40 El nou temple de Jerusalem1585.— 1 L'any vint-i-cinc del nostre exili, per cap d'any, el deu del mes, catorze anys després de la destrucció de la ciutat, el dia mateix, la mà de Jahvè fou sobre mi. Ell em dugué, 21586 en una visió divina, al país d'Israel, i em deixà sobre una muntanya molt alta, sobre la qual semblava construïda una ciutat, al migdia. 31587 M'hi dugué, i vaig veure-hi un home (que tenia l'aspecte com el del bronze). A la mà portava un cordill de lli i una canya d'amidar, i estava dret a la porta. 4 L'home em parlà: Fill d'home, mira bé, escolta amb totes les orelles i estigues ben atent a tot allò que et mostraré, ja que és per fer-t'ho veure que he vingut aquí; i comunicaràs a la casa d'Israel tot allò que vegis.
El mur exterior.— 5 I vet aquí que el temple estava voltat d'una muralla pertot arreu. I l'home portava a la mà una canya d'amidar de sis colzades, en colzades d'una colzada i quatre dits. Amidà l'amplària de la construcció, que feia una canya; i l'alçària, una canya.
La porta de l'est.— 6 Em dugué a la porta que dóna a l'orient, en pujà els set graons, i amidà el llindar de la porta, que feia una canya d'amplària; 7 i la llotja: una canya de llargària i una d'amplària; la pilastra entre les llotges: cinc colzades; i el llindar de la porta al costat del vestíbul de la porta, cap a l'interior: una canya. 815889 Amidà el vestíbul de la porta: feia vuit colzades; les seves pilastres: dues colzades; 10 les llotges de la porta oriental: eren tres a cada costat, totes tres de les mateixes dimensions; les pilastres eren de les mateixes dimensions a cada costat. 11 Amidà l'amplària de l'entrada de la porta: deu colzades; la llargària de la porta: tretze colzades; 12 la barrera davant —1874→ les llotges: una colzada en una banda i una colzada a l'altra, quant a la seva altura. I les llotges tenien sis colzades a cada costat. 13 Amidà la porta, del fons d'una llotja fins al fons de l'altra: vint-i-cinc colzades d'una obertura a l'altra. 141589 15 Amidà la façana de la porta d'accés fins a la façana del vestíbul interior de la porta: cinquanta colzades. 16 Hi havia finestres en espitllera sobre les llotges cap a l'interior de la porta tot al voltant; igualment, al vestíbul hi havia finestres tot al voltant cap a l'interior i, a les pilastres, palmeres a banda i banda.
L'atri exterior.— 17 Em dugué a l'atri exterior, on vaig veure sales i un empedrat que feia la volta a l'atri; hi havia trenta sales sobre aquest empedrat. 18 L'empedrat era a cada costat de les portes, paral·lel a la llargària de les portes; és l'empedrat inferior. 19 Amidà l'amplària de Patri, de la façana de la porta inferior fins a la façana de la porta interior, al defora tenia cent colzades. (L'est. El nord:)
La porta del nord.— 20 Em féu anar cap al nord, i vet aquí que l'atri exterior tenia una porta que mira al nord, i n'amidà la llargària i l'amplària. 21 Les seves llotges eren en nombre de tres a cada costat, les seves pilastres i el seu vestíbul eren de les mateixes dimensions que les de la primera porta; cinquanta colzades de llarg i vint-i-cinc d'ample. 22 Les seves finestres, les finestres del seu vestíbul, les seves palmeres tenien les mateixes dimensions que les de la porta que dóna a l'orient. S'hi pujava per set graons, i el seu vestíbul estava situat cap a l'interior. 23 Hi havia una porta cap a l'atri interior, enfront de la porta septentrional, com a la porta oriental; amidà de porta a porta: cent colzades.
La porta del sud.— 24 Em féu anar camí del sud. També al costat sud hi havia una porta; n'amidà les llotges, les pilastres i el vestíbul: com les dimensions precedents. 25 La porta i el seu vestíbul tenien finestres tot al voltant, com les altres finestres: cinquanta colzades de llarg i vint-i-cinc d'ample. 26 La seva escalinata tenia set graons; el seu vestíbul estava situat —1875→ cap a l'interior, i hi havia palmeres, una a cada costat, sobre les pilastres. 27 I l'atri interior tenia una porta enfront de la porta cap al sud; amidà la distància d'una porta a l'altra: cent colzades.
L'atri interior. Porta del sud.— 28 Després em dugué a l'atri interior, per la porta meridional; amidà la porta meridional, que tenia les mateixes dimensions. 29 Les seves llotges, les seves pilastres i el seu vestíbul tenien les mateixes dimensions. La porta tenia, com el seu vestíbul, finestres tot al voltant. Cinquanta colzades de llarg i vint-i-cinc d'ample. (30 I els vestíbuls tot al voltant; vint-i-cinc colzades de llarg i cinc d'ample.) 31 El seu vestíbul donava a l'atri exterior. Hi havia palmeres sobre les seves pilastres, i la seva escalinata tenia vuit graons.
La porta de l'est.— 32 Em dugué a l'atri interior per la porta oriental i amidà la porta: tenia les mateixes dimensions. 33 Les seves llotges, les seves pilastres i el seu vestíbul tenien les mateixes dimensions. La porta tenia, com el seu vestíbul, finestres tot al voltant. Cinquanta colzades de llarg i vint-i-cinc d'ample. 34 El seu vestíbul donava a l'atri exterior. Hi havia palmeres sobre les seves pilastres, a cada costat, i la seva escalinata tenia vuit graons.
