Visor de obras.

	44 1 Fem l'elogi dels homes il·lustres,
	dels nostres pares que s'han anat succeint.
	2 És gran la glòria que el Senyor ha creat,
	la seva grandesa és des de sempre.
	3 Sobirans en els seus reialmes,
	homes famosos pel seu poder;
	consellers per la seva intel·ligència,
	que anunciaven les coses per les profecies;
	4 caps del poble per les seves decisions,
	pel seu coneixement dels escrits del poble
	—hi ha paraules sàvies en la seva instrucció—;
	5 creadora de melodies musicals,
	compositors de poemes escrits;
	6 homes rics, plens de poder,
—1519→
	que vivien en pau a casa seva.
	7 Tots ells foren honorats pels homes del seu temps,
	i en els seus dies foren motiu d'orgull.
	8 Alguns d'ells han deixat un nom
	perquè en contin les lloances.
	9 Però n'hi ha dels quals no queda cap record:
	han desaparegut bon punt deixaren d'existir;
	han passat com si no haguessin estat,
	igual que els seus fills després d'ells.
	10 però aquells eren homes piadosos,
	i les seves obres justes no han estat oblidades.
	11 Amb la seva posteritat restarà
	la bona herència nascuda d'ells.
	12 La seva posteritat resta fidel a les aliances,
	i també els seus fills, gràcies a ells.
	13 La seva posteritat restarà per sempre,
	la seva glòria no serà esborrada.
	14 Els seus cossos foren sepultats en pau,
	el seu nom perdura per generacions.
	15 Els pobles contaran la seva saviesa,
	l'assemblea proclamarà la seva lloança.

Henoc i Noè

	16 Henoc va plaure al Senyor i fou transportat,
	exemple de conversió per a les altres generacions.
	17 Noè fou trobat perfectament just,
	en temps de la ira esdevingué un rescat;
	(18) gràcies a ell va quedar una resta a la terra
	quan va sobrevenir el diluvi.
	(19)18 Pactes eterns foren establerts amb ell,
	que els éssers vivents no serien destruïts per cap més diluvi.

  —1520→  

Abraham, Isaac i Jacob

	(20)19 Abraham, gran pare d'una multitud de nacions,
	ningú no fou trobat igual en glòria.
	20 Va observar la llei de l'Altíssim
	i féu una aliança amb ell;
	(21) va fixar l'aliança en la pròpia carn,
	i en la prova fou trobat fidel.
	(22)21 Per això li prometé amb jurament
	que les nacions serien beneïdes en la seva descendència,
	que el multiplicaria com la pols de la terra,
	(23) que exaltaria com les estrelles la seva descendència
	i que els faria hereus
	d'un mar a l'altre,
	des del Riu fins a l'extrem de la terra.
	(24)22 En Isaac ho confirmà igualment
	en gràcia d'Abraham, el seu pare.
	(25)23 La benedicció de tots els homes i l'aliança,
	les féu reposar sobre el cap de Jacob.
	(26) El va reconèixer en les seves benediccions
	i li féu do de l'herència;
	en va distribuir les parts
	i les repartí entre les dotze tribus.

Moisès

	45 (27)1 Féu sortir d'ell un home piadós
	que trobà gràcia als ulls de tothom,
	(451) estimat de Déu i dels homes,
	Moisès, beneït sigui el seu record.
	2 Li donà una glòria igual a la dels sants,
	i el féu poderós per a esglai dels enemics.
	3 Per les seves paraules féu cessar els prodigis,
	el glorificà davant dels reis.
	Li donà manaments per al seu poble
—1521→
	i li mostrà quelcom de la seva glòria;
	4 el santificà en la fidelitat i la dolcesa,
	el va elegir d'enmig de tothom;
	5 li féu sentir la seva veu
	i el va introduir en la tenebra;
	(6) li donà cara a cara els manaments,
	llei de vida i de coneixement,
	per ensenyar a Jacob l'aliança
	i les seves decisions a Israel.

