Visor de obras.

1 Títol del llibre.— 1 Revelació de Jesucrist, que Déu li donà per mostrar als seus servents³⁴⁹⁴ les coses que han de passar de pressa, i que per ministeri del seu àngel envià a fer-la conèixer al seu servent Joan, 2 el qual testificà la paraula de Déu i el testimoniatge de Jesucrist, tot el que havia vist. 3 Feliç el qui llegeix i feliços els qui escolten les paraules d'aquesta profecia i guarden les coses que hi ha escrites, perquè el temps és a la vora.

Adreça a les esglésies de l'Àsia.— 4 Joan a les set esglésies que hi ha a l'Àsia: gràcia i pau a vosaltres de part d'EL QUI ÉS, EL QUI ERA I EL QUI VE³⁴⁹⁵, i de part dels set esperits³⁴⁹⁶ que estan davant del seu setial, 5³⁴⁹⁷ i de part de Jesucrist, el testimoni fidel, la primícia d'entre els morts i el príncep dels reis de la terra. Al qui ens estima i ens deslliga dels nostres pecats amb la seva sang 6 i ens va fer un reialme i sacerdots per al Déu i Pare seu³⁴⁹⁸, a ell la glòria i el poder pels segles dels segles. Amén.

7³⁴⁹⁹ Heus aquí que ve amb els núvols, i el veurà tot ull, fins aquells qui el van traspassar, i sobre ell es planyeran tot es les tribus de la terra. Sí, amén. 8 Jo sóc   —2482→   l'Alfa i l'Omega³⁵⁰⁰, diu el Senyor Déu, EL QUI ÉS, EL QUI ERA I EL QUI VE, el Totpoderós.

Aparició.— 9 Jo, Joan, el vostre germà i participant en la tribulació, el reialme i la paciència en Jesús, vaig anar a raure a l'illa anomenada Patmos per causa de la paraula de Déu i del testimoniatge de Jesús³⁵⁰¹. 10 Vaig trobar-me endut per la inspiració de l'Esperit un diumenge, i vaig sentir darrera meu una veu forta, com de trompeta, 11 que deia: «El que veus, escriu-ho en un llibret i envia-ho a les set esglésies: a Efès, a Esmirna, a Pérgam, a Tiatira, a Sardis, a Filadèlfia i a Laodicea»³⁵⁰². 12 Vaig girar-me per veure la veu que em parlava i, havent-me girat, vaig veure set lampadaris d'or³⁵⁰³ 13³⁵⁰⁴ i, enmig dels lampadaris, un que semblava un fill d'home, vestit amb una túnica talar i cenyit sota les aixelles amb un cenyidor d'or; 14³⁵⁰⁵ el seu cap i els seus cabells eren blancs igual que la llana blanca com neu; els seus ulls, com una flama de foc; 15³⁵⁰⁶ els seus peus, semblants a l'oricalc arroentat a la fornal; la seva veu, com la veu de grans onades. 16 Tenia a la mà dreta set estrelles, i de la boca li sortia una espasa esmolada de dos talls³⁵⁰⁷; el seu aspecte era com el sol quan resplendeix amb tot el seu esclat. 17³⁵⁰⁸ En veure'l, vaig caure als seus peus com mort; però ell em posà la seva dreta al damunt dient: «No temis; jo sóc el Primer i el Darrer, 18 i el qui viu; vaig estar mort, però ara visc pels segles dels segles, i tinc les claus de la mort i del seu Reialme³⁵⁰⁹. 19³⁵¹⁰ Escriu, doncs, les coses que has vist, les que són i les que han de passar després d'aquestes. 20 Quant al misteri de les set estrelles que has vist a la meva mà dreta i els set lampadaris d'or: les set estrelles són àngels de les set esglésies³⁵¹¹, i els set lampadaris són set esglésies.

