Antologia poètica
Ponç Pons
Al darrer món de Tomis, | ||||
cobert de terra estranya, | ||||
en una tomba ignota | ||||
que el vent salí colpeja, | ||||
potser visquis encara | ||||
en el record d'antigues, | ||||
enamorades dones | ||||
i et cantin vells poetes | ||||
com jo mateix que, líric, | ||||
madur, pausat, els versos | ||||
i plany dolgut, romànic, | ||||
la nostra vida incerta. | ||||
El temps, que tot ho esfondra, | ||||
solida el teu prestigi | ||||
i fa el teu nom de mestre | ||||
per sempre inesborrable. | ||||
Però ja clàssic, mite, | ||||
amant d'amor, ni el sexe | ||||
perdura i és inútil, | ||||
llorer marcit, la fama. | ||||
Tots som llavor d'oblit. | ||||
El celistre que corca | ||||
quaderns, carpetes, llibres, | ||||
ho amara tot de sal. | ||||
Ser feliç és un plagi, | ||||
escriure un deure amarg. | ||||
No vivim, les paraules | ||||
ens desviuen i ens fan, | ||||
cercadors enfebrits | ||||
de bellesa, perduts | ||||
presoners d'una pàgina. | ||||
Naufragam en gargots. | ||||
A l'Olimp, pura ossera | ||||
de castanyers i núvols | ||||
que el càlid sol grec besa, | ||||
els déus també s'han mort. | ||||
Tot és fum i no hi queda | ||||
ja res etern, Ovidi. |
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|
||||||||||||
Les roses de Ronsard ja s'han marcit | ||||||||||||
i Déu és ara sols un record més | ||||||||||||
Hi ha mars enllà de l'illa que no he vist | ||||||||||||
i llocs de mapes verds on mai no he estat | ||||||||||||
La nit és una cambra enmig del món | ||||||||||||
la vida un buit que amb mots ompl de sentit | ||||||||||||
On són les neus que va cantar Villon | ||||||||||||
Del magma espès del goig n'he tret dos fills | ||||||||||||
de l'íntim pou dels anys un vers d'enyor | ||||||||||||
El vell mussol enguany no ha regressat | ||||||||||||
ni han fet els pardals niu al meu cambró | ||||||||||||
Somii aquell Son Bou immens d'infant | ||||||||||||
M'estic fent vell i torn a llegir a Shakespeare |
|
||||||||||||||||
He anat a caminar pel camp fins a Son Bou | ||||||||||||||||
i he vist els trencs solcant l'enfront de Llucaquelba | ||||||||||||||||
Sota un cel generós perfumat de llentrisca | ||||||||||||||||
les figueres lliuraven enterra els seus fruits | ||||||||||||||||
Pel barranc verd d'Es Bec entre Ses Canessies | ||||||||||||||||
Son Boter dava a un mar d'un profund blau turquesa | ||||||||||||||||
Desterrades les aus orfe d'antigues dunes | ||||||||||||||||
jo em pensava gelós que el paisatge era nostre | ||||||||||||||||
dins les síquies la gent llença llaunes i fems | ||||||||||||||||
Ara em tanc en la nit de Sa Rocassa i cant | ||||||||||||||||
amb amor tot allò que perviu d'aquesta illa | ||||||||||||||||
explotada que estim amb dolor de fill pària | ||||||||||||||||
Ja no hi ha vellmarins pels penyals de Fornells | ||||||||||||||||
S'omplen totes les cales de bars i de murs | ||||||||||||||||
La llum grega es tenyeix de renous asfaltats | ||||||||||||||||
L'idioma en què escric no l'entenen ni els morts |
|
||||||||||||
Sóc al bosc de S'Artiga i és hivern | ||||||||||||
Fa fred | ||||||||||||
M'he llevat les sabates | ||||||||||||
Ara escric caminant descalç entre el pinar | ||||||||||||
Així sent bé la terra | ||||||||||||
L'antiga i aspra terra endogalada | ||||||||||||
Dels avis dels besavis dels meus avis | ||||||||||||
Hi ha xalets il·legals | ||||||||||||
Hi ha dos gossos que borden | ||||||||||||
Amargats amb lladrucs de pell negra i piscina | ||||||||||||
Hi ha un citröen tirat | ||||||||||||
una moto una cuina | ||||||||||||
un sofà (no mentesc!) | ||||||||||||
un be mort i un somier | ||||||||||||
Jo volia només fer un poema bucòlic | ||||||||||||
Escriure És bell el camp entre els turons de l'illa | ||||||||||||
Cal que cremi els records d'uns paratges de faula | ||||||||||||
No sé viure sotmès ni amb mirada turista | ||||||||||||
Al pou sec hi ha enderrocs però brillen els brucs | ||||||||||||
Som indignes del do d'haver estar menorquins |
M'assec al moll de fusta de Cala Molí i pesc donzelles amb els meus fills que somien sandokans i mobydicks.
