Visor de obras.

VL 1 (V 11-12) Somni de Mardoqueu.— 1a El segon any del regnat del gran rei Artaxerxes⁶⁷⁶, el dia primer del mes de Nisan, va tenir un somni Mardoqueu, fill de Jaïr, fill de Semei, fill dels Ciseus, de la tribu de Benjamí, G 1b un jueu que vivia a la ciutat de Susa, VL home il·lustre que prestava els seus serveis al palau reial. G 1c Era dels captius que se'n portà de Jerusalem Nabucodonosor, rei de Babilònia, amb Jeconies, rei de Judea. VL 1d Aquest fou el somni: crits i aldarull, trons i terratrèmol i gran pertorbació damunt la terra. 1e Dos grans dragons sortiren, preparats a entrar tots dos en batalla, i s'entaulà un gran combat entre ells, 1f i buscaven dominar-se l'un a l'altre. Pobles s'aplegaren 1g el dia tenebrós i dolent, i hi hagué una gran pertorbació entre els habitants de la terra. 1h Van témer la desfeta, i clamaren al Senyor. 1i A la veu del seu clam es formà urna font, i d'aquella font, en sortí un gran riu, molta aigua. 1k La llum i el sol van sortir, els humils foren enlairats i devoraren els poderosos. 1l Després d'haver vist aquest somni, Mardoqueu es desvetllà i digué: «Què és el que Déu pensa fer?» I portava closa la visió dins el cor, fans que li fos revelat el seu sentit.

Mardoqueu descobreix una conspiració.— G 1m Mardoqueu reposava a l'atri del palau amb Gabata i Tarra, els dos eunucs del rei que guardaven l'atri del palau. 1n Havent sentit les seves converses i havent indagat els seus designis, va saber que es preparaven per atemptar contra la vida del rei Artaxerxes; llavors els va descobrir al rei. 1o El rei féu un interrogatori als dos eunucs, els quals, després de confessar, foren executats. 1p Aleshores el rei va escriure aquests fets a les seves Cròniques, al mateix temps que Mardoqueu els consignava també per escrit. 1q El rei disposà que Mardoqueu servís a palau, i li donà regals   —1029→   en recompensa d'aquests fets. 1r Aman, fill d'Amadata, l'agagita, era un personatge distingit davant del rei i buscava de fer mal a Mardoqueu i al seu poble per l'afer dels dos eunucs reials.

1 Assuer fa un gran banquet.— 1 En temps d'Assuer⁶⁷⁷ —aquell Assuer que regnà des de l'Índia fins a l'Etiopia sobre cent vint-i-set províncies—, 2 aquells dies, doncs, quan el rei Assuer havia pres possessió del seu tron reial a la ciutadella de Susa, 3 l'any tercer del seu regnat, féu un banquet presidit per ell a tots els seus grans oficials i ministres, els caps de l'exèrcit dels perses i dels medes, els nobles i els governadors de províncies. 4 Volia mostrar-los d'aquesta manera la riquesa i la magnificència del seu imperi i l'esclat esplendorós de la seva grandesa durant molts dies, exactament cent vuitanta. 5 Passats aquests dies, el rei oferí a tota la població que es trobava a la ciutadella de Susa, des del més gran fins al més petit, un banquet que durà set dies, a l'atri del jardí del palau reial. 6 Arreu, tapissos de lli finíssim i porpra violeta sostinguts per cordons de fil i porpra vermella, amb anelles de plata, fixades a columnes de marbre blanc, llits d'or i de plata sobre un paviment de pedres fines, de marbre blanc, de nacre i de mosaics. 7 Per a beure eren ofertes copes d'or totes diferents l'una de l'altra, i vi regi en abundància, com escau a la generositat d'un rei.

8 L'ordre era de no forçar ningú a beure, ja que així ho havia manat el rei a tots els majordoms de casa seva: que cadascú fos tractat segons el propi gust.

Assuer reclama la presència de Vasti.— 9 També la reina Vasti⁶⁷⁸ oferí un banquet a les dones al palau reial d'Assuer. 10 El dia setè, ple de bon humor a causa del vi, el rei ordenà a Mehuman, a Bazata, a Harbona, a Bagata, a Algata, a Zetar i a Carcas, els set eunucs que servien personalment el rei Assuer, 11 que duguessin a la seva presència la reina Vasti amb la diadema reial,   —1030→   per mostrar la seva bellesa al poble i als seus oficials; perquè era molt bella. 12 Però la reina Vasti refusà d'anar-hi, menyspreant l'ordre del rei que li havien tramès els eunucs. L'enuig del rei fou grandíssim i s'inflamà d'ira. 13 Aleshores interrogà els savis coneixedors de les lleis —ja que era costum que els afers del rei fossin consultats amb tots els qui entenien en lleis i en dret—. 14 Féu venir, doncs, a la seva presència Carsena, Setar, Admat, Tarsis, Mares, Marsana i Mamucan, set grans oficials perses i medes, que eren admesos a tractar amb el rei⁶⁷⁹ i eren els principals al regne: 15 «¿Què s'ha de fer amb la reina Vasti, perquè no ha obeït l'ordre del rei Assuer que li trameteren els eunucs?» 16 Mamucan respongué en presència del rei i dels grans oficials: «No ha estat solament contra el rei que ha pecat la reina Vasti, sinó també contra tots els grans oficials i contra la població de totes les províncies del rei Assuer. 17 Perquè totes les dones sabran el comportament de la reina i diran, menyspreant els seus marits «El rei Assuer va ordenar que la reina Vasti fos conduïda a la seva presència, i ella no hi va anar. 18 Avui mateix ja ho retrauran a tots els grans oficials del rei, les dames de Pèrsia i de Mèdia que hagin sabut l'actitud de la reina; i això portarà no poc de menyspreu i descontentament. 19 Per tant, si al rei li sembla bé, que s'inscrigui irrevocablement un edicte reial a les lleis dels perses i dels medes, segons el qual no es permeti mai més a la reina Vasti de comparèixer a la presència del rei Assuer, i que el rei transfereixi la seva dignitat reial a una altra que sigui millor que ella. 20 Quan sigui, doncs, conegut l'edicte del rei en tot el seu immens reialme, totes les dones tributaran honor als seus marits, des del mes gran fins al mes petit». 21 Aquest consell va semblar bé al rei i a tots els seus grans oficials, i el rei féu el que Mamucan li havia dit. 22 Envià ordres a totes les províncies de l'imperi, a cada província segons la seva escriptura i a cada poble segons la seva llengua⁶⁸⁰, perquè tot marit fos amo a casa seva i mantingués subjectes totes les seves dones

2 Consell de renovar l'harem reial per elegir la reina.— 1 Després d'aquests esdeveniments, quan ja s'havia calmat la indignació del rei Assuer, es recordà de Vasti, del seu comportament, i de les decisions que respecte d'ella s'havien pres. 2 Llavors els ministres que servien el rei digueren: «Que busquin per al rei noies verges i boniques. 3 Que el rei estableixi delegats en totes les províncies del seu reialme que procurin d'aplegar totes les noies verges i boniques a la ciutadella de Susa, a l'harem, sota la vigilància d'Egeu, l'eunuc del rei, custodi de les dones, i aquest les proveirà dels cosmètics adients per a arreglar-se; 4 i la noia que agradi al rei que sigui reina en lloc de Vasti». Aquest consell va semblar bé al rei, i ho féu així⁶⁸¹.

