L'Europa d'Ausiàs March: art, cultura, pensament

Ximo Company

[Indicacions de paginació en nota.¹ ]

Al meu germà Joan in memoriam

Estic d'acord amb Joan Fuster quan afirma sense embalums que "la trajectòria poètica i vital d'Ausiàs se'ns escapa".² Sobretot, al meu modest parer, la trajectòria vital i estrictament humana d'aquest gran poeta de la cultura valenciana i europea del segle XV.

Doncs bé, si acceptem que se'ns escapa el veritable perfil humà d'un sol personatge (el del reeixit poeta de la Safor), què no ocorrerà si gosem a plantejar en un sol volum com aquest el polièdric perfil de l'art, la cultura i el pensament a l'Europa d'Ausiàs March. No es tracta d'una empresa folla?

Confesse obertament que sí, al requeriment anterior, alhora que no m'estic d'afegir que quasi tot el que l'ésser humà intenta copsar i retindre des del vessant de la literatura escrita (Història, Filologia, Antropologia..., i per suposat Història de l'Art), mai no passa de ser una petita i tothora insuficient aproximació.

Com era Ausiàs? Com era el País Valencià o l'Europa del seu temps? És possible de saber-ho? Només és possible, crec, fer aproximacions i sondeigs, esbossar punts de vista, suggerir algun senderó que ens mene cap a alguna parcel·la d'aquella llunyana i mil vegades fugissera realitat històrica. I crec, honestament, que la dificultat no estreba en una pura qüestió de maneig de fonts   —12→   històriques, de metodologia de treball, de més o menys erudició, d'enginy, d'intel·ligència o d'específica capacitat i tenacitat laboral. Òbviament tot això pot ajudar..., però només en el sentit de millorar un xic el perfil i la nitidesa comprehensiva de l'al·ludida "aproximació", a la que ningú no pot defugir, o (diguem-ho també en clau positiva), a la que tothom té dret a aspirar-hi i a maldar-ne.

I dit això, que per a mi és summament important, passe a esmentar breument en què he basat la meua "aproximació", el meu enfocament històric i els objectius prioritaris del present escrit.

Evidentment m'he basat en fonts històriques i artístiques, a l'ensems que també he procurat d'arrecerar-me, sempre que m'ha estat possible, sota l'esguard vital (més que no pas l'estrictament poètic) d'Ausiàs March. Evidentment, mai no se m'hauria ocorregut de posar-me en l'anàlisi filològica dels decasíl·labs ausiasmarquians. En sé ben poc de tot això. Simplement m'he proposat de "tafanejar en la intimitat de l'home-poeta", com ha escrit Fuster,³ o "d'escarbar en la seua intimitat";⁴ a la fi, com ha escrit Marie Claire Zimmermann, "ningú no pot imposar d'una manera definitiva el sentit que l'Ausiàs volia donar al seu text".⁵ És per això que m'interessa el pensament d'Ausiàs entorn, per exemple, de l'amor pur (la "fina amor", com deia ell), entorn de la seua moderada (o ambivalent) vibració religiosa; o el seu punt de vista al voltant dels turmentats poemes que hi dedica al "llir entre cards". Els dubtes, les angoixes, el sabor "agre e dolç" de la seua existència, o les "veles e vents" que tothora solquen els camins dubtosos d'en March són, crec, perfectament aplicables a qualsevol altra criatura europea del seu temps, entre les quals s'hi poden incloure els arquitectes, els escultors, els pintors o els argenters que cisellaven i lliscaven els seus estris al damunt de creus, calzes i patenes.

Ausiàs March, però, ni molt menys la totalitat de la geografia europea, no són els únics fils conductors d'aquest llibre. Ja m'hauria agradat que hagués resultat així, però he d'admetre que després   —13→   dels primers capítols Ausiàs només hi és present de forma subreptícia. Potser tampoc no calia plantejar-ho d'una altra manera, car al capdavall no es tracta de violentar ni magnificar unes relacions inexistents entre el poeta i l'art europeu del seu temps. No van per ací les coses, ni que vulguem evocar la famosa i sempre oportuna màxima horaciana d'ut pictura poesis. Més aviat es tracta de tot el contrari. Ausiàs March rep ací l'homenatge d'un historiador de l'art que, a l'hora de plantejar hipòtesis sobre l'ambient i la situació social dels artistes a algunes zones de l'Europa medieval, ha tingut en compte, ni que haja estat de lluny o a envistes d'ocell, les específiques fibres socials, vitals i personals d'aquest gran poeta de La Safor.

Es tracta, per tant, d'un llibre d'història social de l'art que, de la ferma mà d''Ausiàs March, malda per aproximar-se, i prou, a la trama socioartística de l'època medieval, especialment pel que fa a l'Europa llatina, i més en concret en relació al País Valencià d'on és Ausiàs. Evidentment, i per tal de fer més entenedora aquesta aproximació, ens hem permés de bascular entre els segles precedents i els posteriors al més concret d'en March (s.XV), especialment pel que fa a les novetats socioartístiques del Renaixement italià.

Curiosament March ens ha fet descobrir que els batecs d'un home o d'una dona qualsevol de l'Europa del segle XV eren molt semblants, tant si es produïen al País Valencià com a Bruges, a Nuremberg o a Càller. Europa era i és una cosa alhora semblant i alhora dissemblant, però al capdavall nodrida i constituïda per unes mateixes arrels socials, històriques i ideològiques. Com diria Fontana, gairebé tots tenim les mateixes virtuts i els mateixos defectes.⁶

Així les coses, en el decurs del nostre treball s'hi tenen en compte els respectius marcs històric, filosòfic, cultural i artístic, però mantes vegades això es fa de forma ben suau, i per arribar només -o sobretot- a la trama concreta de l'obrador d'un pintor valencià, a la cultura específica d'un   —14→   pedrapiquer, a la iconografia sol·licitada pels monjos i capellans de torn, als preus i salaris concrets d'un mestre de cases, o a la forma i als estris de la vivenda i l'obrador d'una família d'artistes qualsevol.

I comsevulla que es tracta d'un llibre d'art, s'hi ha posat un interès especial perquè aquest en surta acompanyat d'imatges, i que aquestes, evidentment, hi apareguen amb les seues corresponents explicacions. És a dir, que siga un llibre amb una notòria component visual, per allò de: "val més una imatge que cent paraules·.

En resum, que hi apareixen Ausiàs March d'una banda, petjades històriques amb la seua societat d'una altra (sobretot la valenciana) i, finalment, la trama de l'art (o millor dit, una possible trama), la qual, sense cap presumpció altiva, tracta de planar per damunt de tot i d'eixir-ne, amb la resta, més il·luminada. En fi, hi presentem només una xicoteta "aproximació" a una realitat històrica, social, cultural i artística que se'ns presenta força llunyana i fugissera, però que d'altra banda té, en Ausiàs March al seu bell mig, una figura que reïx per damunt de moltes altres i que, mercès a la seua extraordinària acuïtat expressiva i comprehensiva, vessa una llum immillorable amb la qual hom pot atansar-se i copsar, de forma certament subtil, quelcom de l'home europeu del seu temps. Una Europa que se'ns escapava i que encara avui se'ns esmuny, com proclamaria Joan Fuster, però que, almenys a títol de serena i modesta "aproximació", tractarem de revitalitzar, i de mig configurar, a les planes que continuen.