2 Missatges³⁵¹²: a l'àngel d'Efès.— 1 A l'àngel de l'església que hi ha a Efès escriu: «Això diu el qui   —2483→   té les set estrelles a la mà dreta, el qui es passeja enmig dels set lampadaris d'or: 2 conec les teves obres, les teves penalitats i la teva paciència, i que no pots suportar els dolents, sinó que has posat a prova els qui es diuen apòstols, però no ho són³⁵¹³, i els has trobats mentiders; 3 i tens paciència, i sofreixes pel meu nom sense defallir. 4 Però tinc contra tu que has abandonat la teva caritat d'abans. 5 Recorda, doncs, d'on has caigut, converteix-te i torna a fer les obres que practicaves abans; si no, vinc i trec el teu lampadari del seu lloc, si no et converteixes. 6 Però tens això, que avorreixes les obres dels nicolaïtes, que jo també avorreixo. 7³⁵¹⁴ El qui té orelles, que escolti què diu l'Esperit a les esglésies: «Al qui sortirà vencedor, li concediré de menjar de l'arbre de la vida que hi ha al Paradís del meu Déu».

A l'àngel d'Esmirna.— 8 I a l'àngel de l'església que hi ha a Esmirna escriu: «Això diu el Primer i el Darrer, el qui estigué mort, però ha tornat a vida: 9 Conec la teva tribulació i la teva pobresa —encara que ets ric—, i la calúmnia de part dels qui es diuen jueus, però no ho són, sinó que són sinagoga de Satanàs. 10³⁵¹⁵ No temis gens els sofriments que t'esperen. Heus aquí que el diable ha de llançar-ne alguns de vosaltres a la presó, perquè sigueu provats, i tindreu una tribulació de deu dies. Sigues fidel fins a la mort i et donaré la corona de la vida. 11 El qui té orelles, que escolti què diu l'Esperit a les esglésies: «Al qui sortirà vencedor, no li farà cap mal la segona mort».

A l'àngel de Pèrgam.— 12 I a l'àngel de l'església que hi ha a Pèrgam escriu: «Això diu el qui té l'espasa esmolada de dos talls: 13 sé on habites, on hi ha el tron de Satanàs³⁵¹⁶, i retens el meu nom sense negar la meva fe, fins en els dies d'Antipes, el meu testimoni, el meu fidel, que fou matat entre vosaltres, on Satanàs habita. 14 Però tinc en contra teu algunes coses: que en tens allà uns que sostenen la doctrina de Balaam, el qui ensenyava Balac a posar escàndol als israelites: a   —2484→   menjar carn sacrificada als ídols i a fornicar³⁵¹⁷. 15 Així en tens tu també alguns que sostenen la doctrina dels nicolaïtes³⁵¹⁸ d'una manera semblant. 16 Converteix-te, doncs, si no, vinc de pressa per combatre contra ells amb l'espasa de la meva boca. 17 El qui té orelles, que escolti què diu l'Esperit a les esglésies: «Al qui sortirà vencedor, li donaré del mannà amagat³⁵¹⁹ i una pedreta blanca, i, escrit sobre la pedreta, un nom nou³⁵²⁰ que ningú no sap, fora del qui el rep».

A l'àngel de Tiatira.— 18 I a l'àngel de l'església que hi ha a Tiatira escriu: «Això diu el Fill de Déu, el qui té els ulls com una flama de foc i els peus semblants a l'oricalc: 19 Conec les teves obres, la caritat, la fe, la beneficència i la teva paciència, i que les teves obres darreres són més nombroses que no pas les primeres. 20 però tinc en contra teu que deixes fer la dona Jezabel³⁵²¹, que es fa passar per profetessa i, esgarriant-los, ensenya als meus servents a fornicar i a menjar carn sacrificada als ídols; 21 li he donat temps perquè es convertís, però no vol convertir-se de la seva prostitució. 22 Mira, la llanço en un llit³⁵²², i els qui adulteren amb ella, els llanço en una gran tribulació, si no deixen d'obrar com ella; 23 els fills d'ella³⁵²³, els faré morir de mort desgraciada, i totes les esglésies coneixeran que jo sóc el qui escruta ronyons i cors, i us donaré a cadascun segons les vostres obres. 24 Us dic a vosaltres, als restants que esteu a Tiatira, tots els qui no tenen aquesta doctrina, els qui no han conegut les profunditats de Satanàs³⁵²⁴, com es diu: no us imposo cap altre pes; 25 només allò que teniu³⁵²⁵, manteniu-ho fins que vindré. 26 I al qui sortirà vencedor i guardarà fins a la fi les meves obres, li donaré potestat sobre les nacions, 27³⁵²⁶ les pasturaré amb porra de ferro com és esmicolada ta vaixella de terrissa, 28 com jo també n'he rebut potestat del meu Pare; i li donaré també l'estel del matí³⁵²⁷. 29 El qui té orelles, que escolti què diu l'Esperit a les esglésies».