Mardoqueu, el jueu.— 5 A la ciutadella de Susa vivia un jueu que es deia Mardoqueu, fill de Jaïr, fill de Semeí, fill de Quis, de la tribu de Benjamí, 6 el qual havia estat deportat de Jerusalem entre els exiliats que Nabucodonosor, rei de Babilònia, s'endugué amb Jeconies, rei de Judà. 7 Aquest havia pres sobre seu l'educació d'Edissa —això és, Ester⁶⁸²—, filla del seu oncle perquè no tenia pare ni mare. La noia era bonica i d'aspecte agradable, i, en morir el seu pare i la seva mare, Mardoqueu l'havia adoptada per filla.

Ester és elegida reina.— 8 Quan es va divulgar, doncs, l'edicte del rei i la seva decisió, foren reunides a la ciutadella de Susa moltes noies sota la vigilància d'Egeu. També Ester fou presa i portada al palau reial sota la cura d'Egeu, guardià de les dones. 9 La noia li va plaure, i guanyà el seu favor, de manera que s'acuità a proporcionar-li els ungüents necessaris per a arreglar-se, que li estaven assenyalats, encara li donà set minyones escollides, de la casa del rei, i la traslladà, juntament amb les seves criades, a la millor estança de l'harem. 10 Ester   —1032→   no revelà ni el seu origen ni la seva família, perquè Mardoqueu li havia manat que no ho fes. 11 Mardoqueu es passejava cada dia davant l'atri de l'harem, per informar-se si Ester es trobava bé, i quines coses li passaven. 12 Quan arribava a cada una de les noies el torn de presentar-se al rei Assuer, passat ja el temps prescrit per l'estatut de les dones, és a dir, dotze mesos —aquest temps de preparació l'omplien de la manera següent: durant sis mesos s'ungien amb oli de mirra, i durant els sis mesos restants, amb bàlsam i altres ungüents d'ús entre les dones—, 13 llavors la noia es presentava al rea, i li era permès d'emportar-se de l'harem al palau reial totes les coses que demanés. 14 Al vespre es presenta va, i l'endemà al matí passava a un segon harem, confiat a la vigilància de Susagaz, l'eunuc reial que guardava les concubines; i no entrava mai més a la presència del rei, fora que, havent-lo complagut d'una manera especial, la fes cridar nominalment. 15 Però quan arribà el torn d'anar prop del rei a Ester, filla d'Abihail, oncle de Mardoqueu que l'havia adoptada per filla, no demanà res més fora d'allò que li fou indicat per Egeu, l'eunuc reial custodi de les dones. Ester es guanyava el favor de tothom qui la veia. 18 Fou, doncs, conduïda al rea Assuer, al palau reial, el mes desè, que és el mes de Tebet, l'any setè del seu regnat, 17 i el rei preferí Ester a totes les dones, i trobà gràcia i favor als seus ulls més que totes les altres noies. Li posà, doncs, al front la diadema reial i la féu reina en lloc de Vasti.

18 El rei celebrà un gran banquet, el banquet d'Ester, a tots els seus grans oficials i ministres, concedí un dia de repòs a totes les seves províncies i prodigà presents, tal com escau a la generositat d'un rei. 19⁶⁸³ 20 Ester no havia revelat ni el seu origen ni el seu poble, tal com Mardoqueu li havia ordenat, perquè Ester seguia observant les prescripcions de Mardoqueu com quan estava sota la seva tutela.

Mardoqueu descobreix un complot.— 21 Aquells dies, doncs, en què Mardoqueu freqüentava la porta   —1033→   del palau reial, dos eunucs del rei, Bagatan i Tarés, guardes de l'entrada, descontents, buscaven l'ocasió d'assassinar el rei Assuer. 22 Mardoqueu ho va saber i ho manifestà a la reina Ester, la qual ho comunicà al rei en nom de Mardoqueu. 23 La cosa fou investigada, i van trobar que era veritat; els dos eunucs foren penjats a la forca⁶⁸⁴, i el fet es consignà al llibre de les Cròniques que el rei tenia a la seva disposició.

3 Mardoqueu i Aman, l'agagita.— 1 Després d'aquests esdeveniments, el rei Assuer exaltà Aman, fill d'Amadata, l'agagita⁶⁸⁵; l'elevà en dignitat i li donà la precedència sobre tots els altres funcionaris, col·legues seus. 2 Tots els servidors del rei que estaven al servei del seu palau s'agenollaven i es prostraven davant d'Aman, perquè així ho havia ordenat el rei; però Mardoqueu no s'agenollava ni es prostrava. 3 Els servents del palau reial digueren, doncs, a Mardoqueu: «Per què desobeeixes el manament del rei?» 4 I això, li ho deien cada dia, però ell no els escoltava. Llavors ho manifestaren a Aman, per veure si Mardoqueu continuava en la seva actitud, perquè els havia dit que ell era jueu. 5 Aman constatà que Mardoqueu no s'agenollava ni es prostrava al seu davant, i s'omplí d'indignació. 6 Com que li havien dit a quin poble pertanyia Mardoqueu, va semblar-li poca cosa de posar la mà només sobre ell, i buscà la manera d'exterminar, juntament amb Mardoqueu, tots els jueus que es trobaven al reialme d'Assuer.

VL 3 (V 12-13) Decret d'exterminar els jueus.— 7 L'any dotzè del regnat d'Assuer, el primer mes, que és el mes de Nisan, es llançà el «pur», és a dir, les sorts, a la presència d'Aman, dia per dia i mes per mes, fins que aquest caigué sobre el dia tretze del mes dotzè, que és el mes d'Adar. 8 Aman, doncs, digué al rei Assuer: «Entre tots els pobles que habiten les províncies del teu reialme,   —1034→   hi ha dispersat un poble que no es pot assimilar als altres. Les seves lleis són distintes de les dels altres pobles i no observen les lleis del rei; no convé, doncs, que el rei els deixi tranquils. 9 Per tant, si al rei li sembla bé, que sigui decretat el seu extermini, i jo donaré deu mil talents de plata als funcionaris d'hisenda, perquè entrin al tresor reial». 10 Llavors el rei es va treure l'anell de la mà i el donà a Aman, fill d'Amadata, l'agagita, l'enemic dels jueus⁶⁸⁶, 11 i li digué: «Queda't el diner, i aquest poble, te'l dono perquè facis amb ell el que millor et sembli». 12 El dia tretze del primer mes, foren cridats els escribes reials i escriviren, segons les ordres d'Aman, als sàtrapes del rei, als governadors de cada una de les províncies, i als prínceps dels pobles⁶⁸⁷; a cada província en la seva escriptura i a cada poble en la seva llengua. Les còpies foren escrites en nom del rei Assuer i segellades amb l'anell reial, 13 i foren enviades per mitjà de correus a totes les províncies del reialme, per destruir, matar i exterminar en un dia tots els jueus, joves i vells, dones i criatures, i per apoderar-se dels seus béns, el tretze del mes dotzè, que és el mes d'Adar.

