III. 1. La preponderància i el valor de les mans en
l'art medieval
Hem de continuar encara una mica amb el caràcter
diví, sagrat i teocràtic, de l'art medieval,
el qual va donar endemés molta importància
a un altre concepte clau de l'art d'aquesta època:
la condició manual i artesanal de les seues creacions
plàstiques. A la fi, com deia el nostre poeta:
I, curiosament,
el cantautor Raimon, un xicot europeu que des de Xàtiva
no s'ha estat de musicar Ausiàs March, diu i repeteix,
també, pertot arreu, que de l'home (el de la segona
meitat del segle XX) ha mirat sempre les seues mans. Sens
dubte, alguna cosa essencial hauran de tindre i de significar
les mans dels éssers humans.
Doncs bé, en
aquest sentit, i en la línia del que ja hem anat dient
fins ara, dos benedictins del segle XII tan famosos i representatius
com Teòfil i el ja esmentat Suger també van
entendre l'art del seu temps (és a dir, l'art medieval)
com una activitat quasi bé divina, generalment feta
-o manufacturada- amb les mans, tot i que tampoc no exempta
de pensament i d'enginy. És allò tantes vegades
esmentat al llarg de la història dels homes i les
dones de manus et ingenium o d'habilitat i talent.
Fig.
44. Pere Terrencs o Martí Torner: Sant Josep fuster i el Xiquet, detall, col·lecció particular, c. 1470.
Déu mateix, com es narra al "Gènesi" creà
l'home amb les seues pròpies mans: "Aleshores Javhè
Déu formà l'home amb la pols del camp" (Gn
2,7).238 I Jesucrist (l'au fènix), recordem-ho, era fuster
(artifex practicus) i fill de fuster, i amb les seues mans,
santes i venerables, va treballar fins complir els trenta
anys, tal i com pot observar-se a la coneguda taula del mallorquí
Pere Terrencs (o Martí Torner): "Sant Josep fuster
i el Xiquet", (fig. 44) possiblement
—114→
realitzada al voltant
de 1470 (col·lecció particular).
Aquí, a més
de representar-se Sant Josep i el Nen Jesús en actitud
de treball manual, estem davant d'una esplèndida mostra
del taller i obrador manual d'un fuster medieval, amb claus,
martell, compàs, ribot a la mà esquerra de
Sant Josep, barrina, enformadors, serra gran, i un martell
gegant a la mà esquerra del petit Nen Jesús.
A la paret, curiosament, hi apareix una ullera medieval de
llarga vista, sens dubte emprada per Sant Josep (fig. 44,
pàg. anterior).
"e guai d'aquelles que entre llurs mans estan!".239