3 A l'àngel de Sardis.— 1 I a l'àngel de l'església   —2485→   que hi ha a Sardis escriu: «Això diu el qui té els set Esperits de Déu i les set estrelles: Conec les teves obres, com tens per nom que vius i, en canvi, estàs mort. 2 Desvetlla't i aferma els restants que estaven per morir, que no he trobat les teves obres perfectes davant del meu Déu. 3 Recorda, per tant, allò que vas escoltar i acceptar, guarda-ho i converteix-te, perquè, si no vetlles, vindré com un lladre, i no sabràs a quina hora et cauré a sobre³⁵²⁸. 4 Però tens a Sardis uns pocs noms que no s'han tacat els vestits, i caminaran amb mi amb vestits blancs³⁵²⁹, perquè en són dignes. 5 El qui sortirà vencedor anirà vestit així amb vestits blancs, i no esborraré el seu nom del llibre de la vida³⁵³⁰, sinó que reconeixeré el seu nom davant del meu Pare i dels seus àngels. 6 El qui té orelles, que escolti què diu l'Esperit a les esglésies».

A l'àngel de Filadèlfia. 7 I a l'àngel de l'església que hi ha a Filadèlfia escriu: «Això diu el Sant, el Veraç, el qui té la clau de David, i, quan obre, ningú no pot tancar; quan tanca, ningú no pot obrir³⁵³¹. 8 Conec les teves obres. Mira, t'he posat al davant una porta oberta que ningú no pot tancar, perquè, malgrat que tens poca força, has guardat la meva paraula i no has negat el meu nom. 9³⁵³² Vet aquí que dels de la Sinagoga de Satanàs, dels qui es diuen jueus, però no ho són, sinó que menteixen... faré que vinguin i se't prosternin davant dels peus, i reconeguin que jo t'he estimat. 10 Perquè has guardat pacientment la meva paraula, també jo et guardaré de l'hora de la temptació que ha de venir sobre tot el món³⁵³³ per provar els habitants de la terra. 11 Vinc de pressa. Mantén allò que tens perquè ningú no et prengui la corona.

12 El qui sortirà vencedor, el faré columna al temple del meu Déu³⁵³⁴, i ja no sortirà més, i escriuré damunt seu el nom del meu Déu, el de la ciutat del meu Déu, la nova Jerusalem, la que baixa del cel procedent del meu Déu, i el meu nom nou. 13 El qui té orelles, que escolti què diu l'Esperit a les esglésies».

A l'àngel de Laodicea. 14 I a l'àngel de l'església   —2486→   que hi ha a Laodicea escriu: «Això diu l'Amén³⁵³⁵, el testimoni fidel i veraç, el principi de la creació de Déu: 15 Conec les teves obres, que no ets ni fred ni calent. Tant de bo que fossis fred o calent! 16 Així, doncs, perquè ets tebi, ni calent ni fred, t'hauré de vomitar de la meva boca. 17 Tu dius: «Sóc ric, vaig enriquir-me i ja no em manca res»³⁵³⁶, però no saps que ets tu l'infeliç, ets miserable, pobre, cec i nu; 18 jo t'aconsello que em compris or provat al foc per fer-te ric, i vestits blancs per poder-te'n vestir i perquè no es vegi la vergonya de la teva nuesa; i col·liri³⁵³⁷ per a untar-te els ulls, que hi puguis veure. 19³⁵³⁸ Jo, tots els qui estimo, els reprenc i els corregeixo. Sigues, doncs, zelós i converteix-te. 20 Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i menjaré amb ell, i ell amb mi³⁵³⁹. 21 Al qui sortirà vencedor, li donaré de seure amb mi al meu setial, com jo també he sortit vencedor i m'he assegut amb el meu Pare al seu setial. 22 El qui té orelles, que escolti què diu l'Esperit a les esglésies».