VL 3 (V 12-13) Decret d'extermini dels jueus.— G 13a Aquesta és la còpia de la carta: «El gran rei Artaxerxes als governadors de les cent vint-i-set províncies, des de l'Índia fins a l'Etiopia, i als caps dels districtes sota ells establerts, que veritablement participen dels nostres sentiments (escriu) el que segueix: 13b Tenint el govern de molts pobles i el domini sobre tota la terra, he resolt, no exaltat per l'orgull del poder, sinó conduint-me (sempre) amb moderació i suavitat, garantir als meus súbdits una vida del tot tranquil·la i, després d'haver assegurat que al reialme hi hagi bon ordre i sigui transitable fans a les seves fronteres, renovar la pau desitjada per tothom. 13c Preguntant als meus consellers com podria acabar de dur-ho a terme, Aman, excel·lent per la prudència, d'indefectible benvolença i que es distingeix per la seva ferma fidelitat, que ocupa el segon lloc d'honor al palau reial, 13d ens ha denunciat un poble barrejat amb totes les tribus del món, un poble rebel, oposat a tot   —1035→   altre poble, per les seves lleis, gent que negligeixen contínuament les coses manades pels reis, de manera que posen en perill la concòrdia que d'una manera irreprotxable regna entre nosaltres. 13e Considerant, doncs, que aquest poble tan singular és del tot contrari a tothom (es diferencia de tots per un règim de lleis estranyes, és hostil als nostres interessos, comet les pitjors malvestats) fins al punt d'amenaçar el bon ordre del nostre reialme, 13f ordenem que tots aquells qui Aman, l'encarregat dels afers de l'Estat i el nostre pare, us indiqui en les seves cartes, siguin radicalment exterminats per les espases dels seus enemics sense misericòrdia ni perdó, amb les seves dones i els seus fills, el dia catorze del mes dotzè, que és Adar, de l'any present, 13g a fi que, precipitats violentament en un sol dia al reialme de la mort aquests sovint rebels, en endavant tinguem ordre i tranquil·litat completa en els afers de l'Estat. 13h Qui oculti, però, els d'aquesta raça, que no li sigui permès de viure, no únicament entre els homes, sinó ni entre les aus, que sigui cremat amb el foc sant, i les seves possessions passin al poder del Regne. Salut!»

14 La còpia de l'edicte, que havia de ser promulgat a totes les províncies, fou publicada per les nacions a fi que estiguessin preparats per a aquell dia. 15 Els correus sortiren de seguida, segons l'ordre del rei, i l'edicte fou promulgat a la ciutadella de Susa. Mentre el rei i Aman feien un convit, a la ciutat de Susa regnava la consternació.

VL 14a El rei signà la carta amb el seu segell reial, i la donà a homes de cavall velocíssims. 14b Allà on arribava una còpia de la carta, hi havia una gran pertorbació a la regió; s'ordenà a tots els pobles que estiguessin a punt per al dia assenyalat, 15a perquè l'afer es portava amb pressa, i a Susa se'n publicà una còpia. 15b Tots els pobles feien banquets. El rei i Aman s'embriagaren quan entraren al palau amb els amics. 15c Allà on es posava en públic una còpia de la carta, es feia un gran plany i dol entre els jueus.

Pregària dels jueus.— 15d Els jueus invocaven el Déu dels seus pares, i deien: 15e «Senyor, Senyor! Vós sou Déu a dalt del cel, i no hi ha cap altre Déu fora de vós. 15f Si nosaltres haguéssim complert la vostra llei i els vostres preceptes,   —1036→   hauríem viscut amb seguretat i pau tot el temps de la nostra vida. 15g Però ara, que no hem complert els vostres preceptes, ve sobre nosaltres tota aquesta tribulació. 15h Vós sou just i suau, excels i gran, Senyor, i tots els vostres camins són justos. 15i I ara, o Déu, no lliureu els vostres fills a la captivitat, ni les nostres dones a la vergonya i a l'extermini, vós que des de l'Egipte fans ara ens heu estat propici. 15k Compadiu-vos de la vostra part que posseïu des del començament, i no lliureu el vostre heretatge a la follia, perquè els nostres enemics ens dominin.

15l També a Susa, la ciutat veïna al rei, se'n publicà una còpia i foren coneguts els escrits.

4 Ester i Mardoqueu intenten de contrarestar el perill.— 1 Quan Mardoqueu sabé tot el que havia passat, s'esquinçà els vestits i es cobrí de sac i de cendra⁶⁸⁸. Va sortir per la ciutat cridant fort i amargament, 2 fins arribar al davant del palau reial, perquè no s'hi podia entrar vestit de sac. 3 A cada província on arribava l'ordre del rei i el seu edicte, hi hagué entre els jueus gran desconsol, dejunis, plors i lamentacions. El sac i la cendra foren el llit de molts. 4 Vingueren les criades i els eunucs d'Ester, i li ho comunicaren; llavors la reina s'estremí d'angoixa. Féu enviar vestits a Mardoqueu perquè se'ls posés i es tragués el sac, però Mardoqueu no els acceptà. 5 Ester cridà llavors Atac, un dels eunucs del rei que estava al seu servei, i li ordenà que anés a trobar Mardoqueu, a demanar-li què era el que passava i per què obrava d'aquella manera. 6 Atac, doncs, anà a trobar Mardoqueu, que era a la plaça de la ciutat davant del palau reial. 7 Mardoqueu li contà tot el que li havia passat i que Aman havia promès donar per al tresor reial tal suma de plata en compensació del que perdria amb l'extermini dels jueus. 8 Li donà una còpia de l'edicte d'extermini proclamat a Susa, perquè el mostrés a Ester i aquesta ho sabés, i li recomanà que es presentés al rei per intercedir a favor del seu poble: G 8 «Recorda't dels dies de la teva aflicció, com eres alimentada per la meva mà. Ara Aman, el segon després del rei, ha parlat contra nosaltres per fer-nos morir. Tu, doncs, invoca   —1037→   el Senyor, i parla al rei a favor nostre, i així allibera'ns de la mort».

9 Atac donà i comunicà a Ester el que li havia dit Mardoqueu. 10 Llavors Ester ordenà a Atac que digués a Mardoqueu: 11 «Tots els servents del rei i els habitants de les províncies saben que tot home o dona que sense haver estat cridat es presenti al rei en el vestíbul interior, és condemnat a mort per una llei inexorable, fora que el rei, estenent-li el seu ceptre d'or, li faci gràcia de la vida; i jo ja fa trenta dies que no he estat cridada a presentar-me davant del rei». 12 Les paraules d'Ester foren comunicades a Mardoqueu, 13 el qual respongué: «No et pensis pas que, d'entre tots els jueus, els qui viuen al palau reial se salvaran! 14 Si ara t'obstines a callar, la salvació i l'alliberament vindran d'una altra banda, però tu i la casa del teu pare us perdreu. I qui sap? Potser és en previsió d'una tal circumstància que has arribat a la reialesa». 15 Llavors Ester va respondre a Mardoqueu: 16 «Aplega tots els jueus que es troben a Susa, dejuneu per mi i no mengeu ni begueu durant tres dies i tres nits. També jo i les meves criades dejunarem de la mateixa manera. Amb aquesta preparació, doncs, em presentaré davant del rei, malgrat la llei, i, si haig de morir, moriré». 17 Llavors Mardoqueu es retirà, i féu tot allò que Ester li havia indicat.