Tenc les mans escatades de pics d'esparralls i salpes.
Retirat del món, del segle, escric amb la ventresca d'un anfossol l'elegia clara del salobre.
Sé que després de la sal i els solcs que el mar soscava en la pell dels dits és lleugera i càlida la ploma.
Travessaré Es Codolar, bussejaré al fons de Sa Nitja per trobar, colgada, entre algues, l'ànima blanca del mite.
No calaré a Cala's Morts.
Com el vent que de Tíndari m'arriba perfumat de camamil·la, els anys sorrencs traginen pols de corc.
Ara passa un llaüt i un ca de pèl asprós m'ensuma ximple l'esca.
D'al·lot, Déu caminava sobre les aigües. El món feia olor d'encens. Encara no sabia que duim l'infern dins nosaltres ni caçava caderneres amb filacs i vesc.
Un dia, un amic meu va ofegar cinc moixets petits en el safareig verdós de l'hort de Can Virolla. Després van arribar a l'illa gent de mots triomfants que obrien síquies i solcaven l'espai d'arbres secs i fils.
Els tamarells van començar a morir-se. La neu no va tornar més. Al cine feien Quo vadis? i un fosquet de biblioteca fred vaig veure El crit de Munch.
Ara pesc donzelles amb els fills que riuen quan els cant alegre la cançó pirata de John Silver i em demanen qui era Billy Budd.
Vull oblidar que vaig llegir Genet. Negaré com sant Pere tres vegades Bataille.
Hi ha una tèquina amb rems que es podreix al canyís...
Es fa fosc i m'invent una vida ermitana.
Jo que sóc també grec i voldria trescar | ||||
com un faune les illes fulgents de l'Egeu | ||||
cant els llocs seculars que vaig veure d'al·lot | ||||
i dic Cala'n Porter Macaret Alcaufar | ||||
Trebalúger Son Bou S'Arenal d'en Castell | ||||
Cant i escric amb amor el nom de boscos purs | ||||
on jugàvem feliços a guerra els amics | ||||
i on anava amb ma mare a cercar esclata-sangs | ||||
S'Alzinar d'en Salord S'Artigueta Llucatx | ||||
La Cucanya Ses Rambes Biniatzau Alcotx | ||||
Vaig recórrer amb mon pare els camps de l'illa just | ||||
quan tenia nou anys i era immens l'horitzó | ||||
entre cans que encalçaven lladrant secs conills | ||||
Biniguarda Es Banyul Tordonell Sa Boval | ||||
Ho record mentre escric abocat a un futur | ||||
estranger encimentat de for rents i de bars | ||||
Els paisatges d'infància no existiran més | ||||
Aquell món que somii s'ha acabat i ja és mort | ||||
No vull viure per plànyer cap temps esfondrat | ||||
Serà un vers de revolta el meu verd testament |
T'ho diria rimant decasíl·labs invictes | ||||
Amidant amorosos alexandrins blancs | ||||
T'escriuria Roser sense tu no sé viure | ||||
o A pesar de betzèrries serem sempre amants | ||||
Tu ja saps que t'estim Sense por ni futur | ||||
potser ens calgui parlar amb un llenguatge agressiu | ||||
d'aquest temps malgarbat de falsaris cabrons | ||||
Com va dir el portuguès que en va escriure un xinxer | ||||
Són ridícules totes les cartes d'amor | ||||
i aquí hi sobren polítics de seny pesseter | ||||
Prou Tristanys i Romeus prou Renés i Abelards | ||||
El diari du un jove de divuit anys mort | ||||
i han trobat a La Vall un vaixell amb haixix | ||||
Jo no jug a ser progre ni em venc al poder | ||||
Com va dir Saramago Silenci i treball | ||||
Si m'aferr obsessiu a aquests mots insurgent | ||||
és perquè tu ja ho saps no sóc jo si no escric | ||||
i el més íntim exili és un vast sentiment | ||||
Una empresa vol fer un camp de golf a Tirant | ||||
no sé d'on trauran l'aigua i mil apartaments | ||||
Ara acab de llegir Dublinesos de Joyce | ||||
Prest serem souvenirs mohicans i estrangers |
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Ens vestíem de llum a les platges ardentsAmb sorra esmerilàvem gregament el cos | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