4 Déu, Senyor de la creació, voltat de la seva cort.— 1³⁵⁴¹ Després d'això, vaig veure una porta oberta al cel, i aquella veu com de trompeta, que al principi havia sentit com si em parlés, deia: «Puja aquí, i et mostraré les coses que han de passar després d'aquestes.» 2 Tot seguit vaig trobar-me endut per la inspiració de l'Esperit, i vet aquí que hi havia un setial posat al cel, i al setial, un que hi seia. 3 El qui seu és d'aspecte semblant al jaspi i a la sarda³⁵⁴², i envolta el setial un arc iris d'aspecte semblant a la maragda. 4 Al voltant del setial hi ha vint-i-quatre setials, on seuen uns ancians³⁵⁴³, vestits amb mantells blancs, que duen corones d'or al cap. 5³⁵⁴⁴ Del setial surten llamps, veus i trons, i davant el setial cremen set torxes de foc, que són els set esperits de Déu. 6 Davant el setial hi ha com un mar de vidre   —2487→   semblant a glaç³⁵⁴⁵, i al mig del setial i al voltant del setial, quatre vivents, plens d'ulls al davant i al darrera³⁵⁴⁶. 7 El primer vivent és semblant a un lleó; el segon vivent, semblant a un vedell; el tercer vivent té la cara com d'home, i el quart vivent és semblant a una àguila que vola³⁵⁴⁷. 8³⁵⁴⁸ Cada un dels quatre vivents té sis ales, al voltant i per dintre són plens d'ulls, i no paren de dir nit i dia: Sant, Sant, Sant és el Senyor, el Déu Totpoderós, EL QUI ERA, EL QUI ÉS I EL QUI VE. 9³⁵⁴⁹ Sempre que els vivents donen glòria, honor i acció de gràcies al qui seu al setial, al qui viu pels segles dels segles, 10 els vint-i-quatre ancians es prosternen davant del qui seu al setial, adorant el qui viu pels segles dels segles, i llancen les seves corones davant del setial dient: 11 «Digne sou, Senyor i Déu nostre, de rebre la glòria, l'honor i la força, perquè vos heu creat totes les coses, i pel vostre voler elles, que no existien, foren creades».

5 L'anyell rep de Déu el testament del Regne. 1 Aleshores vaig veure a la mà dreta del qui seu al setial un document escrit per la cara anterior i la posterior, clos amb set segells³⁵⁵⁰. 2 Vaig veure també un àngel fort que cridava amb veu potent: «¿Qui és capaç d'obrir el document i de desfer-ne els segells?» 3 Però ningú al cel, ni sobre la terra, ni sota la terra, no podia obrir el document ni mirar-se'l. 4 Jo plorava molt, perquè no fou trobat ningú capaç d'obrir el document ni de mirar-se'l; 5 però un dels ancians em diu: «No ploris; mira, ha triomfat el lleó de la tribu de Judà, el rebrot de David³⁵⁵¹, per poder obrir el document amb els seus set segells. 6 Aleshores vaig veure al mig del setial amb els quatre vivents, i enmig dels ancians, un Anyell dret, que semblava com degollat³⁵⁵²; tenia set banyes i set ulls, que són els set esperits de Déu enviats a tota la terra³⁵⁵³. 7 S'acostà per prendre el document de la dreta del qui seia al setial 8 i, en prendre'l, els quatre vivents i els vint-i-quatre ancians van caure prosternats davant l'Anyell, tenint cadascun una cítara³⁵⁵⁴ i unes copes d'or plenes de perfums,   —2488→   que són les pregàries dels sants; 9 i cantaven un càntic nou³⁵⁵⁵: «Digne sou de prendre el document i d'obrir-ne els segells, perquè fóreu degollat, i amb la vostra sang vau comprar per al nostre Déu gent de tota tribu, llengua, poble i nació, 10³⁵⁵⁶ i els vau fer reialme i sacerdots per al nostre Déu, i regnaran sobre la terra. 11³⁵⁵⁷ Aleshores, en la visió, vaig sentir la veu d'una multitud d'àngels al voltant del setial, junt amb els vivents i els ancians. El seu nombre eren miríades de miríades i milers de milers, 12 i deien amb veu forta: «Digne és l'Anyell que ha estat degollat, de rebre el poder, la riquesa, la saviesa, la força, l'honor, la glòria i la benedicció». 13 I tota la creació que hi ha al cel i sobre la terra, sota la terra i al mar, amb les coses que hi ha en aquests llocs, totes, vaig sentir-les que deien: «Al qui seu al setial i a l'Anyell siguin donats la benedicció i l'honor, la glòria i el poder pels segles dels segles». 14 Els quatre vivents deien: «Amén». I els ancians van prosternar-se bo i adorant.

