Saltar al contenido principal

Escriptores valencianes de l'Edat Moderna

Semblança biogràfica de sor María Teresa de Jesús Agramunt (1664-1728)

Semblança biogràfica

Monja dominica que nasqué a València el 4 d'agost de 1664. Professà al convent de Corpus Christi de Vila-real l'any 1682. Mestra de novícies, sembla que tenia una major cultura que la resta de germanes del convent. Morí el 28 de juny de 1728. Segons ens consta, escrigué:

  • Libro de las religiosas que murieron en aquel monasterio con más fama de santidad, en volum en 4 t.
  • «Anotaciones cronológicas per a Orígenes del convento y suçesos memorables de las religiosas dominicas de Villarreal».
  • «Romance de la salida de las Religiosas, escrito por una de las mesmas por obediencia de su prelado a pocos días después de llegadas a Caudiel, en febrero el año 1706» (però, amb les informacions que tenim actualment no podem confirmar que l'autora siga sor Teresa).

El llibre de Benito Traver, Villarreal en la Guerra de Sucesión (1925), dedica un capítol a l'«Asalto y quema de Villarreal por las tropas de Felipe V en la guerra de Sucesión.—Las monjas Dominicas del convento de Corpus Christi de Villarreal en la mencionada guerra»; fa referència a las vicisitudes, congojas y atropellos que tuvieron que sufrir y lamentar, con motivo de esta odiosa guerra, las religiosas Dominicas del Convento (Traver 1925: 26). Aquest capítol que Traver (1925: 30) transcriu a la seua obra és fruit de la monja que escribió estas memorias, és a dir, Teresa de Jesús Agramunt. En el mateix llibre de Traver (1925: 32) hi ha un episodi que tingué lloc el 12 de gener de 1706 tal com lo refiere Sor Teresa de Jesús Agramunt en sus crónicas del convento, y que nosotros trasladamos aquí harto descuidada (Traver 1925: 34).

A més a més, Traver usa diversos fragments de les cròniques escrites de mà de sor Teresa per al llibre Origen del convento y sucesos memorables..., com és la «Historia en que se cuenta la salida de las Religiosas deste Coto, q. sucedió en doce de Enero año 1706».

Sobre el «Romance de la salida de las Religiosas, escrito por una de las mesmas por obediencia de su prelado a pocos días después de llegadas a Caudiel, en febrero el año 1706» (Traver 1925: 55-59), Lizandra (1983: 13) dubta si l'autora d'aquesta composició és realment sor Teresa Agramunt, ja que no se'n conserva el manuscrit original, ni apareix en la Crònica original, ni en la seua transcripció; de fet, únicament coneixem la peça gràcies al fragment que ofereix Traver. Lizandra, però, sí que confirma que es conserva la «Historia en que se cuenta la salida de las religiosas del convento...» (almenys en el moment que ell escrigué l'article).

Segons Lizandra (1983: 11), Origen del convento y sucesos memorables de las religiosas dominicas de Villarreal també se conserva en el Convento de Madres Dominicas de nuestra ciudad [Vila-real]. I ens dóna detalls de la tasca de cronista de sor Teresa (Lizandra 1983: 12):

Sobre el año 1686, cuando sólo contaba con 22 años de edad, por encargo de su superiora que seguía órdenes del provincial padre Clocha, la madre sor Teresa Agramunt, inicia la recogida de datos biográficos de las que habían fallecido en el convento de Villarreal, a través de las madres de mayor edad.

Tal com la mateixa sor conta, ho recollia a puro de importunaciones conseguí me dijesen algo, pues estava, la memoria tan perdida de todo que aun el año que morian no apuntavan, lo cual me costo arto poder averiguar. Les dades eren apuntades en un quadern perdut en l'actualitat (Lizandra 1983: 12); però sembla que aquest quadern realment era el mateix Libro de las religiosas que murieron en aquel monasterio... Posteriorment, el quadern d'anotacions cronològiques passa a denominar-se Necrología del Convento de las Dominicas de Villarreal Vulgo Corpus Christi, vol. I, conservat en el convent de Vila-real (Lizandra 1983: 12), «en los últimos años de vida de nuestra biografiada» i que a causa de la edad y de la enfermedad, de su mano, sólo son las primeras nueve páginas de la obra, el resto fue escrito por Sor María Magdalena del Santísimo Sacramento, cronista que sucedió a sor Teresa de Jesús. Segons assenyala Lizandra (1983: 13) en la Necrología hi havia una sèrie d'apunts biogràfics sobre la sor, com que escrivia uns paperets que guardava en el seu breviari, en els quals posava la guarda de la paz es el silencio, que ha de hacer la Religiosa para vivir quieta: callar, no entretenerse, hacer como que no siente ni oye huir las ocasiones de pesadumbre, no porfiar... i Azusenas puras que a Dios se consagran atienden a un punto que es de gran substancia, que no está el retiro en estar cerradas sino se reconcentran con Dios en sus almas a tratar solas.

