12 Sió infanta el Messies. Indignació del diable3618.— 1 I es veié un gran prodigi al cel: una dona vestida de sol, amb la lluna sota els peus, i sobre el cap una corona de dotze estrelles. 2 Està embarassada i crida en els dolors del part, turmentada per a infantar3619. 3 Es veié encara un altre prodigi al cel: un gran drac roig3620 que té set caps i deu banyes; sobre els caps hi ha deu diademes, 4 i la cua arrossega la tercera part dels astres del cel3621, i els llança a la terra. Aleshores el drac es va aturar davant la dona que havia d'infantar per devorar el seu fill, així que infantés. 5 Ella, doncs, va infantar un fill, un noi que ha de pasturar totes les nacions amb porra de ferro. El seu fill fou arrabassat prop de Déu i prop del seu setial, 6 i la dona va fugir cap al desert, on té un lloc preparat per Déu, perquè l'alimentin allà mil dos-cents seixanta dies.
7 Mentrestant va esclatar una guerra al cel: Miquel i els seus àngels anaven a combatre —2496→ amb el drac. També el drac amb els seus àngels va combatre, 8 però no pogueren guanyar, i ja no van poder tenir més lloc al cel3622. 93623 El gran drac, la serp antiga, l'anomenat diable i Satanàs, el qui enganya tot el món, fou llançat a la terra, i els seus àngels foren llançats amb ell. 10 I vaig sentir una gran veu al cel que deia «Ara s'ha realitzat la salvació, la potència, el regnat del nostre Déu, i el poder del seu Crist, perquè ha estat expulsat l'acusador dels nostres germans, aquell qui els acusava nit i dia davant del nostre Déu. 11 L'han vençut per la sang de l'Anyell i per la paraula del seu testimoniatge, i han menyspreat la pròpia vida fins a la mort. 123624 Per això estigueu-ne joiosos, oh cel i els qui hi habiteu; al de la terra i del mar, perquè us ha baixat el diable els de gran furor, sabent que té poc temps».
13 Quan el drac es va veure llançat a la terra, va perseguir la dona que havia infantat el noi, 14 però foren donades a la dona les dues ales de la gran àguila perquè volés cap al desert, cap al seu lloc, on és alimentada un temps, uns temps i una meitat de temps, fora de les mirades de la serp3625. 15 La serp aleshores va vomitar per la boca aigua com un riu3626 darrera la dona per fer que la riuada se l'emportés; 16 però la terra va socórrer la dona i, obrint la boca, va engolir el riu que el drac havia vomitat per la boca. 173627 El drac es va indignar contra la dona, i se n'anà a fer guerra contra els restants de la descendència d'ella, els qui guarden els manaments de Déu i mantenen el testimoniatge de Jesús; 18 i s'aturà damunt la sorra del mar.
13 Els emperadors ajudats d'un fals profeta, es fan adorar de tothom. 1 Vaig veure aleshores pujar del mar una bèstia3628 que tenia deu banyes i set caps3629; duia sobre les banyes deu diademes, i sobre els caps, títols blasfems. 2 La bèstia que vaig veure era semblant a una pantera, tenia les potes com d'ós, i la boca, com una boca de lleó3630. El drac va donar-li la seva força, el seu tron i un gran poder. 3 Un dels seus caps estava com ferit mortalment, però la seva ferida mortal fou guarida3631. Tota —2497→ la terra es va meravellar darrera la bèstia, 4 i adoraven el drac, perquè havia donat el poder a la bèstia, i adoraven la bèstia tot dient: «¿Qui és semblant a la bèstia, i qui podrà fer-li la guerra?» 5 I li fou donada una boca que deia paraules altives i blasfèmies; li fou donat també poder d'obrar3632 durant quaranta-dos mesos, 6 i obrí la boca per proferir blasfèmies contra Déu, per blasfemar contra el seu nom i la seva mansió, contra els qui habiten al cel3633. 7 Li fou donat també de fer la guerra als sants i de vèncer-los, i li fou donat poder sobre tota tribu, poble, llengua i nació, 8 i tots els habitants de la terra l'adoraran, tot aquell el nom del qual no està escrit, des de la creació del món, al llibre de la vida de l'Anyell degollat. 9 Si algú té orelles, que escolti: 10 Si algú és destinat a la captivitat, a la captivitat anirà; si algú ha de morir a espasa, a espasa cal que morí. Aquí es dóna la paciència i la fe dels sants3634.
