Saltar al contenido principal

Escriptores valencianes de l'Edat Moderna

Semblança biogràfica de la venerable Gertrudis Anglesola (1641-1727)

Semblança biogràfica

Foto de Venerable Gertrudis Anglesola (1641-1727)
Venerable Gertrudis Anglesola

Nasqué a València el 19 de juny de 1641. Entrà de ben xicoteta en el convent cistercenc de la Saïdia, extramurs de València, on va ser abadessa dues vegades. Morí el 3 de març de 1727. Sobre els seus escrits, sobretot, hem de destacar les referències que ens ofereixen Poutrin (1995) i, posteriorment, Zaragoza (2013), qui ja ens donava notícia que dins del fons de l'ARV es troba, entre els papers referits al monestir cistercenc de la Saïdia a València, un conjunt epistolar inèdit com a «Cartas del canónigo D. Manuel Catalán a D. Gertrudis Anglesola, religiosa del monasterio, sobre espiritualidad», que està conformat per 55 cartes (1677-1683; algunes cartes no están datades), i també hi ha la transcripció d'algunes de les cartes de la venerable (Zaragoza 2013: 336, n. 6).

Els seus confessors li ordenaren que escrigués detalls de la seua vida interior (Ortí 1743: 409-429), com així ho podem llegir en diferents parts de la Vida en què Ortí transcriu alguns fragments de les seues cartes o relacions dirigides als confessors. Així també escrigué una Protestación de la Fé que hazía cada mañana amb les oracions que pronunciava al llarg del dia, i altres escrits també en castellà (Ortí 1743: 246-247; Miguel [1727]: [45-46]).

Les cartes de sor Gertrudis als seus directors espirituals van ser utilitzades per a l'escriptura dels sermons fúnebres que es dedicaren a la religiosa (Miguel [1727] i Ortí 1728) i a la Vida que redactà Ortí (1743). La biografia inclou alguns fragments de l'obra de la religiosa. Zaragoza (2013: 336-337) indica que la religiosa es dedicà al conreu de la poesia espiritual, no sabem si amb més o menys profusió i, presumiblement, en castellà.

Escrits

  • «Cartas espirituales» al seu confessor el descalç trinitari fra José de San Juan de Mata.
  • «Profesión de fe, esperanza y caridad que articulaba diariamente».
  • «Protestación sobre las oracions que pronunciaba a lo largo del día».
  • «Poesías espirituales».
  • Cartes.

Referències bibliogràfiques

  • AHUMADA BATLLE, Laia de: «Gertrudis Anglesola», en Diccionari Biogràfic de Dones (Xarxa Vives d'Universitats).
  • ALABRÚS, Rosa M.ª i GARCÍA CÁRCEL, Ricardo: Teresa de Jesús. La construcción de la santidad femenina, Madrid: Cátedra, 2015, pàgs. 77, 81, 86 i 96.
  • ÁLVAREZ FAEDO, María José: A Bio-Bibliography of Eighteenth-Century Religious Women in England and Spain, Lewiston: The Edwin Mellen Press, 2005, pàgs. 30 i 44.
  • CASTELLANOS DE LOSADA, Basilio Sebastián (dir.): Biografía Eclesiástica Completa: Vida de los personajes del Nuevo y Viejo Testamento, de todos los santos que genera la Iglesia, papas y eclesiásticos célebres por sus virtudes y talentos, en orden alfabético, Madrid: Impresor Eusebio Aguado, 1848, vol. I, pàgs. 708-709.
  • DURÁN LÓPEZ, Fernando: Un cielo abreviado. Introducción crítica a una historia de la autobiografía religiosa en España, Madrid: Fundación Universitaria Española/Universidad Pontificia de Salamanca, 2007, pàgs. 222.
  • HERRERO HERRERO, M. Ángeles: Lletraferides modernes. Catàleg de les escriptores valencianes dels segles XVI-XVIII, Sant Vicent del Raspeig: Publicacions de la Universitat d'Alacant, Centre d'Estudis sobre la Dona, 2009, pàgs. 41-42.
  • HERRERO HERRERO, M. Ángeles: «Les "modernes" religioses valencianes: entrebancs d'una recerca textual», Scripta, Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna, núm. 1, 2013, pàg. 276.
  • MARTÍ i ASCÓ, Manuel: «Cultura literària de la dona en la València dels segles XVI i XVII», en Escriptors de l'Edat Moderna, València: Acadèmica Valenciana de la Llengua, 2004, pàg. 129.
  • MIGUEL, Francisco: Sermón fúnebre histórico en las exequias de la venerable señora doña Gertrudis Anglesola, religiosa cisterciense y dos veces abadesa en el Monasterio de la Zaydia. Predícole el [...] 16 de diciembre del año 1727 en la Iglesia del mismo monasterio Francisco Miguel [...], València: Antonio Bordázar, [1727].
  • ORTÍ, José Vicente: Vida, virtudes y prodigios de la Venerable Señora D.ª Gertrudis Anglesola, religiosa cisterciense y dos veces abadesa en el monasterio de Nuestra Señora de Gratia Dei, vulgo de la Zaydia, en la ciudad de Valencia [...] Que escrivia don José Vicente Ortí y Mayor [...], València: José Tomás Lucas, 1743.
  • ORTÍ i FIGUEROLA, Francisco: Sermón fúnebre en las exequias de la V. señora D.ª Gertrudis Anglesola, religiosa cisterciense en el Real Monasterio de Nuestra Señora de Gratia Dei [...], València: José García, 1728.
  • PONS FUSTER, Francisco: «Monjas y beatas en la espiritualidad valenciana de los siglos XVI y XVII», en Valencianos en la Historia de la Iglesia, II, València: Facultad de Teología San Vicente Ferrer, 2008, pàgs. 238, 242 i 243.
  • PONS FUSTER, Francisco: «La religiosidad femenina en el antiguo Reino de Valencia», en Inmaculada Fernández Arrillaga (coord.), Mujeres que vivieron el Alicante de la modernidad, Alacant, Instituto Alicantino de Cultura Juan Gil-Albert, 2015b, pàg. 90.
  • PONS FUSTER, Francisco: «Modelos de mujeres espirituales. El ejemplo de las beatas valencianas y su evolución histórica», en Javier Burrieza Sánchez (ed.), El alma de las mujeres. Ámbitos de espiritualidad femenina en la modernidad (siglos XVI-XVIII), Valladolid: Universidad de Valladolid, 2015a, pàgs. 211, 213, n. 6, 216.
  • POUTRIN, Isabelle: Le voile et la plume: autobiographie et sainteté féminine dans l'Espagne moderne, Madrid: Casa de Velázquez, 1995, pàgs. 37, 220, 292 i 448.
  • SÁNCHEZ ORTEGA, María Helena: Escritoras religiosas españolas. Trance y literatura (siglos XV-XIX), El Cid Editor, 2010, vol. I, p. 36, 46 i 71 / vol. II (diverses pàgines).
  • SERRANO y SANZ, Manuel: Apuntes para una biblioteca de autoras españolas desde el año 1401 al 1833, Madrid: Atlas, 1975, vol. I, pàg. 42.
  • TEIXIDOR y TRILLES, José: Antigüedades de Valencia: observaciones críticas donde con instrumentos auténticos se destruye lo fabuloso, dejando en su debida estabilidad lo bien fundado / escribiólas en 1767 Fr. Josef Teixidor, València: Librería de Pascual Aguilar, 1895, I, pàg. 313.
  • XIMENO, Vicente: Escritores del reyno de Valencia chronologicamente ordenados desde el año MCCXXXVIII de la christiana conquista de la misma ciudad hasta el de MDCCXLVII, Valencia: Librerías París-Valencia, 1980, vol. II, pàg. 211.
  • ZARAGOZA, Verònica: «Escriure poesia al convent entre la devoció i l'obediència. Primera aproximació a un manuscrit femení del segle XVIII», Scripta, núm. 1 (2013), pàgs. 336-337.
Pujar