Selecciona una palabra y presiona la tecla d para obtener su definición.


ArribaAbajoOracles contra els pobles veïns (Ez. 25,1 - 32,32)

25 Contra els ammonites.1 La paraula de Jahvè em fou adreçada, dient: 2 Fill d'home, posa't de cara cap als ammonites i profetitza contra ells. 3 Diràs als ammonites: Escolteu la paraula del Senyor Jahvè. Així   —1844→   parla el Senyor Jahvè: Ja que has dit: «Ha, ha!» sobre el meu santuari, quan era profanat, i sobre el país d'Israel, quan era assolat, sobre la casa de Judà, quan se n'anava a l'exili, 4 jo et donaré en possessió als fills de l'orient: instal·laran en tu els seus campaments, hi establiran la seva mansió. Són ells que menjaran els teus fruits i beuran la teva llet. 5 Faré de Rabà un parc de camells, i de les ciutats d'Ammon, una pleta d'ovelles. I sabreu que jo sóc Jahvè.

6 Sí, així parla el Senyor Jahvè: Ja que has batut de mans i has picat de peus, i t'has alegrat amb tota la passió de l'ànima a causa del país d'Israel, 7 jo estendré la mà contra tu; et lliuraré al pillatge de les nacions, et suprimiré d'entre els pobles i et faré desaparèixer d'entre els països. (Et destruiré) i sabràs que jo sóc Jahvè.

Contra Moab.8 Així parla el Senyor Jahvè: Ja que Moab (i Seïr) ha dit: «Aquí la teniu, la casa de Judà, una nació com una de tantes de les dels estrangers», 9 jo obriré l'espatlla de Moab, perquè quedin al descobert les seves ciutats des de la frontera: els joiells del país, Bet-ha-Jesimot, Baal-Maon i Cariataim. 10 És als fills de l'orient que, a més dels ammonites, el donaré en possessió, perquè no en quedi memòria. 11 Així castigaré Moab, i sabran que jo sóc Jahvè.

Contra Edom.12 Així parla el Senyor Jahvè: Ja que Edom ha exercit la seva venjança contra la casa de Judà, i s'ha fet greument culpable venjant-se'n cruelment, 13 així parla el Senyor Jahvè: Estendré la mà contra Edom i hi exterminaré homes i bèsties. En faré una ruïna; de Teman fins a Dedan cauran per l'espasa. 14 Confiaré la meva venjança contra Edom al meu poble d'Israel. Ell tractarà Edom segons la meva ira i la meva còlera, i sabran què és la meva venjança, oracle del Senyor Jahvè.

Contra els filisteus.15 Així parla el Senyor Jahvè: Ja que els filisteus han obrat per venjança i s'han venjat cruelment amb passió, destruint amb una enemistat de segles, 16 així parla el Senyor Jahvè: Jo estendré la mà   —1845→   contra els filisteus, suprimiré els quereteus, faré desaparèixer el que queda dels habitants de la costa. 17 Exerciré contra ells grans venjances (represions severes) i sabran que jo sóc Jahvè, quan executaré sobre ells la meva venjança.

26 Contra Tir.1 L'any onze, l'u del mes, la paraula de Jahvè em fou adreçada, dient: 2 Fill d'home, ja que Tir ha dit de Jerusalem: «Ha, ha! Ja està esbotzada, la porta dels pobles, cap a mi es gira la riquesa de l'arruïnada», 3 així parla el Senyor Jahvè: Aquí em tens contra tu, Tir. Faré pujar contra tu uns pagans poderosos, com puja el mar amb les seves onades. 4 Destruiran les muralles de Tir i demoliran els seus castells; n'escombraré la pols i en faré una roca nua. 5 Serà, enmig del mar, un estenedor de xarxes. Ja que jo he parlat, oracle del Senyor Jahvè: serà la presa dels pagans. 6 Quant a les seves filles que són en terra ferma, seran mortes per l'espasa. I sabran que jo sóc Jahvè.

7 Perquè així parla el Senyor Jahvè: Faré venir del nord contra Tir (Nabucodonosor, rei de Babilònia) un rei de reis, amb cavalls, carros, cavallers i una gran munió de gent. 8 Les teves filles de la terra ferma, les matarà amb l'espasa. Construirà contra tu un atrinxerament, elevarà contra tu una rampa, dreçarà contra tu el mantellet. 9 Assestarà els cops del seu ariet especial contra les teves muralles i enderrocarà els teus castells amb els seus pics de sapa. 10 Per tants de cavalls que portaran, et veuràs coberta de la pols que aixequin, les teves muralles es commouran pel retruny de la seva cavalleria i de les rodes dels seus carros, quan entrarà per les teves portes com s'entra en una ciutat conquerida. 11 Amb els cascos dels seus cavalls trepitjarà tots els teus carrers, matarà el teu poble amb l'espasa, tirarà a terra les teves columnes imponents. 12 Saquejarà les teves riqueses, pillarà les teves mercaderies, demolirà les teves muralles, arranarà les teves cases luxoses, llençarà al mar les teves pedres, les teves fustes i la teva pols. 13 Faré plegar la bullícia dels teus cants, no se sentirà més el so de les teves cítares. 14 Faré   —1846→   de tu una roca nua, seràs un estenedor de xarxes. No seràs més reconstruïda, perquè jo (Jahvè) he parlat, oracle del Senyor Jahvè.

15 Així parla el Senyor Jahvè a Tir: Hala! Per l'estrèpit que faré la teva caiguda, quan les víctimes gemegaran, quan l'espasa matarà dintre teu, les illes es commouran. 16 Tots els prínceps del mar baixaran dels seus trons, deposaran els seus mantells, es despullaran de les seves robes brodades, es vestiran de negre, seuran per terra, tremolaran sense parar i estaran consternats per causa teva. 17 I entonaran sobre teu una complanta i diran de tu:


Ah, com (t'has perdut) has desaparegut dels mars,
ciutat il·lustre (la que era més forta que el mar, ella i els seus habitants),
la que inspiraves terror
a tot el continent!

18 Ara, les illes tremolen el dia de la teva caiguda (les illes del mar estan espantades de la teva fi). 19 Ja que, així parla el Senyor Jahvè: Faré de tu una ciutat deserta com les ciutats despoblades, quan jo faré pujar contra tu l'oceà i les grans aigües et cobriran. 20 Aleshores et precipitaré (amb els qui davallen a la fossa) cap al poble del passat, et faré habitar el país de sota terra, entre les ruïnes antigues, amb els qui davallen a la fossa, a fi que no tornis a subsistir al país dels vivents. 21 Faré de tu un objecte de terror, i no existiràs (et cercaran i no et trobaran) mai més, oracle del Senyor Jahvè.

27 Complanta sobre Tir, la nau magnífica i el mercat del món.1 La paraula de Jahvè em fou adreçada, dient: 2 I tu, fill d'home, entona sobre Tir una complanta. 3 Diràs a Tir, la ciutat instal·lada a l'entrada del mar, el viatjant dels pobles en moltes d'illes: Així parla el Senyor Jahvè:


Tir, ets tu que has estat dita una nau,
la perfecció de la bellesa.
4 Al cor del mar tenies les fronteres,
els teus constructors t'havien fet
d'una bellesa perfecta.
5 Amb xiprers de Sanir t'havien construït
tot el teu folre.
Havien pres cedre del Líban
per fer-te el pal.
—1847→
De les més altes 6 alzines de Basan
t'havien fet els rems.
T'havien fet el pont amb avet
de les illes de Quetim.
7 Lli amb brodat d'Egipte
eren les teves veles (per a servir-te de pavelló).
Porpra i escarlata de les illes d'Elisà
formaven la teva cabina.
Els qui seien al tron de Sidó i d'Arvad
eren els teus remers.
Els teus savis, Tir, eren a bord;
són ells que et feien de pilots.
9 Els ancians de Guebal (els seus savis) eren allí
per reparar les teves avaries.

