Resultados de búsqueda (6)
Filtros aplicados:
-
Resultado número:1
Texto
- Título:
-
El exilio literario español de 1939 : actas del Primer Congreso Internacional (Bellaterra, 27 de noviembre- 1 de diciembre de 1995). Volumen 1 / edición de Manuel Aznar Soler - Registro bibliográfico
- Autor:
-
Congreso Internacional sobre el exilio literario español de 1939 (1º. 1995. Bellaterra)
- Portales:
-
Biblioteca americana
Visitar sitio web
| Biblioteca del Exilio
Visitar sitio web
| Exilio
Visitar sitio web
- Materias:
-
Exiliados -- Historia España -- 1939-1975 -- Congresos | España Historia -- 1936-1939 (Guerra Civil) -- Exiliados -- Congresos y asambleas
- Fondo:
-
55
títulos asociados
- Fragmentos
'agustí bartra' en la obra
: (113
coincidencias encontradas)
-
-
la dada bàsica
per a fixar el començament del període- és
quan s'inicia la relació epistolar entre Agustí
-
Bartra i Antoni Ribera, una correspondència extensíssima
i molt rica a partir de la qual podem detectar
-
Per a Ribera, Bartra és el
Poeta per excel·lència -així, en majúscula,
tal i com l'esmenta en nombroses
-
Ribera sent per Bartra un reconeixement i una admiració
que sobrepassa de llarg els límits de l'amistat
-
Ribera li ho diu explícitament el
21 de juliol de 1954:
Sota la bandera Bartra, que
ara es va convertint
-
Ell és, diu Bartra, la «representació
de tota l'amistat difusa que tinc a la Pàtria» (14
d'agost de 1948
-
entre bons i dolents, la qual cosa equival
òbviament a una divisió entre partidaris i
detractors de Bartra
-
tremenda per part de Ribera i els
seus contra aquells que són vistos com a culpables
de la marginació de Bartra
-
La rèplica de Bartra
és immediata i en una breu nota del 4 de març
de 1957 li contesta:
-
Agustí Bartra
I és, en principi,
un adéu per sempre.
-
Lletres, que vol explotar
—543→
el lideratge de Josep Carner i en el qual s'integren Anna
Murià, Agustí
-
Bartra, Pere Calders, Jordi
Vallès i Joan Roura-Parella.
-
Diversos Autors, Miscel·lània Joan
Triadú, Montserrat, 1993, pp. 145-178).
852
Agustí
-
Bartra i Lleonart (Barcelona 1908, Terrassa 1982) -bàsicament
poeta, però també novel·lista, narrador
-
Sobre la seva obra vegeu, essencialment,
Anna Murià, L'obra de Bartra, Barcelona, 1975; Francesc
Vallverdú
-
, Introducció a la poesia d'Agustí
Bartra, dins Agustí Bartra, Obra poètica completa.
-
1938-1972, Barcelona, 1985, 2.ª ed., pp. 5-34; Miquel
Desclot, Introducció: una guia de lectura, dins Agustí
-
Bartra, Obra poètica completa.
-
Volum II: 1972-1982,
Barcelona, 1983, pp. 11-61; Diversos Autors, Actes del simposi
Agustí Bartra, Faig
-
, 30 (octubre 1988).
853
A
la mort de Bartra, Anna Murià cedí l'arxiu
particular
-
Vegeu
Catàleg del contingut de la Sala Bartra de la Casa-Museu
Alegre de Sagrera, Terrassa, 1987.
-
En aquest sentit, és interessant advertir com Oriol
Pi de Cabanyes és usat per Bartra com a paradigma
-
Finalment, la fruita ha madurat i la profecia s'ha
complert: Agustí Bartra, el mític poeta de
l'exili
-
Bartra és el primer que en parla, i en termes més
aviat elogiosos: «El més interessant de la colla -diu
-
Automàticament l'opinió de Bartra es capgira, amb la
qual cosa un poemari com Aurora
per vosaltres, d'aquell
-
mediocritat absoluta, de flors de drap
brut fetes per un noi de casa bona o que ho sembla» (carta de
Bartra
-
Agustí
Bartra, doncs, ho té molt clar: se situa al costat de Ribera
i dels seus i en contra dels enemics
-
854
En
tenim altres mostres a Agustí Bartra, Sobre poesia,
Barcelona, 1980; Pere Vives, Cartes des
-
dels camps de concentració,
a cura d'Agustí Bartra, Barcelona, 1972; Jordi F.
-
Fernández, «Conéixer Bartra», Cultura, 8 (novembre
1987), pp. 20-31; Pere Calders, Entre la ratlla i
-
Per a la
consulta de la Crónica... vegeu Anna Murià,
Crònica de la vida d'Agustí Bartra, Barcelona,
1990
-
completa del document, traduït
al català, a Crònica..., ob. cit., pp. 34-36.
