Resultados de búsqueda (33)
Filtros aplicados:
-
Resultado número:1
Estudio crítico
- Título:
-
Joan Roís de Corella interpretat des d'Ausiàs March / Tomàs Martínez Romero - Registro bibliográfico
- Autor:
-
Martínez Romero, Tomàs, 1961-
- Portales:
-
Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives
Visitar sitio web
| Joan Roís de Corella
Visitar sitio web
| Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL)
Visitar sitio web
- Mat. aut.:
-
Roís de Corella, Joan (1435-1497) -- Crítica i interpretació
| March, Ausiàs (1400-1459) -- Crítica i interpretació
- Fragmentos
'Joan Fuster' en la obra
: (16
coincidencias encontradas)
-
-
tingué lectors valencians entre la seua mort i el treball de Romaní, i uns lectors devots, com volia Fuster
-
MARTÍNEZ ROMERO, Joan Roís de Corella, Rims i proses, Barcelona, 1994.
12
CARBONELL
-
, Joan Roís de Corella, ed. cit., p. 134.
13
CARBONELL, Joan Roís de Corella, ed.
-
BADIA, El "Plany dolorós de la reina Hècuba" de Joan Roís de Corella.
-
Restauracions i contextos, en Miscel·lània Joan Fuster, vol. III, ed. A. Ferrando-A.
-
Joan Roís de Corella interpretat des d'Ausiàs March
Tomàs Martínez Romero
-
Joan Fuster, en un ja clàssic article sobre la lectura dels versos de March durant el segle XVI a València
-
, afirmava amb rotunditat:
«si més no entre els valencians, la "poesia" de Joan Roís de Corella contribueix
-
paraules que segueixen, limitades ara, per qüestions de temps i d'espai, fonamentalment a la poesia de Joan
-
No per manca de rigor, sinó perquè en aquells anys en què parlava Fuster l'escassesa d'estudis i de documentació
-
Aquest coneixement actual em permet d'avançar com a hipòtesi de treball, i contràriament al que afirmava Fuster
-
FUSTER, Llibres i problemes del Renaixement, Barcelona/València, 1989, p. 69.
2
Vegeu
-
CINGOLANI, L'art al·lusiu: Ausiàs March a l'obra de Joan Roís de Corella, en Ausiàs March i el món cultural
-
WITTLIN, La "Biblis", "Mirra" i "Santa Anna" de Joan Roís de Corella: traduccions modulades, amplificades
-
Il gioco delle "ambiguità" nella "Tragèdia di Caldesa" di Joan Roís de Corella, en «Boletín de la Real
-
CARBONELL, Joan Roís de Corella, Obra profana, València, 1983, p. 161.
8
Com ara,
- Formatos:
-
-
Resultado número:2
Estudio crítico
- Título:
-
La casa de les Comèdies d'Alacant / Jaume Lloret i Esquerdo - Registro bibliográfico
- Autor:
-
Lloret i Esquerdo, Jaume
- Portales:
-
Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives
Visitar sitio web
| Biblioteca Dramàtica Valenciana
Visitar sitio web
- Materia:
-
Teatre català -- Història i crítica País Valencià -- S. XIX
- Fragmentos
'Joan Fuster' en la obra
: (9
coincidencias encontradas)
-
-
ciudadana durante la Edad Moderna», dins Varis, Historia de Alicante, p. 439.
80
Joan
-
del teatre a Elx durant el segle XIX: Els sainets il·licitans de la Restauració», dins Miscel·lània Joan
-
Fuster, Estudis de Llengua i Literatura VI, a cura d'Antoni Ferrando i d'Albert G.
-
el castellà, com a llengua de teatre, en un mitjà d'expressió normal a Alacant i, com ha demostrat Joan
-
Fuster, a tot el País Valencià durant els segles XVII i XVIII65.
-
65
Joan Fuster estudia el teatre com un mecanisme més dels que intervenen en el procés de castellanització
-
Joan Fuster, op. cit., p. 58-73.
66
Cfr.
-
Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos, Madrid, 1904, p. 578-579; Luis Lamarca, op. cit., p. 29; i Joan
-
Joan Fuster, La Decadència al País Valencià, Barcelona, Ed.
- Formatos:
-
-
Resultado número:3
Estudio crítico
- Título:
-
Traducció literària i traducció cultural / Stefano M. Cingolani - Registro bibliográfico
- Autor:
-
Cingolani, Stefano M.
- Portales:
-
Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives
Visitar sitio web
| Joan Roís de Corella
Visitar sitio web
| Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL)
Visitar sitio web
- Materia:
-
Traducció i interpretació
- Fragmentos
'Joan Fuster' en la obra
: (5
coincidencias encontradas)
-
-
Bibliografia
BADIA, L. (1988): De Bernat Metge a Joan Roís de Corella, Barcelona, Quaderns Crema.
-
Martorell», Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona 45, pp. 361-388.
—— (1998): Joan
-
MARTÍNEZ ROMERO, T. (1996 a): «Literatura i teologia en una proposta: el Triümfo de les dones, de Joan
-
L. (2001): Les proses mitològiques de Joan Roís de Corella: Edició crítica , Alacant/Barcelona, Institut
-
TURRÓ, J. (1991): «Sobre el Curial, Virgili i Petrarca», Miscel·lània Joan Fuster 3, Publicacions de
- Formatos:
-
-
Resultado número:4
Texto
- Título:
-
Serra d'Or. Núm. 497, maig 2001 - Registro bibliográfico
- Portales:
-
Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives
Visitar sitio web
| Literatura
Visitar sitio web
| Biblioteca Abadia de Montserrat
Visitar sitio web
| Serra d'Or
Visitar sitio web
- Fragmentos
'Joan Fuster' en la obra
: (20
coincidencias encontradas)
-
-
Joan (Barcelona).
-
Un altre exemple: els
absis de Sant Joan de les Abadesses són de Puig i Cadafalch.
-
C LJLTURPi
ART
LLETRES
1
VIDA
MÚSICA
Joan Brotat: candidesa i
intensitat.
-
Els noms de Salvador Espriu, Joan Vinyoli o Joan Brossa
són suficientment significatius.
-
Era la seua una «po
esia que podria haver estat novel·la», segons la fórmula feliç de
Joan Fuster.
-
Fuster i Ma
nuel Sanchis Guarner) un halo de prestigi esquerrà que ja pro
venia, per raons òbvies
-
Salvador remet amb cautela l’adjectivació del
poeta directament al doctor Fuster, però sovint qui ens
-
fulgor en la cova»
—i després les altres pàgines del llibre dedicades, entre d’al
tres, a Xènius, Fuster
-
Em refereixo a un fill de Vi
lanova i la Geltrú anomenat Joan Collell.
