Job es condemna pel seu parlar756 |
| 15 1 Elifaz, el temanita, prengué la paraula i va dir: | | | | 2 «¿Un savi, respon amb ciència de vent | | | |
i emplena el seu ventre de vent de llevant757, | | | | 3 criticant amb paraules sense eficàcia | | | |
i amb uns mots amb què no fa cap servei? | | |
—1071→
| | 4 Tu, però, fins vulneres la religió | | | |
i romps el silenci respectuós davant Déu! | | | |
5 Ja que la teva boca et fa mil vegades més culpable | | | | adoptant el llenguatge dels astuts! | | | | 7
¿Que vas néixer primer que els altres homes | | | | i t'han posat al món abans que els àngels? | | | | 8 ¿Has escoltat, potser, en el consell de Déu | | | | o tens el monopoli de la saviesa? | | | |
9 ¿Què saps tu que nosaltres no sapiguem, | | | | què comprens que no ens sigui familiar? | | | |
10 També hi ha entre nosaltres un capblanc, un vell758, | | | | amb més anys que el teu ancià pare! | | | |
11 ¿Que et semblen poc les consolacions divines759 | | | | o la paraula que et tracta amb suavitat? | | | |
12 ¿De què ve que perdis el cap, | | | |
i què ho fa que els teus ulls parpellegen? | | | | 6 La teva boca et condemna, no pas jo, | | | |
i els teus mateixos llavis testimonien contra tu; | | | | 13 perquè tornes contra Déu la teva animositat | | | |
i la teva boca profereix crits de revolta. | | | | 14 ¿Què és l'home, per a ser pur, | | | |
i per a ser just el nascut de la dona? | | | |
15 Té: Déu no té confiança en els seus sants760, | | | | i ni els cels no són purs als seus ulls; | | | | 16 què no serà del tarat i corromput, | | | |
de l'home que es beu la injustícia com l'aigua! | | |
|
| 17 Vull instruir-te, escolta'm, | | | |
i et contaré allò que he vist; | | | | 18 el que els savis solen fer avinent | | | |
i no van dissimular els seus pares, | | | | 19 als quals tan sols va ser donat el país, | | | |
sense que cap estranger es barregés amb ells: | | | | 20 La vida de l'impiu és un turment continu, | | | |
per tants d'anys com es reserven al dèspota; | | | | 21 veus terrífiques ressonen a les seves orelles, | | | | en plena pau el devastador l'assalta. | | | |
22 No pot escapar-se davant les tenebres | | |
—1072→
| | i es veu reservat per a l'espasa; | | | | 23 destinat a pastura del voltor, | | | |
coneix que el malfat l'acompanya. | | | | El dia de les tenebres 24 el té esfereït, | | | | el sotsobren el destret i l'angoixa | | | | (25 Ha estès la mà contra Déu | | | |
i gosa desafiar Saddai; | | | | 26 l'escomet amb el cap baix, | | | |
abrigat darrera un escut massís; | | | | 27 la seva cara s'ha cobert de greix, | | | | ha posat sagí sobre els malucs; | | | | 28 resideix en ciutats proscrites, | | | |
en cases que no han d'habitar761.) | | | |
El que havia adquirit, d'altres 29 ho prenen, | | | | i la seva fortuna no es manté. | | | |
I no estén... | | | | ...a terra... | | | | 30 l'ardentor resseca els seus rebrots | | | |
i la ventada s'emporta el seu fruit. 31762 | | | | 32 Abans de temps, el seu tronc se sema, | | | | i el seu cimal perd la verdor; | | | |
33 deixa caure, com el cep, el seu agràs, | | | | i llença, com l'olivera, el seu molló. | | | | 34 Perquè la facció de l'impiu és estèril, | | | |
i el foc devora les tendes dels venals. | | | | 35 Concebre misèria i infantar sofrença! | | | | I el seu ventre fa madurar un engany». | | |
|
La injustícia dels homes i la justícia de Déu763 |
| 16 1 Job prengué la paraula i va dir: | | | | 2 «N'he sentit moltes, de coses així; | | | | sou tots uns molestos consoladors! | | | |
3 No acabaran mai les paraules de vent? | | | | O què t'ha picat, que respons? | | | |
4 També jo podria parlar com vosaltres, | | | |
si us trobéssiu en el meu cas; | | |
—1073→
| | us faria uns discursos que enlluernen | | | | i mouria el cap sobre vosaltres. | | | |
5 Amb la boca us donaria confort, | | | | coratge amb el condol dels llavis. | | | | 6 Si parlo, no cedeix el meu dolor; | | | |
si callo, ¿en quin grau se'n va de mi? | | | | 7 Ah, em sento ara extenuat, atuït; | | | |