857
Bartra
-
859
En
aquesta mateixa línia podem esmentar també
les cartes en què Calders explica a Bartra
-
Pere Calders, que torna a Catalunya el 1962 i, fins
a 1970, es converteix en el nou interlocutor de Bartra
-
Fins al punt que en
alguns cercles d'exili propers a Bartra aquesta actitud és
criticada i considerada
-
Valguin com a exemple
aquests fragments, datats a 11 de desembre de 1962:
—551→
Agustí:
l'enlluernament
-
Tot plegat va
conduint Bartra a un aïllament paral·lel al que sofreix
el grup d'Antologia a
l'interior
-
És a més el
moment en què Bartra va trencant amb pràcticament
tots els grups de l'exili català a Mèxic
-
enverinats és Joan Triadú, el qual és
víctima de fustigacions constants i d'un recel permanent que
Bartra
-
NO EXISTEIX AGUSTÍ BARTRA! No existeix
ningú, llevat d'ells. Doncs bé, jo dic: PROU!
-
.
—[538]→
—[539]→
La
correspondència d'exili d'Agustí Bartra
Jaume Aulet.
-
En el cas del poeta Agustí Bartra852
aquest estudi encara està per fer, tot i que es conserva un
epistolari
-
dels exiliats amb
l'interior, dels exiliats entre ells, per a obtenir noves dades
biogràfiques tant de Bartra
-
dels casos
-almenys des de finals dels anys quaranta- es conserva també
la còpia de les respostes de Bartra
-
Cal destacar les que reprodueix Anna
Murià a Crònica de
la vida d'Agustí Bartra (1967), una biografia
-
Ejemplo
de ello es El Cristo de 200.000 brazos de Agustí Bartra,
que representa los brazos de los 100.000
-
En él nos dice Agustí Bartra:
Un mes antes, la playa estaba
desierta.
-
franquismo, y la de otros escritores que tuvieron en el exilio
su definitivo proceso creativo -caso de Agustí
-
Bartra- e,
incluso, el canal de expresión de quienes daban sus
originales, a veces un tanto testimonialmente
-
l'existència —572→
dels camps de refugiats i alguns dels residents (Pere
Calders, Enric Cluselles, Agustí
-
Bartra) en provenien i hi
havien deixat amics.
-
Ejemplo de ello es
El Cristo de 200.000 brazos
de Agustí Bartra, que representa los brazos de los 100.000
-
En él nos dice Agustí
Bartra:
Un mes antes, la
playa estaba desierta.
-
És en aquest moment quan es forja el
mite de Bartra com a símbol del poeta exiliat fidel
a la pàtria,
-
És un mite que ajuden a crear, d'una
banda el mateix Bartra amb la seva actitud i la literatura
pròpia
-
D'aquesta manera, Agustí
Bartra es presenta -ell mateix o per boca dels seus promotors
barcelonins- com
-
Ho
evidencia el mateix Bartra en nombroses ocasions, com en
aquesta carta a Jordi Pinell del 20 de març
-
citar, entre los segundos, Oda a Catalunya des del tròpic,
Màrsias i
Adila y L'evangeli del vent de Agustí
-
Bartra o las
Poesies de
Pere Matalonga.
-
En cuanto a la narrativa, Biblioteca Catalana edita
también las primeras novelas de Bartra, Rafael Tasis
-
inspiren, entre les quals es troba la de la
mateixa autora, que narra l'inici de la seva relació
amb Agustí
-
Bartra.
-
Bartra és el primer que en parla, i en termes més
aviat elogiosos: «El més interessant de la colla -diu
-
Automàticament l'opinió
de Bartra es capgira, amb la qual cosa un poemari com Aurora
per vosaltres, d'aquell
-
mediocritat absoluta, de flors de drap
brut fetes per un noi de casa bona o que ho sembla» (carta
de Bartra
-
Agustí Bartra, doncs,
ho té molt clar: se situa al costat de Ribera i dels
seus i en contra dels enemics
-
Han passat vint anys, Agustí.
-
moment en què el panorama literari
català també comença a canviar i en
què una hipotètica contraposició Bartra-Riba
-
ja li comença a ser poc
útil i la conseqüència immediata és
que, a partir del 1957, l'aïllament de Bartra
-
I això
que, per la seva banda, Bartra es preocupa prou de promocionar-se
davant de Fuster com a símbol
-
Citaremos sólo como ejemplos
a Agustí Bartra, Francesc Camps Ribera, Juan Alcalde,
Vicenç Riera Llorca
-
el lideratge de Josep Carner i en el qual
s'integren Anna Murià, Agustí
-
Bartra, Pere
Calders, Jordi Vallès i Joan Roura-Parella.
-
(Campo de concentración), México,
1942; Agustí Bartra, Cristo de 200.000 brazos.
-
Al mismo tiempo ofrecía unos juicios,
informativos y críticos, sobre Josep Carner, Agustí
Bartra, «Pere
-
En aquest sentit,
és interessant advertir com Oriol Pi de Cabanyes és
usat per Bartra com a paradigma
-
Finalment, la fruita ha madurat i la
profecia s'ha complert: Agustí Bartra, el mític poeta
de l'exili
-
La rèplica de Bartra és immediata i en
una breu nota del 4 de març de 1957 li contesta:
—547→
Antoni
-
Agustí
Bartra
I és, en
principi, un adéu per sempre.
-
Han passat vint
anys, Agustí.
