Visor de obras.

1 1 L'any tercer del regnat de Joaquim, rei de Judà, Nabucodonosor, rei de Babilònia, anà a Jerusalem i la va assetjar. 2 El Senyor li posà a les mans Joaquim, rei de Judà, i una part dels vasos del temple de Déu, que transportà al país de Senaar, al temple del seu déu (els vasos, els portà a la casa del tresor del seu déu).

Fidels a la llei del seu Déu.— 3 El rei ordenà a Asfenez, el cap dels seus eunucs, que fes venir d'entre els israelites, tant de nissaga reial com de famílies nobles, 4 uns nois sense tara, de bell   —1893→   aspecte, iniciats en tota saviesa, versats en les ciències, idonis per a estar al palau del rei; Asfenez els havia d'ensenyar l'escriptura i la llengua dels caldeus. 5 El rei els assignava una ració diària de la vianda reial i del vi de la seva taula. Serien educats durant tres anys; després d'això, serien assistents al seu tron. 6 Entre ells es trobaven Daniel, Hananies, Misael i Azaries, que eren de Judà. 7 El cap dels eunucs els posà noms: Daniel es diria Baltasar; Hananies, Sidrac; Misael, Misac; i Azaries, Abde-Nagó. 8 Daniel, que no volia macular-se amb la vianda del rei i amb el vi de la seva taula, demanà al cap dels eunucs que li estalviés aquesta impuresa. 9 Déu acordà a Daniel que trobés favor i simpatia davant el cap dels eunucs. 10 Però el cap dels eunucs digué a Daniel: «Tinc por del meu senyor, el rei: us ha assignat menjar i beure, i, si us veu les cares més macilentes que les dels altres nois de la vostra edat, fareu que jo n'hagi de respondre amb el cap». 11 Daniel digué aleshores a l'encarregat al qual el cap dels eunucs havia confiat Daniel, Hananies, Misael i Azaries 12 «Fes la prova amb els teus servidors durant deu dies: que ens donin llegums per a menjar i aigua per a beure. 13 Tu veuràs el nostre aspecte i l'aspecte dels nois que mengen de la vianda del rei, i faràs amb els teus servidors segons el que hauràs vist». 14 Consentí al que li demanaven i els posà a prova durant deu dies. 15 Al cap de deu dies, feien bona cara i tenien més bona salut que tots els nois, que menjaven de la vianda del rei. 16 Des d'aleshores, l'encarregat els suprimí la vianda i el vi que havien de beure i els donà llegums.

Saviesa dels joves.— 17 A aquests quatre nois, Déu els donà el saber i la facultat de comprendre tota escriptura i saviesa; Daniel entenia en tota mena de visions i de somnis. 18 Al temps fixat pel rei perquè els hi presentessin, el cap dels eunucs els introduí davant Nabucodonosor. 19 El rei conversà amb ells i, d'entre tots, no se'n trobà cap més com Daniel, Hananies, Misael i Azaries. Foren doncs, assistents al   —1894→   tron reial. 20 I en tota qüestió de saviesa i d'intel·ligència que el rei els posà, els trobà deu vegades superiors a tots els mags i endevins de tot el seu reialme.

21 Daniel hi continuà fins a l'any primer del rei Cir.

2 El rei consulta els endevins.— 1 L'any segon del regnat de Nabucodonosor, aquest va somiar i, torbat d'ànim, perdé el son. 2 El rei ordenà que cridessin mags i endevins, encantadors i caldeus per a dir al rei què era el que havia somiat. Hi anaren, doncs, i es presentaren al rei. 3 El rei els digué «He tingut un somni i estic tot neguitós per conèixer aquest somni». 4 Els caldeus respongueren al rei: (arameu) «Rei, que visquis per sempre! Conta el somni als teus servidors i nosaltres te n'indicarem la interpretació!» 5 El rei respongué als caldeus: «Per mi, és cosa decidida: si no em feu conèixer el somni i la seva interpretació, sereu esquarterats, i les vostres cases seran convertides en femers. 6 Però, si indiqueu el somni i la seva interpretació, rebreu de mi presents i regals i grans honors. Per tant, indiqueu-me el somni i la seva interpretació». 7 Respongueren per segona vegada i digueren: «Que el rei digui el somni als seus servidors, i nosaltres n'indicarem la interpretació». 8 El rei respongué: «Prou conec que voleu guanyar temps —ja que veieu que és cosa per mi decidida 9 que, si no em feu conèixer el somni, la vostra sentència serà la que he dit—, i que heu concertat de pronunciar paraules mentideres i funestes davant meu, fins que els temps canviïn. Per tant, digueu-me el somni, perquè sàpiga que me'n podeu indicar la interpretació». 10 Els caldeus respongueren davant el rei: «No hi ha ningú sobre la terra que pugui indicar el que vol el rei; per això, mai tampoc cap rei, per gran i poderós que fos, no ha exigit res de semblant d'un mag, endeví o caldeu. 11 Sí, la cosa que el rei demana és difícil, i no hi ha pas ningú que la pugui indicar davant el rei, més que els déus que no viuen entre   —1895→   els éssers de carn». 12 Davant d'això, el rei s'enrabià i, fet una fúria, ordenà que matessin tots els savis de Babilònia.

Intervenció de Daniel.— 13 Així, doncs, que hagué sortit el decret de matar els savis, cercaven també Daniel i els seus companys per matar-los. 14 Però Daniel s'adreçà amb prudència i tacte a Arioc, cap de la guàrdia, que havia sortit a matar els savis de Babilònia. 15 Preguntà a Arioc, l'oficial del rei: «¿Per què un decret tan rigorós de la part del rei?» Arioc contà la cosa a Daniel, 16 i Daniel entrà a sol·licitar del rei que li donés temps per permetre-li d'indicar la interpretació al rei. 17 Daniel se n'anà a casa seva i posà al corrent de tot els seus companys Hananies, Misael i Azaries, 18 tot invitant-los a implorar la misericòrdia del Déu del cel tocant a aquest misteri, a fi que Daniel i els seus companys no haguessin de morir amb els altres savis de Babilònia. 19 Aleshores el misteri fou revelat a Daniel en una visió nocturna, i beneí el Déu del cel. 20 Daniel digué:

	Que sigui el nom de Déu
	beneït de segle en segle,
	ja que la saviesa i la força són d'ell!
	21 És ell que fa alternar períodes i temps,
	que deposa els reis, que estableix els reis,
	que dóna als savis la saviesa
	i la ciència als qui saben comprendre.
	22 Ell, que revela les coses profundes i ocultes,
	que coneix allò que hi ha a les tenebres,
	i la llum resideix amb ell.
	23 A vós, Déu dels meus pares,
	us dono gràcies i us lloo
	d'haver-me concedit saviesa i força;
	i ara m'heu fet conèixer allò que imploràvem de vós,
	ja que ens heu fet conèixer la cosa del rei!

Interpretació del somni. 24 Acabat, Daniel, anà a trobar Arioc, a qui el rei havia encarregat de matar els savis de Babilònia, i li digué: «No matis els savis de Babilònia! Introdueix-me davant el rei, i jo indicaré al rei la interpretació». 25 Arioc cuità a fer-lo entrar davant el rei i li digué: «He trobat entre els exiliats de Judà un   —1896→   home que farà conèixer al rei la interpretació». 26 El rei respongué a Daniel, que portava el sobrenom de Baltasar: «¿Tanmateix tu ets capaç de fer-me conèixer el somni que he tingut i la seva interpretació?» 27 Daniel respongué davant el rei: «El misteri que el rei demana, ni savis, ni endevins, ni mags, ni astròlegs no poden indicar-lo al rei. 28 Però hi ha un Déu al cel, que revela els misteris i que ha fet conèixer al rei Nabucodonosor allò que ha de passar a la darreria dels dies¹⁵⁹¹. (El teu somni i les visions del teu cap sobre el llit és això 29 O rei, sobre el llit et vingueren pensaments de què passaria després d'això; i aquell qui revela els misteris t'ha fet conèixer què passarà.) 30 A mi, sense que tingui més saviesa que qualsevol altre vivent, m'ha estat revelat aquest misteri, només perquè en faci conèixer el sentit al rei, i tu coneguis els pensaments del teu cor.

31 Tu, rei, has tingut una visió. Aquí la tens: Una estàtua formidable —l'estàtua era gran i d'un esclat extraordinari— es dreçava davant teu, i el seu aspecte era terrible. 32 Aquesta estàtua tenia el cap d'or pur; el pit i els braços eren de plata; el ventre i les cuixes, de bronze; 33 les cames, de ferro; els peus, en part de ferro i en part d'argila. 34 Tu ho estaves veient, quan una pedra es desprengué d'una muntanya, sense intervenció de cap mà, i tocà l'estàtua als peus de ferro i d'argila i els reduí a miques. 35 Aleshores quedaren fets a miques, tot alhora (ferro i argila), bronze, plata i or, que es tornaren com boll de les bardisses d'estiu; el vent se'ls emportà, de tal manera que no se'n trobava ni rastre. En canvi, la pedra que havia tocat l'estàtua es convertí en una gran muntanya que omplia tota la terra.

36 Això és el somni. El seu sentit, el direm ara davant el rei¹⁵⁹². 37 Tu, rei, rei de reis —a qui el Déu del cel ha donat la reialesa, el poder, la força i la glòria, 38 i a les mans del qual ha posat, en qualsevol lloc que visquin, els homes, les bèsties salvatges i els ocells, i t'ha fet sobirà de tots ells—, ets tu, que ets el cap d'or. 39 Després de tu s'aixecarà un   —1897→   altre regne, inferior a tu, un tercer regne, de bronce, que dominarà tota la terra. 40 Un quart regne serà fort com el ferro, de la manera que el ferro ho fa miques i ho esdernega tot. I com el ferro que capola, farà miques i capolarà tota la terra. 41 Aquests peus que has vist, en part d'argila de terrissaire i en part de ferro, volen dir que el regne serà dividit, però tindrà alguna cosa de la solidesa del ferro, d'acord amb allò que has vist del ferro mesclat amb argila fangosa. 42 Els dits dels peus, en part de ferro i en part d'argila, volen dir que el regne en part serà fort i en part, fràgil. 43 I que veiessis el ferro mesclat amb argila fangosa, vol dir que es mesclaran per semença d'homes, però que no s'uniran sòlidament l'un amb l'altre, de la mateixa manera que el ferro no s'amalgama tampoc amb l'argila. 44 Als dies d'aquests reis, el Déu del cel suscitarà un regne que mai no serà destruït, i aquest regne no passarà a un altre poble. Farà miques i acabarà amb tots aquells regnes, i ell subsistirà eternament: 45 tot, tal com tu has vist que una pedra es desprenia de la muntanya, sense la intervenció de cap mà, i que feia miques el ferro, el bronze, la plata i l'or. El Déu gran ha fet conèixer al rei allò que ha de passar després d'això. El somni és veritat, i segura, la interpretació».