tot el meu mal 8 em té apoderat, | | | |
s'ha tornat testimoni i es dreça contra mi, | | | | m'acusa la mateixa magresa de cara. | | | |
9 La seva ira dilacera i em tira a terra, | | | | m'ensenya unes dents que escarritxen. | | | |
(El meu adversari agusa sobre mi la seva mirada, | | | | 10 obren una boca amenaçadora, | | | |
em donen bufetades per ultratjar-me, | | | | plegats s'avaloten contra mi. | | | |
11 Déu m'ha lliurat a tot de brivalls, | | | |
m'ha llançat entre les mans dels impius.) | | | | 12 Estava tranquil, quan m'ha capolat, | | | |
m'ha agafat pel clatell i m'ha fet trossos. | | | |
M'ha plantat dret com de fitó seu, | | | | 13 les seves fletxes giren al meu voltant, | | | |
em traspassa les entranyes sense pietat, | | | | aboca a terra el meu fel. | | | |
14 Obre en mi bretxa sobre bretxa, | | | |
i s'abriva contra mi com un paladí, | | | |
17 ni que no hi hagi violència a les meves mans | | | | i el meu parlar sigui sense titlla. | | | |
15 He cosit sobre la meva pell un sac | | | |
i he enfonsat el meu corn dins la pols; | | | | 16 tinc la cara encesa de tant plorar, | | | |
i hi ha una ombra sobre les meves parpelles. | | | | 18 O terra, no cobreixis la meva sang, | | | |
i que el seu clam no tingui cenotafi! | | | |
19 Heus aquí que el meu testimoni és al cel | | | | i el meu defensor, a les altures! | | | |
20 Que el meu Amic es digni a fer-se'm trobadís! | | | | Les llàgrimes em cauen cara avall davant Déu. | | |
—1074→
| | 21 I que faci d'àrbitre per a l'home amb Déu | | | | i entre el mortal i el seu Amic. | | |
|
| 22 Perquè vénen els anys que no es poden comptar, | | | | me'n vaig pel camí que no té tornada. | | | |
17 1 El meu esperit està abatut, | | | | els meus dies s'han extingit, | | | | el sepulcre és el que em toca. | | | |
2 Sí, els dos tossals són ja davant meu, | | | |
i el meu ull farà nit a les profunditats fangoses, | | | | 3 Dipositeu, au, prop vostre la meva penyora! | | | |
Qui voldria, si no, respondre de mi? | | | |
(4 Ja que heu tancat la seva ment a la raó, per això tampoc | | | | no els exaltareu. 5 Qui per una porció denuncia els amics, | | | | veu com s'enlleeixen els ulls dels seus fills764.) | | | | 6
Ha fet de mi el blanc dels del poble, | | | | i he estat un fitó davant d'ells; | | | |
7 els ulls se m'han apagat per la pena | | | |
i els meus membres són tots com ombres, | | | | 11 Els meus dies van passant sense esperança | | | | i dissipen els anhels del meu cor; | | | |
12 de la nit, jo he de fer-ne dia, | | | |
la llum és tenebres davant meu. | | | |
13 Si anomeno el país dels morts la meva casa, | | | | i estenc el meu jaç a les tenebres; | | | |
14 si de la fossa, jo en dic la meva mare, | | | |
i dels cucs, la meva germana. | | | | 15 ¿On pot ser, doncs, la meva esperança, | | | |
i la meva felicitat, qui l'apercep? | | | |
16 ¿Baixaran a les mans del país dels morts, | | | | o ens enfonsarem plegats a la pols?» | | |
|
Impotència de la ira contra l'ordre de la justícia765
|
| 18 1 Bildad, el suhita, prengué la paraula i va dir: | | |
| 2 «Posa fi a tantes paraules, | | |
|
escolta i deixa'ns parlar a nosaltres! | | |
—1075→
|
| 3 ¿Per què som considerats com bèsties, | | |
| ens hem d'amagar que no ens vegis? | | |
| 17 8 Uns de rectes són esbalaïts per això, | | |
| i l'innocent s'indigna contra el profà; | | |
| 9 el just es manté ferm en el seu camí, | | |
|
i el de mans pures redobla de força. | | |
| 10 Però gira't i vine, doncs, | | |
| 18 4 el qui esqueixa la seva ànima en el seu furor! | | |
| ¿Per tu la terra s'ha de tornar deserta | | |
|
i les roques s'han de moure de lloc? | | |
| 5 També la llum de l'impiu s'apaga | | |
| i no brilla la flama de la seva llar; | | |
| 6 la llum s'ofusca a la seva tenda, | | |
|
i s'apaga el gresol que l'il·lumina. | | |
|
7 Les seves passes vigoroses es fan més curtes, | | |
| i el seu consell el treu de la reunió; | | |
|