-
Cal esmentar, a tall d'exemple, la presència de lletres
dels següents personatges: Agustí Bartra, Amadeu
-
És en
aquest moment quan es forja el mite de Bartra com a símbol
del poeta exiliat fidel a la pàtria,
-
És un mite que
ajuden a crear, d'una banda el mateix Bartra amb la seva actitud i
la literatura pròpia
-
D'aquesta manera, Agustí
Bartra es presenta -ell mateix o per boca dels seus promotors
barcelonins- com
-
Ho evidencia el
mateix Bartra en nombroses ocasions, com en aquesta carta a Jordi
Pinell del 20 de març
-
la dada bàsica per a fixar el
començament del període- és quan s'inicia la
relació epistolar entre Agustí
-
Bartra i Antoni
Ribera, una correspondència extensíssima i molt rica
a partir de la qual podem detectar
-
Per a Ribera, Bartra és el Poeta per
excel·lència -així, en majúscula, tal i
com l'esmenta en nombroses
-
Ribera sent per Bartra un reconeixement i una admiració que
sobrepassa de llarg els límits de l'amistat
-
Citaremos
sólo como ejemplos a Agustí Bartra, Francesc Camps
Ribera, Juan Alcalde, Vicenç Riera Llorca
-
—[539]→
La correspondència d'exili d'Agustí Bartra
-
En el cas del poeta Agustí Bartra852
aquest estudi encara està per fer, tot i que es conserva
un epistolari
-
Tot plegat va conduint Bartra a un aïllament
paral·lel al que sofreix el grup d'Antologia a l'interior
-
És a més
el moment en què Bartra va trencant amb pràcticament
tots els grups de l'exili català a Mèxic
-
enverinats és Joan
Triadú, el qual és víctima de fustigacions
constants i d'un recel permanent que Bartra
-
NO EXISTEIX AGUSTÍ BARTRA! No existeix ningú,
llevat d'ells. Doncs bé, jo dic: PROU!
-
Pere Calders, que torna a
Catalunya el 1962 i, fins a 1970, es converteix en el nou
interlocutor de Bartra
-
Fins al punt que en alguns cercles d'exili propers
a Bartra aquesta actitud és criticada i considerada
-
—551→
Agustí
-
Al mismo tiempo
ofrecía unos juicios, informativos y críticos, sobre
Josep Carner, Agustí Bartra, «Pere
-
franquismo, y la de otros escritores que
tuvieron en el exilio su definitivo proceso creativo -caso
de Agustí
-
Bartra- e, incluso, el canal de expresión
de quienes daban sus originales, a veces un tanto testimonialmente
-
dels camps de refugiats i alguns dels residents (Pere Calders,
Enric Cluselles, Agustí
-
Bartra) en provenien i hi
havien deixat amics.
-
861
Agustí
Bartra, Odisseu, Mèxic, 1953.
862
«Estàs
fent una
-
i que m'és tan necessari com l'aire que respiro».
864
A l'arxiu particular
de Bartra
-
qual es parla d'aquesta qüestió.
865
La
nota és tan contundent que fins i tot Bartra
-
Bartra en aquells moments està
vinculat a la revista catalana de Mèxic, malgrat que
poc temps després
-
citar, entre los segundos, Oda a Catalunya des del tròpic,
Màrsias i Adila y L'evangeli del vent de Agustí
-
Bartra o las Poesies de Pere Matalonga.
-
En cuanto a la narrativa,
Biblioteca Catalana edita también las primeras novelas
de Bartra, Rafael Tasis
-
inspiren, entre les quals es troba la de
la mateixa autora, que narra l'inici de la seva relació amb
Agustí
-
Bartra.
- Formatos:
-
-
Leer obra
El exilio literario español de 1939 : actas del Primer Congreso Internacional (Bellaterra, 27 de noviembre- 1 de diciembre de 1995). Volumen 1
Concordancias
El exilio literario español de 1939 : actas del Primer Congreso Internacional (Bellaterra, 27 de noviembre- 1 de diciembre de 1995). Volumen 1
-
Resultado número:2
Texto
- Título:
-
El exilio teatral republicano de 1939 / Seminari de Literatura Espanyola Contemporània; [presentación Manuel Aznar Soler] - Registro bibliográfico
- Portales:
-
Biblioteca americana
Visitar sitio web
| Biblioteca del Exilio
Visitar sitio web
| Exilio
Visitar sitio web
- Materias:
-
Exiliados -- Historia España -- 1939-1975 | Teatro del exilio español
- Fragmentos
'agustí bartra' en la obra
: (12
coincidencias encontradas)
-
-
Caribe, Berga, Edicions de l'Albí, 1988,
pp. 11-22.
52
Sobre
el teatro de Bartra
-
véase Anna Murià, L'obra
de Bartra.
-
Assaig d'aproximació, Barcelona, Pòrtic,
1992, 2.ª edición revisada y Ricard Salvat, «Introducció»
a Agustí
-
Bartra, Obres completes IV: Narrativa 2,
Teatre, Barcelona, Edicions 62, 1987, pp. 5-29.
-
Existe otro
ejemplo significativo: el de Agustí Bartra.
-
Las obras de Bartra son siempre más literarias que
teatrales.