6 L'Anyell obre els segells del testament. Calamitats que precedeixen el Regne de Déu.— 1 I quan l'Anyell va obrir el primer dels set segells, en la visió encara vaig sentir un dels quatre vivents que deia com amb veu de tro: «Vine». 2³⁵⁵⁸ Aleshores vaig veure un cavall blanc, i el qui hi muntava tenia un arc; li donaren una corona, i va sortir vencedor i per continuar vencent³⁵⁵⁹.

3 I quan va obrir el segon segell, vaig sentir el segon vivent que deia: «Vine». 4 I va sortir un altre cavall, roig, i al qui hi muntava, li donaren poder de treure la pau de la terra perquè es matessin els uns als altres, i li donaren una gran espasa³⁵⁶⁰.

5 I quan va obrir el tercer segell, vaig sentir el tercer vivent que deia: «Vine». Aleshores vaig veure un cavall negre, i el qui hi muntava tenia una balança a la mà; 6 i vaig sentir com una veu enmig dels quatre vivents que deia: «Un picotí de blat, un denari; tres picotins d'ordi, un denari; però el vi i l'oli, no els facis malb黳⁵⁶¹.

7 I quan va obrir el quart   —2489→   segell, vaig sentir la veu del quart vivent que deia: «Vine». 8 Aleshores vaig veure un cavall cendrós; el qui hi muntava tenia per nom La Mort³⁵⁶², i el seu Reialme el seguia. I els donaren potestat³⁵⁶³ sobre la quarta part de la terra per a matar amb espasa, fam i pesta, i amb les feres de la terra.

9 I quan va obrir el cinquè segell, vaig veure sota l'altar, les ànimes dels qui havien estat matats per causa de la paraula de Déu i pel testimoniatge que mantenien. 10 I cridaren amb veu forta dient: «¿Fins quan, Senyor, sant i veraç, no fareu justícia i demanareu compte de la nostra sang als habitants de la terra?»³⁵⁶⁴ 11 Aleshores van donar a cadascun un vestit blanc tot dient-los que reposessin encara per poc temps, fins que s'arribi a completar el nombre dels seus conservents i germans que han de ser matats com ells³⁵⁶⁵.

12 I quan va obrir el sisè segell, vaig veure que es produïa un gran terratrèmol³⁵⁶⁶, el sol es va tornar negre com sac de pèl, la lluna es va tornar tota com sang, 13³⁵⁶⁷ les estrelles del cel van caure a la terra, com quan la figuera, sacsejada per una gran ventada, s'espolsa les figues rebordonides; 14³⁵⁶⁸ el cel va desaparèixer com un full que s'enrotlla, i totes les muntanyes i les illes van moure's del seu lloc. 15³⁵⁶⁹ Els reis de la terra i els magnats, els tribuns, els rics, els valents i tots els esclaus amb els lliures van amagar-se a les coves i les roques de les muntanyes 16³⁵⁷⁰ tot dient a les muntanyes i a les roques: «Caieu damunt nostre i amagueu-nos d'aquell qui seu al setial i de la ira de l'Anyell, 17³⁵⁷¹ perquè ha vingut el gran dia de la seva ira, i qui es pot sostenir?»

7 Un àngel marca els servents de Déu per preservar-los dels càstigs³⁵⁷². 1 Després d'això, vaig veure quatre àngels drets als quatre angles de la terra, que retenien els quatre vents de la terra per què no bufés el vent ni sobre la terra, ni sobre el mar, ni sobre cap arbre. 2 Vaig veure també un altre àngel que pujava de sol ixent i tenia el senyal del Déu vivent, i va cridar amb veu forta als quatre àngels que tenien concedit   —2490→   el poder de fer mal a la terra i al mar: 3³⁵⁷³ «No feu mal a la terra, ni al mar, ni als arbres, fins que marquem els servents del nostre Déu en els seus fronts». 4 I vaig sentir el nombre dels senyalats amb la marca: cent quaranta-quatre mil de totes les tribus dels israelites: 5 de la tribu de Judà, dotze mil; de la tribu de Rubèn, dotze mil; de la tribu de Gad, dotze mil; 6 de la tribu d'Aser, dotze mil; de la tribu de Neftalí, dotze mil; de la tribu de Manasés, dotze mil; 7 de la tribu de Simeó, dotze mil; de la tribu de Leví, dotze mil; de la tribu d'Issacar, dotze mil; 8 de la tribu de Zabuló, dotze mil; de la tribu de Josep, dotze mil; de la tribu de Benjamí, dotze mil senyalats.