Nabucodonosor reconeix Déu.— 46 Aleshores el rei Nabucodonosor caigué de cara a terra i es prosternà davant Daniel. I ordenà que li oferissin oblacions i encens. 47 El rei digué a Daniel: «En veritat, el vostre Déu és el Déu dels déus, els senyor dels reis i el revelador dels misteris, ja que tu has pogut revelar aquest misteri». 48 Aleshores el rei exaltà Daniel: li donà molts grans presents i el féu governador de tota la província de Babilònia i cap suprem de tots els savis de Babilònia. 49 I, a requesta de Daniel, el rei posà al cap de l'administració de la província de Babilònia Sidrac, Misac i Abde-Nagó; però Daniel es quedava a la cort del rei.

3 Erecció d'una estàtua d'or.— 1 El rei Nabucodonosor féu una estàtua d'or, alta de seixanta colzades i ampla de sis; l'erigí a la plana de Dura, província de Babilònia. 2 El rei Nabucodonosor manà que es reunissin els sàtrapes, prefectes, governadors, consellers, tresorers, jutges, comandants de la policia i totes les autoritats de la província, perquè assistissin a la inauguració de l'estàtua que el rei Nabucodonosor havia erigit. 3 Aleshores es reuniren sàtrapes, prefectes, governadors, consellers, tresorers, jutges, comandants de la policia i totes les autoritats de la província per a la inauguració de l'estàtua que el rei Nabucodonosor havia erigit, i es col·locaren davant l'estàtua que Nabucodonosor havia erigit. 4 L'herald cridà fort: «A vosaltres, pobles, tribus i llengües, us ordenem: 5 Tan bon punt sentireu tocar el corn, el xiulet, la cítara, la lira, l'arpa, la gaita i tota mena d'instruments de música, us prosternareu i adorareu l'estàtua d'or que el rei Nabucodonosor ha erigit. 6 Qui no es prosterni i adori, a l'instant serà tirat dins un forn de foc ardent». 7 En conseqüència, així que tots els pobles sentiren tocar el corn, el xiulet, la cítara, la lira, l'arpa i tota mena d'instruments de música, tots els pobles, tribus i llengües es prosternaren i adoraren l'estàtua d'or que el rei Nabucodonosor havia erigit.

Els joves jueus són condemnats.— 8 Mentrestant, certs caldeus anaren a denunciar els jueus. 9 Digueren al rei Nabucodonosor: «Rei, que visquis per sempre! 10 Tu, rei, has promulgat un decret que prescrivia a tothom que sentís tocar el corn, el xiulet, la cítara, la lira, l'arpa (la gaita) i tota mena d'instruments de música, que es prosternés i adorés l'estàtua d'or, 11 i declarava que els qui no es prosternessin i adoressin serien tirats dins un forn de foc ardent. 12 Hi ha uns jueus que tu has posat al cap de l'administració de la província de Babilònia, Sidrac, Misac   —1899→   i Abde-Nagó; aquests homes no han obeït, o rei, la teva ordre; no veneren el teu déu ni adoren l'estàtua que has erigit!» 13 Tremolant de ràbia, Nabucodonosor ordenà que fessin venir Sidrac, Misac i Abde-Nagó. Aleshores, aquests homes foren conduïts davant el rei. 14 I Nabucodonosor els digué: «¿És veritat, Sidrac, Misac i Abde-Nagó, que no venereu el meu déu ni adoreu l'estàtua d'or que he erigit? 15 ¿Esteu disposats, quan sentireu tocar el corn, el xiulet, la cítara, la lira, l'arpa, (la gaita) i tota mena d'instruments de música a prosternar-vos i a adorar l'estàtua que he fet? Si no l'adoreu, a l'instant sereu tirats dins un forn de foc ardent! ¿I quin és el déu que us salvaria de les meves mans?» 16 Sidrac, Misac i Abde-Nagó respongueren al rei Nabucodonosor: «Rei, no ens cal pas donar-te resposta sobre això. 17 Perquè hi ha un Déu, aquell qui nosaltres venerem, que pot salvar-nos; del forn de foc ardent i de la teva mà, o rei, ens salvarà! 18 I, encara que no ho faci, sàpigues, o rei, que no venerarem el teu déu ni adorarem l'estàtua d'or que has erigit».

19 Aleshores Nabucodonosor, s'ompli de còlera i l'expressió de la seva cara canvià respecte a Sidrac, Misac i Abde-Nagó. Donà ordre d'encendre el forn set vegades més que d'ordinari 20 i manà a alguns dels homes més forçuts del seu exèrcit que garrotessin Sidrac, Misac i Abde-Nagó i els tiressin al forn de foc ardent. 21 Foren, doncs, garrotats, tots vestits, portant mantell, turbant i lligadura, i tirats dins el forn de foc ardent. 22 A causa de la urgència de fordre del rei i donat que el forn havia estat encès tan extraordinàriament, aquells homes que havien aixecat fins a la boca del forn Sidrac, Misac i Abde-Nagó, foren morts per les flames del foc. 23 Quant als tres homes Sidrac, Misac i Abde-Nagó, caigueren garrotats dins el forn de foc ardent.

Oració d'Azaries.— 24 I caminaven al mig de la flama, lloant Déu i beneint el Senyor. 25 Aleshores Azaries, aturant-se, pregà així i digué enmig del foc:

26 «Beneït sou vós, Senyor, Déu dels nostres pares, i el   —1900→   vostre nom és lloat i glorificat eternament. 27 Perquè sou just en totes les coses que heu fet, totes les vostres obres són veritat, els vostres camins són rectes (tots els vostres judicis són veritat). 28 Heu executat sentències justes en tot allò que heu fet venir sobre nosaltres i sobre la ciutat santa dels nostres pares, Jerusalem. Ja que és pels nostres pecats que ens heu tractat així en la veritat i amb tot el dret. 29 Sí, allunyant-nos de vós, hem pecat, hem estat impius i hem errat en tot; 30 no hem escoltat els vostres manaments, no els hem observats ni complerts, com vós ens havíeu prescrit perquè tot ens anés bé. 31 Sí, tot el que vós heu fet venir sobre nosaltres, tot el que ens heu fet, ho heu fet en tota justícia: 32 ens heu posat a les mans dels nostres enemics, apòstates impius odiosíssims¹⁵⁹³, d'un rei injust i el més malvat de tota la terra!¹⁵⁹⁴ 33 I ara, ni podem obrir la boca: la ignomínia i l'oprobi han caigut sobre els vostres servidors i els vostres prosèlits! 34 Oh, no ens abandoneu per sempre, per amor del vostre nom, no repudieu la vostra aliança! 35 No ens retireu el vostre favor, per l'amor d'Abraham, el vostre amic, d'Isaac, el vostre servent, i d'Israel, el vostre sant, 36 als quals prometéreu que la seva descendència es multiplicaria com els estels del cel i com la sorra de la platja del mar. 37 Senyor, ens hem quedat pocs en comparació de tots els pagans, i som avui humiliats en tota la terra, a causa dels nostres pecats. 38 En aquest moment, no tenim més príncep ni profeta, ni conductor, holocaust, sacrifici, oblació ni encens, o lloc on oferir-vos les primícies, i obtenir misericòrdia. 39 Que, si més no, amb l'ànima contrita i l'esperit humiliat ens sigui donat de trobar bon acolliment! 40 Com en l'holocaust de moltons i toros i en milers d'anyells grassos, així sigui avui el nostre sacrifici davant vostre; i concediu-nos que us seguim amb completa fidelitat, perquè no es veuen mai defraudats els qui esperen en vós. 41 I ara, us obeïm de tot cor, us temem i cerquem la vostra faç; 42 no ens confongueu, sinó obreu amb nosaltres segons la vostra indulgència i segons la   —1901→   plenitud de la vostra misericòrdia. 43 Salven-nos segons les vostres obres meravelloses i doneu glòria al vostre nom, Senyor! 44 Que quedin avergonyits tots els qui fan mal als vostres servents, que siguin confusos en veure's privats de tot el seu poder, que la seva força sigui trencada, 45 perquè sàpiguen que solament vós, Senyor, son Déu i gloriós sobre tota la terra».

46 Els saigs del rei que els havien tirats dins no paraven d'alimentar el foc amb nafta, pega, estopa i feixines, 47 de manera que la flamarada pujava per sobre el forn unes quaranta-nou colzades. 48 Estenent-se, cremà els caldeus que es trobaven al voltant del forn. 49 Però l'àngel del Senyor havia baixat al forn juntament amb Azaries i els seus companys, havia espolsat del forn la flama del foc 50 i havia fet passar pel mig del forn una fresca com la del vent que bufa els dies de rosada, de manera que el foc no els tocà gens, ni els causà cap dolor o molèstia. 51 Aleshores tots tres, a una sola veu, cantaren un himne, glorificant i beneint Déu dins el forn, dient:

