Demanda feta per un cavaller al autor
	Gran Serafí, vos que d' amor sabeu
	moltes primors, vullaume consellar
	com seguiré que so forçat d' amar
	señora tal que te pres lo cor meu:
	y puis d' amors aveu molt practicat	5
	es fin' amor, digau vostre parer:
	ara començ y ja no se que fer
	tant lo dezig me te 'passionat.

Resposta del autor

	De gros voler parteix qui l' dezig cuyta
	quel voler ferm temor l' estreny y l' caça;
	lo hu prest te fi; puix cuyta l' embaraça,
	l' altr' es durant, qu' ab tots contraris luyta:
	molt different lur calitat segueix,	5
	que l' imperfet en començant es fort,
	l' altr' en delit comença, y ab deport
	hu va minuant y l' altre sempre creix.
	Mal començat amor tantost feneix,
	l' esperiment, ó mostra per ser tal	10
	qu' el fort començ crexent es fet mortal
	puix en l' entrant casi la fi pareix:
	l' altre suau per lo camí s' entima
	que l' esperit á delitant lo porta,
—41→
	y pas á pas va descubrint la porta	15
	no torn' atras ans vol veure la cima,
	aquesta es d' amor molt tallant lima
	que va limant l' enteniment que pensa
	tots los secrets qu' en nos tot jorn dispensa
	y fa l' enginy que d' engrossit s' aprima:	20
	primerament la calitat mirant
	del loch, del temps, de fugir, d' encalçar,
	malament pot ningú considerar
	lo que no sap sino 'speriment.
	De vos á mi señor considerant	25
	molt different trob que 's la cuestió;
	dieu qu' amorvos dona passió
	y de tres jorns vos mir principiant:
	donchs com pot ser tingau l' amor segura
	essent mortal, entrant sens la coneixer:	30
	poch durará, prest tornará á descreixer
	o no 'scapau de mort ó d' oradura.
	De mi os dire, descubrint ma ventura,
	tot mon camí seguí per lo contrari
	car puch comtar de luny qu' entich Sumari	35
	d' amor e 'scrit que 's molt gran escriptura:
	yo viu primer y apres é ben sentit
	ya delitant entrí casi per joch
	de fret en calt, y de la flam al foch
	so huy posat liont may será finit.	40
	Si e mirat no 'm so gens penedit;
	mereximent e vist ab seny perfet;
	lo meu dezig començant imperfet
	l' e castigat perque no 'm fes delit:
	perseverant e descubert grans coses	45
	que pochs á huy qu' elles entendre 's dexen,
	son entenents per prova y se conexen
	mas son dels mes les obres pereroses.
—42→
	Dins los espins se fan les fresques roses,
	y en los treballs amor perfet s' afina;	50
	lo peregri que pas á pas camina
	ateny son vot per vies fatigoses:
	peregri so d' amor ja gran temps ha
	sos espitals y greus camins e vist,
	y tot lo mon m' a judicat per trist	55
	e dins mon cor delit d' amor está.
	May no so estat al loch hont se votá
	ma voluntat al mal que li vingue;
	be 'l mir de luny crech que james pore
	pujar tant alt, puix que tan alt volá.	60
	D' altre no falt tot lo restant per prova
	e fatigat l' anima y cos tot dia
	y sols aqui ma pensa porfidia
	y en mes amar trop sempre cosa nova.

TORNADA
	De jorn en jorn amor dins mi renova	65
	l' alt mon voler perque james fenesca:
	ell t' el foguer, de mon cor a fet esca
	y 'm te cremant com un' infernal cova.

Cant de amors

	Puix vostre cant, gentil señora mia,
	ab son acort pot fer dolç tot l' amarch:
	cantant del gran Poet' Ausias March
	quant dix d' amors ab destra fantasia
	yo viu uns ulls aver tan gran potença	5
	y 'l mes avant comés en son tractat,
	y en tal dolçor restí pres y ligat
	que ser libert no tinch james creença.
—43→
	Hont jo dire, mogut per excelença,
	sentí una veu que te tal potestat	10
	ab son cant bell de tanta magestat
	que vida y mort pot dar sa conexença:
	prometent pler ab cántich de dulçura
	y en semps dolor d' anima y cors forçar,
	lo paradís al mon fer contemplar	15
	y dels inferns sentir la pena dura.

TORNADA
	Y axi suplich, angélica figura,
	qu' ab cantich dolç me vullau consolar,
	car sino o feu per mi 's pot ordenar
	cantich de morts per ma desaventura.	20

Demanda feta per un Reverent la cual trameté sensa posar son nom

	Pinzell, color, enginy, saber, ventura,
	la ma, ó l' ull qual es mestr' en pintar,
	e del pintat si pot l' ull judicar
	sens que fretur d' altra judicatura:
	cerch un punt prim en la gentil pintura,	5
	si pech per menys no 'm trob' envergonnit,
	fonch un gran rey primer de mi 'scarnit
	per uns minyons rients de sa baxura.
	Se que á mi no es cosa segura
	hon tant ignor primament demanar	10
	per lo perill, pensant de acertar
	de mes mostrar ma ignorança pura:
	mas un desig me dona gran puntura
	dont tant si le, m' en tinch per ben exit,
	que no fos cas del qu' en sere maldit	15
	puis van salvats mon profes y natura.

