Semblança de Joan Maragall
JOAN MARAGALL I GORINA
Un intel·lectual complet que va influir en la seva societat
Joan Maragall i Gorina (1860-1911), poeta, prosista, periodista, traductor i advocat, és una de les figures més trascendentals i influents de la Catalunya del tombant de segle. La història de la literatura l'ha situat com un dels valors més significatius de la poesia catalana de tots els temps, mentre que el seu llegat humanístic ha esdevingut un patrimoni col·lectiu de la Catalunya actual.
La complexitat i singularitat de la figura de Joan Maragall s'expressa per mitjà de la seva trajectòria i els diferents terrenys que va abastar. Home de profunda espiritualitat, catalanista i humanista, la seva actitud reflexiva i individualista el va portar a adoptar posicions teòriques i estètiques que van marcar el pensament cultural de l'època.
Joan Maragall ha estat associat d'una manera inequívoca al Modernisme. Les pautes artístiques que articulava en la teoria que acompanyava la seva creativitat i els postulats regeneracionistes que defensava en articles, discursos o correspondència personal (una part de la qual es conserva a l'Arxiu Maragall) coincideixen amb el corpus global que va identificar el Modernisme com un moviment transformador, que va modificar la concepció global de la cultura i de la figura de l'artista en la societat del seu temps.
Però, més enllà de coincidències estètiques i temporals amb determinants corrents, l'obra de Maragall es manifesta de manera transversal a les diferents visions literàries que es produeixen en l'època i experimenta contínues evolucions que influencien altres creadors i que, en alguns casos, no amaguen certes contradiccions personals. La seva poètica actua de pont entre la tradició jocflorista i les noves fórmules literàries inspirades en la modernitat cultural i atorga al poeta un paper fonamental en la traducció lírica de la bellesa i la inspiració natural.
Al llarg de la seva trajectòria, Maragall mostra la seva preocupació per determinades qüestions polítiques i socials de l'època. El catalanisme i el model de vertebració de Catalunya dins una Espanya en crisi, les reformes lingüístiques, la nova urbanitat emergent, els mites i la religiositat, les arrels del poble o els conflictes socials amb expressió violenta constitueixen temes de la seva obra poètica, en prosa o periodística, en els quals Maragall s'expressa des de la llibertat de pensament que va caracteritzar el seu perfil.