11 Vaig veure després una altra bèstia que pujava de la terra3635; tenia dues banyes com l'Anyell, però parlava com el drac. 12 Exerceix tot el poder de la primera bèstia a la seva presència, i fa que la terra i tots els seus habitants adorin aquella bèstia primera la ferida mortal de la qual havia estat curada. 13 Fa també grans prodigis, fins a fer baixar foc del cel a la terra a presència dels homes, 14 i enganya els habitants de la terra amb els prodigis que li ha estat concedit de fer davant la bèstia, i diu als habitants de la terra que facin una imatge a la bèstia que té aquella ferida de l'espasa i ha tornat a vida. 153636 També li fou concedit de donar alè de vida a la imatge de la bèstia perquè fins i tot la imatge de la bèstia parlés, i li fou concedit de fer que tots els qui no adorin la imatge de la bèstia siguin matats. 16 I a tots, petits i grans, rics i pobres, lliures i esclaus, fa que els posin un encuny a la mà dreta o al front3637 17 a fi que ningú no pugui comprar o vendre fora del qui tingui l'encuny, el nom de la bèstia o la xifra del seu nom. 18 Aquí cal l'enginy: qui sigui intel·ligent, que calculi la xifra de la bèstia, que és una xifra d'home; la seva xifra és sis-cents seixanta-sis3638.
—2498→14 Desenllaç de la persecució3639. Primícies ofrenades a Déu3640.— 1 Vaig veure encara l'Anyell que estava sobre la muntanya de Sió3641, i amb ell cent quaranta-quatre mil, que porten escrit al front el nom d'ell i el nom del seu Pare. 2 I vaig sentir una veu del cel, com la veu de grans onades i com la veu d'un gran tro; aquella veu que vaig sentir era també com la dels cantors de cítara quan polsen les seves cítares, 33642 i canten un càntic nou davant del setial i davant dels quatre vivents i dels ancians, i ningú no podia aprendre el càntic, fora dels cent quaranta-quatre mil, que havien estat comprats de la terra. 4 Aquests són els qui no s'havien maculat amb dones: són verges. Aquests són els qui segueixen l'Anyell arreu on vagi. Aquests foren adquirits d'entre els homes com a primícia per a Déu i per a l'Anyell, 53643 i a la seva boca, no s'hi ha trobat falsedat; són irreprensibles.
Tres àngels anuncien un judici.— 6 Vaig veure després un altre àngel que volava pel mig del cel portant un missatge joiós etern, per anunciar-lo als habitants de la terra, a tota nació, tribu, llengua i poble, 7 i deia amb veu forta: «Temeu Déu i glorifiqueu-lo, perquè ha arribat l'hora del seu judici3644; adoreu aquell que ha fet el cel, la terra, el mar i les fonts de les aigües».
83645 Un altre segon àngel va continuar dient: «Ha caigut, ha caigut Babilònia, la gran, la que a totes les nacions ha fet beure del vi de l'orgia de la seva prostitució».
9 Un altre tercer àngel va continuar-los dient amb veu forta: «Si algú adora la bèstia o la seva imatge i en pren l'encuny al front o a la mà, 10 també ell beurà del vi de l'ardor de Déu, abocat sense barreja a la copa de la seva ira, i serà turmentat amb foc i sofre3646 davant els àngels sants i davant l'Anyell. 113647 El fum del seu turment puja per segles de segles, i no tenen repòs nit i dia els qui adoren la bèstia i la seva imatge, o si algú pren l'encuny del seu nom. 12 Aquí es dóna la paciència dels sants, dels qui guarden els manaments de Déu i la fe de Jesús.
Els fidels són segats.— 13 Aleshores vaig sentir una —2499→ veu del cel que deia: «Escriu: feliços els morts que moren en el Senyor des d'ara3648. Sí, diu l'Esperit; que reposin dels seus treballs, ja que les seves obres els acompanyen».
143649 Vaig veure després un núvol blanc, i sobre el núvol un que hi seia, semblant a un fill d'home, que duia al cap una corona d'or, i a la mà, una falç esmolada. 153650 Un altre àngel va sortir del temple cridant amb veu forta al qui seia sobre el núvol: «Tira la falç i sega, perquè ha arribat l'hora de segar, que el sembrat de la terra ja és sec». 16 I el qui seia sobre el núvol va tirar la falç a la terra, i la terra fou segada.