-
significativa
la puesta en escena durante el año 1954 de Octubre
y de fragmentos de Odisseu, dos textos de Agustí
-
Bartra.
-
Existe otro
ejemplo significativo: el de Agustí Bartra.
-
Las obras de Bartra son siempre más literarias
que teatrales.
-
significativa la puesta en escena durante
el año 1954 de Octubre y de fragmentos de Odisseu, dos textos de
Agustí
-
Bartra.
- Formatos:
-
-
Resultado número:3
Web
- Título:
-
Biblioteca del Exilio / dirección Teresa Férriz Roure - Registro bibliográfico
- Portales:
-
Biblioteca americana
Visitar sitio web
| Historia
Visitar sitio web
| Exilio
Visitar sitio web
- Materias:
-
Literatura del exilio española | Exiliados -- Historia España -- 1939-1975 | España -- España Exiliados -- 1939-1975 -- Fuentes,Historia -- 1939-1975
- Fragmentos
'agustí bartra' en la obra
: (4
coincidencias encontradas)
-
-
AULET, Jaume, «Agustí Bartra al camp d’Agde», El Pou de Lletres, 11-12 (otoño 1998–invierno 1999), pp
-
AULET, Jaume, «Algunes dades sobre la recepció de l'obra d'Agustí Bartra durant els anys de l'exili»,
-
DURAN, Manuel, «Tres grans escriptors catalans a Mèxic: Josep Carner, Agustí Bartra i Pere Calders»,
-
BARTRA, Agustí, «Una carta: fidelitat a la pròpia veu», El Pou de Lletres, 11-12, (otoño 1998-invierno
- Formatos:
-
-
Resultado número:4
Texto
- Título:
-
El exilio literario español de 1939 : actas del Primer Congreso Internacional (Bellaterra, 27 de noviembre- 1 de diciembre de 1995). Volumen 2 / edición de Manuel Aznar Soler - Registro bibliográfico
- Autor:
-
Congreso Internacional sobre el exilio literario español de 1939 (1º. 1995. Bellaterra)
- Portales:
-
Biblioteca americana
Visitar sitio web
| Biblioteca del Exilio
Visitar sitio web
| Exilio
Visitar sitio web
- Materias:
-
Exiliados -- Historia España -- 1939-1975 -- Congresos | España Historia -- 1936-1939 (Guerra Civil) -- Exiliados -- Congresos y asambleas
- Fragmentos
'agustí bartra' en la obra
: (6
coincidencias encontradas)
-
-
La incongruencia gramatical también
la usa otro escritor, Agustí Bartra, para reflejar
el horror de su
-
Bartra, después de la cita mencionada,
continúa diciendo que sabe que él no tendrá
la capacidad de «objetivar
-
Bartra, Agusti,
Cristo de 200.000 brazos,
Plaza y Janés, Barcelona, 1970.
-
Bartra, Agusti, Cristo de 200.000
brazos, Plaza y Janés, Barcelona, 1970.
-
La incongruencia
gramatical también la usa otro escritor, Agustí
Bartra, para reflejar el horror de su
-
Bartra, después de la
cita mencionada, continúa diciendo que sabe que él no
tendrá la capacidad de «objetivar
- Formatos:
-
-
Leer obra
El exilio literario español de 1939 : actas del Primer Congreso Internacional (Bellaterra, 27 de noviembre- 1 de diciembre de 1995). Volumen 2
Concordancias
El exilio literario español de 1939 : actas del Primer Congreso Internacional (Bellaterra, 27 de noviembre- 1 de diciembre de 1995). Volumen 2
-
Resultado número:5
Texto
- Título:
-
L'exili cultural de 1939. Seixanta anys després : Actas del I Congreso Internacional (Valencia, 2001). Tomo 2 / Edición de M.ª Fernanda Mancebo, Marc Baldó y Cecilio Alonso - Registro bibliográfico
- Autor:
-
Congreso Internacional "Sesenta años después" (1º. 1999. Valencia)
- Portales:
-
Biblioteca americana
Visitar sitio web
| Biblioteca del Exilio
Visitar sitio web
| Historia
Visitar sitio web
| Exilio
Visitar sitio web
- Materias:
-
Exiliados -- Historia España -- 1939-1975 -- Congresos | Intelectuales -- Exilio España -- Siglo 20º -- Congresos
- Fragmentos
'agustí bartra' en la obra
: (2
coincidencias encontradas)
-
-
que este
novelista merece su lugar en el grupo heterogéneo formado por Mercedes Rodoreda, Joan Sales, Agustí
-
Bartrá y Pere Calder, el equivalente catalán de la no
vela de Max Aub, Ramón Sender, Francisco Ayala
- Formatos:
-
-
Resultado número:6
Texto
- Título:
-
L'exili cultural de 1939. Seixanta anys després : Actas del I Congreso Internacional (Valencia, 2001). Tomo 1 / Edición de M.ª Fernanda Mancebo, Marc Baldó y Cecilio Alonso - Registro bibliográfico
- Autor:
-
Congreso Internacional "Sesenta años después" (1º. 1999. Valencia)
- Portales:
-
Biblioteca americana
Visitar sitio web
| Biblioteca del Exilio
Visitar sitio web
| Historia
Visitar sitio web
| Exilio
Visitar sitio web
- Materias:
-
Exiliados -- Historia España -- 1939-1975 -- Congresos | Intelectuales -- Exilio España -- Siglo 20º -- Congresos
- Fragmentos
'agustí bartra' en la obra
: (2
coincidencias encontradas)
-
-
Roura-Parella siempre
mantuvo excelentes relaciones con los intelectuales que continuaban residiendo
en México (Agustí
-
Bartra, Bosch-Gimpera, Lucio Mendieta, etc.).