Aharon

	(7)6 Va elevar Aharon, un sant semblant a ell,
	germà seu, de la tribu de Leví.
	(8)7 El va constituir per un decret etern
	i li concedí el sacerdoci del poble.
	El va honorar amb rics ornaments,
	(9) i li cenyí un vestit gloriós;
	8 el va revestir d'un honor perfecte
	i l'envoltà d'insígnies de poder:
	femorals, túnica talar i efod.
	(10)9 Li va guarnir de magrenetes la vora del vestit,
	de molts picarols d'or tot al voltant,
	(11) que dringuessin quan caminés,
	i es fessin sentir en el temple,
	com un memorial per als fills del seu poble;
	(12)10 un vestit sagrat, d'or i jacint,
	i de porpra, treball de brodador;
	el pectoral del judici, per revelar la veritat,
	(13) teixit d'escarlata, treball d'artesà;
	11 amb pedres precioses, tallades com segells,
	encastades en or, treball de joier,
	com un memorial, amb inscripció gravada,
	corresponents al nombre de les tribus d'Israel;
	(14)12 una corona d'or sobre la tiara,
	amb la marca inscrita de la consagració,
	insígnia d'honor, obra magnífica,
—1522→
	delícia dels ulls, bellesa perfecta.
	(15)13 Coses així no s'havien vist abans d'ell,
	(16) mai un estrany no les ha vestides,
	llevat, només, dels seus fills
	i dels seus descendents per sempre.
	(17)l4 Els seus sacrificis eren consumits del tot
	dues vegades el dia, perpètuament.
	(18)15 Moisès li omplí les mans
	i l'ungí amb l'oli sagrat.
	(19) Fou per a ell una aliança eterna
	i per a la seva descendència, mentre duri el cel,
	perquè presidís el culte i exercís el sacerdoci
	i beneís el poble en el seu nom.
	(20)16 El va elegir d'entre tots els homes
	perquè presentés l'ofrena al Senyor,
	l'encens i el perfum agradable en memorial,
	i fes l'expiació pel poble.
	(21)17 Li donà, pels seus manaments,
	el poder sobre les prescripcions dels decrets,
	perquè ensenyés a Jacob els preceptes
	i il·luminés Israel sobre la seva llei.
	(22)18 Uns estranys s'aixecaren contra ell
	i li tingueren enveja en el desert,
	la gent de Datan i Abirom
	i la banda de Coré, furiosos i indignats.
	(23)19 El Senyor ho veié i li desagradà,
	i va exterminar-los en el furor de la seva ira.
	(24) Féu prodigis contra ells,
	per devorar-los amb el foc de la seva flama.
	(25)20 I va fer més gran la glòria d'Aharon
	i li donà una herència;
	li donà participació en les primícies dels fruits,
	(26) abans de tot, pa fins a saciar-se.
	21 Perquè s'alimenten dels sacrificis del Senyor
	que va donar a ell i a la seva descendència.
	(27)22 A la terra del poble no té cap herència,
	no té cap part enmig del poble,
	perquè «jo mateix sóc la teva part i la teva herència».

  —1523→  

Finehès

	(28)23 Finehès, fill d'Eleazar, fou el tercer en glòria,
	pel seu zel en el temor del Senyor,
	(29) perquè es plantà davant la plaga que queia sobre el poble,
	en la bondat de la seva ànima generosa,
	i així va expiar per Israel.
	(30)24 Per això, fou establerta amb ell una aliança de pau,
	que el féu cap dels sants i del seu poble,
	a fi que a ell i a la seva descendència
	pertanyés la dignitat del sacerdoci per sempre.
	(31)25 Hi hagué també una aliança amb David,
	fill de Jessè, de la tribu de Judà,
	herència reial només de fill a fill.
	Però l'herència d'Aharon passa a tota la seva descendència.
	26 Que ell us doni saviesa al vostre cor
	per governar el seu poble amb justícia,
	a fi que els seus béns no desapareguin,
	ni la seva glòria en les seves generacions.