VL 4 (V 15, 13, 14) Mardoqueu prega. 17a Mardoqueu, però, s'esquinçà els vestits, estengué un sac de Cilícia i es deixà caure de cara a terra, junt amb els ancians del poble, des del matí fins al vespre. G 17a Pregà llavors el Senyor, fent memòria de totes les seves obres i digué: 17b «Senyor, Senyor, rei que domineu sobre tot l'univers, tot està sotmès al vostre poder i no hi ha qui us pugui resistir, si voleu salvar Israel. VL 17b Déu d'Abraham, Déu d'Isaac, Déu de Jacob, vós sou beneït, G 17c perquè vós vau fer el cel i la terra, i tot el que hi ha d'admirable sota el firmament, vós sou Senyor de l'univers i no hi ha qui us resisteixi, Senyor! VL 17d Vós sabeu, Senyor, que això de refusar de prosternar-me davant de l'insolent Aman, no ho he fet pas per   —1038→   supèrbia, arrogància, ni per amor a la glòria; no m'he avingut a besar-li les plantes dels peus ni tan sols per salvar Israel; 17e això, no ho he fet per no posar la glòria d'un home pel damunt de la glòria del meu Déu, i no em postraré davant d'altre fora de vós, Senyor, Déu meu; però no ho faig pas per arrogància ni per insubordinació, Senyor! Reveleu-vos, Senyor, manifesteu-vos, Senyor! 17f I ara, Senyor rei, Déu d'Abraham, d'Isaac i de Jacob, perdonen el vostre poble, perquè posen la seva atenció en nosaltres per perdre'ns i volen exterminar aquells qui des del principi són el vostre heretatge; 17g no deixeu la vostra porciò que vós mateix us rescatàreu de la terra d'Egipte! 17h Escolteu, Senyor, la meva pregària, siguen propici a la vostra possessió i convertiu el nostre dol en joia, a fi que, vivint, puguem lloar el vostre nom, Senyor; no feu desaparèixer la boca d'aquells qui us beneeixen!» 17i I tot el poble clamà amb totes les seves forces, perquè es veien la mort davant dels ulls.

Ester prega.— 17k La reina Ester també es va treure els seus vestits sumptuosos, i es posà un vestit de dol; es va treure tot Por, i estengué un sac de Cilícia, i en lloc de magnífics perfums s'ompli el cap de cendra (i immundícies), humilià molt el cos (i omplí amb els cabells arrissats tots aquells llocs que havien estat guarnits amb els senyals de la seva joia), i es deixà cause a terra, juntament amb les seves criades, des del matí fins al vespre, i digué: 17l «Déu d'Abraham, Déu d'Isaac i Déu de Jacob, vós son beneït! Ajudeu-me, que estic sola, i no tinc ningú que m'ajudi fora de vós, perquè el meu perill es a la meva mà. 17m Jo he sentit llegir en els llibres dels meus avantpassats, Senyor, que vós vau guardar Noè enmig de l'aigua del diluvi. Jo he sentit llegir en els llibres dels meus avantpassats, Senyor, que vós vau lliurar nou reis a Abraham amb tres-cents divuit homes. Jo he sentit llegir en els llibres dels meus avantpassats, Senyor, que vós vau alliberar Jonàs del ventre del gran peix. Jo he sentit llegir en els llibres dels meus avant passats, Senyor, que vós vau deslliurar Hananies, Azaries i Misael del forn de foc. Jo he sentit llegir en els llibres dels meus avantpassats, Senyor, que vós van treure Daniel de la fossa dels lleons. Jo he sentit llegir   —1039→   en els llibres dels meus avantpassats, Senyor, que vós us van apiadar d'Ezequies, rei de Judà, el qual havíeu decidit de lliurar a la mort, però, havent demanat la vida, li'n vau concedir encara quinze anys. Jo he sentit llegir en els llibres dels meus avantpassats, Senyor, que vau atorgar a Anna, que us pregava plena de desig, la naixença d'un fill. Jo he sentit llegir en els llibres dels meus avantpassats, Senyor, que vós salveu finalment aquells qui us plauen. G 17m Jo sentia des de petita, que vós, Senyor, van escollir Israel d'entre tots els pobles, i els nostres pares d'entre tots els seus avantpassats, per fer d'ells la vostra eterna heretat, i vau complir en ells tot el que havíeu dit. 17n Però després van pecar davant vostre, i ens vau lliurar a les mans dels nostres enemics, perquè vam donar glòria als seus déus. Son just, Senyor! 17o Però ara no s'acontenten amb l'amargor de la vostra servitud, sinó que posen les seves mans sobre les dels ídols a fi d'abolir el decret sortit dels vostres llavis i fer desaparèixer la vostra heretat, tancar la boca dels qui us lloen, extingir la glòria de la vostra casa i el vostre altar 17p i obrir la boca dels pagans per glorificar els qui no són res i extasiar-se per sempre davant d'un rei de carn. 17q No lliureu, Senyor, el vostre ceptre als déus que no existeixen! Que no facin burla de la nostra ruïna! Feu que els seus projectes es tornin en contra d'ells.

VL 17t I ara, ajudeu-me que estic sola, i no tinc ningú que m'ajudi fora de vós. 17u Vós saben que la vostra serventa abomina el llit dels incircumcisos. 17x Vós sabeu, o Déu, que la vostra serventa no ha menjat de les coses consagrades als ídols ni ha begut el vi de les seves libacions. 17y Vós sabeu que, des del dia del meu trasllat no m'he alegrat sinó en vós, Senyor. 17w Vós sabeu, o Déu, que, des que porto aquest vestit sobre el cap, l'abomino com un drap brut, i no el porto els dies bons. 17s I ara ajudeu-me que sóc òrfena, concediu a la meva boca una paraula adient davant del lleó, i feu-me valenta davant d'ell; feu que el seu cor s'inclini a odiar aquell qui ens fa guerra, per a la seva perdició i la de tots aquells qui conspiren amb ell. 17t A nosaltres, però, allibereu-nos de la mà dels nostres enemics i canvieu el nostre dol en joia, els nostres dolors en salvació. 17q Aquell, però, qui s'aixequi contra la vostra porció,   —1040→   o Déu, castiguen-lo exemplarment. 17r Manifesteu-vos, Senyor, doneu-vos a conèixer! G 17r Recordeu-vos, Senyor, i doneu-vos a conèixer el dia de la nostra tribulació, i a mi feu-me valenta, rei dels déus i amo de tot govern. 17z O Déu, més poderós que tots, escolten la ven dels desesperats, deslliureu-nos de les mans dels dolents i deslliureu-me també de la meva por».

VL 5 (V 15) Ester es presenta al rei.— 1 El tercer dia, quan acabà de pregar, es va treure els vestits de suplicant, es rentà el con amb aigua, s'ungí amb ungüents, es vestí amb la seva indumentària de festa, i s'embellí amb joies. 1a Esclatant de bellesa, després d'haver invocat Déu, que vetlla sobre totes les coses, va prendre dues esclaves; en l'una es recolzava, com amb mollesa, l'altra la seguia sostenint el ròssec del seu vestit. En 1b l'esclat de la seva bellesa, tenia la cara rosada, l'aspecte alegre, com transportada d'amor, els ulls animosos; malgrat això, sentia el cor encongit per la por, impressionat, pel terror de mort, tot i estar vers el Senyor, perquè tenia la mort davant dels ulls. 1c Havent traspassat totes les portes, entrà a l'atri interior; trobà el rei Artaxerxes al seu tron gloriós, vestit de porpra i tota mena de pedres precioses, i amb un ceptre d'or a la mà.