La sal creixia als patis verds sota el raïm | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
No sabíem que el món existia i que enllà | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
De les costes de l'illa hi hagués altres déus | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Un vell atles romput em va obrir tots els ports | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Vaig llegir l'Odissea entre mates i pins | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
On són ara els senders desvirgats de Son Bou | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
O els tendals de canyís vora els verds tamarells | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Sobrevolen Addaia sornuts gavians | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Aquí encara hi ha gestos de Guerra Civil |
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
|
||||||||||||||||
|
||||||||||||||||
|
||||||||||||||||
|
||||||||||||||||
|
||||||||||||||||
|
||||||||||||||||
|
||||||||||||||||
|
||||||||||||||||
|
||||||||||||||||
|
||||||||||||||||
|
||||||||||||||||
|
||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Aquest llibre neix de les converses que he mantingut durant anys amb Fernando Pessoa i és una part lusitana del meu Dillatari.
Des que, quan era petit, a la platja solitària de Son Bou vaig trobar un home fent versos i em va dir que es deia Dante, convisc amb morts que són vius i em relacion amb vius que semblen morts.
Com que, segons Herman Bloch: «el que existeix no pot ser veritat», he intentat materialitzar, com Nerval, «l'expansió del somni en la vida real». Si no em creieu –diu Lautréamont–, anau a veure-ho.
La Poesia és una clau mestra.
Menorca. Sa Figuera Verda, abril de 2003.
|
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
He acomplert el meu somni | ||||
de tenir un solitari | ||||
terreny verge en el camp. | ||||
He comprat un poètic | ||||
paisatge menorquí. | ||||
Ara faig paret seca | ||||
i desbrós de brutícia | ||||
velles tanques que el temps | ||||
ha florit d'abandó. | ||||
En el fons el que vull | ||||
és poder fer-hi versos, | ||||
lliure, enfora del món. | ||||
Aquí puc ser un secret | ||||
eremita salvatge | ||||
i escriviure tranquil | ||||
com un nou Thoreau illenc. | ||||
He penjat uns quants nius | ||||
per a ocells i he sembrat | ||||
en filera un camí | ||||
medieval de xiprers. | ||||
De moment no escric gaire | ||||
ni llegesc com abans. | ||||
Tot el dia llev còdols. | ||||
Com a mínim dorm bé. | ||||
No hi ha insomni que valgui. | ||||
De cruixit, ni em desvetll. | ||||
Quan em mir adobant | ||||
amb tendresa la terra, | ||||
fent paret o cavant, | ||||
veig profunda i austera | ||||
la mirada de Tolstoi. | ||||
Ell va dir que l'ofici | ||||
d'escriure corromp l'ànima | ||||
i va fer, per fugir-ne, | ||||
a estones de pagès. | ||||
Il·lusos ens servim | ||||
amb goig de les paraules | ||||
i al final acabam | ||||
desvalguts esclaus seus. | ||||
Cal esser demiürgs. | ||||
Poesia i poema | ||||
no són sempre el mateix. | ||||
Religió, màgia, mística, | ||||
exercici verbal, | ||||
constel·lació de signes | ||||
o missatge formal? | ||||
Tot és simple i senzill. | ||||
Ja no cal travessar | ||||
cap carrer per fugir, | ||||
com Quasimodo amb versos | ||||
dins l'abric curt, de casa. | ||||
Tot està més que dit. | ||||
El futur d'atzucac | ||||
que en els murs de marès | ||||
tenia culs de bòtil | ||||
s'ha obert camps a través | ||||
entre tanques d'ullastres. | ||||
Sé que açò és ser feliç. | ||||
Podaré les figueres. |
|
M'han operat la dona. | ||||