Josuè i Caleb

	46 1 Valent a la guerra fou Josuè, fill de Nave,
	successor de Moisès en l'ofici de profeta,
	que fou, com diu el seu nom1391,
	gran per a salvar els seus elegits,
	per a castigar els enemics revoltats,
	a fi de donar l'heretatge a Israel.
	(3)2 Que n'era, de gloriòs, quan alçava les mans
	i brandava l'espasa contra les ciutats!
	(4)3 Qui es dreçà així abans d'ell?
	Ell mateix dirigia els combats del Senyor.
	(5)4 ¿No fou per la seva mà que s'aturà el sol,
	i que un dia es tornà com doble?
	(6)5 Va invocar l'Altíssim poderós,
—1524→
	quan els enemics l'estrenyien per tots costats;
	i el Senyor gran l'escoltà
	i féu caure a tota força una pedregada enorme.
	(7)6 Es va llançar contra la nació enemiga
	i en la davallada anorreà els adversaris,
	(8) perquè les nacions coneguessin les seves armes
	i que la seva guerra era la del Senyor.
	7 Ell seguí, en efecte, el Poderós;
	(9) en temps de Moisès obrà piadosament,
	igual que Caleb, fill de Jefonné,
	resistint davant la multitud,
	impedint el poble de pecar,
	fent callar la mala murmuració.
	(10)8 Així, tots dos sols foren salvats
	d'entre sis-cents mil peoners,
	per ser introduïts en l'heretatge,
	en la terra on raja llet i mel.
	(11)9 I el Senyor donà a Caleb la força,
	que li quedà fins a la vellesa,
	de pujar les altures del país,
	i la seva descendència conservà l'heretatge,
	(12)10 a fi que tots els fills d'Israel veiessin
	que és bo de seguir el Senyor.

Els jutges

	(13)11 Els jutges també, cadascun segons el seu nom,
	que no deixaren pervertir el seu cor
	i que no s'apartaren del Senyor,
	(14) que la seva memòria sigui beneïda!
	12 Que els seus ossos refloreixin de la tomba,
	(15) que el seu nom es renovi
	en els fills d'aquests homes gloriosos.

  —1525→  

Samuel

	(16)13 Estimat del seu Senyor fou Samuel;
	profeta del Senyor, establí la reialesa
	i ungí prínceps sobre el seu poble.
	(17)14 Segons la llei del Senyor jutjà l'assemblea,
	i el Senyor visità Jacob.
	(18)15 Per la seva fidelitat es demostrà profeta,
	pels seus oracles fou reconegut vident fidel.
	(19)16 Va invocar el Senyor poderós,
	quan els enemics l'estrenyien per tots costats,
	(20)17 Aleshores el Senyor va tronar des del cel,
	i amb gran estrèpit féu sentir la seva veu.
	(21)18 Va esclafar els cabdills dels tirians
	i tots els prínceps dels filisteus.
	(22)19 Abans del temps del repòs etern
	donà testimoniatge davant el Senyor i el seu ungit:
	«De riqueses, ni tan sols unes sandàlies,
	no n'he rebudes de ningú».
	I ningú no el va acusar.
	(23)20 Després d'haver-se adormit, encara profetitzà
	i anuncià al rei la seva fi;
	de la terra alçà la seva veu
	per esborrar, profetitzant, la culpa del poble.

David

	47 1 Després d'ell s'alçà Natan
	per profetitzar en temps de David.
	2 Com el greix separat d'un sacrifici pacífic,
	així fou David d'entre els fills d'Israel.
	3 Jugà amb els lleons com amb cabrits,
	amb els óssos com amb anyells.
	4 En la seva joventut ¿no va matar el gegant
	i tragué l'oprobi del poble,
—1526→
	(5) quan alçà la mà amb la pedra a la fona
	i va abatre l'orgull de Goliat?
	(6)5 Va invocar el Senyor, l'Altíssim,
	i donà força a la seva dreta
	per fer caure l'home poderós en la guerra
	i aixecar el front del seu poble.
	(7)6 Així li feren glòria de deu mil
	i el lloaren per les benediccions del Senyor,
	en cenyir-li una diadema de glòria.
	7 Perquè esclafà els enemics de tots costats,
	(8) anorreà, els filisteus, els seus adversaris,
	fins avui trencà la seva força.
	(9)8 En totes les seves obres féu acció de gràcies
	al Sant Altíssim amb paraules de glòria;
	(10) amb tot el cor cantà himnes
	i estimà el seu Creador.
	(11)9 Instituí cantors davant l'altar,
	per endolcir amb les seves veus les melodies.
	(12)10 Dona esplendor a les festes,
	embellí les solemnitats a la perfecció,
	fent-los lloar el seu sant nom,
	fent ressonar des de l'alba el Santuari.
	(13)11 El Senyor va esborrar els seus pecats,
	aixecà el seu poder per sempre;
	li dona una aliança reial,
	un tron gloriós a Israel.

