorn que fes mostra 'nganosa
	per cativar, y apres ser homicida.
	¡O qui trovas ventura venturosa
	per fer sentir dins vostre cor de roca
	part del que pas, ab vida fatigosa.	15
—30→
	Crex vostre orgull, la forga 'n mi s' apoca
	y es contra mi contraria la fortuna,
	y per sufrir mos ulls amor entoca.
	No se que fer, puix mir qu' es importuna
	en contrastar mostrant vostra cruesa	20
	ventme forçat, d' amarvos sola y una.
	Qu' el resplandor de vostra gentilesa
	me tira com papallonet que vola
	entorn de llum, y alli cremarse presa.
	Continu 'stich en l' amorosa scola	25
	y de tristor en la mes alta cima,
	y estich ardent, com un' infernal gola.
	Y dir no 's pot en prosa, menys en rima
	lo descontent que dins al cor me pena,
	amor ó sap qu' es ell qui 'n fa lastima.	30
	Sentme ligat d' una cruel cadena
	sens libertat, posat en presó scura
	ningu no 'm val, y crit á qui 'm defena.
	Y no so mort ni visch, puix ma ventura
	m' a fet axi, y la que 's acusadora	35
	creix ma dolor, rient de ma tristura.
	Las ya nom val clamarme d' hora en hora
	ni ser constant, tenint la pensa mia
	sempre tan fel, puix ella 's burladora.
	Pero mudar no puch tal fantasia	40
	ni si pogues, señora, may no crega
	la deix un punt d' amar mentres viu sia,
	que cerch mon ben servir clar se conega.

Madrigal
	Fortuna m' a portat en tal estrem
	que l' esperar se torna desesper;
	passa lo temps y passa mon esper
—31→
	Y d' aquest mal caur' en major me tem:
	nom val seny ni rahó	5
	qu' es fort la passió;
	amor, amor, en fins quant durará
	la pena gran que tant morir me fá.

Epístola II
	Pena mortal estrañament sentida,
	y un pensament cruel qu' en mi contrasta,
	escriure m' fan á vos dama cumplida.
	Qu' en mes tardar ya 'l sufriment no basta
	puix va crexent mortal la pena mia,	5
	que nit y jorn mon repos se gasta.
	Humil suplich que s' recort d' aquel dia
	quant yo mirí vostra gentil figura,
	y en tal esguart ma pensa porfídia.
	Gran fou ma sort si proseguis ventura	10
	mes fins asi tristor no 'm desempara
	ab tal dezig, que 's en extrem' altura.
	Molt é sufrits tals accidens, mes ara
	no podent mes, en dirne part ni esforça,
	y á vos mostrar aquells cara per cara,	15
	pochs ne diré qu' en dir no basta força
	que la mes part dins l' esperit se resta,
	y lo parlar descobre sols la 'scorça,
	mes tot l' escrit y contengut d' aquesta,
	de veritat mostrau la carrera	20
	que us am sens fi ab voluntat molt presta.
	Y ab cumpliment de fe y amor sencera
	qu' en ningun temps ja may no pendrá volta,
	puix altre be sens vos no vol n'spera.
	Pot fer la mort ma vida sia tolta	25
	pero mudar ma voluntat no crega
—32→
	qu' en altre part sia, poca ni molta.
	Vostra favor jur que may nom valega
	si dins un punt de vos partex ma pensa,
	ni altre gest dins mi pens ni conega.	30
	Perque yo sent faria gran ofensa
	en contr' amor si sola no us amava,
	puix sens igual vos feu qui tot dispensa.
	Car de primer quant en vos contemplava,
	de grans virtuts sempre us mirí dotada,	35
	ya de molt luny mon cor vos desitjava.
	Mes gran temor en mi feu tal entrada
	que may gozí mostrar lo qu' ara mostre
	per no errar y veureus enujada.
	Y contemplant ara 'l merexer vostre	40
	y l' alt valer, y en gracies tan prevista
	gran cumpliment de tot lo secle nostre.
	No puch girar de vos ja mes la vista,
	ans si per cas no pens en vos tot hora
	no sent repós fins torn en vostra lista.	45
	Y axi suplich quant puch, alta señora,
	ma voluntat vullau tenir per certa,
	que de genolls mans juntes vos adora.
	Y conexent ma pensa descuberta
	qu' esta per vos molt ferma sens paresa	50
	feu pietat sia dins vos desperta.
	Y no falteu en mostrar gentilesa,
	puix en lo gest teniu ja part tant alta
	per agrair qu' es la major noblesa.
	Y puix de vos mon cor ferit se 'smalta,	55
	anima y cors seguexen tots la dança.
	D' aquest voler que no fará may falta.
	Y si 'm mostrau cami de la 'sperança,
	sia de sort qu' el desesper no vinga
	primer, y nom dó mort ab sa tardança.	60
—33→
	Que ab lo que sent no pot ser que sostinga
	lo viur' en mí sens algun grat no veja
	qu' en l' esperit de vida me retinga.
	Mes dupte y tem fortuna per enveja
	v' ent mon intent que tan alt vol atendre	65
	nom gir desgrat puix de vos grat cobeja.
	Mes yo poré del mon tots los mala pendre,
	beure la mar, ans mudament no fassa,
	y dins lo foch me dexaré fer cendre.
	Y axi mirant que 'l temps tan vola y passa	70
	ab gran fervor remey mon cor suplica,
	que del sobrat dolor tot se traspassa.
	Perque yo sent ses forces multiplica
	amor dins mi ab una 'ncesa flama
	y 'm te cremant, puix per tot mi s' intrica.	75
	Encara mes suplich, divina dama,
	que per recort del que per vos comporte
	dins la present mireu qui tant vos ama.
	D' esta no mes mil besamans vos porte
	y aixi feneix d' aquesta breu l' escriure,	80
	yo rest y esper la nova que 'm conforte,
	si prest no ve, poch durará mon viure.