T'escric de l'hospital. | ||||
Li han extirpat l'úter, | ||||
un tumor i un ovari. | ||||
Vivim de vanitats. | ||||
Serà llarga la nit. | ||||
Es queixa, es mou, té mal. | ||||
Du una sonda i un sèrum. | ||||
Li han donat un calmant. | ||||
Quan l'he vista sortir | ||||
del quiròfan, tants anys | ||||
d'estimar-la m'han fet | ||||
plorar com un al·lot. | ||||
En el fons no tenim | ||||
més que allò que hem donat | ||||
i sense ella no sé | ||||
què m'hauria passat. | ||||
Sóc un ser desvalgut, | ||||
fràgil i desterrat. | ||||
Ella m'ha dat dos fills, | ||||
estaló i una llar. | ||||
Es despert, es condorm, | ||||
diu que m'estima molt. | ||||
He tornat a plorar. | ||||
Hi ha quietud i la nit | ||||
s'ha emparat de Maó. | ||||
Vaig i vénc del seu llit. | ||||
Sent de lluny l'ascensor. | ||||
Per la ràdio van dar | ||||
que faria mal temps. | ||||
Potser plogui i el món | ||||
no s'acabi en aquest | ||||
forat blanc d'hospital. | ||||
Ara em diu que té set. | ||||
No pot beure i li bany | ||||
els llavis secs i el front. | ||||
Deu ser trist estar sol. | ||||
El dolor no té amics | ||||
i una vida no és prou | ||||
per dur dins tantes vides. | ||||
Un dia ens morirem | ||||
entubats, plens d'enyor, | ||||
i agònics no sabrem | ||||
si el real és allò | ||||
que hem llegit o viscut. | ||||
Ara torna a dormir | ||||
i jo m'assec cansat | ||||
en un tou sofà verd. | ||||
M'he fixat que tothom | ||||
és de fora i no hi ha | ||||
(potser han nascut aquí!) | ||||
ningú en aquesta planta | ||||
que parli menorquí. | ||||
Em sent expoliat! | ||||
Potser acabi fent versos, | ||||
con Ramis, en llatí | ||||
o m'inventi heterònims | ||||
finals en castellà. | ||||
De petit jo volia | ||||
descobrir terra incògnita | ||||
i explorar la fulgent | ||||
línia d'ombra dels mapes. | ||||
Un dia vaig comprendre | ||||
allò que diu Pascal: | ||||
La desgràcia de l'home | ||||
prové de no saber | ||||
reflexionar tranquil | ||||
en una habitació. | ||||
Escriure és respirar. | ||||
D'aleshores, nocturn | ||||
lector devot de Chatwin, | ||||
Leigh Fermor, Colin Thubron, | ||||
he trescat solitari | ||||
territoris de llibres | ||||
i he fundat en silenci | ||||
paradisos plens d'art. | ||||
Sé que tenc mig camí | ||||
de la vida escatat | ||||
i ara em trob perseguit | ||||
per falcats de records | ||||
en una selva obscura. | ||||
Veig la dona que dorm, | ||||
el sèrum gotejant, | ||||
i m'adon que l'estim | ||||
fidel amb un amor | ||||
poètic i total. | ||||
Em dol el seu dolor. | ||||
No sóc home de farses | ||||
(Ah, la Literatura!) | ||||
ni poses culturals. | ||||
Jo escrivisc amb passió | ||||
el que és cert i real. | ||||
M'acomiad. Ja et diré | ||||
com va tot. El matí | ||||
va naixent i la llum | ||||
té un color ennuvolat. | ||||
Torna a dir que té set. | ||||
Li bany llavis i front. | ||||
Obre els ulls emboirats. | ||||
Jo la bes agraït | ||||
amb un ram venturós | ||||
d'esperança i tendresa. |
Ha vingut caminant a Sa Figuera Verda | ||||
i ha demanat confús: On és la neu? | ||||
Li he explicat que a Menorca mai no fa prou fred | ||||
i les nostres muntanyes només són pujols. | ||||
Ha somrigut benèvol. Hem anat | ||||
a passejar en silenci i ha intuït | ||||
content estranyes formes en els núvols. | ||||
Ha besat un ullastre, ha acaronat | ||||
una paret i en veure les figueres | ||||
que tenen dos-cents anys, emocionat, | ||||
s'ha llevat el capell per fer una reverència | ||||
i ha dit: Són ben iguals que les que hi ha a La Bíblia! | ||||
Mentre tornàvem M'ha contat que escriu | ||||
una història difícil sobre uns germans Tanner. | ||||
Asseguts a l'aljub hem vist pondre's el sol. | ||||