—44→

TORNADA
	Mes que pintor acorreu per mesura
	a vos es poch ferme apercibit
	a mi es molt que de vostre 'sprit
	veure dezig pintada la figura.	20

Resposta del autor

	Segons que mir pintat en sa 'scriptura
	mostra voler de mi 'sperimentar,
	hont no dexant per mes que puch errar,
	diré el que sent en sa demanda 'scura:
	diu qu' en pintar qui mestre ser procura	5
	color, pinzell, enginy, saber unit.
	L' ull ó la ma, ventura y quants ha dit
	son part mes han d' altre mes alt fratura.
	Tal es aquest qu' els altres tots apura
	clarificant quiscu dins son obrar,	10
	enteniment per be considerar
	es son dret nom posat en sa postura:
	y del pintat fer juy vol gran cordura
	y es menester que la raho si crit
	ensemps ab ell y axi será finit	15
	lur juy perfet en tot servant dulçura.

TORNADA
	Molt mon señor dezig ab molta cura
	veure y saber son nom si es servit,
	si fer no 's pot de mi tindré despit
	clamantme sol de ma desaventura.	20

—45→

Demandes y respostes entre mossen Pere Giberga y lo autor, fetes en versos los quals son nomenats Fenix

Demanda de mossen Pere Giberga
	Vos que 'ls cabells mes prims partiu ab l' ungla,
	bell Serafí, vulgar poeta Fenix,
	molt bon señor soltaume d' aquest carcer
	que 'm fa sentir treballs de viuda Tortra:
	qual cosa es aquella qu' ens met sucre	5
	dins l' esperit, y amarga mes qu' el sever,
	y un vil pastor tindrán mes ab un aspre
	qui al rey tenint grans milenars de tímbres.
	Vostra respost fareu que sia steril
	de par igual puis vos del art sou Princep.	10

Resposta del autor
	A vos respon, señor Giberga, vigil
	del gay saber, metrificant molt abil,
	y bon amich, puis tal vos trob sens dubte;
	vostre quezit pobresa mostra d' esser
	puis ella es en l' esperit molt dolça	5
	y es amargant al cos perqu' el fa debil,
	y en la tenir ser' al pastor mes facil
	qu' el rey, perque sempre será mes prosper.
	Hon difenesch la causa perque 'm semble
	qu' e declarat vostre quadrat colloqui.	10

Demanda del autor a mossen Pere Giberga
	A vos deman qu' en poesia ceptre
	portau, señor Giberga, 'n versos unich;
—46→
	que 'm declareu aquest secret y dubte;
	puis vostr' enginy sobre traspassa 'ls nuvols;
	donchs que pot ser la qu' es mes fort qu' escarpre,	5
	y en mollitut es mes que 'l moll de sipia,
	y está 'n lloch fort y es molt suvint mes debil
	qu' el prim paper, y may está sens aygua.
	Y responent fareu qu' en res no semble
	a les finals del so d' aquest meu cimbol.	10

Resposta de mossen Pere Giberga
	De vos en mi molt mes qu' el cert del sompni
	veix diferent del gay saber lo vincle,
	mas yo responch vestit d' un grosser feltre
	vostre quezit sens dubte ser la lengua:
	y aço per que mes fort cosa nosaltres	5
	vuy no trobam qu' el seu fiblo com fibla,
	ni res tant moll com ses paraules dolces
	sanctes y humils, y está 'n loch fort que es l' home.
	Debil tostemps durant nostra sou fertil,
	y en aygua puis no 's de saliva steril.	10

Obra en mort de una señora

	Axi del tot com lo gran fret despulla
	l' arbre que 's vert, de tota sa verdor,
	y 'l fá tornar de molt negra color
	cremantli fort branques, é cims, y fulla:
	axi la mort m' a despullat d' aymia	5
	hon sempre 'm fá star nit y jorn pensós
	ab gran esmay y afany molt dolorós,
	cridant com foll: «gentil Señora mia!»
	Y com l' aucell que sobtat se capdulla
	quant mort cruel l' a separat d' amor,	10
—47→
	que prestament son cant mud' en tristor,
	ni cregau may qu' en vert loch posar vulla:
	mon cor semblant en altra compannia
	nos posara per esser amorós,
	ans pler fugint viuré tot enujos	15
	en est mon trist mentres qu' el secle sia.
	Certes no vull que donzella 'm reculla
	en sa 'mistat, ni may que 'm do favor,
	ni dona menys que 'm fassa gens d' honor,
	ni que tampoch en son ostal m' aculla:	20
	ans tot solet entench á fer tal via
	hon mes amichs v' entme tan congoxós
	tots maleyran aquell jorn tempestos
	que 'm feu venir tan gran malenconia.

TORNADA
	Clar de mes ulls si Deu me consentia	25
	que yo breument pogues seguir á vos
	en l' altre mon, seria tot joyos,
	y de bon grat de cor vos serviria.

SEGUIDA
	¡O mon caduch! aquell qu' en tu mes fia
	no pot fugir ton mes tan verinós,	30
	y axi prech Deu que 'm fassa venturós,
	que 'm port allá prop la que tant volia.