-
activitats, la feina de professor principal
qui dedica el llibre, l’havien impossibilitada
Felícia Fuster
-
tat de Fabrizio el 1989 fa canviar les coses,
l'escriptura i la dificultat mateixa de repren-
cia Fuster
-
fic; són molts els fets i les situacions de la
l’epíleg Sam Abrams, Felícia Fuster sols la
El tema
-
central de Tallats de lluna és la di
seva malaltia i de la mort de Jaume Fuster
segueix «en el sentit
-
llengua literària—que ofereixen perspectives
Felícia Fuster pertany al grup de poetes
vitals i temàtiques
-
pintura —«Fusta que ens parles»—, al
pintor Katsushika Hokusai (1760-1849) o a
descripcions concretes, Fuster
-
Joan Fuster i els lingüistes
Joan Fuster
Correspondència. 4.
-
Fuster, diri
gida per Antoni Furió, és
especialment interessant, sobre
tot en la seva primera part
-
, les
cartes encreuades entre Fuster i
Manuel Sanchis Guarner entre el
1949 i el 1975.
-
moltíssimes referències a la vida cultural
de València —i a les relacions
cada cop més difícils de Fuster
-
Fuster,
un capellà que ja havia estat per
seguit per la Dictadura de Primo
de Rivera i que fou empresonat
- Formatos:
-
-
Resultado número:5
Estudio crítico
- Título:
-
El género popular de los "goigs" y Joan Roís de Corella: "La vida de la Sacratíssima Verge Maria i la Oració" / Josep Lluís Martos - Registro bibliográfico
- Autor:
-
Martos Sánchez, Josep Lluís
- Portales:
-
Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives
Visitar sitio web
| Joan Roís de Corella
Visitar sitio web
| Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL)
Visitar sitio web
- Mat. aut.:
-
Roís de Corella, Joan (1435-1497) -- Crítica i interpretació
- Fragmentos
'Joan Fuster' en la obra
: (19
coincidencias encontradas)
-
-
EL GÉNERO POPULAR DE LOS GOIGS Y JOAN ROÍS DE
CORELLA: LA VIDA DE LA SACRATÍSSIMA VERGE MARIA Y LA
ORACIÓ
-
Josep Lluís Martos
Universitat d'Alacant
La obra poética de Joan Roís de Corella consta de dieciocho
-
Jaume I, en prensa); Josep Lluís Martos,
"El Cançoner de Maians (BUV ms 728): un cançoner d'autor de Joan
-
de la Renaixença catalana del siglo
xix 6 : Pau Piferrer, Manuel Milà i Fontanals y Marià Aguiló i Fuster
-
Marià Aguiló i Fuster, Romancer popular de la terra catalana: Cançons feudals cavalleresques (Barcelona
-
EL GÉNERO POPULAR DÉLOS GOIGS Y JOAN ROÍS DE CORELLA
87
Muntaner, cuyo trabajo ya ha dado sus primeros
-
EL GÉNERO POPULAR DE LOS GOIGS Y JOAN ROÍS DE CORELLA
89
Manuel Milà i Fontanals estableció el estrofismo
-
popular, junto a otras
formas como los conjuros o los ensalmos.
30
EL GÉNERO POPULAR DE LOS GOIGS Y JOAN
-
Entre esas relaciones literarias estaba, evidentemente, Joan Roís de Corella,
quien, muy probablemente
-
Martos, "EI Cançoner de Maians (BUV ms 728): un cançoner d'autor de Joan Roís de
Corella"
35
Creo tener
-
, de Bernat Fenollar y Pere
Martines y por la Contemplació a Jesús crucificat, de Bernat Fenollar y Joan
-
passió, de Bernat Fenollar i Pere Martines i la
Contemplació a Jesús crucificat, de Bernat Fenollar i Joan
-
EL GÉNERO POPULAR DE LOS GOIGS Y JOAN ROÍS DE CORELLA
93
los certámenes marianos que se suceden en
-
cultural ampliamente y que presenta un motivo temático y una estructura de los que claramente es deudor Joan
-
Y Joan Roís de Corella no es una excepción, como he
intentado demostrar a lo largo de este estudio.
-
BL GENERO POPULAR DE LOS GOIGS Y JOAN ROÍS DE CORELLA
4
8
12
95
Ab los peus verts, los ulls e celles
-
En definitiva, Joan Roís de Corella no es ajeno en su obra a una tradición popular, ni en la poesía profana
-
final que me permitirán poner a
ÇAecatadio con la solemnidad que atorga, precisamente, la Oració de Joan
-
dolent-nos fort com havem fet offensa
a vostre fill, Déu e senyor benigne;
j^WERO POPULAR DE LOS GOIGS Y JOAN
- Formatos:
-
-
Resultado número:6
Texto
- Título:
-
Serra d'Or. Núm. 499-500, juliol-agost 2001 - Registro bibliográfico
- Portales:
-
Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives
Visitar sitio web
| Literatura
Visitar sitio web
| Biblioteca Abadia de Montserrat
Visitar sitio web
| Serra d'Or
Visitar sitio web
- Fragmentos
'Joan Fuster' en la obra
: (20
coincidencias encontradas)
-
-
Urpinell
i Joan (Barcelona).
-
Txèkhov
Nina Avrova/Joan Casas
Direcció
Joan Castells
Àngel Guimerà
Howard Barker
Direcció
Traducció
-
No tenim un Espriu, un Foix, un Fuster, un Oliver.
-
Joan Fuster escrivia que «un assa
tius.
-
Fuster (18 vots)
Notícia de Catalunya de Jaume Vicens i Vives (14 vots)
Les formes de vida catalana
-
Fuster
Josep Carner i el Noucentisme d’Albert Manent
Diari 1952-1960 de Joan Fuster
(Els dos darrers
-
Castellet, Xavier Fàbregas, Josep
Faulí, Joan Fuster, Pere Gimferrer, Josep M.
-
Fuster (10 vots)
Josep Carner i el Noucentisme d’Albert Manent (6 vots)
NOVEL·LA
Mirall trencat de
-
Foix,
Xavier Rubert de Ventós, Jordi Sarsanedas, Joan Brossa, Joan
Oliver, Albert Manent, Josep M.
-
Fuster i Josep Pla, dos dels autors més votats.