- Formatos:
-
Filtros aplicados:
-
Resultado número:1 Texto
- Título:
- El exilio literario español de 1939 : actas del Primer Congreso Internacional (Bellaterra, 27 de noviembre- 1 de diciembre de 1995). Volumen 1 / edición de Manuel Aznar Soler - Registro bibliográfico
- Autor:
- Congreso Internacional sobre el exilio literario español de 1939 (1º. 1995. Bellaterra)
- Portales:
- Biblioteca americana Visitar sitio web | Biblioteca del Exilio Visitar sitio web | Exilio Visitar sitio web
- Materias:
- Exiliados -- Historia España -- 1939-1975 -- Congresos | España Historia -- 1936-1939 (Guerra Civil) -- Exiliados -- Congresos y asambleas
- Fondo:
- 55 títulos asociados
- Fragmentos 'agustí bartra' en la obra : (113 coincidencias encontradas)
-
- la dada bàsica per a fixar el començament del període- és quan s'inicia la relació epistolar entre Agustí
- Bartra i Antoni Ribera, una correspondència extensíssima i molt rica a partir de la qual podem detectar
- Per a Ribera, Bartra és el Poeta per excel·lència -així, en majúscula, tal i com l'esmenta en nombroses
- Ribera sent per Bartra un reconeixement i una admiració que sobrepassa de llarg els límits de l'amistat
- Ribera li ho diu explícitament el 21 de juliol de 1954: Sota la bandera Bartra, que ara es va convertint
- Ell és, diu Bartra, la «representació de tota l'amistat difusa que tinc a la Pàtria» (14 d'agost de 1948
- entre bons i dolents, la qual cosa equival òbviament a una divisió entre partidaris i detractors de Bartra
- tremenda per part de Ribera i els seus contra aquells que són vistos com a culpables de la marginació de Bartra
- La rèplica de Bartra és immediata i en una breu nota del 4 de març de 1957 li contesta:
- Agustí Bartra I és, en principi, un adéu per sempre.
- Lletres, que vol explotar —543→ el lideratge de Josep Carner i en el qual s'integren Anna Murià, Agustí
- Bartra, Pere Calders, Jordi Vallès i Joan Roura-Parella.
- Diversos Autors, Miscel·lània Joan Triadú, Montserrat, 1993, pp. 145-178). 852 Agustí
- Bartra i Lleonart (Barcelona 1908, Terrassa 1982) -bàsicament poeta, però també novel·lista, narrador
- Sobre la seva obra vegeu, essencialment, Anna Murià, L'obra de Bartra, Barcelona, 1975; Francesc Vallverdú
- , Introducció a la poesia d'Agustí Bartra, dins Agustí Bartra, Obra poètica completa.
- 1938-1972, Barcelona, 1985, 2.ª ed., pp. 5-34; Miquel Desclot, Introducció: una guia de lectura, dins Agustí
- Bartra, Obra poètica completa.
- Volum II: 1972-1982, Barcelona, 1983, pp. 11-61; Diversos Autors, Actes del simposi Agustí Bartra, Faig
- , 30 (octubre 1988). 853 A la mort de Bartra, Anna Murià cedí l'arxiu particular
- Vegeu Catàleg del contingut de la Sala Bartra de la Casa-Museu Alegre de Sagrera, Terrassa, 1987.
- En aquest sentit, és interessant advertir com Oriol Pi de Cabanyes és usat per Bartra com a paradigma
- Finalment, la fruita ha madurat i la profecia s'ha complert: Agustí Bartra, el mític poeta de l'exili
- Bartra és el primer que en parla, i en termes més aviat elogiosos: «El més interessant de la colla -diu
- Automàticament l'opinió de Bartra es capgira, amb la qual cosa un poemari com Aurora per vosaltres, d'aquell
- mediocritat absoluta, de flors de drap brut fetes per un noi de casa bona o que ho sembla» (carta de Bartra
- Agustí Bartra, doncs, ho té molt clar: se situa al costat de Ribera i dels seus i en contra dels enemics
- 854 En tenim altres mostres a Agustí Bartra, Sobre poesia, Barcelona, 1980; Pere Vives, Cartes des
- dels camps de concentració, a cura d'Agustí Bartra, Barcelona, 1972; Jordi F.