8 els seus peus el llancen dins un filat, | | |
| camina sobre una trencapassa. | | |
|
9 Una llacera se li arrapa al taló, | | |
|
la trampa es tanca fort sobre ell; | | |
|
10 la corda que l'ha d'agafar va colgada a terra | | |
| i el parany l'espera sobre el corriol. | | |
|
11 De totes parts el sorprenen espantalls | | |
| i li donen l'encalç pas a pas; | | |
|
12 és l'afamat el qui es troba amb ell, | | |
|
i l'infortuni que es planta al seu costat. | | |
| 13 El mal li devora la pell, | | |
|
li devora els membres el primogènit de la mort; | | |
| 14 l'arrenquen de la seva tenda confortable, | | |
|
i l'arrosseguen cap al rei de terrors766. | | |
| 15 li calen foc a la tenda, | | |
|
sí, li escampen sofre damunt la casa767. | | |
| 16 A baix, les seves arrels s'assequen, | | |
|
i a dalt, les seves branques se semen; | | |
| 17 el seu record desapareix del país | | |
|
i no se'n parla més pels carrers. | | |
|
18 Empès de la llum cap a les tenebres, | | |
| es veu bandejat fora del món; | | |
—1076→
|
|
19 no té prole ni progènie entre el seu poble, | | |
| ni supervivents als seus llocs de sojorn. | | |
| 20 La seva fi tràgica deixa l'Occident esbalaït, | | |
|
i l'Orient queda esborronat: | | |
| 21 Cap altre destí per a l'estatge de l'injust, | | |
| per a la llar del qui no coneix Déu!» | | |
Triomf de la fe en l'abandó de Déu i dels homes768 |
| 19 1 Job prengué la paraula i va dir: | | | |
2 «¿Fins quan voleu turmentar la meva ànima | | | | i esclafar-me amb paraules? | | | |
3 Ja fa deu vegades que m'insulteu, | | | |
no teniu vergonya de maltractar-me! | | | | 4 ¿I hauria, doncs, verament errat, | | | |
amb mi faria nit l'error? | | | |
5 ¿O és que voleu obtenir sobre mi un triomf, | | | | provar la meva culpabilitat amb oprobis? | | | | 6 Sapigueu, doncs, que Déu em fa un tort | | | | i m'envolta amb el seu filat769; | | | |
7 si crido «Violència», no responen, | | | | si demano auxili, no em fan justícia! | | | | 8 M'ha barrat el camí, perquè no passi, | | | |
i ha posat tenebres sobre les meves sendes; | | | | 9 m'ha despullat del vestit de gala | | | |
i m'ha llevat la corona del cap; | | | |
10 m'enderroca de totes parts, i he d'anar-me'n; | | | | arrenca, com un arbre, la meva esperança. | | | | 11 S'ha arborat contra mi la seva ira, | | | |
i em té pel seu gran adversari. 12770 | | |
|
|
13 Els meus germans em tenen abandonat, | | | |
els meus coneguts s'apliquen a evitar-me, | | | | 14 els meus parents ja no em volen reconèixer, | | | | m'han oblidat 15 els hostes de casa meva. | | | | Les meves esclaves em consideren com un estranger | | |
—1077→
| | sóc un bàrbar als seus ulls; | | | |
16 faig un crit al meu esclau, i no respon; | | | | l'he de suplicar humilment. | | | |
17 El meu alè repugna a la meva dona, | | | |
i la meva fetor, als fills del seu ventre; | | | | 18 fins els brivalls em menyspreen; | | | |
quan surto, fugen de mi. | | | |
19 Tots els meus íntims em detesten, | | | |
i aquells qui estimo se m'han caragirat. | | | | 20 La carn se'm podreix sota la pell | | | |
i les dents em cauen de les genives. | | |
|
| 21 Apiadeu-vos de mi, apiadeu-vos de mi, amics meus, | | | | ja que és la mà de Déu que m'ha tocat! | | | |
22 ¿Per què esteu perseguint-me com uns moltons, | | | | i no en teniu mai prou de la meva carn? | | | |
23 Oh! tant de bo que fossin escrites, | | | |
les meves paraules gravades al seu llibre, | | | | 24 amb un estil de ferro i amb plom, | | | | entallades a la roca per sempre! | | | |
25 Però jo, ja sé que viu el meu venjador | | | | i que és el darrer sobre la pols771; | | | |
que se n'aixecarà 26 un altre, de testimoni meu, | | | | el qual drenarà el seu senyal! | | | |
Revestit per ell de nova carn, miraré Déu, | | | | 27 quan jo pasaré la mirada en ell, | | | |
i els meus ulls el veuran sense parar. | | | | Els meus ronyons s'enlleeixen en mi! | | | |
