Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes

1 Del mestre de cant. Salm. De David. 2 Quan anà a trobar-lo el profeta Natan després d'haver-se unit amb Bet-Sabé.973

3 Compadiu-vos de mi, Déu meu, vós que estimeu tant; vós que sou tan bo, esborreu les meves faltes; 4 renteu-me ben bé de les culpes, purifiqueu-me dels pecats. 5 Ara reconec les meves faltes, tinc sempre present el meu pecat974. 6975 Contra vós, contra vós sol he pecat, i he fet el mal que vós desaproveu. Éreu just quan donàveu la sentència, irreprensible en el vostre veredicte. 7 Vós sabeu que he nascut en la culpa, que la mare m'engendrà pecador. 8 Vós estimeu la veritat al fons del cor, dintre meu m'heu ensenyat a tenir seny. 9 Aspergiu-me amb l'hisop976, que quedi pur; —1178→ renteu-me, i seré més blanc que la neu. 10 Deixeu-me sentir els crits de festa. Quin goig aquests ossos que havíeu fet pols!977 11 Aparteu la mirada dels meus pecats, esborreu les meves culpes. 12 Déu meu, creeu en mi un cor ben pur, feu renéixer en mi un esperit ferm. 13 No em llanceu de la vostra presència, no em prengueu el vostre esperit sant978. 14 Torneu-me el goig de la vostra salvació, que un esperit magnànim em sostingui. 15 Ensenyaré els vostres camins als pecadors, i tornaran a vós els qui us han abandonat. 16 No em demaneu compte de la sang que he vessat979, i aclamaré el vostre perdó, Déu meu, Déu que em salveu. 17 Obriu-me els llavis, Senyor, i proclamaré la vostra lloança. 18 Les víctimes no us satisfan, si us oferia un holocaust, no me'l voldríeu. 19 La víctima que ofereixo és un cor penedit; un esperit que es penedeix, vós, Déu meu, no el menyspreeu.

20 Afavoriu Sió amb la vostra benvolença, reconstruïu les muralles de Jerusalem. 21 Llavors acceptareu els sacrificis, l'ofrena sencera dels holocaustos, llavors oferiran vedells al vostre altar.

1 Del mestre de cant. Maskil. De David. 2 Quan Doeg, l'idumeu, anà a informar Saül i li diguè: «David ha entrat a la casa d'Ahimèlec».981

—1179→

3 ¿Per què et glories de ser maliciós,        i et sents valent contra els fidels? 4 Sempre premedites males jugades, tens la llengua com una navalla,        home impostor. 5 T'estimes més el mal que el bé,        enganyar que ser honrat;  C.I.  6 t'estimes les paraules funestes,        llengua impostora. 7 Per això, Déu et derrocarà per sempre,        t'esmicolarà i t'arrasarà la casa, et desarrelarà d'entre els vius.  C.I.

8 Els justos, quan ho vegin,        diran admirant-se'n: 9 «Mireu l'home valent:        no buscava en Déu la seva força, es refiava de la seva riquesa,        jugava segur».

10 Però jo, com l'olivera en plena vida982,        dins la casa de Déu, confio en el seu amor        per sempre més. 11 Sempre us donaré gràcies        pel que vós heu fet; davant dels vostres fidels proclamaré        la bondat del vostre nom.

1 Del mestre de cant. Al to de «Mahlat». Maskil. De David

2 Els insensats pensen dintre seu:        «Déu no és res». Són corromputs, la seva culpa és detestable,        ni un no fa el bé! —1180→ Déu guaita des del cel,        per veure com són els homes, per observar si n'hi ha cap d'assenyat,        que busqui Déu.

4 S'han fet enrera,        s'han pervertit tots plegats, ni un no fa el bé, ni un de sol.

5 Aquests malèfics veuran clarament,        i ho proclamaran, que els qui devoren el meu poble,        és pa sagrat que devoren, 6 Quin esglai s'apodera d'ells!        És inexplicable el seu esglai, Déu escampa els ossos dels agressors, quedaran confosos, Déu els abandona.