- Fernández, «Conéixer Bartra», Cultura, 8 (novembre 1987), pp. 20-31; Pere Calders, Entre la ratlla i
- Per a la consulta de la Crónica... vegeu Anna Murià, Crònica de la vida d'Agustí Bartra, Barcelona, 1990
- completa del document, traduït al català, a Crònica..., ob. cit., pp. 34-36. 857 Bartra
- 859 En aquesta mateixa línia podem esmentar també les cartes en què Calders explica a Bartra
- Pere Calders, que torna a Catalunya el 1962 i, fins a 1970, es converteix en el nou interlocutor de Bartra
- Fins al punt que en alguns cercles d'exili propers a Bartra aquesta actitud és criticada i considerada
- Valguin com a exemple aquests fragments, datats a 11 de desembre de 1962: —551→ Agustí: l'enlluernament
- Tot plegat va conduint Bartra a un aïllament paral·lel al que sofreix el grup d'Antologia a l'interior
- És a més el moment en què Bartra va trencant amb pràcticament tots els grups de l'exili català a Mèxic
- enverinats és Joan Triadú, el qual és víctima de fustigacions constants i d'un recel permanent que Bartra
- NO EXISTEIX AGUSTÍ BARTRA! No existeix ningú, llevat d'ells. Doncs bé, jo dic: PROU!
- . —[538]→ —[539]→ La correspondència d'exili d'Agustí Bartra Jaume Aulet.
- En el cas del poeta Agustí Bartra852 aquest estudi encara està per fer, tot i que es conserva un epistolari
- dels exiliats amb l'interior, dels exiliats entre ells, per a obtenir noves dades biogràfiques tant de Bartra
- dels casos -almenys des de finals dels anys quaranta- es conserva també la còpia de les respostes de Bartra
- Cal destacar les que reprodueix Anna Murià a Crònica de la vida d'Agustí Bartra (1967), una biografia
- Ejemplo de ello es El Cristo de 200.000 brazos de Agustí Bartra, que representa los brazos de los 100.000
- En él nos dice Agustí Bartra: Un mes antes, la playa estaba desierta.
- franquismo, y la de otros escritores que tuvieron en el exilio su definitivo proceso creativo -caso de Agustí
- Bartra- e, incluso, el canal de expresión de quienes daban sus originales, a veces un tanto testimonialmente
- l'existència —572→ dels camps de refugiats i alguns dels residents (Pere Calders, Enric Cluselles, Agustí
- Bartra) en provenien i hi havien deixat amics.
- Ejemplo de ello es El Cristo de 200.000 brazos de Agustí Bartra, que representa los brazos de los 100.000
- En él nos dice Agustí Bartra: Un mes antes, la playa estaba desierta.
- És en aquest moment quan es forja el mite de Bartra com a símbol del poeta exiliat fidel a la pàtria,
- És un mite que ajuden a crear, d'una banda el mateix Bartra amb la seva actitud i la literatura pròpia
- D'aquesta manera, Agustí Bartra es presenta -ell mateix o per boca dels seus promotors barcelonins- com
- Ho evidencia el mateix Bartra en nombroses ocasions, com en aquesta carta a Jordi Pinell del 20 de març
- citar, entre los segundos, Oda a Catalunya des del tròpic, Màrsias i Adila y L'evangeli del vent de Agustí
- Bartra o las Poesies de Pere Matalonga.
- En cuanto a la narrativa, Biblioteca Catalana edita también las primeras novelas de Bartra, Rafael Tasis
- inspiren, entre les quals es troba la de la mateixa autora, que narra l'inici de la seva relació amb Agustí
- Bartra.
- Bartra és el primer que en parla, i en termes més aviat elogiosos: «El més interessant de la colla -diu
- Automàticament l'opinió de Bartra es capgira, amb la qual cosa un poemari com Aurora per vosaltres, d'aquell
- mediocritat absoluta, de flors de drap brut fetes per un noi de casa bona o que ho sembla» (carta de Bartra
- Agustí Bartra, doncs, ho té molt clar: se situa al costat de Ribera i dels seus i en contra dels enemics
- Han passat vint anys, Agustí.
- moment en què el panorama literari català també comença a canviar i en què una hipotètica contraposició Bartra-Riba
- ja li comença a ser poc útil i la conseqüència immediata és que, a partir del 1957, l'aïllament de Bartra
- I això que, per la seva banda, Bartra es preocupa prou de promocionar-se davant de Fuster com a símbol
- Citaremos sólo como ejemplos a Agustí Bartra, Francesc Camps Ribera, Juan Alcalde, Vicenç Riera Llorca
- el lideratge de Josep Carner i en el qual s'integren Anna Murià, Agustí
- Bartra, Pere Calders, Jordi Vallès i Joan Roura-Parella.
- (Campo de concentración), México, 1942; Agustí Bartra, Cristo de 200.000 brazos.
- Al mismo tiempo ofrecía unos juicios, informativos y críticos, sobre Josep Carner, Agustí Bartra, «Pere
- En aquest sentit, és interessant advertir com Oriol Pi de Cabanyes és usat per Bartra com a paradigma
- Finalment, la fruita ha madurat i la profecia s'ha complert: Agustí Bartra, el mític poeta de l'exili
- La rèplica de Bartra és immediata i en una breu nota del 4 de març de 1957 li contesta: —547→ Antoni
- Agustí Bartra I és, en principi, un adéu per sempre.
- Han passat vint anys, Agustí.