Els adoradors de Roma, veremats i trepitjats al cup. 17 Un altre àngel, que tenia també un falçó esmolat, va sortir del temple del cel, 18 i un altre àngel, un que té potestat sobre el foc, va sortir de l'altar3651, i va cridar amb veu forta al qui tenia el falçó esmolat: «Tira el falçó esmolat i verema els gotims del cep de la terra, que els seus raïms ja són madurs. 19 I l'àngel va tirar el falçó a la terra, va veremar el cep de la terra, va llençar-ho al gran cup de la ira de Déu, 20 i el cup fou trepitjat fora de la ciutat3652, i va sortir sang del cup fins a les brides dels cavalls a una distància de mil sis-cents3653 estadis.
15 13654 Vaig veure després un altre senyal al cel, gran i meravellós: set àngels que tenien les set darreres plagues, perquè amb elles serà consumada la ira de Déu.
Càntic dels vencedors.— 2 Vaig veure també com un mar de vidre barrejat amb foc, i vaig veure que els qui sortien vencedora de la bèstia, de la seva imatge i de la xifra del seu nom eren sobre el mar de vidre, amb cítares de Déu, 3 i canten el càntic de Moisès, el servent de Déu3655, i el càntic de l'Anyell dient: «Grans i meravelloses son les vostres obres, Senyor, Déu Totpoderós, justos i fidels els vostres camins, Rei de les nacions. 43656 ¿Qui no temerà, Senyor, i no glorificarà el vostre nom? Perquè vós sol sou sant, perquè totes les nacions vindran i es prosternaran davant vostre, perquè s'han fet pública els vostres veredictes».
—2500→Set plagues contra els adoradors de Roma.— 5 Després d'això, vaig veure com s'obria el temple del tabernacle del testimoniatge al cel, 63657 i sortiren del temple els set àngels que tenien les set plagues, vestits de lli net esplèndid, i cenyits al voltant del pit amb cenyidors d'or. 7 Un dels quatre vivents donà als set àngels set copes d'or, plenes de la ira del Déu que viu pels segles dels segles, 83658 i el temple es va omplir de fum per la glòria de Déu i pel seu poder, tant, que ningú no podia entrar al temple fins que s'haguessin acabat les set plagues dels set àngels.
16 1 I vaig sentir una veu forta que deia des del temple als set àngels: «Aneu i aboqueu a la terra les set copes de la ira de Déu»3659.
23660 El primer se n'anà i abocà la seva copa cap a la terra, i va sortir una úlcera dolenta i maligna als homes que tenien l'encuny de la bèstia i als qui adoraven la seva imatge.
33661 El segon abocà la seva copa cap al mar, i es va tornar sang com d'un mort; tots els animals que viuen al mar es van morir.
43662 El tercer abocà la seva copa cap als rius i les fonts de les aigües, i es van tornar sang. 53663 I vaig sentir l'àngel de les aigües que deia: «Sou just, EL QUI ÉS I EL QUI ERA, el sant, quan doneu aquestes sentències, 63664 perquè ells han vessat la sang dels sants i dels profetes, i vós els heu fet beure sang. En són mereixedors». 7 Vaig sentir també l'altar3665 que deia: «Sí, Senyor, Déu Totpoderós, rectes i justos són els vostres judicis».
8 El quart abocà la seva cop a sobre el sol, i li fou concedit que pogués cremar els homes amb foc; 9 els homes, que es cremaven per la gran xardor, van blasfemar contra el nom del Déu que té poder sobre aquestes plagues, però no es van convertir per donar-li glòria.
10 El cinquè àngel abocà la seva copa sobre el tron de la bèstia, i el seu reialme va quedar entenebrit; la gent es mossegava la llengua de pena, 11 i van blasfemar contra el Déu del cel pels seus dolors i les seves úlceres, però no es van convertir de les seves obres.
12 El sisè àngel abocà la seva copa sobre el gran riu, l'Eufrat, i la seva aigua es va eixugar per preparar el camí —2501→ als reis de sol ixent. 13 I vaig veure sortir de la boca del drac, de la boca de la bèstia i de la boca del pseudoprofeta tres esperits impurs3666, com unes granotes; 14 són efectivament esperits de dimonis taumaturgs, que se'n van a trobar els reis de tot el món a fi de reunir-los per a la batalla del gran dia del Déu Totpoderós. 15 Mira, vine com un lladre; sortós d'aquell qui vetlla sense treure's de sobre els vestits, perquè no se n'hagi d'anar tot nu, i li vegin les vergonyes. 16 Va reunir-los, doncs, al lloc anomenat en hebreu Harmaguedon3667.