Els fidels de tots els pobles s'uniran al triomf d'Israel³⁵⁷⁴.— 9 Després d'això, vaig veure encara una gran multitud, que ningú no hauria pogut comptar, de tota nacionalitat i de totes les tribus, pobles i llengües, que estaven drets davant el setial i davant l'Anyell, vestits de blanc, amb palmes a les mans, 10 i cridaven amb veu forta: «Hosanna al nostre Déu, que seu al setial, i a l'Anyell!» 11 I tots els àngels eren al voltant del setial, dels ancians i dels quatre vivents, i caigueren de cara a terra davant el setial adorant Déu 12 i dient: «Amén. Benedicció, glòria, saviesa, acció de gràcies, honor, potència i força al nostre Déu pels segles dels segles, amén». 13 Aleshores un dels ancians em va parlar: «Aquests que van vestits de blanc, qui són i d'on vénen?» 14 Jo li vaig dir: «Senyor meu, vós ho sabeu». Ell em digué: «Són els qui vénen de la gran tribulació³⁵⁷⁵, i han rentat els seus vestits blanquejant-los en la sang de l'Anyell. 15 Per això, es troben davant el setial de Déu donant-li culte nit i dia al seu temple³⁵⁷⁶; i el qui seu al setial habitarà entre ells. 16³⁵⁷⁷ No tindran ja fam, no tindran més set, ni els molestarà el sol ni xardor de cap mena, 17³⁵⁷⁸ perquè l'Anyell que és al mig del setial els pasturarà i els conduirà a les fonts de les aigües de la vida, i Déu els eixugarà tota llàgrima dels ulls».

8 Set tocs de trompeta anuncien el Regne.   —2491→   Càstigs contra els idòlatres³⁵⁷⁹.— 1 Quan va obrir el setè segell, es féu silenci al cel, cosa de mitja hora. 2 Vaig veure aleshores els set àngels que estan d'assistents davant de Déu, i van donar-los set trompetes.

3 Un altre àngel vingué amb un braser d'or, va posar-se vora l'altar, i li donaren una gran quantitat de perfums, per oferir-los junt amb les pregàries dels sants sobre l'altar d'or que hi ha davant del setial; 4 i el fum dels per fums, junt amb les pregàries dels sants³⁵⁸⁰, va pujar de la mà de l'àngel a la presència de Déu. 5³⁵⁸¹ Després l'àngel prengué el braser, el va omplir del foc de l'altar, va llançar-lo a la terra, i van esclatar trons, veus i llamps, acompanyats d'un terratrèmol, 6 i els set àngels que tenien les set trompetes van preparar-se per a tocar.

7³⁵⁸² El primer va tocar, i es produí una pedregada barrejada amb foc i sang, que fou llançada a la terra, i la tercera part de la terra, la tercera part del arbres i tota l'herba verda es van abrusar.

8 El segon àngel va tocar, i fou precipitada al mar com una gran muntanya roent de foc. La tercera part del mar es va tornar sang, 9 la tercera part de les criatures que hi ha al mar i tenen vida va morir, i la tercera part de les naus fou destruïda.

10³⁵⁸³ El tercer àngel va tocar, i un astre gran, encès com una torxa, va caure del cel sobre la tercera part dels rius i sobre les fonts de les aigües. 11 El nom de l'astre és Absenta³⁵⁸⁴, i la tercera part de les aigües va convertir-se en absenta, tant, que molts dels homes van morir de les aigües, perquè s'havien tornat amargues.

12 El quart àngel va tocar, i fou atacada la tercera part del sol, de la lluna i de les estrelles, de manera que se n'enfosquí la tercera part, i disminuí una tercera part la llum del dia, i la de la nit, igualment.

13 I en la visió encara vaig sentir una àguila que volava pel mig del cel dient amb veu forta: «Ai, ai, al dels habitants de la terra pels altres tocs de trompeta dels tres àngels que estan a punt de tocar!»