Salomó

	(14)12 Després d'ell sorgí un fill savi
	que, gràcies a ell, visqué en la prosperitat.
	(15)13 Salomó regnà en dies de pau,
	Déu li concedí tranquil·litat per tots costats,
	perquè aixequés una casa al seu nom
	i preparés un santuari etern.
	14 Que en fores, de savi, en la teva joventut,
	(16) ple d'intel·ligència com el riu!
—1527→
	15 El teu esperit cobrí la terra,
	(17) l'omplires de paràboles enigmàtiques.
	16 Fins a les illes, ben lluny, arribà el teu nom,
	i fores estimat en la teva pau.
	(18)17 Pels teus cants, pels teus proverbis, per les teves paràboles,
	per les teves interpretacions t'admiraren els pobles.
	(19)18 En nom del Senyor Déu,
	de l'anomenat Déu d'Israel,
	(20) aplegares l'or com estany,
	com plom multiplicares la plata.
	(21)19 Vas lliurar els teus sentits a les dones,
	i les deixares dominar en el teu cos.
	(22)20 Vas fer una taca a la teva glòria,
	vas profanar la teva descendència
	i atragueres la còlera sobre els teus fills,
	els llançares en l'aflicció per la teva insensatesa:
	(23)21 la sobirania es dividí en dues,
	i d'Efraïm sorgí un reialme rebel.
	(24)22 Però el Senyor no abandonarà la seva misericòrdia
	ni deixarà passar cap de les seves paraules,
	no exterminarà els rebrots del seu elegit
	ni extirparà la descendència d'aquell qui l'estima.
	(25) Així ha donat una resta a Jacob,
	i a David, una arrel d'ell.
	(26)23 I Salomó reposà amb els seus pares,
	(27) i deixà després d'ell un de la seva descendència,
	(28) el més boig del poble, mancat d'intel·ligència,
	Roboam, que induí el poble a la revolta.
	(29)24 I Jeroboam, fill de Nabat, que féu pecar Israel
	i va indicar a Efraïm el camí del pecat.
	Aleshores els seus pecats es multiplicaren tant,
	(30) que foren bandejats de la seva terra.
	(31)26 Buscaren tota mena de maldat,
	fins que el càstig caigué damunt d'ells.

  —1528→  

Elies

	48 1 Llavors s'alçà el profeta Elies com un foc,
	i la seva paraula cremava com una torxa.
	2 Féu venir la fam damunt d'ells,
	i en el seu zel els féu disminuir.
	3 Per la paraula del Senyor tancà el cel,
	i va fer caure foc tres vegades.
	4 Que en fores, de gloriós, Elies, amb els teus prodigis!
	Qui es podrà gloriar de ser com tu?
	5 Tu que aixecares un cadàver de la mort,
	del país dels morts, per la paraula de l'Altíssim.
	6 Tu que precipitares reis a la ruïna,
	homes il·lustres, del seu llit.
	7 Tu que sentires un blasme al Sinaí,
	i a l'Horeb, decrets de càstig.
	8 Tu que ungires reis per donar la retribució,
	i profetes successors teus.
	9 Tu que fores endut en un terbolí de foc,
	en un carro de cavalls de foc.
	10 Tu que fores designat en les amenaces futures
	per calmar la ira abans del furor,
	per retornar el cor dels pares vers els fills
	i restablir les tribus de Jacob.
	11 Feliços els qui t'han vist
	i s'han adormit en l'amor,
	(12) perquè nosaltres també posseirem la vida.

Eliseu

	(13)12 Quan Elies fou envoltat en el terbolí,
	Eliseu fou omplert del seu esperit.
	Durant la seva vida cap príncep no el féu trontollar,
	no el va dominar ningú.
	(14)13 Res no fou massa per a ell,
—1529→
	i fins en la mort el seu cos profetitzà.
	(15)14 Durant la seva vida féu prodigis,
	i en la seva mort les seves obres foren admirables.
	(16)15 Però, malgrat això, el poble no es convertí,
	no s'apartaren dels seus pecats,
	fins que foren deportats al seu país
	i dispersats per tota la terra.