-
Foix (4 vots)
Són esmentats per diverses obres Joan Vinyoli, deu vegades;
Joan Brossa, set, i Vicent
-
Yates (3 vots)
Els autors més esmentats són Joan Fuster i Gabriel Ferrater,
sis i quatre vegades respectivament
-
ASSAIG
Nosaltres, els valencians de Joan Fuster, 30 vots
Glosari d’Eugeni d’Ors, 24 vots
Notícia de Catalunya
-
Fuster, 7 vots
Els marges de Carles Riba, 7 vots
Elogis de Joan Maragall, 6 vots
El descrèdit de la
-
realitat de Joan Fuster, 5 vots
Els altres catalans de Francesc Candel, 5 vots
Joaquim Molas és esmentat
-
Fuster, 5 vots
Catalans de 1918 de J.V.
-
Oliveras)
Salvador Espriu, 68 vots
Josep M. de Sagarra, 66 vots
Josep Pla, 57 vots
Joan Fuster, 53 vots
-
Fuster anome
nava aquesta mena d’exercicis.
-
Ra
mon Bonet, Maria Amèlia Pedrerol,
Joan Manuel Serrat, Maria del Mar
Bonet (germana de Joan Ramon
-
Podem dir que Joan
aprofundit que li dedica
Joan Ferrandis d’Herèdia»,
Ferreres rescata la figura
- Formatos:
-
-
Resultado número:7
Texto
- Título:
-
Serra d'Or. Núm. 502, octubre 2001 - Registro bibliográfico
- Portales:
-
Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives
Visitar sitio web
| Literatura
Visitar sitio web
| Biblioteca Abadia de Montserrat
Visitar sitio web
| Serra d'Or
Visitar sitio web
- Fragmentos
'Joan Fuster' en la obra
: (20
coincidencias encontradas)
-
-
Urpinell i Joan (Barcelona).
-
I Joan es troba, lúcid com és, enfrontat al fi
nal de la seva vida. Ha valgut la pena?
-
Joan Matamala, Antoni Gaudí.
-
D’esquerra a dreta: Carles Riba, Puig i Cadafalch, Joan Estelrich i Lluís Carreres.
-
l’entramat propi del mercat contem
Nicolàs Antonio, Josep Rodríguez, Vicent Ximeno, Just Pastor
Fuster
-
ben diferenciades: polítics (Manuel
colau Martínez Lage i Juan Bautista Archer, coneguts pels res
Fuster
-
Fuster, a la seua corres
pondència amb Sanchis
Guarner, defineix el poeta
com «un animal indecorós»
-
Convin
dreu que l’observació no
deixa de ser sorprenent, no
sols perquè Fuster encara
escrivia versos
-
pondència literària es du a terme amb
l'objectiu primordial de fer mofa i befa del veí,
i de segur que quan Fuster
-
Don Almendra, com el motejava Fuster, era
un ser, per dir-ho d'alguna manera, molieresc.
-
Siga com siga, és ben
cert que a partir d’un determinat moment
Fuster va deixar de produir versos.
-
Qui sap si Fuster va deixar d’es
criure versos per evitar algun dia una descrip
ció semblant!...
-
Siga com siga, Joan Fuster
abandonant la poesia i encarant-se amb l’assaig va donar el gran pas de la
-
Aquesta
primera part s’ocupa dels quatre
Evangelis de Mateu, Marc, Lluc i
Joan.
-
Bada i Elias,
Joan Bonet i Baltà, Josep Perarnau i Espelt
i Antoni Pladevall i Font.
-
Triadú, Gabriel Ferrater,
Joan Ferraté, Joan Fuster, Joaquim Mo
las, Narcís Comadira o Joan Colomines
-
Segons Joan Bosco Faner, prevere de Menorca, tot és més profund del que
creiem.
-
Alcover, Georges Bernanos, Joan Estelrich, Francesc
de B. Moll, Joan Coromines, R.
-
Dir.: Joan Pàmies
Columna Música 1CM0068.
-
V premi de conte infantil Hospi
tal de Sant Joan de Déu (setem
bre 2001).
- Formatos:
-
-
Resultado número:8
Texto
- Título:
-
Caplletra: Revista Internacional de Filologia. Núm. 31, tardor de 2001 - Registro bibliográfico
- Portales:
-
Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives
Visitar sitio web
| Caplletra: Revista Internacional de Filologia
Visitar sitio web
| Biblioteca Universitaria. BUA
Visitar sitio web
- Fragmentos
'Joan Fuster' en la obra
: (20
coincidencias encontradas)
-
-
PRESENTACIÓ
D’ençà que Joan Fuster qüestionà per primera vegada la validesa del terme
tradicional
-
Joan: 15 cartes (4 cartes)
D.
-
Solament Just Pastor Fuster (1827: I, 307-311)
Caplletra 31 (Tardor 2001), pp. 75-88
VICENT JOSEP
-
L’OPINIÓ DE L’AUTOR
Tal com comentava Joan Fuster, en fer un seu estudi sobre el dietarista Porcar, «
-
I això, com també
apunta el mateix Fuster, cal entendre-ho com «un exponent de l’estat d’esperit de la
-
FUSTER, Joan (1986): Poetes, moriscos i capellans, València.
-
FUSTER, Justo P. (1827): Biblioteca valenciana, 2 vols., València.
-
PONS FUSTER, Francisco (1991): Místicos, beatas y alumbrados, València.
-
Joan Carles
Amat.
-
Fuster (1989:229) en diu: «cal observar que són els buròcrates dels
municipis i de la Generalitat –la
-
Si, com diu Fuster (1985:128): «els Ortí tenien indiscutiblement una idea “literària”
de la llengua,
-
=O de Sant Joan (9:221) rosetó de l’església de Sant Joan del Mercat a València
(DCVB VII,823).
-
FUSTER, J. P. (1830) Biblioteca valenciana (dos volums), València, Ildefons Mompié.
-
137
JOAN M.
-
Bé que en lo dia del Corpus
147
JOAN M.
-
HAUF, Miscel·lània Joan Fuster, I,
Departament de Filologia Catalana (Universitat de València)/Associació
-
Fuster, V, Barcelona, PAM,
ps. 171-217.
-
Study and critical edition
Joan M.
-
Fuster: el compromís d’un escèptic», pp. 187-212), Josep M.
-
Balaguer («Em va fer Joan Brossa.