9 1 El cinquè àngel va tocar, i vaig veure un a estrella³⁵⁸⁵ caiguda del cel a la terra. Li donaren la clau del   —2492→   pou de l'abisme³⁵⁸⁶, 2³⁵⁸⁷ va obrir el pou de l'abisme, i en va pujar una fumarada com la fumarada d'un gran forn, tant, que el sol i l'aire van enfosquir-se a causa del fum del pou. 3 Aleshores van sortir del fum unes llagostes³⁵⁸⁸ cap a la terra, i els fou donat poder com el que tenen els escorpins de la terra, 4³⁵⁸⁹ dient-los que no fessin mal a l'herba de la terra, ni a res de verd, ni a cap arbre, sinó solament als homes que no tenen la marca de Déu al front. 5 I els fou concedit, no pas de matar-los, sinó de torturar-los durant cinc mesos. El seu turment és com el turment de l'escorpí³⁵⁹⁰ quan pica un home. 6³⁵⁹¹ Aquells dies els homes buscaran la mort, i no la trobaran; desitjaran morir, però la mort en fugirà. 7³⁵⁹² L'aspecte de les llagostes era així: semblaven cavalls equipats per a la guerra, duien al cap com unes corones que semblaven d'or, i les seves cares eren com les humanes³⁵⁹³. 8³⁵⁹⁴ Tenien els cabells com els de les dones, les seves dents eren com les dels lleons, 9³⁵⁹⁵ duien unes cuirasses com d'acer i el so de les seves ales era com el de molts carros de cavalls quan corren a la guerra. 10 Tenen unes cues semblants a les dels escorpins, amb fiblons a les cues. El seu poder és de fer mal als homes durant cinc mesos. 11 Tenen com a rei l'àngel de l'abisme, anomenat en hebreu Abaddon, és a dir, Destructor³⁵⁹⁶.

12 L'ai primer ha passat. Encara vénen dos ais després d'això.

13 El sisè àngel va tocar, i vaig sentir una veu que venia dels quatre corns de l'altar d'or que hi ha davant de Déu³⁵⁹⁷, 14 que deia al sisè àngel, el que tenia la trompeta: «Deixa anar els quatre àngels que hi ha lligats vora el gran riu, l'Eufrat»³⁵⁹⁸. 15 Aleshores foren deslligats els quatre àngels³⁵⁹⁹, que estaven preparats per a l'hora, el dia, el mes i l'any, per a matar la tercera part dels homes. 16 El nombre de l'exèrcit de cavalleria era de vint mil miríades; vaig sentir-ne dir el nombre. 17 Els cavalls i els qui els muntaven, vaig veure'ls així en la visió: duien cuirasses de foc, jacint i sofre, els caps dels cavalls són com caps de lleó, i de la seva boca surt foc, fum i sofre³⁶⁰⁰. 18 D'aquestes tres plagues, del foc, del fum i del sofre que surt de la seva boca,   —2493→   va morir la tercera part dels homes, 19 perquè el poder dels cavalls és a la seva boca i a la seva cua, i la cua, semblant a les serps, té un cap, i amb ell fan mal. 20³⁶⁰¹ La resta dels homes, els qui no van morir d'aquestes plagues, no van convertir-se de les obres de les seves mans, per deixar d'adorar els dimonis i els ídols d'or i de plata, de bronze, pedra i fusta, que no poden veure-hi ni sentir-hi ni caminar, 21 ni tampoc no van convertir-se dels seus homicidis i maleficis, ni de la seva fornicació, ni dels seus robatoris.

10 Anunci solemne del Regne de Déu³⁶⁰².— 1 Aleshores vaig veure un altre àngel vigorós, que baixava del cel vestit d'un núvol, amb l'arc iris al voltant del cap. Tenia la cara com el sol, i les cames, com columnes de foc. 2 Duia a la mà un full obert i, tot posant el peu dret sobre el mar i l'esquerre sobre la terra, 3 va cridar amb veu forta com un lleó que rugeix. Així que va cridar, els set trons van parlar amb les seves veus. 4 Després de parlar els set trons, jo anava a escriure, però vaig sentir una veu del cel que deia: «Guarda sota segell el que han dit els set trons: no ho escriguis»³⁶⁰³.

5 Després, l'àngel que havia vist dret sobre el mar i sobre la terra va alçar la mà dreta cap al cel³⁶⁰⁴, 6³⁶⁰⁵ i va jurar pel qui viu pels segles dels segles, que va crear el cel amb tot el que conté, i la terra amb tot el que conté, i la mar amb tot el que conté, que no hi haurà més tardança, 7³⁶⁰⁶ perquè els dies que ha de tocar el setè àngel, al moment de tocar ell la trompeta, s'acomplirà el misteri de Déu, segons el missatge joiós que té anunciat als seus servents, els profetes.

