Visor de obras.

  —1432→  

1 Moltes lliçons, i molt importants, ens han estat transmeses per la Llei, pels Profetes i 2 pels altres que els han seguits. 3 És just, doncs, que fem l'elogi d'Israel per la seva instrucció i per la seva saviesa. 4 Però, com que convé, no solament que els mateixos lectors d'aquells llibres s'instrueixin, 5 sinó també que els estudiosos puguin ser útils als de fora, 6 tant de paraula com per escrit, 7 el meu avi Jesús, després d'haver-se donat de ple a la lectura 8 de la Llei, 9 dels Profetes 10 i dels altres llibres dels avantpassats, 11 i d'haver-hi adquirit una gran mestria, 12 es decidí a escriure ell mateix alguna cosa referent a la instrucció i a la saviesa, 13 a fi que els estudiosos, llegint també això, 14 progressin encara més a viure segons la Llei.

15 Sou invitats, doncs, 16 a llegir-ho 17 amb benevolència i atenció, 18 i a mostrar-vos indulgents 19 allà on podria semblar que, 20 malgrat els nostres esforços de traducció, no hem reeixit en algunes expressions. 21 Perquè no conserven la mateixa força 22 les coses expressades originàriament en hebreu quan són traduïdes en una altra llengua. 23 I no solament aquest llibre, 24 sinó fins la Llei mateixa, els Profetes 25 i els altres llibres 26 presenten una diferència notable, llegits en l'original.

27 L'any 38, doncs, del rei Evergeta, 28 vaig anar a l'Egipte, on vaig passar una temporada. 29 Vaig trobar una obra de molta doctrina 30 em vaig fer un deure imperiós d'aplicar, també jo, una certa cura i un cert esforç a traduir aquest llibre. 31 Vaig consagrar moltes vetlles i molt estudi, 32 durant aquest període, 33 a enllestir el llibre i publicar-lo 34 per a ús d'aquells qui, vivint a l'estranger, també volen instruir-se 35 i conformar els seus costums a viure segons la Llei.

  —1433→  

La saviesa és do de Déu¹³⁰⁸

	1 1 Tota saviesa ve del Senyor,
	i és amb ell per sempre.
	2 La sorra dels mars, les gotes de la pluja,
	els dies de l'eternitat, qui els pot comptar?
	3 L'alçada del cel i l'amplada de la terra,
	el fons de l'oceà i la saviesa, qui els pot esbrinar?
	4 Abans de tot fou creada la saviesa,
	el coneixement del saber existeix des de l'eternitat. 51309
	L'arrel de la saviesa, a qui fou revelada?
	Les seves astúcies, qui les coneix? 71310
	8 Només hi ha un savi, molt temible:
	el qui seu en el seu tron.
	9 El Senyor mateix l'ha creada,
	l'ha vista, l'ha comptada,
	l'ha vessada sobre totes les seves obres,
	10 sobre tothom segons el seu do;
	l'ha prodigada als qui estimen Déu.

El temor de Déu, saviesa pràctica¹³¹¹

	11 El temor del Senyor és glòria i honor,
	joia i corona de festa.
	12 El temor del Senyor alegra el cor,
	dóna joia, goig i llarga vida.
	13 El qui tem el Senyor acabarà bé,
	al dia de la mort serà beneït1312.
	(16)14 El principi de la saviesa és de témer el Senyor;
	amb els fidels, fou creada des del si de la mare.
	15 Com un niu ha posat entre els homes fonaments eterns;
	restarà fidelment amb la seva descendència1313.
	(20)16 La plenitud de la saviesa és de témer el Senyor;
—1434→
	ella els embriaga dels seus fruits.
	(21)17 Els omple tota la casa de coses desitjades;
	dels seus productes, els graners.
	(22)18 El coronament de la saviesa és de témer el Senyor;
	fa florir la pau i la salut que guareix.
	(23)19 El senyor l'ha vista, l'ha comptada,
	(24) ha fet ploure el saber i el coneixement intel·ligent,
	ha exaltat la glòria dels qui la posseeixen.
	(25)20 L'arrel de la saviesa és de témer el Senyor,
	les seves branques són una llarga vida. 211314

La paciència

	(28)22 Mai no podrà ser justificada, la indignació injusta,
	perquè el pes de la passió la llença a la ruïna.
	(29)23 L'home pacient s'aguanta fins a l'hora oportuna,
	i a la fi li és donada la joia.
	(30)24 Fins al temps oportú es guarda les paraules,
	i tothom proclama la seva intel·ligència.