Obra de amors

	Ensemps ab dir la pena que us tormenta
	en fet d' amor que 'ns torba l' esperit
	en semblant cas diré com es sentit
—48→
	De part del cors quant dins si l' aposenta:
	los tres poders que l' esperit procura	5
	enteniment, memoria y voluntat,
	guian aquell ab tanta potestat
	qu' en llur parer tot son poder atura.
	Los sinch sentits qu' en nos posá natura
	veure y oyr, olor, y el gust juntat,	10
	tambe lo toc, son esser es posat
	en ben servir los tres ab molta cura:
	primerament l' enteniment es guia
	per mig dels ulls en fer dilexió
	per sols parer, no per juy de rahó	15
	que si 's seguis, alta virtut seria.
	Considerant l' enteniment tal via,
	fa reservar memoria 'n la saó,
	y lo dezig seguint l' intenció
	cerca son gust per bó ó mal que sia:	20
	oyr apres volent sentir la cosa
	dona de fet á voluntat sa part,
	y al bon olor del gust hon creu ser fart
	sens perdre punt la diligencia posa.
	Lo toch apres nostre voler disposa	25
	seguint delit qu' en tot lo cos repart,
	en aço ferms tot nostre ingin y art
	posam dexant hon nostre be reposa:
	te dintre nos tan gran poder y força
	Amor quant vol, qu' en son voler está	30
	de fernos be ó mal si li plaurá
	ningú no pot fugir per mes que storça.

TORNADA
	O ver amor, vos que regia la 'scorça
	y l' esperit al lloch hon be volrá
—49→
	a vos reclam guieu de vostra ma	35
	tot mon intent hon lo voler se 'sforça.

Obras de amors

	Anant un jorn tot sol, mal percibit,
	passant mirí señora vostre gest
	tant gracios, ab lo mirar honest,
	que fuy d' amor soptosament ferit.
	Tot mon voler me prometé content,	5
	y axi doní de prest ma libertat
	hon restí pres y mal encarcerat,
	sufrint afanys, tot ple de greu torment.
	Ja mes no trob descanç al pensament
	qu' en esperar te la felicitat,	10
	y vola 'l temps ab gran velocitat
	semblam mil anys lo passar d' un moment:
	tot mon descans se passa lamentant
	per mes sufrir la passio qu' es fort,
	no 'm puch dir viu que 'stich ja casi mort,	15
	no tinch remey sino 's imaginant.
	Per son esclau amor me te penant
	en servitut, que tal es son deport,
	tant dolorós me sent que m' aconort
	del tot morir per no 'star dezitjant:	20
	dels sentiments estich casi desfet,
	y axi del cos tinch falta de salut,
	distret estich de la moral virtut,
	y dir no se mon esser que se 's fet.
	Señora donchs, puix raho permet	25
	que per amar no 'm pach d' ingratitut,
	deu consentir que ma desditcha 's mut
	car si no u fa en gran perill se met:
	si 'sperar vol que yo sia defunt
—50→
	apres tal cas poch lo penedir pot;	30
	ara que visch porá de fet en tot
	salvar a sí y á mí tots en un punt.

TORNADA
	Y axi mos mals señora fets un munt
	present á vos que 'ls vullau dar lo vot
	sien desfets, perque sol dir lo mot	35
	que nos convé lo mal y be tot junt.

Lo autor á una Señora que li demaná en que estava pensant
	Puix vol saber quin es mon pensament,
	prest lo sabrá, gentil cors gracios,
	mas prech qu' enuig no prengau solament
	si mon pensar es de be dezijos:
	en vos yo pens, tamb' en lo poderós	5
	infant Amor que causa mon torment,
	y a fet amar mon cor tan altament:
	en tal estrem señora qu' á ma pena
	no se ni sper un bri d' aleujament,
	d' aquell dolçor del que vos sou tan plena.	10

Cant de amors
	D' ont ve tan mal, señora, yo suplich
	que sols en mi no vol ya mes pensar;
	tractam del tot com si fos enemich:
	yo so perdut si no 'm vol restaurar,
	si tal consent de ferm' axi penar;	5
	y es molt gran tort qu' amant yo fora mida
	en loch de grat perdre 'm fassau la vida.
	Hon poré yo trobar ningun abrich,
—51→
	pus so forçat en sola vos amar,
	Amor se vol vers mi mostrar inich	10
	tenint mon cor ya sech de sospirar:
	ja no puch mes, ni se mes dezijar
	puix nit y jorn l' anima mia crida
	sols dezijant tenirla ben servida.
	De greu torment á mi mateix maldich	15
	mirant no puch de vos l' intent levar,
	y si m' aluny á mes penar m' oblich
	perque no 'm pot sino la mort lunyar:
	no puch de vos l' esperit apartar,
	ni trop remey á tant mortal ferida;	20
	en veure clar ma servitut s' oblida.

Sparsa de amor maridada
	Yo so forçat d' un gran poder que 'm força,
	donam torment la causa que 'm tormenta,
	quant yo m' esforç, molt mes amor me sforça
	hon sostentat tot mon voler sostenta:
	del foch ardent la flama qu' es ardenta	5
	crema dins mi, penant l' anima mia
	porfidiant puix que d' amar porfidia.