1d Alçant els ulls, la mirà com un toro en ple furor, s'indignà contra ella i, pensant fer-la perdre, digué indecís: «¿Qui ha gosat entrar a l'atri sense haver estat cridat?» Llavors la reina s'esvaí de temor, el seu color es tornà pàl·lid i es recolzà sobre el cap de l'esclava que la precedia. 1e Però el Déu dels jueus i Senyor de tota criatura canvià la ira del rei en compassió, i el seu furor en mansuetud; d'una revolada s'aixecà del tron, ple d'ànsia, i la prengué als seus braços fins que tornà en si; i li parlava amb paraules benèvoles: 1f «Ester, reina, germana meva i hereva, consort del meu regne. Jo sóc el teu germà. Tingues coratge, no moriràs pas; la nostra llei és per al comú de les persones, no pas per a tu. Mira, tinc el ceptre a la mà». 2 I aixecà el ceptre d'or, l'estengué vers la seva mà, la besà i digué: «Parla'm!» 2a Llavors Ester digué: «Us he vist, Senyor, semblant a un àngel de Déu, i el cor m'ha tremolat de por davant la vostra majestat. Perquè   —1041→   sou admirable, Senyor, i la vostra cara és plena d'encís». 2b Però mentre parlava amb el rei, va caure de defallença; llavors el rei i tots els seus criats es contorbaren.

5 Ester es presenta al rei.— 1 Tres dies després, Ester es posà el seu vestit regi i es presentà al vestíbul interior del palau reial davant la cambra del rei. Aquest seia al seu tron, a la sala reial, davant la porta. 2 Quan el rei va veure la reina Ester dreta al vestíbul, aquesta trobà favor davant d'ell, i li estengué tot seguit el ceptre d'or que portava a la mà. Ester avançà i tocà l'extrem del ceptre. 3 Llavors el rei li digué «¿Què tens, reina Ester, i què desitges? Encara que sigui la meitat del meu reialme, et serà donada». 4 Ester li va respondre: «Si al rei li sembla bé, que vingui avui amb Aman al convit que li he preparat». 5 Llavors el rei contestà: «Busqueu tot seguit Aman per complir el desig d'Ester». I el rei i Aman anaren al convit que Ester havia preparat.

6 Durant el convit, el rei digué a Ester: «Digues què és el que demanes, i et serà donat! Digues què és el que desitges; encara que fos la meitat del meu reialme, és cosa feta!» 7 Ester contestà: «Què demano i què desitjo? 8 Si he trobat favor davant del rei, i si al rei li sembla bé de concedir-me la meva petició i complir el meu desig, que vinguin demà el rei i Aman al convit que els prepararé, i respondré a les seves preguntes».

Odi d'Aman contra Mardoqueu.— 9 Aquest dia, Aman sortí satisfet i de bon humor, però quan va veure a la porta règia Mardoqueu, que no s'aixecava ni li mostrava el menor senyal de reverència quan passava, s'indignà contra ell, 10 però es va contenir. En arribar a casa seva, convocà els seus amics i la seva dona, Zares, 11 i parlà amb ells de la magnificència de les seves riqueses, del gran nombre dels seus fills i de tot el que li havia concedit el rei per engrandir-lo i elevar-lo per damunt dels grans oficials i ministres del rei. 12 I afegí: «La reina Ester m'ha convidat a mi sol, amb el rei, a beure el vi que li ha ofert, i també   —1042→   m'ha invitat, amb el rei, al convit que li oferirà demà. 13 Però tot això no em basta, mentre vegi Mardoqueu, el jueu, assegut a la porta règia». 14 Llavors Zares, la seva muller, i tots els seus amics li digueren: «Fes aixecar una forca de cinquanta colzades, i demà al matí demana al rei que Mardoqueu hi sigui penjat. Així podràs anar content al convit juntament amb el rei». Aman va trobar bo el consell i féu preparar la fosca.

6 Aman comença a davallar.— 1 Aquella nit, el rei, que havia perdut la son, es féu portar el llibre de les Cròniques perquè les hi llegissin. 2 I s'hi trobà escrit el que Mardoqueu havia fet, denunciant Bagatan i Tares, els dos eunucs reials, guardes de l'entrada que volien atemptar contra la vida del rei Assuer. 3 Llavors el rei digué «¿Quina distinció, quina dignitat s'ha conferit a Mardoqueu en premi d'això?» Els criats que estaven de servei contestaren: «No se li ha fet res». 4 Ja entrat el matí, el rei preguntà: «¿Qui s'espera al vestíbul?» Precisament en aquell moment Aman entrava al vestíbul exterior del palau reial per demanar al rei que Mardoqueu fos penjat a la fosca que havia preparat per a ell. 5 Els criats del rei li contestaren: «És Aman». Aleshores el rei ordenà: «Que entri». 6 Aman entrà, i el rei li preguntà: «¿Què s'ha de fer a l'home que el rei vol honorar?» Aman es digué a si mateix: «¿A quin altre vol honorar el rei, sinó a mi?» 7 I li contestà: «Per a l'home que el rei vol honorar, 8 que portin un vestit reial com aquells amb què el rei es vesteix, i un cavall dels que cavalca el rei, que dugui al cap una diadema reial, 9 Que es confiïn el vestit i el cavall a un dels grans oficials reials més nobles, perquè s'ocupi de vestir l'home que el rei vol honorar i el condueixi a cavall per les places de la ciutat, cridant al seu davant: «Així es fa amb l'home que el rei vol honorar». 10 Llavors el rei digué a Aman: «Cuita, doncs, pren   —1043→   el vestit i el cavall, i tot el que has dit, fes-ho a Mardoqueu, el jueu que seu a la porta règia. No ometis res de tot el que has proposat». 11 Aman va prendre, doncs, el vestit i el cavall, vestí Mardoqueu i el portà a cavall, per les places de la ciutat, cridant al seu davant: «Així es fa amb l'home que el rei vol honorar!»

12 Després d'això, tornà Mardoqueu a la porta règia, i Aman es dirigí apressadament a casa seva, trist i amb el cap cobert⁶⁸⁹. 13 Aleshores contà a la seva muller, Zares, i a tots els seus amics, el que li havia passat. Els seus consellers i la seva muller li digueren: «Si aquest Mardoqueu davant del qual has començat a davallar és de la raça dels jueus, no podràs res en contra d'ell, sinó que aniràs caient davant d'ell cada vegada més avall»⁶⁹⁰. 14 Encara estaven parlant amb ell, quan vingueren els eunucs del rei, donant presses a Aman per conduir-lo al convit que Ester havia preparat.

7 Ester acusa Aman.— 1 El rei i Aman, doncs, anaren a beure juntament amb la reina Ester. 2 També aquest segon dia el rei digué a Ester tot bevent el vi: «Digues què és el que demanes, reina Ester, i et serà donat! Digues què és el que desitges; encara que fos la meitat del meu reialme, és cosa feta:» 3 Llavors la reina Ester contestà: «Si he trobat favor davant del rei, i si al rei li sembla bé, que em sigui perdonada la vida i la vida del meu poble; aquesta és la meva demanda, aquest és el meu desig. 4 Perquè jo i el meu poble hem estat venuts per ser destruïts, matats i exterminats. Si haguéssim estat venuts per esdevenir esclaus i esclaves, hauria callat; l'enemic, però, mai no podrà compensar el dany que això ocasionarà al rei». 5 El rei Assuer digué llavors a la reina Ester: «Qui és aquest? ¿On és el qui ha pensat fer tal cosa?» 6 Ester contestà: «El nostre enemic i adversari és Aman, aquest mal home!»