Totes les naus del mar i els seus mariners eren a casa teva per fer comerç. 10 Els de Paràs, Lud i Fut servien en el teu exèrcit, eren els teus homes de guerra. Penjaven en tu l'escut i el casc. Ells et donaven prestigi. 11 Els fills d'Arvad i d'Helec guarnien les teves muralles (tot al voltant) i feien de guàrdies sobre els teus castells; penjaven les rodelles a les teves muralles, tot al voltant, i contribuïen a fer perfecta la teva bellesa. 12 Tarsís era el teu client i aprofitava l'abundància de tota la teva riquesa. Et donaven plata, ferro, estany i plom a barata. 13 Javan, Túbal i Mósoc traficaven amb tu: et donaven a canvi esclaus i objectes de bronze. 14 Els de Bet-Togormà et proveïen de cavalls, corsers (i mules). 15 Els fills de Rodes traficaven amb tu; moltes d'illes eren els teus clients; les defenses de vori i el banús et servien de pagament. 16 Edom era el teu client, gràcies a la multitud dels teus productes: et donava carboncle, porpra, brodats (lli), coral i robins a barata. 17 Judà i el país d'Israel mateixos traficaven amb tu: et donaven a canvi blat de Mennit, cera, mel, oli i bàlsam. 18 Damasc era el teu client gràcies (a l'abundància dels teus productes) a la multitud de les teves riqueses. Vi d'Helbon i llana de Sahar 19 et donaven a barata. D'Uzal et proveïen de ferro forjat, càssia i canya aromàtica, a canvi. 20 Dedan traficava amb tu en gualdrapes de cavall. 21 L'Aràbia i tots els mateixos prínceps de Quedar eren els teus clients: pagaven amb anyells, moltons i bocs.   —1848→   22 Els mercaders de Sabà i de Reemà traficaven amb tu et proveïen, a barata, d'aromàtics de primera qualitat, de pedres precioses i d'or. 23 Haran, Carné i Edèn traficaven amb tu; Assur i tota la Mèdia 24 comerciaven amb vestits de luxe, mantells de porpra i brodats, teixits de colors i cordes ben trenades i duradores. Amb això traficaven amb tu. 25 Les naus de Tarsís navegaven per al teu comerç.


Quedaves, doncs, plena i molt carregada al cor dels mars.
26 En alta mar et van conduir
els teus remers:
el vent de llevant t'ha estavellat
al cor dels mars!

27 Les teves riqueses, les teves mercaderies i el teu noli, el teu equipatge i els teus pilots, els calafatadors, els viatjants del teu comerç, i tots els homes de guerra que portes, i tota la multitud que tens a bord cauran al cor dels mars, el dia del teu naufragi.


28 Quan senten els crits dels teus pilots,
les platges es commouen.
29 Aleshores baixen de les seves naus
tots els remers;
els marins, tots els pilots del mar
es queden plantats a terra.
30 Fan sentir per tu la seva veu
i criden amargament.
Es tiren pols sobre el cap,
es rebolquen a la cendra.
(31 Es rapen la closca per tu,
se cenyeixen de sac
i ploren per tu, en el seu desesper,
en un dol amarg.)
32 Entonen per tu una complanta,
es lamenten per tu:
«¿Qui és com Tir, la fortalesa
enmig del mar?
33 Quan desembarcaves les teves mercaderies,
saciaves (qui-sap-los) pobles,
amb la teva riquesa (i els teus gèneres) enriquies
els reis de la terra.
34 Ara, t'han estavellat als mars,
a l'aigua profunda.
La teva càrrega i el teu equipatge
s'han enfonsat amb tu».
35 Tots els habitants de les illes
estan esbalaïts per tu,
estan esborronats els seus reis,
—1849→
es troben tots trasmudats.
36 Els traficants dels pobles piquen de mans,
xiulen per tu,
ja que t'has tornat un objecte de terror
i no existiràs mai més.

28 La caiguda del rei de Tir.1 La paraula de Jahvè em fou adreçada, dient: 2 Fill d'home, digues al príncep de Tir: Així parla el Senyor Jahvè: Ja que t'has inflat d'orgull i has dit: «Sóc un déu1577, habito una seu divina al cor dels mars», quan tu ets un home i no pas un déu, però t'atribueixes un cor semblant a Déu! 3 Vet aquí que tu ets més savi que Danel, i cap secret no és massa profund per a tu. 4 Amb la teva saviesa i intel·ligència t'has fet una fortuna, has amassat l'or i la plata en els teus tresors. 5 Amb la teva gran habilitat en el comerç, has multiplicat les teves riqueses, i el teu cor s'ha enorgullit de les teves riqueses. 6 Per això, així parla el Senyor Jahvè: Ja que t'atribueixes un cor semblant a Déu, 7 faré venir contra tu uns estrangers, els més ferotges de les nacions. Desembeinaran l'espasa contra la teva saviesa i degradaran la teva esplendor. 8 Et precipitaran dins la fossa, i moriràs de mort violenta, al cor dels mars. 9 ¿Gosaràs dir encara: «Sóc un déu», davant els qui et mataran? Quan tu ets un home i no pas un déu, entre les mans dels qui et traspassaran amb l'espasa. 10 Moriràs de la mort dels incircumcisos per la mà d'estrangers! Ja que jo he parlat, oracle del Senyor Jahvè.

Complanta sobre el rei de Tir.11 La paraula de Jahvè em fou adreçada, dient: 12 Fill d'home, entona una complanta sobre el rei de Tir. Li diràs: Així parla el Senyor Jahvè:


Tu eres un segell de perfecció,
meravellós de bellesa.
13 Eres a l'Edén1578, el jardí de Déu,
tot ple de saviesa. Estaves
cobert de tota mena de pedres precioses:
cornalina, topazi, crisòlit, ònix, beril·le,
safir, carboncle, maragda, encastades en or...
foren preparats el dia de la teva creació.
14 Querubí d'ales esteses que fa ombra,
jo et vaig posar a la muntanya santa;
—1850→
et passejaves entre les pedres de foc,
eres un déu.
15 Eres exemplar en la teva conducta
des del dia de la teva creació,
fins que es trobà en tu la injustícia
per l'activitat del teu comerç.
La teva ocupació era la violència, i pecares;
jo et vaig bandejar de la muntanya dels déus,
i et vaig fer desaparèixer, querubí que fa ombra,
d'enmig de les pedres de foc.
17 El cor se t'havia inflat d'orgull
pensant en la teva formosor,
vas corrompre la teva saviesa.
A causa de la teva esplendor,
per les teves moltes culpes
t'he llençat a terra,
t'he ofert als àngels en espectacle.
18 Amb la injustícia del teu comerç
has profanat el meu santuari;
jo he fet sortir d'enmig d'ell el foc
que t'ha devorat;
¿he reduït a cendra sobre la terra,
als ulls de tots els qui et veien.
19 Entre els pobles, tots els qui et coneixien
estan esbalaïts per tu,
ja que t'has tornat objecte de terror,
no existiràs mai més.

Contra Sidó.20 La paraula de Jahvè em fou adreçada, dient: 21 Fill d'home, posa't de cara cap a Sidó i profetitza contra ella. 22 Diràs: Així parla el Senyor Jahvè: Aquí em tens contra tu, Sidó! Em glorificaré enmig teu. I sabran que jo sóc Jahvè, quan executaré sobre ella judicis i hi manifestaré la meva santedat. 23 Enviaré contra ella la pesta, la sang pels seus carrers; les víctimes cauran enmig d'ella, l'espasa estarà contra ella tot al voltant, i sabran que jo sóc Jahvè. 24 I no hi haurà més, per a la casa d'Israel, ni espina que es clava, ni punxa que fa mal entre tots els seus veïns que la menyspreen, i sabran que jo sóc el Senyor Jahvè.

Israel, repatriat.25 Així parla el Senyor Jahvè: Quan   —1851→   aplegaré la casa d'Israel d'entremig dels pobles on és dispersada, manifestaré en això la meva santedat a la vista dels pagans. Ella habitarà sobre la terra que he donat al meu servent Jacob. 26 Hi habitaran en seguretat, edificaran cases i plantaran vinyes. Habitaran en seguretat, mentre faré justícia a tots els qui els menyspreen, dels seus voltants; i sabran que jo, Jahvè, sóc el seu Déu.

29 Contra l'Egipte.1 L'any deu, el mes desè, el dotze del mes, em fou adreçada la paraula de Jahvè, dient: 2 Fill d'home, posa't de cara al Faraó, rei d'Egipte, i profetitza contra ell i contra l'Egipte tot sencer. 3 (Parla) i digues: Així parla el Senyor Jahvè: Aquí em tens contra tu, Faraó (rei d'Egipte), gran cocodril ajagut enmig dels seus Nils, tu que dius: «Els meus Nils són ben meus, sóc jo que els he fets!» 4 Et clavaré ganxos a les maixelles, t'encastaré a les escames els peixos dels teus Nils i et pujaré d'enmig dels teus Nils (amb tots els peixos dels teus Nils, encastats a les teves escames). 5 Et llençaré al desert, amb tots els peixos dels teus Nils. Cauràs a la superfície dels camps, ningú no et plegarà ni t'enterrarà: et donaré a les bèsties salvatges i als ocells perquè et devorin! 6 I tots els habitants de l'Egipte, sabran que jo sóc Jahvè.

