Selecciona una palabra y presiona la tecla d para obtener su definición.


ArribaAbajoSalm 36 (35): Impietat del malvat i bonesa de Déu921



1 Del mestre de cant. Del servent de Jahvè. De David.


2 L'injust escolta dintre seu
       l'oracle del pecat922:
«No tinc cap por de Déu,
       ni de la seva mirada».
3 Es creu que les seves culpes
no seran descobertes ni blasmades.
4 Tot allò que diu és engany i maldat,
renuncia a tenir seny i a fer el bé.
5 Rumia tota la nit quin mal farà,
s'obstina a seguir els camins dolents,
       no reprova la maldat.
6 El vostre amor, Jahvè, s'eleva fins al cel,
la vostra fidelitat arriba fins als núvols.
7 La vostra justícia és com les muntanyes més altes,
les vostres decisions són com l'oceà infinit.
Vós, Jahvè, salveu homes i bèsties.
8 Que n'és, de preciós, Déu meu, el vostre amor!
Sota les ales empareu els homes,
9 els sacieu del bo i millor de casa vostra,
—1157→
els feu beure al torrent del paradís;
10 perquè en vós hi ha la font de la vida,
i veiem la llum en la vostra llum923,
11 Estimeu tothora els qui us coneixen924,
sou generós amb els rectes de cor.
12 Que no se m'acosti el peu de l'orgullós,
que no em faci fugir la mà del malvat.
13 Mireu-los per terra, els qui van amb males arts;
al primer cop, no s'han pogut aguantar.




ArribaAbajoSalm 37 (36): La sort dels bons i la dels dolents925



1 De David.



Àlef

Que no t'exasperi el goig dels dolents,
no envegis els qui es porten malament.
2 S'assecaran ben aviat com l'herba,
es marciran com el verd dels prats.

Bet

3 Confia en Jahvè, fes el bé,
i viuràs segur en el seu país926.
4 Que sigui Jahvè la teva delícia,
i satisfarà els desigs del teu cor.

Guímel

5 Encomana a Jahvè els teus camins;
confia en ell, deixa'l fer:
6 farà que brilli com la llum el teu dret,
la teva raó, com el sol de migdia.

Dàlet

7 Reposa en Jahvè i espera en ell,
que no t'exasperi la prosperitat de l'intrigant.

He

8 Calma't, no t'irritis ni t'exasperis,
que no faries més que mal,
9 i els qui fan mal seran exclosos del país,
però el qui espera en Jahvè, el posseirà.
—1158→

Uau

10 Dura tan poc l'injust!
Si mires el seu lloc, ja no l'hi trobes,
11 mentre que els humils posseiran el país,
respiraran la pau profundament.

Zain

12 El malvat intriga contra el just,
se'l mira amb odi i cruix de dents.
13 Però el Senyor se'n riu,
perquè veu com s'acosta la seva hora.

Het

14 L'injust desembeina l'espasa i tiba l'arc,
per abatre els pobres i els humils;
vol matar els qui van per bon camí,
15 però l'espasa se li clava al cor,
els arcs se li trenquen.

Tet

16 És millor ser just no tenint gaires béns,
que ser malvat en l'opulència;
17 el braç del malvat serà abatut,
el del just, el sostindrà Jahvè.

Iod

18 Jahvè vetlla per la vida dels honrats,
posseiran eternament la seva herència;
19 recolliran en anys de secada,
en temps de fam no els faltarà l'aliment.

Caf

20 Els malvats s'encaminen a la ruïna,
...els enemics de Jahvè
s'assecaran com la ufana de l'estepa,
s'esvairan com el fum.

Làmed

21 L'injust ha de manllevar i no pot tornar;
el just, en canvi, presta generosament.
22 Els qui Jahvè beneeix posseiran el país,
els qui maleeix, en seran exclosos.

Mem

23 Els passos de l'home són do de Jahvè,
—1159→
que vetlla per ell i l'assegura pel camí;
24 si mai cau, no queda estès a terra,
perquè Jahvè li dóna la mà.

Nun

25 Des de jove fins avui, que ja sóc vell,
no he vist encara cap just abandonat,
ni que els seus fills anessin a captar;
26 el just dóna a mans plenes cada dia,
per beneir, tothom recorda el seu llinatge.