Alguns reis de Judà

	(17)16 Llavors no restà sinó un poble petit en nombre
	amb un príncep a la casa de David.
	(18) Alguns d'ells feren el que és agradable a Déu,
	però d'altres multiplicaren els pecats.
	(19)17 Ezequies fortificà la seva ciutat
	i hi féu venir l'aigua a dins;
	amb el ferro excavà la roca
	i construí cisternes per a l'aigua.
	(20)18 Al seu temps pujà Senaquerib,
	envià Rabsaces, i partí;
	alçà la mà contra Sió
	i es mostrà arrogant en el seu orgull.
	(21)19 Aleshores els tremolaren el cor i les mans,
	i patiren dolors com de parteres.
	(22)20 Invocaren el Senyor misericordiós,
	estenent les mans vers ell.
	I el Sant, del cel estant, els escoltà tot seguit
	(23) i els deslliurà per mà d'Isaïes.
	(24)21 Colpí el camp dels assiris,
	i el seu àngel els exterminà.

Isaïes

	(25)22 Perquè Ezequies féu el que és agradable al Senyor
	i es mantingué en els camins de David, el seu pare,
	com li ordenà el profeta Isaïes,
—1530→
	el gran fidel en les seves visions.
	(26)23 Al seu temps el sol reculà,
	i va allargar la vida del rei.
	(27)24 Amb gran esperit veié la fi dels temps,
	consolà els afligits de Sió.
	(28)25 Fins a l'eternitat revelà el futur,
	i les coses secretes abans que arribessin.

Josies

	49 1 El record de Josies és una mescla de perfums,
	preparada pel treball d'un perfumista.
	(2) En tota boca és dolç com la mel,
	com la música en un convit de vi.
	(3)2 Ell mateix prengué el bon camí en la conversió del poble
	i extirpà les abominacions de la malícia.
	(4)3 Adreçà el cor vers el Senyor,
	en temps dels perversos afermà la pietat.

Els altres reis de Judà. Jeremies

	(5)4 Fora de David, Ezequies i Josies,
	tots prevaricaren perversament.
	(6) Com que abandonaven la llei de l'Altíssim,
	els reis de Judà desaparegueren.
	(7)5 Perquè van donar el seu poder a d'altres,
	la seva glòria a una nació estrangera.
	(8)6 Incendiaren la ciutat escollida del santuari,
	transformaren en desert els seus camins,
	(9)7 a causa de Jeremies, perquè el maltractaren,
	ell, consagrat profeta des del si de la seva mare,
	per arrencar, destruir i arruïnar,
	com també per edificar i plantar.

  —1531→  

Ezequiel i els dotze profetes menors

	(10)8 Ezequiel contemplà una visió de glòria
	que li mostrà sobre el carro dels querubins,
	(11)9 perquè és recordà dels enemics en la tempesta
	i de fer bé als qui segueixen el camí dret.
	(12)10 Quant als ossos dels dotze profetes,
	que refloreixin a la seva tomba,
	ja que consolaren Jacob
	i el rescataren per la fidelitat de l'esperança.

Zorobabel, Jesús i Nehemies

	(13)11 Com podrem fer l'elogi de Zorobabel?
	Ell que és com segell a la mà dreta.
	(14)12 Semblantment, Jesús, fill de Josèdec;
	al seu temps construïren la casa
	i aixecaren un temple consagrat al Senyor,
	destinat a una glòria eterna.
	(15)13 De Nehemies, també, el record és gran,
	ell que redreçà els nostres murs enrunats,
	restablí portes i forrellats
	i restaurà les nostres cases.

Els patriarques i Adam

	(16)14 Ningú no fou creat a la terra com Henoc,
	ja que fou endut de la terra.
	(17)15 Ni tampoc nasqué cap home com Josep,
	cabdill dels seus germans, sosteniment del seu poble;
	(18) els seus ossos foren visitats.
	(19)26 Sem i Set foren gloriosos entre els homes,
	però per damunt de tot vivent en la creació, Adam.