Contra l'Egipte fal·laç.— Ja que has estat un bordó de canya per a la casa d'Israel 7 —quan se t'agafaven amb la mà, t'esquerdaves i els laceraves tota la mà; i quan es repenjaven sobre teu, et trencaves i s'esllomaven del tot—, 8 per això, així parla el Senyor Jahvè: Jo faré venir sobre teu l'espasa, per suprimir de tu homes i bèsties. 9 El país d'Egipte es tornarà una desolació i una ruïna, i sabran que jo sóc Jahvè.

L'exili dels egipcis.— Per tal com has dit: «Els meus Nils són ben meus, sóc jo que els he fets», 10 per això, aquí em tens contra tu i contra els teus Nils. Faré del país d'Egipte una ruïna i una desolació, de Magdal a Siené i fins a la frontera d'Etiopia. 11 El peu de l'home no hi passarà, ni el peu de la bèstia (no hi passarà). No   —1852→   serà habitat durant quaranta anys. 12 Faré del país d'Egipte una desolació enmig de països desolats; les seves ciutats seran (una desolació) enmig de ciutats en ruïnes (durant quaranta anys). Dispersaré els egipcis entre les nacions i els disseminaré entre els altres països.

La restauració futura de l'Egipte.13 (Perquè) així parla el Senyor Jahvè: Al cap de quaranta anys, aplegaré els egipcis d'entre els pobles on hauran estat dispersats. 14 Canviaré la sort dels egipcis i els reinstal·laré al país de Patrós, el seu país d'origen. Formaran un regne modest, 15 més modest que els altres regnes, i no dominarà més cap nació; el disminuiré, perquè no pugui imposar-se més a cap nació. 16 No serà més, per a la casa d'Israel, un objecte de confiança, reprotxe vivent per a ella de quan prenia el seu partit; i sabran que jo sóc el Senyor Jahvè.

El salari de Nabucodonosor.17 L'any vint-i-set, el mes primer, l'u del tres, la paraula de Jahvè em fou adreçada, dient: 18 Fill d'home, Nabucodonosor, rei de Babilònia, ha imposat al seu exèrcit un rude servei contra Tir: tots els caps estan pelats, i totes les espatlles, escorxades! Però ni per a ell ni per al seu exèrcit, no ha tret cap profit, a Tir, del servei que l'exèrcit li ha prestat contra ella. 19 Per això, així parla el Senyor Jahvè: Jo donaré a Nabucodonosor, rei de Babilònia, el país d'Egipte. (Se n'emportarà la gent) s'apoderarà de les seves despulles, hi farà el seu botí tal serà el salari del seu exèrcit. 20 En compensació de la seva labor contra Tir, li he donat el país d'Egipte (perquè han treballat per a mi), oracle del Senyor Jahvè.

21 Aquell dia, faré sortir una banya a la casa d'Israel, i et permetré d'obrir la boca enmig d'ells. I sabran que jo sóc Jahvè.

30 El dia de Jahvè contra l'Egipte.1 La paraula de Jahvè em fou adreçada, dient: 2 Fill d'home, profetitza i digues: Així parla el Senyor Jahvè: Lamenteu-vos! Ah, quin dia! 3 Que ja és a prop un dia, el dia de Jahvè; serà un dia carregat de núvols, l'hora   —1853→   dels pagans! 4 L'espasa vindrà contra l'Egipte, hi haurà convulsions a Cus, quan les víctimes cauran a l'Egipte (quan s'emportaran les seves riqueses), quan seran derruïts els seus fonaments. 5 Cus i Fut i Lud, i tota l'Aràbia i Cub, i els fills de la meva aliança cauran (amb ells) per l'espasa.

6 Així parla Jahvè: Cauran els puntals de l'Egipte, i baixarà el seu fort orgull. De Magdal a Siené cauran per l'espasa, oracle del Senyor Jahvè. 7 Estarà desolat enmig de països desolats; les seves ciutats seran enmig de ciutats en ruïnes. 8 I sabran que jo sóc Jahvè, quan calaré foc a l'Egipte, i tots els seus auxiliars seran romputs. 9 Aquell dia, sortiran uns missatgers ràpids, per esverar la tranquil·la Cus, i entre ells hi haurà convulsions el dia de l'Egipte —mira: ja ve!

10 Així parla el Senyor Jahvè: Aboliré l'aparell fastuós de l'Egipte per mà de Nabucodonosor, rei de Babilònia. 11 Ell i el seu poble (amb ell), els més ferotges de les nacions seran fets venir per destruir el país. Desembeinaran l'espasa contra l'Egipte i ompliran el país de cadàvers. 12 Assecaré els Nils (posaré el país a les mans de gent ferotge). Assolaré el país i el que conté, per mà d'estrangers. Jo, Jahvè, he parlat.

13 Així parla el Senyor Jahvè. Faré desaparèixer els prohoms de Nof i els prínceps del país d'Egipte; no existiran més. (Implantaré el temor en el país d'Egipte.) 14 Assolaré Patrós, calaré foc a Tanis, faré justícia a No. 15 Abocaré la meva còlera sobre Sin, la fortalesa d'Egipte, i suprimiré l'aparell fastuós de Nof. 16 Calaré foc a l'Egipte, Siené es retorcerà terriblement, a No hi haurà una inundació i l'aigua s'escamparà. 17 El jovent d'On i de Pi-Bèset caurà per l'espasa, i les dones mateixes marxaran captives. 18 A Tahfanhés, el dia s'enfosquirà quan hi trencaré els ceptres de l'Egipte i s'hi posarà terme al seu fort orgull. Un núvol la cobrirà, i les seves filles marxaran captives. 19 Faré, doncs, justícia contra l'Egipte, i sabran que jo sóc Jahvè.

Destrucció del poder d'Egipte.20 L'any onze, el mes primer, el set del mes,   —1854→   la paraula de Jahvè em fou adreçada, dient: 21 Fill d'home, he trencat el braç del Faraó, rei d'Egipte, i ningú no l'ha curat, aplicant-li remeis i posant-li una bena, perquè reprengui forces per a agafar l'espasa. 22 Per això, així parla el Senyor Jahvè: Aquí estic contra el Faraó, rei d'Egipte; li trencaré els braços, el que és vàlid i el que és trencat, i li faré caure l'espasa de les mans. 23 Dispersaré els egipcis entre les nacions i els disseminaré entre els altres països. 24 Fortificaré els braços del rei de Babilònia i li posaré la meva espasa a la mà. Trencaré els braços del Faraó, que gemegarà davant d'ell com un ferit de mort. 25 Fortificaré els braços del rei de Babilònia, i els braços del Faraó cauran. I sabran que jo sóc Jahvè, quan posaré la meva espasa a la mà del rei de Babilònia, i ell la brandarà contra el país d'Egipte. 26 Dispersaré els egipcis entre les nacions i els disseminaré entre els altres països, i sabran que jo sóc Jahvè.

31 El Faraó, el gran arbre.1 L'any onze, el mes tercer, l'u del mes, la paraula de Jahvè em fou adreçada, dient: 2 Fill d'home, digues al Faraó, rei d'Egipte, i al seu aparell fastuós: ¿Amb qui t'has comparat en la teva grandesa?


3 Vet aquí un avet (un cedre del Líban),
d'un bell brancatge,
de molta fulla,
amb una alta talla.
Entre els núvols
tenia el cimal!
4 L'aigua l'ha fet créixer,
l'oceà l'ha fet gran;
ha fet anar els seus rius
entorn d'on era plantat
ha enviat els seus recs
a tot el seu camp.
5 Per això, s'ha fet més alt
que cap arbre del camp,
se li han multiplicat les branques,
les rames se li han allargat (de tanta aigua que s'estenia).
6 Feien niu a les seves branques
tots els ocells del cel;
sota les seves rames criaven
totes les bèsties del camp;
a la seva ombra vivien
tot de grans nacions.
7 Era bell en la seva grandesa,
per les llargues branques,
ja que tenia les arrels
vora l'aigua abundant.
—1855→
8 Els cedres no l'eclipsaven
al jardí de Déu,
els xiprers no es podien comparar
amb les seves branques,
els plàtans no eren ni tan sols
com les seves rames.
Cap arbre, al jardí de Déu,
no l'igualava en bellesa.