Tenia els ulls molt blaus i el pensament molt lluny. | ||||
De cop, ha fet un gest d'adéu i se n'ha anat, | ||||
com una ombra que fuig, cap a Binifamís. | ||||
Quan passava espectral amb paraigua pels horts | ||||
plens de fruita cap gos s'ha atrevit a lladrar. |
Ha vingut ben mudat amb corbata i capell. | ||||
Duia al braç un paraigua a pesar de fer sol. | ||||
S'ha assegut a l'aljub, ha contemplat el camp | ||||
i amb un gest amorós ha dit: Tot és tan bell | ||||
que em fa pena deixar aquests camins per ser un mort. | ||||
Li he dat aigua i els moixos li han pujat damunt, | ||||
les gallines, però, li han vist cosa d'estrany. | ||||
M'ha parlat amb tendresa dels anys que ha viscut | ||||
tancat a un sanatori de malalts mentals. | ||||
Si pogués tornar a viure, m'ha dit, t'assegur | ||||
que..., i molt trist s'ha aturat amb un rictus de plor, | ||||
mentre el gall espantat per una ombra ha fugit. | ||||
S'ha posat bé el capell, ha exclamat bondadós: | ||||
Adéu. Torn a l'infern!, i m'ha donat la mà. | ||||
Quan partia he volgut regalar-li uns quants ous. | ||||
Allà on vaig, ha rigut, el real no existeix. |
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Hem estat pocs i trists. | ||||
Al cementeri encara | ||||
la rosada tenyia | ||||
les llambordes d'un fràgil | ||||
i humit tel transparent. | ||||
No sé qui ha recordat | ||||
un sopar d'escriptors | ||||
al Martinho de Arcada | ||||
i ha parlat amb elogis | ||||
del darrer article teu. | ||||
Diuen que has demanat | ||||
les ulleres i escrit | ||||
tremolosa una frase | ||||
en anglès: I know not | ||||
what tomorrow will bring. | ||||
La beguda t'ha fes. | ||||
La cirrosi t'ha mort. | ||||
Ara ja no aniràs | ||||
a Cascais per refer | ||||
la teva obra i canviar | ||||
solitari el destí. | ||||
Un vast desassossec | ||||
t'ha portat al llindar | ||||
d'on s'acaba la llum | ||||
i comença el no-res. | ||||
El bagul està ple | ||||
de papers manuscrits | ||||
i de llibres futurs | ||||
mecanografiats. | ||||
El vell sense interès | ||||
de les botines brutes, | ||||
l'home gras i vermell | ||||
que fuma, el venedor | ||||
de loteria coix | ||||
que a la Rua de Prata | ||||
i la dos Douradores | ||||
trobaves als matins | ||||
t'estranyaran pensant | ||||
anònims: On deu ser? | ||||
Seràs com suposaves | ||||
només un transeünt | ||||
menys en la quotidiana | ||||
bellugor dels carrers | ||||
de Lisboa amb les cases | ||||
de diversos colors | ||||
on vas viure i tornaves | ||||
a tornar convençut | ||||
que d'un quart pis obert | ||||
a la ciutat es pot | ||||
en silenci trescar | ||||
infinit l'univers. | ||||
A La Baixa els portals | ||||
tenen ombres de dol | ||||
i els tramvies van fent | ||||
el trajecte més gris. | ||||
A pesar que has sigut | ||||
un poc rar i distant, | ||||
a pesar que, educat, | ||||
sempre t'has sentit sol, | ||||
evocant els teus ulls, | ||||
crec que hem estat amics | ||||
i t'enyoraré molt. |
|
||||||||||||
Des del camp menorquí m'acomiad mentre encenc | ||||||||||||
fogueres de brancam com ofrenes per tu. | ||||||||||||
La passió d'escriviure i llegir m'ha portat | ||||||||||||
dissident lluny del món literari i no vull | ||||||||||||
formar part de cap grup limitat per l'edat | ||||||||||||
(tenc més segles que Homer) que no sigui d'amics. | ||||||||||||
Els antòlegs no saben on m'han de ficar. | ||||||||||||
M'estim més, solitari, ser una illa dins l'illa. |
|
||||||||||||
|
||||||||||||
|
||||||||||||
|
||||||||||||
|
||||||||||||
|
El saber i la sospita
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Insulària
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|