- Cal esmentar, a tall d'exemple, la presència de lletres dels següents personatges: Agustí Bartra, Amadeu
- És en aquest moment quan es forja el mite de Bartra com a símbol del poeta exiliat fidel a la pàtria,
- És un mite que ajuden a crear, d'una banda el mateix Bartra amb la seva actitud i la literatura pròpia
- D'aquesta manera, Agustí Bartra es presenta -ell mateix o per boca dels seus promotors barcelonins- com
- Ho evidencia el mateix Bartra en nombroses ocasions, com en aquesta carta a Jordi Pinell del 20 de març
- la dada bàsica per a fixar el començament del període- és quan s'inicia la relació epistolar entre Agustí
- Bartra i Antoni Ribera, una correspondència extensíssima i molt rica a partir de la qual podem detectar
- Per a Ribera, Bartra és el Poeta per excel·lència -així, en majúscula, tal i com l'esmenta en nombroses
- Ribera sent per Bartra un reconeixement i una admiració que sobrepassa de llarg els límits de l'amistat
- Citaremos sólo como ejemplos a Agustí Bartra, Francesc Camps Ribera, Juan Alcalde, Vicenç Riera Llorca
- —[539]→ La correspondència d'exili d'Agustí Bartra
- En el cas del poeta Agustí Bartra852 aquest estudi encara està per fer, tot i que es conserva un epistolari
- Tot plegat va conduint Bartra a un aïllament paral·lel al que sofreix el grup d'Antologia a l'interior
- És a més el moment en què Bartra va trencant amb pràcticament tots els grups de l'exili català a Mèxic
- enverinats és Joan Triadú, el qual és víctima de fustigacions constants i d'un recel permanent que Bartra
- NO EXISTEIX AGUSTÍ BARTRA! No existeix ningú, llevat d'ells. Doncs bé, jo dic: PROU!
- Pere Calders, que torna a Catalunya el 1962 i, fins a 1970, es converteix en el nou interlocutor de Bartra
- Fins al punt que en alguns cercles d'exili propers a Bartra aquesta actitud és criticada i considerada
- —551→ Agustí
- Al mismo tiempo ofrecía unos juicios, informativos y críticos, sobre Josep Carner, Agustí Bartra, «Pere
- franquismo, y la de otros escritores que tuvieron en el exilio su definitivo proceso creativo -caso de Agustí
- Bartra- e, incluso, el canal de expresión de quienes daban sus originales, a veces un tanto testimonialmente
- dels camps de refugiats i alguns dels residents (Pere Calders, Enric Cluselles, Agustí
- Bartra) en provenien i hi havien deixat amics.
- 861 Agustí Bartra, Odisseu, Mèxic, 1953. 862 «Estàs fent una
- i que m'és tan necessari com l'aire que respiro». 864 A l'arxiu particular de Bartra
- qual es parla d'aquesta qüestió. 865 La nota és tan contundent que fins i tot Bartra
- Bartra en aquells moments està vinculat a la revista catalana de Mèxic, malgrat que poc temps després
- citar, entre los segundos, Oda a Catalunya des del tròpic, Màrsias i Adila y L'evangeli del vent de Agustí
- Bartra o las Poesies de Pere Matalonga.
- En cuanto a la narrativa, Biblioteca Catalana edita también las primeras novelas de Bartra, Rafael Tasis
- inspiren, entre les quals es troba la de la mateixa autora, que narra l'inici de la seva relació amb Agustí
- Bartra.
- Formatos:
-
-
Leer obra El exilio literario español de 1939 : actas del Primer Congreso Internacional (Bellaterra, 27 de noviembre- 1 de diciembre de 1995). Volumen 1Concordancias El exilio literario español de 1939 : actas del Primer Congreso Internacional (Bellaterra, 27 de noviembre- 1 de diciembre de 1995). Volumen 1
-
-
Resultado número:2 Texto
- Título:
- El exilio teatral republicano de 1939 / Seminari de Literatura Espanyola Contemporània; [presentación Manuel Aznar Soler] - Registro bibliográfico
- Portales:
- Biblioteca americana Visitar sitio web | Biblioteca del Exilio Visitar sitio web | Exilio Visitar sitio web
- Materias:
- Exiliados -- Historia España -- 1939-1975 | Teatro del exilio español
- Fragmentos 'agustí bartra' en la obra : (12 coincidencias encontradas)
-
- Caribe, Berga, Edicions de l'Albí, 1988, pp. 11-22. 52 Sobre el teatro de Bartra
- véase Anna Murià, L'obra de Bartra.
- Assaig d'aproximació, Barcelona, Pòrtic, 1992, 2.ª edición revisada y Ricard Salvat, «Introducció» a Agustí
- Bartra, Obres completes IV: Narrativa 2, Teatre, Barcelona, Edicions 62, 1987, pp. 5-29.
- Existe otro ejemplo significativo: el de Agustí Bartra.
- Las obras de Bartra son siempre más literarias que teatrales.
- significativa la puesta en escena durante el año 1954 de Octubre y de fragmentos de Odisseu, dos textos de Agustí
- Bartra.
- Existe otro ejemplo significativo: el de Agustí Bartra.
- Las obras de Bartra son siempre más literarias que teatrales.
- significativa la puesta en escena durante el año 1954 de Octubre y de fragmentos de Odisseu, dos textos de Agustí
- Bartra.