  —1532→  

El pontífex Simó

	50 1 Simó, fill d'Onies, fou el gran sacerdot,
	que durant la seva vida reparà la casa,
	i durant els seus dies consolidà el santuari.
	2 Per ell fou fonamentada la doble altura,
	l'alt contrafort del recinte del temple.
	3 Al seu temps fou excavat el dipòsit de les aigües,
	cisterna d'un perímetre com el mar.
	4 Es preocupà d'evitar al seu poble la ruïna,
	fortificà la ciutat contra un setge.
	5 Que n'era, de gloriós, voltat del seu poble,
	quan sortia de la casa del vel!
	6 Com estel matinal enmig dels núvols,
	com la lluna quan fa el ple en dies de festa,
	7 com el sol que resplendeix sobre el temple de l'Altíssim,
	(8) com l'arc iris que brilla entre núvols de glòria,
	8 com la rosa en els dies de primavera,
	com un lliri vora les aigües,
	com una branca del Líban en dies d'estiu,
	9 com el foc i l'encens a l'encenser,
	(10) com un vas d'or massís,
	ornat de tota mena de pedres precioses,
	(11)10 com una olivera carregada de fruit,
	com un xiprer que s'enlaira cap als núvols.
	11 Quan es posava el vestit gloriós,
	i es revestia de la perfecció de l'honor,
	(12) quan pujava a l'altar sant
	i omplia de glòria el recinte del santuari.
	(13)12 Quan rebia les porcions de mans dels sacerdots,
	dret vora el fogar de l'altar,
	tot voltat d'una corona de germans,
	com el ramatge dels cedres al Líban,
	(14) l'envoltaven com troncs de palmeres,
	13 i tots els fills d'Aharon en la seva glòria,
	(15) amb l'ofrena del Senyor a les mans,
—1533→
	davant tota l'assemblea d'Israel,
	14 mentre acomplia el servei dels altars,
	ordenant l'ofrena de l'Altíssim Totpoderós.
	(16)15 Estenia la mà sobre la copa,
	feia libació de la sang del raïm
	(17) i la vessava al peu de l'altar,
	perfum agradable a l'Altíssim, rei de l'univers.
	(18)16 Aleshores els fills d'Aharon clamaven,
	feien sonar les trompetes de metall batut,
	feien sentir un gran so,
	com un memorial davant l'Altíssim.
	(19)17 Llavors tot el poble alhora es precipitava
	i queien de cara a terra,
	per adorar el seu Senyor,
	el Totpoderós, el Déu Altíssim.
	(20)18 Els cantors el lloaven amb les seves veus,
	en un gran clamor la melodia es feia dolça.
	(21)19 I el poble suplicava el Senyor Altíssim,
	en oració davant el Misericordiós,
	fins que s'havia acomplert el cerimonial del Senyor
	i s'havia acabat el seu culte.
	(22)20 Aleshores baixava i alçava les mans
	sobre tota l'assemblea dels israelites,
	per donar amb els propis llavis la benedicció del Senyor
	i gloriar-se en el seu nom.
	(23)21 Llavors, per segona vegada, es prosternaven
	per rebre la benedicció de l'Altíssim.

Conclusió

	(24)22 I ara beneïu el Déu de l'univers,
	que acompleix arreu grans coses,
	que ha exaltat els nostres dies des del si matern,
	que ha obrat amb nosaltres segons la seva misericòrdia.
	(25)23 Que ens doni la joia del cor,
	que hi hagi pau als nostres dies,
	a Israel, pels segles dels segles.
—1534→
	(26)24 Que la seva misericòrdia resti fidelment amb nosaltres,
	i que ens rescati als nostres dies.

Tres pobles odiosos

	(27)25 Contra dues nacions s'irrita la meva ànima,
	i la tercera ni és una nació:
	(28)26 els habitants de la muntanya de Seïr, els filisteus,
	i el poble estúpid que habita a Siquem.

Signatura de l'obra

	(29)27 Una instrucció d'intel·ligència i de ciència
	ha gravat en aquest llibre
	Jesús, fill de Sira, Eleazar, de Jerusalem,
	que ha fet ploure del seu cor la saviesa.
	(30)28 Feliç aquell qui rumia aquestes paraules;
	qui les posa en el seu cor es farà savi.
	(31)29 Si obra així, serà fort en tota cosa,
	perquè la llum del Senyor és el seu camí.