7 Oh! Que vingui de Sió        la salvació d'Israel! Quan Déu renovi        la vida del seu poble, Jacob s'omplirà de goig,        Israel s'alegrarà.

1 Del mestre de cant. Per a instruments de corda. Maskil. De David. 2 Quan els zifeus anaren a dir a Saül: «¿David no s'ha amagat entre nosaltres?»985

3 Déu poderós, feu-me justícia, salveu-me, pel vostre nom! 4 Escolteu la meva súplica, escolteu les meves paraules. 5 Mireu com s'aixequen contra mi, —1181→ amb quina violència em volen la mort. No pensen en Déu.  C.I.

6 Però és Déu qui m'ajuda, i fa costat als meus defensors.

7 Recaurà sobre els enemics el mal que em volen, els desarmarà la vostra justícia.

8 De tot cor oferiré sacrificis, us lloaré, Jahvè, perquè sou bo; 9 m'heu alliberat del perill, i he vist desfets els enemics.

1 Del mestre de cant. Per a instruments de corda. Maskil. De David

2 Déu meu, escolteu el meu prec, no us amagueu quan us suplico. 3 Escolteu atent i responeu-me,        perdut com vaig, portant arreu el meu dolor. 4 Els crits dels enemics, la fúria dels malvats,        em fan delirar; aboquen damunt meu malediccions        de l'odi que em tenen.

5 Sento el cor adolorit dintre meu, un pànic de mort s'apodera de mi, 6 m'agafa por i tremolor d'esgarrifança: 7 «Oh, si tingués les ales del colom!        D'una volada aniria a aixoplugar-me. 8 Fugiria errant, ben lluny,        i m'estaria al desert.  C.I.  9 De pressa buscaria un recer        contra l'huracà».

—1182→

10 El Senyor els desconcerta,        i divideix les seves llengües987;        veig a la ciutat        violències i discòrdies; 11 nit i dia, per les muralles        hi ha qui fa la ronda, i dins mateix de la ciutat        veig crims i males arts; 12 als seus mercats abunden        l'engany i l'avarícia. 13 Si fos un enemic el qui m'insulta,        me n'hauria escapat; si em perseguissin els qui no m'estimen,        me'n podria amagar. 14 Però ets tu, el meu company,        el meu amic i confident; 15 una dolça intimitat ens unia        anàvem plegats entre la gent a la casa de Déu.

16 Que els arribi la mort de sorpresa, que baixin vius al país dels morts;        hi ha tanta maldat a casa seva!

17 Però jo invoco Déu,        i Jahvè em salvarà. 18 Al vespre, al matí, al migdia988,        li confio el meu dolor,        i ell m'escoltarà. 19 Guardarà la meva vida        de tants que combaten contra mi. 20 Déu m'escoltarà,        i ell, que regna des de sempre,  C.I.  els humiliarà,        perquè no volen esmenar-se ni temen Déu. 21 Trenquen els tractes de pau,        violen els pactes.

—1183→

22 Els seus llavis parlen amb unció,        però el seu cor és combatiu; tenen paraules suaus, que llisquen com l'oli,        però són punyals desembeinats.

23989 Deixa a les mans de Jahvè el teu destí;        ell et mantindrà        i no permetrà mai de la vida        que sucumbeixi el just.

24 Vós, Déu meu, els fareu baixar        a la fossa de la mort990; els homes traïdors i sanguinaris        no arribaran a mitja vida.        En canvi, jo confio en vós.

1 Del mestre de cant. Al to de «Ionat elim rehoquim»992. De David. Miktam. Quan els filisteus l'agafaren a Gat.993

2 Compadiu-vos de mi, Déu meu, que els homes ja em tenen a les mans; no paren de seguir-me tot el dia,        3 ja són a la vora, tothom combat contra mi.