Llavors Aman s'esfereí davant del rei i de la reina. 7 El rei, indignat, s'aixecà del convit i sortí al jardí del palau; però Aman, en veure que per part del rei la seva ruïna era cosa feta, es quedà per implorar a la reina Ester   —1044→   la gracia de la vida. 8 Quan el rei torna del jardí del palau a la sala del convit, trobà Aman llançat sobre el divan on Ester es recolzava i exclamà: «¿Encara serà capaç aquest de violentar la reina a la meva presència?» Tot just hagueren sortit de la boca del rei aquestes paraules, velaren la cara d'Aman⁶⁹¹. 9 Llavors Harbona, un dels eunucs que estaven a la presència del rei, digué: «Precisament a la casa d'Aman hi ha la forca de cinquanta colzades d'alçada que aquest féu preparar per a Mardoqueu, el qual actuà a favor del rei». El rei ordena: «Penjeu-l'hi». 10 Aleshores penjaren Aman a la forca que ell havia preparat per a Mardoqueu, i es calmà la indignació del rei.

8 El favor del rei passa als jueus.— 1 Aquell mateix dia, el rei Assuer donà a la reina Ester la casa d'Aman, el perseguidor dels jueus, i Mardoqueu fou presentat al rei, a qui Ester havia manifestat el parentiu que tenia amb ella. 2 Llavors el rei es va treure l'anell, que havia pres d'Aman i el donà a Mardoqueu, i Ester confià a Mardoqueu l'administració de la casa d'Aman. 3 Ester tornà a parlar al rei. Va caure als seus peus i suplicà amb llàgrimes als ulls que anul·lés el mal que havia fet Aman, l'agagita, i els designis que havia tramat contra els jueus. 4 Llavors el rei li va estendre el ceptre d'or, i Ester s'aixecà, va quedar-se dreta al seu davant i li digué: 5 «Si al rei li sembla bé, i si he trobat favor davant del rei, si la meva petició li sembla justa, i si jo mateixa sóc agradable als seus ulls, que faci revocar les ordres que Aman, fill d'Amadata, l'agagita, va fer escriure per exterminar els jueus de totes les províncies del reialme. 6 Perquè, ¿com podria jo veure la calamitat que està a punt de caure sobre el meu poble? ¿Com podria jo veure l'extermini del meu llinatge?» 7 Llavors el rei Assuer contestà a la reina Ester i a Mardoqueu, el jueu: «Mira, pel que a mi pertoca, he donat la casa d'Aman a Ester, i aquest, l'han penjat a la forca, per haver atemptat contra els jueus. 8 Ara vosaltres escriviu a favor dels jueus, en nom del rei, allò que millor us sembli, i segelleu-ho amb   —1045→   el segell reial, perquè tota escriptura escrita en nom del rei i segellada amb el seu segell és irrevocable».

9 Tot seguit els escribes reials foren convocats —era el tercer mes, que és Sivan, el dia vint-i-tres—, i tot el que ordenà Mardoqueu fou escrit als jueus, als sàtrapes, als governadors i als grans oficials de totes les províncies que s'estenen des de l'Índia fins a l'Etiopia, que són en total cent vint-i-set províncies, a cada una en la seva llengua, i als jueus també en la seva escriptura i en la seva llengua. 10 Van escriure en nom del rei Assuer i ho segellaren amb el seu segell. Tot seguit foren enviades les còpies per mitjà de correus a cavall, que muntaven corsers reials de les quadres de palau. 11 Per aquest edicte el rei permetia als jueus, en qualsevol ciutat que es trobessin, d'aplegar-se per defensar les seves vides, i destruir, matar i exterminar tota força armada de pobles i províncies que els ataquessin, sense excloure dones i criatures, i de fer botí dels seus béns. 12 Tot això s'havia de fer en un mateix dia a totes les províncies del rei Assuer, el dia tretze del mes dotzè, que és Adar.

VL 8 (V 16) G 12a Decret a favor dels jueus.— Còpia de la carta, el contingut de la qual és com segueix: 12b El gran rei Artaxerxes a les cent vint-i-set satrapíes que s'estenen des de l'Índia fins a l'Etiopia, als governadors de les províncies (i a aquells qui em són fidels), salut!

12c Són molts els qui, honrats magníficament per la gran benevolència dels benefactors, s'enorgulleixen i no solament busquen de fer mal als nostres súbdits, sinó que, no podent suportar la mateixa satisfacció seva, tramen conspiracions contra els seus propis benefactors. 12d I no solament esvaeixen el reconeixement del cor dels homes, sinó que, exaltats pela aplaudiments d'aquells qui desconeixen el bé, es pensen que defugiran la justícia del Déu que tot ho veu i que odia la dolenteria. 12e Sovint, molts dels qui estan constituïts en poder, s'han trobat que les insinuacions dels amics a qui havien confiat els afers, els han fet còmplices de sang innocent, i els han submergit en desgràcies irreparables 12f després d'haver enganyat amb maliciosos   —1046→   sofismes, plens de mentida, la ingènua benignitat dels qui manen. 12g Vosaltres mateixos podeu veure, als vostres mateixos peus, sense anar a les antigues històries de què hem fet menció, quantes coses perpetrades execrablement per la corrupció dels qui governen indignament! 12h Cal, doncs, prevenir-nos en endavant, perquè puguem assegurar a tothom un reialme en pau i sense pertorbacions, 12i no introduint canvis, sinó examinant sempre amb el mes benigne acolliment les coses que es presenten a la nostra consideració.

12k Així, doncs, Aman, fill d'Anzadata⁶⁹², un macedoni, estrany en veritat a la sang dels perses i molt allunyat de la nostra bonesa, havent estat rebut com a hoste per nosaltres, 12l va trobar prop nostre l'amistat que tenim envers tot poble, fins a tal punt que fou anomenat el nostre pare, i reverenciat amb prostració per tots els nostres súbdits com a segon en dignitat després del tron (reial). 12m Però, no podent dominar la supèrbia, s'aplicà a arrabassar-nos el poder i la vida, 12n demanant-nos amb l'art d'hàbils sofismes, la perdició del nostre Salvador i constant benefactor, Mardoqueu, i de la irreprotxable consort en el reialme, Ester, amb tot el seu poble. 12o Amb aquestes intrigues pensava que, deixant-nos en l'isolament, podria traspassar als macedonis la dominació presa dels perses. 12p Nosaltres, però, trobem que els jueus, que havien estat lliurats a l'extermini per aquest tres vegades malvat, no són pas malfactors, sinó que es regeixen per les lleis mes justes, 12q són fills de l'Altíssim, del gran Déu vivent, que ens conserva el reialme, tal com ho féu amb els nostres avantpassats, en l'estat més florent. 12r Fareu, doncs, bé de no utilitzar les cartes enviades per Aman, fill d'Amadata, el qual per haver fet això injustament, ha estat penjat a les portes de Susa amb tota la seva casa; Déu (que tot ho veu), Senyor de l'univers, li ha infligit tot seguit aquest digne càstig. 12s Fixeu la còpia d'aquesta carta públicament en tot lloc, i que es permeti als jueus d'usar amb llibertat de les seves lleis, i ajudeu-los a defensar-se dels qui els ataquin el dia catorze del mes dotzè, que es Adar (en aquest mateix dia). 12t Déu, Senyor de l'univers, ha fet d'aquest dia un dia de joia per a ells, en comptes d'un dia de perdició per a la raça escollida.