Oració de Jesús, fill de Sira

	51 1 Us vull donar gràcies, Senyor, Rei,
	us vull lloar, Déu, Salvador meu;
	(2) dono gràcies al vostre nom.
	2 Perquè heu estat per a mi un protector i un socors,
	(3) i heu alliberat el meu cos de la ruïna,
	del parany de la llengua calumniadora,
	dels llavis que forgen la mentida;
	davant dels adversaris
	heu estat el meu socors i m'heu deslliurat,
	(4)3 segons l'abundor de la vostra misericòrdia i del vostre nom,
	de les mossegades dels disposats a devorar-me,
—1535→
	(5)de la mà dels qui em busquen la vida,
	de les moltes afliccions que he patit,
	(6)4 de la sufocació del foc que m'envoltava,
	del mig d'un foc que jo no havia encès,
	(7)5 de la profunditat de les entranyes del país dels morts,
	de la llengua impura, de la paraula mentidera
	6 —prop del rei la calúmnia d'una llengua injusta—.
	(8) La meva ànima era pròxima a la mort,
	(9) la meva vida era prop del país dels morts, al fons.
	(10)7 M'envoltaven per tots costats, i ningú no em socorria,
	girava els ulls buscant l'auxili dels homes, i res.
	(11)8 Aleshores em vaig recordar de la vostra misericòrdia, Senyor,
	de la vostra obra des de sempre,
	(12) que aixequeu els qui esperen en vós,
	que els salveu de les mans dels enemics.
	(13)9 I vaig alçar de la terra la meva súplica,
	i vaig implorar de ser deslliurat de la mort.
	(14)10 Vaig invocar el Senyor, Pare del meu Senyor,
	perquè no m'abandonés als dies de l'angoixa,
	al temps dels orgullosos i de l'abandó.
	(15) Lloaré el vostre nom perpètuament,
	el cantaré amb acció de gràcies.
	11 I la meva pregària fou escoltada:
	(16) em salvàreu de la ruïna,
	em deslliuràreu del temps dolent.
	(17)12 Per això, us donaré gràcies i us lloaré,
	i beneiré el nom del Senyor.

Poema autobiogràfic

	(18)13 Quan era encara jove, abans d'haver errat,
	cercava obertament la saviesa en la pregària;
	(19)14 davant el temple la demanava,
	i fins a la fi la buscaré.
	15 De la seva flor, com raïm que madura,
	(20) se n'alegrava el meu cor.
	El meu peu anava pel camí dret,
—1536→
	des de la meva joventut l'he seguit.
	(21)16 Li vaig prestar una mica l'orella, i l'he rebuda,
	(22) i vaig trobar-hi molta instrucció per a mi.
	17 El progrés em vingué gràcies a ella;
	(23) a qui em donà la saviesa donaré glòria.
	(24)18 Perquè vaig decidir de posar-la en pràctica,
	vaig ser zelós del bé, i no me n'avergonyiré.
	(25)19 La meva ànima ha lluitat per ella,
	he estat atent a la pràctica de la llei;
	(26) he alçat les mans enlaire
	i he deplorat les meves ignoràncies sobre ella
	(27)20 He dirigit la meva ànima vers ella
	i en la puresa l'he trobada;
	(28) per ella he adquirit un cor des del principi,
	per això, no seré abandonat.
	(29)21 Les meves entranyes es commogueren per buscar-la,
	per això, he fet una bona adquisició.
	(30)22 El Senyor m'ha donat la llengua en recompensa,
	amb ella el lloaré.
	(31)23 Acosteu-vos a mi, ignorants,
	i quedeu-vos a la casa de la instrucció.
	(32)24 ¿Per què dieu que n'esteu mancats,
	si les vostres ànimes n'estan tan assedegades?
	(33)25 He obert la boca i he parlat:
	Adquiriu-la sense diners,
	(34)26 doblegueu el coll sota el jou,
	que la vostra ànima rebi la instrucció,
	és ben a prop per a trobar-la.
	(35)27 Vegeu amb els vostres ulls que poc m'he fatigat,
	i he trobat per a mi molt de repòs.
	(36)28 Participeu en la instrucció com en una gran massa de plata,
	gràcies a ella adquirireu molt d'or.
	(37)29 Que la vostra ànima s'alegri en la seva misericòrdia,
	no us avergonyiu de lloar-lo.
	(38)30 Acompliu la vostra obra abans del temps,
	i us donarà al seu temps la vostra recompensa.