(28 Si dieu: «Com el perseguirem i trobarem en ell la raó | | | | dels seus mals!», 29 heu de témer per a vosaltres l'espasa, | | | | ja que la còlera vindrà sobre els perversos, a fi que conegueu Saddai».) | | |
|
L'ordre de la justícia no fa excepcions772
|
| 20 1 Sofar, el naamatita, prengué la paraula i va dir: | | |
| «Per això, m'envesteixen les meves idees, | | |
|
i d'aquí, l'ansietat que hi ha en mi: | | |
—1078→
|
|
3 que sento la instrucció del meu cor, | | |
| i l'esperit dintre meu em respon. | | |
| 4 ¿No ho saps tu que, des de sempre, | | |
| d'ençà que hi ha l'home a la terra. | | |
| 5 l'alegria dels impius és efímera, | | |
|
i momentània, la joia del profà? | | |
| 6 Si s'eleva fins al cel la seva alçària | | |
| i toca als núvols el seu cap, | | |
|
7 fineix per sempre com el seu excrement | | |
| i els que el veien diuen: «On és?» | | |
|
8 Alça el vol com un somni, i no se'l troba, | | |
| s'esquiva com una visió de nit. | | |
|
(9 L'ull que el veia, no ho fa més, | | |
|
ni el torna a apercebre la seva llar. | | |
|
10 Els seus fills han d'indemnitzar els humils, | | |
|
les seves mans han de restituir les seves riqueses. | | |
| 11 Els seus ossos, bo i plens d'un vigor de jove, | | |
| s'ajeuen amb ell sobre la pols. | | |
|
12 Si el mal és dolç a la seva boca, | | |
| si el desa sota la seva llengua, | | |
| 13 si l'estalvia, sense abandonar-lo, | | |
|
i el reté al mig del seu paladar: | | |
| 14 el pa se li corromp a les entranyes | | |
|
i es converteix dintre seu en fel d'àspids; | | |
| 15 ha de perbocar les riqueses que ha engolit, | | |
| Déu les hi expulsa del ventre. | | |
|
16 Ha xuclat un verí de basiliscs, | | |
|
el mata la llengua de l'escurçó; | | |
| 17 no es rabeja en els recs d'oli, | | |
|
en torrents de mel i nata. | | |
|
18 Augmenta els seus guanys, i no fa cara alegre; | | |
| els seus negocis, i no està satisfet, | | |
|
19 perquè escanya la paga dels humils, | | |
| roba una casa que no havia edificat. | | |
| 20 No està tranquil amb el seu mammon773, | | |
| els seus tresors no el poden salvar; 21774 | | |
| 22 al punt àlgid de la seva esplendor passa misèria, | | |
| el desastre, amb tota la seva força, el sorprèn. | | |
—1079→
|
| 23 Déu amolla contra ell la seva ira ardent, | | |
|
fa ploure sobre ell el foc de la seva còlera, | | |
| (24 Si fuig davant l'arma de ferro, | | |
|
el traspassa l'arc de bronze, | | |
| 25 i el tret li surt per l'esquena, | | |
| del seu fetge, la punta fulgurant.) | | |
|
Unes fantasmes marxen contra ell, | | |
| 26 se li reserva tot de tenebres. | | |
|
Un foc que no és bufat el devora, | | |
|
sorgeix el devastador contra la seva tenda; | | |
| 27 els cels descobreixen la seva iniquitat | | |
|
i s'aixeca contra ell la terra. | | |
|
28 La torrentada arriba a casa seva, | | |
|
les aigües impetuoses, el dia de la seva ira: | | |
| 29 aquest és el lot que Déu reserva a l'impiu, | | |
| l'herència del seu crim que Saddai li destina». | | |
El desmentiment dels fets775 |
|
21 1 Job prengué la paraula i va dir: | | | | 2 «Escolteu bé la meva paraula, | | | |
i que sigui això el consol de part vostra! | | | | 3 Suporteu-me i deixeu-me parlar, | | | |
i després no tindreu ganes de fer mofa. | | | | 4 ¿És d'un home de qui jo em queixo, | | | |
i és sense motiu que perdo la paciència? | | | | 5 Gireu-vos cap a mi i esgarrifeu-vos | | | |
i poseu-vos la mà sobre la boca! | | | |
6 Jo mateix, quan hi penso, m'esfereeixo, | | | | i la meva carn és presa d'escruiximent: | | | | 7 ¿per què han de viure els impius, | | | |
fan anys, creixen, i tot en puixança? | | | |
9 Les seves cases viuen en pau, sense alarmes, | | | | la vara de Déu mai no els toca: | | | |
10 el seu toro fecunda i no la falla, | | | |
la seva vaca cria sense esvedellar-se. | | | | 8 La seva família es té ferma: | | | |
els seus progenitors són amb ells, | | |
—1080→
| | la seva prole, davant els seus ulls. | | | |
11 Deixen anar els seus brivalls com ovelles | | | | i les seves criatures van bo i dansant. | | | | 12 Fan cantades amb tamborins i lires | | | |