Festa commemorativa.— 12u I vosaltres, entre les (vostres festes) solemnes, celebreu aquest dia assenyalat, amb molts banquets, perquè des d'ara endavant (per a nosaltres) i per a aquells qui estan ben disposats envers els perses, sigui salvació, però per als nostres enemics, un memorial de la seva ruïna. 12v Tota ciutat o, més en general, tota contrada, en què no es faci segons aquestes disposicions, sigui destruïda amb ira per l'espasa i el foc, i esdevingui no solament (inaccesible) als homes, sinó també odiosa per sempre a les bèsties i fins als ocells. Estigueu bons!»

13 Còpies de l'edicte havien estat promulgades per totes les províncies, i havien d'arribar al coneixement de tots els pobles, perquè els jueus estiguessin alerta aquest dia, per venjar-se dels seus enemics. 14 Els correus, cavalcant sobre corsers reials, sortiren, doncs, a corre-cuita, per ordre del rei. El decret fou també publicat a la ciutadella de Susa.

16 Mardoqueu sortí de la presència del rei amb un vestit regi, de porpra morada i blanc, amb una gran diadema d'or i un mantell de lli i de porpra vermella. Tota la ciutat de Susa s'estremí de goig. 17 Tot fou per als jueus llum, joia, alegria i honor. 18 A cada una de les províncies i ciutats, arreu on arribaven l'ordre del rei i el seu decret, tingueren els jueus alegria i joia, banquets i festes. Molts dels pobles de la terra es feren jueus, perquè s'apoderà d'ells la por dels jueus.

9 Els jueus ataquen els seus enemics.— 1 El mes dotzè, que és Adar, el dia tretze, en el qual s'havia de complir el manament del rei i el seu decret, quan els enemics dels jueus esperaven ensenyorir-se d'ells, passà tot el contrari, perquè foren els jueus els qui s'ensenyoriren dels seus enemics. 2 Així, doncs, a totes les províncies del rei Assuer, s'aplegaren els jueus a les ciutats on habitaven, per tal d'atacar els qui volien la seva perdició, i ningú no els oposà resistència, perquè s'apoderà de tots els pobles un gran temor envers ells. 3 Tots els grans oficials de les províncies, sàtrapes, governadors i funcionaris reials els suportaren, per por de Mardoqueu. 4 Mardoqueu, efectivament,   —1048→   era un gran personatge al palau; la seva fama s'escampava per totes les províncies, perquè anava esdevenint un gran home. 5 Els jueus atacaren, doncs, a cops d'espasa tots els seus enemics. Fou una mata-degolla, un extermini, i feren amb els seus adversaris el que volgueren. 6 A la ciutadella de Susa, els jueus mataren i exterminaren cinc-cents homes: entre ells mataren Farsandata, Delfon, Espata, 8 Forata, Adalia, Aridata, 9 Permesta, Arisai, Aridai i Jezata, 10 els deu fills d'Aman, fill d'Amadata, el perseguidor dels jueus; però no feren botí.

Segon dia de la matança a Susa.— 11 El mateix dia arribà al rei la notícia del nombre d'homes que havien estat matats a la ciutadella de Susa. 12 El rei digué llavors a la reina Ester: «A la ciutadella de Susa els jueus han matat i exterminat cinc-cents homes, i els deu fills d'Aman; ¿què hauran fet, doncs, a les altres províncies del rei? Amb tot, digues què demanes, i et serà donat! Digues què és el que encara desitges, que és cosa feta!» 13 Llavors Ester contestà: «Si sembla bé al rei, que també demà sigui permès als jueus de Susa d'executar el decret d'avui, i que pengin a la força els deu fills d'Aman». 14 Aleshores el rei ordenà que es fes així: l'edicte fou promulgat altra vegada a Susa i els deu fills d'Aman foren penjats. 15 Així, doncs, els jueus de Susa es reuniren també al dia catorze del mes d'Adar, i mataren tres-cents homes; però no feren botí. 16 També els altres jueus que habitaven a les províncies del reialme, es reuniren per defensar les seves vides, van quedar satisfets per la repressió dels seus enemics i en mataren setanta-cinc mil dels seus adversaris; però no feren botí. 17 Això fou el dia tretze del mes d'Adar. El dia catorze reposaren i el celebraren com un dia de convits i d'alegria. 18 Per als jueus de Susa, que s'havien reunit els dies tretze i catorze, el dia quinze fou el dia de repòs, i el celebraren com un dia de convits i d'alegria.

Institució de la festa dels «Purim».— 19 És per això que els jueus del camp que habiten pobles no fortificats, celebren el dia catorze   —1049→   del mes d'Adar amb alegria i amb convits com un dia de festa, i s'envien porcions els uns als altres. 20 Mardoqueu consignà per escrit tots aquests esdeveniments. Després envià cartes a tots els jueus que habitaven les províncies del rei Assuer, tant als de prop com als més allunyats, 21 ordenant-los que celebressin cada any els dies catorze i quinze del mes d'Adar, 22 perquè aquests dies els jueus quedaren tranquils dels seus enemics, i aquest mes l'aflicció se'ls tornà alegria, i el plany, dia de festa. Determinaren, doncs fer-ne dies de convits i d'alegria, obsequiar-se mútuament amb porcions i fer donatius als pobres. 23 Els jueus acceptaren aquestes pràctiques que ja havien començat a fer i sobre les quals els havia escrit Mardoqueu, 24 perquè Aman, fill d'Amadata, l'agagita, enemic de tots els jueus, havia tramat el seu extermini, llançant el «pur», que és la sort, per al seu anorreament i per al seu extermini; 25 però quan aquest pla fou presentat al rei, ell manà per escrit que el designi pervers que havia tramat contra els jueus, recaigués sobre el seu cap, i foren penjats a la forca ell i els seus fills. 26 Per aquesta raó aquests dies foren anomenats «Purim», de la paraula «pur». Així, doncs, basant-se en les paraules d'aquesta carta, en tot el que ells havien vist i en el que havia passat, 27 els jueus establiren i acceptaren d'una manera irrevocable, per a ells i per a la seva posteritat, i per a tots els seus prosèlits, de celebrar cada any aquests dos dies, segons el text d'aquesta carta i la data que fixava.

28 Commemorats i celebrats així aquests dies, de generació en generació, a cada ciutat, aquests dies dels «Purim» no desapareixeran mai d'entre els jueus, i el seu record no s'esvairà de la seva posteritat. 29 La reina Ester, filla d'Abihail, i Mardoqueu, el jueu, escriviren amb tota autoritat per confirmar aquesta segona carta dels «Purim», 30 i enviaren cartes a tots els jueus dispersos per les cent vint-i-set províncies del reialme d'Assuer; paraules perpètues de pau, 31 perquè celebressin aquests dies dels «Purim» el temps establert, tal com   —1050→   els ho havien ordenat Mardoqueu, el jueu, i la reina Ester, i tal com s'havien obligat a fer-ho ells mateixos amb tota la seva posteritat, afegint-hi ordenances de dejunis i lamentacions. 32 Així, doncs, l'ordre d'Ester establí aquestes coses tocant als «Purim», i tot això fou escrit en un llibre.

10 Elogi de Mardoqueu. 1 El rei Assuer cobrava tribut del continent i de les illes del mar. 2 Tot el seu obrar enèrgic i heroic, i la relació exacta de l'elevació de Mardoqueu, que el rei enaltí ¿no estan consignats per escrit als llibres de les Cròniques dels reis de Mèdia i de Pèrsia? 3 Perquè el jueu Mardoqueu fou el segon després del rei Assuer, gran entre els seus i estimat per la multitud dels seus germans; buscà el bé del seu poble i parlà pel benestar del seu llinatge.