17 El setè àngel abocà la seva copa sobre l'aire, i una gran veu va sortir del temple, de la part del setial, que deia: «Ja està fet»3668. 183669 I van esclatar llamps, veus i trons; hi hagué també un gran terratrèmol, com no n'hi havia hagut cap de tan gran d'ençà que l'home va comentar a existir sobre la terra. 193670 La gran ciutat va quedar feta tres trossos; les ciutats dels pagans es van esfondrar, i Déu es va recordar de Babilònia, la gran, per donar-li la copa de vi de la seva ira ardent. 20 Les illes van fugir, van desaparèixer les muntanyes, 21 i una gran pedregada de pedres com talents baixà del cel sobre els homes; però els homes van blasfemar contra Déu per la plaga de la pedregada, perquè la seva plaga era enorme.
17 Destrucció de la capital perseguidora3671. 13672 Aleshores va venir un dels set àngels que tenien les set copes, i em va parlar així: «Vine, et mostraré la condemna de la gran prostituta asseguda sobre mars d'aigües, 2 amb qui han fornicat els reis de la terra, i els habitants de la terra s'han embriagat amb el vi de la seva fornicació3673. 3 Va transportar-me, doncs, en esperit al desert, i vaig veure una dona muntada sobre una bèstia de color grana3674, plena de títols blasfems, amb set caps i deu banyes. 4 La dona anava vestida de porpra i grana3675, i guarnida d'or amb pedres precioses i perles; tenia una copa d'or a la mà, plena d'abominacions i de les impureses de la seva prostitució. 5 Sobre el front duia un nom escrit: MISTERI: BABILÒNIA, LA GRAN, LA MARE DE LES PROSTITUTES I DE LES ABOMINACIONS —2502→ DE LA TERRA. 6 I vaig veure la dona embriagant-se amb la sang dels sants i dels testimonis de Jesús.
En veure-la, vaig quedar ple de gran sorpresa, 7 però l'àngel em va dir: «¿Per què t'has sorprès? Jo et diré el misteri de la dona i de la bèstia que la porta, la que té aquests set caps i aquestes deu banyes. 8 La bèstia que has vist era i no és, tornarà a pujar de l'abisme i se'n va a la perdició3676. Els habitants de la terra, aquells el nom dels quals no està escrit al llibre de la vida d'ençà de la creació del món, quedaran meravellats en veure la bèstia, perquè era i no és, i es tornarà a presentar. 9 Aquí cal Intel·ligència, algú que tingui enginy. Els sets caps són set muntanyes on la dona seu3677, i són set reis. 10 Cinc d'ells han caigut, l'un és, l'altre encara no ha vingut, i quan vingui ha de durar poc3678. 11 La bèstia que era i no és serà la vuitena3679, i és també dels set, i se'n va a la perdició.
12 Les deu banyes que has vist són deu reis que no han rebut encara la dignitat reial, però durant una hora rebran el poder com a reis junt amb la bèstia3680. 13 Aquests reis tenen un sol designi: deixar a disposició de la bèstia la seva força i el seu poder. 143681 Faran guerra contra l'Anyell, però l'anyell els vencerà, perquè és Senyor de senyors i Rei de reis, i tots els cridats que van amb ell són escollits i fidels». 153682 Em diu encara: «Les aigües que has vist, on seu la prostituta, són pobles, multituds, nacions i llengües. 16 Les deu banyes que has vist i la bèstia avorriran la prostituta, la deixaran solitària i nua, es menjaran les seves carns i la incendiaran amb foc, 17 perquè Déu ha posat en els seus cors la voluntat de complir el seu designi, que és de deixar el seu reialme a disposició de la bèstia, fins que quedin acomplertes les paraules de Déu.
18 I la dona que has vist és la gran ciutat que té la sobirania sobre els reis de la terra».
18 13683 Després d'això, vaig veure baixar del cel un altre àngel que tenia un gran poder; la terra es va il·luminar amb el seu esclat, 2 i va cridar amb totes les seves forces: «Ha caigut, ha caigut Babilònia, la gran, i s'ha convertit en domicili dels —2503→ dimonis i refugi de tota mena d'esperits impurs i de tota mena d'ocells impurs i detestables3684, 3 perquè totes les nacions havien begut del vi de l'orgia de la seva prostitució; els reis de la terra havien fornicat amb ella, i els comerciants de la terra s'havien enriquit amb la potència del seu luxe».