Sàmec

27 Decanta't del mal i fes el bé,
i tindràs una casa per sempre;
28 perquè Jahvè estima la justícia
i mai no desempara els seus fidels.

Ain

No quedarà rastre dels perversos,
s'extingirà la descendència dels malvats;
29 però els justos posseiran el país,
hi habitaran per sempre més.

Pe

30 El just té sempre als llavis la saviesa
i diu la veritat;
31 té gravada al cor la llei del seu Déu,
i camina amb pas segur.

Sade

32 El malvat espia el just
bo i buscant de portar-lo a la mort;
33 però Jahvè no l'abandona al seu poder,
ni permet que els jutges el condemnin.

Cof

34 Confia, doncs, en Jahvè,
segueix els seus camins;
t'exaltarà donant-te possessió del país,
i en veuràs exclosos els malvats.

Reix

35 He vist un malvat que triomfava,
i prosperava com un cedre frondós;
36 però, tornant a passar, ja no hi era,
—1160→
l'he buscat, i no en quedava ni rastre.

Sin

37 Fixa't en els bons, mira bé els honrats:
l'home de pau té prosperitat;
38 però els pecadors desapareixen
i moren sense descendents.

Tau

39 És Jahvè qui salva els justos,
els protegeix en dies de perill.
40 Jahvè els ajuda i els deslliura dels malvats,
els salva, perquè s'hi refugien.




ArribaAbajoSalm 38 (37): Clam de misericòrdia927



1 Salm. De David. Per a commemorar.928


      2 No em repteu, Jahvè, tan durament,
       ni em corregiu amb tant de rigor.

3 Tinc clavades en mi les vostres fletxes,
la vostra mà s'ha descarregat damunt meu.
       4 Heu estat amb mi tan sever
       que no em queda en tot el cos res de sa;
       són tants els meus pecats,
       que els meus ossos no troben repòs.
5 Les culpes em cobreixen el cap,
com una càrrega pesada em dobleguen.
6 Són tantes les meves nicieses,
que se'm tornen repugnants les ferides.
7 Camino prostrat i entristit,
vaig de dol tot el dia;
8 tinc tot el cos ardent de febre,
no hi queda res de sa.
9 Estic esgotat i desfet,
el meu plany és més fort que el rugit del lleó.
10 Senyor meu, els meus anhels són davant vostre,
—1161→
no us passen per alt els meus sospirs.
11 El cor em palpita, les forces m'abandonen
i se m'apaga la llum dels ulls.
12 Fins els meus amics s'aparten de mi,
els meus parents es mantenen a distància929.
13 Els qui em volen la mort paren els seus llaços,
els qui es proposen fer-me mal parlen de perdre'm
i tot el dia rumien traïcions.

14 Però jo faig el sord, no escolto res,
no bado boca com si fos mut,
15 faig com si no hi sentís,
com si no tingués res per a replicar.
16 Jahvè, Déu meu, jo espero en vós,
no em deixareu sense resposta.
17 Aquest és el meu desig: «Que no puguin celebrar-ho.
Si el peu em fallava, com se n'alegrarien!»
18 Perquè em veig a punt de caure,
no puc oblidar el meu dolor;
19 confesso la meva culpa,
el meu pecat em turmenta.
20 Són molts els qui em combaten perquè sí,
són legió els qui m'odien sense motiu;
21 els qui em tornen mal per bé
m'acusen del bé que he buscat.

       22 No m'abandoneu, Jahvè,
       Déu meu, no us allunyeu;
       23 cuiteu a defensar-me,
       Senyor, salvador meu.




ArribaAbajoSalm 39 (38): Brevetat de la vida i esperança en Déu930



1 Del mestre de cant. D'Iditum.931 Salm. De David.


2 M'he dit a mi mateix: «Vigilaré
per no pecar amb la llengua;
—1162→
guardaré closos els llavis
mentre vegi davant meu un injust».
       3 M'he quedat silenciós,
       silenciós inútilment;
       el meu turment s'exacerbava,
4 el cor em cremava dins el pit,
a força de pensar-hi s'abrandava un foc,
fins que ha parlat la meva llengua.
5 Jahvè, feu-me conèixer la meva fi,
la durada dels meus anys:
sé que passo molt de pressa!
6 Els meus anys es mesuren amb pocs pams,
la meva vida, davant vostre, és un no-res;
l'home dura tant com un respir.
7 L'home passa com les ombres,
les riqueses que acumula són fum,
no sap pas qui les ha d'arreplegar.