Valor de la religiositat sincera

	(31)25 En els tresors de la saviesa hi ha proverbis del saber,
	(32) però la pietat envers Déu és abominable per al pecador.
	(33)26 Si desitges la saviesa, guarda els manaments,
	i el Senyor te la prodigarà,
	(34)27 ja que el temor del Senyor és saviesa i instrucció;
	(35) li plauen els qui són humils i fidels.
	(36)28 No siguis indòcil al temor del Senyor,
	no li vagis amb cor doble.
	(37)29 No siguis hipòcrita davant dels homes
	i vetlla els teus llavis.
	(38)30 No t'exalcis a tu mateix, no sigui que caiguis
	i et cobreixis de deshonor,
	(39) perquè el Senyor revelarà els teus secrets
—1435→
	i t'humiliarà enmig de l'assemblea,
	40 ja que no has practicat el temor del Senyor,
	i el teu cor és ple de falsedat.

Comportament en la prova

	2 1 Fill meu, si et proposes de servir el Senyor,
	prepara't a la prova.
	2 Redreça el cor, sigues ferm,
	no t'inquietis en temps d'adversitat.
	3 Adhereix-te a ell, no te n'apartis,
	a fi que siguis exaltat al teu darrer dia.
	4 Tot allò que et sobrevingui, accepta-ho,
	i en les vicissituds de la teva condició humil, sigues pacient;
	5 que en el foc es prova l'or,
	i els elegits, en la fornal de la humiliació.

Confiança en el Senyor

	6 Confia en ell, i t'ajudarà;
	vés pel camí dret i espera en ell.
	7 Els qui temeu el Senyor, compteu amb la seva bondat;
	no us desvieu, no fos cas que caiguéssiu.
	8 Els qui temeu el Senyor, confieu en ell,
	i no es perdrà la vostra recompensa1315.
	9 Els qui temeu el Senyor, espereu els seus beneficis,
	la joia eterna i la pietat1316.
	(11)10 Mireu les generacions antigues i vegeu:
	¿Qui va confiar en el Senyor, i va quedar confós?
	(12) ¿Qui perseverà en el seu temor, i fou abandonar?
	Qui el va invocar, i fou menyspreat?
	(13)11 Perquè el Senyor és compassiu i misericordiós,
	perdona els pecats i salva en temps de perill.

  —1436→  

El temor del Senyor, principi de fermesa

	(14)12 Ai dels cors temorencs i de les mans que defalleixen,
	i del pecador que va per dos camins!
	(15)13 Ai del cor defallent, perquè no confia!
	No trobarà protecció.
	(16)14 Ai de vosaltres, els qui heu perdut la paciència!
	(17) Què fareu quan el Senyor us visitarà?
	(18)15 Els qui temen el Senyor no desobeeixen les seves paraules;
	els qui l'estimen guarden els seus camins.
	(19)16 Els qui temen el Senyor busquen el que li és plaent,
	els qui l'estimen se sadollen de la llei.
	(20)17 Els qui temen el Senyor tenen el cor a punt
	(21) i saben humiliar-se davant seu1317.
	(22)18 Caurem a les mans del Senyor,
	i no pas a les mans d'homes.
	Que, així com és la seva grandesa,
	és també la seva bondat.