43685 Vaig sentir encara una altra veu que deia des del cel: «Sortiu-ne, poble meu, que no us féssiu solidaris dels seus pecats, i no prenguéssiu part en les seves calamitats, 5 perquè els seus pecats s'han acumulat fins al cel, i Déu ha fet memòria de les seves injustícies. 63686 Pagueu-li segons la seva paga, torneu-li el doble de les seves obres, ompliu el doble la copa de les seves barreges. 73687 Tant com ella s'ha donat a l'esplendor i al luxe, doneu-li turment i dol. Perquè diu en el seu cor: jo sec com a reina, no sóc viuda ni veuré mai el dol; 83688 per això en un sol dia vindran les seves calamitats: la mort, el dol, la fam, i quedarà feta cendres pel foc, perquè és fort el Senyor Déu que l'ha condemnada.
93689 Els reis de la terra que havien fornicat amb ella i s'havien donat al luxe ploraran i es lamentaran quan veuran el fum del seu incendi, 10 aturats lluny per por del seu turment tot dient: «Ai, ai, la gran ciutat, Babilònia, la ciutat forta, que en una hora ha vingut la teva condemna!»
113690 Els comerciants de la terra també ploren i es dolen d'ells mateixos, perquè ja ningú no compra la seva mercaderia 12 d'or i de plata, de pedres precioses i de perles, de lli, de porpra, de seda i de grana, tota la fusta de tuia3691, tots els objectes de vori, tots els objectes de la fusta més preciosa, d'aram, de ferro i de marbre; 13 el cinamom, l'amom3692, els perfums i els ungüents, l'encens, el vi, l'oli, la farina blanca, el blat, el bestiar, les ovelles, el mercat de cavalls, carruatges, esclaus i les vides humanes. 14 El temps tardoral3693 que la teva ànima cobejava t'ha fugit, tota la teva abundància i el teu esplendor han desaparegut, i no seran retrobats mai més. 153694 Els comerciants d'aquests articles, que s'havien enriquit a causa d'ella, s'aturaran lluny per por del seu turment, plorant i dolent-se, 16 tot dient: «Ai, la gran —2504→ ciutat, que es vestia de lli, de porpra i de grana, i es guarnia amb or, pedres precioses i perles, 173695 que només en una hora ha quedat devastada tanta riquesa!»
Tots els pilots, tots els navegants locals, mariners i tots els qui viuen del mar van aturar-se lluny 183696 cridant, mentre miraven el fum del seu incendi, i dient: «¿Qui es podia comparar amb la gran ciutat?» 193697 I tirant-se pols al cap, cridaven plorant i dolent-se, tot dient: «Ai, ai, la gran ciutat, on s'havien enriquit amb la seva opulència tots els qui tenen vaixells al mar, que només en una hora ha quedat devastada!»
203698 Alegra-te'n, cel, amb els sants, els apòstols i els profetes, que Déu ha jutjat contra ella la vostra causa!»
213699 Després un àngel vigorós va alçar una pedra gran com una mola i la va llançar al mar tot dient: «Així, impetuosament, serà precipitada Babilònia, la gran ciutat, i no la trobaran mai més. 223700 En tu no se sentirà mai més la veu dels cantors de cítara, dels músics, dels flautistes, dels trompeters; no es trobarà mai més artesà de qualsevol ofici, no se sentirà més el so de la mola, 23 no es veurà més la resplendor del llum, no se sentirà més la veu de l'espòs i de l'esposa, perquè els teus comerciants eren els magnats de la terra, perquè amb les teves pocions3701 s'han esgarriat tots els pobles, 24 i en ella s'ha trobat la sang dels profetes i dels sants, junt amb la de tots els qui han estat immolats sobre la terra».
19 Lloança a la justícia de Déu i anunci de les noces de l'anyell.— 1 Després d'això, vaig sentir al cel com la cridòria d'una gran multitud, que clamava: «Al·leluia! Hosanna!3702 Glòria i poder al nostre Déu, 23703 perquè els seu judicis són rectes i justos: ha condemnat la gran prostituta, que corrompia la terra amb la seva prostitució, i ha reclamat justícia per la sang dels seus servents, que la mà d'ella havia vessat». 33704 I repetien: «Al·leluia! El fum d'ella va pujant pels regles dels segles!» 4 Aleshores els vint-i-quatre ancians amb els quatre vivents van prosternar-se per adorar Déu, que seu sobre el setial, dient: «Amén! Al·leluia!»