8 I ara, Senyor, quina esperança em queda?
És en vós en qui confio.
9 Allibereu-me de totes les faltes,
no m'exposeu a les burles dels insensats.
10 Em quedo mut. Com puc badar la boca,
si sou vós qui ho heu fet?
11 Desvieu de mi els vostres cops,
defalleixo sota una mà tan rigorosa.
12 Vós eduqueu els homes castigant les culpes
i consumiu els seus tresors com faria l'arna;
l'home es desfà com el fum.

 C.I. 


13 Escolteu, Jahvè, la meva pregària,
estigueu atent al meu crit d'auxili,
no feu el sord als meus plors,
perquè per a vós no sóc sinó un vianant,
un foraster com els meus pares.
14 Aparteu de mi la mirada, que m'assereni,
abans d'anar-me'n d'aquesta vida.



  —1163→  
ArribaAbajoSalm 40 (39): Acció de gràcies i clam de socors932



1 Del mestre de cant. De David. Salm.


2 Tenia posada l'esperança en Jahvè,
       i ell, inclinant-se cap a mi,
       ha escoltat el meu clam.
3 M'ha tret fora del fang,
       del llot on em moria,
m'ha posat els peus sobre la roca,
       i m'hi sento segur.
4 M'ha posat als llavis un càntic nou,
       un himne de lloança al nostre Déu;
tots els qui ho han vist, se n'admiren,
       i confien més en Jahvè.
5 Feliç l'home que té posada en Jahvè
       la seva confiança
i no busca l'ajut dels idòlatres,
       que es refien d'esperances enganyoses.

6 Com heu pensat en nosaltres,
       Jahvè, Déu meu!
Quantes meravelles heu fet a favor nostre,
       Déu incomparable!
Si les volia anunciar públicament,
       no les podria ni comptar.

7 Però vós no voleu oblacions ni sacrificis933,
       i m'heu parlat a cau d'orella;
no exigiu l'holocaust ni l'expiació;
8 per això us dic:
«Com està escrit de mi en el llibre934,
9 Déu meu, vull fer la vostra voluntat,
guardo la vostra llei al fons del cor»935.
—1164→

10 Anuncio amb goig la salvació
       davant del poble en dia de gran festa.
No puc deixar d'anunciar-la;
       ho sabeu prou, Jahvè.
11 No m'he callat la vostra salvació
       dins del cor;
he fet conèixer el vostre ajut fidel,
la lleialtat del vostre amor,
       davant del poble en dia de gran festa.

12 I vós, Jahvè, no em refuseu
       la vostra bondat;
que el vostre amor fidel
       em guardi sempre.
13 Són tants els mals que m'envolten
       que no es poden comptar.
Moltes culpes em cauen damunt,
       i mai no me n'havia adonat;
són més que cabells no tinc al cap
       i em fallen les forces.

14 Jahvè, digneu-vos a ajudar-me,
       no tardeu a defensar-me, Jahvè!
15 Que quedin defraudats i avergonyits,
       els qui em volen la mort.
Que reculin plens de confusió
       els qui desitgen fer-me mal.
16 Que quedin muts de vergonya,
       els qui em deien: «T'està bé».
17 Que puguin alegrar-se i fer-vos festa
       els qui us busquen de debò;
que els qui estimen la vostra obra salvadora
       puguin dir sempre: «És gran, Jahvè».
18 Ara sóc un pobre desvalgut,
       però Jahvè pensa en mi.
Sou vós qui m'ajudeu i em deslliureu.
       Déu meu, no trigueu més.



  —1165→  
ArribaAbajoSalm 41 (40): Plany i oració d'un malalt936



1 Del mestre de cant. Salm. De David.


2 Feliç el qui s'interessa pel pobre desvalgut;
en temps difícils Jahvè el salvarà,
3 el guardarà i el farà viure feliç a la terra,
no el deixarà a mercè dels enemics.
4 Jahvè el sostindrà en el dolor,
fins a treure'l del llit on jeia malalt.