Honra del pare i de la mare

	3 (2)11318 Fills, escolteu-me, que sóc el vostre pare,
	i obreu de tal manera, que sigueu salvats.
	(3)2 Perquè el Senyor glorifica el pare en els seus fills,
	i en ells confirma el dret de la mare.
	(4)3 El qui honra el pare expia els pecats;
	(5)4 el qui glorifica la mare és com qui aplega un tresor.
	(6)5 El qui honra el pare, el faran feliç els fills;
	els dies que pregui serà escoltat.
	(7)6 El qui glorifica el pare tindrà llarga vida;
	obeeix el Senyor, el qui complau la seva mare.
	(8)71319 Com a amos servirà els qui l'han engendrat.
	(9)8 D'obra i de paraula honra el teu pare,
	(10) a fi que vingui damunt teu la seva benedicció.
—1437→
	(11)9 Ja que la benedicció del pare consolida les cases dels fills;
	en canvi, la maledicció de la mare en descalça els fonaments.
	(12)10 No et gloriegis en el deshonor del teu pare:
	no tens cap motiu de glòria en el deshonor del pare.
	(13)11 Que la glòria d'un home li ve de l'honor del seu pare,
	i una mare en deshonor és una vergonya per als fills.
	(14)12 Fill meu, acull el teu pare a les seves velleses,
	no l'entristeixis durant la seva vida.
	(15)13 Fins si el seu enteniment s'afebleix, sigues indulgent;
	no el menyspreïs, tu que et trobes en plenes forces.
	14 La caritat envers el pare no serà oblidada,
	(17) et mantindrà la casa en lloc de tenir en compte els teus pecats.
	15 El dia de la teva prova es recordarà de tu,
	per fondre els teus pecats com la gelada sota la bonança.
	(18)16 Aquell qui abandona el pare és com un blasfem,
	i és maleït del Senyor, el qui irrita la seva mare.

Déu estima la humilitat

	(19)17 Fill meu, duu a terme les teves obres amb dolcesa
	i seràs estimat de l'home plaent a Déu.
	(20)18 Com més gran ets, més et cal humiliar-te:
	així tindràs la benvolença del Senyor. 191320
	(21)20 Perquè és gran el poder del Senyor,
	però els humils el glorifiquen.
	(22)21 No busquis allò que és massa difícil per a tu,
	no esbrinis allò que sobrepassa les teves forces.
	22 Rumia allò que t'han encomanat;
	no tens cap necessitat de les coses amagades.
	(24)23 No t'ocupis en va d'allò que et sobrepassa;
	(25) ja t'han ensenyat coses massa grans per a la intel·ligència humana.
	(26)24 L'opinió personal ha esgarriat molta gent;
—1438→
	una suposició equivocada ha desviat els seus pensaments. 251321

L'obstinació i l'orgull, contraria a la saviesa

	(27)26 Un cor obstinat acabarà en la desgràcia,
	i qui estima el perill hi sucumbirà.
	(28)27 Un cor obstinat es veurà carregat de penes;
	el pecador acumula pecat sobre pecat.
	(29)28 Per a la desgràcia de l'orgullós no hi ha remei,
	(30) ja que la planta del mal ha arrelat en ell.
	(31)29 Un cor assenyat entén els proverbis;
	el desig del savi és una orella atenta1322.

La caritat i els seus avantatges

	(33)30 L'aigua apaga un foc abrandat,
	i l'almoina expia els pecats.
	(34)31 Qui respon amb beneficis serà recordat després:
	al moment de caure trobarà un suport.
	4 1 Fill meu, no privis el pobre de la subsistència,
	ni facis delejar els ulls suplicants.
	2 No facis sofrir aquell qui té fam,
	no exasperis un home en la seva misèria.
	3 No torbis més un cor exasperat,
	no facis esperar el teu do a l'indigent.
	4 No rebutgis l'aclaparat que suplica,
	no giris la cara al pobre.
	5 No apartis la mirada del necessitat,
	no donis ocasió a ningú de maleir-te.
	6 Perquè, si et maleeix en la seva amarguesa,
	el seu Creador escoltarà la seva pregària.
	7 Fes-te estimar de la comunitat;
	davant d'un magnat abaixa el cap.
	8 Escolta el pobre amb atenció
	i torna-li la salutació amb dolcesa.
—1439→
	9 Allibera l'oprimit de mares de l'agressor,
	i no tinguis por de fer justícia.
	10 Sigues per als orfes com un pare,
	i com un marit per a la seva mare.
	(11) I seràs com un fill de l'Altíssim,
	que t'estimarà més que la teva mare.