9 Jo l'havia embellit amb un ric ramatge. Li tenien enveja tots els arbres d'Edèn, que hi ha al jardí de Déu. 10 Per això, així parla el Senyor Jahvè: Per tal com era d'alta talla, que havia posat el seu cimal entre els núvols, que s'ha enorgullit de la seva alçària, 11 jo l'he posat a les mans d'un capitost de nacions, perquè el tracti segons la seva impietat; l'he expulsat. 12 Uns estrangers, els més ferotges de les nacions, l'han tallat, l'han llençat sobre les muntanyes; les seves branques han caigut a totes les valls i les seves rames s'han trencat a totes les torrenteres del país. Tots els pobles de la terra han fugit de la seva ombra (i l'han llençat). 13 Damunt el seu tronc han posat tots els ocells, totes les bèsties salvatges han estat sobre les seves rames, 14 per tal que mai no s'elevi, en el seu orgull, cap arbre situat prop de l'aigua, que cap no elevi el cimal entre els núvols, que cap arbre ben regat no s'ensuperbeixi per la seva alçària. Ja que tots són destinats a morir, a anar al país de sota terra, enmig del comú dels homes, amb els qui davallen a la fossa.

15 Així parla el Senyor Jahvè: El dia que ha davallat al país dels morts, en senyal de dol he tancat sobre ell l'oceà, he aturat els seus rius, i les grans aigües han quedat retingudes; per ell, he fet anar de negre el Líban, i tots els arbres del camp han llanguit per ell. 16 Amb el soroll de la seva caiguda he commogut les nacions, quan l'he precipitat al país dels morts, amb els qui davallen a la fossa. Al país de sota terra, s'han consolat tots els arbres d'Edèn, la millor tria del Líban, tots els regats per l'aigua. 17 Junt amb ell baixaran també al país dels morts, cap a les víctimes de l'espasa, aquells qui habitaven a la seva ombra, entre les nacions.

18 ¿Qui t'igualava en glòria i en grandesa, entre els arbres d'Edèn? I tanmateix   —1856→   t'has vist precipitat, amb els arbres d'Edèn, cap al país de sota terra: jeus enmig d'incircumcisos, amb les víctimes de l'espasa. Això és el Faraó i tot el seu aparell fastuós! Oracle del Senyor Jahvè.

32 El Faraó, el cocodril. 1 L'any dotze, el dotzè mes, l'u del mes, la paraula de Jahvè em fou adreçada, dient: 2 Fill d'home, entona una complanta sobre el Faraó, rei d'Egipte. Li diràs: Lleó de les nacions, estàs perdut!


Tu eres com un cocodril als mars,
que brufaves amb els teus narius,
que enterbolies l'aigua amb les potes,
que agitaves el teu riu trepitjant.

3 Així parla el Senyor Jahvè: Estendré sobre teu la meva xarxa (enmig d'un gran concurs de poble) i et pujaré amb el meu filat. 4 Et llençaré a terra, et tiraré a la superfície del camp, faré posar sobre teu tots els ocells, atiparé (amb tu) totes les bèsties salvatges. 5 Exposaré la teva carn sobre les muntanyes i ompliré les valls amb la teva carronya. 6 Abeuraré la terra amb els teus escorrims (de la teva sang sobre les muntanyes), i les torrenteres s'ompliran de la teva sang. 7 Quan et donaré el cop, cobriré els cels i enfosquiré els seus estels, cobriré el sol amb un núvol, i la lluna no farà més claror. 8 Per tu enfosquiré tots els astres del cel, abrigaré en tenebres el teu país, oracle del Senyor Jahvè.

9 Neguitejaré el cor de molts pobles quan portaré els teus captius entre les nacions, a països que no coneixes. 10 Faré que molts pobles quedin esbalaïts davant teu; i els seus reis s'esborronaran fortament, quan brandaré la meva espasa sobre ells, i tremolaran a cada moment, cadascun per la seva vida, el dia de la teva caiguda. 11 Perquè així parla el Senyor Jahvè: L'espasa del rei de Babilònia vindrà sobre teu. 12 Amb l'espasa d'uns valents faré caure el teu aparell fastuós. Són tots els més ferotges de les nacions. Destruiran l'orgull de l'Egipte, tot el seu aparell fastuós serà anorreat. 13 Faré desaparèixer tot el seu bestiar de vora les grans aigües. El   —1857→   peu de l'home no les enterbolirà més, el casc de la bèstia no les remenarà més. 14 Aleshores faré aclarir la seva aigua i córrer com oli els seus rius, oracle del Senyor Jahvè.

15 Quan hauré fet (del país) d'Egipte una desolació, i el país estarà despullat del que conté; quan hauré clavat els cops a tots els qui hi viuen, sabran que jo sóc Jahvè. 16 És una complanta, això que has de cantar tu i que han de cantar les filles de les nacions. La cantaran per l'Egipte i per tot el seu aparell fastuós, oracle del Senyor Jahvè.

Davallada del Faraó al país dels morts.17 L'any dotze, el quinze del mes, la paraula de Jahvè em fou adreçada, dient: 18 Lamenta't per l'aparell fastuós de l'Egipte, fes-lo davallar (a ell i les filles de les nacions potents) al país de sota terra, cap a aquells qui davallen a la fossa.

20b Cauran enmig dels qui han caigut per l'espasa, i tota la seva força s'extingirà. 21b Uns valents li parlaran d'enmig del país dels morts: 19 «A qui ets superior? Davalla i jeu amb els incircumcisos, 20a enmig de les víctimes de l'espasa». (21a Davalla amb els seus auxiliars, jeu amb els incircumcisos, les víctimes de l'espasa.)

22 Allà és Assur amb tot el seu equip (al voltant d'ell els seus sepulcres, tots víctimes, caiguts per l'espasa). 23 Els han posat els sepulcres al fons de la fossa, amb el seu equip al voltant del seu sepulcre, tots víctimes, caiguts per l'espasa, que havien sembrat el terror sobre la terra dels vivents.

24 Allà és Elam, amb tot el seu aparell fastuós al voltant del seu sepulcre, tots víctimes, caiguts per l'espasa; han davallat, incircumcisos, al país de sota terra, ells que havien sembrat el terror sobre la terra dels vivents. Porten la seva ignomínia amb els qui davallen a la fosca. 25 (Enmig de víctimes han posat, per a ell i per al seu aparell fastuós, el jaç al voltant del seu sepulcre, tots incircumcisos, víctimes de l'espasa, perquè havien sembrat el terror sobre la terra dels vivents; porten la seva ignomínia amb els qui davallen a la fossa.) Els han posats enmig de víctimes.

  —1858→  

26 Allà és Mósoc (Túbal) amb tot el seu aparell fastuós, al voltant del seu sepulcre, tots incircumcisos, víctimes de l'espasa, perquè havien sembrat el terror sobre la terra dels vivents. 27 Jeuen amb els valents, caiguts ja fa temps, que davallaren al país dels morts amb les seves armes de guerra, als quals han posat la seva espasa sota el cap i el seu escut sobre els ossos, perquè havien sembrat el terror de la seva valentia sobre la terra dels vivents. (28 Però tu seràs romput i jauràs enmig d'incircumcisos, amb les víctimes de l'espasa.)

29 Allà és Edom (els seus reis) amb tots els seus prínceps, que han estat posats, malgrat la seva valentia, entre les víctimes de l'espasa. Jeuen amb els incircumcisos, amb els qui davallen a la fossa.

30 Allà són els senyors del nord (tots plegats) i tots els sidonis, que davallaren sota terra, amb les víctimes. Jeuen incircumcisos, amb les víctimes de l'espasa, i porten la seva ignomínia amb els qui davallen a la fossa.

31 El Faraó els veurà i es consolarà de tot el seu aparell fastuós. (El Faraó i tot el seu exèrcit són víctimes de l'espasa) oracle del Senyor Jahvè. 32 Perquè ha sembrat el terror sobre la terra dels vivents: el faran jeure, doncs, enmig d'incircumcisos, amb les víctimes de l'espasa, el Faraó amb tot el seu aparell fastuós, oracle del Senyor Jahvè.