5 Jo clamo: «Jahvè, compadiu-vos de mi.
He pecat contra vós, salveu-me la vida».
6 Els meus enemics parlen de mi i em volen mal:
«Quan es morirà? Que s'esborri el seu nom!»
7 Si algun en ve per visitar-me, fingeix,
ve a buscar males notícies per divulgar-les a fora.
8 Els qui m'odien murmuren entre ells,
fan sobre meu presagis dolents:
9 «El seu mal no té remei;
ja és al llit, i no se n'alçarà.»
10 Fins l'amic millor937, en qui confiava,
que menjava amb mi, compartint el meu pa,
       m'ha traït el primer.
11 Però vós, Jahvè, compadiu-vos de mi,
restabliu-me, i faré justícia.
12 En això he conegut que m'estimàveu:
que el meu enemic no pot cantar victòria.
13 Però a mi, em conserveu sense culpa
i em tindreu per sempre davant vostre.

14 Beneït sigui Jahvè, Déu d'Israel,
des de sempre i per sempre. Amén, amén938.





  —1166→  
ArribaAbajo Llibre segon (Ps. 42-43 (41-42),1-72(71),20)

ArribaAbajoSalm 42-43 (41-42): La set de Déu present al temple939



1 Del mestre de cant. Maskil. Dels fills de Coré.940


2 Com la cérvola es deleix
       per l'aigua viva,
també em deleixo jo
       per vós, Déu meu.
3 Tot jo tinc set de Déu,
       del Déu que m'és vida;
quan podré veure
       Déu cara a cara?941

4 Les llàgrimes són el meu pa
       de nit i de dia,
i sento dir cada moment:
       «On és el teu Déu?»
5 Esplaio el meu cor apenat
       recordant com en altres temps
venia amb colles d'amics
       cap a la casa de Déu,
enmig d'un aplec festiu,
       amb crits d'alegria i de lloança.

6 Per què aquesta tristor, ànima meva?
       Per què aquest torbament?
Espera en Déu. El tornaré a lloar,
       Salvador meu 7 i Déu meu!

Quan em sento aclaparat,
       em recordo de vós,
des del país del Jordà i de l'Hermon,
       des de la muntanya de Missar942.
—1167→

8 Un cop de mar en crida un altre
       al bramul del vostre temporal;
tots els rompents de les onades
       han passat per damunt meu.
9 Que Jahvè confirmi cada dia
       l'amor que em té.
I cada nit cantaré la lloança
       del Déu que m'és vida.

10 Dic a Déu, la meva roca:
       «Per què us oblideu de mi?
Per què haig d'anar de dol pertot arreu,
       seguit de prop per l'enemic?»
11 Veient la ferida del meu cor
       l'adversari m'escarneix,
i sento dir a cada moment:
       «On és el teu Déu?»

12 Per què aquesta tristor, ànima meva?
       per què aquest torbament?
Espera en Déu. El tornaré a lloar,
       Salvador meu i Déu meu!




ArribaAbajo (Salm 43)


1 Feu-me justícia, defenseu la meva causa
       contra la gent que no estima;
allibereu-me, Déu meu, d'aquests homes
       perversos i traïdors.
2 Déu meu, la muralla que em salva sou vós.
       Per què m'abandoneu?
Per què haig d'anar de dol pertot arreu,
       seguit de prop per l'enemic?
3 Envieu-me la llum i la veritat;
       que elles em guiïn,
que em duguin a la muntanya sagrada,
       al lloc on residiu;
i m'acostaré a l'altar de Déu,
—1168→
       4 a Déu, que és la meva alegria;
ho celebraré i us lloaré amb la cítara,
       Jahvè, Déu meu.

5 Per què aquesta tristor, ànima meva?
       Per què aquest torbament?
Espera en Déu. El tornaré a lloar,
       Salvador meu i Déu meu!




ArribaAbajoSalm 44 (43): Plany del poble en la derrota943



1 Del mestre de cant. Dels fills de Coré. Maskil.944


2 Déu nostre, nosaltres mateixos hem sentit
aquella antiga gesta de la vostra mà,
que ens han contat els nostres pares.
3 Per implantar-los, desposseïreu els nadius,
anorreàreu reialmes, perquè visquessin lliures.
4 No fou amb l'espasa que ocuparen el país,
no fou el seu braç que els donà la victòria,
sinó la vostra mà, el vostre braç,
la claror de la vostra mirada,
perquè vós els estimàveu.
5 Éreu vós, rei meu i Déu meu,
qui decretàveu les victòries de Jacob.
6 Amb vós envestíem els nostres adversaris,
amb el vostre nom dominàvem els nostres agressors.
7 Perquè jo no posava la confiança en l'arc,
l'espasa no em donava la victòria;
8 vós mateix ens vau salvar dels adversaris,
i vau cobrir els enemics de confusió.
9 Nosaltres ens gloriàvem de l'ajut de Déu.
Per sempre lloarem el vostre nom.