VL 10 (V 10-11) Interpretació del sommi de Mardoqueu. Festa dels Purim.— G 3a Mardoqueu digué a tots: «Déu és qui ha fet totes aquestes coses! 3b Per què es recorda del somni que sobre aquestes coses havia tingut; res no li va passar per alt. 3c La petita font esdevingué un gran riu; i hi hagué llum i sol i molta aigua. El riu és Ester, la qual el rei prengué per muller i la féu reina. 3d Els dos dragons som jo i Aman. 3e Els pobles són els qui s'havien aplegat per tal de destruir el nom dels jueus. 3f El meu poble es Israel, aquells qui clamaren a Déu, i els salvà i els alliberà de la mà de tots els mals, i Déu obrà aquests senyals i prodigis, que mai no s'han realitzat entre les nacions. 3g I féu dues sorts, una per al poble de Déu i l'altra per a les nacions. 3h I aquestes dues sorts arribaren a l'hora, segons el temps i el dia del judici de totes les nacions, davant de Déu, 3i i es recordà del seu poble i féu justícia a la seva heretat. 3k Aquests dies del mes d'Adar, el catorze (i el quinze), seran dies de reunió, d'alegria i de joia davant de Déu, per a tota la vostra descendència, en el poble d'Israel».

Nota sobre la traducció grega del llibre.— G 3l⁶⁹³ L'any quart del regnat de Ptolemeu i Cleopatra, Dositeu, que deia que era sacerdot i levita, i   —1051→   Ptolemeu, el seu fill, portaren la present carta sobre els Purim, la qual deien que era autèntica i havia estat traduïda per Lisímac, fill de Ptolemeu, dels de Jerusalem.

1 Presentació del protagonista.— 1 Hi havia un home a la terra d'Us⁶⁹⁶, que es deia Job. Era íntegre i recte, temia Déu i vivia apartat del mal. 2 Li havien nascut set fills i tres filles. 3 Posseïa set mil ovelles, tres mil camells, cinc-centes parelles de bous, cinc-centes someres i moltíssims esclaus. I aquest home era més gran que cap dels fills de l'Orient⁶⁹⁷.

4 Els seus fills tenien costum de fer un banquet a casa d'un d'ells, el dia que li tocava, i d'enviar a cridar les tres germanes per menjar i beure amb ells. 5 Un cop acabat el cicle d'aquests banquets, Job els feia venir per purificar-los⁶⁹⁸, i l'endemà, a l'alba, oferia un holocaust per cada un d'ells. Perquè es deia: «Potser els meus fills han pecat maleint Déu dins el seu cor». Així ho feia Job, cada vegada.

Prova de Job en els seus béns.— 6 Un dia que els fills de Déu⁶⁹⁹ van anar a presentar-se davant Jahvè, Satanàs també va anar-hi entremig d'ells. 7 Jahvè va dir aleshores a Satanàs: «D'on véns?» Aquest va respondre a Jahvè: «De córrer per la terra i de rondar-hi». 8 Jahvè li va dir: «¿T'has adonat del meu servidor Job, que no n'hi ha un altre com ell a la terra: un home íntegre i recte, que tem Déu i s'aparta del mal?» 9 Satanàs li va respondre: «És sense més ni més que Job tem Déu? 10 ¿No has aixecat una tanca davant d'ell, davant la seva casa i davant tot allò que té, tot al voltant? Has beneït les seves empreses, els seus ramats pul·lulen pel país. 11 Però estén la mà, toca els seus béns, i et juro que et maleirà a la cara!» 12 Aleshores Jahvè va dir a Satanàs: «Mira, deixo   —1052→   tots els seus béns a la teva discreció. Evita només d'allargar la mà contra ell». I Satanàs va sortir de la presència de Jahvè.

13 El dia que els fills i les filles de Job menjaven i bevien a casa del germà gran, 14 un missatger va anar a dir a Job: «Mentre els teus bous llauraven i les someres pasturaven al seu tros, 15 de sobte, els sabeus⁷⁰⁰ els han atacats per sorpresa i se'ls han enduts. Els teus esclaus, els han passats a fil d'espasa. Només jo m'he salvat per anunciar-t'ho». 16 Encara aquest parlava, quan un altre arriba i diu: «Ha caigut foc del cel⁷⁰¹ i ha cremat les teves ovelles i ha devorat també els pastors. Només jo m'he salvat per anunciar-t'ho». 17 Encara aquest parlava, quan un altre arriba i diu: «Els caldeus, dividits en tres bandes, han fet una ràtzia contra els teus camells i se'ls han enduts. Els teus esclaus, els han passats a fil d'espasa. Només jo m'he salvat per anunciar-t'ho». 18 Encara aquest parlava, quan un altre arriba i diu: «Els teus fills i les teves filles estaven menjant i bevent a casa del germà gran, 19 quan un vent violent ha bufat del desert i ha tocat els quatre cantons de la casa, i aquesta ha caigut sobre els teus fills, que han mort. Només jo m'he salvat per anunciant'ho».

20 Aleshores Job es va aixecar, es va esquinçar el vestit i es va rapar el cap⁷⁰². I caient a terra, es va prosternar 21 i digué:

22 En tot això, Job no va pecar permetent-se impertinències contra Déu.

2 Prova de Job en la seva persona.— 1 Un altre dia que els fills de Déu van anar a presentar-se davant Jahvè, Satanàs també va anar-hi entremig d'ells. 2 Jahvè va dir aleshores a Satanàs; «D'on véns ara?» Aquest va respondre a Jahvè: «De córrer per la terra i de rondar-hi». 3 Jahvè li va dir: «T'has adonat del meu servidor Job, que no n'hi ha un altre com ell a la terra; un home integre i recte, que   —1053→   tem Déu i s'aparta del mal? Persevera en la seva integritat i és ben en va que m'has excitat contra ell per arruïnar-lo». 4 Satanàs va respondre a Jahvè: «Pell per pell!⁷⁰⁴ Tot el que l'home posseeix, ho dóna per salvar la vida! 5 Però estén la mà, toca-li els ossos i la carn, i et juro que et maleirà a la cara!» 6 Jahvè va dir a Satanàs: «Aquí el tens, a la teva discreció; però respecta-li, tanmateix, la vida!»

7 I Satanàs va sortir de la presència de Jahvè; i va afligir Job amb una úlcera maligna, de la planta dels peus fins a la coroneta del cap. 8 Job va agafar un test per gratar-se i s'estava assegut al mig de la cendra⁷⁰⁵. 9 Aleshores la seva dona li va dir: «¿Vols encara perseverar en la teva integritat? Maleeix Déu i mor!» 10 Però ell la va mirar i li digué:

En tot això, Job no va pecar de paraula.

Presentació dels altres personatges del drama actual.— 11 Els tres amics de Job van sentir parlar de tot el mal que li havia vingut a sobre, i van venir cadascun del seu lloc, Elifaz, el temanita, Bildad, el suhita, i Sofar, el naamatita; i van concertar de venir a plànyer-lo i consolar-lo. 12 De lluny, van alçar els ulls, i no el van reconèixer. Aleshores van esclatar en sanglots. I cadascun es va esquinçar el vestit i es va espargir pols sobre el cap devers el cel. 13 I es van asseure a terra⁷⁰⁶ prop d'ell durant set dies, sense dir-li res, perquè veien que el seu dolor era molt gran.