- Formatos:
-
-
Resultado número:9
Texto
- Título:
-
Serra d'Or. Núm. 494, febrer 2001 - Registro bibliográfico
- Portales:
-
Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives
Visitar sitio web
| Literatura
Visitar sitio web
| Biblioteca Abadia de Montserrat
Visitar sitio web
| Serra d'Or
Visitar sitio web
- Fragmentos
'Joan Fuster' en la obra
: (20
coincidencias encontradas)
-
-
de Barcelona
CINEMA
65 Miquel Porter i Moix
Fantasia i realitat al melic del món
TELEVISIÓ
67 Joan
-
Joan
Carles i Amat (1572-1642),
metge, músic, escriptor, autor
del Fructus Medicinae i del
tractat de
-
Carles i Amat,
el seu autor l’introdueix com
«Amat, Joan Carles», conside
rant «Carles» com a nom,
-
al que diu l’au
tor de l’article, i bona part de
la tradició bibliogràfica, el pri
mer cognom de Joan
-
nombroses referències
a aquest personatge, com
també diversos testimoniatges
manuscrits del mateix Joan
-
Carles i Amat; hi és anomenat
«Joan Caries Amat, doctor en
medicina», «Joan Carles, en
medicina doctor
-
Els escamots de Pere-Joan
Barceló i altres guerrillers mí
tics, com en Bach de Roda a la
plana de Vic
-
L'evangelista del Sant Esperit
Meditacions sobre l'evangeli de sant Joan
PERE PUIG I MIROSA
Les grans
-
riqueses espirituals de l'evangeli segons sant Joan, tot seguint els
moments importants que Joan anota
-
Més enllà del seu mestratge universitari, Ernest Lluch
era el capdavanter d’aquells que Joan Fuster qualificava
-
Fuster a principis dels
anys seixanta.
-
* ®
1
Ernest Lluch, amb Jaume Fuster, Max Cahner i Josep M.
-
Fuster, en nom d’una vella
amistat, i Ernest Lluch, que féu una esplendorosa carrera uni
versitària
-
S’hi podia veure Lluís Solà, Joan Anguera, Jo
tenars d’anys que es tradueixen?
-
Finalment, Jaume Fuster —un altre
entusiasta de la tecnologia—, a La matè
ria dels somnis (1986) i dins
-
Se
gons que diu al postfaci, Fuster havia
pensat explicar com «un ordinador con
venientment programat
-
Taradell a Joan Oliver / Pere Quart».
seríeu maleïts pels catalans!»
-
Cal mencionar en aquest sentit la ini-
Quatre estacions de Joan Baixas.
-
NOVETAT
JOAN-CARlfs MtLlCH
La lliçó d’Auschwitz
Joan-Carles Mèlich
Auschwitz ha estat l’esdeveniment
-
Temes
com «Amor d’amo» o «La mort
de l'emigrant» tenien vocació
—com escriu Joan Fuster— de
cançons de
- Formatos:
-
-
Resultado número:10
Estudio crítico
- Título:
-
Una cort a Barcelona per a la literatura del segle XV / Jaume Turró - Registro bibliográfico
- Autor:
-
Turró i Torrent, Jaume
- Portales:
-
Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives
Visitar sitio web
| Joan Roís de Corella
Visitar sitio web
| Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL)
Visitar sitio web
- Materia:
-
Literatura catalana -- Història i crítica
- Mat. aut.:
-
Roís de Corella, Joan (1435-1497) -- Crítica i interpretació
| March, Ausiàs (1400-1459) -- Crítica i interpretació
| Martorell, Joanot (1413-1468) -- Crítica i interpretació
- Fragmentos
'Joan Fuster' en la obra
: (20
coincidencias encontradas)
-
-
cort de la reina, aquesta va accedir als precs i a la voluntat de mare, i va
fer els passos perquè Joan
-
I, més tard, el
trobarem encara a Nàpols a la cort de l’infant Joan, fill de Joan de Navarra.
-
Amb ell van
marxar també els seus germans, els infants Joan, Enric i Pere.
-
Enric i Joan foren fets
presoners a Ponça. Un cop alliberats, van retornar a la península ibèrica.
-
L’infant Joan,
rei de de Navarra, va arribar a Barcelona el desembre de 1435.
-
Aragó va regir-lo
l’infant Joan.
-
Són
els anys en què escriuen Ausiàs March, Joan Roís de Corella i Joanot Martorell.
-
Aquí s’afegiren alguns versos de l’Espill de
Jaume Roig (vs. 2861-2876) i del Somni de Joan Joan (vs.
-
Fuster, el qual va començar a
parlar també del cercle al voltant d’Isabel de Villena.
-
Sobre aquest text podien haver-se construït els versos de
Lo somni de Joan Joan, on una de les dones
-
Joan transcorre el 1496, i l’obra fou impresa a València el 1497.
-
de Montesa Lluís Despuig, i el debat de Bernat Fenollar
amb Joan Vidal, Joan Verdanxa i Pere Vilaspinosa
-
Tot això devia complaure tant el príncep com hauria desagradat a Joan II.
-
Francesc Moner i Joan Boscà eren la
conseqüència final d’un procés que venia lluny.
-
Joan de Navarra i Carles de Viana a Catalunya: 1454-1461.
-
Ara, en aquella ciutat, servia i vivia a casa de Joan d’Aragó, fill natural de
Joan de Navarra i futur
-
Altres, els retrobem a la
cort de Joan II d’Aragó, i alguns altres devien tornar a Castella.
-
Joan Berenguer de Masdovelles fou home lligat
a la persona de Joan II des que fou constituït en lloctinent
-
Joan Roís de Corella i la cort.
El cas de Joan Roís de Corella és força diferent.
-
Joan Verdanxa i
Pere Vilaspinosa.