—2505→53705 Després va sortir del setial una veu que deia: «Lloeu Déu tots els seus servents, tots els qui el temen, petits i grans». 63706 Vaig sentir, doncs, com la veu d'una gran multitud, com la veu de les onades, com la veu de trons violents, que deien: «Al·leluia! Que el Senyor Déu nostre, el Totpoderós, ja regna. 7 Alegrem-nos i exultem i donem-li glòria, perquè ha vingut l'hora de les noces de l'Anyell. La seva esposa ja està preparada3707, 8 i li ha estat concedit de poder vestir-se de lli ben blanc, esplèndid, perquè el lli són les bones obres dels sants». 93708 I em diu: «Escriu: Feliços els qui són convidats al banquet de les noces de l'Anyell!»
Em diu encara: «Aquestes són les paraules verídiques de Déu». 10 Jo vaig prosternar-me als seus peus per adorar-lo, però ell em digué: «Ves que no ho facis. Sóc servent com tu i com els teus germans que mantenen el testimoniatge de Jesús. Déu has d'adorar». Perquè l'esperit de profecia és testimoniatge de Jesús3709.
Triomf del Rei de reis3710. 11 Després, vaig veure obert el cel, i aparegué un cavall blanc3711; el qui hi muntava s'anomena FIDEL I VERÍDIC, que jutja i fa la guerra amb justícia. 12 Els seus ulls són flama de foc, al seu cap duu moltes diademes3712, porta escrit un nom, que ningú no sap fora d'ell3713, 13 va vestit amb un mantell xopat de sang3714, i el seu nom és LA PARAULA DE DÉU. 14 Els exèrcits del cel el segueixen dalt de cavalls blancs, vestits de lli ben blanc, 153715 i de la boca li surt una espasa esmolada per batre amb ella els pobles pagans. I els pasturarà amb porra de ferro; trepitja el cup del vi de la ira ardent del Déu Totpoderós. 163716 Sobre el mantell i sobre el flanc porta un nom escrit: REI DE REIS I SENYOR DE SENYORS.
173717 Vaig veure després un àngel dret al sol, que va cridar amb veu forta, dient a tots els ocells que volaven pel mig del cel: «Veniu, aplegueu-vos per al gran àpat de Déu, 18 per menjar carn de reis, de tribuns i d'herois, carn de cavalls i dels seus cavallers, carn de tota mena de gent, lliures i esclaus, petits i grans»3718.
193719 Aleshores vaig veure —2506→ la bèstia i els reis de la terra amb els seus exèrcits aplegats per fer la guerra contra el qui muntava dalt del cavall i contra el seu exèrcit. 20 Però la bèstia fou capturada, i amb ella el pseudoprofeta que havia fet prodigis davant d'ella i enganyat els qui rebien l'encuny de la bèstia i els qui adoraven la seva imatge; tots dos foren precipitats vius a l'estany de foc encès amb sofre. 21 Els restants foren matats amb l'espasa del qui muntava dalt del cavall, aquella que li sortia de la boca; i tots els ocells es van saciar de les seves carns.
20 El Messies regna amb els seus fidels3720. 1 Després vaig veure baixar del cel un àngel que tenia a la mà la clau de l'abisme i una gran cadena; 2 va agafar el drac, la serp antiga, que és el diable i Satanàs, va lligar-lo per mil anys, 3 va llançar-lo a l'abisme i tancà amb clau i segellà l'entrada darrera seu perquè no enganyi més les nacions3721, fins que es compleixin els mil anys. Després haurà de ser deslligat per poc temps.
4 Vaig veure encara uns setials on es van asseure, i els fou confiat el poder de jutjar. Vaig veure també les ànimes dels qui havien estat decapitats a causa del testimoniatge de Jesús i de la paraula de Déu, junt amb els qui no havien adorat la bèstia ni la seva imatge, ni n'havien acceptat l'encuny sobre el front o sobre la mà; tots van tornar a viure3722 i van regnar amb el Crist durant mil anys. 5 Els altres morts no van reviure fins que s'hagueren complert els mil anys. Aquesta és la primera resurrecció. 63723 Feliç i sant aquell qui participa en la primera resurrecció! La segona mort no té poder sobre ells, sinó que seran sacerdots de Déu i del Crist, i regnaran amb ell durant mil anys.