Capítol moral
	Qui vol segur passar aquesta vida
	plena d' afanys, qu' un moment no reposa,
	ha menester la gracia del qu' ha vida.
	Qu' es Deu etern qual regeix tota cosa
	celestial y axi mateix terrena,	5
	y ab son voler tot l' univers disposa.
	Perque mirant tot lo qu' al mon s' ordena
	es per camí tot pedragos y espines
	que no s' pot dar un pas ni tret sens pena.
—34→
	Mas si volem les altituts divines	10
	considerar ab voluntat mol sana
	de l' esperit alcançarem doctrines.
	Car dezijant la gracia soberana
	porem trobar la vera conexença
	dels fets mortals de nostra vida humana.	15
	Y conexent aquella tindrem creença,
	que tot creat fet temporal se gasta,
	sola restant la divinal potença.
	Y aquest secret per distinguir no basta
	lo be del mal per ben seguir la via	20
	de la virtut qu' á tot mal fet contrasta.
	Primerament veurem que nit y dia
	tot quant al mon te vida, sempre corre
	seguint la mort que 's fa de tots la guia.
	Y lo mes cert que d' est avis ocorre	25
	es lo vestir un abit y una forma
	de fortitut com una ferma torre.
	Y aço perque resistint prengam norma
	l' inmortal ser, en Deu tenint la pensa,
	perqu' el sentit als fets mundans no dorma.	30
	Que l' adormit y no curant l' offensa
	d' est mon caduch al fi de quant espera
	serán treballs en pura recompensa.
	Yo m' recort be, puix comte cosa vera,
	que per ma sort y esperiencia feta	35
	me deportí un temps fora carrera.
	Mas conexent mon mal tot fiu retreta
	prenent l' honest, y vida mes segura
	per l' orde fet de nostra ley perfeta.
	Volguí fugir engans y desventura	40
	del amor falç, hont molt hom s' abandona,
	que al fi promet una amargant dulçura.
	Y per repos de ma ventura bona
—35→
	yo 'm so casat ab una gentil dama
	que de virtuts mereix portar corona.	45
	Ella coneix quant me voluntat l' ama
	y axi respon á mon voler tot hora,
	y un cast amor igualment nos inflama.
	De quant primer yo fuy distret y fora
	de mi trobí tot punt lo que cercava,	50
	puix so del tot d' una que me enamora.
	Yo he trobat al mon quant dezijava
	un ver content y vida no penada
	y un migencer estat com demanava.
	Bastam á mi la vida concertada	55
	sols per passar sens tembre la fortuna,
	dels grans estats la vida no m' grada.
	Dels savis es sentencia ja comuna
	que tots estrems son mals com es riquesa
	y pobretat en son estrem cascuna.	60
	Tenir lo mig soste millor fermesa,
	puix que no falt seguin bon exercici,
	sens lo perjuy dels altres, ni vilesa.
	En grans poblats sol mes regnar tot vici
	per mal costum qu' el temps entr' ells abusa	65
	lo qual es huy de tots los mals indici.
	Hon algun temps es bo per mija 'scusa
	de la ciutat partir, com jo e fet ara,
	y fora 'star per un 'deport com s' usa.
	Acompanyat ab ma costella cara,	70
	prenent deport, cercant la vida queda,
	sens pendre 'nuig qu' el viure llarch prepara,
	mirant los camps que en vista res no veda,
	l' aygua corrent dels rius y les fonts vives,
	los prats y flors y fertil arboreda,	75
	y los aucells cantant per boschs y rives
	l' ayre seré, los animals de caça,
—36→
	lebres, cunils, daynes corrent altives;
	lo bestiar que manso per sa traça
	pastur' al prat y ab profitosa llana	80
	creix lo profit dels que tals fets percaça.
	Fora pot hom seguir la vida plana
	sença brogit ni pes de qui us enuja
	dins lo poblat, si no feu tot quant mana.
	Fora lo fret, calor, y vent y pluja,	85
	passan millor de dins ó fora casa
	may falta blat per metr' en la tramuja.
	Cullim los fruits dels arbres á la rasa
	cercant los nius, gustant la dolça bresca,
	nates, matons, let fresca plena vasa;	90
	exercitam lo cos per qu' es gran esca
	y fa l' menjar que sabros parega
	matant la fam fent que en vigor mes cresca.
	Y axi passam lo temps sens que s' conega
	de passio ninguna fantasia	95
	prenen descanç, fugint de enuigs la brega.
	Y quant tindrem enyorament que sia
	part per nos fer en la ciutat dar volta,
	retornarem ab molta alegria.
	Hont visitant nostra amistança molta	100
	de jorn en jorn nos trobarem en festa
	que de tot l' any no porá sernos tolta
	pus Deu volent, sigam la vida honesta.