La porta del nord.— 35 Em dugué a la porta septentrional i amidà la porta: tenia les mateixes dimensions. 36 Les seves llotges, les seves pilastres i el seu vestíbul tenien les mateixes dimensions. La porta, com el seu vestíbul, tenia finestres tot al voltant. Cinquanta colzades de llarg i vint-i-cinc d'ample. 37 El seu vestíbul donava a l'atri exterior. Hi havia palmeres sobre les seves pilastres, a cada costat, i la seva escalinata tenia vuit graons.
Instal·lacions sacrificials. 38 Hi ha una sala que té l'entrada al vestíbul de la porta. Es allà que renten els holocaustos. 39 I al vestíbul de la porta hi ha, a cada costat, dues taules per a degollar-hi els holocaustos, els sacrificis pel pecat i els sacrificis de reparació. 40 Al costat de fora, per al qui puja a l'entrada de la porta cap al nord, —1876→ hi ha dues taules, i a l'altre costat, cap al vestíbul de la porta, dues taules més. 41 Quatre taules en una banda i quatre taules en una altra, als costats de la porta: vuit taules sobre les quals immolen els sacrificis. 42a Les quatre taules per als holocaustos són de pedres de talla, d'una colzada i mitja de llarg, d'una colzada i mitja d'ample i d'una colzada d'alt. 43a Tenen una ranura de quatre dits, disposada a la taula mateixa, tot al voltant. 42b A sobre, hi posen els instruments amb què immolen els holocaustos i els sacrificis. 43b Sobre les taules, al damunt, hi ha uns ràfecs per a protegir de la pluja i del sol.
Sales per als sacerdots. 44 Em dugué a l'atri interior; hi havia dues sales, a l'atri interior, l'una al costat de la porta septentrional que donava al migdia, l'altra al costat de la porta meridional que donava al nord. 45 Em digué: Aquesta sal a que dóna al migdia és destinada als sacerdots que fan el servei del temple. 46 La sala que dóna al nord és destinada als sacerdots que fan el servei de l'altar. Entre els levites, són els fills de Sadoc els qui s'acosten a Jahvè per servir-lo.
L'atri interior.— 47 Amidà l'atri. Tenia cent colzades de llarg i cent d'ample, un quadrat; i l'altar estava davant el temple.
El vestíbul del temple. 48 Em dugué al vestíbul del temple i amidà la pilastra del vestíbul: cinc colzades a cada costat; i l'amplària de la porta tenia catorze colzades; i els costats de la porta, tres colzades a cada costat. 49 La llargària del vestíbul era de vint colzades i l'amplària, de dotze. Hi havia deu graons per a pujar-hi, i hi havia columnes davant les pilastres, una a cada costat.
41 L'Hecal.— 1 Em dugué a l'Hecal i n'amidà les pilastres: sis colzades d'ample a un costat i sis colzades d'ample a l'altre. 2 Amplària de la porta: tenia deu colzades. Els costats de la porta, cinc colzades a una banda i cinc colzades a l'altra. Amidà la seva llargària: quaranta colzades; —1877→ i la seva amplària: vint colzades.
El Sant dels Sants.— 3 Penetrà a l'interior i amidà la pilastra de la porta: deu colzades; i la porta: sis colzades; i els costats de la porta: set colzades a cada banda. 4 Amidà la seva llargària: vint colzades; i la seva amplària: vint colzades davant l'Hecal; i em digué: És el Sant dels Sants.
Les cambres laterals.— 5 Amidà la paret del temple: sis colzades. Amplària de les cambres laterals: quatre colzades, tot al voltant del temple. 6 Les cambres laterals eren contigües, en nombre de trenta, en tres pisos. Hi havia a la paret del temple uns reclaus per a fer-hi descansar les cambres tot al voltant. Així les cambres no s'encastaven a la paret del temple. 7 El corredor era més ample d'un pis a l'altre, per a les cambres laterals, ja que hi havia corredors tot al voltant del temple, amb unes escales com de cargol, per a pujar. Del pis lateral inferior, es pujava a l'intermedi i al superior. 8 I es veia una elevació, tot al voltant del temple, des dels fonaments de les cambres laterals: una canya plana, de sis colzades... 9 El gruix de la paret de les cambres laterals era de cinc colzades; i el gruix de l'elevació, a l'exterior, tot al voltant, cinc colzades. Entre les cambres laterals del temple 10 i les sales hi havia una amplària de vint colzades, tot al voltant del temple. 11 Les entrades de les cambres laterals que donaven a l'espai lliure eren una sola entrada cap al nord i una entrada cap al sud. (Amplària de l'espai lliure: cinc colzades tot al voltant.)
L'edifici occidental.— 12 L'edifici que donava al pati, al costat de l'occident: setanta colzades d'ample, i la paret de l'edifici feia cinc colzades d'ample, tot al voltant, i la seva llargària: noranta colzades. 13 Amidà el temple llargària, cent colzades. El pati, més l'edifici i les seves parets: llargària, cent colzades. 14 Amplària de la façana del temple, amb el pati que donava a l'est: cent colzades. 15 Amidà la llargària de l'edifici al llarg del pati de part d'arrera, amb les seves parets a banda i banda cent colzades.