Última conspiració de les nacions.— 7 I quan s'hauran complert els mil anys, Satanàs serà deslligat de la seva presó, 83724 i sortirà per enganyar els pobles pagans dels quatre costats de la terra, Gog i Magog, per conduir-los plegats a la guerra. El seu nombre és com la sorra del mar. 9 Van pujar, doncs, per tota l'extensió de —2507→ la terra, i rodejaren el campament dels sants i la ciutat estimada3725, però del cel va baixar foc que els va devorar, 10 i el diable que els enganyava fou precipitat a l'estany de foc i de sofre, on havien estat precipitats també la bèstia i el pseudo-profeta, per ser-hi torturats nit i dia pels segles dels segles.
Judici final.— 11 Vaig veure després un gran setial blanc, amb aquell qui hi seia. Davant la seva faç fugiren la terra i el cel, i no se'n veié més rastre3726. 123727 Aleshores vaig veure com els morts, els grans i els petits, eren davant el setial, i uns llibres foren oberts. Fou obert també un altre llibre, que és el de la vida, i els morts foren jutjats per les coses escrites als llibres, segons les seves obres. 13 El mar va donar els morts que tenia, la Mort i el seu Reialme van donar també els morts que tenien, i cadascú fou jutjat segons les seves obres. 14 Finalment, la Mort i el seu Reialme foren precipitats a l'estany de foc3728. En això consisteix la segona mort, en l'estany de foc. 153729 Si algú no era trobat escrit al llibre de la vida, era precipitat a l'estany de foc.
21 Renovació del món i aparició de la ciutat de Déu.— 1 Després vaig veure un cel nou i una terra nova, perquè el primer cel i la primera terra ja han passat, i la mar ja no existeix3730. 2 I vaig veure la ciutat santa, la nova Jerusalem, que baixava del cel, procedent de Déu, abillada com una núvia adornada per al seu espòs3731. 3 Aleshores vaig sentir una veu forta que deia des del setial: «Aquest és el tabernacle de Déu amb els homes, i des d'ara habitarà amb ells; ells seran POBLE SEU i el mateix DEU AMB ELLS serà el seu Déu3732; 43733 ell eixugarà tota llàgrima dels seus ulls, i la mort ja no existirà; ni tampoc planys, ni clams, ni penes no existiran més, perquè les coses d'abans han passat». 53734 I el qui seia al setial va dir: «Tot ho renovo.»
Després afegeix: «Escriu, perquè aquestes paraules són fidedignes i veritables». 6 I em va dir: «Són un fet. Jo sóc l'Alfa i l'Omega, el Principi i la Fi. Al qui té set, li concediré que pugui beure gratuïtament de —2508→ la font de l'aigua de la vida. 73735 El qui surti vencedor posseirà aquestes coses en herència; jo seré Déu per a ell, i ell serà per a mi un fill. 8 Però els covards, els descreguts, abominables, homicides, fornicadors, malèfics, idòlatres i tots els falsaris tindran la seva part a l'estany encès amb foc i sofre, que és la segona mort».
Visió de la nova Jerusalem3736.— 9 Aleshores va venir un dels set àngels que tenien les set copes plenes de les set plagues darreres, i em parlà així: «Vine, et mostraré la núvia, l'esposa de l'Anyell». 10 Va dur-me, doncs, en esperit dalt d'una muntanya molt alta, i em mostrà Jerusalem, la ciutat santa3737, que baixava del cel, procedent de Déu, 113738 i tenia la glòria de Déu. La seva claror semblava la d'una pedra preciosíssima, com pedra de jaspi cristal·lí. 12 3739Tenia una muralla molt alta amb dotze portes, i a les portes, dotze àngels, i uns noms gravats, que són els de les dotze tribus dels fills d'Israel: 13 tres portes a llevant, tres a tramuntana, tres a migdia, tres a ponent. 14 La muralla de la ciutat reposava sobre dotze pedres de fonament, i sobre aquestes pedres hi havia els noms dels dotze apòstols de l'Anyell. 153740 El qui em parlava tenia una cana d'or per a amidar la ciutat, les seves portes i la seva muralla. 16 La ciutat és quadrada: la seva llargada és igual a l'amplada. Va amidar, doncs, la ciutat amb la cana fins a dotze mil estadis3741; la seva llargada, l'amplada i l'alçada són iguals. 17 Va amidar també la muralla: cent quaranta-quatre colzades, en mides d'home, que són també d'àngel. 183742 Les filades de la seva muralla eren de jaspi, i la ciutat era d'or, brunyit com si fas vidre. 19 Les pedres de fonament que sostenien la muralla de la ciutat eren agençades amb tota mena de pedres precioses: la primera pedra era jaspi, la segona, safir, la tercera, calcedònia; la quarta, maragda; 20 la cinquena, sardònix; la sisena, sarda; la setena, crisòlit; la vuitena, beril·le; la novena, topazi; la desena, crisopres; l'onzena, jacint; la dotzena, ametista. 21 Les dotze portes eren dotze perles, cada una de les portes era d'una sola —2509→ perla, i el carrer gran de la ciutat era d'or, brunyit com vidre lluent. 22 De temple, no n'hi vaig veure, perquè el Senyor Déu Totpoderós és el seu temple, junt amb l'Anyell3743. 233744 La ciutat no té necessitat del sol ni de la lluna que li facin llum, perquè la glòria de Déu la il·lumina, i l'Anyell n'és el llum. 243745 Les nacions caminaran a la seva llum, i els reis de la terra li oferiran el propi esplendor. 253746 Les seves portes no seran tancades en tot el dia, que de nit, no n'hi haurà. 263747 Li oferiran, doncs, l'esplendor i les riqueses de les nacions. 273748 Res d'immund no hi podrà entrar, ni els qui cometen abominacions i falsedats, sinó solament aquells qui estan escrits al llibre de la vida de l'Anyell.