Joan rep l'encàrrec d'anunciar noves profecies³⁶⁰⁷. 8 Després, la veu que havia sentit del cel em parlà de nou: «Vés, pren el full obert a la mà de l'àngel que està dret sobre el mar i la terra». 9³⁶⁰⁸ Vaig anar, doncs, cap a l'àngel dient-li que em donés el full. I em diu: «pren-lo i devora'l, i t'amargarà el ventre, però a la boca et serà dolç com la mel». 10 Vaig prendre aleshores el full de la mà de l'àngel i el vaig devorar, i a   —2494→   la boca m'era dolç com la mel, però després de menjar-me'l, el ventre en va sentir amargor. 11 I em diu: «Cal que profetitzis encara sobre molts pobles, nacions, llengües i reis».

11 El temple serà preservat de la profanació. Predicació de dos profetes.— 1 Aleshores van donar-me una cana semblant a una vara tot dient: «Vés, amida el temple de Déu i l'altar, amb els qui hi adoren, 2 però el pati exterior, llença'l fora i no l'amidis, perquè ha estat donat als pagans, que trepitjaran la ciutat santa quaranta-dos mesos³⁶⁰⁹. 3 Mentrestant donaré als meus dos testimonis³⁶¹⁰ de profetitzar durant mil dos-cents seixanta dies, vestits de sac. Aquests són les dues oliveres i els dos lampadaris que es troben a la presència del Senyor de la terra³⁶¹¹. 5 Si ningú vol fer-los mal, els surt foc de la boca, que devora els seus enemics. Si ningú vol fer-los mal, així ha de morir. 6 Ells tenen poder de cloure el cel perquè no caigui pluja durant els dies de la seva profecia, i tenen poder sobre les aigües per a convertir-les en sang i per a afligir la terra amb calamitats de tota mena, sempre que vulguin. 7³⁶¹² Però, quan acabin de donar el seu testimoniatge, la bèstia que torna de l'abisme els farà la guerra, els vencerà i els matarà, 8 i les seves despulles quedaran a la plaça de la gran ciutat³⁶¹³, que s'anomena espiritualment Sodoma i Egipte, on també el Senyor fou crucificat. 9 Gent dels diversos pobles, tribus, llengües i nacions veuen les seves despulles tres dies i mig, i no permeten que les seves despulles siguin posades al sepulcre. 10 Els habitants de la terra se n'alegren i ho celebren, i s'envien presents els uns als altres, perquè aquests dos profetes havien turmentat els habitants de la terra. 11 Però després dels tres dies i mig, una alenada de vida que venia de Déu va entrar en ells, van posar-se drets sobre els peus³⁶¹⁴, i un gran pànic caigué sobre els qui els veien. 12 Vaig sentir aleshores venir del cel una veu forta que els deia: «Pugeu aquí». Van pujar, doncs, al cel en el núvol, veient-ho els seus enemics. 13 En aquell moment hi hagué un gran terratrèmol, una desena part de la ciutat es   —2495→   va ensorrar, set mil homes van morir en el terratrèmol, i els supervivents van quedar aterrits i donaven glòria al Déu del cel.

14 Ja ha passat el segon ai, i arriba de seguida el tercer ai.

Arriba el Regne de Déu. 15³⁶¹⁵ El setè àngel va tocar, i es produí al cel una gran cridòria de veus que deien: «S'ha realitzat el regnat del Senyor nostre i del seu Crist sobre el món, i regnarà pels segles dels segles! 16 Aleshores els vint-i-quatre ancians que seuen a la presència de Déu en els seus setials van caure de cara a terra adorant Déu 17 i dient: «Us donem gràcies, Senyor Déu Totpoderós, EL QUI ÉS I EL QUI ERA, perquè heu pres el vostre gran poder i ja regneu. 18³⁶¹⁶ Les nacions estaven furioses, però ha vingut la vostra ira i el temps de ser jutjats els morts, de donar la recompensa als vostres servents, els profetes, als sants i als qui temen el vostre nom, petits i grans, i de destruir els qui corrompen la terra».

19 Després s'obrí el temple de Déu que hi ha al cel, i l'arca de la seva aliança³⁶¹⁷ va aparèixer al seu temple, mentre esclataven llamps, veus i trons, acompanyats de terratrèmol i de gran pedregada.