De un desesperat de amor
	Qui vol oyr la gesta
	d' un jove anemorat
	que nit y jorn sospira
	d' amors apassionat.
	Un jorn de primavera	5
	exit es de poblat
	cercant va part escura
	fugint de claredat:
	solet sens compañia
	del tot desesperat	10
	les llágrimas que plora
	regan per tot lo prat:
	clamantse de fortuna
	d' amor y crueltat
	d' una gentil señora	15
	que l' ha desheretat:
—52→
	de sa benivolencia
	donantli comiat
	essent d' amor esquiva
	ab son desdeny ingrat:	20
	alça la veu plorosa
	v' entse desamparat;
	pe 'l long d' una ribera,
	camina tot cansat.
	Dins una 'scura cova	25
	solet sen es entrat;
	troba serpents orribles
	de res no 'stá 'spantat:
	y ensemps leons y tigres
	li van de tot costat	30
	mudant naturaleza
	de 'll tenen pietat:
	a cada crit que crida
	respon á son dictat
	hecco dins sa caverna	35
	seguint l' acostumat:
	sobre la terra dura
	lançat ses avocat
	perduda la 'speranza
	de may mudar estat:	40
	perduda la paraula
	sembla que 'stá finat,
	un rosinyol de cima
	prop de 'll s' es assentat:
	sobre d' un ram d' oliva	45
	son cant ha començat
	ab veu molt dolorosa
	y so trist lamentat:
	fa resonar la selva
	tant es armonizat,	50
	tots los aucells silenci
	sostenen de bon grat
	sino sols l' auraneta
	que james ha callat
	mas per axo son cantich,	55
	no n' a desamparat:
	canta d' amor la causa
	que 's cego y fort mal nat
	y no te conexença
	quant ell es mal fundat:	60
	y plora la ruina
	del qu' ama y no es amat
	servint señora ingrata
	sens fe ni charitat:
	la que contrasta sempre	65
	cruel sens pietat
	y al fi consent que muyra
	qui l' ama de bon grat.

—53→

Canço de gelozia
	Quant mes va mon mal pijora
	no puch sufrir tal dolor,
	puix yo tem que ma Señora
	sent per altr' el mal d' amor.
	Am' y tem y tal temensa	5
	sempre nit y dia creix
	y 'm fa regirar la pensa
	puix de mi ja mes parteix:
	y no puch exirne fora
	ans torment dins lo meu cor,	10
	puix yo tem que ma señora
	sent per altr' el mal d' amor.
	Sempre lo qui massa 's fia
	se troba ser enganat,
	amar yo sença falsia	15
	en lo qu' estich ma portat:
	axi va qui s' enamora
	com yo de mal en pijor,
	puix yo tem que ma Señora
	sent per altr' el mal d' amor.	20
	Enganam qui yo fiava
	tot mon leal pensament,
	puix lo be que dezijava
	sols per mi ses fet absent:
	no perdon' yo la traydora	25
	que ma posat en tristor,
	puix yo tem que ma señora
	sent per altr' el mal d' amor.
	No puch contrastar fortuna
	y penat com sempre sol	30
	pot aver escus' alguna?
	No per cert que Deu no vol:
	essent sola causadora
	de mon mal que 's fa major
	puix yo tem que ma Señora	35
	sent per altr' el mal d' amor.
	La cosa qu' es impossible
	no la pot creure ningú
	hon mon dir se fa terrible
	que vull esser importú:	40
	maleynt aquella hora
	que 's va fer tan gran error,
	puix yo tem que ma Señora
	sent per altr' el mal d' amor.
	Y puix dins una gran flama	45
	e penat en fins assí,
	servint tan ingrata dama
	fas desesperat ja fí:
	mirant que se 's feta mora
	oblidant son amador,	50
	puix yo tem que ma Señora
	sent per altr' el mal d' amor.