Elogi de la saviesa

	(12)11 La saviesa exalta el seus fills
	i acull aquells qui la cerquen.
	(13)12 El qui l'estima, estima la vida,
	els qui la busquen amb delit seran omplerts de joia.
	(14)13 El qui la posseeixi heretarà la glòria;
	arreu on vagi, el Seny or el beneirà.
	(15)14 Els qui la serveixen serviran al santuari,
	els qui l'estimen són estimats del Senyor.
	(16)15 El qui l'escolta jutjarà amb raó,
	el qui s'hi dóna habitarà segur.
	(17)16 Qui confia en ella la tindrà en herència,
	la seva posteritat en conservarà la possessió.
	(18)l7 Perquè al principi camina amb ell fent marrades,
	(19) li fa venir por i tremolor,
	el turmenta amb la seva disciplina
	fins a fer-li agafar confiança,
	el prova amb les seves exigències.
	(20)18 Però retorna de dret cap a ell i l'alegra,
	(21) i li revela els seus secrets.
	(22)19 Si s'esgarria, l'abandona
	i el lliura a la seva perdició.

  —1440→  

Lliçó sobre les formes i manifestacions de la vergonya

	(23)20 Vigila les ocasions i guarda't del mal,
	(24) que no t'hagis d'avergonyir de tu mateix.
	(25)21 Perquè hi ha una vergonya que porta al pecat,
	i hi ha una vergonya que és glòria i favor.
	(26)22 No tinguis miraments que vagin contra tu mateix,
	(27) no t'avergonyeixis en perjudici teu.
	(28)23 No et callis una paraula en temps de necessitat,
	i no amaguis la teva saviesa per vanaglòria,
	(29)24 ja que en la paraula es coneix la saviesa,
	i en el parlar, la instrucció1323.
	(30)25 No contradiguis la veritat,
	sinó avergonyeix-te de la teva ignorància.
	(31)26 No tinguis vergonya de confessar els teus pecats,
	(32) no t'oposis al corrent del riu.
	(31)27 No et sotmetis a un home insensat,
	(32) no tinguis miraments a favor del poderós.
	(33)28 Lluita fins a la mort per la veritat,
	i el Senyor Déu combatrà per tu.
	(34)29 No siguis ardit en el teu llenguatge,
	peresós i negligent en els teus actes.
	(35)30 No siguis com un lleó a casa teva,
	ni tímid amb els teus criats.
	(36)31 Que la teva mà no estigui estesa per a rebre,
	i closa per a donar.

Falsa confiança

	5 1 No et refiïs de les teves riqueses
	i no diguis: «En tinc prou».
	2 No et deixis endur pel desig i la força
	a seguir les passions del cor.
	3 No diguis: «Qui em podrà dominar?»,
	perquè el Senyor no deixara pas de castigar-te.
	—1441→   4 No diguis: «He pecat, i què m'ha passat?»,
	perquè el Senyor sap esperar.
	5 No estiguis tan segur del perdó,
	afegint pecat sobre pecat.
	6 No diguis: «La seva misericòrdia és gran,
	em perdonarà els pecats ni que siguin molts»,
	(7) perquè ell té pietat, però també té còlera,
	i la seva indignació s'abat damunt dels pecadors.
	(8)7 No triguis a convertir-te al Senyor
	i no ho difereixis de dia en dia,
	(9) que de sobre arribarà la còlera del Senyor,
	i a l'hora del càstig seràs anorreat.
	(10)8 No et refiïs de les riqueses injustes;
	no et serviran de res el dia de la desgràcia.