Himne dels tres joves

	52 Beneït sigueu, Senyor, Déu dels nostres pares,
	lloat i exalçat eternament.
	Beneït sigui el vostre sant nom gloriós,
	lloat i exalçat eternament.
	53 Beneït sigueu en el vostre gloriós temple sant,
	cantar i glorificat eternament.
	54 Beneït sigueu, vós que amb la mirada penetreu els oceans,
	assegut sobre els querubins,
	lloat i exalçat eternament.
	55 Beneït sigueu vós sobre el vostre tron reial,
	cantat i exalçat eternament.
	56 Beneït sigueu vós en el firmament del cel,
	cantat i glorificat eternament.
	57 Beneïu el Senyor, totes les obres del Senyor,
	canten-lo i exalceu-lo eternament.
	58 Beneïu, cels, el Senyor,
	canten-lo i exalceu-lo eternament.
	59 Beneïu el Senyor, àngels del Senyor,
	canten-lo i exalceu-lo eternament.
	60 Beneïu el Senyor, totes les   —1902→   aigües que sou sobre el cel,
	canteu-lo i exalceu-lo eternament.
	61 Que tot el seu exèrcit beneeixi el Senyor,
	canteu-lo i exalceu-lo eternament.
	62 Beneïu, sol i lluna, el Senyor,
	canteu-lo i exalceu-lo eternament.
	63 Beneïu, estels del cel, el Senyor,
	canteu-lo i exalceu-lo eternament.
	64 Que tota la pluja i la rosada beneeixin el Senyor,
	canteu-lo i exalceu-lo eternament.
	65 Beneïu, tots els vents, el Senyor,
	canteu-lo i exalceu-lo eternament.
	66 Beneïu, foc i calor, el Senyor,
	canteu-lo i exalceu-lo eternament.
	67 Beneïu, fred i ardència, el Senyor,
	canteu-lo i exalceu-lo eternament.
	68 Beneïu, gotes de rou i flocs de neu, el Senyor,
	canteu-lo i exalceu-lo eternament.
	69 Beneïu, nits i dies, el Senyor,
	canteu-lo i exalceu-lo eternament.
	70 Beneïu, llum i tenebres, el Senyor,
	canteu-lo i exalceu-lo eternament.
	71 Beneïu, fred i calor, el Senyor,
	canteu-lo i exalceu-lo eternament.
	72 Beneïu, gebre i neus, el Senyor,
	canteu-lo i exalceu-lo eternament.
	73 Beneïu, llampecs i núvols, el Senyor,
	canteu-lo i exalceu-lo eternament.
	74 Que la terra beneeixi el Senyor,
	que el canti i l'exalci eternament.
	75 Beneïu, muntanyes i puigs, el Senyor,
	canteu-lo i exalceu-lo eternament.
	76 Beneïu el Senyor, totes les plantes que creixen a la terra,
	canteu-lo i exalceu-lo eternament.
	77 Beneïu, mars i rius, el Senyor,
	canteu-lo i exalceu-lo eternament.
	78 Beneïu, fonts, el Senyor,
	canteu-lo i exalceu-lo eternament.
—1903→
	79 Beneïu el Senyor, cetacis i tot el que belluga a les aigües,
	canteu-lo i exalceu-lo eternament.
	80 Beneïu tots els ocells, el Senyor,
	canteu-lo i exalceu-lo eternament.
	81 Beneïu, salvatgines i ramats, el Senyor,
	canteu-lo i exalceu-lo eternament.
	82 Beneïu, fills dels homes, el Senyor,
	canteu-lo i exalceu-lo eternament.
	83 Beneïu, els d'Israel, el Senyor,
	canteu-lo i exalceu-lo eternament.
	84 Beneïu el Senyor, sacerdots del Senyor,
	canteu-lo i exalceu-lo eternament.
	85 Beneïu el Senyor, servents del Senyor,
	canteu-lo i exalceu-lo eternament.
	86 Beneïu el Senyor, esperits i ànimes dels justos,
	canteu-lo i exalceu-lo eternament.
	87 Beneïu el Senyor, sants i humils de cor,
	canteu-lo i exalceu-lo eternament.
	88 Beneïu el Senyor, Hananies, Azaries, Misael,
	canteu-lo i exalceu-lo eternament.
	Perquè ens ha arrencat del país de les ombres,
	ens ha salvat de la mà de la mort,
	ens ha deslliurat del forn de flama ardent,
	ens ha deslliurat del mig del foc.
	89 Doneu gràcies al Senyor, perquè és bo,
	perquè dura eternament el seu amor.
	90 Beneïu el Déu dels déus, tots els qui temeu el Senyor,
	canteu-lo i Doneu-li gràcies,
	perquè dura eternament el seu amor.

Estupor del rei.— 91(24) Aleshores el rei Nabucodonosor, esglaiat, s'aixecà d'una revolada. Interrogà els seus ministres: «¿No havíem tirat tres homes dins el forn, garrotats?» Respongueren «Certament, o rei». 92(25) Digué: «Però si jo veig quatre homes en llibertat que es passegen pel mig del foc sense que els passi res, i el quart té l'aspecte d'un fill dels déus!» 93(26) Nabucodonosor s'acostà a l'obertura del forn   —1904→   ardent i cridà: «Sidrac, Misac i Abde-Nagó, servents del Déu Suprem, sortiu i veniu aquí». Aleshores, del mig del foc sortiren Sidrac, Misac i Abde-Nagó. 94(27) S'ajuntaren sàtrapes, prefectes, governadors i consellers del rei i van veure que el foc no havia tingut cap acció sobre el cos d'aquests homes: els cabells del cap no s'havien cremat, els mantells no s'havien deteriorat, i ni tan sols feien pudor de socarrim. 95(28) Nabucodonosor exclamà: «Beneït sigui el Déu de Sidrac, Misac i Abde-Nagó, que ha enviat el seu àngel i ha salvat els seus servents que, confiant en ell, han desobeït l'ordre del rei i han lliurat el seu cos al foc per no venerar ni adorar cap altre déu, fora del seu Déu. 96(29) Així, jo dono ordre que tot poble, tribu i llengua que insulti el Déu de Sidrac, Misac i Abde-Nagó, sigui esquarterat, i la seva casa, convertida en femer; ja que no hi ha cap altre déu que pugui salvar com aquest». 97(30) Aleshores el rei promocionà Sidrac, Misac i Abde-Nagó a la província de Babilònia.

98(31) Nabucodonosor, Rei, a tots els pobles, tribus i llengües que habiten sobre tota la terra: Que tingueu molta pau! 99(32) M'ha semblat bé de fer conèixer els senyals i prodigis que ha obrat en mi el Déu Altíssim:

	100(33) Els seus senyals, que en són, de grans;
	els seus prodigis, que en són, de poderosos!
	El seu regne és un regne etern!
	El seu imperi dura per sempre!

4 El somni del rei.— 1 Jo, Nabucodonosor, vivia tranquil a casa meva i feliç al meu palau. 2 Vaig tenir un somni que em va espantar. Les visions del meu cap m'alarmaren, 3 i vaig donar l'ordre d'introduir a la meva presència tots els savis de Babilònia, perquè em fessin conèixer la interpretació del somni. 4 Es presentaren mags, endevins, caldeus i astròlegs; jo els vaig dir el somni, i no m'en donaren la interpretació! 5 Fins que darrerament   —1905→   entrà a la meva presència Daniel, que es diu Baltasar, segons el nom del meu déu¹⁵⁹⁵, i en qui resideix l'esperit dels déus sants. Jo li vaig dir el somni

6 «Baltasar, cap dels mags, jo sé que en tu resideix l'esperit dels déus sants i que cap misteri no t'ofereix grans dificultats. Vet aquí el somni que he tingut; dóna-me'n la interpretació.

7 Visions del meu cap sobre el llit:

Estava veient un arbre al centre de la terra. La seva alçària era enorme. 8 L'arbre va créixer i es féu molí fort; era tan alt que arribava al cel, i era visible de cap a cap de la terra. 9¹⁵⁹⁶ El seu fullatge era bell, abundant el seu fruit; tothom hi trobava el seu aliment. Feia ombra a les bèsties salvatges, a les seves branques vivien els ocells, i tot ésser de carn s'alimentava d'ell. 10 Estava veient en les visions del meu cap sobre el llit, i vet aquí que del cel davallava un Vigilant, un Sant. 11 Cridà fort i digué així: «Destralegeu l'arbre, esmotxeu-ne les branques, eixoneu-ne les fulles, disperseu-ne els fruits! Que les bèsties fugin de sota d'ell, i els ocells, de les seves branques! 12 No li deixeu a la terra més que la rabassa, però amb cadena de ferro i bronze, entre el verd del camp. Que la rosada l'humitegi i que l'herba sigui la seva part amb les bèsties. 13 Que li canviïn el cor d'home i li'n donin un de bèstia, i passin sobre ell set temps. 14 La sentència és per decret dels Vigilants, paraula dels Sants és la cosa! Perquè els qui viuen sàpiguen que l'Altíssim té domini sobre el regne dels homes: el dóna a qui vol i hi eleva l'ínfim dels homes».

15 Aquest és el somni que he tingut jo, Nabucodonosor, rei. Tu, Baltasar, dóname'n la interpretació; ja que cap dels savis del meu regne no ha pogut donar-me'n la interpretació; però tu pots fer-ho, perquè en tu resideix l'esperit dels déus sants».

Interpretació del somni. 16 Aleshores Daniel, de sobrenom Baltasar, quedà sumit en l'estupor una bona estona, i els seus pensaments l'alarmaven. El rei li digué: «Baltasar, no t'alarmis per aquest somni i la seva interpretació».   —1906→   Baltasar respongué: «Senyor meu, que aquest somni sigui per als teus enemics, i la seva interpretació, per als teus rivals! 17 L'arbre que has vist, gran i fort, que arribava al cel i era visible per tota la terra, 18 de belles fulles i fruit abundant, que portava aliment per a tots, sota el qual vivien les bèsties salvatges i, a les branques, hi residien els ocells, 19 ets tu, rei, que t'has fet gran i poderós; la teva grandesa ha augmentat, ha arribat fins al cel, i la teva dominació, de cap a cap de la terra.

20 Quant a allò que ha vist el rei: un Vigilant, un Sant, que davallava del cel i deia: «Destralegeu l'arbre, destruïu-lo! No deixeu a la terra més que la rabassa, però amb cadena de ferro i bronze, entre el verd del camp, que la rosada l'humitegi i que la seva part sigui amb les bèsties salvatges, fins que hagin passat sobre ell set temps», 21 aquesta és la interpretació, rei —i és sentencia de l'Altíssim que ateny el meu senyor, el rei—. 22 Et trauran d'enmig dels homes i viuràs amb les bèsties salvatges; t'alimentaràs d'herba, com un bou, seràs humitejat per la rosada; set temps passaran sobre teu, fins que reconeguis que l'Altíssim té domini sobre el regne dels homes i el dóna a qui vol.

23 Que ordenessin de deixar la rabassa de l'arbre vol dir que el teu regne et serà tingut en reserva per al moment que reconeixeràs que és el cel que té tot domini. 24 Per això, rei, accepta el meu consell: redimeix els teus pecats fent bones obres i les teves culpes fent misericòrdia als pobres, si vols que perduri la teva tranquil·litat!»

Realització del somni.— 25 Tot això vingué sobre el rei Nabucodonosor! 26 Dotze mesos més tard, passejant-se pel terrat del palau reial de Babilònia, 27 el rei deia: «¿No és aquesta la gran Babilònia que jo he edificat, per fer-ne la meva residència reial, amb el poder de la meva riquesa i per a la glòria de la meva majestat?» 28 El rei tenia encara la paraula a la boca, quan una veu caigué del cel: «Per tu ho diuen, rei Nabucodonosor: T'han retirat la reialesa; 29 seràs tret   —1907→   d'enmig dels homes, viuràs amb les bèsties salvatges, t'alimentaràs d'herba, com un bou, i set temps passaran sobre teu, fins que reconeguis que l'Altíssim té domini sobre el regne dels homes i que el dóna a qui vol». 30 I, tot seguit, la paraula es complia en Nabucodonosor: fou tret d'enmig dels homes, menjava herba com un bou, el seu cos era humitejat per la rosada, fins que el pèl li va créixer com plomes d'àguila, i les ungles, com urpes d'ocell.

31 «Al temps fixat, jo, Nabucodonosor, vaig alçar els ulls al cel, i em tornà la raó; aleshores vaig beneir l'Altíssim, lloant i glorificant aquell qui viu per sempre el seu regne és un regne etern, el seu imperi dura per sempre. 32 Tots els habitants de la terra compten com res, i amb l'estelada ell fa el que vol. No hi ha ningú que li piqui a la mà i li digui: «què fas aquí?» 33 En aquell moment, em tornà la raó, i per a la glòria de la meva reialesa em tornaren majestat i esplendor; els meus ministres i els meus grans em reclamaren, i vaig ser restablert en la meva reialesa, i la meva grandesa fou augmentada. 34 Ara jo, Nabucodonosor, lloo, exalço i glorifico el Rei del cel, perquè totes les seves obres són veritat, les seves vies són justes, i sap humiliar, els qui viuen plens d'orgull».