4 Quan m'arriba un dia terrible,        jo confio en vós.

5 Celebro les promeses de Déu; confio en ell i no tinc por de res. Què poden fer-me els homes?

6 No paren de parlar i de rumiar, tots els seus plans van contra mi; —1184→ 7 m'espien des d'un racó per fer-me mal i em segueixen els passos buscant el moment per matar-me.

8 Sospeseu la seva culpa, abateu els insolents, Déu meu. 9 Heu dut el compte de la meva vida errant, en el vostre odre m'heu recollit les llàgrimes994.

10 Veuré la retirada dels enemics, i el dia que us invoqui, sabré que Déu m'afavoreix.

11 Celebro les promeses de Déu; 12 confio en ell, no tinc por de res. Què poden fer-me els homes?

13 Mantinc les prometences, Déu meu, les compliré en acció de gràcies. 14 M'heu alliberat de la mort, heu guardat el meu peu d'ensopegar, perquè camini al vostre davant, Déu meu,        a la llum d'aquesta vida.

1 Del mestre de cant. Al to de «Taixhet»996. De David. Miktam. Quan fugí de Saül a la cova.997

2 Compadiu-vos de mi, Déu meu, compadiu-vos de mi! En vós trobo refugi, m'acullo a l'ombra de les vostres ales, fina que passin aquests mals. 3 Clamo al Déu Altíssim, al Déu que tant m'afavoreix. 4 M'enviarà des del cel un salvador, —1185→ confondrà els perseguidors que ja em tenien a la mà; Déu em dóna prova d'un amor fidel.

5 Estic voltat de lleons, capaços de devorar-me; les seves dents són llances i fletxes, la seva llengua, una espasa esmolada.

6 Alceu-vos cel amunt, Déu meu, i ompliu la terra de la vostra glòria.

7 M'havien parat un llaç sota els peus,        i ells mateixos s'hi han agafat; havien obert un clot davant meu,        i ells mateixos hi han caigut.  C.I.  8 El meu cor se sent segur, Déu meu,        se sent segur el meu cor.        Tocaré i cantaré:        9 desvetlla't, cor, inspira't; desvetlleu-vos, arpa i lira meva,        vull desvetllar l'aurora. 10 Us lloaré enmig dels pobles, Senyor,        us cantaré davant de les nacions. 11 El vostre amor és gran fins al cel, la vostra lleialtat arriba fins als núvols.

12 Alceu-vos cel amunt, Déu meu, i ompliu la terra de la vostra glòria.

1 Del mestre de cant. Al to de «Taixhet». De David. Miktam.

2 ¿Sabeu què és fer justícia, poderosos? ¿Sentencien entre els homes amb raó? 3 Conscientment cometeu injustícies, és la violència, allò que pesa als vostres ulls, —1186→ 4 Els malvats, en néixer, ja es desvien, els mentiders s'extravien de petits; 5 porten verí com les serps, com l'àspid sord que es tapa les orelles, 6 per no sentir el cant del bruixot, que amb el seu art l'encantaria.

7 Déu meu, arranqueu-los les dents de la boca, trenqueu, Jahvè, els ullals d'aquests lleons! 8 Que es fonguin com l'aigua que s'escola, i s'eixuguin com l'herba trepitjada; 9 que siguin com el llimac que es desfà arrossegant-se999, com l'avortó que no arriba a veure el sol. 10 Abans no facin mata les seves espines, que l'huracà se'ls endugui com un card1000. 11 El just, veient que feu justícia, ho celebrarà, la sang dels malvats li tacarà els peus, 12 i tothom dirà: «Mireu el just, quina collita! Ara es veu: Déu és jutge de la terra».

1 Del mestre de cant. Al to de «Taixhet». De David. Miktam. Quan Saül envià a custodiar la casa per matar-lo.1002

2 Déu meu, allibereu-me dels enemics, protegiu-me contra els qui m'ataquen, 3 deslliureu-me dels qui van amb males arts, salveu-me dels homes sanguinaris. 4 Mireu com m'estan espiant, com s'apleguen contra mi els poderosos, sense haver-los fet cap mal, Jahvè, 5 i m'escometen sense haver-ho merescut. Alceu-vos, veniu a veure-ho, 6 Jahvè dels exèrcits, Déu d'Israel; desvetlleu-vos i judiqueu els insolents, no planyeu aquests traïdors!  C.I.

—1187→

7 Tornen cada vespre,        grunyint com els gossos,        rondant per la ciutat. 8 Amb quina violència parlen! els seus llavis semblen punyals i diuen: «Qui ens pot sentir?»

9 Però vós, Jahvè, us en rieu, us burlen de tots els insolents. 10 A vós us miro, ciutadella meva! Déu és el meu castell. 11 Déu, que m'estima, em va al davant, i em fa veure derrotats els enemics. 12 No els maten, que el poble se n'oblidaria. Dispersen-los, abaten-los amb el vostre poder, vós que ens escuden, Senyor. 13 És un pecat cada paraula dels seus llavis. Que es tornin contra ells les malediccions i els seus mots d'orgull i d'injustícia; 14 ells criden: «Destruïu, destruïu del tot, i que no en quedi ni rastre». I al país d'Israel i per tota la terra tothom sabrà que és Déu qui domina.  C.I.

15 Tornen cada vespre,        grunyint com els gossos,        rondant per la ciutat. 16 Van d'un lloc a l'altre buscant un os per a rosegar, i udolen fins que queden satisfets.

17 Però jo cantaré la vostra ajuda, aclamaré el vostre amor així que apunti el dia. Heu estat per a mi la muralla on m'he emparat a l'hora del perill. 18 Jo us canto, ciutadella meva!        Déu és el meu castell,        és el Déu que m'estima.

  —1188→  

1 Del mestre de cant. Al to de «Xuixan edut»1004. Miktam. De David. Per a ensenyar. 2 Quan va lluitar amb Aram Naharaim i Aram de Sobà, i Joab tornà i va batre Edom, dotze mil homes, a la vall de la Sal.1005

3 Déu meu, ens heu abandonat i dispersat; esteu irritat. Però, torneu a reunir-nos. 4 Heu sotragat el país i l'heu clivellat; repareu-li les esquerdes, que s'esfondra! 5 El vostre poble n'ha hagut de veure de ben dures, el transtorna aquest vi que li feu beure1006. 6 Ens heu donat el senyal de desbandada, ens escapem en veure els arquers.  C.I.

7 Salveu els vostres amics, que el vostre braç ens alliberi, escolteu-nos.

8 Déu ha donat un oracle al seu santuari: «Quina alegria! Repartiré Siquem, amidaré la vall de Socot, 9 Galaad és meu, és meu Manasés, Efraïm és el casc que em cobreix el cap, Judà és el meu ceptre. 10 Moab és la pica on em rento, llanço la sandàlia sobre Edom, crido victòria contra Filistea».

11 ¿Qui em conduirà a la ciutat forta, qui em conduirà fins a Edom, 12 sinó vós, Déu meu, vós mateix que ens havíeu abandonat, i ja no sortíeu amb els nostres exèrcits? 13 Ajudeu-nos contra els enemics; —1189→ l'auxili dels homes és inútil! 14 Vencerem pel poder de Déu, ell mateix trepitjarà els enemics.

1 Del mestre de cant. Per a instruments de corda. De David.

2 Déu meu, escolteu el meu clam,        ateneu la meva súplica; 3 us invoco lluny del país        amb el cor desolat.        Porteu-me dalt d'una roca inaccessible, 4 vós que sou el meu refugi i una torre enfront de l'enemic. 5 Tant de bo que trobi sempre acolliment a casa vostra, i que m'empari l'ombra de les vostres ales.  C.I.

6 Vós, Déu meu, heu escoltat els meus anhels, heu concedit l'heretatge als qui us veneren.

7 Afegiu nous dies a la vida del rei, que els seus anys s'allarguin més i més. 8 Que regni per sempre a la vostra presència i el guardi el vostre amor fidel. 9 I jo cantaré el vostre nom, compliré cada dia allò que us havia promès.

1 Del mestre de cant. D'Iditun. Salm. De David.

2 Tan sols en Déu reposa la meva ànima,        d'ell em ve la salvació. —1190→ 3 Tan sols ell és la roca que em salva, és el castell on em trobo segur.

4 Fins quan us llançareu contra un home        vosaltres, tots junts, per enderrocar-lo,        com una muralla a punt de caure,        com una tàpia que s'esfondra.        5 Sols pensen com podran enganyar,        com podran tirar-me a terra; mentre beneeixen amb la boca,        maleeixen dintre seu.  C.I.

6 Reposa només en Déu, ànima meva,        d'ell em ve tota esperança. 7 Tan sols ell és la roca que em salva, és el castell on em trobo segur.

8 En Déu tinc la salvació i la glòria,        és la meva roca inexpugnable;        trobo en Déu el meu refugi.

9 Vosaltres, poble reunit, confieu en ell, desfogueu davant d'ell el vostre cor:        Déu és el nostre refugi.  C.I.

10 La gent senzilla són com el fum, i els nobles són només aparença;        tots plegats a les balances        no pesen més que el vent. 11 No us refieu dels diners mal adquirits,        no us il·lusioneu amb béns robats; si augmentaven les riqueses,        no hi posen el cor. 12 Déu ha parlat,        i he entès dues coses: que de Déu és el poder        13 i l'amor és del Senyor; i que vós pagueu a cadascú        segons les seves obres1009.

  —1191→  

1 Salm. De David. Quan era al desert de Judà.1011

2 Vós, Jahvè, sou el meu Déu; jo us cerco. Tot jo tinc set de vós, per vós es desviu el meu cor, com terra eixuta, sense una gota d'aigua. 3 Jo us contemplava al vostre santuari quan us veia gloriós i poderós. 4 L'amor que em teniu val més que la vida; per això els meus llavis us lloaran. 5 Que us pugui beneir tota la vida i alçar les mans lloant el vostre nom. 6 Saciat del bo i millor, us lloaré amb la joia als llavis1012. 7 Quan des del llit us recordo, passo les nits pensant en vós, 8 perquè vós m'heu ajudat, i sóc feliç sota les vostres ales. 9 La meva ànima s'ha enamorat de vós, em sosté la vostra mà.

10 Però els qui em volien la mort baixaran sota terra, 11 seran víctimes de l'espasa, menjar per als xacals.

12 El rei celebrarà allò que Déu ha fet, se'n gloriaran els fidels que juren pel seu nom quan veuran que callen els seus calumniadors.

  —1192→  

1 Del mestre de cant. Salm. De David.

2 Escolteu, Déu meu, el meu plany, guardeu-me d'aquests temibles enemics, 3 empareu-me contra el complot dels dolents, contra la conspiració dels qui van amb males arts. 4 Esmolen la llengua com espases, tiren com fletxes paraules verinoses, 5 tiren d'amagat contra els innocents, disparen per sorpresa, no els veu ningú. 6 S'animen a fer mal, calculen com amagaran els seus paranys, i pensen: «Qui se n'adonarà?» 7 Tramen maleses i s'ho amaguen, és impenetrable el seu interior.

8 Però Déu els dispara una fletxa, i de sobte queden ferits. 9 La pròpia llengua els ha fet caure, tothom qui ho veu es mofa d'ells. 10 Tota la gent se n'admira, proclamen l'obra de Déu i ponderen les seves meravelles. 11 El just celebra l'obra del Senyor,        i en ell troba refugi; els homes rectes se'n glorien.

1 Del mestre de cant. Salm. De David. Càntic.

2 Sou digne de lloança,        Déu meu, a Sió; —1193→ sou digne que us complim les prometences,        3 vós que escolteu les pregàries. A vós presenten els homes        4 les seves culpes. Quan les nostres faltes ens aclaparen,        vós ens les perdoneu. 5 Feliços els qui vós escolliu        per anar a viure als vostres atris. Ens saciarem dels béns de casa vostra,        dels dons sagrats del vostre temple1015.

6 Déu, salvador nostre, vós ens responeu        amb prodigis de bondat; sou l'esperança de tots els continents        i de les illes llunyanes; 7 amb la vostra força planteu les muntanyes,        cenyit com un valent; 81016 apaivagueu el bramul de la mar,        el bramul de les onades        i els avalots dels pobles. 9 Els habitants de la terra s'esglaien        en veure els vostres prodigis; les portes de l'aurora i del crepuscle        s'omplen de goig1017. 10 Vetlleu per la terra i la regueu1018,        l'enriquiu a mans plenes. El rierol de Déu desborda d'aigua        per preparar els sembrats.        Fecundeu la terra,        11 n'amareu els soles, n'aplaneu els terrossos,        l'ablaniu amb els xàfecs,        beneïu allò que hi germina. 12 Coroneu l'anyada amb l'abundor que cau del cel, la fertilitat regalima de la vostra carrossa. 13 Aclama joiós l'herbei de l'estepa,        s'engalanen els turons, 14 les prades es vesteixen de ramats, —1194→        les valls, cobertes de blat, clamen joioses i canten.

1 Del mestre de cant. Càntic. Salm.

Aclama Déu, tota la terra. 2 Canteu la glòria del seu nom, canteu la seva fama gloriosa. 3 Digueu a Déu: «Que en són d'admirables, les vostres obres! En veure-us tan gran i poderós, fins els enemics busquen el vostre favor. 4 Tota la terra es prosterna davant vostre i canta la glòria del vostre nom.»  C.I.  5 Veniu, contempleu les gestes de Déu. Que n'és, d'admirable, el que fa amb els homes! 6 Convertí la mar en terra ferma, passaren el riu a peu eixut. Ell és la nostra alegria, 7 ell, que sempre governa amb el seu poder. Els seus ulls vigilen les nacions; que es guardin els rebels de revoltar-se.  C.I.  8 Pobles, beneïu el nostre Déu, feu sentir el vostre crit de lloança; 9 Déu ens preserva la vida i manté segurs els nostres peus. 10 Ens heu provat, Déu nostre, com la plata, ens depuràveu al foc; 11 heu fet que caiguéssim al parany; el feix que ens vau carregar era insuportable, 12 cavalcaven damunt nostre, vam caure dins del foc i dins de l'aigua. Però a la fi ens deixeu respirar.

—1195→

13 Porto víctimes a casa vostra, vinc a complir les prometences 14 que havien fet els meus llavis a l'hora del perill. 15 Us ofereixo aquestes víctimes escollides, puja davant vostre el fum dels moltons, us sacrifico vedells i cabrits.  C.I.

16 Veniu, fidels de Déu, escolteu-me, us contaré el que ha fet per mi. 17 Mentre jo l'invocava, ja tenia a flor de llavis l'acció de gràcies. 18 Si el meu cor s'hagués fiat de males arts, no m'hauria escoltat el Senyor; 19 però ara Déu m'ha escoltat, ha fet cas de les meves súpliques. 20 Beneït sigui Déu: No ha refusat la meva súplica, i ni m'ha negat el seu amor.

1 Del mestre de cant. Per a instruments de corda. Salm. Càntic.

2 Que Déu s'apiadi de nosaltres i ens beneeixi, que ens faci veure la claror de la seva mirada.  C.I.  3 La terra coneixerà els vostres designis, i tots els pobles veuran la salvació.

4 Que us lloïn les nacions, Déu nostre, que us lloïn tots els pobles alhora.

5 Que els pobles s'alegrin i cridin de goig. Vós regiu el món amb justícia, regiu les nacions amb rectitud, i guieu els pobles de la terra.  C.I.

—1196→

6 Que us lloïn les nacions, Déu nostre, que us lloïn tots els pobles alhora.

7 La terra ha donat el seu fruit, Jahvè, el nostre Déu, ens beneeix. 8 Que Jahvè ens beneeixi, i el venerin d'un cap a l'altre de la terra.

1 Del mestre de cant. De David. Salm. Càntic.

2 Déu s'alça: que es dispersin els enemics, i fugin davant d'ell els qui l'odien. 3 Que s'esvaeixin de pressa com el fum, i es fonguin com la cera vora el foc; que no quedi rastre dels dolents davant de Déu. 4 Que s'alegrin davant d'ell els justos, que no planyin res per celebrar el seu triomf. 5 Canteu a Déu, lloeu el seu nom, deixeu pas al qui té els núvols per carrossa. El seu nom és Jah; celebreu davant d'ell el seu triomf. 6 Déu és pare d'orfes, defensor de viudes, des del lloc sagrat on resideix. 7 Déu dóna casa als desemparats, allibera els captius i els enriqueix, però els rebels es queden al desert. 8 Déu nostre, quan sortíeu guiant el poble,        quan avançàveu per la solitud,  C.I.  9 la terra tremolà i el cel fou generós, davant de Déu, del Déu del Sinaí, davant de Déu, del Déu d'Israel. 10 Vau fer caure una pluja abundant per refer els vostres camps esgotats; 11 vau allotjar-hi la vostra família. —1197→ Instal·làreu els pobres, Déu nostre, al país fèrtil del vostre patrimoni.

12 El senyor pronuncia un oracle: «Milers de missatgeres anuncien la victòria: 13 Fugen, fugen els reis dels exèrcits; al campament reparteixen botí. 14 Mentre jèieu entre les cledes, les ales del colom es cobrien de plata i l'or refulgia a les seves plomes.»

15 Quan l'Omnipotent dispersà els reis, la muntanya de Salmon quedà blanca de neu. 16 Són altíssimes, són escarpades les muntanyes de Basan. 17 Muntanyes escarpades, per què envegeu la muntanya que Déu s'ha triat per residir? Jahvè hi habitarà per sempre més! 18 Són mils de milers les carrosses de Déu; des del Sinaí, el Senyor ve al lloc sagrat. 191022 Heu pujat a Merom, hi heu fet captius, al santuari d'Adam rebeu dons en homenatge, fins els rebels han d'habitar-hi, Jah, Déu.

20 Beneït sigui el Senyor dia rera dia; és ell qui ens porta, el Déu salvador nostre.  C.I.  21 Per a nosaltres és el Déu que salva, que pot rescatar de la mort. 22 Déu esberla els caps dels enemics, dels qui s'obstinen en la seva maldat. 23 El Senyor diu: «Fins de Basan els faré tornar, i ni que fossin al fons de la mar; 24 la sang dels enemics et tenyirà els peus, i els teus gossos la lleparan».

25 Veig venir, Déu meu, les processons1023; són processons del meu Déu i el meu rei, camí del lloc sagrat.

—1198→

26 Els cantors obren la comitiva, la clouen els músics, al mig les donzelles toquen els tambors. 27 «En dies d'aplec beneïu Déu, beneïu el Senyor, gent d'Israel». 28 Benjamí, el més petit, obre la marxa; segueixen, amb els seus batallons, els prínceps de Judà, de Zabuló, de Neftalí. 29 Déu meu, desplegueu aquell poder amb què vau intervenir a favor nostre, 30 des del vostre temple de Jerusalem. Vindran reis a dur-vos ofrenes. 31 Amenaceu la Fera del Canyar, el Ramat de Toros, els Vedells dels Pobles1024. En senyal de rendició pagaran tribut a pes de plata. Disperseu les nacions que volen la guerra. 32 Vindran els magnats de l'Egipte, l'Etiopia estendrà les mans a Déu.

33 Canteu a Déu, reialmes de la terra,        toqueu himnes al Senyor,  C.I.  34 al qui vola amb la carrossa pels cels més llunyans. Escolteu el seu tro majestuós, 35 canteu la majestat de Déu, la seva grandesa sobre Israel, la seva majestat dalt dels núvols. 36 Des del seu lloc sagrat Déu és temible;        és el Déu d'Israel, que dóna poder i valentia al seu poble.        Que Déu sigui beneït!

  —1199→  

1 Del mestre de cant. Al to de «Xoixanim». De David.

2 Salveu-me, Déu meu! L'aigua em cobreix,        m'estic ofegant; 3 he caigut en un fangar sense fons        i no tinc on posar els peus; em trobo mar endins        i les onades se m'enduen. 4 Estic rendit de tant cridar,        tinc el coll adolorit, els ulls se'm consumeixen        d'esperar el meu Déu. 5 Són més que cabells no tinc al cap        els qui m'odien perquè sí; són més forts que jo mateix        els qui em volen mal sense motiu. M'obligaran a tornar allò que no he pres?1026

6 Déu meu, vós sabeu qui sóc jo, i no desconeixeu les meves culpes. 7 Que jo no fracassi, Jahvè dels exèrcits: els qui esperen en vós quedarien defraudats; que jo no fracassi, Déu d'Israel: seria un desengany per als qui us cerquen. 8 Per vós he d'aguantar els escarnis, i abaixo els ulls, avergonyit; 9 els meus germans em consideren foraster, em desconeixen els meus familiars. 101027 El zel del vostre temple em consumia, i he hagut de rebre els insults dels qui us ultratgen. 11 Si veuen que no menjo i estic trist, encara m'escarneixen. 12 Si vaig de dol, vestit amb un sac negre, tot són enraonies sobre mi; —1200→ 13 em dediquen sàtires a les places, i a les tavernes, músiques i cants. 14 Us prego, Jahvè, en aquesta hora propícia; escolteu-me, Déu meu, vós que estimeu tant, vós que sou fidel a salvar els amics. 15 Traieu-me del fang, que no m'enfonsi, salveu-me del fons de la mar. 16 Que no se m'emportin endins les onades, que el remolí no m'engoleixi i no clogui com un pou la seva boca. 17 El vostre amor, Jahvè, vessa bondat; mireu-me i responeu-me, vós que estimeu tant. 18 No em priveu de la vostra mirada, cuiteu a respondre, que estic en perill. 19 Veniu al meu costat, defenseu-me dels enemics! 20 Vós sabeu com m'escarneixen, vós veieu la vergonya que passo. No hi ha bàlsam 21 capaç d'amorosir les ferides incurables del meu cor. He esperat en va qui em compadís, no trobo ningú que m'aconselli. 22 Em tiren fel1028 al menjar, i vinagre a la beguda. 231029 Se'ls tornarà un parany la taula sagrada, i els seran un llaç els convits del temple. 24 Se'ls entelaran els ulls, i no hi veuran, les forces els flaquejaran a cada moment. 25 Abocareu el càstig damunt d'ells, se n'apoderarà el rigor del vostre foc; 261030 els deixareu desolat el campament, no quedarà ni una ànima a les seves tendes. 27 Ja que persegueixen el qui vós heu ferit, per acabar de maltractar-lo. 28 Els tindreu en compte noves culpes, i mai no se'n veuran absolts; 29 els esborrareu del llibre dels vius, no els podreu inscriure al registre dels justos. —1201→ 30 Jo, Déu meu, sóc un pobre sofrent. Que el vostre ajut em defensi.

31 Els meus càntics lloaran el non de Déu, reconeixeran la grandesa de Jahvè, 32 i seran del seu grat més que les víctimes, més que un toro i un vedell ja fet. 33 Se n'alegraran els humils quan ho vegin; els qui busquen Déu sincerament diran: «Tingueu llarga vida.» 34 Jahvè escolta sempre els desvalguts, no té abandonats els seus captius. 35 Que el lloïn el cel i la terra, els mars i tot allò que s'hi mou. 36 Déu salvarà Sió, reconstruirà les viles de Judà; hi habitaran els servents de Déu, 37 ells i els seus fills les posseiran, hi viuran els qui estimen el seu nom.