- Formatos:
-
Filtros de la búsqueda
- Abellán Pérez, Juan 1
- Castilla (Reino) Rey (1379-1390 : Juan I) 1
- Cingolani, Stefano M. 1
- Congreso Internacional "Sesenta años después" (1º. 1999. Valencia) 1
- Lloret i Esquerdo, Jaume 1
- Martínez Romero, Tomàs, 1961- 1
- Martos Sánchez, Josep Lluís 1
- Navarro Hernández, Antonio José, 1963- 1
- Ortín, Marcel 1
- Turró i Torrent, Jaume 1
- Murcia (Reino) 2
- Callosa de Segura (Alicante) -- Historia 1
- Exiliados -- Historia 1
- Granada (Reino) -- Granada (Reino) -- Granada (Reino) 1
- Intelectuales -- Exilio 1
- Literatura catalana 1
- Literatura catalana -- Història i crítica 1
- Pintura 1
- Teatre català -- Història i crítica 1
- Traducció i interpretació 1
- Traducción e interpretación 1
- Alonso, Cecilio, 1941- 1
- Baldó, Marc 1
- Ballester y Ruiz, Antonio, 1910-2007 1
- Bejarano Rubio, Amparo 1
- Campos y Fernández de Sevilla, F. Javier 1
- Deltell Yáñez, Pedro 1
- Díez Martínez, José Manuel 1
- Estudios Superiores del Escorial 1
- Mancebo, Mª Fernanda 1
- Molina Molina, Ángel Luis 1
- Pegenaute, Luis, 1965- 1
- Universidad de Valencia 1
- 2001 33 [Eliminar filtro]
Filtros aplicados:
-
Resultado número:1 Estudio crítico
- Título:
- Joan Roís de Corella interpretat des d'Ausiàs March / Tomàs Martínez Romero - Registro bibliográfico
- Autor:
- Martínez Romero, Tomàs, 1961-
- Portales:
- Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives Visitar sitio web | Joan Roís de Corella Visitar sitio web | Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) Visitar sitio web
- Mat. aut.:
- Roís de Corella, Joan (1435-1497) -- Crítica i interpretació | March, Ausiàs (1400-1459) -- Crítica i interpretació
- Fragmentos 'Joan Fuster' en la obra : (16 coincidencias encontradas)
-
- tingué lectors valencians entre la seua mort i el treball de Romaní, i uns lectors devots, com volia Fuster
- MARTÍNEZ ROMERO, Joan Roís de Corella, Rims i proses, Barcelona, 1994. 12 CARBONELL
- , Joan Roís de Corella, ed. cit., p. 134. 13 CARBONELL, Joan Roís de Corella, ed.
- BADIA, El "Plany dolorós de la reina Hècuba" de Joan Roís de Corella.
- Restauracions i contextos, en Miscel·lània Joan Fuster, vol. III, ed. A. Ferrando-A.
- Joan Roís de Corella interpretat des d'Ausiàs March Tomàs Martínez Romero
- Joan Fuster, en un ja clàssic article sobre la lectura dels versos de March durant el segle XVI a València
- , afirmava amb rotunditat: «si més no entre els valencians, la "poesia" de Joan Roís de Corella contribueix
- paraules que segueixen, limitades ara, per qüestions de temps i d'espai, fonamentalment a la poesia de Joan
- No per manca de rigor, sinó perquè en aquells anys en què parlava Fuster l'escassesa d'estudis i de documentació
- Aquest coneixement actual em permet d'avançar com a hipòtesi de treball, i contràriament al que afirmava Fuster
- FUSTER, Llibres i problemes del Renaixement, Barcelona/València, 1989, p. 69. 2 Vegeu
- CINGOLANI, L'art al·lusiu: Ausiàs March a l'obra de Joan Roís de Corella, en Ausiàs March i el món cultural
- WITTLIN, La "Biblis", "Mirra" i "Santa Anna" de Joan Roís de Corella: traduccions modulades, amplificades
- Il gioco delle "ambiguità" nella "Tragèdia di Caldesa" di Joan Roís de Corella, en «Boletín de la Real
- CARBONELL, Joan Roís de Corella, Obra profana, València, 1983, p. 161. 8 Com ara,
- Formatos:
-
Resultado número:2 Estudio crítico
- Título:
- La casa de les Comèdies d'Alacant / Jaume Lloret i Esquerdo - Registro bibliográfico
- Autor:
- Lloret i Esquerdo, Jaume
- Portales:
- Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives Visitar sitio web | Biblioteca Dramàtica Valenciana Visitar sitio web
- Materia:
- Teatre català -- Història i crítica País Valencià -- S. XIX
- Fragmentos 'Joan Fuster' en la obra : (9 coincidencias encontradas)
-
- ciudadana durante la Edad Moderna», dins Varis, Historia de Alicante, p. 439. 80 Joan
- del teatre a Elx durant el segle XIX: Els sainets il·licitans de la Restauració», dins Miscel·lània Joan
- Fuster, Estudis de Llengua i Literatura VI, a cura d'Antoni Ferrando i d'Albert G.
- el castellà, com a llengua de teatre, en un mitjà d'expressió normal a Alacant i, com ha demostrat Joan
- Fuster, a tot el País Valencià durant els segles XVII i XVIII65.
- 65 Joan Fuster estudia el teatre com un mecanisme més dels que intervenen en el procés de castellanització
- Joan Fuster, op. cit., p. 58-73. 66 Cfr.
- Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos, Madrid, 1904, p. 578-579; Luis Lamarca, op. cit., p. 29; i Joan
- Joan Fuster, La Decadència al País Valencià, Barcelona, Ed.
- Formatos:
-
Resultado número:3 Estudio crítico
- Título:
- Traducció literària i traducció cultural / Stefano M. Cingolani - Registro bibliográfico
- Autor:
- Cingolani, Stefano M.
- Portales:
- Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives Visitar sitio web | Joan Roís de Corella Visitar sitio web | Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) Visitar sitio web
- Materia:
- Traducció i interpretació
- Fragmentos 'Joan Fuster' en la obra : (5 coincidencias encontradas)
-
- Bibliografia BADIA, L. (1988): De Bernat Metge a Joan Roís de Corella, Barcelona, Quaderns Crema.
- Martorell», Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona 45, pp. 361-388. —— (1998): Joan
- MARTÍNEZ ROMERO, T. (1996 a): «Literatura i teologia en una proposta: el Triümfo de les dones, de Joan
- L. (2001): Les proses mitològiques de Joan Roís de Corella: Edició crítica , Alacant/Barcelona, Institut
- TURRÓ, J. (1991): «Sobre el Curial, Virgili i Petrarca», Miscel·lània Joan Fuster 3, Publicacions de
- Formatos:
-
Resultado número:4 Texto
- Título:
- Serra d'Or. Núm. 497, maig 2001 - Registro bibliográfico
- Portales:
- Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives Visitar sitio web | Literatura Visitar sitio web | Biblioteca Abadia de Montserrat Visitar sitio web | Serra d'Or Visitar sitio web
- Fragmentos 'Joan Fuster' en la obra : (20 coincidencias encontradas)
-
- Joan (Barcelona).
- Un altre exemple: els absis de Sant Joan de les Abadesses són de Puig i Cadafalch.
- C LJLTURPi ART LLETRES 1 VIDA MÚSICA Joan Brotat: candidesa i intensitat.
- Els noms de Salvador Espriu, Joan Vinyoli o Joan Brossa són suficientment significatius.