—54→

Obra de amor en epístola
	La ma flaca y temerosa
	a penes gosa
	ni pot ja tenir la pluma
	per darvos una breu suma
	de ma vida tan penosa:	5
	ab pensament
	d' escriure us va molt tement
	y está suspensa,
	paras, escriu, muda y pensa;
	yo entre tant morir me sent.	10
	Guia dolor tot cuant dich
	y quant escrich
	ab gran temor se refrena,
	yo trist posat en tal pena
	mes mortal que viu estich:	15
	y dezijant
	en dos estrems vaig penant,
	o cruel sort!
	Entre la vida y la mort
	viu axi qui viu amant.	20
	Mas vençut lo meu amor
	del greu dolor
	d' escriure amor m' asegura,
	y escrivintvos ma fe jura
	que punt no 'm segur d' amor:	25
	molt clar se veu
	quant vos vull y me voleu
	y lo que 'sper;
	puix quant vos tinch mes voler
	mes avorriments me feu.	30
	Allá hont amor no val
	no a mal igual,
	y en l' anima estant amor
	may finirá sa valor
	fins qu' el cos sera mortal:	35
	yo á voler
	vos mes avorrirme y fer
	poré finar,
	mas punt dexarvos d' amar,
	puix vos mirí, no pot ser.	40
	Quant viu vostra' gentilesa
	en mi feu presa,
	y sa gran perfecció
	a pres la possessio
	dins mon cor restant impresa;	45
	y ferm' alli
	m' anima l' abraç' ab si,
	y contemplantla
	delitas y viu mirantla;
	yo muyr per que la mirí.	50
	Muir y l' anima sospira
	quant vos mira,
	y sim clam vos so penos;
	quant vos mir fent l' amoros
	tal amor vos mou á ira:	55
	donantme clar
	causa de 'm desesperar
	que puch fervos,
	puix so nat per ben volervos
	com sou vos per me matar?	60
—55→
	De tal sort, anima mia,
	cada dia
	lo meu mal se fa major,
	y vos de mal en pijor
	y yo pijor que solia.	65
	Y ab tal sest
	tot s' acabará molt prest,
	y mes sent
	no 'l morir, mas ser absent
	de vostre divinal gest.	70
	Y molt mes es de sentir
	qu' el morir
	vostr' absencia y mon dezig,
	y en mirarvos mals m' afig
	qu' el viurer no puch sufrir.	75
	Y estich tal
	que per mí tot es mortal,
	per hon tem
	que 'stich ja 'l derrer estrem,
	y en lo medi y a mes mal.	80
	En dos estrems no 's pot fer
	medi aver,
	yo present de vos so falt,
	vostre ser munta tan alt
	que no 'l veu nostre parer:	85
	hon consist
	que entre mi y vos tenint vist
	tan gran tret,
	primer yo seré desfet
	qu' el remey me vinga trist.	90
	Nom resta sino 'l clamar
	per aleujar
	la dolor qu' en mi te presa,
	y si aquest remey vos pesa
	esclat yo, no ajau pesar:	95
	mon torment
	fassas á vostre content,
	y, ma vida,
	sola vos siau servida;
	no tinch altre pensament.	100

Canço de fermesa
	Ya no us vull per que 'm vullau
	ni perqu' em fassau merces,
	sino sols perque vejau
	queus am sens poder fer mes.
	Per que vos m' ajau d' amar	5
	yo nous vull, señora mia,
	ans descanç sols de penar
	y en servirvos nit y dia:
	tant que quant me maltractau
	tinch per cert que 'm feu merces,	10
	bastam sola que conegau
	que us am sens poder fer mes.
—56→
	Molt abans que yo fos nat
	en lo mon, ni tingues vida
	ja 'stava predestinat	15
	per vos sentir mal sens mida:
	y si mon servir no us plau
	no 'm fassau altres merces,
	sino sols que conegau
	que us am sens poder fer mes.	20
	Fareume grandissim tort
	no tenint per cosa certa
	que per vos so casi mort
	y la vida m' es incerta:
	no se perque tal negau	25
	puix no vull altres merces,
	sino sols que conegau
	que us am sens poder fer mes.

Canço
	Si 'm leví de bon mati
	y animen tota soleta
	y entrimen dins mon jardi
	de matinet,
	l' ayre dolcet, la fa rira riret	5
	per cullir la violeta:
	ay llasseta que faré
	ni que diré?
	Valgam Deu qu' estich dolenta,
	l' Amor es que 'm atormenta.	10
	A mon dolç amat trobí
	adormit sobre l' herbeta,
	despertás dient axi,
	de matinet
	l' ayre dolcet, la fa rira riret,	15
	si vull esser sa' mieta:
	ay llasseta que fare
	ni que diré?
	Valgam Deu qu' estich dolenta,
	l' amor es que 'm atormenta.	20
	Yo li 'n responguí que si
	mas que no fos santideta,
	ay que tant pler may prenguí
	de matinet,
	l' ayre dolcet, la fa rira riret,	25
	que restí consoladeta:
	ay llasseta que faré
	ni que diré?
	Valgam Deu qu' estich dolenta,
	l' amor es que 'm tormenta.	30

Canço
	Llassa mesquina que faré
	puir mon amat sen vol partir,
	la nit y jorn yo ploraré
	com hu que 's cert qu' á de morir:
	restan soleta	5
	mesquinelleta
	dolres poran de ma dolor
	los qu' an sentit penas d' amor.
—57→
	Be ma promes que tornará,
	per ço no vull desesperar;	10
	y qu' altr' amor nol detindrá
	que sols á mi vol ben amar;
	mas sa partida
	m' es dolorida,
	qu' en ser absent mon dolç amich	15
	hon trobaré ja mes abrich?

Vilancet vell

	Sia la dona qui s' vulla,
	ans que per ella 'us perdau,
	no vullau á qui no us vulla,
	si nous vol no la vullau.

GLOSA
	Si amau perfetament	5
	sufrin vostra greu fatiga,
	dexau parlar á la gent,
	mas serviu discretament
	hon voluntat vos obliga:
	y si veureu contrastar	10
	la dona, feu qu' amor bulla
	y no deveu may cansar,
	perque el temps fará mudar
	sia la dona qui s' vulla.
	Mes deveu 'star avisat	15
	proveint en tot sinestre
	per aver della 'l bon grat,
	y quant vos aur' acceptat
	seguireu lo temps qu' es mestre
	e si descubert veureu	20
	que vostr' amor no li plau,
	en tal cas vos dich preneu
	paciencia, si poreu,
	ans que per ella 'us perdau.
	Mirau que ya molt grans dans	25
	d' amor falç si be nos mira,
	que van ab cuberts engans
	per poder menar les mans,
	y tal voluntat es yra;
	hont si v' en mostrant amor	30
	qui per tal cas vos aculla,
	perque nos gir en furor
	rayeula de vostre cor;
	no vullau á qui no us vulla.
—58→
	Quant per bon amor sencer	35
	mostra la dona que us ama,
	mostrareuli bon voler,
	y no li cerqueu despler
	qu' en un punt ama y desama:
	y quant veureu de pregon	40
	ja nous ama la qu' amau,
	puix ella l' amor confon,
	a la mes bella del mon,
	si nous vol no la vullau.

Altra
	O dichosa desventura
	que ya que puga matarme
	no porá descontentarme.
	Es de tant merexedora
	la vostra gracia y valor,	5
	que 'm força de pur amor
	en servirla cada hora:
	y so de parer, señora,
	que ya que puga matarme
	no porá descontentarme.	10
	Es la pena fort y dura
	qu' en mi causa greu torment,
	mas donam contentament
	contemplar vostra figura:
	hon mir qu' es tal ma tristura	15
	que ya que puga matarme
	no porá descontentarme.
	Sols amor me dona força
	per sufrir tenint gran fe,
	y si mal tras del mal ve	20
	mon intent no tem que 's torça:
	y axi mon voler m' esforça,
	que ya que puga matarme
	no porá descontentarme.
	E si per amar sent pena,	25
	qu'es mortal la passió,
	tinch tal contentació
	que no cerch res que 'm defena:
	y si 'stich pres en cadena
	que ya que puga matarme	30
	no porá descontentarme.
	Amor no 'm dona 'sperança
	en pago de ben servir,
	ans tem que tinch de morir
	sens fer ma dolor mudança:	35
	y si es fort mal andança,
	que ya que puga matarme
	no porá descontentarme.
	So content de quant me dona
	ab desdeny y crueltat,	40
	per que te ma voluntat
	tota cosa vostra bona:
	si es contra mi fellona
	que ya que puga matarme
	no porá descontentarme.	45

—59→

Altra
	Ay que no mirau, Señora,
	lo gran foch tinch en estrem,
	via fora, via fora,
	vingue aygua, que yo 'm crem.
	Señora, de vostra vista	5
	tot lo cor tinch inflamat,
	y perque tal foch resista
	cerch la vostra pietat:
	y essent vos la causadora
	mon cor trist cremar se tem,	10
	via fora, via fora,
	vingue aygua que yo 'm crem.
	Es un foch de molt gran força
	qu' a crescut de poch en poch,
	que si no 's mostr' en la 'scorça	15
	tot de dins so flama y foch:
	tant que quant mes va pijora
	y es en lo grau mes suprem,
	via fora, via fora,
	vingue aygua que yo 'm crem.	20
	Es d' amor aquesta flama
	encesa del vostre gest,
	y quant mes va, mes s' inflama
	puix qu' el remey no ve prest,
	y vos sou la atiadora	25
	d' aquest foch que tant me prem,
	via fora, via fora,
	vingue aygua que yo 'm crem.
	Si tant dura vostra tema
	sens mirar ma servitut,	30
	ab lo foch que tant me crema
	ja so trist del tot perdut:
	y axi mes cruel que mora
	tots vos anomenarem,
	via fora, via fora,	35
	vingue aygua que yo 'm crem.
	Cesse donchs vostra cruesa,
	puix que merexeu tant,
	y es de gracia y gentilesa
	que ningú no pot dir quant:	40
	socorreu al qui us adora
	qu' esta ja 'l derrer estrem,
	via fora, via fora,
	vingue aygua que yo 'm crem.
	Vinga l' aygua piadosa,	45
	don remey al foch ardent,
	aygua fresca com la rosa
	del vostre cos tan plazent:
	y sino abans d' un hora
	tornar cendre tot me tem,	50
	via fora, via fora,
	vingue aygua que yo 'm crem.

—60→

Canço
	Puix sius mir vos me mirau,
	y si us parle us ne rieu;
	ma señora, y perque u feu?
	Quant vos mostre bon amor
	y ma voluntat sencera	5
	descubrintvos lo meu cor
	que per vos se desespera,
	mostrau vista falaguera
	y valerme no voleu:
	ma señora, y perque u feu?	10
	Si yo us mostre bon voler
	qu' altre tal nos trobaria,
	mostrau que preneu plaer
	fentme perdre l' alegria:
	ple 'stich de malenconia	15
	puix que res no m' prometeu:
	ma señora, y perque u feu?
	Quant vos dich ma voluntat
	descubrint ma cruel pena
	perque no m' mostrau bon grat	20
	desligantme la cadena?
	Vos me donau mala estrena,
	tot sia per amor de Deu:
	ma señora, y perque u feu?
	Nit y jorn sempre sospir	25
	contemplant vostra figura,
	que ja stich prop de morir
	puix nasquí sença ventura:
	feume fer la sepultura
	puix matarme axi voleu:	30
	ma señora, y perque u feu?
	No tinch altre pensament
	qu' amarvos, gentil señora,
	y vos me donau torment
	cada punt y cada hora:	35
	lo meu mal sempre pijora
	vos cruel no u conexeu:
	ma señora, y perque u feu?
	Y puix só vostre catiu
	no vullau 'ser estremada	40
	qu' estich ja mes mort que viu,
	y tinch l' anima arrancada:
	trista vida ne passada
	dels afanys que m' trameteu:
	ma señora, y perque u feu?	45
	Si teniu presumpcio
	de ser bella y valerosa
	per tenir perfeccio
	haveu de ser piadosa:
	puix vos suplich fresca rosa,	50
	no se perque nom valeu:
	ma señora, y perque u feu?