5 1 El rei Baltasar¹⁵⁹⁷ féu un gran convit als seus mil magnats i begué vi davant tots mil. 2 Quan el vi començava a fer el seu afecte, Baltasar ordenà que portessin els vasos d'or i de plata que el seu pare Nabucodonosor s'havia endut del temple de Jerusalem, per fer-hi beure el rei, els seus magnats, les seves esposes i les seves concubines. 3 Portaren, doncs, els vasos d'or i de plata presos al temple de Jerusalem i hi begueren el rei i els seus magnats, les seves esposes i les seves concubines. 4¹⁵⁹⁸ Begueren vi i lloaren els déus d'or i de plata, de bronze i de ferro, de fusta i de pedra. 5 A l'instant aparegueren els dits d'una mà d'home que es posaren a escriure, enfront   —1908→   del lampadari, sobre l'enguixat de la paret del palau reial; i el rei veia el dors de la mà que escrivia. 6 El rei mudà de color, els seus pensaments l'alarmaren, les juntures de les anques se li afluixaren i els genolls li picaven l'un amb l'altre. 7 El rei cridà fort que fessin venir els endevins, els caldeus i els astròlegs. I digué als savis de Babilònia: «Qualsevol que llegirà aquesta inscripció i me'n descobrirà el sentit, serà vestit de porpra, amb la cadena d'or al voltant del coll, i manarà com a tercer en el regne». 8 Aleshores vingueren tots el savis del rei, però no pogueren llegir la inscripció ni fer-ne conèixer el sentit al rei. 9 El rei Baltasar s'alarmà molt, mudà de color, i els seus magnats quedaren perplexos. 10 Posada alerta per les paraules del rei i dels seus magnats, la reina es presentà a la sala del convit. I digué: «Rei, que visquis per sempre! Que els teus pensaments no t'alarmin, ni mudis de color! 11 Hi ha en el teu refine un home en qui resideix l'esperit dels déus sants. En temps del teu pare, es trobà en ell llum, intel·ligència i saviesa com la saviesa dels déus. El rei Nabucodonosor, el teu pare, el nomenà cap dels mags, endevins, caldeus i astròlegs, 12 perquè, s'havia trobat en ell, en Daniel, a qui el rei havia posat el nom de Baltasar, un esperit extraordinari, ciència, intel·ligència, art d'interpretar els somnis, de resoldre els enigmes i de desfer els nusos. Que cridin, doncs, Daniel, i ell et farà conèixer la interpretació».

13 Aleshores Daniel fou introduït davant el rei, i aquest digué a Daniel: «Tu ets Daniel, un dels exiliats de Judà que el rei, el meu pare, portà de Judà! 14 He sentit dir que l'esperit dels déus resideix en tu i que es t roba en tu llum, intel·ligència i saviesa extraordinària. 15 Han fet venir a la meva presència els savis i els mags per llegir aquesta inscripció i fer-me'n conèixer la interpretació, però són incapaços de descobrir-me'n el sentit. 16 Jo he sentit dir que tu ets capaç de donar interpretacions i de desfer nusos. Doncs, si ets capaç de llegir la inscripció i de fer-me'n conèixer la interpretació, seràs vestit de porpra, portaràs la cadena d'or al voltant del   —1909→   coll i manaràs com a tercer en el regne».

17 Daniel respongué davant el rei: «Queda't amb els teus dons i dóna a d'altres els teus presents! Així i tot, jo llegiré al rei la inscripció i li'n faré conèixer la interpretació. 18 O rei, el Déu Altíssim havia donat regne, grandesa, glòria i majestat a Nabucodonosor, el teu pare. 19 La grandesa que li havia donat feia tremolar de por davant d'ell tots els pobles, tribus i llengües: a qui volia, el matava; a qui volia, el deixava viure; a qui volia, l'exalçava, i a qui volia, l'humiliava. 20 Però quan el seu cor s'elevà i el seu esperit s'enardí fins a l'arrogància, fou deposat del tron reial, i la seva glòria li fou retirada. 21 El tragueren d'enmig dels homes, i el seu cor es tornà semblant al de les bèsties; convivia amb els ases salvatges; menjava herba com un bou; el seu cos fou banyat per la rosada, fins que reconegué que el Déu Altíssim té domini sobre el regne dels homes i que hi eleva qui vol. 22 Però tu, Baltasar, el seu fill, no has humiliat el teu cor, per bé que sabies tot això: 23 t'has aixecat contra el Senyor del cel, t'has fet portar els vasos del seu temple, i tu, els teus magnats, les teves esposes i les teves concubines, hi heu begut vi i heu lloat els déus de plata i d'or, de bronze i de ferro, de fusta i de pedra, que no hi veuen, ni hi senten ni comprenen res; en canvi, el Déu que té el teu alè entre les seves mans i de qui depenen tots els teus camins, no l'has glorificat! 24 Ha enviat, doncs, el dors de la mà i ha estat traçada aquesta inscripció. 25 La inscripció traçada és: Mene, Mene, Tequel i Parsin¹⁵⁹⁹. 26 Aquesta és la interpretació de la cosa: Mene: Déu ha comptat el teu regne, i l'ha pagat. 27 Tequel: T'han pesat a les balances i no t'han trobat prou pes. 28 Parsin: El teu regne és dividit i donat als medes i als perses».

29 Aleshores Baltasar donà ordres, i vestiren Daniel de porpra, li posaren la cadena d'or al coll i proclamaren que manaria com a tercer en el regne.

30 Aquella nit, Baltasar, rei dels caldeus, fou assassinat, 6 1 i Darius el Mede¹⁶⁰⁰ rebé el regne, a l'edat d'uns seixanta-dos anys.

  —1910→  

Enveja dels companys. 2 Semblà bé a Darius de constituir en el seu regne cent vint sàtrapes per a totes les parts del regne, 3 sota la presidència de tres superintendents —Daniel n'era un—, als quals els sàtrapes haurien de donar comptes, i així el rei no seria molestat. 4 Aquest Daniel es distingí tant entre els superintendents i els sàtrapes pel seu esperit extraordinari, que el rei pensava fer-ne el seu visir. 5 Aleshores els superintendents i els sàtrapes miraren de trobar contra Daniel algun greuge de caràcter polític; però no pogueren trobar cap greuge ni mancament, de tan fidel com era, i no se li podia reprotxar cap negligència ni mancament. 6 Aquells homes es digueren, doncs: «No trobarem cap greuge contra aquest Daniel, fora que en trobéssim algun a propòsit de la llei del seu Déu». 7 Superintendents i sàtrapes s'acostaren, doncs, al rei i li parlaren així: «Rei Darius, que visquis per sempre! 8 Els superintendents del regne, prefectes, sàtrapes, ministres i governadors, hem deliberat tots que el rei hauria de promulgar un decret per posar en vigor aquesta prohibició: tothom qui, durant trenta dies, adreçarà una pregària a qualsevol déu (o home), fora de tu, rei, serà tirat a la cisterna dels lleons. 9 Ara, rei, dóna força de llei a aquesta prohibició signant aquesta acta, que ha de ser irrevocable segons la llei inabrogable dels medes i dels perses». 10 En conseqüència, el rei signà el decret de prohibició.

Condemnació de Daniel. 11 Sabent que el decret havia estat signat, Daniel entrà a casa seva. Les finestres de la seva cambra alta estaven orientades cap a Jerusalem, i tres vegades el dia s'agenollava, tot pregant i lloant Déu; així ho havia fet sempre. l2 Aquells homes estaven a l'aguait i sorprengueren Daniel que pregava i implorava el seu Déu. 13 Aleshores s'acostaren al rei i li digueren: «No has signat una prohibició, segons la qual tothom qui, durant trenta dies, fes   —1911→   una pregària a qualsevol déu (o home), fora de tu, rei, seria tirat a la cisterna dels lleons?» El rei respongué: «La cosa és certa, segons la llei inabrogable, dels medes i dels perses». 14 Aleshores digueren al rei: «Daniel, el teu amic, no ha obeït, rei, la teva ordre ni la prohibició que tu has signat: tres vegades el dia fa pregàries al seu Déu». 15 Sentint això, el rei s'entristí molt i va resoldre de salvar Daniel. Fins a la posta de sol estigué lluitant per deslliurar-lo. 16 Però aquells homes digueren al rei: «Sàpigues, rei, que segons la llei dels medes i dels perses cap prohibició o edicte establert pel rei no pot ser revocat». 17 Aleshores el rei donà ordre de fer venir Daniel i tirar-lo a la cisterna dels lleons. El rei digué a Daniel: «El Déu que tu veneres amb tanta constància, és ell que t'ha de salvar». 18 Portaren una pedra, la posaren a la boca de la cisterna, i el rei la segellà amb el seu segell i el segell dels seus magnats, a fi que no es pogués introduir cap canvi a la situació de Daniel.

El rei salva Daniel.— 19 Fet això, el rei se n'anà al palau, passà la nit en dejú i no deixà introduir les concubines a la seva presència. Perdé el son, 20 i a trenc d'alba el rei es llevà i anà corrents a la cisterna dels lleons. 21 Quan era prop de la cisterna féu un crit a Daniel amb veu planyívola. Digué a Daniel: «Daniel, servent del Déu vivent, ¿t'ha pogut salvar dels lleons el Déu que tu veneres amb tanta constància?» 22 Daniel respongué al rei: «Rei, que visquis per sempre! 23 El meu Déu ha enviat el seu àngel, ha tancat la gola dels lleons, i no m'han fet cap mal, perquè he estat trobat innocent davant d'ell. Tampoc davant teu, rei, no he mancat en res». 24 El rei estigué molt content i ordenà que traguessin Daniel de la cisterna. Tragueren Daniel de la cisterna i el trobaren indemne, perquè havia tingut fe en el seu Déu. 25 El rei donà l'ordre de fer venir els homes que havien calumniat Daniel i els féu tirar a la cisterna dels lleons, ells, els seus fills i les seves dones, i encara no havien tocat a terra de la cisterna,   —1912→   que els lleons se n'apoderaren i els trituraren tots els ossos.

Edicte del rei.— 26 Aleshores el rei Darius escriví: «A tots els pobles, tribus i llengües que habiten per tota la terra: Que tingueu molta pau! 27 Dono l'ordre que en tot el domini del meu regne temin i reverenciïn el Déu de Daniel, perquè és el Déu vivent, que perdura eternament; el seu regne és indestructible i el seu imperi no tindrà fi: 28 salva, allibera, fa senyals i prodigis al cel i a la terra; ell ha salvat Daniel del poder dels lleons». 29 I aquest mateix Daniel prosperà durant el regnat de Darius i durant el regnat de Cir el Persa.

7 Visió de les quatre bèsties.— 1 L'any primer de Baltasar, rei de Babilònia, Daniel veié un somni, sobre el seu llit. Llavors posà per escrit el somni. Començament de la relació (Digué). 2 (Daniel deia:) Estava veient en la meva visió durant la nit, i vet aquí que els quatre vents del cel avalotaven el mar gran; 3 quatre bèsties enormes, diferents l'una de l'altra, pujaren del mar.