Guarda de la llengua

	(11)9 No ventis a qualsevol vent,
	no caminis per qualsevol camí:
	així ho fa el pecador de llengua doble.
	(12)10 Sigues ferm en la teva convicció,
	que sigui una de sola la teva paraula.
	(13)11 Sigues prompte a escoltar
	i lent a respondre.
	(14)12 Si saps alguna cosa, contesta al proïsme;
	si no, posa't la mà a la boca1324.
	(15)13 La glòria i el deshonor depenen del parlar;
	la llengua de l'home li causa la caiguda.
	(16)14 No et facis dir maldient
	ni sigui insidiosa la teva llengua;
	(17) que per al lladre hi ha la vergonya,
	i una dura condemna per al mentider1325.
	(18)15 No pequis ni en les coses grans ni en les petites,
	(1) i d'amic no et tornis enemic,
	6 1 perquè un mal nom s'atreu vergonya i oprobi:
	així li passa al pecador de llengua doble.
	2 No t'abandonis a la teva passió,
—1442→
	que la teva ànima no s'arravati com el toro1326,
	3 que no et devori el teu fullatge i perdis els fruits
	i et quedis com un arbre eixarreït.
	4 Una ànima dolenta perdrà el qui la té,
	farà d'ell la riota dels seus enemics1327.
	5 Una boca dolça multiplica els seus amics,
	una llengua afable multiplica els bous auguris.

La veritable i la falsa amistat

	6 Que siguin nombroses les teves amistats,
	però de consellers teus, un entre mil.
	7 Si et fas un amic, fes-te'l en la prova,
	no corris massa a confiar-t'hi.
	8 Perquè hi ha l'amic de conveniència,
	que no et serà fidel el dia de l'adversitat.
	9 Hi ha l'amic que es torna enemic
	i revelarà la baralla que et confon.
	10 Hi ha l'amic company de taula,
	que no et serà fidel el dia de l'adversitat.
	11 En la prosperitat serà com tu mateix,
	es franquejarà amb els de casa teva;
	12 però, si ets humiliat, es girarà contra tu
	i evitarà la teva presència.
	13 Allunya't dels enemics
	i guarda't dels amics.
	14 Un amic fidel és un refugi poderós:
	qui el troba, ha trobat un tresor.
	15 Un amic fidel no té preu,
	és inestimable el seu valor.
	16 Un amic fidel és un elixir de vida;
	els qui temen el Senyor el trobaran.
	17 El qui tem el Senyor manté bé la seva amistat,
	perquè, tal com és ell, és el seu amic.

  —1443→  

L'escola de la saviesa

	18 Fill meu, acull la disciplina des de la teva joventut,
	i trobaràs la saviesa fins quan tinguis cabells blancs.
	19 Acosta-t'hi com qui llaura o qui sembra
	i compta amb els seus fruits abundants;
	(20) perquè et cansaràs una mica en el seu conreu,
	però aviat menjaràs dels seus productes.
	(21)20 És molt aspre per als ximples,
	i el curt de gambals no hi persevera.
	(22)21 Com una pedra de prova, feixuga, serà damunt seu,
	i no trigarà a llançar-la.
	(23)22 Perquè la saviesa és el que diu el seu nom,
	no es manifesta a la majoria.
	(24)23 Escolta, fill, acull la meva doctrina,
	no refusis el meu consell.
	(25)24 Fica els peus als seus ceps,
	i el coll dins les cordes del seu jou.
	(26)25 Ajup l'espatlla i porta-la,
	que no et repugnin les seves regnes.
	(27)26 Acosta-t'hi amb tota l'ànima,
	amb tota la força segueix els seus camins.
	(28)27 Segueix-la, busca-la: se't farà conèixer;
	i quan la tinguis, no la deixis,
	(29)28 que a la fi hi trobaràs el repòs,
	i se't canviarà en delícies.
	(30)29 Els seus ceps se't tornaran una protecció poderosa,
	i les seves cordes un vestit de glòria.
	(31)30 Un ornament d'or és el seu jou,
	els seus lligams són un teixit de porpra.
	(32)31 Com d'un vestit de glòria te'n revestiràs,
	com d'una corona d'honor te'n cenyiràs.
	(33)32 Si tu ho vols, fill meu, seràs instruït,
	i, si t'hi apliques de cor, seràs astut.
—1444→
	(34)33 Si t'agrada d'escoltar, aprendràs;
	si acostes l'orella, seràs savi.
	(35)34 Estigues a l'assemblea dels ancians
	i, si hi ha un savi, ajunta-t'hi.
	35 Escolta de gust tota paraula que ve de Déu
	i no et deixis escapar els proverbis assenyats.
	36 Si veus un home intel·ligent, vés a buscar-lo;
	que els teus peus gastin l'entrada de casa seva.
	37 Medita els preceptes del Senyor,
	repeteix sense parar els seus manaments.
	Ell farà intel·ligent el teu cor,
	i et serà donada la saviesa, tant com desitges.