—61→

Canço
	Puix contrastau sens raho
	al voler meu,
	en tot pugau dir de no,
	placia' Deu.
	May pugau pendre repos,	5
	la nit y dia,
	perque vejau com per vos
	pert l' alegria,
	puix darme malenconia
	sempr' enteneu:	10
	en tot pugau dir de no,
	placia' Deu.
	May tingau son per dormir
	un punt ni hora,
	com yo trist quem feu morir,	15
	cruel señora,
	mes infel son qu' una mora
	puix no creeu:
	en tot pugau dir de no,
	placia' Deu.	20
	Quant volreu manteniment
	per sustentarvos,
	aquell sia de vos absent
	sens may trobarvos,
	puix ami per ben amarvos	25
	ay! tal me feu:
	en tot pugau dir de no,
	placia' Deu.
	Quant volreu pendre plaer
	soptat sen vaja,	30
	perque vejau quin despler
	mon cor assaja,
	y qui nou creurá tal aja
	en lo cor seu:
	en tot pugau dir de no,	35
	placia' Deu.
	Sempre tingau soledat
	sens procurarla,
	y de res may tingau grat
	de quant se parla,	40
	puix ma fe qu' es ben amarla
	may no creeu:
	en tot pugau dir de no,
	placia' Deu.
	Quant volreu de res parlar	45
	ningu no us crega,
	fins vejau qu' el meu penar
	per vos valega,
	y mon voler clar conega
	qu' es qual deu:	50
	en tot pugau dir de no,
	placia' Deu.

—62→

Canço
	Qui no sap secret callar
	no pot dir que sap d' aymar.
	Qui no pot secret tenir
	be mereix pena sentir;
	prest sen porá penedir	5
	puix li danya son parlar.
	Qui no sap secret callar
	no pot dir que sap d' aymar.
	Lo qui no tindrá secret
	molt poch li valdrá son fet,	10
	l' amant vol esser discret
	si d' amor voldrá gustar.
	qui no sap secret callar
	no pot dir que sap d' aymar.
	L' amant vol anar tot sol	15
	y a l' escur com lo muçol
	que si companyia vol
	molt prest porá perillar.
	qui no sap secret callar
	no pot dir que sap d' aymar.	20
	Lo qui ama de fin cor
	no fe cas de sa dolor,
	sols per contentar l' amor
	sempre vol perseverar.
	Qui no sap secret callar	25
	no pot dir que sap d' aymar.
	L' amador que es sufirent
	sap guardarse de la gent
	y axi fa qu' el mal dient
	no li pot damnificar.	30
	Qui no sap secret callar
	no pot dir que sap d' aymar.
	L' amant ha de ser sencer
	per contentar son voler;
	sobre tot es menester	35
	saber ben dissimular.
	Qui no sap secret callar
	no pot dir que sap d' aymar.

Canço
	Hom deu fer quant fer poria
	per cumplir son bon voler:
	recortvos que cada dia
	lo que hom vol nos pot aver.
	Si teniu perfet amor	5
	no deveu james cansar,
	mostran descuvert lo cor
	ab gentil persesverar,
	tenint ferma fantasia
	no mudant may lo parer,	10
	recortvos que cada dia
	lo que hom vol nos pot aver
—63→
	temps perdut no 's pot cobrar;
	miran no 'l perdau ja mes,
	no vullau tan poch cuytar,	15
	fora temps no 's pot fer res:
	no dexeu may la porfia
	qu' a les voltes pot valer,
	recortvos que cada dia
	lo que hom vol nos pot aver.	20
	Amar sempre de secret
	s' a de fer ab molt gran zel,
	l' amador quant es discret
	sempre te molt gran recel:
	fuig de tota compañia	25
	guardantse del mal parler,
	recortvos que cada dia
	lo que hom vol nos pot aver.
	Quant l' amant es diligent
	may no pert loch ni sahó,	30
	sempre te lo pensament
	hon te la devoció:
	en ben servir prenga via
	si nou fá, res no pot fer,
	recortvos que cada dia	35
	lo que hom vol nos pot aver.
	No fiar may de ningú
	deu tenir tot fel amant,
	mas ha de ser importú
	molt expert y vigilant:	40
	quant de pler, quant' alegria
	perden molts per no saber?
	Recortvos que cada dia
	lo que hom vol nos pot aver.