—1878→Ornamentació interior. L'Hecal, l'interior i el vestíbul 16 estaven coberts. Les finestres en espitllera i els bastiments de les portes, en els seus tres elements oposats al llindar, estaven emmarcats de fusta, tot al voltant. I de terra fins a les finestres, hi havia revestiments: 17 de l'entrada del temple fins a l'interior a la part de fora, i això damunt totes les parets tot al voltant. A l'interior, fins a la meitat de les mides. 18 I hi havia representats querubins i palmeres, un querubí entre dues palmeres. Cada querubí tenia dues cares: 19 una cara d'home cap a la palmera d'una banda i una cara de lleó cap a la palmera de l'altra; estaven representats sobre tot el temple tot al voltant. 20 De terra fins al damunt de l'entrada, hi havia representats els querubins i les palmeres. 21 L'entrada de l'Hecal era un muntant quadrat.
L'altar de fusta.— Davant el Sant hi havia una cosa com 22 un altar de fusta de tres colzades d'alt, dues de llarg i dues d'ample. Tenia els angles, la base i les parets de fusta. Em digué: Aquesta és la taula que hi ha davant Jahvè.
Les portes.— 23 L'Hecal tenia dos batents, 24 i el Sant, dos batents. A cada batent hi havia dos travessers, dos a l'un i dos a l'altre. 25 I hi havia representats al damunt querubins i palmeres, com els que estaven representats sobre les parets. Hi havia una barbacana de fusta a la façana del vestíbul, a l'exterior. 26 Hi havia finestres en espitllera i palmeres a banda i banda, als costats del vestíbul, de les cambres laterals del temple i de les barbacanes.
42 Dependències del temple.— 1 Em féu sortir a l'atri exterior, cap al nord, i em dugué a les sales situades enfront del pati i enfront de l'edifici, al nord. 2 La llargària era de cent colzades, cap al nord, i l'amplària, de cinquanta colzades. 3 Enfront de les vint de l'atri interior i enfront de l'empedrat de l'atri exterior, hi havia replans, un davant de l'altre, fins a tres. 4 I davant les sales, hi havia un passadís, de deu colzades d'ample, cap a l'interior, i una tanca —1879→ d'una colzada; les seves portes donaven al nord. 5 Les sales superiors s'estrenyien, perquè els replans prenien espai d'elles, de les intermèdies i de les inferiors. 6 Ja que estaven dividides en tres pisos i no tenien columnes com l'atri; per això, es prenia espai de les intermèdies i de les inferiors, des de terra. 7 I la tanca exterior, paral·lela a les sales, cap a l'atri exterior, enfront de les sales, tenia una llargària de cinquanta colzades. 8 Ja que la llargària de les sales que donaven a l'atri exterior era de cinquanta colzades, però la de les de davant de l'Hecal era de cent colzades. 9 I a sota de les sales, hi havia l'entrada del costat de l'est, quan hi anaven de l'atri exterior. 10 A l'amplada de l'atri interior, hi havia una tanca al costat de l'est. I davant el pati i davant l'edifici, hi havia sales cap al sud. 11 Hi passava un camí al davant d'elles; s'assemblaven a les sales situades al nord, tant per la llargada, com per les sortides i la disposició. 12 Les entrades de les sales del cantó sud eren com les entrades de les sales primeres. Davant les entrades hi havia una tanca, i el pati al costat de l'est.
13 Em digué: Les sales del nord i les sales del sud que estan davant el pati són les sales santes, on els sacerdots que s'acosten a Jahvè menjaran les coses santíssimes. Es allà que posaran les coses santíssimes: l'oblació i el sacrifici pel pecat i el sacrifici de reparació, ja que és un lloc sant. 14 No hi entrarà ningú fora dels sacerdots. Ells no sortiran del santuari cap a l'atri exterior sense deixar-hi els vestits amb què han oficiat, perquè són sants. Sempre que han d'entrar en contacte amb el poble, es posaran d'altres vestits.
Perímetre del recinte.— 15 Quan hagué acabat d'amidar el temple a l'interior, em féu sortir per la porta que mira a l'orient, i prengué les mides de l'àmbit. 16 Amidà el costat oriental (amb la canya d'amidar): cinc-centes colzades, amb la canya d'amidar. Es girà 17 i amidà el costat septentrional: cinc-centes colzades, amb la canya d'amidar. Es girà 18 i amidà el costat meridional: cinc-centes colzades, amb la canya d'amidar. 19 Es girà al costat —1880→ occidental i amidà: cinc-centes colzades, amb la canya d'amidar. 20 Amidà sobre els quatre costats. I l'edifici tenia una muralla tot al voltant de cinc-centes colzades de llarg i de cinc-centes d'ample, per a separar el sagrat del profà.
43 Retorn de Jahvè.— 1 Em féu anar a la porta que dóna a l'orient, 2 i vet aquí que la glòria del Déu d'Israel arribava del costat de l'orient. Una remor l'acompanyava, semblant a la remor de molta aigua, i la terra s'il·luminava amb la seva glòria. 3 Aquesta visió em recordava allò que havia vist quan ell vingué per a la destrucció de la ciutat, com també allò que havia vist vora el riu Cobar. Aleshores vaig caure de cara a terra. 4 La glòria de Jahvè entrà al temple per la porta que dóna a l'orient. 5 L'esperit m'aixecà i em dugué a l'atri interior, i vaig veure que la glòria de Jahvè omplia el temple. 6 I vaig sentir que algú em parlava del temple estant, mentre d home estava dret al meu costat. 7 Em deia: Fill d'home, ¿has vist el lloc del meu tron, el lloc on poso la planta dels peus, on residiré enmig dels israelites, per sempre? I la casa d'Israel, ells i els seus reis, no deshonraran més el meu sant nom amb les seves prostitucions i amb les esteles funeràries dels seus reis als seus túmuls, 8 posant el seu llindar a tocar del meu llindar i el seu muntant al costat del meu muntant, de manera que només hi havia la paret entre jo i ells, i és així com deshonraven el meu sant nom amb les abominacions que feien, talment que en vaig fer net en la meva ira. 9 Però ara, allunyaran de mi les seves prostitucions i les esteles funeràries dels seus reis, i jo residiré enmig d'ells per sempre.