i es diverteixen al so del flabiol. | | | | 13 Acaben els seus dies en el benestar | | | |
i baixen de pressa al país dels morts. | | | | 14 Tot i que diuen a Déu: «Fuig d'aquí, | | | | conèixer els teus camins no ens diu res! | | | | 15 ¿Quina necessitat té Saddai que el servim, | | | | i què en traiem, d'invocar-lo? | | | |
16 ¿No tenen ells la seva felicitat a les mans, | | | | Déu, no està lluny de castigar els impius? | | | |
17 ¿Es veu sovint que el gresol dels impius s'apagui | | | | i que l'infortuni s'abati sobre ells? | | | |
Les cordes haurien de garrotar-los, | | | | hauria de desfer-los en la seva ira, | | | |
18 haurien de ser com la palla davant el vent, | | | | com el boll que la torbonada s'emporta! | | | |
19 No es reservi pas de punir-lo en els seus fills, | | | | castigui'l a ell mateix, que se'n senti! | | | |
20 Que vegi amb els seus ulls la copa fatídica | | | | i begui de la còlera de Saddai! | | | |
21 Perquè, ¿què li fa, a ell, la seva casa, | | | | si es trunca la sèrie dels seus mesos? | | | | 22 ¿Vol donar a Déu lliçons de ciència, | | | | o vol judicar l'Excels? | | | |
23 L'un es mor al moment que està més bé, | | | | lliure de maldecaps i tranquil; | | | |
24 les seves munyidores són plenes de llet, | | | | i té tot humit el moll dels ossos; | | | |
25 i l'altre es mor amb l'amargor a l'ànima, | | | | sense haver tastat la felicitat: | | | |
26 l'un i l'altre s'ajeuen sobre la pols | | | |
i els cucs els recobreixen tots dos! | | |
|
|
27 Ja veieu que conec els vostres pensaments | | | | i les insinuacions que us feu contra mi, | | |
—1081→
| |
28 quan dieu: «¿Què s'ha fet de la casa del gran senyor | | | | i on són les mansions dels impius?» | | | |
29 ¿No heu interrogat mai els qui viatgen, | | | |
i els seus documents us ho comproven, | | | | 30 que el dolent queda preservat del desastre, | | | | triomfa del dia dels furors? | | | |
31 ¿I qui li reprotxa a la cara la seva conducta | | | | i passa comptes amb ell pel que ha fet? | | | |
32 Sí, un cop l'han dut al cementiri, | | | | encara vetllen pel seu túmul! | | | |
33 Li són dolces les motes de la vall, | | | |
i, darrera d'ell, tota la gent s'arrua. | | | |
34 Ah, doncs, com em consoleu vanament! | | | |
De les vostres rèpliques, no en queda sinó la falsia!» | | |
|
|
| 22 1 Elifaz, el temanita, prengué la paraula i va dir: | | | | 2 «¿És a Déu que un home és útil? | | | |
No, a si mateix és útil el qui té seny! | | | |
3 ¿Està Saddai interessat per la teva justícia, | | | | o treu profit de la teva conducta íntegra? | | | | 4 ¿És a causa de la teva pietat que et castiga | | | |
i que entra en judici amb tu? | | | |
5 ¿No és per les teves múltiples maldats, | | | | per les teves culpes sense fi? | | |
|
| 6 Sense motiu exigies penyores als germans | | | |
i despullaves dels vestits els qui van nus; | | | | 7 no donaves aigua al qui tenia set | | | |
i negaves el pa al qui patia fam. | | | | 8 De l'home fort era el país | | | |
i sols el favorit hi tenia plens drets. | | | |
9 Engegaves les viudes amb les mans buides | | | | i els braços dels orfes estan sense res. | | |
—1082→
| |
10 Per això, t'has trobat voltat de llaços, | | | |
i el terror improvís t'ha deixat sense esma; | | | | 11 la llum s'ha ofuscat per a la teva tenda, | | | |
i t'ha submergit una massa d'aigua. | | | |
(12 No és Jahvè el Sublim del cel, que veu | | | | els cims dels estels, ni que siguin alts?) | | | | 13 I tu dius: «Què sap Déu? | | | |
¿Pot jutjar darrera la fosca nuvolada? | | | | 14 Els núvols li priven de veure-hi, | | | |
i circula pel cercle del cel». | | | |
15 ¿Vols seguir la ruta de la ignorància | | | | que havien petjat una homes malvats: | | | | 16 van ser arrabassats abans del temps, | | | |
es va fondre en riu el seu fonament? 17-18777 | | | | 19 Els justos ho veieren i se'n van alegrar, | | | |
i l'innocent es reia d'ells: | | | |