22 1 Va mostrar-me després el riu d'aigua de la vida, transparent com cristall, que sortia del setial de Déu i de l'Anyell3749. 2 Al mig del carrer gran, a banda i banda del riu, creix l'arbre de la vida3750, que fa fruit dotze vegades, és a dir, cada mes dóna el seu fruit, i les fulles de l'arbre són d'ús medicinal per a les nacions. 33751 No hi haurà cap més execració. Allà hi haurà el setial de Déu i de l'Anyell. Els seus servents l'adoraran 43752 i veuran la seva faç, i portaran el nom d'ell escrit al front. 53753 No hi haurà més nit, ni necessiten llum d'oli o llum de sol, perquè el Senyor Déu resplendirà sobre ells, i regnaran pels segles dels segles.
63754 Va dir-me després: «Aquestes paraules són fidedignes i veritables, i el Senyor Déu que inspira els profetes ha enviat el seu àngel per mostrar als seus servents les coses que han de passar de pressa. 7 Vine de pressa. Feliç el qui guarda les paraules profètiques d'aquest llibre».
8 Jo, Joan, sóc el qui va sentir i va veure aquestes coses. I, acabat de sentir-les i de veure-les, vaig prosternar-me als peus de l'àngel que me les mostrava per adorar-lo; 9 però em digué: «Ves que no ho facis; sóc servent com tu i com els teus germans, els profetes, amb tots els qui guardin les paraules d'aquest llibre; Déu has d'adorar».
—2510→
10 Em diu encara: «No guardis sota segell les paraules profètiques d'aquest llibre, perquè el temps és a prop. 11 El qui obra injustament, que hi obri encara; el qui està brut, que s'embruti encara; el just, que practiqui la justícia encara; i el sant, que se santifiqui encara. 123755 Vinc de pressa, i la meva recompensa ve amb mi, per donar a cadascú segons les seves obres. 13 Jo sóc l'Alfa i l'Omega, el Primer i el Darrer3756, el Principi i la Fi. 14 Feliços els qui es renten els vestits3757 perquè puguin tenir dret sobre l'arbre de la vida i puguin entrar per les portes a la ciutat. 15 Fora els gossos, els malèfics, els fornicadors, els idòlatres i tots els qui estimen o fabriquen falsedats!»3758
16 Jo, Jesús, he enviat el meu àngel per donar-vos testimoniatge d'aquestes coses referents a les esglésies. Jo sóc el rebrot i el casal de David, l'estel resplendent del matí.
173759 L'esperit i l'esposa diuen: «Veniu». El qui ho escolta, que digui: «Veniu». Qui tingui set, que vingui; el qui vulgui, que prengui de franc l'aigua de la vida.
183760 A tothom qui escolti les paraules profètiques d'aquest llibre jo testifico que, si ningú hi posa res més, Déu posarà damunt d'ell les plagues descrites en aquest llibre, 19 i, si ningú treu paraules d'aquest llibre profètic, Déu li traurà la seva part de l'arbre de la vida i de la ciutat santa, descrits en aquest llibre.
20 El qui testifica aquestes coses diu: «Sí, vinc de pressa». Amén. Veniu, Senyor Jesús3761.
21 Que la gràcia del Senyor Jesús sigui amb tothom.