Madrigal
	Del temps y del amor que 'l mon fatiga
	yo cantaré la pena
	per que lo temps primerament ordena
	en general seguirlo á tots obliga.
	Y amor que 's passió molt forta y dura	5
—37→
	sosté tal fantasia,
	que vol del univers la señoria;
	qui may l'a vist es fill de la ventura.

Sátira á la contrarietat de les temporades

Quan pens y mir als fets del temps present y consider aquells del que 's passat, l' entendre meu se trobe regirat com no feneix lo mon soptosament.    Car huy miram qu' asols qui te poder  5 en cantitats se fa tota honor, lo virtuos tremola tot de por que no sap hont puga descanç aver.    Al temps antich preavem lo valer del qu' en virtuts posava son cabal,  10 argent ni or nols era mes de igual pres per lur us quels era menester.    Pobre valent feyan gran capitá; ningun cobart per molt mes rich que fos nos permeté que 'ntras, presumtuos,  15 en demanar lo que no meritá.    Als mes sabents, la honra se doná meritament, puix altre be nos veu qu' entre 'ls humans aja dispensat Deu puix al scient en major grau posá.  20    Exemple v' em del gran rey Salamó, sols demaná sciencia á Deu no mes, y per ser just son dir, fouli conces, tal us deixant, sentí confusió.    Qui no seguex lo juy de la rao,  25 son foll parer lo fa prest trabucar; mes ara v' em mals homens prosperar en actes vils, seguint la llur saó: —38→    la veritat no goz' exir del mon davant los Reys, Duchs, Comtes, ni Barons,  30 tots los malvats son huy tinguts per bons tant que lo foll, l' hom virtuos confon.    Y si venim á veure de pregon los albardans trumphan en corts d' aquells tercers, farfants y enganadors novells  35 del savi ser llur casa no 's compon:    huy sus' axi que cercan llurs semblants, car entre 'ls folls los savis no han loch, lo mon se pert y virtut poch á poch, no 'sper ningu que torn com er' abans.  40    Huy l' interes á molts fa menar mans, del esperit ningu pobresa vol ni pobre stá, be pot dormir tot sol ab ses virtuts per molt que sien grans.    L' adulador y tot mentider val  45 en loch d' aquel y en faules te son cap pot se 'escusar, puix altrament no sap viur' en llur cort si virtuts an per mal.    L' amor dels mes es inracional que sols al cos procuran lo delit,  50 amor gentil tenen en gran despit, son enfangats d' un amor bestial.    Ningú trobam seguint perfet amor ab cor sencer com en lo temps passat, tot ben voler se trobe regirat,  55 sols amor falç regeix y enganador.    Tant que si hu ama de gentil cor a penes pot huy trobar son semblant; la mayor part sols mir' al mes donant, y ab mudament van de mal en pijor:  60    molts altres ha tenint lo punt al cel no han esguart sino en asi mateix —39→ d' ingratituts aporten molts grans feix mostrant fingit d' honestat un gran vel.    Sols lur parlar es retirant á mel  65 les obres son semblants de l' escorpí, cubertes van d' un amargant verí, qui n' a tastat les troba que son fel.    No pens ningu que parl' no sabent com, forçam rao en dir mes que no dich,  70 qu' amant sens fi no é trobat abrich a mon voler que no pendrá may tom.    Tinch gran espant mirant que puga l' hom tant soferir y com pres no es mort, puix que per ell no 's trobe lo recort  75 sino dormint mes fret pesat que 'l plom.    Yo 'm clam de mi y mes de la que am: de mi perque m' a fet la sort tan ferm, de 'lla que te son cor d' amar tant herm, que may respon á mon doloros clam.  80    En dezig mir d' un' amorosa fam sols dezijant que son voler tan sech puga sentir en amor quant valech tenint recort que tots som fills d' Adam:    si 'l rich potent d' aquella çoca neix  85 el que no es bast, el que en virtuts ornat, puix no es vil ni manco deshonrat per son valer, per sí honor mereix.    Un cor gentil en açó be 's coneix qu' ell correspon á l' altre que 's axí  90 lo que 's pot fer sens condemnar á sí no 's deu negar puix honra no descreix:: de la que am ma pensa may volgue si no que fos mon voler conegut, si tal yo ves, may restaria mut  95 ans blazonant grans obres de son be.

—40→

TORNADA    Tal vá lo temps que dona lo que te; tot pretereix, mes vertader amor val tant si 'stá fundat en gentil cor com lo subject hont la valor sosté.  100