20 «Com són reduïts a no res els nostres contraris, | | | | i quin foc no ha devorat el que els sobrava!» | | | | 21 Reconcilia't, doncs, amb ell i fes les paus; | | | |
així, la felicitat serà el teu premi. | | | | 22 Rep instrucció de la seva boca | | | |
i posa les seves paraules al teu cor! | | | | 23 Si et converteixes a Déu i t'humilies, | | | |
si allunyes de la teva tenda la injustícia; | | | | (24 Posa els lingots sobre la pols | | | |
i l'or d'Ofir, a la roca de les valls, | | | | 25 i Saddai serà els teus lingots, | | | |
la plata, filacteris per a tu.) | | | | 26 Llavors et delectaràs en Saddai | | | | i alçaràs cap a Déu la cara. | | | |
27 Ell escoltarà les teves pregàries, | | | |
i tu compliràs les teves prometences. | | | | 28 Quan decidiràs una cosa, et sortirà bé, | | | |
i la llum brillarà sobre els teus camins | | | | 29 Perquè abaixa l'empresa orgullosa, | | | |
però socorre el qui acala els ulls; | | | |
30 i ja que ell salva quan un és innocent, | | | |
tu seràs salvat per la puresa de les teves mans». | | |
|
—1083→
|
| 23 1 Job prengué la paraula i va dir778: | | | | 2 «També avui el meu plany és de revolta, | | | | la seva mà pesa, tot i que gemego. | | | |
3 Oh, si sabés com trobar-lo, | | | |
com arribar fins al lloc on té el tron! | | | |
4 Li faria una exposició del dret | | | |
i ompliria d'arguments la meva boca. | | | | 5 Coneixeria els termes de la seva defensa | | | |
i em faria càrrec del que em digués. | | | |
6 ¿Abocaria tota la seva força en aquest debat amb mi? | | | | No, ell no faria sinó atendre'm. | | | |
7 Si un home recte pogués discutir amb ell, | | | |
llavors em veuria per sempre lliure del meu jutge. | | | | (8 Si vaig a l'orient, no hi és; | | | |
si a l'occident, no l'apercebo; | | | |
9 si el cerco al nord, no el descobreixo; | | | | si em giro cap al sud, no el veig.) | | | | 10 Perquè sap quina conducta observo; | | | |
si em passa pel gresol, en sortiré com or. | | | | 11 Els meus peus s'han atingut al seu pas, | | | | he seguit el seu camí sense desviar-me. | | | | 12 No m'he apartat mai del seu precepte, | | | |
he guardat dins el pit les seves paraules. | | | | 13 Però ell ho ha volgut, i qui li ho impedeix? | | | |
Li ha donat la gana de fer-ho, i ho ha fet. 14779 | | | | 15 Per això, davant d'ell, estic esfereït, | | | |
com més hi penso, més por tinc. | | | |
16 Sí, Déu m'ha omplert el cor de basarda, | | | | i Saddai em té esfereït. | | | |
17 Perquè em sento trasbalsat davant les tenebres, | | | | i el foscant em cobreix la cara...780 | | |
|
| 24 1 ¿Per què de Saddai no ve cap judici, | | | | els temps queden amagats en Déu, | | | |
i els qui el coneixen no veuen el seu dia?781 | | | | Els impius desplacen les fites, | | | |
s'apoderen del ramat, i el pasturen; | | | | s'emporten l'ase dels orfes, | | |
—1084→
| | prenen en penyora el bou de la viuda; | | | | empenyen els pobres fora del camí, | | | | tots s'amaguen, els miserables del país. | | | | 5 Heus aquí uns onagres al desert, | | | |
que surten a fer el seu fet a l'Arabà, | | | | mirant de trobar una presa. | | | |
Els bandejats no tenen pa, | | | | 6 cullen al camp durant la nit | | | | i escuren la vinya del ric. | | | | (7 Passen la nit nus, sense vestit | | | |
i sense abrigall contra el fred.) | | | |
8 El ruixat de les muntanyes els deixa calats; | | | | mancats d'aixopluc, s'abracen a la roca, | | | | (9 arrenquen de la mamella l'orfe | | | |
i prenen en penyora l'infant del miserable,) | | | | 10 circulen nus, sense vestit, | | | |
i, afamats, s'enduen les garbes, | | | | 11 premsen l'oli entre les bancades, | | | |
trepitgen els cups i xarrupen. | | | | 12 De la ciutat i les cases són trets a crits; | | | |
els nois s'exclamen que tenen gana, | | | | però ningú no els presta auxili. | | |
|
| 13 Els següents són dels rebels a la llum, | | | | que desconeixen els seus camins | | | | i no freqüenten les seves sendes. | | | |
14 De part de vespre l'assassí s'aixeca, | | | | mata l'adversari i l'enemic. | | | |