- Era la seua una «po esia que podria haver estat novel·la», segons la fórmula feliç de Joan Fuster.
- Fuster i Ma nuel Sanchis Guarner) un halo de prestigi esquerrà que ja pro venia, per raons òbvies
- Salvador remet amb cautela l’adjectivació del poeta directament al doctor Fuster, però sovint qui ens
- fulgor en la cova» —i després les altres pàgines del llibre dedicades, entre d’al tres, a Xènius, Fuster
- Em refereixo a un fill de Vi lanova i la Geltrú anomenat Joan Collell.
- activitats, la feina de professor principal qui dedica el llibre, l’havien impossibilitada Felícia Fuster
- tat de Fabrizio el 1989 fa canviar les coses, l'escriptura i la dificultat mateixa de repren- cia Fuster
- fic; són molts els fets i les situacions de la l’epíleg Sam Abrams, Felícia Fuster sols la El tema
- central de Tallats de lluna és la di seva malaltia i de la mort de Jaume Fuster segueix «en el sentit
- llengua literària—que ofereixen perspectives Felícia Fuster pertany al grup de poetes vitals i temàtiques
- pintura —«Fusta que ens parles»—, al pintor Katsushika Hokusai (1760-1849) o a descripcions concretes, Fuster
- Joan Fuster i els lingüistes Joan Fuster Correspondència. 4.
- Fuster, diri gida per Antoni Furió, és especialment interessant, sobre tot en la seva primera part
- , les cartes encreuades entre Fuster i Manuel Sanchis Guarner entre el 1949 i el 1975.
- moltíssimes referències a la vida cultural de València —i a les relacions cada cop més difícils de Fuster
- Fuster, un capellà que ja havia estat per seguit per la Dictadura de Primo de Rivera i que fou empresonat
- Formatos:
-
Resultado número:5 Estudio crítico
- Título:
- El género popular de los "goigs" y Joan Roís de Corella: "La vida de la Sacratíssima Verge Maria i la Oració" / Josep Lluís Martos - Registro bibliográfico
- Autor:
- Martos Sánchez, Josep Lluís
- Portales:
- Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives Visitar sitio web | Joan Roís de Corella Visitar sitio web | Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) Visitar sitio web
- Mat. aut.:
- Roís de Corella, Joan (1435-1497) -- Crítica i interpretació
- Fragmentos 'Joan Fuster' en la obra : (19 coincidencias encontradas)
-
- EL GÉNERO POPULAR DE LOS GOIGS Y JOAN ROÍS DE CORELLA: LA VIDA DE LA SACRATÍSSIMA VERGE MARIA Y LA ORACIÓ
- Josep Lluís Martos Universitat d'Alacant La obra poética de Joan Roís de Corella consta de dieciocho
- Jaume I, en prensa); Josep Lluís Martos, "El Cançoner de Maians (BUV ms 728): un cançoner d'autor de Joan
- de la Renaixença catalana del siglo xix 6 : Pau Piferrer, Manuel Milà i Fontanals y Marià Aguiló i Fuster
- Marià Aguiló i Fuster, Romancer popular de la terra catalana: Cançons feudals cavalleresques (Barcelona
- EL GÉNERO POPULAR DÉLOS GOIGS Y JOAN ROÍS DE CORELLA 87 Muntaner, cuyo trabajo ya ha dado sus primeros
- EL GÉNERO POPULAR DE LOS GOIGS Y JOAN ROÍS DE CORELLA 89 Manuel Milà i Fontanals estableció el estrofismo
- popular, junto a otras formas como los conjuros o los ensalmos. 30 EL GÉNERO POPULAR DE LOS GOIGS Y JOAN
- Entre esas relaciones literarias estaba, evidentemente, Joan Roís de Corella, quien, muy probablemente
- Martos, "EI Cançoner de Maians (BUV ms 728): un cançoner d'autor de Joan Roís de Corella" 35 Creo tener
- , de Bernat Fenollar y Pere Martines y por la Contemplació a Jesús crucificat, de Bernat Fenollar y Joan
- passió, de Bernat Fenollar i Pere Martines i la Contemplació a Jesús crucificat, de Bernat Fenollar i Joan
- EL GÉNERO POPULAR DE LOS GOIGS Y JOAN ROÍS DE CORELLA 93 los certámenes marianos que se suceden en
- cultural ampliamente y que presenta un motivo temático y una estructura de los que claramente es deudor Joan
- Y Joan Roís de Corella no es una excepción, como he intentado demostrar a lo largo de este estudio.
- BL GENERO POPULAR DE LOS GOIGS Y JOAN ROÍS DE CORELLA 4 8 12 95 Ab los peus verts, los ulls e celles
- En definitiva, Joan Roís de Corella no es ajeno en su obra a una tradición popular, ni en la poesía profana
- final que me permitirán poner a ÇAecatadio con la solemnidad que atorga, precisamente, la Oració de Joan
- dolent-nos fort com havem fet offensa a vostre fill, Déu e senyor benigne; j^WERO POPULAR DE LOS GOIGS Y JOAN
- Formatos:
-
Resultado número:6 Texto
- Título:
- Serra d'Or. Núm. 499-500, juliol-agost 2001 - Registro bibliográfico
- Portales:
- Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives Visitar sitio web | Literatura Visitar sitio web | Biblioteca Abadia de Montserrat Visitar sitio web | Serra d'Or Visitar sitio web
- Fragmentos 'Joan Fuster' en la obra : (20 coincidencias encontradas)
-
- Urpinell i Joan (Barcelona).
- Txèkhov Nina Avrova/Joan Casas Direcció Joan Castells Àngel Guimerà Howard Barker Direcció Traducció
- No tenim un Espriu, un Foix, un Fuster, un Oliver.
- Joan Fuster escrivia que «un assa tius.
- Fuster (18 vots) Notícia de Catalunya de Jaume Vicens i Vives (14 vots) Les formes de vida catalana
- Fuster Josep Carner i el Noucentisme d’Albert Manent Diari 1952-1960 de Joan Fuster (Els dos darrers
- Castellet, Xavier Fàbregas, Josep Faulí, Joan Fuster, Pere Gimferrer, Josep M.
- Fuster (10 vots) Josep Carner i el Noucentisme d’Albert Manent (6 vots) NOVEL·LA Mirall trencat de
- Foix, Xavier Rubert de Ventós, Jordi Sarsanedas, Joan Brossa, Joan Oliver, Albert Manent, Josep M.
- Fuster i Josep Pla, dos dels autors més votats.