4 La primera¹⁶⁰¹ era com un lleó amb ales d'àguila. Estava veient, quan li arrencaren les ales, fou aixecada de terra i posada dreta sobre dos peus com un home, i li fou donat un cor d'home. 5 Vet aquí que una altra bèstia¹⁶⁰², semblant a un ós, fou dreçada d'un costat; tenia tres costelles a la gola, entre les dents, i li deien: «Amunt, menja força carn!» 6 Després, estava veient, i vet aquí una altra bèstia¹⁶⁰³ com un lleopard, que portava quatre ales d'ocell a l'esquena; la bèstia tenia quatre caps, i li fou donat el poder. 7 Després d'això, estava veient en la visió de la nit, i vet aquí una quarta bèstia¹⁶⁰⁴, terrible, espantosa i extraordinàriament forta; tenia unes dents de ferro grans i unes urpes de bronze; menjava, triturava i trepitjava amb els peus el que quedava. Era diferent de les primeres bèsties i portava deu banyes. 8 Estava observant les banyes, i vet aquí que una altra banya, petita¹⁶⁰⁵,   —1913→   apuntava entre elles; tres de les primeres banyes foren arrencades de davant d'ella; en aquesta banya hi havia uns ulls com els ulls d'un home, i una boca que deia grans coses; i feia la guerra als sants. 9 Estava veient, quan

Visió del Fill d'home

	uns trons foren col·locats,
	i s'assegué un Vell venerable.
	El seu vestit era blanc com la neu;
	el seu cabell, net com la llana.
	El seu tron eren flames de foc;
	les rodes, un foc incandescent.
	10 Un riu de foc brollava,
	sortit de davant d'ell.
	Mil milers el servien,
	l'assistien deu mil miríades.
	El tribunal va perdre seient,
	foren oberts els llibres.

11 Estava veient; aleshores, a causa de les grans paraules que deia la banya...; estava veient, quan la bèstia fou morta, el seu cos destruït i lliurat al foc. 12 Quant a les altres bèsties, els fou llevada la dominació, però se'ls acordà un allarg de vida fins a un temps i un terme.

	13 Estava veient en la visió de la nit,
	i vet aquí que sobre els núvols del cel
	venia com un Fill d'home1606.
	Arribà fins al Vell venerable,
	fou conduït a la seva presència
	i el feren acostar davant d'ell.
	14 A ell fou conferit l'imperi,
	la glòria i la reialesa,
	i tots els pobles, tribus i llengües
	li retien homenatge.
	El seu imperi és un imperi etern,
	que no desapareixerà;
	la seva reialesa, una reialesa eterna,
	que mai no es farà malbé.

Interpretació de la visió. 15 Això em contorbà profundament a mi, Daniel, i els pensaments del meu cap m'alarmaren. 16 Em vaig acostar a un dels assistents i li vaig demanar que em digués la veritat referent a tot això. Em respongué i em féu conèixer el sentit d'aquestes coses: 17 «Aquestes bèsties enormes són quatre perquè quatre reis seran fets desaparèixer de la terra.   —1914→   18 Després els sants de l'Altíssim rebran el reialme i posseiran el reialme per sempre més». 19 Aleshores vaig voler saber exactament el que feia referència a la quarta bèstia, que era diferent de totes les altres, extraordinàriament terrible, amb dents de ferro i urpes de bronze; que menjava i triturava, i amb els peus trepitjava el que quedava; 20 i el que feia referència a les deu banyes que tenia al cap—, i a l'altra que apuntà, i davant la qual en caigueren tres, banya que tenia ulls i deia grans coses, i que semblava més gran que les seves companyes. 21¹⁶⁰⁷ Estava veient, i aquella banya feia la guerra als sants i triomfava d'ells, 22 fins que vingué el Vell venerable, i el tribunal prengué seient, l'imperi fou donat als sants de l'Altíssim, i arribà el temps que els sants posseïren el regne. 23 Digué així: «La quarta bèstia serà un quart regne sobre la terra, diferent de tots els regnes. Es menjarà tota la terra, la trillarà i la capolarà. 24¹⁶⁰⁸ I les deu banyes volen dir que, d'aquest regne, deu reis s'aixecaran. I se n'aixecarà un altre després d'ells, que serà diferent dels primers i enderrocarà tres reis; 25 proferirà paraules contra l'Altíssim i vexarà els sants de l'Altíssim. Pretendrà canviar els temps i la llei¹⁶⁰⁹, i tot serà posat a les seves mans fins a un temps i dos temps i la meitat d'un temes. 26 Però el tribunal prendrà seient, i la dominació li serà llevada, per destruir-lo i anorrear-lo definitivament. 27 I el regne, la dominació i la grandesa dels regnes davall de tot el cel seran donats al poble dels sants de l'Altíssim. La seva reialesa és una reialesa eterna, i totes les dominacions li retran homenatge i l'obeiran».

28 Fins aquí. Acaba la relació. Jo, Daniel. Els meus pensaments em deixaren tot alarmat, i vaig mudar de color; però em vaig guardar la cosa dins el cor.

8 Visió de Daniel.— 1 L'any tercer del regnat del rei Baltasar, una visió m'aparegué a mi, Daniel, després d'aquella que m'havia aparegut al començament.   —1915→   2 Vaig veure en la visió i, tot veient, em vaig trobar a Susa, la plaça forta que hi ha a la província d'Elam; i, veient la visió, em vaig trobar vora el riu Ulai. 3 Aleshores vaig alçar els ulls i vaig veure un marrà que estava davant el riu. Tenia dues banyes; totes dues banyes eren altes, però una era més alta que l'altra, i la més alta havia crescut la darrera¹⁶¹⁰. 4 Vaig veure com el marró envestia cap a l'oest, cap al nord i cap al sud. Cap bèstia no li podia resistir, i ningú no es podia deslliurar del seu poder. Feia el que volia i s'engrandí. 5 Mentre jo estava observant amb atenció, un boc¹⁶¹¹ vingué de l'occident, travessant (tota) la terra, però sense tocar-hi de peus, i el boc tenia una banya (estranya) entre els ulls. 6 Arribà fins al marrà que tenia dues banyes, que jo havia vist vora el riu, i s'abrivà contra ell amb tota l'empenta de la seva força. 7 El vaig veure com l'atacava i, furiós contra ell, li clavava cops i li trencava les dues banyes, sense que el marrà tingués forces per a resistir-li; el tirà a terra i el trepitjà; no hi havia ningú capaç de salvar el marrà. 8 El boc es féu prodigiosament gran; però, al fort del seu poder, la gran banya es trencà i al seu lloc creixeren unes altres quatre banyes¹⁶¹² en direcció dels quatre vents del cel.

9 D'una d'elles sortí una altra banya, petita, que va créixer desmesuradament cap al sud, cap a l'orient i cap al nord. 10 Va créixer fins a l'estelada, féu caure a terra alguns estels¹⁶¹³ i els trepitjà. 11 Fins al príncep de l'estelada, va créixer; li suprimí l'holocaust perpetu, el lloc fou enderrocat, i el santuari, 12 assolat¹⁶¹⁴. Instal·laren sobre l'holocaust perpetu la infidelitat¹⁶¹⁵; tirà a terra la veritat¹⁶¹⁶, i reeixí en la seva empresa!

13 Vaig sentir un sant¹⁶¹⁷ que parlava, i un altre sant digué al qui parlava: «¿Fins quan la visió: l'holocaust perpetu suspès, la infidelitat desoladora instal·lada i el santuari assolat conculcat?» 14 Li digué: «Fins a dos mil tres-cents vespres-matins; aleshores el santuari serà rehabilitat».

Interpretació de l'àngel Gabriel.— 15 Mentre jo, Daniel, veia la visió i mirava   —1916→   de comprendre, se'm plantà al davant algú que tenia l'aspecte d'un home. 16 I vaig sentir una veu d'home d'entre l'Ulai, que cridava: «Gabriel, explica-li la visió, a aquest!» 17 Vingué cap al lloc on jo estava dret, i, quan venia, em vaig sentir corprès de terror i vaig caure de cara a terra. Em Digué: «Entén, fill d'home, que la visió val per al temps de la Fi!» 18 I mentre parlava amb mi, jo estava atuït de cara a terra. Em tocà i em féu tenir dret sobre els peus. 19 Digué: «Et vull fer conèixer allò que ha de passar a la darreria de la Còlera, ja que la visió val per al termini de la Fi. 20 El marrà que has vist, amb dues banyes, són els reis dels medes i dels perses. 21 El boc és el rei¹⁶¹⁸ de Javan, la banya gran entre els seus ulls és el primer rei. 22 Que es trencà i que en sortiran quatre al seu lloc, vol dir que de la seva nació sortiran quatre regnes, però que no tindran la seva mateixa força.

	23 I a les darreries del seu regnat,
	quan els infidels hauran completat la mesura,
	apareixerà un rei insolent,
	expert en intrigues.
	24 La seva força serà gran,
	dirà unes coses inaudites,
	tindrà sort en la seva empresa,
	destruirà uns poderosos.
	Contra els sants anirà 25 la seva idea,
	i farà ús de la perfídia;
	s'estarrufarà dins el seu cor
	i en destruirà molts per sorpresa.
	S'insurgirà contra el príncep dels prínceps,
	però serà trencat sense intervenció de cap mà.
	26 Quant a la visió dels vespres i matins,
	allà que ha estat dit és veritat!
	Però tu, ten la visió secreta,
	ja que val per a dies llunyans!

27 Aleshores jo, Daniel, vaig caure malalt uns quatre mesos. Després em vaig llevar i vaig fer la feina del rei. Però estava amb angúnia per la visió, i no la podia pas comprendre.