Promulgació del pla i de les lleis del temple.— 10 I tu, fill d'home, descriu el temple a la casa d'Israel (perquè es donin vergonya de les seves culpes), les seves mides, el seu pla, 11 (i si s'avergonyeixen de tot allò que han fet) la forma del temple i la seva disposició, les sortides i les entrades. Ensenya'ls (totes les seves formes i) totes les seves ordenances (i totes les seves formes) i —1881→ totes les seves lleis. Posa-ho per escrit davant els seus ulls, perquè observin totes les seves lleis i totes les seves ordenances, i s'hi conformin.
12 Aquesta és la llei fonamental del temple: al cim de la muntanya, tot l'espai que el volta és un espai santíssim. (Aquesta és la llei fonamental del temple.)
Mides de l'altar.— 13 Aquestes són les dimensions de l'altar, en colzades d'una colzada i quatre dits: la cavitat que emmarca el sòcol, una colzada, i una colzada d'ample. La vorera que li fa la volta és d'un pam. Aquesta és l'alçària de l'altar: 14 des de la cavitat que emmarca el sòcol fins al pis inferior, deu colzades; i l'amplària, una colzada; del pis petit fins al pis gran, quatre colzades; i l'amplària, una colzada. 15 El fogar tenia quatre colzades; del fogar en amunt, hi havia els quatre corns als seus quatre cantons. 16 El fogar amidava dotze de llarg per dotze d'ample, quadrat pels quatre cantons. 17 I el pis gran, catorze de llarg per catorze d'ample. La vorera que li fa la volta, mitja colzada; i la cavitat que emmarca el sòcol, una colzada tot al voltant. Els graons miraven a l'orient.
Consagració de l'altar.— 18 I em digué: Fill d'home, així parla el Senyor Jahvè: Aquí tens les ordenances de l'altar, quan l'hauran enllestit, per a oferir-hi els holocaustos i aspergir-hi la sang. 19 Donaràs als sacerdots-levites del llinatge de Sadoc —els qui s'acosten a mi, oracle del Senyor Jahvè, per servir-me— un bou jove del bestiar gros, en sacrifica pel pecat. 20 Agafaràs sang de la seva i l'aplicaràs als quatre corns de l'altar, als quatre angles del pis i a la vorera que li fa la volta: serà la seva expiació i propiciació. 21 I agafaràs el bou jove del sacrifici pel pecat, perquè, el cremin al Mefcad del temple, fora del santuari. 22 El segon dia, presentaràs un boc, adret, en sacrifici pel pecat, i faran l'expiació per l'altar com l'hauran feta amb el bou jove. 23 Quan hauràs acabat de fer l'expiació, presentaràs un bou jove del bestiar gros, adret, i un marrà del bestiar menut, adret. 24 Els presentaràs davant Jahvè, i els sacerdots tiraran sobre ells sal i els —1882→ oferiran en holocaust a Jahvè. 25 Durant set dies, aparellaràs un boc en sacrifici pel pecat, cada dia; i aparellaran un bou jove del bestiar gros i un marrà del bestiar menut, adrets, 26 durant set dies. Es així com faran la propiciació de l'altar, com en faran l'expiació i l'inauguraran. 27 Del dia vuitè enllà, els sacerdots aparellaran sobre l'altar els vostres holocaustos i els vostres sacrificis pacífics. I jo us seré favorable, oracle del Senyor Jahvè.
44 Us de la porta de l'est.— 1 Em féu anar cap a la porta exterior del santuari, que mira a l'orient. Era tancada. 2 I Jahvè em digué: Aquesta porta estarà tancada. No l'obriran i no hi passarà ningú, perquè Jahvè, el Déu d'Israel, hi ha passat. Estarà, doncs, tancada. 3 Però el príncep hi podrà seure per fer el seu àpat en presència de Jahvè. Pel vestíbul de la porta entrarà i per allà sortirà.
Exclusió dels estrangers. Els levites.— 4 Em dugué per la porta septentrional, davant el temple; vaig veure que la glòria de Jahvè omplia el temple (de Jahvè), i vaig caure de cara a terra. 5 Jahvè em digué: Fill d'home, estigues atent, mira bé, escolta amb totes les orelles tot allò que t'exposaré tocant a totes les ordenances del temple de Jahvè i a totes les seves lleis. Has d'estar ben atent per veure els qui són admesos al temple i tots els qui són exclosos del santuari. 6 (I diràs a la casa tota rebel, a la casa d'Israel: Així parla el Senyor Jahvè: Prou ja de tantes abominacions vostres, casa d'Israel, 7 d'introduir estrangers, incircumcisos de cor i incircumcisos de cos, que es trobaven al meu santuari, i el profanaven, quan vosaltres presentàveu el meu pa, greix i sang, i rompíeu així la meva aliança, a més de totes les altres abominacions vostres. 8 No heu vetllat pel servei de les meves coses santes, sinó que els heu posats a ells a prestar servei al meu santuari. Per això) 9 així parla el Senyor Jahvè: Cap estranger, incircumcís de cor i incircumcís de cos, no entrarà al meu santuari, cap dels estrangers que viuen enmig dels israelites; 10 sinó que seran els levites, que s'allunyaren de mi quan Israel se m'esgarriava —1883→ seguint els seus ídols, els qui portaran el pes de la seva culpa. 11 Estaran al meu santuari prestant servei com a guardes de les portes del temple i com a servidors del temple. Són ells que degollaran els holocaustos i els sacrificis pel poble, ells que estaran a punt per a servir-lo. 12 Ja que ells es van posar al seu servei davant els seus ídols i van ser per a Israel una ocasió de pecar, jo aixeco contra ells la mà en jurament, oracle del Senyor Jahvè (i portaran el pes de la seva culpa). 13 No se m'acostaran per exercir davant meu el sacerdoci, ni per tocar les meves coses santes i les coses santíssimes. Portaran el deshonor de les seves pràctiques abominables. 14 Els destino, doncs, al servei del temple per tot allò que s'hi ha de fer.