ArribaAbajoLlibre de la consolació (Ez. 33,1 - 39,29)

33 Promesa de restauració. El profeta com a sentinella.1 La paraula de Jahvè em fou adreçada, dient: 2 Fill d'home, parla als fills del teu poble. Els diràs: Quan jo faig venir l'espasa contra un país, la gent de la terra pren un home de dins els seus termes i el posa de sentinella. 3 Si ell veu venir l'espasa contra el país, toca el corn per donar l'alarma al poble. 4 Si n'hi ha cap que sent el toc de corn, i no en fa cas, de manera que l'espasa ve i se l'emporta, li recaurà la pròpia sang sobre el cap. 5 Havia sentit el toc de corn, però no n'ha fet cas, la seva sang recaurà sobre ell; mentre que   —1859→   l'altre, havent donat l'alarma, haurà salvat la seva vida.

6 En canvi, si el sentinella veu venir l'espasa i no toca el corn, de manera que el poble no es posa alerta, i l'espasa ve i se n'emporta un d'ells, aquest haurà estat emportat per la pròpia culpa, però jo passaré comptes de la seva sang amb el sentinella.

7 Quant a tu, fill d'home, jo et faig sentinella per a la casa d'Israel. Quan sentis una paraula de la meva boca, els has d'advertir de part meva. 8 Si dic a l'impiu: «Impiu, has de morir», i tu no parles advertint l'impiu que renunciï a la seva conducta, és ell, l'impiu, que morirà per la seva culpa, però és amb tu que jo passaré comptes de la seva sang. 9 En canvi, si tu has advertit l'impiu que renunciï a la seva conducta i es converteixi, però no es converteix, és ell que morirà per la seva culpa, però tu salvaràs la teva vida.

Responsabilitat dels oients del profeta.10 I tu, fill d'home, digues a la casa d'Israel: Vosaltres dieu: «Les nostres infidelitats i els nostres pecats pesen sobre nosaltres, és per ells que ens estem decandint, ¿com podríem viure?» 11 Digue'ls: Ho juro per ma vida, oracle del Senyor Jahvè, no trobo cap gust en la mort de l'impiu; el meu gust és que l'impiu es converteixi de la seva conducta i visqui. Convertiu-vos, convertiu-vos dels vostres mals camins. ¿Per què hauríeu de morir, casa d'Israel?

12 I tu, fill d'home, digues als fills del teu poble: (La justícia del just no el salvarà, el dia que sigui infidel.) Quant a la impietat de l'impiu, no el farà sucumbir, si un dia renuncia a la seva impietat. I quant a la justícia del just, no podrà viure en virtut d'ella, si un dia peca. 13 Si dic al just: «Viuràs», però els, refiant-se de la seva justícia, comet la injustícia, tota la seva justícia no serà tinguda en compte; és per la injustícia que ha comès que morirà. 14 En canvi, si dic a l'impiu: «Has de morir», però ell es converteix del seu pecat i practica el dret i la justícia, 15 si torna les penyores, si restitueix el que ha robat, si observa les lleis que donen la vida, sense fer cap injustícia, viurà i no morirà.   —1860→   16 No seran tinguts més en compte tots els pecats que ha comès: ha practicat el dret i la justícia; per això, viurà.

17 I els fills del teu poble diuen: «La manera de fer del Senyor no és justa», quan és la seva manera de fer la que no és justa. 18 Si el just renuncia a la seva justícia i comet la injustícia, morirà per això. 19 I, si l'impiu renuncia a la seva impietat i practica el dret i la justícia, és gràcies a això que viurà. 20 I dieu: «La manera de fer del Senyor no és justa!» Jo us jutjaré, a cadascun segons la seva conducta, casa d'Israel.

La caiguda de Jerusalem.21 (L'any dotze, el dia cinc del desè mes del nostre exili) vingué a casa l'escàpol de Jerusalem, dient: «La ciutat ha caigut!» 22 Aleshores la mà de Jahvè fou sobre mi (al vespre, abans que arribés l'escàpol, i m'obrí la boca fins que arribà a casa, al matí), m'obrí la boca i no vaig ser més mut.

Contra les pretensions dels no exiliats.23 La paraula de Jahvè em fou adreçada, dient: 24 Fill d'home, els qui habiten aquestes ruïnes, sobre la terra d'Israel, van dient: «Abraham era sol i obtingué la possessió del país. A nosaltres, que som molts, el país ens és donat en patrimoni». 25 Per això, digue'ls: Així parla el Senyor Jahvè. Mengeu carn amb la sang, alceu els ulls cap als vostres ídols, escampeu sang, i el país seria vostre? 26 Us apuntaleu sobre les vostres espases, feu abominacions, cada un deshonra la dona d'altri, i el país seria vostre? 27 Així els diràs: Així parla el Senyor Jahvè: Ho juro per ma vida: els qui són en camp ras, els donaré a les feres perquè els devorin, i els qui són als espadats i a les cavernes moriran per la pesta. 28 Faré del país un desert i una solitud, i el seu fort orgull s'acabarà. Les muntanyes d'Israel quedaran desolades, i ningú no hi passarà més. 29 I sabran que jo sóc Jahvè, quan faré del país un desert i una solitud per culpa de totes les abominacions que han practicat.

Escepticisme frívol del poble.30 I tu, fill d'home,   —1861→   vet aquí que els fills del teu poble enraonen de tu vota les parets i a les portes de les cases. Es diuen l'un a l'altre: «Anem a escoltar quina és la paraula que ve de Jahvè». 31 I acuden a tu, corrua feta (el meu poble), s'asseuen al teu davant, escolten les teves paraules (però no les apliquen; si amb la boca donen mostres d'aprovació, el cor se'ls en va darrera del seu guany il·lícit). 32 Per a ells, tu no ets sinó un hàbil flautista, que té la veu bonica i fa una música dolça. Escolten les teves paraules, però no les apliquen pas. 33 Quan vindrà la cosa —mira, ja ve!—, sabran que hi havia un profeta entre ells.

34 Contra els pastors d'Israel.1 La paraula de Jahvè em fou adreçada, dient: 2 Fill d'home, profetitza contra els pastors d'Israel1579, profetitza i digue'ls: O pastors! Així parla el Senyor Jahvè: Ai dels pastors d'Israel, que es pasturen ells mateixos! Els pastors, ¿no han de pasturar les ovelles? 3 Vosaltres us alimenten amb la llet, us vestiu amb la llana, heu sacrificat les ovelles més grasses, però no heu fet pasturar el ramat. 4 No heu refet l'ovella feble, no heu curat la que estava malalta, no heu encanyat la camatrencada. No heu fet tornar la que s'esgarriava, ni heu cercat la que es perdia. En canvi, la que era forta, l'heu trepitjada amb duresa. (5 Sense pastor, s'han dispersat i les han devorades totes les bèsties salvatges; s'han dispersat.) 6 El meu ramat ha errat per les muntanyes i sobre tot puig elevat, (el meu ramat) s'ha dispersat per (tot) el país, sense que ningú se n'ocupés o el cerqués. 7 Per això, pastors, escolteu la paraula de Jahvè: 8 Ho juro per ma vida, oracle del Senyor Jahvè: el meu ramat ha servit de presa i l'han devorat totes les bèsties salvatges, perquè no tenien pastor; els pastors no s'ocupen del meu ramat; els pastors es pasturen ells mateixos, sense pasturar el meu ramat; 9 per això, pastors (escolten la paraula de Jahvè). 10 Així parla el Senyor Jahvè: Aquí em teniu contra els pastors! Els tornaré a prendre el meu ramat i els impediré de pasturar-lo. Així, els pastors no es pasturaran més ells mateixos. Els arrabassaré les meves   —1862→   ovelles de la boca, i mai més no les podran devorar. 11 Perquè, així parla el Senyor Jahvè: Aquí em teniu, en persona: m'ocuparé del meu ramat i vetllaré per ell. 12 Com un pastor vetlla pel seu ramat el dia que es veu atacat, quan les ovelles són dispersades, així vetllaré jo per les meves ovelles. Les retiraré de tots els llocs on s'han dispersat el dia de núvols i de foscor. 13 Les faré sortir dels pobles on són, les aplegaré dels altres països i les duré a la seva terra. Les faré pasturar sobre les muntanyes d'Israel, a les torrenteres i a tots els millors indrets del país. 14 Les faré pasturar en un bon pasturatge, i a la muntanya excelsa d'Israel tindran la cleda. És allà que jauran en una bona cleda, brostejaran un pasturatge gras sobre les muntanyes d'Israel. 15 Sóc jo que faré pasturar les meves ovelles i sóc jo que les faré jeure, oracle del Senyor Jahvè. 16 Cercaré la que s'ha perdut, faré tornar la que s'ha esgarriat, encanyaré la camatrencada, donaré forces a la malalta, guardaré (la grassa i) la forta; les pasturaré amb justícia.