  —1917→  

9 Quan s'han de complir les profecies de la restauració.— 1 L'any primer de Darius, fill d'Artaxerxes, del llinatge dels medes, que fou fet rei sobre el reialme dels caldeus, 2 l'any primer del seu regnat, jo, Daniel, em vaig adonar, en els Llibres¹⁶¹⁹, del nombre d'anys que, segons la paraula de Jahvè al profeta Jeremies, s'havien de complir per a les ruïnes de Jerusalem: setanta anys. 3 Em vaig girar de cara cap al Senyor Déu per donar-me a la pregària i les súpliques, acompanyades del dejuni, el sac i la cendra. 4 Vaig pregar Jahvè, el meu Déu, vaig fer confusió i vaig dir «Ah, Senyor, Déu gran i temible que guardeu l'aliança i la gràcia per a aquells qui us estimen i observen els vostres manaments! 5 Hem pecat, som culpables, hem obrat impiament, ens hem rebel·lat i ens hem desviat dels vostres manaments i de les vostres ordres. 6 No hem escoltat els vostres servents, els profetes que parlaven en nom vostre als nostres reis, als nostres prínceps, als nostres pares, a tot el poble de la terra. 7 De vós, Senyor, és la justícia; per a nosaltres és la confusió a la cara, com la que passen avui els homes de Judà, els habitants de Jerusalem, tot Israel, els qui estan a prop i els qui estan lluny en tots els països on els heu dispersats por la traïció que havien comès contra vós. 8 Senyor, per a nosaltres és la confusió a la cara, per als nostres reis, els nostres prínceps, els nostres pares, perquè hem pecat contra vós. 9 Del Senyor, Déu nostre, és la misericòrdia i el perdó, ja que ens hem rebel·lat contra ell 10 i no hem escoltat la veu de Jahvè, el nostre Déu, que seguíssim les lleis que ens proposava per mitjà dels seus servents, els profetes. 11 Tot Israel ha transgredit la vostra llei, ha desertat i no ha escoltat la vostra veu; també s'ha abocat sobre nosaltres la maledicció consignada amb jurament, a la llei de Moisès, el servent de Déu, ja que havíem pecat contra ell! 12 Ha mantingut, doncs, la paraula que havia dit contra   —1918→   nosaltres i contra els regents que ens governaven: que faria venir sobre nosaltres una calamitat tan gran, que no n'hi haurà sota el cel de més gran que a Jerusalem. 13 Com és escrit a la llei de Moisès, tota aquesta calamitat ha vingut sobre nosaltres, i no hem fet res per aplacar Jahvè, el nostre Déu, renunciant a les nostres males accions i preocupant-nos de la vostra veritat. 14 Jahvè ha vetllat per fer venir la calamitat sobre nosaltres, ja que Jahvè, el nostre Déu, és just en totes les obres que ha fet, mentre que nosaltres no hem escoltat la seva veu. 15 I ara, Senyor, Déu nostre, que amb mà forta féreu sortir el vostre poble del país d'Egipte i us féreu una anomenada que dura fans avui: hem pecat, hem obrat impiament! 16 Senyor, d'acord amb totes les vostres justícies, que la vostra ira i la vostra còlera es retirin de la vostra ciutat, Jerusalem, la vostra muntanya santa. Ja que pels nostres pecats i les culpes dels nostres pares, Jerusalem i el vostre poble s'han convertit en l'oprobi de tots els postres veïns. 17 I ara, escolteu, Déu nostre, la pregària del vostre servent i les seves súpliques, i feu resplendir la vostra faç sobre el vostre santuari desolat; feu-ho per vós mateix, Senyor! 18 Decanteu, Déu meu, l'orella i escolteu! Obrin els ulls i vegeu les nostres desolacions i la ciutat que us fou dedicada! Ja que no és pas per les nostres obres justes que presentem davant vostre les nostres súpliques, sinó pensant en la vostra gran misericòrdia. 19 Senyor, escolteu! Senyor, perdoneu! Senyor, ateneu i obreu! No tardeu, per vós mateix, Déu meu, ja que la vostra ciutat i el vostre poble us són dedicats!»

Gabriel interpreta la profecia.— 20 Jo parlava encara, fent la meva pregària, confessant els meus pecats i els pecats del meu poble d'Israel, i presentant la meva súplica davant Jahvè, el meu Déu, per la muntanya santa del meu Déu; 21 jo parlava encara tot pregant, quan l'home Gabriel, que jo havia vist en la visió al començament, arribava cap a mi volant ràpidament, si fa no fa a l'hora de l'oblació vespertina. 22 Vingué, em parlà i em digué: «Daniel, acabo de   —1919→   sortir per fer-te comprendre clarament! 23 Al començament de les teves súpliques ha sortit un edicte, i jo vinc a comunicar-te'l. Tu ets l'home de predilecció. Entén l'edicte, comprèn la visió! 24 Setanta setmanes han estat fixades sobre el teu poble i la teva ciutat santa, per posar terme a la infidelitat, per acabar amb els pecats, per expiar la culpa, per instaurar una justícia eterna, per confirmar la visió i el profeta, per ungir un Sant dels Sants. 25 Sàpigues, doncs, i fes-te'n càrrec: des de l'instant que sortí la paraula, que tornarien i que Jerusalem seria reedificada, fins a un ungit-príncep, hi ha set setmanes; durant seixanta-dues setmanes tornaran a edificar-se plaça i fossat, però en temps crítics. 26 I després de les seixanta-dues setmanes, serà suprimit un ungit¹⁶²⁰ sense que tingui culpa. El poble d'un príncep que vindrà destruirà la ciutat i el santuari. La seva fi serà per inundació, i fins a la fi de la guerra hi haurà el decret de devastacions. 27 Per a la majoria, l'aliança serà feixuga¹⁶²¹ durant una setmana; i durant la meitat de la setmana cessarà el sacrifici i l'oblació. Sobre l'ala de l'altar¹⁶²² hi haurà l'abominació de la desolació, fins que la ruïna decretada s'aboqui sobre el desolador!»¹⁶²³

10 Visió de l'home vestit de lli.— 1 L'any tercer de Cir, rei de Pèrsia, una paraula fou revelada a Daniel, de sobrenom Baltasar, i la paraula era veritat, pesada com treballs forçats. S'esforçà per comprendre la paraula, per comprendre la visió.

2 Aquells dies jo, Daniel, feia penitència tres setmanes completes: 3 no menjava pa saborós, no tastava ni carn ni vi i no m'ungia tampoc, fins que hagueren passat tres setmanes completes. 4 El dia vint-i-quatre del mes primer, mentre em trobava a la vora del gran riu (és el Tigris), 5 vaig alçar els ulls i vaig veure un home vestit de lli¹⁶²⁴, amb els lloms cenyits d'or d'Ufaz. 6 El seu cos era com el crisòlit; la cara, com la fulguració del llampec; els   —1920→   ulls, com torxes de foc; els braços i les cames, com l'esclat del bronze polit; el so de les seves paraules, com l'aldarull d'una multitud. 7 Només jo, Daniel, vaig veure l'aparició; els homes que eren amb mi no la veien, però caigué sobre ells un gran terror i corregueren a amagar-se. 8 Jo em vaig quedar sol, contemplant aquesta gran aparició; vaig quedar sense forces, vaig mudar de color, desfigurat (les forces m'abandonaren).

Aparició del personatge misteriós.— 9 No vaig sentir el so de les seves paraules, perquè estava atuït de cara a terra. 10 Llavors una mà em tocà i em despertà. 11 Em digué: «Daniel, home de predilecció, mira de comprendre les paraules que et diré i ten-te dret, perquè acabo de ser enviat a tu». Quan m'hagué dit aquesta paraula, em vaig posar dret tot tremolós. 12 Em digué: «No tinguis por, Daniel! Ja que, des del primer dia que volies comprendre i vas resoldre de mortificar-te davant el teu Déu, les teves paraules han estat sentides, i és a causa de les teves paraules que jo he vingut. 13 El príncep del regne de Pèrsia m'ha oposat resistència durant vint-i-un dies, però Miquel, un dels primers prínceps, ha vingut a ajudar-me. Jo l'he deixat¹⁶²⁵ allà prop dels reis de Pèrsia, 14 i he vingut a fer-te comprendre el que passarà al teu poble a la fi dels dies. Ja que es tracta, encara, d'una visió sobre aquells dies!»

15 Mentre em parlava així, vaig abaixar el cap sense dir res; 16 i com una semblança de mà d'home em tocà els llavis. Aleshores vaig obrir la boca per parlar i vaig dir al qui estava dret davant meu: «Senyor meu, l'aparició m'ha trasbalsat tot i no em queden forces. 17 I ¿com jo, servent del meu senyor, podria parlar amb aquest Senyor meu, si no tinc més forces i l'alè m'abandona?» 18 Una altra vegada l'aparença humana em tocà i em confortà. 19 Em digué: «No tinguis por, home de predilecció. La pau sigui amb tu; sigues fort i anima't!» I, mentre em parlava, em vaig sentir amb forces i vaig dir: «Que el meu Senyor parli, ja que m'has confortat».

  —1921→  

L'anunci.— 20 Aleshores digué: «Saps per què he vingut a tu? Ara me n'he de tornar a lluitar amb el príncep de Pèrsia: quan n'hauré sortit, vindrà el príncep de Javan; 21b i no hi ha ningú que m'ajudi contra aquests fora de Miquel, el vostre príncep, 11 1 que em sosté i m'empara. 10 21a però jo t'anunciaré allò que hi ha escrit al llibre de la veritat».

11 La sort dels jueus fins a l'aurora dels temps nous. Primeres guerres entre Síria i Egipte.— 2 «Ara, doncs, t'anuncio la veritat: Vet aquí que vindran encara tres¹⁶²⁶ reis per a la Pèrsia; el quart¹⁶²⁷ acumularà una riquesa més gran que tots els altres. I quan se sentirà fort de tan ric, ho posarà tot en moviment contra tots els reialmes dels grecs.

3 Vindrà després un rei valent i regnarà sobre un vast imperi i farà el que voldrà. 4 Al fort del seu poder, el seu reialme es trencarà i es dislocarà cap als quatre vents; però no en profit de la seva descendència, i sense la dominació que ell havia exèrcit, ja que el seu regne serà desmembrat i donat a d'altres que ella¹⁶²⁸.

5 El rei del migdia¹⁶²⁹ es farà fort, però un dels seus oficials¹⁶³⁰ es farà més fort que ell i dominarà; el seu imperi serà un gran imperi. 6 Alguns anys més tard s'aliaran¹⁶³¹, i la filla del rei del migdia vindrà al costat del rei del nord, per fer les paus. Però ella no conservarà la influència, ni s'aguantaran ell i la seva descendència, sinó que seran lliurats ella, els qui l'hauran duta (el seu progenitor) i el qui l'havia obtinguda. Amb el temps, 7 un rebrot de les seves arrels sorgirà al seu lloc, marxarà contra l'exèrcit, entrarà a la fortalesa del rei del nord, i els tractarà com a vencedor¹⁶³². 8 Els seus déus mateixos, les seves estàtues i els seus vasos preciosos, la plata i l'or seran el botí que s'emportarà a l'Egipte. Durant anys es deixarà del rei del nord, 9 que entrarà al regne del rei del migdia i se'n tornarà a la seva terra. 10 El seu fill reprendrà les hostilitats i reunirà una multitud de tropes aguerrides¹⁶³³; vindrà poderós, inundant-ho i submergint-ho tot, i tornarà a portar la guerra fins a la   —1922→   seva fortalesa. 11 I el rei del migdia, exasperat, sortirà a combatre amb el rei del nord, que haurà mobilitzat una gran multitud, però la multitud serà posada a les seves mans. 12 Un cop capturada la multitud, el cor se li exaltarà i en matarà molts milers; però no explotarà el seu èxit. 13 El rei del nord tornarà a mobilitzar una multitud més nombrosa que la primera, i al cap d'anys vindrà amb un gran exèrcit i un bagatge abundant. 14 Aquells temps, molts s'insurgiran contra el rei del migdia¹⁶³⁴. Uns fills de violència¹⁶³⁵, d'entre el teu poble, s'aixecaran per complir la visió, però ensopegaran. 15 Vindrà el rei del nord que elevarà un terraplé i s'apoderarà d'una ciutat fortificada. Els braços drets del rei del migdia no resistiran; les seves millors tropes no tindran la forra de resistir! 16 El qui vindrà contra ell farà el que voldrà, no li resistirà ningú. Es farà fort al país-joiell, que caurà tot al seu poder. 17 Intentarà de posar sota el seu control tot el reialme d'aquell, i s'avindrà amb ells. Li donarà una dona¹⁶³⁶, perquè sigui la perdició del país, però la maniobra no li sortirà bé i no aconseguirà allò que es proposa. 18 Girarà la mira cap a les illes¹⁶³⁷ i farà molts presoners, però un cònsol¹⁶³⁸ posarà terme a la seva provocació, de tal manera que no podrà renovar, respecte a ell, la seva provocació. 19 Aleshores girarà la mira cap a les fortaleses del seu país, però ensopegarà, caurà i no serà trobat¹⁶³⁹. 20 Al seu lloc en sortirà un que farà passar un col·lector de tributs amb esplendor reial¹⁶⁴⁰; en alguns dies serà trencat, però no obertament ni a la guerra.