El lladre circula de nits. | | | |
15 L'ull de l'adúlter espia el crepuscle, | | | | es diu: «No em veurà ningú», | | | | i es posa un vel a la cara. | | | |
16 Fan irrupció fora de casa en les tenebres, | | | | de dia s'hi barroten a dins, | | | |
que tots plegats desconeixen la llum! | | | | 17 Trien l'ombra per al que els convé, | | | |
ja que els són familiars les vies de la fosca, | | | | 18 van ràpids fins i tot sobre les aigües. | | |
—1085→
| | El seu tros és maleït al país, | | | | arramben amb ell 19 la secada i la calor, | | | | el roba l'aigua de la neu. | | | |
20 La plaça de la seva localitat l'oblida, | | | | no mencionen més la seva grandesa, | | | | com l'arbre 21 podrit és arrabassat. | | | | S'havia mostrat dur amb la viuda, | | | |
i no s'havia compadit del seu nodrissó; | | | | 22 estirava fort els qui s'arruïnaven. | | | |
Si es fa venjança, perd la seguretat de la vida, | | | | 23 s'abat, sense esperances de refer-se, | | | |
té l'opressor vora el seu camí. | | | |
24 La seva grandesa dura poc, i desapareix; | | | | s'ajup, com l'armoll s'arrupeix, | | | |
i el seguen com el cap de l'espiga. | | |
|
| 25 I, si no és així, ¿qui me'n farà mentider | | | | i traurà tot valor al meu discurs?» | | |
|
Himne a l'omnipotència de Déu782 |
| 25 1 Bildad, el suhita, prengué la paraula i va dir: | | |
|
| 26 2 «Com has assistit el qui no té força, | | | | has sostingut el braç de l'invàlid!783 | | | | 3 Com has aconsellat el qui no era savi | | | | i quanta de raó no has fet conéixer! | | | | 4 ¿Qui és que inspira els teus parlaments, | | | | de qui és l'esperit que ha sortit de tu? | | |
|
| 25 2 Té la sobirania i el terror aquell | | | |
qui posa pau a les seves altures! | | | | 3 Es poden comptar les seves legions? | | | |
I contra qui no sorgeix la seva emboscada? | | | | 4 Que ha de ser, dones, just l'home davant Déu | | | | i que ha de ser pur el nascut de la dona! | | |
—1086→
| | 5 Té: ni la lluna mateixa no és clara, | | | |
ni els estels no són purs als seus ulls: | | | | 6 què no serà de l'home, vermina, | | | |
i del fill del mortal, un cuc! | | |
|
| 26 5 Es cargolen de terror els gegants | | | | que habiten sota les aigües; | | | |
6 davant d'ell, el país dels morts es troba nu, | | | | es troba al descobert l'Abaddon784. | | | | (7 Planta el Safon sobre el caos, | | | |
suspèn la terra sobre el no-res; | | | |
8 lliga les aigües dins els seus núvols, | | | | sense que el pes els esbotzi. | | | |
9 Consolida els pilars del seu tron, | | | |
hi desplega al davant el seu núvol; | | | |
10 ha traçat un cercle a la superfície de les aigües, | | | | fins on la llum confina amb les tenebres.) | | | | 11 Les columnes del cel sorollen | | | |
i resten atònites, quan amenaça; | | | |
12 amb la seva força va anorrear la mar, | | | | amb la seva traça va esclafar Ràhab. | | | | 13 El cel s'asserena pel seu alè, | | | |
la seva mà va traspassar la Serp Fugissera. | | | | 14 Té: aquests són els contorns de la seva obra, | | | | però que n'és, de feble, l'eco que en percebem! | | | | (I el tro del seu poder, qui el comprèn!») | | |
|
Job coneix el poder de Déu785 |
| 27 1 Job va respondre encara sentenciosament i va dir: | | | | 2 «Pel Déu vivent, que em refusa la justícia, | | | |
i per Saddai, que ha amargat la meva ànima: | | | | 4 no, els meus llavis no diuen res d'injust | | | |
i la meva llengua no expressa res de fals! | | | | 5 Lluny de mi de donar-vos la raó a vosaltres. | | | |
Fins que expiri, no em desdiré de no tenir culpa; | | | | 3 perquè tot el meu alè encara és en mi, | | |
—1087→
| |
i tinc l'alè de Déu dins el nas. | | | |
6 Mantinc la meva justícia, i no afluixo, | | | |
el meu cor no s'avergonyeix dels meus dies. | | | | [...] | | | | 12 Té: vosaltres mateixos ho heu vist, | | | | ¿per què sou, doncs, tan extremadament vans?» | | |
|
| Sofar, el naamatita, prengué la paraula i va dir: | | | |
7 «Que, li passi al meu enemic com a l'impiu, | | | | [...] | | | | i al meu adversari, com a l'injust! | | | |