- Foix (4 vots) Són esmentats per diverses obres Joan Vinyoli, deu vegades; Joan Brossa, set, i Vicent
- Yates (3 vots) Els autors més esmentats són Joan Fuster i Gabriel Ferrater, sis i quatre vegades respectivament
- ASSAIG Nosaltres, els valencians de Joan Fuster, 30 vots Glosari d’Eugeni d’Ors, 24 vots Notícia de Catalunya
- Fuster, 7 vots Els marges de Carles Riba, 7 vots Elogis de Joan Maragall, 6 vots El descrèdit de la
- realitat de Joan Fuster, 5 vots Els altres catalans de Francesc Candel, 5 vots Joaquim Molas és esmentat
- Fuster, 5 vots Catalans de 1918 de J.V.
- Oliveras) Salvador Espriu, 68 vots Josep M. de Sagarra, 66 vots Josep Pla, 57 vots Joan Fuster, 53 vots
- Fuster anome nava aquesta mena d’exercicis.
- Ra mon Bonet, Maria Amèlia Pedrerol, Joan Manuel Serrat, Maria del Mar Bonet (germana de Joan Ramon
- Podem dir que Joan aprofundit que li dedica Joan Ferrandis d’Herèdia», Ferreres rescata la figura
- Formatos:
-
Resultado número:7 Texto
- Título:
- Serra d'Or. Núm. 502, octubre 2001 - Registro bibliográfico
- Portales:
- Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives Visitar sitio web | Literatura Visitar sitio web | Biblioteca Abadia de Montserrat Visitar sitio web | Serra d'Or Visitar sitio web
- Fragmentos 'Joan Fuster' en la obra : (20 coincidencias encontradas)
-
- Urpinell i Joan (Barcelona).
- I Joan es troba, lúcid com és, enfrontat al fi nal de la seva vida. Ha valgut la pena?
- Joan Matamala, Antoni Gaudí.
- D’esquerra a dreta: Carles Riba, Puig i Cadafalch, Joan Estelrich i Lluís Carreres.
- l’entramat propi del mercat contem Nicolàs Antonio, Josep Rodríguez, Vicent Ximeno, Just Pastor Fuster
- ben diferenciades: polítics (Manuel colau Martínez Lage i Juan Bautista Archer, coneguts pels res Fuster
- Fuster, a la seua corres pondència amb Sanchis Guarner, defineix el poeta com «un animal indecorós»
- Convin dreu que l’observació no deixa de ser sorprenent, no sols perquè Fuster encara escrivia versos
- pondència literària es du a terme amb l'objectiu primordial de fer mofa i befa del veí, i de segur que quan Fuster
- Don Almendra, com el motejava Fuster, era un ser, per dir-ho d'alguna manera, molieresc.
- Siga com siga, és ben cert que a partir d’un determinat moment Fuster va deixar de produir versos.
- Qui sap si Fuster va deixar d’es criure versos per evitar algun dia una descrip ció semblant!...
- Siga com siga, Joan Fuster abandonant la poesia i encarant-se amb l’assaig va donar el gran pas de la
- Aquesta primera part s’ocupa dels quatre Evangelis de Mateu, Marc, Lluc i Joan.
- Bada i Elias, Joan Bonet i Baltà, Josep Perarnau i Espelt i Antoni Pladevall i Font.
- Triadú, Gabriel Ferrater, Joan Ferraté, Joan Fuster, Joaquim Mo las, Narcís Comadira o Joan Colomines
- Segons Joan Bosco Faner, prevere de Menorca, tot és més profund del que creiem.
- Alcover, Georges Bernanos, Joan Estelrich, Francesc de B. Moll, Joan Coromines, R.
- Dir.: Joan Pàmies Columna Música 1CM0068.
- V premi de conte infantil Hospi tal de Sant Joan de Déu (setem bre 2001).
- Formatos:
-
Resultado número:8 Texto
- Título:
- Caplletra: Revista Internacional de Filologia. Núm. 31, tardor de 2001 - Registro bibliográfico
- Portales:
- Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives Visitar sitio web | Caplletra: Revista Internacional de Filologia Visitar sitio web | Biblioteca Universitaria. BUA Visitar sitio web
- Fragmentos 'Joan Fuster' en la obra : (20 coincidencias encontradas)
-
- PRESENTACIÓ D’ençà que Joan Fuster qüestionà per primera vegada la validesa del terme tradicional
- Joan: 15 cartes (4 cartes) D.
- Solament Just Pastor Fuster (1827: I, 307-311) Caplletra 31 (Tardor 2001), pp. 75-88 VICENT JOSEP
- L’OPINIÓ DE L’AUTOR Tal com comentava Joan Fuster, en fer un seu estudi sobre el dietarista Porcar, «
- I això, com també apunta el mateix Fuster, cal entendre-ho com «un exponent de l’estat d’esperit de la
- FUSTER, Joan (1986): Poetes, moriscos i capellans, València.
- FUSTER, Justo P. (1827): Biblioteca valenciana, 2 vols., València.
- PONS FUSTER, Francisco (1991): Místicos, beatas y alumbrados, València.
- Joan Carles Amat.
- Fuster (1989:229) en diu: «cal observar que són els buròcrates dels municipis i de la Generalitat –la
- Si, com diu Fuster (1985:128): «els Ortí tenien indiscutiblement una idea “literària” de la llengua,
- =O de Sant Joan (9:221) rosetó de l’església de Sant Joan del Mercat a València (DCVB VII,823).
- FUSTER, J. P. (1830) Biblioteca valenciana (dos volums), València, Ildefons Mompié.
- 137 JOAN M.
- Bé que en lo dia del Corpus 147 JOAN M.
- HAUF, Miscel·lània Joan Fuster, I, Departament de Filologia Catalana (Universitat de València)/Associació
- Fuster, V, Barcelona, PAM, ps. 171-217.
- Study and critical edition Joan M.
- Fuster: el compromís d’un escèptic», pp. 187-212), Josep M.
- Balaguer («Em va fer Joan Brossa.