Consells de saviesa

	7 1 No facis el mal, i el mal no et caurà al damunt;
	2 allunya't de la injustícia, i ella s'apartarà de tu.
	3 Fill meu, no sembris en els soles d'injustícia,
	no fos cas que en collissis set vegades més.
	4 No demanis poder al Senyor,
	ni un seient gloriós al rei.
	5 No facis el just davant el Senyor,
	ni l'entès davant el rei1328.
	6 No busquis d'esdevenir jutge,
	si no ets prou fort per a abatre la injustícia,
	no sigui que t'intimidi un poderós
	i posis en perill la teva rectitud.
	7 No et facis culpable davant l'assemblea de la ciutat
	ni et rebaixis davant el poble.
	8 No et proposis de pecar una altra vegada,
	que per una de sola no seràs indultat.
	(11)9 No diguis: «Déu tindrà en compte l'abundor dels meus dons;
	quan els presentaré al Déu altíssim, els acceptarà».
	(9)10 No et desanimis en la pregària,
	(10) no passis per alt de fer almoina.
	(12)11 No te'n riguis, de l'home amargat:
—1445→
	hi ha qui pot humiliar i pot aixecar.
	(13)12 No tramis la falsedat contra el teu germà,
	ni facis res de semblant contra un amic.
	(14)13 No vulguis mentir de cap manera,
	que no en pot sortir res de bo.
	(15)l4 No xerris massa en l'assemblea dels ancians,
	ni repeteixis les coses en la pregària.
	(16)15 No detestis el treball penós,
	ni el conreu de la terra, instituït per l'Altíssim.
	(17)16 No et comptis amb la colla dels pecadors;
	(18) recorda't que la ira no trigarà.
	(19)17 Humilia't profundament,
	que el foc i els cucs són el càstig de l'impiu.
	(20)18 No canviïs un amic per cap preu,
	ni un veritable germà per or d'Ofir.
	(21)19 No dubtis de casar-te amb una dona assenyada i bona1329,
	que la seva gràcia val més que l'or.
	(22)20 No maltractis l'esclau que treballa de debò,
	ni el jornaler que et consagra la vida.
	(23)21 Estima l'esclau intel·ligent,
	no li refusis la llibertat1330.

Educa els fills

	(24)22 Tens ramats? Vigila'ls.
	Si en treus profit, guarda'ls.
	(25)23 Tens fills? Educa'ls,
	fes-los dòcils des de joves.
	(26)24 Tens filles? Vetlla pel seu cos,
	i no facis cara alegre davant d'elles.
	(27)25 Casa la teva filla, i hauràs fet una gran obra
	però dóna-la a un home assenyat.
	(28)26 Tens una dona segons el teu cor? No la repudiïs.
	Però no et fiïs d'una dona repudiada.

  —1446→  

Honra els pares

	(29)27 Honra el teu pare amb tot el cor,
	i no t'oblidis dels dolors de la teva mare.
	(30)28 Recorda't que per ells has nascut.
	Què els donaràs a canvi del que han fet per tu?