Els sacerdots.— 15 Quant als sacerdots levites, fills de Sadoc, que vetllaren pel servei del meu santuari quan els israelites s'esgarriaren lluny de mi, se m'acostaran per exercir el meu ministeri i estaran davant meu per oferir-me el greix i la sang, oracle del Senyor Jahvè. 16 Són ells que entraran al meu santuari, ells que s'acostaran a la meva taula per exercir el meu ministeri i vetllar pel meu servei. 17 Quan entraran per les portes de l'atri interior, duran hàbits de lli; no portaran al damunt res de llana, quan oficiaran a les portes de l'atri interior. (18 Es posaran turbants de lli al cap i bragues de lli als lloms, però no se cenyiran amb res que faci suar.) 19 Quan sortiran a l'atri exterior cap al poble, es trauran els vestits amb què han oficiat i els deixaran a les sales del santuari, i es posaran d'altres vestits per no santificar el poble amb els seus vestits. 20 No es tallaran els cabells arran, ni es deixaran créixer la cabellera inculta: s'arreglaran el cap endreçadament. 21 Cap sacerdot no beurà vi, quan hagi d'entrar a l'atri interior. 22 No prendran per dona una viuda o una repudiada, sinó una verge del llinatge d'Israel; no obstant això, podran prendre una viuda, si és la viuda d'un sacerdot. 23 Ensenyaran el meu poble a distingir el sagrat del profà i li faran conèixer la diferència entre el pur i l'impur. 24 En —1884→ els litigis, faran de jutges; jutjaran segons el meu dret; observaran en totes les meves festes les meves lleis i les meves disposicions i santificaran els meus dissabtes. 25 No s'atansaran a un mort, de por d'encórrer en impuresa; solament podran quedar impurs per un pare, una mare, una filla, un fill, un germà o una germana no maridada. 26 Però, després d'haver-se fet impur, comptarà set dies, i tornarà a ser pur. 27 El dia que entrarà a l'atri interior per oficiar al santuari, oferirà el seu sacrifici pel pecat, oracle del Senyor Jahvè. 28 No tindran heretatge —sóc jo el seu heretatge— ni, a Israel, els donaran cap patrimoni —sóc jo el seu patrimoni. 29 Són ells que s'alimentaran de l'oblació, del sacrifici pel pecat i del sacrifici de reparació. Tota cosa consagrada per un vot a Israel serà seva. 30 El millor de les vostres primícies i de tota mena de contribucions que heu d'oferir serà dels sacerdots; i el millor de la vostra pasta, ho donareu als sacerdots per fer reposar la benedicció sobre les vostres cases. 31 Els sacerdots no menjaran cap carn morta o trossejada, sigui volàtil, sigui quadrúpede.
45 Repartició del país. 1 Quant dividireu a sorts el país en patrimonis, reservareu per a Jahvè la part sagrada del país, d'una llargària de vint-i-cinc mil colzades i una amplària de vint mil. Aquest territori serà sagrat en tota la seva extensió. (2 En correspondrà al santuari un quadrat de cinc-centes per cinc-centes, tot al voltant, i cinquanta colzades com a empriu tot al voltant d'això.) 3 Sobre aquesta superfície, amidareu una llargària de vint-i-cinc mil per una amplària de deu mil, on hi haurà el santuari com a cosa santíssima. 4 Serà la porció santa del país. Pertanyerà als sacerdots, els ministres del santuari que s'acosten per servir Jahvè. Es allà que podran tenir les seves cases i un empriu per al bestiar. 5 Un territori de vint-i-cinc mil de llarg per deu mil d'ample pertanyerà als levites, servidors del temple; serà la seva propietat, amb ciutats per a habitar-hi. 6 Assignareu en propietat a la ciutat un territori de cinc mil d'ample per vint-i-cinc mil de llarg, paral·lelament —1885→ a la part del santuari. Serà per a tota la casa d'Israel.
Part del príncep.— 7 Per al príncep, hi haurà un patrimoni a cada banda, de la part sagrada, i de la porció de la ciutat, al costat de l'occident cap a l'occident, i al costat de l'orient cap a l'orient, d'una llargària igual a una de les parts, de la frontera occidental fins a la frontera oriental 8 del país. (Serà la seva possessió a Israel; els prínceps d'Israel no oprimiran més el meu poble, sinó que deixaran el país a la casa d'Israel segons les seves tribus.
9 Així parla el Senyor Jahvè: Prou ja, príncep d'Israel! Deixeu de banda la violència i la concussió, practiqueu el dret i la justícia, no aclapareu el meu poble amb exaccions, oracle del Senyor Jahvè. 10 Tingueu unes balances justes, un efà just, un bat just. 11 Que l'efà i el bat siguin iguals; que el bat contingui un desè d'hómer, i l'efà un desè d'hómer. La seva mesura estarà en relació amb l'hómer. 12 El sicle tindrà vint gueres. Per a vosaltres, vint sicles, vint-i-cinc sicles, quince sicles faran una mina.)