8 Perquè, ¿què pot esperar el profà, | | | | quan Déu li reclama la vida? | | | | 9 ¿És que Déu escolta els seus crits, | | | | quan li ve a sobre la dissort? | | | | 10 ¿Es delecta en Saddai, | | | |
si l'invoca, se li mostra acollent? | | |
|
| 11 Et vull adoctrinar sobre el que Déu fa, | | | | no vull ocultar el que passa amb Saddai. | | | | 13 Aquest és el lot que Déu reserva a l'impiu, | | | | l'herència que el tirà rep de Saddai: | | | |
14 Si els seus fills són molts, l'espasa els espera, | | | | i els seus guaixos han de passar fam; | | | |
15 els qui li sobreviuen, els enterren en túmuls, | | | | les seves viudes no els ploren. | | | |
16 Si acumula la plata com la pols | | | |
i estiba els vestits com el fang, | | | | 17 els estiba, però el just se'n vesteix, | | | |
i la plata, la comparteix l'innocent. | | | |
18 Ha bastit la seva casa com la de l'aranya, | | | | com la cabana que ha fet un guarda; | | | |
19 ric, s'acotxa, però no hi torna, | | | | quan obre els ulls, ja no ho és. | | | |
20 Els terrors el sorprenen com les aigües, | | | | la nit se l'emporta com un temporal; | | | |
21 un vent de llevant l'aixeca, i se n'ha d'anar, | | | | el treu tempestuosament del seu lloc. | | |
—1088→
| | 22 Déu tira sobre ell sense pietat, | | | |
corrents ha de fugir de la seva mà; | | | | 23 per ell pica sobre els seus palmells | | | |
i xiula del seu lloc estant. | | |
|
La Saviesa inaccessible a l'home786 |
| 28 [Però la saviesa, ¿d'on ve | | | |
i on és el lloc de la Intel·ligència?] | | | | 1 Perquè hi ha mines per a la plata, | | | |
i per a l'or, un lloc on l'apuren; | | | | 2 el ferro és extret de la pols, | | | |
i la pedra fosa dóna coure. | | | |
3 L'home examina les tenebres fins al capdavall, | | | | escorcolla la pedra de la fosca més negra; | | | | 4 perfora un pou, enfondint sota els peus, | | | | oscil·len, suspesos, en una soga. | | | |
5 La terra, de la qual surt el pa, | | | |
a sota, és trasbalsada com pel foc; | | | | 6 les seves pedres són jaciment de safir, | | | | que conté partícules d'or. | | |
|
| [Però la Saviesa, ¿d'on ve | | | | i on és el lloc de la Intel·ligència?] | | | |
7 La senda, no la coneix l'aligot, | | | | ni l'apercep l'ull del voltor; | | | | 8 no la petgen les feres altives, | | | | no passa per ella el lleó. | | | |
9 L'home fica la mà a la pedrenyera, | | | | trastorna les muntanyes a les seves arrels, | | | | 10 excava galeries dins les roques, | | | |
11a tapa infiltracions, perquè no degotin; | | | | 10b el seu ull veu tot d'objectes preciosos | | | | 11b i treu a la llum el que estava amagat; | | | | 24 perquè ell atalaia fins als extrems de la terra, | | | | veu tot el que hi ha sota el cel.
| | |
|
—1089→
|
| 12 Però la Saviesa, ¿d'on ve | | | |
i on és el lloc de la Intel·ligència? | | | |
13 L'home desconeix el camí que hi mena, | | | | no es troba pas a la terra dels vivents; | | | | 14 diu l'oceà: «No és en mi!» | | | |
i el mar diu: «Tampoc amb mi!» | | | | 15 No es pot adquirir amb l'or massís, | | | | ni la paguen a pes de plata; | | | |
16 no es deixa avaluar amb l'or d'Ofir, | | | | ni amb l'ònix preciós o safir. | | | |
17 No se li compara l'or ni el vidre, | | | | ni s'hi barata el vas d'or fi; | | | |
18 perles i cristall no mereixen esment: | | | |
guanyar la Saviesa val més que els corals! 19787 | | |
|
| 20 Però la Saviesa, ¿d'on ve | | | |
i on és el lloc de la Intel·ligència? | | | | 21 És amagada als ulls de tot vivent | | | |
i oculta als ocells del cel; | | | | 22 l'Abaddon i la Mort diuen: | | | | «Només n'hem sentit un rumor». | | | |
23 Es Déu que va descobrir el seu camí | | | | i és ell que sap allà on era! | | | |
25 El qui va donar pes al vent | | | |
i acana les aigües amb la mida! | | | | 26 Quan va fer un solc per a la pluja, | | | | un camí per al ruixat sorollós; | | | |
27 aleshores la va veure i l'estudià, | | | |
va posar-la dreta i la va assajar!» 28788 | | |
|