 C.I. 


10 Però ara ens abandoneu i avergonyiu,
ja no sortiu amb nosaltres al combat945;
—1169→
11 ens feu retrocedir davant de l'enemic,
que ens saqueja sense por;
12 ens heu fet com anyells per a matar,
ens heu escampat per les nacions;
13 heu venut per no res el vostre poble,
no us ha enriquit el seu preu.
14 Heu fet de nosaltres l'escarni dels veïns,
la befa i la burla dels passos que ens envolten.
15 La nostra dissort és proverbial entre els pobles,
mouen el cap amb aires de mofa.
16 A cada moment tinc al davant el meu afront,
abaixo els ulls de vergonya
17 sentint com m'ultratja l'enemic,
l'enemic que es venja de mi.

18 ¿Com ens passa això sense haver-vos oblidat,
ni haver traït la vostra aliança?946
19 El nostre cor no s'ha allunyat de vós,
ni els nostres passos dels vostres camins,
20 i vós ens llanceu al desert amb els xacals947,
sota un mantell de tenebra.
21 Si haguéssim oblidat el nostre Déu
i estès les mans per pregar un déu estranger,
22 ¿és que Déu no se n'hauria adonat,
ell que coneix els secrets del cor?
23 És per vós que morim cada dia,
i ens tenen com anyells per a matar.

24 Desperteu-vos, per què dormiu, Senyor?
Desvetlleu-vos, no ens deixeu per sempre.
25 Per què ens amagueu la mirada
i oblideu el dolor que ens oprimeix?
26 Estem prostrats a la pols,
amb tot el cos estenellat a terra.
27 Alceu-vos, veniu a defensar-nos,
per l'amor que ens tenia, allibereu-nos.



  —1170→  
ArribaAbajoSalm 45 (44): Cant de noces d'un gran rei948



1 Del mestre de cant. Al to de «Xoixanim».949 Dels fills de Coré. Maskil. Cant d'amor.


2 Un bon auguri em surt del cor,
dedico al rei el meu poema,
la meva llengua és àgil com una ploma d'escrivà.

3 «Ets el més bell de tots els homes,
exhalen gràcia els teus llavis,
Déu t'ha beneït per sempre.
4 Cenyeix-te l'espasa, valent,
vesteix-te de festa, cavaller victoriós,
5 per defensar la veritat,
i la justícia dels indigents.
Seran terribles els trets del teu arc;
el teu braç gloriós, 6 amb les fletxes agudes,
encertarà l'enemic, es rendiran els pobles,
cauran acovardits els enemics del rei.

7 Que el teu tron, o déu950, desafiï els segles,
i el teu ceptre reial sigui un ceptre just,
8 tu que estimes la justícia i no pas la maldat.
Preferint-te als teus companys, o déu,
el teu Déu t'ha ungit951 amb perfums de festa;
9 la pols de mirra i àloes t'impregna el vestit.

Dels palaus de vori t'alegren les arpes,
10 la princesa t'espera enjoiada,
l'esposa et ve a la dreta, vestida amb or d'Ofir952.

11 Escolta, filla, estigues atenta,
oblida el teu poble i la casa del teu pare;
12 el rei està corprès de la teva bellesa.
—1171→

És el teu senyor; fes-li homenatge.
13 La ciutat de Tir ve amb els seus regals,
els pobles més rics busquen el teu favor.

14 La princesa arriba tota radiant,
el seu vestit és de brodats d'or,
15 guarnida amb brodats és conduïda al rei,
arriba amb el seguici de donzelles amigues;
16 Conduïdes enmig de cants de festa,
s'acosten al palau del rei.

17 En lloc dels teus pares tindràs els fills;
els nomenaràs governants per tot el país.
18 Vull fer perpètua la memòria del teu nom.
Que els pobles et lloïn per sempre més.