Antíoc Epifanés.— 21 Al seu lloc en sortirà un d'abjecte, al qual no hauran conferit la dignitat reial¹⁶⁴¹. Vindrà per sorpresa i s'empararà del regne amb intrigues. 22 Unes forces¹⁶⁴² seran submergides davant d'ell; serà també trencat un príncep de l'aliança¹⁶⁴³. 23 Des del moment que faran les seves parts, ell obrarà amb traïdoria: pujarà i amb poca gent 24 devastarà una capital¹⁶⁴⁴, i farà allò que no havien fet els seus pares ni els pares dels seus pares: prodigarà botí, profits i riqueses, i forjarà plans contra unes fortaleses,   —923→   però fins a un cert temps solament.

25 Excitarà la seva força i el seu cor contra el rei del migdia, amb un gran exèrcit. El rei de migdia entrarà en guerra amb un exèrcit molt més gran i poderós; però no podrà aguantar, perquè ordiran complots contra ell. 26 Els seus comensals causaran la seva desgràcia; el seu exèrcit es desbandarà, i en cauran molts de morts. 27 Els dos reis, abrigant segones intencions i asseguts a la mateixa taula, es parlaran insincerament; però la cosa no reeixirà, perquè el temps fixat encara haurà de venir. 28 Se'n tornarà, doncs, al seu país amb grans riqueses; obrarà amb males intencions contra l'aliança santa, i se'n tornarà al seu país¹⁶⁴⁵. 29 Arribat el moment, tornarà a venir al migdia, però la segona vegada no serà pas com la primera. 30 Uns vaixells dels Quetim¹⁶⁴⁶ vindran contra ell, s'acovardirà i se'n tornarà. Es posarà furiós contra l'aliança santa i obrarà; se'n tornarà i s'escoltarà els qui abandonen l'aliança santa. 31 Vindran de part seva uns funcionaris¹⁶⁴⁷ a profanar el santuari-fortalesa¹⁶⁴⁸, a abolir l'holocaust perpetu i a instal·lar l'abominació de la desolació. 32 Als qui reneguen l'aliança, els farà fer pagans afalagant-los; però els del poble que són fidels al seu Déu obraran amb fermesa. 33 Els intel·ligents del poble faran que la majoria comprenguin, però es veuran sotmesos a la pena de mort per l'espasa o pel foc, a l'empresonament o a la confiscació de béns durant una estació. 34 Mentre estaran sotmesos a aquestes penes, rebran un petit ajut, i molts se'ls uniran per motius bastards. 35 I alguns dels intel·ligents seran sotmesos a tals penes, per tal de purificar-ne alguns d'ells, de rentar i blanquejar fins al temps de la fi, ja que el temps fixat encara haurà de venir.

36 El rei farà allò que voldrà, exalçant-se i glorificant-se per damunt de tot déu¹⁶⁴⁹; contra el Déu dels déus dirà unes coses inaudites. Tot li anirà bé fins que s'acabi el temps de la Còlera, ja que allò que està decretat s'ha d'executar. 37 No respectarà el déu dels seus pares¹⁶⁵⁰; ni el favorit de les dones¹⁶⁵¹ ni cap déu no respectarà, perquè es creurà superior a tots.   —1924→   38 En lloc seu, venerarà el déu de les fortaleces¹⁶⁵²; sí, un déu desconegut dels seus pares venerarà amb l'or i la plata, pedres precioses i coses de valor. 39 Obrarà envers les places fortes en relació al déu de fora: els qui el reconeixeran, els curullarà d'honors, els conferirà autoritat sobre els més i els repartirà terres en premi.

Fi de l'impiadós.— 40 El temps de la Fi¹⁶⁵³, el rei del migdia entrarà en col·lisió amb ell; el rei del nord li caurà a sobre com un terbolí amb carros de guerra, cavalleria i una poderosa esquadra. Penetrarà en els països, inundant-ho i submergint-ho tot. 41 Penetrarà en el país-joiell, i són milers els qui cauran; però aquests s'escaparan de la seva mà: Edom, Moab i la part principal dels ammonites. 42 Allargarà la mà sobre els països: el país d'Egipte no se n'escaparà. 43 S'apoderarà dels tresors d'or i de plata i de totes les coses precioses d'Egipte. Libis i cusites formaran en el seu seguici. 44 Però, alarmat per uns rumors que venien de l'orient i del nord, sortirà tot furiós a fer grans estralls i destrosses. 45 Plantarà la seva tenda-palau¹⁶⁵⁴ entre el mar i la muntanya del joiell sant, i arribarà a la seva fi, sense que ningú li pugui prestar ajut.

12 El protector d'Israel. 1 Aquell temps¹⁶⁵⁵, sorgirà Miquel, el gran príncep, l'encarregat dels fills del teu poble. Serà un temps de tràngol, com no n'hi haurà hagut d'ençà que existeix cap nació, fins aleshores. Però aquell temps, el teu poble quedarà estalvi: tots els qui seran trobats inscrits en el Llibre¹⁶⁵⁶. 2 Molts dels qui dormen al país de la pols es despertaran, els uns per a la vida eterna, els altres (per als oprobis) per a la reprovació eterna. 3 Els qui foren intel·ligents brillaran com els llumeners del cel, i els qui es mantenen ferms en les meves paraules, com els estels, per tota l'eternitat.

4 Però tu, Daniel, guarda secretes aquestes paraules i segella el llibre fins al temps   —1925→   de la Fi, fins que la majoria es facin apòstates, i el país s'ompli de dolenteria.

Escena final.— 5 I jo, Daniel, vaig veure uns altres dos que estaven drets, l'un en aquesta vora del riu i l'altre a l'altra vora del riu. 6 I vaig dir a l'home vestit de lli que estava al dessobre de l'aigua del riu: «¿Fins quan, la fi de les coses extraordinàries?» 7¹⁶⁵⁷ I vaig sentir l'home vestit de lli que estava al dessobre del riu: alçà la mà dreta i la mà esquerra cap al cel i jurà per aquell qui viu eternament: «Per un temps, dos temps i la meitat d'un temps, i totes aquestes coses s'acabaran quan s'haurà acabat el poder del qui esclafa el Poble sant». 8 Jo prou ho vaig sentir, però no ho comprenia; vaig dir, doncs: «Senyor meu, quin serà el resultat d'això?» 9 Digué: «Vés, Daniel; que aquestes paraules han de quedar secretes i segellades fins al temps de la Fi. 11 Molts seran rentats, blanquejats i purificats. Els impius persistiran en la impietat. Cap impiu no ho comprendrà, però ho comprendran els intel·ligents.

11 Comptant des del temps que serà abolit l'holocaust perpetu i instal·lada l'abominació de la desolació: mil dos-cents noranta dies.

12 Feliç el qui tindrà espera i arribarà a mil tres-cents trenta-cinc dies!

13 Per a tu, vés, pren-te repòs; i t'aixecaràs per rebre el teu premi a la fi dels dies».

13 1 A Babilònia, hi vivia un home que es deia Joaquim. 2 S'havia casat amb Susanna, filla d'Helquies, una dona de gran bellesa i temorosa del Senyor. 3 Els seus pares eren justos i havien instruït la seva filla en la llei de Moisès. 4 Joaquim era molt ric, posseïa un parc a tocar de casa seva, i els jueus acudien a ell, perquè era el més notable de tots. 5 Aquell any, havien estat designats jutges dos ancians del poble, als quals s'aplicava bé la paraula del Senyor: que la maldat havia sortit, a Babilònia, dels ancians jutges que feien veure que governaven el poble   —1926→   6 Aquests anaven sovint a casa de Joaquim, i tots els qui tenien algun procés s'adreçaven a ells.

7 Quan el poble se n'anava, al migdia, Susanna entrava a passejar-se pel parc del seu marit. 8 Els dos ancians, que cada dia la veien entrar a passejar-s'hi, la van desitjar. 9 Van perdre el seny i decantaren els ulls, de manera que no miraven el Cel ni pensaven en judicis justos. 10 Corferits tots dos per aquesta passió, no es declaraven l'un a l'altre el seu turment, 11 perquè es donaven vergonya de confessar-se les ganes que tenien de jeure amb ella.

12 Espiaven gelosament un dia i l'altre per veure-la. 13 Una vegada es digueren «Anem-nos-en a casa, que és hora de dinar!» Van sortir i se separaren. 14 Però van tombar i anaren a parar al mateix punt. Quan se n'hagueren demanat el motiu, confessaren la seva passió. Aleshores en comú acordaren el moment que podrien sorprendre-la sola. 15 Esperaven, doncs, l'ocasió favorable. Un dia, Susanna hi anà, com feia sempre, acompanyada només de dues minyones, i, com que feia calor, es volgué banyar al parc. 16 No hi havia ningú més, fora dels dos vells, amagats, que l'espiaven. 17 Ella digué a les minyones: «Porteu-me oli i sabó, i tanqueu les portes del parc, perquè em pugui banyar». 18 Obeïren, tancaren les portes del parc i sortiren per les portes laterals, per anar a buscar les coses que els havia encomanat; i no veieren els vells, perquè estaven amagats.

19 Un cop les minyones fora, els dos vells s'aixecaren, es precipitaren sobre ella 20 i li digueren: «Les portes del parc són tancades, no ens veu ningú. Et desitgem, cedeix i jeu amb nosaltres! 21 Si no, farem de testimonis que hi havia amb tu un jove i que per això havies fet marxar les teves minyones». 22 Susanna sospirà: «Estic agafada per tots cantons! Perquè, si faig això, m'és la mort; i, si no ho faig, no m'escaparé pas de les vostres mans. 23 Però em val més de caure a les vostres mans, sense haver-ho fet, que no pas de pecar davant el Senyor». 24 Susanna aleshores cridà fort. Però els dos vells cridaren també contra ella, 25 i un corregué a   —1927→   obrir les portes del parc. 26 Quan els de la casa sentiren els crits al parc, s'hi precipitaren per les portes laterals a veure què passava. 27 Quan els vells hagueren contat la seva història, els servidors quedaren tots avergonyits, perquè mai no s'havia dit de Susanna res de semblant.