Ofrenes per al culte.— 13 Aquesta és l'ofrena que reservareu: un sisè d'efà per cada hómer de blat i un sisè d'efà per cada hómer d'ordi. 14 El delme de l'oli: un desè de bat per cada cor (deu bats fan un hómer), ja que deu bats fan un hómer. 15 Un cap de bestiar menut per cada dos-cents com a ofrena de les famílies d'Israel (per a l'oblació, l'holocaust i el sacrifici de comunió, a fi que serveixi de propiciació per a ells, oracle del Senyor Jahvè). 16 Tots els terratinents estaran obligats a aquesta ofrena a favor del príncep d'Israel. 17 El príncep s'encarregarà dels holocaustos, de l'oblació i de la libació a les festes, les llunes noves i els dissabtes, en totes les solemni tats de la casa d'Israel. (Es ell que aparellarà el sacrifici pel pecat, l'oblació, l'holocaust i els sacrificis de comunió, per fer propiciació a favor de la casa d'Israel.)
El dia d'expiació.— 18 Així parla el Senyor Jahvè: El primer mes, l'u del mes, agafaràs un bou jove del bestiar —1886→ gros, adret, per llevar el pecat del santuari. 19 El sacerdot agafarà sang de la víctima pel pecat i l'aplicarà als muntants del temple i als quatre angles del pis de l'altar, i als muntants de les portes de l'atri interior. 20 Així ho faràs el dia setè del mes, a favor de qualsevol que haurà pecat per inadvertència o irreflexió. És com fareu l'expiació pel temple.
Festa de Pasqua.— 21 El primer mes, el catorze del mes, s'escaurà per a vosaltres la festa de Pasqua. Durant set dies menjareu pa sense llevat. 22 Aquest dia, el príncep oferirà per ell i per tots els terratinents un bou jove del bestiar gros, en sacrifici pel pecat. 23 Durant els set dies de la festa, oferirà en holocaust a Jahvè set bous joves i set marrans, adrets, cadascun dels set dies, i, en sacrifici pel pecat, un boc cada dia; 24 i, en oblació, oferirà un efà de farina per bou jove i un efà per marro; i d'oli, un hin per efà.
Festa dels Tabernacles. 25 I el setè mes, el quinze del mes, amb ocasió de la festa, farà igual durant set dies, i oferirà el sacrifici pel pecat, (holocaust, l'oblació i l'oli.
46 La porta interior oriental.— 1 Així parla el Senyor Jahvè: La porta de l'atri interior, que mira a l'orient, estarà tancada els sis dies feiners. El dia de descans l'obriran, igual que el dia de la lluna nova, 2 i el príncep entrarà pel vestíbul de la porta de l'exterior i estarà dret prop dels muntants de la porta. Aleshores els sacerdots oferiran el seu holocaust i el seu sacrifici de comunió. Es prosternarà sobre el llindar de la porta i sortirà, i no tancaran la porta fins al vespre. 3 Però l'altra gent ordinària es prosternarà a l'entrada d'aquesta porta, els dissabtes i els dies de lluna nova, davant Jahvè.
El sacrifici en dissabte i lluna nova.— 4 L'holocaust que el príncep oferirà a Jahvè, el dia de descans, consistirà en sis anyells adrets i un marró adret. 5 A més, una oblació, d'un efà per marró i, pels anyells, una oblació deixada a la seva discreció; i d'oli, un hin per —1887→ efà. 6 El dia de la lluna nova, un bou jove del bestiar gros, adret, i sis anyells i un marró, adrets. 7 I farà oblació d'un efà pel bou jove i d'un efà pel marró; i, pels anyells, com li permetin els seus mitjans; i d'oli, un hin per efà.
Instruccions diverses.— 8 Quan el príncep entrarà, ho farà pel vestíbul de la porta, i per allà mateix sortirà. 9 I quan l'altra gent ordinària vindrà davant Jahvè a les solemnitats, el qui entra per la porta septentrional, per prosternar-se, sortirà per la porta meridional, i el qui entra per la porta meridional sortirà per la porta septentrional. Ningú no se'n tornarà per la porta per on ha entrat, sinó que sortirà per la porta oposada. 10 I el príncep serà un de tants; entrarà com els altres i sortirà com els altres. (11 A les festes i a les solemnitats, l'oblació serà d'un efà per bou jove, d'un efà per marró i, pels anyells, a discreció d'ell; i d'oli, un hin per efà.) 12 Quan el príncep organitzarà un sacrifici espontani, holocaust o sacrifici de comunió a Jahvè, li obriran la porta que mira a l'orient i oferirà el seu holocaust i el seu sacrifici de comunió, com fa el dia de descans, i sortirà; i tancaran la porta, quan haurà sortit. 13 I oferirà cada dia en holocaust a Jahvè un be d'un any, adret; cada matí l'oferirà. 14 Hi afegirà cada matí, en oblació, un sisè d'efà, i un terç d'hin d'oli, per aspergir la farina, com a oblació a Jahvè, com a ordenança de l'holocaust perpetu. (15 Oferiran l'anyell, (oblació i l'oli cada matí com a holocaust perpetu.)