17 Quant a vosaltres, ovelles meves, així parla el Senyor Jahvè: Jo jutjaré entre ovella i ovella (marrans i bocs). 18 ¿No us fa res que pastureu en els bons pasturatges i trepitgeu amb els peus les sobres de la vostra pastura, que begueu l'aigua clara, i, amb els peus, enterboliu la que sobra? 19 De manera que les meves ovelles han de pasturar el que els vostres peus han trepitjat i han de beure el que els vostres peus han enterbolit! 20 Per això, així els diu el Senyor Jahvè: Aquí em teniu, en persona: jutjaré entre l'ovella grassa i l'ovella magra, 21 perquè amb el costat i l'espatlla empenyeu i amb les banyes envestiu totes les malaltisses fins a treure-les fora. 22 Però jo defensaré les meves ovelles perquè no serveixin més de presa, jutjaré entre ovella i ovella.

23 Establiré sobre ells un sol pastor que els pasturi, el meu servent David; (és ell que els farà pasturar) i serà per a ells un pastor. 24 Jo, Jahvè, seré el seu Déu i (el meu servent) David serà príncep enmig d'ells. Jo, Jahvè, he parlat.

25 Conclouré amb ells una   —1863→   aliança de pau i faré desaparèixer del país les feres, perquè puguin habitar en seguretat al desert i dormir als boscos. 26 Els posaré al voltant del meu tossal, i faré caure la pluja al seu temps. Seran pluges de benedicció, 27 perquè l'arbre del camp doni el seu fruit i la terra doni els seus productes. Viuran segurs al seu territori i sabran que jo sóc Jahvè, quan trencaré els tellols del seu jou i els deslliuraré de les mans dels qui els havien esclavitzat. 28 No seran més una presa dels pagans, i les bèsties salvatges no els devoraran més. Habitaran en seguretat i no hi haurà ningú que els inquieti. 29 Els donaré tot el pa que calgui, perquè no siguin més víctimes de la fam en el país i no hagin de suportar més l'escarni dels pagares. 30 I els pagares sabran que jo, Jahvè, el seu Déu, estic amb ells, i que ells, la casa d'Israel, són el meu poble, oracle del Senyor Jahvè.

31 Però vosaltres, ovelles meves, sou el ramat que jo pasturo, i jo sóc el vostre Déu, oracle del Senyor Jahvè.

35 Contra les muntanyes d'Edom.1 La paraula de Jahvè em fou adreçada, dient: 2 Fill d'home, posa't de cara a la muntanya de Seïr i profetitza contra ella. 3 Li diràs: Així parla el Senyor Jahvè: Aquí em tens contra tu, muntanya de Seïr. Estendré la mà contra tu, et transformaré en solitud i en desert, 4 reduiré les teves ciutats a ruïnes. I tu seràs una solitud i sabràs que jo sóc Jahvè. 5 Perquè has covat una enemistat de segles i has lliurat a l'espasa els israelites (al temps del seu infortuni), al punt de la culpa final, 6 ho juro per ma vida, oracle del Senyor Jahvè: (Sí, et faré sagnar, i la sang et perseguirà.) Ho juro, amb la sang t'has fet culpable, i la sang et perseguirà! 7 Faré de la muntanya de Seïr una solitud i un desert, i en suprimiré el qui passa i el qui traspassa 8 (ompliré de cadàvers les seves muntanyes); sobre els teus puigs, a les teves valls i a totes les teves torrenteres, en cauran de traspassats per l'espasa. 9 Faré de tu solituds eternes, les ciutats no seran habitades, i sabreu que jo sóc Jahvè.

  —1864→  

Les pretensions sobre Judà.10 Ja que deies: «Les dues nacions i els dos països han de ser meus, hi entraré en possessió» —i Jahvè ho sentia!—, 11 per això: Ho juro per ma vida, oracle del Senyor Jahvè, jo et tractaré amb ira i amb gelosia igual com tu has obrat amb odi contra ells, i em faré conèixer en tu quan et jutjaré tal com ho has merescut. 12 I sabràs que jo, Jahvè, he sentit totes les blasfèmies que has proferit contra les muntanyes d'Israel, dient: «Estan abandonades, són pastura per a nosaltres». 13 N'has dit de grosses contra mi i has tingut contra mi paraules insolents. Jo ho he sentit tot! 14 Així parla el Senyor Jahvè: (Amb alegria de tot el país, faré de tu un desert.) 15 Com t'has alegrat tu quan l'heretatge de la casa d'Israel s'ha convertit en desert, jo et tractaré de la mateixa manera: seràs un desert, muntanya de Seïr, i tot Edom, una ruïna completa! I sabran que jo sóc Jahvè.

36 A favor de les muntanyes d'Israel.1 I tu, fill d'home, profetitza sobre les muntanyes d'Israel. Digues: Muntanyes d'Israel, escolteu la paraula de Jahvè. 2 Així parla el Senyor Jahvè: Ja que l'enemic ha dit de vosaltres: «Ha, ha, ens ha tocat en possessió una solitud eterna!», 3 profetitza i digues: Així parla el Senyor Jahvè: Se us han empassat goludament els dels voltants per convertir-vos en la propietat dels pagans que hi queden, i heu estat l'objecte de befa i de comentaris de la gent. 4 Per això, muntanyes d'Israel, escolteu la paraula del Senyor Jahvè. Així parla el Senyor Jahvè a les muntanyes, als puigs, a les torrenteres i a les valls, a les ruïnes desolades i a les ciutats abandonades que han servit de presa i d'escarni als pagans que queden als voltants. 5 Així parla el Senyor Jahvè: Ho juro, parlo en el foc de la meva gelosia contra la resta dels pagans i contra tot Edom, que s'han adjudicat el meu país en patrimoni amb alegria (de tot el cor), amb la passió de l'ànima...

6 Per això, profetitza sobre la terra d'Israel. Digues a les muntanyes, als puigs, a les torrenteres i a les valls: Així   —1865→   parla el Senyor Jahvè: Aquí em teniu que parlo en la meva gelosia i en la meva còlera. Ja que us heu carregat les injúries dels pagans 7 (així parla el Senyor Jahvè), ho juro, els pagans que teniu al voltant s'hauran de carregar els seus propis insults.

8 I vosaltres, muntanyes d'Israel, fareu créixer les vostres branques i donareu el vostre fruit per al meu poble d'Israel, ja que estan a punt de tornar. 9 Perquè jo sóc el vostre Déu; em giraré cap a vosaltres, i sereu conreades i sembrades. 10 Multiplicaré sobre vosaltres els homes, tota la casa d'Israel sencera. Les ciutats seran habitades, i les ruïnes, reedificades. 11 Multiplicaré sobre vosaltres homes i bèsties (es multiplicaran i seran fecunds). Faré que siguin habitades com abans, us faré més de bé que en altre temps, i sabreu que jo sóc Jahvè. 12 Sobre vosaltres faré néixer homes: el meu poble d'Israel; tu seràs la seva propietat i la seva herència i no tornaràs més a privar-los dels seus fills. 13 Així parla el Senyor Jahvè: Ells et diuen: «Ets una devoradora d'homes, que has privat la teva gent de fills». 14 Doncs, no devoraràs més homes, no privaras més la teva gent de fills, oracle del Senyor Jahvè.

15 No et faré sentir més els insults dels pagans, no portaràs més l'oprobi dels pobles (no privaràs més la teva gent de fills), oracle del Senyor Jahvè.

Mòbil suprem de la conducta divina amb Israel.16 La paraula de Jahvè em fou adreçada, dient: 17 Fill d'home, quan la casa d'Israel habitava a la seva terra, la va deshonrar amb la seva conducta i amb les seves obres; la seva conducta davant meu era com la impuresa d'una dona quan té la regla! 18 Vaig abocar, doncs, la meva còlera sobre ells (per la sang que havien escampat sobre el país i perquè l'havien deshonrat amb els seus ídols). 19 Els he dispersats entre les nacions i els he disseminats pels altres països. Els he jutjats segons la seva conducta i segons les seves obres. 20 I entre les nacions on han vingut, han profanat el meu sant nom, fent dir d'ells: «Són   —1866→   el poble de Jahvè, i han hagut de sortir del seu país». 21 Aleshores n'he tingut compassió en consideració al meu sant nom, que la casa d'Israel havia profanat a les nacions on havia vingut. 22 Per això, digues a la casa d'Israel: Així parla el Senyor Jahvè: No és pas per vosaltres que ho faig, casa d'Israel, sinó en atenció al meu sant nom, que heu profanat a les nacions on heu vingut: 23 santificaré el meu gran nom, que ha estat profanat entre els pagans, que vosaltres heu profanat enmig d'ells. I els pagans sabran que jo sóc Jahvè (oracle del Senyor Jahvè), quan posaré de manifest als seus ulls que sóc sant en tot allò que faig amb vosaltres. 24 Aleshores us agafaré de les nacions i us aplegaré de tots els altres països, i us faré venir a la vostra terra. 25 Espargiré sobre vosaltres una aigua pura, perquè sigueu purs de totes les vostres impureses, i us purificaré de tots els vostres ídols! 26 Us donaré un cor nou i posaré en vosaltres un esperit nou; trauré de la vostra carn el cor de pedra i us en donaré un de carn. 27 Posaré el meu esperit en vosaltres1580 i faré que camineu segons les meves lleis, que observeu i seguiu els meus costums. 28 Habitareu el país que vaig donar als vostres pares. Vosaltres sereu el meu poble, i jo seré el vostre Déu. 29 Us deslliuraré de totes les vostres impureses. Cridaré el blat i el multiplicaré; no us faré passar més fam. 30 Multiplicaré els fruits dels arbres i els productes dels camps, a fi que no hàgiu de passar més l'oprobi de la fam entre els pagans. 31 Aleshores us recordareu de la vostra mala conducta i de les vostres accions criminals i sentireu fàstic de vosaltres mateixos per les vostres culpes i les vostres abominacions. 32 No és per vosaltres que ho faig, oracle del Senyor Jahvè. Que us consti! Avergonyiu-vos-en i ruboritzeu-vos per la vostra conducta, casa d'Israel.

Palestina serà un paradís.33 Així parla el Senyor Jahvè: El dia que us purificaré de totes les vostres culpes, faré que les ciutats siguin habitades, i les ruïnes, reedificades. 34 La terra abandonada serà conreada, després d'haver estat deserta a   —1867→   la vista de tots els passants. 35 I diran: «Aquesta terra, fa poc abandonada, s'ha tornat com un jardí d'Edèn; les ciutats en ruïnes, abandonades i demolides, tornen a ser fortaleses habitades». 36 I els pagans que sobreviuran al voltant de vosaltres sabran que sóc jo, Jahvè, que he reedificat allò que estava destruït i que he replantat allò que estava abandonat. Jo, Jahvè, ho he dit i fet!

Augment de la població. 37 Així parla el Senyor Jahvè: En això i tot acolliré la demanda que la casa d'Israel, vol que satisfaci: els multiplicaré igual que ovelles de l'estepa; 38 com ovelles sagrades, com ovelles reunides a Jerusalem, els dies d'aplec, així s'ompliran d'homes les ciutats en ruïnes. I sabran que jo sóc Jahvè.

37 Visió dels ossos secs. 1 La mà de Jahvè fou sobre mi, em féu sortir amb l'esperit de Jahvè i em deposà al mig de la plana, una plana plena d'ossos humans1581. 2 M'hi va fer passar a tocar, tot al voltant; eren molt nombrosos a la superfície de la plana, i tots molt secs. 3 Em digué: Fill d'home, reviuran aquests ossos? Jo vaig dir: Senyor Jahvè, sou vós que ho sabeu. 4 Em digué: Fill d'home, profetitza sobre aquests ossos. Digue'ls: Ossos secs, escolteu la paraula de Jahvè. 5 Així parla el Senyor Jahvè a aquests ossos: Jo faré venir a vosaltres esperit, perquè visqueu, 6 estiraré sobre vosaltres nervis, faré créixer carn sobre vosaltres, estiraré pell sobre vosaltres i us infondrà esperit, i viureu, i sabreu, que jo sóc Jahvè. 7 Vaig profetitzar com se'm manava, i es féu un soroll al moment que profetitzava; hi hagué una commoció, i els ossos s'acostaren l'un a l'altre. 8 Vaig veure'ls recoberts de nervis, la carn creixia i la pell s'hi estirava al damunt; però no hi havia esperit en ells. 9 I em digué: Profetitza a l'esperit, profetitza, fill d'home. Digues a l'esperit: Així parla el Senyor Jahvè: Vine dels quatre vents, esperit, bufa sobre aquests morts, i que visquin. 101582 Vaig profetitzar com em manava, i l'esperit vingué en ells, i reprengueren vida i es posaren drets sobre els peus eren un exèrcit molt, però molt, gran!

  —1868→  

11 Aleshores em digué: Fill d'home, aquests ossos són tota la casa d'Israel. Ells diuen: «Els nostres ossos són secs, s'ha perdut la nostra esperança, per a nosaltres ja s'ha acabat tot!» 12 Per això, profetitza. Els diràs: Així parla el Senyor Jahvè: Jo obriré els vostres sepulcres, i us faré pujar dels vostres sepulcres (el meu poble), i us faré venir a la terra d'Israel. 13 I sabreu que jo sóc Jahvè, quan obriré els vostres sepulcres i us faré pujar dels vostres sepulcres, el meu poble. 14 Us infondré el meu esperit, i viureu, i us instal·laré sobre la vostra terra, i sabreu que jo, Jahvè, ho he dit i ho faig, oracle de Jahvè.

Reconstitució de la unitat del poble.15 La paraula de Jahvè em fou adreçada, dient: 16 (I tu) fill d'home, agafa un tros de fusta i escriu a sobre: «Judà i els fills d'Israel associats amb ell». Agafa un altre tros de fusta i escriu a sobre: «Josep, fusta d'Efraïm, i tota la casa d'Israel associada amb ell». 17 Acosta'ls l'un a l'altre (per a tu en una sola fusta), perquè no facin més que una fusta a la teva mà. 18 I quan els fills del teu poble et diran: «¿Que no ens expliques què vols dir amb això?», 19 digue'ls: Així parla el Senyor Jahvè: Jo agafaré la fusta de Josep, que Efraïm té a la mà, i de les tribus d'Israel que estan amb ell, i l'ajuntaré amb la fusta de Judà i en faré una sola fusta, i no faran sinó u a la meva mà.

20 Les fustes sobre les quals hauràs escrit, les tindràs a la mà, davant d'ells, 21 i els diràs: Així parla el Senyor Jahvè: Jo agafaré els fills d'Israel de les nacions on se n'han anat i els aplegaré dels voltants, i els faré venir a la seva terra. 22 I en faré una sola nació al meu país i sobre les muntanyes d'Israel, i un sol rei farà de rei per a tots; no formaran més dues nacions, no estaran més dividits en dos regnes. 23 No es deshonraran més amb els seus ídols (i amb els seus Horrors i totes les seves infidelitats). Els defensaré contra totes les apostasies amb què han pecat, els purificaré, i ells seran el meu poble, i jo seré el seu Déu. 24 El meu servent David regnarà sobre ells; no hi haurà més   —1869→   que un sol pastor per a tots ells; obeiran els meus costums, observaran les meves lleis i les seguiran. 25 Habitaran el país que vaig donar al meu servent Jacob, on habitaren els vostres pares. Hi habitaran (ells i els seus fills, i els fills dels seus fills, per sempre), i David, el meu servent, serà el seu príncep per sempre. 26 Conclouré amb ells una aliança de pau, serà una aliança perpètua amb ells. (Els seré favorable i els multiplicaré.) I establiré el meu santuari enmig d'ells per sempre. 27 Tindré la residència prop d'ells, i seré el seu Déu, i ells seran el meu poble. 28 I quan el meu santuari estarà enmig d'ells per sempre, els pagans sabran que sóc jo, Jahvè, que santifico Israel.

38 Victòria final de Jahvè sobre les forces adversàries1583.1 La paraula de Jahvè em fou adreçada, dient: 2 Fill d'home, posa't de cara a Gog (cap al país de Magog)1584, príncep de Ros, de Mósoc i de Túbal, i profetitza contra ell. 3 Diràs: Així parla el Senyor Jahvè: Aquí em tens contra tu, Gog, príncep de Ros, de Mósoc i de Túbal. 4 (Faré tornarte'n, et posaré ganxos a les maixelles), et faré sortir en campanya, a tu i tot el teu exèrcit, cavalls i cavallers, tots perfectament equipats, una horda immensa, tots amb el broquer i l'escut i manejant l'espasa. (5 Paràs, Cus i Fut seran amb ells, tots amb l'escut i el casc) 6 Gomer i totes les seves tropes, Bet-Togormà, de l'extrem del nord, i totes les seves tropes, molts de pobles seran amb tu. 7 Prepara't, estigues a punt, tu i tota l'horda que s'ha concentrat al teu voltant, i posa't a la meva disposició.

8 Passats molts de dies, rebràs ordres. A la darreria dels anys vindràs contra un país recobrat de la ruïna, recollit de molts de pobles (sobre les muntanyes d'Israel que havien estat reduïdes a ruïnes permanents; però ell ha estat retirat d'entre els pobles i viuen confiats tots). 9 Pujaràs com una terrabastada i vindràs com un núvol, cobrint el país, tu i totes les teves tropes, i molts de pobles amb tu.

10 Així parla el Senyor Jahvè: Aquell dia, et passaran pel cap certes coses i formaràs un designi dolent.   —1870→   11 Diràs: «Pujaré contra un país obert, sorprendré uns homes pacífics que viuen confiats. Habiten tots en ciutats sense muralles, no tenen forrellats ni portes. 12 Aniré a pillar i a fer botí, giraré la mà contra unes ruïnes habitades i contra un poble recollit d'entre les nacions, que tracta en bestiar (i béns), que habita sobre el melic de la terra». 13 Sabà, Dedan i els traficants de Tarsís i tots els seus magnats et diran: «¿És per pillar que tu véns? ¿És per fer botí que has reunit les teves tropes? ¿És per emportar-te'n or i plata, per apoderar-te de bestiar (i béns, per fer un gran botí)?

14 Per això, profetitza, fill d'home. Digues a Gog: Així parla el Senyor Jahvè: ¿No és veritat que, aquell dia, quan el meu poble d'Israel viurà confiat, tu et posaràs en marxa? 15 Vindràs d'allà on vius a l'extrem del nord, tu i molts de pobles amb tu, tots muntats a cavall, una horda gran, un exèrcit quantiós. 16 Pujaràs contra el meu poble d'Israel com un núvol, cobrint el país. Serà a la fi dels dies que et faré venir contra el meu país, perquè els pagans em coneguin quan hauré posat de manifest als seus ulls que sóc sant en tot allò que faig amb tu.

17 Així parla el Senyor Jahvè a tu, Gog: Ets tu de qui jo he parlat en temps passats, per ministeri dels meus servents, els profetes d'Israel, que profetitzaren en aquells temps, anunciant la teva vinguda contra ells. 18 Aquell dia (el dia que Gog vindrà contra el país d'Israel), oracle del Senyor Jahvè, em pujarà la mosca al nas. 19 Parlo en la meva gelosia, en el foc de la meva indignació: Ho juro, aquell dia hi haurà una gran commoció al país d'Israel. 20 Aleshores tremolaran davant meu els peixos del mar i els ocells del cel, les bèsties salvatges i tots els rèptils que s'arrosseguen per terra, i tots els homes que són sobre la terra. Les muntanyes s'ensulsiaran, s'ensorraran els terrenys esglaonats, totes les muralles cauran a terra. 21 Cridaré contra ell tot allò que terroritza, oracle del Senyor Jahvè. L'un girarà l'espasa contra l'altre, 22 el castigaré amb la pesta i la sang, faré caure una pluja torrencial, pedres de calamarsa, foc i sofre, sobre   —1871→   ell i les seves tropes, i sobre els molts pobles que estaran amb ell. 23 Posaré de manifest la meva grandesa i la meva santedat i em faré conèixer davant la majoria de nacions, i sabran que jo sóc Jahvè.

39 (1 I tu, fill d'home, profetitza contra Gog. Digues: Així parla el Senyor Jahvè: Aquí em tens contra tu, Gog, príncep de Ros, de Mósoc i de Túbal.) 2 T'encerclaré, doncs, et conduiré, et faré pujar de l'extrem del nord i et faré venir sobre les muntanyes d'Israel. 3 A cops et faré saltar l'arc de la mà esquerra i et faré caure les fletxes de la mà dreta. 4 Sucumbiràs sobre les muntanyes d'Israel, tu i totes les teves tropes, i els pobles que estaran amb tu. Et donaré als ocells de presa de tota mena i a les bèsties salvatges, perquè et devorin. (5 Cauràs en ple camp, perquè jo, Jahvè, he parlat, oracle del Senyor Jahvè. 6 Enviaré foc contra Magog i contra els qui habiten les illes en seguretat, i sabran que jo sóc Jahvè.) 7 Manifestaré el meu sant nom enmig del meu poble d'Israel i no deixaré profanar més el meu sant nom, i els pagans sabran que jo sóc Jahvè, el Sant d'Israel.

8 La cosa ve i es realitza, oracle del Senyor Jahvè. Es aquest el dia de què jo havia parlat.

9 Aleshores els habitants de les ciutats d'Israel sortiran a cremar i a lliurar a les flames les armes, els broquers i els escuts, els arcs i les fletxes, els bastons de mà i les piques. En faran foc durant set anys. 10 No aniran més a fer llenya al camp, no en tallaran més als boscos, perquè és amb les armes que encendran foc. Pillaran aquells qui els pillaven, prendran botí als qui els en prenien, oracle del Senyor Jahvè.

11 Aquell dia donaré a Gog, per a la seva sepultura a Israel, un sepulcre molt conegut, la vall d'Abarim, a l'est del mar. Obstruiran la boca de la vall, i allà enterraran Gog amb tot el seu aparell fastuós, i li diran «Vall d'Hamon-Gog». 12 La casa d'Israel els enterrarà. Per purificar el país, durant set mesos 13 (tots els qui enterraran seran la gent de la terra), i per a ells serà un honor el dia que jo manifestaré la meva glòria,   —1872→   oracle del Senyor Jahvè. 14 Designaran homes que passin constantment pel país cercant els qui hauran quedat sobre terra, per purificar-la al cap de set mesos. 15 Quan els passants recorrin el país, si un d'ells veu ossos humans, hi posarà al costat una marca, fins que els enterradors els hagin soterrats a la vall d'Hamon-Gog —16 Hamona és també el nom d'una ciutat— i hagin purificat el país.

17 I tu, fill d'home, així parla el Senyor Jahvè: Digues als cells de tota mena i a totes les bèsties salvatges: Reuniu-vos, veniu, aplegueu-vos de tot el voltant sobre el sacrifici que us oferiré, un gran sacrifici sobre les muntanyes d'Israel; menjareu carn i beureu sang. 18 Menjareu la carn de paladins, beureu la sang de prínceps de la terra. Tots són moltons, anyells, bocs, toros grassos (de Basan). 19 Menjareu greix a sacietat i beureu sang fins a l'embriaguesa, en el sacrifici que us ofereixo. 20 A la meva taula us atipareu de cavalls i de cavallers, de paladins i de tot home de guerra, oracle del Senyor Jahvè. 21 Manifestaré la meva glòria als pagans, i tots ells veuran la justícia que faig i la mà que deixo caure contra ells. 22 I la casa d'Israel sabrà que jo sóc Jahvè, el seu Déu, des d'aquell dia i més enllà.

23 I els pagans reconeixeran que la casa d'Israel havia estat exiliada per culpa seva; ells m'havien traït, i jo vaig amagar d'ells la cara i els vaig posar a les mans dels seus enemics, i tots caigueren per l'espasa. 24 Els he tractats com mereixien les seves impureses i les seves infidelitats, i els he amagat la cara. 25 Per això, així parla el Senyor Jahvè: És ara que canviaré la sort de Jacob, que tindré pietat de tota la casa d'Israel, i que vetllaré gelosament pel meu sant nom. 26 S'oblidaran de la seva ignomínia i de totes les traïcions que m'han fet, quan habitaran a la seva terra en seguretat, sense que els inquieti ningú, 27 un cop els hauré aplegats dels països dels seus enemics, i jo manifestaré la meva santedat davant dels pagans. 28 I coneixeran que jo, Jahvè, sóc el seu Déu, en el fet que després d'exiliar-los cap a les nacions els hauré reunits   —1873→   a la seva terra, sense deixar-ne allà ni un, 29 i ja no els amagaré més la cara, perquè hauré abocat el meu esperit sobre la casa d'Israel, oracle del Senyor Jahvè.