- Formatos:
-
Resultado número:9 Texto
- Título:
- Serra d'Or. Núm. 494, febrer 2001 - Registro bibliográfico
- Portales:
- Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives Visitar sitio web | Literatura Visitar sitio web | Biblioteca Abadia de Montserrat Visitar sitio web | Serra d'Or Visitar sitio web
- Fragmentos 'Joan Fuster' en la obra : (20 coincidencias encontradas)
-
- de Barcelona CINEMA 65 Miquel Porter i Moix Fantasia i realitat al melic del món TELEVISIÓ 67 Joan
- Joan Carles i Amat (1572-1642), metge, músic, escriptor, autor del Fructus Medicinae i del tractat de
- Carles i Amat, el seu autor l’introdueix com «Amat, Joan Carles», conside rant «Carles» com a nom,
- al que diu l’au tor de l’article, i bona part de la tradició bibliogràfica, el pri mer cognom de Joan
- nombroses referències a aquest personatge, com també diversos testimoniatges manuscrits del mateix Joan
- Carles i Amat; hi és anomenat «Joan Caries Amat, doctor en medicina», «Joan Carles, en medicina doctor
- Els escamots de Pere-Joan Barceló i altres guerrillers mí tics, com en Bach de Roda a la plana de Vic
- L'evangelista del Sant Esperit Meditacions sobre l'evangeli de sant Joan PERE PUIG I MIROSA Les grans
- riqueses espirituals de l'evangeli segons sant Joan, tot seguint els moments importants que Joan anota
- Més enllà del seu mestratge universitari, Ernest Lluch era el capdavanter d’aquells que Joan Fuster qualificava
- Fuster a principis dels anys seixanta.
- * ® 1 Ernest Lluch, amb Jaume Fuster, Max Cahner i Josep M.
- Fuster, en nom d’una vella amistat, i Ernest Lluch, que féu una esplendorosa carrera uni versitària
- S’hi podia veure Lluís Solà, Joan Anguera, Jo tenars d’anys que es tradueixen?
- Finalment, Jaume Fuster —un altre entusiasta de la tecnologia—, a La matè ria dels somnis (1986) i dins
- Se gons que diu al postfaci, Fuster havia pensat explicar com «un ordinador con venientment programat
- Taradell a Joan Oliver / Pere Quart». seríeu maleïts pels catalans!»
- Cal mencionar en aquest sentit la ini- Quatre estacions de Joan Baixas.
- NOVETAT JOAN-CARlfs MtLlCH La lliçó d’Auschwitz Joan-Carles Mèlich Auschwitz ha estat l’esdeveniment
- Temes com «Amor d’amo» o «La mort de l'emigrant» tenien vocació —com escriu Joan Fuster— de cançons de
- Formatos:
-
Resultado número:10 Estudio crítico
- Título:
- Una cort a Barcelona per a la literatura del segle XV / Jaume Turró - Registro bibliográfico
- Autor:
- Turró i Torrent, Jaume
- Portales:
- Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives Visitar sitio web | Joan Roís de Corella Visitar sitio web | Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) Visitar sitio web
- Materia:
- Literatura catalana -- Història i crítica
- Mat. aut.:
- Roís de Corella, Joan (1435-1497) -- Crítica i interpretació | March, Ausiàs (1400-1459) -- Crítica i interpretació | Martorell, Joanot (1413-1468) -- Crítica i interpretació
- Fragmentos 'Joan Fuster' en la obra : (20 coincidencias encontradas)
-
- cort de la reina, aquesta va accedir als precs i a la voluntat de mare, i va fer els passos perquè Joan
- I, més tard, el trobarem encara a Nàpols a la cort de l’infant Joan, fill de Joan de Navarra.
- Amb ell van marxar també els seus germans, els infants Joan, Enric i Pere.
- Enric i Joan foren fets presoners a Ponça. Un cop alliberats, van retornar a la península ibèrica.
- L’infant Joan, rei de de Navarra, va arribar a Barcelona el desembre de 1435.
- Aragó va regir-lo l’infant Joan.
- Són els anys en què escriuen Ausiàs March, Joan Roís de Corella i Joanot Martorell.
- Aquí s’afegiren alguns versos de l’Espill de Jaume Roig (vs. 2861-2876) i del Somni de Joan Joan (vs.
- Fuster, el qual va començar a parlar també del cercle al voltant d’Isabel de Villena.
- Sobre aquest text podien haver-se construït els versos de Lo somni de Joan Joan, on una de les dones
- Joan transcorre el 1496, i l’obra fou impresa a València el 1497.
- de Montesa Lluís Despuig, i el debat de Bernat Fenollar amb Joan Vidal, Joan Verdanxa i Pere Vilaspinosa
- Tot això devia complaure tant el príncep com hauria desagradat a Joan II.
- Francesc Moner i Joan Boscà eren la conseqüència final d’un procés que venia lluny.
- Joan de Navarra i Carles de Viana a Catalunya: 1454-1461.
- Ara, en aquella ciutat, servia i vivia a casa de Joan d’Aragó, fill natural de Joan de Navarra i futur
- Altres, els retrobem a la cort de Joan II d’Aragó, i alguns altres devien tornar a Castella.
- Joan Berenguer de Masdovelles fou home lligat a la persona de Joan II des que fou constituït en lloctinent
- Joan Roís de Corella i la cort. El cas de Joan Roís de Corella és força diferent.
- Joan Verdanxa i Pere Vilaspinosa.
- Formatos:
Filtros de la búsqueda
- Abellán Pérez, Juan 1
- Castilla (Reino) Rey (1379-1390 : Juan I) 1
- Cingolani, Stefano M. 1
- Congreso Internacional "Sesenta años después" (1º. 1999. Valencia) 1
- Lloret i Esquerdo, Jaume 1
- Martínez Romero, Tomàs, 1961- 1
- Martos Sánchez, Josep Lluís 1
- Navarro Hernández, Antonio José, 1963- 1
- Ortín, Marcel 1
- Turró i Torrent, Jaume 1
- Murcia (Reino) 2
- Callosa de Segura (Alicante) -- Historia 1
- Exiliados -- Historia 1
- Granada (Reino) -- Granada (Reino) -- Granada (Reino) 1
- Intelectuales -- Exilio 1
- Literatura catalana 1
- Literatura catalana -- Història i crítica 1
- Pintura 1
- Teatre català -- Història i crítica 1
- Traducció i interpretació 1
- Traducción e interpretación 1
- Alonso, Cecilio, 1941- 1
- Baldó, Marc 1
- Ballester y Ruiz, Antonio, 1910-2007 1
- Bejarano Rubio, Amparo 1
- Campos y Fernández de Sevilla, F. Javier 1
- Deltell Yáñez, Pedro 1
- Díez Martínez, José Manuel 1
- Estudios Superiores del Escorial 1
- Mancebo, Mª Fernanda 1
- Molina Molina, Ángel Luis 1
- Pegenaute, Luis, 1965- 1
- Universidad de Valencia 1
- 2001 33 [Eliminar filtro]