Inalienabilitat del territori.— 16 Així parla el Senyor Jahvè: Si el príncep dóna a un dels seus fills res del seu heretatge, això serà dels seus fills. Serà la seva propietat hereditària. 17 Però, si dóna res del seu heretatge a un dels seus servidors, serà d'aquest fins a l'any de la franquícia, que tornarà al príncep. És només als seus fills que els quedarà l'heretatge. 18 El príncep no prendrà res de l'heretatge del poble, espoliant-lo de les seves propietats. Es amb el seu que constituirà l'herència dels fills, a fi que ningú del meu poble no sigui privat dels seus béns.
—1888→Les cuines sagrades.— 19 Em dugué, per l'entrada que hi havia al costat de la porta, a les sales santes, reservades als sacerdots, que miren al nord. Hi havia un local, al fons (cap a l'occident), 20 i em digué: Aquest és el local on els sacerdots faran coure les víctimes dels sacrificis pel pecat i dels sacrificis de reparació, i on faran coure les oblacions, sense que les hagin de portar cap a l'atri exterior, amb risc de santificar el poble. 21 I em féu sortir a l'atri exterior i em féu passar prop dels quatre angles de l'atri; hi havia un pati a cada angle de l'atri. 22 Als quatre angles de l'atri, hi havia uns patis petits, de quaranta de llarg per trenta d'ample; tots quatre tenien les mateixes dimensions... 23 Una sèrie de carreus donaven el volt a tots quatre i hi havia uns fogons construïts sota els carreus, tot al voltant. 24 I em digué: Aquestes són les cuines on els servidors del temple faran coure els sacrificis del poble.
47 La font del temple. 1 Em féu tornar a l'entrada del temple, i vaig veure que sortia aigua de sota el llindar del temple, cap a l'orient, ja que el temple donava a l'orient. L'aigua baixava de sota el costat dret del temple, al sud de l'altar. 2 Em féu sortir per la porta septentrional i em féu donar la volta per fora cap a la porta exterior que mira a l'orient, i vaig veure que l'aigua rajava del costat dret. 3 Aleshores l'home em féu sortir cap a l'orient; tenia un cordill a la mà, amidà mil colzades i em féu travessar l'aigua; l'aigua m'arribava fans al garró. 4 N'amidà mil més, em féu travessar l'aigua, i m'arribava als genolls. N'amidà altres mil, em féu travessar l'aigua, i m'arribava a la cintura. 5 N'amidà encara mil més: era un torrent que no es podia travessar, perquè l'aigua havia crescut, era aigua per a nedar-hi, un torrent que no es podia passar a peu. 6 Aleshores em digué: Has vist, fill d'home? Em féu anar per sobre la riba del torrent, 7 i vaig veure que a la riba del torrent hi havia qui-sap-los arbres, a banda i banda. 8 Em digué: Aquesta aigua se'n va cap al districte oriental, davalla a l'Arabà i desemboca al mar, a —1889→ les aigües salabroses, de manera que les seves aigües es tornen sanes. 9 Arreu on passarà el torrent, tot ésser vivent que hi formigueja viurà, i el peix serà molt abundant (perquè hi arribarà aquella aigua i la del mar serà sanejada, i tot viurà, on el torrent arribi). 10 A la seva vora, s'hi aturaran pescadors; d'En-Gadi fina a En-Eglaim, serà un estenedor de xarxes. El peix serà com el del Mar Gran, molt abundant. 11 Però els seus maresmes i les seves albuferes no seran sanejats, sinó destinats a salines. 12 Vora el torrent, sobre cada una de les seves ribes, creixeran tota mena d'arbres fruiters; no se'ls pansirà la fulla ni se'ls acabarà mai el fruit. Cada mes produiran fruits nous, perquè aquesta aigua surt del santuari. Els fruits seran un aliment, i les fulles, un remei.
Els límits del nou Israel. 13 Així parla el Senyor Jahvè. Aquests són els límits dels territoris que distribuireu entre les dotze tribus d'Israel (Josep, dues parts). 14 Tindreu tots igualment la vostra part, ja que vaig jurar de donar-lo als vostres pares, i aquest país us ha de tocar en herència. 15 Aquest serà, doncs, el límit del país pel costat del nord: del Mar Gran, en direcció cap a Hetalon, Lebó-Hemat, 16 Sedad, Berotà, Sabaraim, que és entre el territori de Damasc i el d'Hernat, cap a Hasar-Enon, que és vora el territori de l'Hauran. 17 La frontera, doncs, s'estendrà del mar cap a Hasar-Enon, de manera que la frontera de Damasc quedarà, cap al nord, al costat de la frontera d'Hemat. Aquest és el costat septentrional. 18 I el costat de l'orient: d'Hasar-Enon, entre l'Hauran i Damasc, entre Galaad i el país d'Israel delimita el Jordà cap al mar oriental, devers Tamar. Es el costat oriental. 19 I el costat meridional cap al sud: de Tamar fins a les aigües de Meribat-Cadés devers el torrent cap al Mar Gran. Aquest és el costat meridional. 20 El costat occidental: el Mar Gran que forma el límit fins enfront de Lebó-Hemat. És el costat occidental. 21 Us repartireu aquest país segons les tribus d'Israel. (22 Us el repartireu en heretatge per a vosaltres i per als estrangers que viuen enmig de vosaltres —1890→ i que han engendrat fills entre vosaltres; els heu de considerar com indígenas entre els israelites; participaran amb vosaltres en l'heretatge enmig de les tribus d'Israel. 23 A la tribu on l'estranger s'haurà domiciliat, li assignareu l'heretatge, oracle del Senyor Jahvè.)