Canço
	No es amor vostre voler
	ni 's pot en res estimar
	perqu' el verdader amar
	ha de ser en tot sencer.
	Amor es cosa inmortal,	5
	y axi com Deu, es tot sol:
	semblant amor esser vol
	net, perfet y tot igual:
	y per ço vostre parer,
	señora, poreu mudar,	10
	perqu' el verdader amar
	ha de ser en tot sencer.
	Axí com díu Salamó
	fes per cas ab ton semblant
	no 's pot dir perfet amant	15
	qui te variació:
	igualtat ha menester
	qui amor vol aumentar,
	perqu' el verdader amar
	ha de ser en tot sencer.	20
—64→
	Ahon crema sols un lum
	mostra l' hombra, lo que te,
	mes tan tost qu' altre lum ve
	tot se converteix ab fum:
	hon si amor es barater	25
	no porá molt temps durar,
	perqu' el verdader amar
	ha de ser en tot sencer.
	Un hom sol dins molts camins
	en un punt anar no pot,	30
	dintre d' hu ha de fer tort
	per mig fugint dels espins:
	un camí donchs ha de ser
	hont amor no puga errar,
	axí l' verdader amar	35
	ha de ser en tot sencer.
	Molts reys dintre d' un regnat
	pau ja mes poran sentir,
	hon volran molta residir
	en amors aurá debat:	40
	un rey tot sol á de ser
	qui pacifich vol regnar,
	axi l' verdader amar
	ha de ser en tot sencer.
	Una fe y un sol amor	45
	y un rey se an de mantenir,
	y aquests tres fins al morir
	sens engan ni deshonor:
	altrament no te valer
	qui volrá desvariar,	50
	axi l' verdader amar
	ha de ser en tot sencer.

Cançoneta de la fermetat de les dones
	En un temps som arribat
	que lo mon va no se com
	perdud' es la lealtat,
	tot hom se guart de tot hom.
	Va lo mon fora sahó,	5
	no 's conex la servitut,
	no val huy tenir virtut
	ni 's segueix juy de raho:
	es lo mon desbaratat
	crech qu' o fa perqu' es ja prom;	10
	perdud' es la lealtat,
	tot hom se guart de tot hom.
—65→
	No 'profita ben amar
	dona qu' es desconexent
	perqu' es muda com lo vent	15
	ab desig sols de mudar:
	a tota amostra bon grat
	y per no res pren lo tom,
	perdud' es la lealtat
	tot hom se guart de tot hom.	20
	No se usa sino interés
	ab parlar del tot fingit,
	per poch que falt lo profit
	ben servir es per demes:
	no 's recorda lo passat,	25
	si be fos de gom en gom,
	perdud' es la lealtat
	tot hom se guart de tot hom.
	Guay del que roman desfet
	per ser leal amador,	30
	puix qu' en dones ver amor
	no pot ja trobar son dret:
	es molt gran la crueltat
	ab que d' elles tractats som,
	perdud' es la lealtat,	35
	tot hom se guart de tot hom.
	Molt prometre y poch tenir
	es de totes lo costum,
	tot feneix apres en fum
	pus nols falta may que dir:	40
	renyan sempre com lo gat,
	son fexugues mes que 'l plom,
	perdud' es la lealtat,
	tot hom se guart de tot hom.
	Per mostrar que us volen be	45
	sempre vos demanen cels,
	mas no tenen pas recels
	de fer tot quant be los ve:
	o quant bell resta enganat
	que 's pensa ser majordom!	50
	perdud' es la lealtat,
	tot hom se guart de tot hom.
	Guart se huy en general
	l' hom qui vol amar de fet,
	qu' en dona fé no 's permet,	55
	qu' es d' amor la principal:
	si 's fia será 'nganat
	qu' es mudat ja 'l bon renom,
	perdud' es la lealtat,
	tol hom se guart de tot hom.	60
	Fugen del que las segueix,
	seguexen á qui les fuig,
	quant fastig y quant enuig
	passa qui no las coneix:
	quant pensa ser ben amat	65
	resta 'nganat sols del nom,
	perdud' es la lealtat,
	tot hom se guart de tot hom.
	Y si may qualqu' u per sort
	la dona 'l volgué tot sol,	70
	pot se dir hu com lo sol
	y jo crech que deu ser mort:
	mas si viu en tal estat
	pot dir qu' a guanyat lo pom,
	perdud' es la lealtat,	75
	tot hom se guart de tot hom.

Demanda feta per un cavaller al autor

Resposta del autor

Cant de amors

Demanda feta per un Reverent la cual trameté sensa posar son nom

Resposta del autor

Demandes y respostes entre mossen Pere Giberga y lo autor, fetes en versos los quals son nomenats Fenix

Demanda de mossen Pere Giberga

Resposta del autor

Demanda del autor a mossen Pere Giberga

Resposta de mossen Pere Giberga

Obra en mort de una señora

Obra de amors

Obras de amors

Lo autor á una Señora que li demaná en que estava pensant

Cant de amors

Sparsa de amor maridada

De un desesperat de amor

Canço de gelozia

Obra de amor en epístola

Canço de fermesa

Canço

Canço

Vilancet vell

Altra

Altra

Canço

Canço

Canço

Canço

Canço

Cançoneta de la fermetat de les dones