Honra els sacerdots

	(31)29 Tem el Senyor amb tota l'ànima
	i venera els seus sacerdots.
	(32)30 Estima amb totes les forces aquell qui t'ha creat
	i no abandonis els qui el serveixen.
	(33)31 Tem el Senyor i honra el sacerdot,
	(34) dóna-li la seva part tal com t'és manat:
	sacrifici de reparació, l'ofrena de l'espatlla,
	(35) sacrifici de santificació i primícies de les coses santes.

Ajuda els dissortats

	(36)32 Allarga també la mà al pobre,
	perquè es compleixi la teva benedicció.
	(37)33 Que la teva generositat arribi a tothom;
	ni als morts no refusis la teva gràcia.
	(38)34 No t'apartis d'aquells qui ploren,
	afligeix-te amb els afligits.
	(39)35 No t'oblidis de visitar els malalts,
	que per aquests actes seràs estimat.
	(40)36 En tot el que fas, recorda't de les teves darreries,
	i mai no pecaràs.

  —1447→  

Disputes i ofenses

	8 1 No disputis amb un home poderós,
	no fos cas que caiguessis a les seves mans.
	2 No et barallis amb un ric,
	no fos cas que t'oposés el pes del diner;
	(3) perquè l'or ha perdut molta gent
	i ha fet desviar els cors dels reis.
	(4)3 No disputis amb un xerraire,
	no afegeixis llenya al seu foc.
	(5)4 No facis bromes amb un ximple,
	no fos cas que els teus avantpassats fossin deshonrats.
	(6)5 No insultis el qui es penedeix de les seves culpes;
	recorda't que tots mereixeríem un càstig.
	(7)6 No ofenguis cap home a les seves velleses,
	que també nosaltres ens fem vells.
	(8)7 No et gloriegis de veure morir un home;
	recorda't que tots hem de morir.

La doctrina dels savis

	(9)8 No menyspreïs la doctrina dels savis
	i rumia sovint les seves màximes,
	(10) perquè d'ells aprendràs la instrucció
	i l'art de servir els magnats.
	(11)9 No refusis la doctrina dels ancians,
	que ells també han après dels seus pares
	(12) per mitjà d'ells aprendràs el seny
	i sabràs donar una resposta quan calgui.

  —1448→  

Tracte amb diversos homes

	(13)10 No calis foc a la propietat del pecador,
	no fos cas que et cremessis a les seves flames.
	(14)11 No fugis d'un escarnidor:
	se't posaria a l'aguait davant la boca.
	(15)12 No prestis a un home més poderós que tu:
	si prestes, tingue-ho per perdut.
	(16)13 No donis fiança per damunt de les teves possibilitats:
	si ho has fet, pensa com podràs pagar.
	(l7)14 No tinguis cap plet amb un jutge,
	perquè sentenciaran com ell voldrà.
	(18)15 No et posis en camí amb un aventurer,
	no fos cas que se t'imposés;
	perquè farà el que li donarà la gana,
	i per la seva bogeria et perdràs amb ell.
	(19)16 No et barallis amb un home geniüt,
	no t'aventuris amb ell pel desert,
	perquè la sang no compta gens als seus ulls,
	i allà on no hi ha qui et defensi et deixarà estenallat.
	(20)17 No t'aconsellis amb cap beneit,
	que no podrà guardar el secret.
	(21)18 Davant un foraster no facis cap pla secret,
	que no saps pas què en sortirà.
	(22)19 No obris el cor a qualsevol,
	si no vols allunyar de tu la felicitat.

Tracte amb les dones¹³³¹

	9 1 No siguis gelós de la teva dona estimada,
	no li donis una mala instrucció contra tu.
	2 No et posis a les mans d'una dona
	fins al punt que domini la teva força.
	3 No vagis a trobar una amistançada,
—1449→
	que podries caure als seus paranys.
	4 No t'entretinguis amb una cantant,
	que podries quedar pres per les seves arts.
	5 No et fixis en cap noia,
	que podries ser castigat amb ella.
	6 No et posis a les mans de les prostitutes,
	que hi perdries el teu patrimoni.
	7 No miris d'ací d'allà pels carrers de la ciutat,
	ni rondis pels indrets solitaris.
	8 Aparta els ulls d'una dona bonica,
	no et miris una bellesa que és d'un altre.
	(9) Per la bellesa d'una dona, molts s'han esgarriat,
	i l'amor s'hi inflama com un foc1332.
	(12)9 No t'asseguis mai al costat d'una dona casada,
	ni et posis amb ella a taula per beure vi,
	no fos cas que el teu cor se n'anés cap a ella
	i la teva passió et fes relliscar fins a perdre't.