ArribaAbajoSalm 46 (45): Déu fortalesa del seu poble953



1 Del mestre de cant. Dels fills de Coré. Al to de «Mut».954 Càntic.


2 Déu ens és un castell de refugi,
una defensa ferma en hores de perill.
3 No temem res, quan se somou la terra,
quan les muntanyes s'enfonsen dins el mar955.
4 Ja poden bramular i escumejar les onades,
i al seu embat, estremir-se les muntanyes:

Jahvè dels exèrcits és amb nosaltres,
la nostra muralla és el Déu de Jacob.

 C.I. 


5 Els braços d'un riu alegren la ciutat de Déu,
la mansió més sagrada956 de l'Altíssim.
6 Déu hi és al mig, es manté ferma,
Déu la defensa abans que apunti l'alba957;
7 si s'amotinen les nacions i es revolten els reis,
fa esclatar el seu tro, i la terra es desfà.
—1172→

8 Jahvè dels exèrcits és amb nosaltres,
la nostra muralla és el Déu de Jacob.

 C.I. 


9 Veniu, contemplen les gestes de Jahvè,
les meravelles que fa a la terra.
10 A tot arreu ha fet cessar els combats,
ha trencat els arcs i ha trossejat les llances,
ha tirat al foc els escuts.
11 «Desistiu, reconeixeu que jo sóc Déu;
domino els pobles, domino el món».

12 Jahvè dels exèrcits és amb nosaltres,
la nostra muralla és el Déu de Jacob.

 C.I. 





ArribaAbajoSalm 47 (46): Reialesa universal de Jahvè958



1 Del mestre de cant. Dels fills de Coré. Salm.


2 Aplaudiu, pobles de tot el món,
aclamen Déu amb entusiasme.
3 Jahvè és l'Altíssim, el terrible,
rei de reis a tot el món.
4 Sotmet els pobles al nostre guiatge,
posa nacions als nostres peus,
5 i per heretat seva, ens pren a nosaltres,
glòria de Jacob, el seu estimat.

 C.I. 


6 Jahvè se'n puja enmig d'aclamacions,
Jahvè se'n puja al so dels corns.
7 Canten a Déu, canteu-li,
canten al nostre rei,
8 que és rei de tot el món,
canteu a Déu un himne.
9 Déu regna sobre les nacions,
Déu seu al tron sagrat.
10 Els prínceps dels pobles s'uneixen
—1173→
al poble del Déu d'Abraham,
perquè són de Déu els poderosos de la terra,
són d'ell, que és sobirà de tots.




ArribaAbajoSalm 48 (47): Himne a la glòria de Jerusalem959



1 Càntic. Salm. Dels fills de Coré.


2 És gran Jahvè, no ens cansem de lloar-lo
       a la ciutat del nostre Deu.
La seva muntanya 3960 santa és admirable,
       és l'encant de tot el món.
La muntanya de Sió és a tocar del cel,
és la ciutat del rei dels reis;
4 Déu sobresurt com un castell
       enmig dels seus merlets.
5 Uns reis s'havien aliat
       per atacar-la junts.
6 S'han esverat només de veure-la,
       i han fugit desconcertats;
7 els ha agafat allà mateix un tremolor,
       un dolor, com a la dona quan infanta961,
8 igual que les ventades de llevant
       quan estavellen les naus de Tarsís962.
9 Ho havíem sentit dir, i ara ho hem vist:
       la ciutat del nostre Déu,
       la ciutat de Jahvè dels exèrcits,
Déu la manté ferma per sempre.

 C.I. 


10 Déu nostre, evoquen el record del vostre amor,
       enmig del temple;
11 sou conegut d'un cap a l'altre de la terra,
       sou lloat pertot arreu;
el vostre braç escampa la bondat.
       12 S'alegra la muntanya de Sió,
estan de festa els pobles de Judà,
       i celebren els vostres determinis.
—1174→
13 Recorreu les muralles de Sió;
       compteu les seves torres,
14 mireu les seves fortificacions,
       resseguiu els seus merlets,
i podreu dir després als vostres fills:
       15 «Aquest és Jahvè,
el nostre Déu per sempre més;
       ell és el nostre guia».




ArribaAbajoSalm 49 (48): L'enigma de la providència963



1 Del mestre de cant. Al to de «Mut». Dels fills de Coré. Salm.


2 Escolteu, tots els pobres del món,
escolteu, habitants de la terra,
3 gent noble i gent senzilla,
pobres i rics.
4 Us diré unes paraules assenyades,
unes reflexions que he pensat madurament964.
5 El meu cant s'inspira en un enigma,
i l'exposo al so de la lira.