28 L'endemà, quan el poble es reuní a la casa de Joaquim, el seu marit, comparegueren també els dos vells amb el designi criminal contra Susanna de fer-la condemnar a mort. 29 Digueren en presència del poble: «Feu anar a buscar Susanna, filla d'Helquies, la dona de Joaquim». La feren anar a buscar. 30 I comparegué acompanyada dels seus pares, dels seus fills i de tots els seus parents. 31 Susanna era molt delicada i bella de cara. 32 Com que portava vel, aquells miserables ordenaren que l'hi traguessin, per poder-se rabejar en la seva bellesa. 33 Ploraven els seus i tots els qui la veien. 34 Els dos vells s'aixecaren al mig del poble i li posaren les mans sobre el cap. 35 I ella, plorant, mirà al cel, ja que el seu cor confiava en el Senyor. 36 Els vells declararen: «Mentre nosaltres estàvem passejant sols pel parc, va entrar aquesta amb dues criades, va tancar les portes i va acomiadar les criades. 37 Aleshores se li va acostar un jove que estava amagat, i va jeure amb ella. 38 Nosaltres, que érem en un racó del parc, veient la malifeta, ens vam precipitar sobre ells. Prou vam veure com pecaven, 39 però no ens vam poder apoderar del jove: era més fort que nosaltres, va obrir la porta i va saltar fora. 40 Aquesta, en canvi, la vam agafar, li vam demanar qui era el jove, 41 i no ens ho va voler dir. D'això, en som testimonis!» El poble reunit els cregué, com a ancians del poble i jutges, i la condemnaren a mort. 42 Aleshores Susanna cridà fort i digué: «Déu etern, vós que coneixeu els secrets, vós que ho veieu tot abans que existeixi, 43 prou saben que és fals el que han testificat contra mi. I vet aquí que moro sense haver fet res del que aquests m'han acusat!»

44 El Senyor l'escoltà. 45 Quan la conduïen a la mort, Déu despertà l'esperit   —1928→   d'un jovenet que es deia Daniel. 46 Es posà a cridar fort i digué: «Sóc innocent de la sang d'aquesta!» 47 Tot el poble que es gira cap a ell i diu: «Què és això que acabes de dir?» 48 Es plantà enmig d'ells i digué: «¿Tan poc seny teniu, fills d'Israel? ¿Sense examen ni saber la cosa certa, heu condemnat una filla d'Israel? 49 Torneu-vos-en al tribunal, que li han allevat fals testimoni!» 50 Tot el poble se'n tornà de pressa. Els ancians digueren a Daniel: «Seu aquí al mig de nosaltres, i explica't, ja que Déu t'ha donat la prerrogativa de l'ancianitat». 51 Daniel els digué aleshores: «Separeu-los bé l'un de l'altre i jo els interrogaré».

52 Tot seguit que els hagueren separats, cridà l'un i li digué: «Vell pervers, ara t'ha arribat l'hora pels pecats que cometies abans, 53 quan pronunciaves sentències injustes, condemnant els innocents i absolent els culpables, mentre que el Senyor diu: No faràs morir l'innocent i el just! 54 Ara, doncs, si l'has vista bé, digues: ¿Sota quin arbre els has vistos junts? Respongué: «Sota un llentiscle!» 55 «Just, digué Daniel, has mentit en detriment del teu propi cap: l'àngel de Déu ha rebut d'ell l'ordre de llescar-te pel mig». 56 El féu retirar i ordenà que introduïssin l'altre. I li digué: «Raça de Canaan, i no pas de Judà, la bellesa t'ha seduït i la passió t'ha trastornat el cap. 57 És així que vosaltres fèieu amb les filles d'Israel¹⁶⁵⁹, i que elles per por se us donaven; però una filla de Judà no ha pogut suportar la vostra maldat. 58 Ara, doncs, digue'm: ¿Sota quin arbre els has sorpresos junts? Respongué: «Sota un garric!» 59 «Just, li digué Daniel, tu també has mentit en detriment del teu propi cap: l'àngel de Déu ja espera, amb l'espasa a la mà, per segar-te pel mig, a fi de suprimir-vos».

60 Aleshores tot el poble reunit féu uns gran crits, beneint Déu, que salva els qui esperen en ell. 61 I s'aixecaren contra tots dos vells, ja que Daniel, per pròpia confessió, els havia convençuts de fals testimoni. 62 Segons la llei de Moisès, els aplicaren la pena que ells havien volgut infligir al seu proïsme. Els mataren, i aquell dia fou preservada   —1929→   una vida innocent.

63 Helquies i la seva dona lloaren Déu, per la seva filla, amb Joaquim, el seu marit, i tots els parents, perquè no s'havia trobat en ella res de deshonest.

64 I des d'aquell dia, Daniel fou tingut en gran reputació pel poble.

14 Daniel i els sacerdots de Bel.— 1 El rei Astiages es reuní amb els seus pares, i Cir de Pèrsia li succeí. 2 Daniel vivia amb el rei, i aquest l'honorava per damunt de tots els seus amics.

3 Els babilonis tenien un ídol que es deia Bel¹⁶⁶⁰, a qui oferien cada dia dotze artabes¹⁶⁶¹ de flor de farina, quaranta ovelles i sis mesures de vi. 4 El rei també el venerava, i cada dia venia a adorar-lo; Daniel, però, adorava el seu Déu. El rei li digué: «Per què no adores Bel?» 5 Respongué: «Perquè jo no venero ídols fets de mà d'home, sinó el Déu vivent que ha fet el cel i la terra i que té poder sobre tots els éssers de carn». 6 Aleshores el rei li digué: «¿Et creus que Bel no és un déu vivent? ¿O és que no veus tot el que menja i beu cada dia?» 7 Daniel es posà a riure i digué: «No et facis il·lusions, rei! Aquest, per dins és d'argila i per fora és de bronze, i no ha menjat mai res». 8 El rei, indignat, cridà els seus sacerdots i els digué: «Si no em dieu qui consumeix aquests aliments, morireu!» 9 Però, si em proveu que és Bel, Daniel morirà per haver-lo blasfemat!» Daniel digué al rei: «Sigui com tu dius».

10 Els sacerdots de Bel eren setanta, sense comptar les dones i els fills. El rei anà, doncs, amb Daniel al temple de Bel, 11 i els sacerdots de Bel li digueren: «Nosaltres sortirem d'aquí, i tu, rei, faràs servir l'àpat i oferir el vi mesclat; després fes tancar la porta i segellar-la amb el teu segell; 12 quan vindràs demà al matí, si no ho trobes tot menjat per Bel, morirem nosaltres; altrament, serà Daniel que ens ha calumniat». 13 Però ells presumien, ja que havien fet una entrada secreta sota la taula, i era per allà que s'introduïen   —1930→   sempre i que consumien les ofrenes.

14 Quan, doncs, hagueren sortit, el rei féu servir Bel. Aleshores Daniel féu portar cendra que els seus servidors espargiren amb un sedàs pel terra de tot el temple en presència del rei sol. Després sortiren, tancaren la porta, la segellaren amb l'anell del rei i se'n van anar. 15 Els sacerdots vingueren a la nit, com de costura, amb dones i fills: s'ho menjaren i begueren tot.

16 L'endemà el rei fou matiner; Daniel igual. 17 El rei li preguntà: «Intactes els segells, Daniel?» Respongué: «Intactes, rei». 18 A penes havia obert la porta, que el rei mira a la taula i crida fort: «Ets gran, o Bel, i en tu no hi ha pas trampa, ni una!» 19 Però Daniel es posà a riure i impedí el rei d'entrar dins: «Mira a tema, li digué, reconeix de qui són aquestes petjades». 20 «Veig petjades d'homes, de dones i de nens», digué el rei; 21 i, furiós, féu arrestar els sacerdots amb les seves dones i els seus fills. Li ensenyaren aleshores la porta secreta per on venien a fer desaparèixer el que hi havia sobre la taula. 22 El rei els féu morir i lliurà Bel a la discreció de Daniel, que el destruí juntament amb el seu temple.

Mort de la serp.— 23 Hi havia una gran serp, i els babilonis la veneraven¹⁶⁶². 24 El rei digué a Daniel: «No pots pas dir que aquesta no és un déu vivent: adora-la, doncs!» 25 Daniel respongué «És el Senyor, el meu Déu, que jo adoro; ell és el Déu vivent. 26 Rei, si ho permets, jo mataré la serp sense espasa ni bastó». El rei digué: «T'ho permeto». 27 Daniel agafà aleshores pega, gruix i crins, ho bullí tot, en féu boletes i les ficà a la gola de la serp que se les empassà i va rebentar. I Daniel digué: «Guaiteu què veneràveu!» 28 Quan els babilonis se n'assabentaren, enfurismats, s'avalotaren contra el rei. Digueren: «El rei s'ha fet jueu; ha enderrocat Bel, ha matat la serp i ha degollat els sacerdots!» 29 Anaren, doncs, a dir al rei: «Lliura'ns Daniel; si no, et matarem, a tu i la teva casa». 30 Davant aquesta violència, el rei es veié obligat a lliurar-los Daniel.

  —1931→  

Daniel, a la cisterna dels lleons.— 31 Ells el tiraren a la cisterna dels lleons, i hi estigué sis dies. 32 A la cisterna hi havia set lleons, als quals donaven cada dia dos cadàvers i dues ovelles; aleshores no els donaren res, perquè devoressin Daniel.

33 Però hi havia a Judea el profeta Habacuc, que havia aparellat un bullit, havia engrunat pa en una cassola, i sortia cap al camp a portar-ho als segadors. 34 L'àngel del Senyor li digué: «Porta l'àpat que tens aquí cap a Babilònia, a Daniel, dins la cisterna dels lleons». 35 Habacuc respongué: «Senyor, jo no he vist mai Babilònia, ni conec la cisterna!» 36 L'àngel del Senyor l'agafà pel coronell i, enlairant-lo pels cabells, el deixà a Babilònia sobre la cisterna, amb la força del seu alè. 37 Habacuc cridà: «Daniel, Daniel, pren l'àpat que Déu t'envia». 38 Daniel digué: «Heu pensat en mi, o Déu, i no heu abandonat els qui us estimen». 39 Daniel s'aixecà i menjà. I l'àngel del Senyor tornà immediatament Habacuc al seu lloc.

40 El setè dia, el rei vingué a plorar Daniel. Arribat a la cisterna, va fer una ullada dins, i Daniel estava assegut tranquil·lament. 41 Aleshores cridà fort: «Sou gran, Senyor, Déu de Daniel, i no hi ha d'altre Déu fora de vós!» 42 El tragué de la cisterna i hi féu tirar els causants de la seva perdició, que foren tot seguit devorats davant d'ell.