48 Repartició del país. 1 Aquests són els noms de les tribus. A l'extrem nord, des del mar en la direcció d'Hetalon, Lebó-Hemat devers Hasar-Enon, de manera que la frontera de Damasc queda al nord, al costat d'Hemat, de la frontera oriental fins a la frontera occidental: Dan una. 2 Vora el límit de Dan, de la frontera oriental fins a la frontera occidental: Aser, una. 3 I vora el límit d'Aser, de la frontera oriental fins a la frontera occidental: Neftalí, una. 4 Vora el límit de Neftalí, de la frontera oriental fins a la frontera occidental: Manasés, una. 5 Vora el límit de Manasés, de la frontera oriental fins a la frontera occidental: Efraïm, una. 6 Vora el límit d'Efraïm, de la frontera oriental fins a la frontera occidental: Rubén, una. 7 Vora el límit de Rubèn, de la frontera oriental fins a la frontera occidental: Judà, una. 8 Vora el límit de Judà, de la frontera oriental fins a la frontera occidental, hi haurà la part que reservareu, ampla de vint-i-cinc mil i de la llargària de cada una de les altres parts, des de la frontera oriental fins a la frontera occidental. I el santuari serà al mig.
9 La part que reservareu per a Jahvè serà llarga de vint-i-cinc mil i ampla de vint mil. 10 És dels sacerdots que serà la porció sagrada: al nord vint-i-cinc mil colzades, i a l'oest una amplària de deu mil colzades i al sud un a llargària de vint-i-cinc mil colzades; i el santuari de Jahvè serà al mig. 11 Dels sacerdots consagrats, dels fills de Sadoc que han vetllat pel meu servei, que no han errat quan erraven els israelites, com van errar els levites, 12 serà, doncs, una part presa de la part santíssima del país, a tocar del territori dels levites. 13 I dels levites, amb relació al territori dels sacerdots: vint-i-cinc mil de llarg i deu mil d'ample; el total, una llargària de vint-i-cinc mil i una —1891→ amplària de vint mil. 14 No en podran vendre res, ni permutar, ni traspassar les primícies del país, perquè està consagrat a Jahvè. 15 Les vint-i-cinc mil colzades que sobren en amplària al costat de les vint-i-cinc mil de llargària formaran un terreny profà per a la ciutat, per a habitacions i per a empriu; la ciutat serà al mig. 16 Les seves dimensions seran les següents: costat nord, quatre mil cinc-centes colzades; costat sud, quatre mil cinc-centes; costat est, quatre mil cinc-centes; costat oest, quatre mil cinc-centes. 17 I la ciutat tindrà un empriu; cap al nord, dues-centes cinquanta colzades; cap al sud, dues-centes cinquanta; cap a l'est, dues-centes cinquanta; cap a l'oest, dues-centes cinquanta. 18 Quedarà una llargària, paral·lelament a la porció sagrada, de deu mil colzades cap a l'orient i deu mil cap a l'occident (paral·lelament a la porció sagrada): el producte servirà per a alimentar els habitants de la ciutat. 19 Quant als habitants de la ciutat, (habitarà gent de totes les tribus d'Israel. 20 La porció total tindrà vint-i-cinc mil colzades per vint-i-cinc mil. Reservareu com un quadrat la porció sagrada, comprenent-hi la propietat de la ciutat. 21 I allò que queda serà del príncep: a banda i banda de la porció sagrada i de la propietat de la ciutat, tot al llarg de les vint-i-cinc mil colzades a l'est, cap a la frontera oriental, i a l'oest tot al llarg de les vint-i-cinc mil colzades cap a la frontera occidental, serà del príncep, paral·lelament a les altres parts. (I al mig hi haurà la part sagrada i el santuari del temple. 22 La propietat dels levites i la propietat de la ciutat seran al mig d'allò que és del príncep. Entre els límits de Judà i els límits de Benjamí, serà del príncep.)
23 I les altres tribus: de la frontera oriental fins a la frontera occidental: Benjamí, una. 24 I vora el límit de Benjamí, de la frontera oriental fins a la frontera occidental: Simeó, una. 25 I vora el límit de Simeó, de la frontera oriental fins a la frontera occidental: Issacar, una. 26 I vora el límit d'Issacar, de la frontera oriental fins a la frontera occidental: Zabuló, una. 27 I vora el límit de Zabuló, de la frontera oriental fins a la frontera occidental: —1892→ Gad, una. 28 I vora el límit de Gad, al costat del sud cap al migdia, la frontera anirà de Tamar, per les aigües de Meribat-Cadés devers el torrent cap al Mar Gran. 29 Tal és el país que dividireu en patrimonis entre les tribus d'Israel, i tals seran les seves parts, oracle del Senyor Jahvè.
Les dotze portes de Jerusalem.— 30 Les sortides de la ciutat seran les següents, 31a i les portes de la ciutat rebran els noms de les tribus d'Israel. 30b Al costat del nord —quatre mil cinc-centes colzades—, 31b tres portes: la porta de Rubèn, una; la porta de Judà, una; la porta de Leví, una. 32 Al costat de l'est —quatre mil cinc-centes colzades—, tres portes: la porta de Josep, una; la porta de Benjamí, una; la porta de Dan, una. 33 Al costat del sud —quatre mil cinc-centes colzades—, tres portes: la porta de Simeó, una; la d'Issacar, una; la porta de Zabuló, una. 34 Al costat de l'oest —quatre mil cinc-centes colzades—, tres portes: la porta de Gad, una; la porta d'Aser, una; la porta de Neftalí, una. 35 Perímetre total: divuit mil colzades.
I el nom de la ciutat serà des d'ara: «Jahvè és allí».