6 Per què haig de tenir por en dies dolents,
quan m'envolta el poder dels perversos?
7 Vénen refiats perquè es creuen forts
i segurs de la seva gran riquesa.
8 ¿Quin home podrà mai redimir-se
i pagar a Déu el seu rescat?
9 La vida humana no té preu;
no hi valen diners per a adquirir-la,
10 per a comprar el dret de viure sempre
i escapar-se de la mort.
11 A vista de tothom moren els savis,
moren els ignorants,
i abandonen als altres la fortuna.
12 Tindran per casa les tombes,
—1175→
on s'estaran segles i segles,
ni que els terrenys conservin el seus noms.

13 L'home no perdura en els honors,
s'assembla al bestiar, de qui no es parla més.

14 És aquest el camí dels qui vivien confiats,
la fi dels qui parlaven satisfets.

 C.I. 

15 S'apleten com un ramat a la terra dels morts,
i és la mort mateixa el seu pastor;
baixen de dret al sepulcre,
es desfiguren les seves faccions;
la seva casa és la terra dels morts.
16 Però a mi, Déu em rescatarà la vida
de les urpes del regne dels morts965,
per a prendre'm amb ell.

 C.I. 


17 No et preocupis, si un home que es fa ric
converteix la seva casa en un palau:
18 quan es mori no se l'endurà,
no el seguiran les seves riqueses.
19 Ni que en vida se sentís feliç,
afortunat als ulls de tothom,
20 es reunirà amb el llinatge dels seus pares,
que no veuran mai més la llum.

21 L'home no perdura en els honors,
s'assembla al bestiar, de qui no es parla més.




ArribaAbajoSalm 50 (49): El veritable culte de Jahvè966



1 Salm. D'Asaf.967


Parla Jahvè, el sobirà dels poderosos,
convoca la terra des de llevant fins a ponent.
2 Des de Sió, ciutat meravellosa,
—1176→
Déu resplendeix.
3 Ve el nostre Déu, no callarà.
Un foc devorador li va al davant,
al seu voltant es congria la tempesta968.
4 De dalt estant convoca cel i terra
al judici del seu poble:
5 «Aplegueu-me els meus fidels,
que amb la sang d'una víctima segellaren l'aliança»969.

6 El cel proclama la seva justícia,
és Déu mateix qui judica:

 C.I. 

7 «Escolta, poble meu, sóc jo qui parlo;
Israel, sóc jo qui testifico contra tu:
Jo sóc Jahvè, el teu Déu.
8 No es pas pels sacrificis que et reprenc:
sé que no et canses d'oferir holocaustos970.
9 ¿Acceptaré vedells de casa teva
o bocs dels teus ramats,
10 quan són meus els animals de la selva,
i en tinc milers a les meves muntanyes?
11 Conec un a un els ocells que van pel cel,
i tinc a mà els animals lliures del bosc.
12 Si tenia fam, no t'ho hauré de dir:
és ben meva la terra i tot allò que s'hi mou.
13 ¿Et creus que menjaré carn de vedells,
i beuré la sang dels bocs?
14971 Ofereix a Déu accions de gràcies,
compleix allò que has promès a l'Altíssim,
15 invoca'm en dies de perill;
jo et salvaré, i reconeixeràs la meva glòria».

16 I a l'home injust, Déu li diu:
«Com goses predicar els meus preceptes
i parlar de la meva aliança,
17 tu que no acceptes els avisos,
i tant se te'n dóna d'allò que et mano?
18 Si veus un lladre, te'n vas amb ell,
si veus adúlters, t'hi ajuntes;
—1177→
19 obres els llavis per dir mal,
i la teva llengua calumnia.
20 T'asseus a malparlar dels teus germans,
a difamar els teus familiars.
21 ¿Haig de callar, mentre fas tot això?
¿Et pensaves que seria com tu?
Te n'acuso, t'ho tiro en cara.

22 Enteneu-ho bé, els qui no feu cas de Déu:
si us poso la mà a sobre,
ningú no us salvarà.
23 El qui m'ofereix accions de gràcies,
reconeix la meva glòria.
L'home que viu honradament,
veurà la salvació de Déu.