Tracte amb diversos homes

	(14)10 No abandonis un vell amic,
	que el nou no valdrà tant com ell.
	(15) Vi nou és l'amic nou:
	quan es torni vell, el beuràs de gust.
	(16)11 No envegis la glòria del pecador,
	que no saps com acabarà.
	(17)12 No aprovis els qui aproven els impius,
	recorda't que en vida no quedaran sense càstig.
	(18)13 Mantén-te lluny de l'home que sentencia a mort,
	i no hauràs de témer per la teva vida.
	(19) Si t'hi acostes, guarda't de fallar en res,
	que et podria fer morir.
	(20) Sàpigues que passes entre paranys
	i que camines sobre els merlets de la muralla.
	(21)14 Tant com puguis, tingues en compte el teu proïsme
	i aconsella't amb els savis.
	(22)15 Mira de deliberar amb els homes de seny
—1450→
	i que la teva conversa es refereixi tota a la llei de l'Altíssim.
	(23)16 Que els justos siguin els teus convidats,
	i el temor del Senyor, el teu títol de glòria.

El bon govern i la Providència de Déu

	(24)17 L'obra adquireix valor, per l'habilitat dels artesans,
	però el cap d'un poble es mostra savi en el parlar1333.
	(25)28 El qui xerra molt és temut a la ciutat,
	l'inconsiderat en el parlar es fa odiós.
	10 1 El qui sap governar manté el seu poble en la disciplina,
	l'assenyat posa ordre en el seu govern.
	2 Tal com és el governant del poble, són els seus ministres;
	tal com és el cap de la ciutat, són tots els habitants.
	3 Un rei deixat és la ruïna del seu poble;
	una ciutat prospera quan la governen caps intel·ligents.
	4 El Senyor té a les mans el govern de la terra;
	al seu temps hi estableix aquell qui convé.
	5 El Senyor té a les mans el govern de tot home;
	dóna a la cara del legislador la pròpia glòria.

L'orgull dels homes i de les nacions

	6 No et vengis de ningú per cap mancament,
	ni facis res amb arrogància.
	7 L'orgull és odiós a Déu i als homes,
	i davant de tots és detestable la injustícia.
	8 La reialesa passa d'un poble a un altre
	per les injustícies, violències i confiscacions1334.
	9 ¿per què s'ensuperbeixen la pols i la cendra1335,
	(10) quan, en vida, les seves entranyes ja la llencen?1336
	(12)10 Quan la malaltia és lluny el metge se'n riu;
	qui és rei avui, demà es morirà.
	(13)11 Quan l'home es mor,
	rep en herència mosques, bestioles i cucs.
—1451→
	(14)12 El principi de l'orgull és que l'home s'aparti del Senyor,
	(15) que el seu cor s'allunyi del Creador.
	13 Perquè l'origen de l'arrogància és el pecat;
	el qui el reté treu a glops la malicia.
	(16) Per això, el Senyor l'ha omplert de plagues inesperades,
	l'ha assotat fins a l'extermini.
	(17)14 El Senyor ha enderrocat els trons dels poderosos
	i ha fet seure al seu lloc els indefensos.
	(18)15 El Senyor ha desarrelat els pobres pagans,
	i ha plantat al seu lloc els humils.
	(19)16 El Senyor ha devastat els territoris dels pagans
	i els ha arrasats fins als fonaments de la terra.
	(20)17 Alguns, els ha eliminats i els ha destruïts
	i n'ha esborrat de la terra el record1337.
	(22)18 L'orgull no escau gens a l'home,
	ni la ira violenta als descendents de la dona.