Lizandra (1983: 13) també apunta una altra crònica de sor Teresa sobre un episodi que ocorregué el mes de juny de 1726, a causa d'unes pluges que feien perillar la collita i la pregària de les dominiques a la Verge de Gràcia de Vila-Real.

Cal fer referència al llibre de Juan Bautista Candau, La Gracia en Villarreal (1907), en el qual apareixen una sèrie de poesies anònimes de caràcter devoto intercambiadas entre las religiosas y algunos de la villa, durante los días que la imagen permaneció en la clausura. Per a Lizandra (1983: 14): no es aventurado decir que alguna de las enviadas desde el interior del convento, sea de Sor Teresa, ya que era notoria su afición por la poesía, però és una qüestió que no podem confirmar.

Sembla que les obres esmentades no es troben a l'arxiu del convent de Corpus Christi de Vila-real. La congregació de mares dominiques es traslladà al monestir de Paterna l'any 2008, i el Vaticà aprovà la cessió del Corpus Christi a l'ajuntament de Vila-real. També en el fons de l'AHN hi ha una sèrie de llibres -set- que fan referència al convent de dominiques de Vila-real.

Escrits

  • Libro de las religiosas que murieron en aquel monasterio con más fama de santidad, en volum en 4 t.
  • «Anotaciones cronológicas per a Orígenes del convento y suçesos memorables de las religiosas dominicas de Villarreal».
  • «Romance de la salida de las Religiosas, escrito por una de las mesmas por obediencia de su prelado a pocos días después de llegadas a Caudiel, en febrero el año 1706» (però, amb les informacions que tenim actualment no podem confirmar que l'autora siga sor Teresa).

Referències bibliogràfiques

  • CALLADO ESTELA, Emilio: El paraíso que no fue. El convento de Nuestra Señora de Belén de Valencia, València: Publicacions de la Universitat de València, 2015, pàg. 24.
  • CASTELLANOS DE LOSADA, Basilio Sebastián (dir.): Biografía Eclesiástica Completa: Vida de los personajes del Nuevo y Viejo Testamento, de todos los santos que genera la Iglesia, papas y eclesiásticos célebres por sus virtudes y talentos, en orden alfabético, Madrid: Impremta Eusebio Aguado, 1848, vol. I, pàg. 216.
  • FUENTES, Celedonio: «Escritoras en la historia de la Provincia Dominicana de Aragón», Teología Espiritual, XLVI (2002), pàgs. 65-66.
  • HERRERO HERRERO, María de los Ángeles: Lletraferides modernes. Catàleg de les escriptores valencianes dels segles XVI-XVIII, Alacant: Universitat d'Alacant, Centre d'Estudis sobre la Dona, 2009, pàgs. 36-37.
  • HERRERO HERRERO, María de los Ángeles: «Les "modernes" religioses valencianes: entrebancs d'una Recerca textual», Scripta, Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna, 1 (2013a), pàg. 275.
  • LIZANDRA RUBIO, Joaquín: «Sor Teresa de Jesús Agramunt, una dominica insigne», Exàgono, Publicació dels Lluïsos de Vila-real, 370 (1983), pàgs. 11-15.
  • MARTÍ i ASCÓ, Manuel: «Cultura literària de la dona en la València dels segles XVI i XVII», Scripta, 1 (2013), pàgs. 362-380.
  • MAS i USÓ, Pasqual i VELLÓN LAHOZ, Javier Vellón Lahoz: Literatura barroca en Castellón: María Egual (1655-1735). Obra completa, Castelló: Sociedad Castellonense de Cultura, 1997, pàg. 16.
  • SEMPERE, Lorenzo G.: Vida de la Venerable Madre sor Inés Sisternes, dominica, Almeria: Tip. Non Pus Ultra, 1903, p. 46.
  • SERRANO y SANZ, Manuel: Apuntes para una biblioteca de autoras españolas desde el año 1401 al 1833, Madrid: Atlas, 1975, vol. I, pàgs. 11-12.
  • TRAVER GARCÍA, Benito: Villarreal en la Guerra de Sucesión, Ajuntament de Vila-real, Temes Vila-realencs, IV, 1983.
  • XIMENO, Vicente: Escritores del reyno de Valencia chronologicamente ordenados desde el año MCCXXXVIII de la christiana conquista de la misma ciudad hasta el de MDCCXLVII, València: Librerías París-Valencia, 1980, vol. II, pág. 215.
Pujar