- Formatos:
-
Resultado número:3 Web
- Título:
- Biblioteca del Exilio / dirección Teresa Férriz Roure - Registro bibliográfico
- Portales:
- Biblioteca americana Visitar sitio web | Historia Visitar sitio web | Exilio Visitar sitio web
- Materias:
- Literatura del exilio española | Exiliados -- Historia España -- 1939-1975 | España -- España Exiliados -- 1939-1975 -- Fuentes,Historia -- 1939-1975
- Fragmentos 'agustí bartra' en la obra : (4 coincidencias encontradas)
-
- AULET, Jaume, «Agustí Bartra al camp d’Agde», El Pou de Lletres, 11-12 (otoño 1998–invierno 1999), pp
- AULET, Jaume, «Algunes dades sobre la recepció de l'obra d'Agustí Bartra durant els anys de l'exili»,
- DURAN, Manuel, «Tres grans escriptors catalans a Mèxic: Josep Carner, Agustí Bartra i Pere Calders»,
- BARTRA, Agustí, «Una carta: fidelitat a la pròpia veu», El Pou de Lletres, 11-12, (otoño 1998-invierno
- Formatos:
-
Resultado número:4 Texto
- Título:
- El exilio literario español de 1939 : actas del Primer Congreso Internacional (Bellaterra, 27 de noviembre- 1 de diciembre de 1995). Volumen 2 / edición de Manuel Aznar Soler - Registro bibliográfico
- Autor:
- Congreso Internacional sobre el exilio literario español de 1939 (1º. 1995. Bellaterra)
- Portales:
- Biblioteca americana Visitar sitio web | Biblioteca del Exilio Visitar sitio web | Exilio Visitar sitio web
- Materias:
- Exiliados -- Historia España -- 1939-1975 -- Congresos | España Historia -- 1936-1939 (Guerra Civil) -- Exiliados -- Congresos y asambleas
- Fragmentos 'agustí bartra' en la obra : (6 coincidencias encontradas)
-
- La incongruencia gramatical también la usa otro escritor, Agustí Bartra, para reflejar el horror de su
- Bartra, después de la cita mencionada, continúa diciendo que sabe que él no tendrá la capacidad de «objetivar
- Bartra, Agusti, Cristo de 200.000 brazos, Plaza y Janés, Barcelona, 1970.
- Bartra, Agusti, Cristo de 200.000 brazos, Plaza y Janés, Barcelona, 1970.
- La incongruencia gramatical también la usa otro escritor, Agustí Bartra, para reflejar el horror de su
- Bartra, después de la cita mencionada, continúa diciendo que sabe que él no tendrá la capacidad de «objetivar
- Formatos:
-
-
Leer obra El exilio literario español de 1939 : actas del Primer Congreso Internacional (Bellaterra, 27 de noviembre- 1 de diciembre de 1995). Volumen 2Concordancias El exilio literario español de 1939 : actas del Primer Congreso Internacional (Bellaterra, 27 de noviembre- 1 de diciembre de 1995). Volumen 2
-
-
Resultado número:5 Texto
- Título:
- L'exili cultural de 1939. Seixanta anys després : Actas del I Congreso Internacional (Valencia, 2001). Tomo 2 / Edición de M.ª Fernanda Mancebo, Marc Baldó y Cecilio Alonso - Registro bibliográfico
- Autor:
- Congreso Internacional "Sesenta años después" (1º. 1999. Valencia)
- Portales:
- Biblioteca americana Visitar sitio web | Biblioteca del Exilio Visitar sitio web | Historia Visitar sitio web | Exilio Visitar sitio web
- Materias:
- Exiliados -- Historia España -- 1939-1975 -- Congresos | Intelectuales -- Exilio España -- Siglo 20º -- Congresos
- Fragmentos 'agustí bartra' en la obra : (2 coincidencias encontradas)
-
- que este novelista merece su lugar en el grupo heterogéneo formado por Mercedes Rodoreda, Joan Sales, Agustí
- Bartrá y Pere Calder, el equivalente catalán de la no vela de Max Aub, Ramón Sender, Francisco Ayala
- Formatos:
-
Resultado número:6 Texto
- Título:
- L'exili cultural de 1939. Seixanta anys després : Actas del I Congreso Internacional (Valencia, 2001). Tomo 1 / Edición de M.ª Fernanda Mancebo, Marc Baldó y Cecilio Alonso - Registro bibliográfico
- Autor:
- Congreso Internacional "Sesenta años después" (1º. 1999. Valencia)
- Portales:
- Biblioteca americana Visitar sitio web | Biblioteca del Exilio Visitar sitio web | Historia Visitar sitio web | Exilio Visitar sitio web
- Materias:
- Exiliados -- Historia España -- 1939-1975 -- Congresos | Intelectuales -- Exilio España -- Siglo 20º -- Congresos
- Fragmentos 'agustí bartra' en la obra : (2 coincidencias encontradas)
-
- Roura-Parella siempre mantuvo excelentes relaciones con los intelectuales que continuaban residiendo en México (Agustí
- Bartra, Bosch-Gimpera, Lucio Mendieta, etc.).
- Formatos: