Salm 118 (117): Himne triomfal d'acció de gràcies¹¹⁶⁴

	1Enaltiu Jahvè. Que n'és, de bo,
	perdura eternament el seu amor.
	2 Que respongui la casa d'Israel:
	perdura eternament el seu amor.
	3 Que respongui la casa d'Aharon:
	perdura eternament el seu amor.
	4 Que responguin els qui veneren Jahvè:
	perdura eternament el seu amor.

	5 Enmig del perill vaig clamar a Jahvè,
	i em va escoltar i me'n va treure.
	6¹¹⁶⁵ Tinc Jahvè a favor meu, res no em fa por,
	què em poden fer, els homes?
	7 Tinc Jahvè a favor meu, ell em defensa,
	veuré caure els enemics.
	8 Més val emparar-se en Jahvè
—1269→
	que posar confiança en els homes.
	9 Més val emparar-se en Jahvè
	que fiar-se dels poderosos.

	10 Quan totes les nacions m'envoltaven,
	invocant Jahvè les he vençudes.
	11 Quan m'envoltaven i estrenyien el setge:
	invocant Jahvè les he vençudes.
	12 Quan m'envoltaven com un eixam,
	i s'arboraven com foc d'argelagues.
	invocant Jahvè les he vençudes.
	13 M'empenyien tan fort, que anava a caure,
	però Jahvè m'ha sostingut.
	14 De Jahvè em ve la força i el triomf,
	és ell qui m'ha salvat.

	15 Escolteu, crits de festa i de victòria
	al campament dels justos:
	«La dreta de Jahvè fa proeses,
	16 la dreta de Jahvè em glorifica,
	la dreta de Jahvè fa proeses».

	17 No moriré, viuré encara,
	per contar les proeses de Jahvè.
	18 Els càstigs de Jah han estat severs,
	però no m'ha abandonat a la mort.

	19 Obriu-me les portes dels justos¹¹⁶⁶;
	entraré a donar gràcies a Jah.
	20 Aquest és el portal de Jahvè,
	els justos hi poden entrar.
	21 Gràcies, perquè vós m'heu escoltat
	i heu vingut a salvar-me.

	22 La pedra que rebutjaven els constructors
	ara corona l'edifici¹¹⁶⁷.
	23 És Jahvè qui ho ha fet,
	i els nostres ulls se'n meravellen.
—1270→
	24 Avui és el dia en què ha obrat Jahvè,
	alegrem-nos i celebrem-lo.
	25 Ah, Jahvè, doneu-nos la victòria!
	Ah, Jahvè, feu que prosperem!¹¹⁶⁸

	26 Beneït el qui ve en nom de Jahvè!
	Us beneïm des de la casa de Jahvè!
	27 Jahvè és Déu. Que ell ens il·lumini!
	Porteu els rams, ordeneu la processó
	fins a les vores de l'altar¹¹⁶⁹.

	28 Vós sou el meu Déu, us dóno gràcies,
	us exalço, Déu meu!
	29 Enaltiu Jahvè. Que n'és, de bo,
	perdura eternament el seu amor.

Salm 119 (118): Elogis de la llei divina¹¹⁷⁰

Àlef


	1 Feliços els homes de conducta irreprensible,
	que segueixen la llei de Jahvè¹¹⁷¹.
	2 Feliços els homes que guarden el seu pacte
	i busquen Jahvè amb tot el cor,
	3 no cometen mai cap mal,
	segueixen els seus camins.
	4 Heu donat els vostres preceptes
	perquè siguin observats fidelment.
	5 Tant de bo els meus camins no es desviïn
	de guardar els vostres decrets;
	6 mai no em veuré decebut,
	si tinc davant els vostres manaments.
	7 El meu cor us lloarà amb sinceritat,
	quan aprengui que heu obrat amb justícia.
	8 Vull guardar els vostres decrets,
	no m'abandoneu, no em deixeu sol.

—1271→

Bet


	9 Com mantindrà pur, un jove, el seu camí?
	Vivint d'acord amb la vostra paraula.
	10 Us he buscat amb tot el cor,
	no deixeu que m'aparti dels manaments.
	11 Guardo al fons del cor allò que heu promès,
	per no pecar contra vós.
	12 Sou beneït, Jahvè,
	feu que aprengui els vostres decrets.
	13 Els meus llavis compten una a una
	les sentències que vós heu donat.
	14 Sóc més feliç guardant el pacte
	que fruint de grans riqueses.
	15 Vull considerar els vostres preceptes
	i fixar-me en els vostres camins.
	16 Els vostres decrets són la meva delícia,
	no oblidaré mai allò que heu promès.

Guímel


	17 Feu aquesta gràcia al vostre servidor:
	que visqui pensant en la paraula que heu donat.
	18 Obriu-me els ulls i podré contemplar
	les meravelles de la vostra llei.
	19 Sóc foraster en aquest país,
	o m'amagueu els vostres manaments.
	20 La meva ànima està assedegada
	de sentir a cada moment les vostres sentències.
	21 Amenaceu de maleir els superbs,
	que es desvien dels manaments.
	22 Allunyeu de mi les burles i els menyspreus
	perquè jo guardo el vostre pacte.
	23 Ni que els governants deliberessin contra mi,
	jo faria l'elogi dels vostres decrets.
	24 El vostre pacte fa la meva delícia,
	aquests decrets són els meus consellers.

Dàlet


	25 Em veig sepultat a la pols,
	feu-me viure com vàreu prometre.
	26 Us he exposat els meus camins, i m'heu atès,
—1272→
	feu que aprengui els vostres decrets.
	27 Feu-me entendre el camí dels preceptes,
	i faré l'elogi de les vostres meravelles.
	28 La meva vida es consumeix de pena;
	renoveu-me com em vàreu prometre.
	29 Aparteu-me dels falsos camins,
	doneu-me, Jahvè, la ostra llei.
	30 He escollit els camins de veritat,
	i he admès les vostres sentències.
	31 Estic enamorat del vostre pacte,
	Jahvè, que no em vegi defraudat.
	32 Correré pels camins dels manaments,
	si vós m'eixampleu el cor.


	33 Mostreu-me el camí dels vostres decrets,
	que el vull seguir fins al final.
	34 Feu-me entendre la vostra llei,
	que la vull guardar amb tot el cor.
	35 Guieu-me pel camí dels manaments,
	que jo me l'estimo de debò.
	36 Inclineu el meu cor al vostre pacte,
	feu que no em deixi subornar.
	37 Aparteu els meus ulls dels qui són no-res;
	és el vostre camí el que em donarà la vida.
	38 Compliu amb mi, servent vostre, la promesa
	que vau fer per als qui creuen en vós.
	39 Allunyeu les burles que jo em temo;
	sé que són bones les sentències que heu donat.
	40 Mireu com estimo els vostres preceptes,
	doneu-me la vida, vós que sou just.

Uau


	41 Que vinguin els vostres favors, Jahvè,
	salveu-me com havíeu promès;
	42 que pugui respondre als qui
	es burlen de mi: «Confio en la seva paraula».
	43 No em tragueu dels llavis la promesa que no enganya:
	confio en el vostre judici.
	44 Vull complir sempre la vostra llei,
—1273→
	la vull complir fins al darrer moment,
	45 vivint amb un cor ample,
	jo que medito els vostres preceptes.
	46 Davant dels reis parlaré del vostre pacte
	sense avergonyir-me'n.
	47 Els manaments fan les meves delícies,
	me'ls estimo de debò.
	48 Alço a vós les mans,
	elogiant els vostres decrets.

Zain


	49 Recordeu la promesa que em vau fer,
	i que manté la meva esperança.
	50 això és el que em conforta en les penes,
	la vostra paraula que em promet la vida.
	51 Quan els superbs es reien tant de mi,
	no em decantava de la vostra llei.
	52 Recordava els judicis eterns,
	i aquest record em confortava.
	53 M'encenc d'indignació,
	veient que els injustos abandonen la llei,
	54 Els vostres decrets són el tema dels meus cants
	quan em trobo en un país foraster.
	55 Jahvè, fins de nit recordo el vostre nom,
	i vetllo pensant en la llei.
	56 M'emprenc com a cosa pròpia
	la guarda dels vostres preceptes.

Het


	57 Jahvè és la meva heretat,
	vull estar atent a les vostres paraules:
	58 Cerco de tot cor el vostre esguard,
	compadiu-vos de mi com vau prometre.
	59 Examino els meus camins,
	perquè els meus peus segueixin la llei.
	60 De pressa, sense torbar-me, avanço
	en la guarda dels vostres manaments.
	61 Els paranys dels justos em volen capturar,
	però jo no oblido la vostra llei.
	62 A mitjanit em llevo a lloar-vos,
—1274→
	perquè són justos els vostres judicis.
	63 M'uneixo amb els fidels,
	que guarden els preceptes.
	64 Jahvè, la terra és plena del vostre amor;
	feu que aprengui els vostres decrets.

Tet


	65 Heu fet feliç el vostre servent,
	com vós, Jahvè, vau prometre.
	66 Doneu-me coneixement i bon sentit,
	que jo tinc fe en els manaments.
	67 Quan encara no sofria, vivia esgarriat,
	però ara tinc presents les promeses.
	68 Vós sou bo, vós feu el bé;
	feu que aprengui els vostres decrets.
	69 No curen de res, els remeis dels superbs;
	jo guardo amb tot el cor els preceptes.
	70 Els seus cors s'han endurit, són insensibles,
	però jo trobo en la llei les meves delícies.
	71 M'ha fet bé haver sofert tantes penes:
	hi aprenc els vostres decrets.
	72 M'estimo més la llei que surt dels vostres llavis,
	que mil monedes d'or o de plata.

Iod


	73 Les vostres mans m'han fet i m'han creat,
	feu-me capaç d'aprendre els manaments.
	74 Els fidels s'alegraran en veure
	que espero allò que heu promès.
	75 Jahvè, sou just, ho reconec,
	i és amb raó que he sofert tantes penes.
	76 Que el vostre amor em conforti,
	com vau prometre al vostre servent.
	77 Quan arribi la vostra pietat, jo tindré vida,
	la llei farà les meves delícies.
	78 Que es confonguin els superbs d'oprimir-me injustament;
	jo faré l'elogi dels vostres preceptes.
	79 Es posaran a favor meu els fidels,
	els qui coneixen el vostre pacte.
—1275→
	80 Si guardo plenament els vostres decrets,
	no quedaré confós.

Caf


	81 Em sento defallir de tant esperar la salvació,
	però confio en la vostra paraula.
	82 Esperant la vostra promesa se'm cansen els ulls,
	i exclamo: «Quan vindreu a consolar-me?»
	83 Fins si em quedava tot ressec,
	no oblidaria els vostres decrets.
	84 Quan de temps viurà el vostre servent?
	Quan fareu justícia dels qui em persegueixen?
	85 M'han posat paranys els superbs
	que no viuen segons la vostra llei.
	86 Tots els vostres manaments són justos;
	defenseu-me que em persegueixen injustament.
	87 Han estat a punt d'esborrar-me de la terra,
	però jo no he abandonat els preceptes.
	88 Per l'amor que em teniu, salveu-me la vida,
	i guardaré el vostre pacte.

Làmed


	89 Les vostres promeses, Jahvè, són eternes,
	persistiran com el cel.
	90 La vostra fidelitat es manté pels segles,
	com es manté la terra que vau crear.
	91 Cel i terra subsisteixen per decisió vostra,
	perquè tot l'univers us obeeix.
	92 Si en la llei no hagués trobat les meves delícies,
	m'haurien aclaparat les meves penes.
	93 Pels vostres preceptes em doneu la vida,
	jo mai no els oblidaré.
	94 Sóc vostre, salveu-me,
	que jo medito els preceptes.
	95 Els injustos esperen l'ocasió de perdre'm,
	i jo miro d'entendre el vostre pacte.
	96 La cosa més perfecta té els seus límits,
	però els vostres manaments són immensos.

Mem


	97 Com estimo la vostra llei!
—1276→
	És la meva conversa tot el dia.
	98 Els manaments em fan més assenyat que l'enemic,
	perquè me'ls he fet meus per sempre.
	99 Sóc més instruït que tots els mestres,
	de tant que medito el vostre pacte.
	100 La guarda dels preceptes
	em fa més assenyat que els ancians.
	101 No deixo anar els peus pel camí del mal,
	vull viure atent a les vostres paraules.
	102 No he defugit les vostres decisions,
	vós me les heu ensenyades.
	103 Quina dolçor, les vostres promeses!
	Quan les repeteixo, són més bones que la mel.
	104 El seny em ve dels vostres preceptes,
	per això m'aparto dels camins enganyosos.

Nun


	105 La vostra promesa fa llum als meus passos,
	és la claror que m'il·lumina el camí.
	106 Vull complir allò que he jurat:
	sostindré que són justes les vostres decisions.
	107 Que en són, de grans, les penes que sofreixo;
	feu que visqui, com ho havíeu promès.
	108 Accepteu, Jahvè, l'ofrena que us prometo,
	i feu que aprengui les vostres decisions.
	109 La meva vida està sempre en perill,
	però no oblido mai la vostra llei.
	110 Els injustos m'han tirat un llaç,
	però no m'he desviat dels preceptes.
	111 Tindré sempre per herència el vostre pacte,
	és l'alegria del meu cor.
	112 Compliré de cor els vostres decrets,
	del tot i per sempre.

Sàmec


	113 Em desagraden els inconstants,
	jo estimo la vostra llei.
	114 Vós sou l'escut que em protegeix,
	la vostra promesa és la meva esperança.
	115 Allunyeu-vos de mi, els qui voleu fer mal,
—1277→
	que jo vull guardar els manaments del meu Déu.
	116 Sosteniu-me, com vau prometre, i viuré,
	que no vegi defraudada la meva esperança.
	117 Aguanteu-me vós, i em salvaré,
	i els vostres decrets faran les meves delícies.
	118 Vós desaproveu els qui se n'allunyen,
	els enganya el seu pensament.
	119 Per a vós són escòria els injustos del país,
	per això estimo tant el vostre pacte.
	120 Tot el meu cos s'esborrona de por,
	perquè temo els vostres judicis.

Ain


	121 He obrat segons el dret i la justícia,
	no m'abandoneu a les mans dels opressors.
	122 Assegureu-me que em fareu feliç;
	que no m'oprimeixin els superbs.
	123 Els meus ulls es cansen d'esperar la salvació
	i el compliment dels béns promesos.
	124 Mostreu l'amor que em teniu, a mi, servent vostre,
	feu que aprengui els vostres decrets.
	125 Sóc el vostre servent, feu-me capaç
	de conèixer el vostre pacte.
	126 Ja és hora que intervingueu, Jahvè,
	han violat la vostra llei.
	127 Jo aprecio els vostres manaments
	més que l'or i més que tot;
	128 per això m'estimo els preceptes,
	i m'aparto dels camins enganyosos.


	129 És admirable el vostre pacte,
	per això el té present la meva ànima.
	130 La vostra paraula, explicada, dóna llum
	i l'entenen els senzills.
	131 Obro els llavis i aspiro amb delit;
	m'agraden tant els vostres manaments!
	132 Mireu-me, compadiu-vos de mi,
	vós que us compadiu dels qui estimen el vostre nom.
	133 Que la vostra promesa guardi els meus passos,
—1278→
	que no siguin mai esclaus de males arts.
	134 Allibereu-me de les violències dels homes,
	que pugui guardar els vostres preceptes.
	135 Deixeu-me veure la claror de la vostra mirada,
	feu que el vostre servent aprengui els decrets.
	136 Torrents de llàgrimes em surten dels ulls,
	quan penso que no és observada la llei.

Sade


	137¹¹⁷² Sou just, Jahvè,
	i són justos les vostres decisions.
	138 Heu establert el pacte amb justícia
	i amb tota veritat.
	139 Em consumeixo d'indignació,
	veient com l'enemic oblida allò que heu promès.
	140 Les vostres promeses són de bona llei,
	el vostre servent les estima.
	141 Per petit i menyspreat que sigui jo,
	no m'oblido dels vostres preceptes.
	142 La vostra justícia serà sempre justa,
	serà sempre veritat la vostra llei.
	143 Quan em trobava en perill i en la desgràcia,
	em feien feliç els manaments.
	144 Els vostres pactes seran sempre justos,
	feu-me capaç, d'entendre'ls, i podré viure.

Cof


	145 Clamo amb tot el cor. Jahvè, escolteu-me,
	vull complir els vostres decrets.
	146 A vós us invoco, salveu-me;
	guardaré el vostre pacte.
	147 Encara no és de dia, ja vinc a implorar-vos,
	confiant en les vostres paraules.
	148 Abans d'hora se'm desvetllen els ulls,
	per considerar les meves promeses.
	149 Vós que m'estimeu, escolteu el meu clam;
	doneu-me la vida, Jahvè, com vau decidir.
	150 Són a prop els meus astuts perseguidors,
	ells que estan lluny de la vostra llei.
	151 Vós sou a la vora, Jahvè,
—1279→
	i es mantenen ferms els vostres manaments:
	152 jo sé, fa temps, que el vostre pacte,
	l'heu assegurat per sempre.

Reix


	153 Mireu les penes que sofreixo, i deslliureu-me'n,
	que jo no m'oblido de la vostra llei.
	154 Pledegeu la meva causa i defenseu-me,
	doneu-me la vida, com vau prometre.
	155 La salvació és lluny dels injustos,
	perquè no mediten els vostres decrets.
	156 Es gran, Jahvè, la vostra pietat,
	doneu-me la vida, com vau decidir.
	157 Ni que siguin tants els enemics que em persegueixen,
	no m'he apartat del vostre pacte.
	158 Em dol de veure els qui han apostat,
	sense fer cas de les vostres promeses.
	159 Com m'estimo els preceptes, Jahvè;
	per l'amor que em teniu, doneu-me la vida.
	160 La vostra promesa és veritat des del principi,
	i sempre seran justes les vostres decisions.

Xin


	161 Quan els governants em perseguien sense motiu,
	i el meu cor temia per les vostres promeses,
	162 la vostra paraula em feia tan feliç,
	com un home carregat de botí.
	163 Avorreixo l'engany, el detesto,
	i estimo la vostra llei.
	164 Set vegades el dia¹¹⁷³ us faig lloança,
	perquè són justes les vostres decisions.
	165 Tenen molta pau els qui estimen la llei,
	res no els farà ensopegar.
	166 Jahvè, compleixo els manaments,
	esperant la vostra salvació.
	167 El meu cor té present el vostre pacte,
	me l'estimo de debò.
	168 Tinc present el vostre pacte,
	i els meus camins són davant vostre.

—1280→

Tau


	169 Que us arribi el meu clam,
	doneu-me la vida, Jahvè, com vau prometre.
	170 Deixeu entrar fins a vós la meva súplica,
	tal com vau prometre, allibereu-me.
	171 Tinc a flor de llavis la lloança,
	perquè em feu aprendre els vostres decrets.
	172 La meva llengua canta les vostres promeses,
	perquè els vostres manaments són justos.
	173 Que la vostra mà estigui a punt per ajudar-me;
	jo m'estimo els vostres preceptes.
	174 Anhelo la vostra salvació,
	la vostra llei, Jahvè, em farà feliç.
	175 Que visqui la meva ànima per lloar-vos,
	i que el vostre judici em defensi.
	176 M'havia allunyat com una ovella perduda,
	veniu a buscar-me,
	que no m'oblido dels manaments.

Salm 120 (119): Oració d'un calumniat¹¹⁷⁴

1 Càntic dels pelegrinatges.

	Clamo a Jahvè en la meva desgràcia,
	i ell em respon.
	2 Defenseu-me, Jahvè, dels llavis mentiders,
	de la llengua impostora.
	3 Què et donarà Déu a mans plenes,
	llengua impostora?
	4 Les fletxes del guerrer, ben esmolades,
	i brases de ginesta¹¹⁷⁵.

	5 Ai de mi, que he de viure a Mósoc¹¹⁷⁶,
	exiliat als campaments de Quedar.
	6 Fa massa temps que jo haig de viure
	amb els qui no volen pau.
—1281→
	7 Jo els parlo de pau i de justícia,
	i ells pensen en la guerra.

Salm 121 (120): El guardià d'Israel¹¹⁷⁷

1 Càntic dels pelegrinatges.
	Alço els ulls a les muntanyes¹¹⁷⁸:
	d'on em vindrà l'ajuda?
	2 L'ajuda em vindrà de Jahvè,
	de Jahvè, que ha fet cel i terra.
	3 Que no et deixi relliscar el peu,
	ni s'adormi el qui et guarda.
	4 El guardià d'Israel mai no s'adorm,
	sempre vigila.
	5 És Jahvè qui et guarda, Jahvè t'empara
	al teu costat mateix.
	6 De dia, el sol no et farà mal,
	ni la lluna, de nit¹¹⁷⁹.
	7 Jahvè et guarda de tota desgràcia,
	et guarda la vida.
	8 Jahvè et guarda tots els passos
	ara i per tots els segles.

Salm 122 (121): La glòria de Jerusalem¹¹⁸⁰

1 Càntic dels pelegrinatges. De David.
	Quina alegria quan em van dir:
	«Anem a la casa de Jahvè».
	2 ja han arribat els nostres peus
	al teu llindar, Jerusalem.
	3 Jerusalem, ciutat ben construïda,
	conjunt harmoniós;
—1282→
	4 és allà que pugen les tribus,
	les tribus de Jahvè,
	a complir l'aliança d'Israel
	a lloar el nom de Jahvè.
	5 Allí hi ha els tribunals de justícia,
	els tribunals del palau de David.
	6 Augureu la pau a Jerusalem:
	«Que visquin segurs els qui t'estimen,
	7 que sigui inviolable la pau dels teus murs,
	la quietud dels teus merlets».
	8 Per amor dels meus germans i amics,
	deixeu-me-li dir: «Que hi hagi pau dintre teu!»
	9 Per la casa de Jahvè, el nostre Déu,
	et desitjo la felicitat.

Salm 123 (122): Confiança en Déu en el menyspreu¹¹⁸¹

1 Càntic dels pelegrinatges.

	A vós, que teniu el tron dalt del cel,
	aixeco els meus ulls.
	2 Com l'esclau té els ulls posats
	en les mans del seu amo,
	com l'esclava té els ulls
	en les mans de la mestressa,
	tenim els ulls en Jahvè, el nostre Déu,
	fins que s'apiadi de nosaltres.

	3 Compadiu-nos, Jahvè, compadiu-nos,
	estem saturats de menyspreu.
	La nostra ànima n'està ben saturada,
	dels escarnis dels altius,
	del menyspreu dels insolents.

—1283→

Salm 124 (123): El salvador d'Israel¹¹⁸²

1 Càntic dels pelegrinatges. De David.

	Si Jahvè no hagués estat a favor nostre,
	—que respongui el poble d'Israel—,
	2 si Jahvè no hagués estat a favor nostre,
	quan els homes intentaven d'assaltar-nos,
	3 ens haurien engolit de viu en viu:
	tan gran era la fúria que portaven.
	4 Quan la riuada ens vingué a sobre,
	ens hauria passat la inundació
	més amunt del coll,
	5 més amunt del coll ens hauria passat
	la crescuda de les aigües.
	6 Beneït sigui Jahvè,
	que no ens deixa caure a les seves dents.
	7 Hem salvat la vida com l'ocell que fuig
	del llaç dels caçadors.
	S'ha trencat el llaç, i tots hem fugit.

	8 El nostre auxili és el nom de Jahvè,
	de Jahvè que ha fet cel i terra.

Salm 125 (124): Déu, protector dels seus¹¹⁸³

1 Càntic dels pelegrinatges.

	El qui confia en Jahvè mai no caurà.
	És com Sió, incommovible, ferm per sempre.
	2 Jerusalem està envoltada de muntanyes.
	És així com Jahvè envolta el seu poble,
	ara i per tots els segles.

—1284→

	3 El ceptre injust no pesarà més
	sobre la terra dels justos,
	no fos que els justos donin la ma
	als qui fan el mal.

	4 Jahvè, feu feliços els bons
	i els rectes de cor.
	5 Però als qui es desvien per camins tortuosos,
	Jahvè se'ls endurà amb els malfactors.
	Pau a Israel!

Salm 126 (125): El retorn de l'exili¹¹⁸⁴

1 Càntic dels pelegrinatges.

	Quan Jahvè renovà la vida de Sió,
	ho crèiem un somni;
	2 la nostra boca s'omplí d'alegria,
	de crits i de rialles.
	Els altres pobles es deien: «És magnífic
	el que Jahvè fa a favor d'ells».
	3 Es magnífic el que Jahvè fa a favor nostre;
	amb quin goig ho celebrem!

	4 Renoveu la nostra vida, Jahvè,
	com l'aigua renova l'estepa del Nègueb.
	5 Els qui sembraven amb llàgrimes als ulls,
	criden de joia a la sega.
	6 Sortien a sembrar tot plorant,
	emportant-se la llavor,
	i tornaran cantant d'alegria,
	duent a coll les garbes.

—1285→

Salm 127 (126): Vanitat de l'esforç humà sense Déu¹¹⁸⁵

*1 Càntic dels pelegrinatges. De Salomó.¹¹⁸⁶*
	Si Jahvè no construeix la casa,
	és inútil l'afany dels constructors.
	Si Jahvè no guarda la ciutat,
	és inútil que vigilin els guardes.
	2 Es inútil que us lleveu tan de matí,
	i aneu tan tard a reposar,
	per menjar el pa que us guanyeu a dures penes.
	Fins quan dormen, Déu el dóna als seus amics.
	3 La millor herència són els fills, do de Jahvè,
	els descendents són la millor recompensa;
	4 els fills que heu tingut quan éreu joves
	són com les fletxes en mans d'un guerrer;
	5 feliç l'home que se n'omple el buirac:
	6 si discuteix amb algú davant la gent,
	no haurà de retirar-se avergonyit.

Salm 128 (127): Benestar domèstic del fidel de Jahvè¹¹⁸⁷

1 Càntic dels pelegrinatges.

	Feliç tu, fidel de Jahvè,
	que vius seguint els seus camins.
	2 Menjaràs del fruit del teu treball,
	seràs feliç i tindràs sort.
	3 La teva esposa fruitarà com una parra,
	dins la intimitat de casa teva;
	veuràs els fills com plançons d'olivera
	entorn de la taula.
	4 Es així com els fidels de Jahvè
	seran beneïts.

—1286→

	5 Que Jahvè et beneeixi des de Sió.
	Que tota la vida puguis veure
	prosperar Jerusalem!
	6 Que puguis veure els fills dels teus fills!
	Pau a Israel!

Salm 129 (128): Els enemics d'Israel¹¹⁸⁸

1 Càntic dels pelegrinatges.

	Quantes vegades, des de jove¹¹⁸⁹, m'han combatut!
	Que respongui el poble d'Israel:
	2 Quantes vegades, des de jove, m'han combatut,
	i mai no em poden vèncer!
	3 M'han llaurat tot el cos,
	per obrir-hi solcs ben llargs¹¹⁹⁰,
	4 però la justícia de Jahvè ha trencat
	les sogues dels injustos¹¹⁹¹.

	5 Que se'n tornin defraudats i avergonyits
	els qui volien mal a Sió,
	6 i siguin com l'herba dels terrats
	que abans d'espigar-se s'asseca;
	7 no se'n faran cap manat els segadors,
	ni cap braçat els qui lliguen les garbes,
	8 i no diu ningú dels qui passen a la vora:
	«Jahvè us ha beneït».

Us beneïm en el nom de Jahvè¹¹⁹².

Salm 130 (129): Clam de perdó¹¹⁹³

1 Càntic dels pelegrinatges.

	Des de l'abisme¹¹⁹⁴ us crido, Jahvè.
	2 Escolteu el meu clam.
—1287→
	Estigueu atent, escolteu
	aquest clam que us suplica.
	3 Si teníeu en compte les culpes,
	qui es podria sostenir?
	4 Però és molt vostre perdonar,
	i això ens infon respecte.

	5 Confio en la paraula de Jahvè,
	la meva ànima hi confia.
	Espera 6 Jahvè la meva ànima,
	més que els sentinelles el matí.
	Que esperin el matí els sentinelles!
	7 Israel espera Jahvè,
	perquè són de Jahvè l'amor fidel
	i la redempció generosa.
	8¹¹⁹⁵ És ell qui redimeix Israel
	de totes les seves culpes.

Salm 131 (130): Abandó filial a Déu¹¹⁹⁶

1 Càntic dels pelegrinatges. De David.

	El meu cor no és ambiciós, Jahvè,
	no són altius els meus ulls;
	visc sense pretensions de grandeses,
	o de coses massa altes per a mi;
	2 em mantinc en una pau tranquil·la,
	com un nen a la falda de la mare,
	tot esperant els vostres dons.

	3 Israel espera en Jahvè
	ara i per tots els segles¹¹⁹⁷.

—1288→

Salm 132 (131): Sió i la descendència de David¹¹⁹⁸

1 Càntic dels pelegrinatges.

	Jahvè, recordeu-vos de David
	i de tot el seu zel,
	del jurament que va fer a Jahvè,
	2 prometent al Poderós de Jacob¹¹⁹⁹:
	3 «No entraré sota el sostre de casa,
	no aniré al llit a descansar,
	4 no deixaré que se m'adormin els ulls,
	que la son m'acluqui les parpelles,
	5 fins que hauré trobat un lloc per a Jahvè,
	un casal per al Poderós de Jacob».

	6 Hem trobat l'arca a la plana de Jàar,
	hem sabut que és al poble d'Efrata¹²⁰⁰.
	7 Entrem, doncs, a casa seva,
	veneren l'escambell dels seus peus¹²⁰¹.
	8 Alceu-vos, Jahvè, veniu al lloc on heu de quedar-vos
	amb l'arca del vostre poder¹²⁰².
	9 Que els sacerdots es vesteixin de festa
	i esclatin els fidels en crits d'alegria.
	10 Per amor de David, servent vostre,
	no refuseu d'acollir el vostre Ungit.

	11¹²⁰³ Jahvè va jurar a David,
	va jurar en ferm, no se'n desdirà:
	«Al teu tron, hi posaré un fill teu.
	12 Si els teus fills guarden la meva aliança,
	les prescripcions que jo els donaré,
	continuaran també els teus fills
	ocupant per sempre el teu tron».

	13 Jahvè s'estima la ciutat de Sió,
	l'ha escollida per fer-hi estada:
—1289→
	14 «És aquí on vull quedar-me per sempre,
	m'agrada, hi vull residir».
	15 Li beneiré les provisions, i abundaran,
	els seus pobres menjaran fins a saciar-se.
	16 Vestiré de festa els seus sacerdots,
	i els seus fidels esclataren en crits d'alegria.
	17 Aquí faré germinar el poder de David,
	per al meu Ungit tindré una llàntia encesa¹²⁰⁴.
	18 Vestiré de confusió els seus enemics,
	però al front d'ell brillarà la meva diadema».

Salm 133 (132): Concòrdia fraterna¹²⁰⁵

1 Càntic dels pelegrinatges. De David.

	Que n'és, de bo i d'agradable,
	viure tots junts els germans!
	2 És com un perfum que ungeix el cap
	i s'escampa per la barba,
	s'escampa per la barba d'Aharon¹²⁰⁶
	fins al coll dels seus vestits.
	3 És com la rosada de l'Hermon,
	que s'escampa a les muntanyes de Sió.

	Es aquest aplec el que Jahvè beneeix:
	li dóna la vida per sempre.

Salm 134 (133): L'adéu dels pelegrins¹²⁰⁷

1 Càntic dels pelegrinatges.
	Beneïu Jahvè, vosaltres, servents de Jahvè,
	que us quedeu de nit a casa seva.
	2 Alceu les mans al santuari,
	beneïu Jahvè.
—1290→
	3 Que Jahvè et beneeixi des de Sió,
	Jahvè que ha fet cel i terra.

Salm 135 (134): Exhortació a la lloança¹²⁰⁸

	1 Al·leluia! Lloeu el nom de Jahvè,
	lloeu-lo, servents de Jahvè,
	2 vosaltres que esteu a la casa de Jahvè,
	als atris de la casa del nostre Déu!
	3 Lloeu-lo. Que n'és, de bo, Jahvè!
	Canteu al seu nom. Que n'és, d'amable!
	4 Jahvè s'escollí el poble de Jacob,
	els fills d'Israel, per possessió seva.
	5 Reconec la grandesa de Jahvè,
	el nostre Déu és més gran que tots els déus.
	6 Jahvè fa tot allò que es proposa,
	al cel i a la terra,
	al mar i al fons dels oceans.

	7 Fa pujar els núvols de l'extrem de la terra,
	crea els llamps que acompanyen les pluges,
	fa sortir els vents dels seus amagatalls.

	8 És ell qui matà els primogènits dels egipcis,
	des dels homes fins a les bèsties:
	9 Dins les teves fronteres, Egipte,
	envià senyals i prodigis
	contra el Faraó i contra tots els seus vassalls.
	10 És ell qui vencé tants de pobles,
	i destrona tants de reis:
	11 Sehon, rei dels amorreus,
	Og, rei de Basan, i tots els reialmes de Canaan,
	12 per donar possessió d'aquelles terres
	al seu poble d'Israel.
	13 El record del vostre nom, Jahvè,
—1291→
	es perpetuarà per totes les generacions.
	14 Perquè Jahvè fa justícia al seu poble,
	i li dol de castigar els seus servents.

	15 Els ídols dels pagans són plata i or,
	obra d'homes, i res més:
	16 tenen boca, però no parlen,
	tenen ulls, però no hi veuen,
	17 orelles, però no hi senten,
	no hi ha gens d'alè a la seva boca.
	18 Seran com ells els qui els fabriquen
	i tots els qui hi tenen confiança.
	19 Casa d'Israel, beneeix Jahvè,
	casa d'Aharon, beneeix Jahvè,
	20 casa de Leví¹²⁰⁹, beneeix Jahvè,
	beneïu-lo, els qui el venereu.

	21 Sigui beneït Jahvè des de Sió,
	ell que té l'estada a Jerusalem.
	Al·leluia!

Salm 118 (117): Himne triomfal d'acció de gràcies1164

Salm 119 (118): Elogis de la llei divina1170

Salm 120 (119): Oració d'un calumniat1174

Salm 121 (120): El guardià d'Israel1177

Salm 122 (121): La glòria de Jerusalem1180

Salm 123 (122): Confiança en Déu en el menyspreu1181

Salm 124 (123): El salvador d'Israel1182

Salm 125 (124): Déu, protector dels seus1183

Salm 126 (125): El retorn de l'exili1184

Salm 127 (126): Vanitat de l'esforç humà sense Déu1185

Salm 128 (127): Benestar domèstic del fidel de Jahvè1187

Salm 129 (128): Els enemics d'Israel1188

Salm 130 (129): Clam de perdó1193

Salm 131 (130): Abandó filial a Déu1196

Salm 132 (131): Sió i la descendència de David1198

Salm 133 (132): Concòrdia fraterna1205

Salm 134 (133): L'adéu dels pelegrins1207

Salm 135 (134): Exhortació a la lloança1208

Salm 118 (117): Himne triomfal d'acció de gràcies¹¹⁶⁴

Salm 119 (118): Elogis de la llei divina¹¹⁷⁰

Salm 120 (119): Oració d'un calumniat¹¹⁷⁴

Salm 121 (120): El guardià d'Israel¹¹⁷⁷

Salm 122 (121): La glòria de Jerusalem¹¹⁸⁰

Salm 123 (122): Confiança en Déu en el menyspreu¹¹⁸¹

Salm 124 (123): El salvador d'Israel¹¹⁸²

Salm 125 (124): Déu, protector dels seus¹¹⁸³

Salm 126 (125): El retorn de l'exili¹¹⁸⁴

Salm 127 (126): Vanitat de l'esforç humà sense Déu¹¹⁸⁵

Salm 128 (127): Benestar domèstic del fidel de Jahvè¹¹⁸⁷

Salm 129 (128): Els enemics d'Israel¹¹⁸⁸

Salm 130 (129): Clam de perdó¹¹⁹³

Salm 131 (130): Abandó filial a Déu¹¹⁹⁶

Salm 132 (131): Sió i la descendència de David¹¹⁹⁸

Salm 133 (132): Concòrdia fraterna¹²⁰⁵

Salm 134 (133): L'adéu dels pelegrins¹²⁰⁷

Salm 135 (134): Exhortació a la lloança¹²⁰⁸